"L'institut Jordi de Sant Jordi - Font de Sant Lluís (1971-1976)" - Article de Lluís Roda

7/31/2019 "L'institut Jordi de Sant Jordi - Font de Sant Llus (1971-1976)" - Article de Llus Roda

1/101

L'institut Jordi de Sant Jordi - Font deSant Llus (1971-1976)

Forme part dun grup privilegiat: eldels alumnes i professors que el 12 denovembre de 1971

inaugurrem l

,que era el nom que teniaaleshores. Un grup no massanombrs. Ni cacaus nitramussos. La primera activitat fouanar amb fraternal alegria a laula deFsica i Qumica on samuntegaventaules i cadires per tal que cadasc

nagafara una de cada. No podia havercomenat millor... Linstitut era nostre!Sens dubte, els que hi rem, i els que hiserem, marcvem una fita: un abans iun desprs. Comenar el curs un 12 de

novembre ja era unairregularitat... En unarticle escrit arran delXXV aniversari delIES Jordi de SantJordi, com ara es diu,llegim:

.

Eren dos edificis blancs, prcticamentidntics, magnficament illuminats, ontotes les aules donaven a lexterior, enplanta baixa i planta alta (des de la

aules de la planta baixa podies accediral pati per la finestra i viceversa), ambforma ms o menys dH, amb unsbanquets de ciment, pissarres verdes,crucifixos de ferro (no recorde havervist mai lestampeta de Franco penjadaa la paret, tot i que una vegada em vasemblar veure-les acumulades en algundespatx de material), persianesmetlliques graduables, tubs

fluorescents al sostre, clarionsrectangulars blancs (llevat dels queduia ladmirable i admirat catedrtic deMatemtiques D. Francisco Hernn,

, qui amb aspectedEinstein, hauria pogut tambprotagonitzar , elprofessor que tan didcticament feiaservir els clarions de colors i de qui tanti tants vam aprendre).

Recorde que era normal deixar elsllibres i tot el material escolar a laclasse, damunt la taula, a lhora del

Per Llus Roda

Antic alumne

Comenar un 12 denovembre ja erauna irregularitat


2/102

pati. Fins i tot, al migdia. Que, a alg, lidesapareguera alguna cosa era tan rar, tanexcepcional, que no guardvem res.

lladre a linstitut! Els companyspodem fer broma amb els abrics, elmaterial o els esmorzars. Per eren

bromes... Ning sospitava duncompany. Lxit ms gran deleducaci probablement era aquest.Els abrics es penjaven als penja-robesde les aules. Les classes restavenobertes. De tota manera, shi podiaaccedir fcilment per la finestra. A final decurs, les taules eren tan netes com elprimer dia. Hi havia papereres i si algllanava alguna cosa sense traa, salava i

provava dencistellar novament. Per noho deixava fora. Tamb hi havia paperhiginic als serveis. La biblioteca eraescassa, per la usvem. No ens calienautoritzacions per tal dentrar i deixir delinstitut. Ho fiem lliurement. Les porteseren obertes. Hi havia un bidell que vivia alinstitut. Just davant de lentrada hi haviacamps dhorta i una famlia gitana hi viviacom podia. Els xiquets anaven descalos.

A la porta de linstitut hi havia tot deMobillettes, Vespinos, Bultacos i Derbis. Itamb bicicletes. Els cotxes delsprofessors: 600, Simca..., convivien ambels vehicles dels alumnes sanament.

Era normal pegar-se a leixida. Si ms no,els xics. Rarament, al pati o dins la classe.Durant els sis anys que hi vaig estudiar,una vegada vaig sentir la notcia que

havien trobat una alumna i unalumne fent-ho... La notciacorregu com la plvora. Escomentava que els anaven a obrir unexpedient: una cosa temuda. Perque jo spiga mai se nobr cap aning. Tamb era temut suspendre.Resultava estrany i quasi un fracsexaminar-se en la convocatria de

Setembre. Si, a alg, no li agradavao no era massa bo per als estudis,era normal deixar-sho. Tan normalcom podia ser-ho treballar als 14

anys. La pregunta normal en conixeralg era: Estudies o treballes?

Per pegar-nos fiem rogle, no hi havianavalles i hi havia normes: no estirar delcabell, no mossegar, no pessigar, no pegarcolps de peu, no esgarrar la roba, parar

quan alg es feia sang... En fi, que tots hirem per si calia intervenir... Eren lesnostres activitats extraescolars.

Al pati, xiques i xics podem jugar junts almocador, a moros i cristians, a tula, aplantat i desplantat... Les xiques a la gomao a la corda. Els xics a la pilota, a xurrova, a xinxes i caparres... Era normaljugar. I passar-sho b.

No hi havia cistelles de bsquet. Sols algimns. Ens dutxvem. Rpid, per ensdutxvem. Fiem rodes de gimnstica,anelles, pujar la corda... Calia fer lafiguereta, el pont, botar el cavall, el plint,fer salt dalada... No s que els alumnespogueren fer-se mal. s que sen feien. Iera normal. A ning, se li hauria passatmai pel cap denunciar un centre educatiu

A la porta de l'institut hi

havia tot de Mobilettes,Vespinos, Bultacos iDerbis


3/103

per una lesi de gimnstica... Corremper fora de linstitut. Al voltant delssolars que avui dia conformen lavingudadels Germans Maristes i al voltant delsolar del que ha acabat sent el PavellFont de Sant Llus. Linstitut era unedifici allat, buclic. En aquell moment,

lavinguda de la Plata sols tenia edificis ala banda de Montolivet. Des del riu finsels Salesians no hi havia res: solars. Resde res. La carretera ja era asfaltada.Tocant la punta est de linstitut, laCarrera de la Font dEn Corts, ens

introdua enlhorta...

Els professors

fumaven a lesclasses i elsalumnestamb. La

condici era tenir cendrer. Amb paper,tel feies. Especialment, et deixavenfumar en els exmens. I a les classes deTreballs Manuals-Dibuix... Conveniatrobar-se cmodes i relaxats... Potser s

el moment de confessar que la majoriacomenrem laddicci daquellamanera: ens comprvem tabac per a lesclasses de dibuix! El vdeo no existia.Ens van fer classes de primers auxilis,contra els verins de les serps, etc...:coses tils. Tampoc les dorientacisexual ens eren, dissortadament, tils demoment. Per en Super 8 linstrumentalresultava sempre fascinant. Era

completament modern fer servir eltocadiscos a classe. La qual cosa rebemcom un premi. Els dHistria de lArttenien diapositives. I, al Laboratori deFsica i Qumica, una vegada ensensenyaren uns minerals que caliareconixer. Tamb per un microscopimirrem tots una gota de sang i unapota de mosca. Els professors deGeografia i Histria duien mapes a

classe. I hi havia un esquelet que era

desplaat pel corredor onsevulla frarequerit. Al llarg de sis anys, vaig veurelconservar la integritat.

Ens posaven zeros. Sense lu davant,normalment. Ens preguntaven la lli.Els estudiants es preocupaven daprovar

o de no aprovar: es feien xulles. Elsalumnes alvem la m per preguntar elque no entenem. Ens dictaven apunts.Copivem de la pissarra. Ens copivemdels companys els exercicis, per quanarribava el professor els tenem fets. Elprimer any encara ens alvem de lescadires quan els professors entraven alaula. Calia copiar textos correctament.I buscvem definicions al diccionari.

Recitvem poemes de memria: Concien caones por banda, La vaquerade la Finojosa... El 80% estudivemFrancs. Alguns snobs, Angls... En 3r i4t de Batxiller Elemental (1r i 2n delESO actuals) estudivem Llat. En lesMatemtiques de COU estudivemConjunts, Combinatria, Estadstica,Probabilitat i Lgica Simblica. Anys

abans, don Gregorio, ens havia ensenyatpolinomis i podia posar-te un 11, arribatel cas. Coneixia el valor relatiu de lesquantitats.

Linstitut tenia equip de bsquet masculi femen (al gimns hi havia un parell decistelles). I de cros... Participvem encompeticions datletisme provincials ales installacions de les EEPP Sant Josep

dels jesutes. La tanca que envoltavalinstitut era de fil daram metllic.Collocaren una xarxa de voleibol al patide darrere del gimns. Disposvem defonts per a beure. A la piscina cobertadels Salesians fiem classes de natacicom a part de les de gimnstica. Unavegada, D. Luis Bou ens port a laciutat. La visita incloa una exposicidart abstracte: un cilindre de vidre amb

una punta roja i una cambra daire negrade pneumtic en forma de llavis vaginals

Els professors

fumaven a lesclasses, i elsalumnes tamb


4/104

amb unes plvores blanques esparses...Ara ho considerarem art naf.

La nostra tutora de 3r, Pilar Cordn, elcurs 1972-1973 ens dugu dexcursi ala Virgen de la Vega: un viatge danada itornada en el dia. Per a molts, la primera

vegada que viem i tocvem la neu...Aquell curs de 3r les classes forenmixtes. Per primera vegada, xiques i xicscompartem la mateixa aula. El 1971-1972, com a mnim els xics i les xiquesde 2n, encara fiem classe en aulesdiferents. En el meu cas, havia fet elsquatre cursos de Primria i el 1r delBatxillerat Elemental a lEscola Annexade Magisteri del meu barri, Montolivet.

Ara ja ha desaparegut la bardissa queseparava el pati de les xiques, onenxampvem vespes amb alguna bossade plstic girada del revs... Tampoc hihavia cap xica a la classe de lAcadmiaCastellano del carrer Guillem de Castrodurant el mes i mig que vaig anar-hi alinici de 2n abans de comenar al Fontde Sant Llus. Era prctica habitual en

tots dos llocs que pegaren els alumnes.A linstitut, no passava. A ms, hi haviaun professor diferent per a cada matria.

Per a anar a linstitut, a lavinguda delsGermans Maristes, des del carrerGeneral Urrutia, on vivia al costat de lavia del tren (que havia deixat de passarel 1967, feia sols quatre anys), em caliatravessar la squia del Valladar que,

confluint amb les aiges fecals delclavegueram, conjuntament regaven elscamps que hi havia a laltura de la futuraplaa del Doctor Torrens, on el 1977encara hi havia una barraca habitada, ala dreta, cam de lavinguda de la Plata,on sacabava tot. Fins all, el carrer noestava asfaltat.

A vegades, resultava cmode enganxar-

se a qualsevol cami que passara. Elsxiquets, al carrer, ho fiem tothora. Elproblema s que, a laltura de linstitut,agafaven velocitat i calia despenjar-se...

Prompte descobrremque la integritatfsica neixia millorparada sioptvem peranar-hi xino-xano, caminant.

En qualsevol cas,millor querecrrer quatrevegades al dia ladistncia queseparava Montolivet deGuillem de Castro.

El barri de Montolivet, en aquells deuanys que jo tenia, prcticament havia

duplicat la poblaci: de 11400 h el 1960a 21263 h el 1970. Es tractava de gentque en molts casos provenia de la restadel Pas Valenci, per tambdAlbacete, Conca, Terol, Mrcia, Jan oCrdova. Sobre una horta que, com laresta del terme de Russafa al qualaquesta pertanyia, forma part de laciutat des del 1877. Junt amb els barris

dEn Corts, Malilla, la Fonteta de SantLlus, Na Rovella i la Punta formava eldistricte de Quatre Carreres, dit aix perles carreres que partint de Russafa duienal riu (tot passant per on ara hi halesglsia de Mont Olivet), a Malilla, a laFonteta de Sant Llus i a la Font dEn

Corts, aquesta carrera passava perlactual carrer Sapadors i, com hem dit,pel costat de linstitut mateix. Quanfaltava algun professor, nosaltres fiemla carrera al revs fins al carrer de

Sapadors, on hi havia i hi ha CasaClementillo, on els barrals compartits demistela ajudaven a suportar gremialmentles absncies imprevistes: insubstitubles.

Resultava cmode

enganxar-se aqualsevol camique passara


5/105

40any

s

Sense amos, elsgossos s'entretenienseguint-nos fins al'institut

Al costat hi havia el quarterdels soldats obligatoris.Encara.

Montolivet era un barri derates, de gats i de gossos enperfecta harmonia. Sense

amos, els gossossentretenien seguint-nos finslinstitut. Fins i tot, entraven a

classe. Una vegada un sestigu quetdurant mitja hora de Religi. Desprs,fou excomunicat, en ser apercebut. ElJordi es trobava exactament davall laruta dels Mirages supersnics de la basemilitar de Manises, els quals diriamentfeien vols rutinaris. No s si mai heu

tingut ocasi de sentir trencar la barreradel so. Per aquells primers alumnes de

lIES Jordi de Sant Jordi sabenperfectament de qu parle. El retr delsvidres era sempre espectacular. Si cal unescut per al Sant Jordi, suggerisc elsMirages... Duna altra poca. Peremblemtics... Hi havia tamb laNegra... Deixem-ho crrer... Laproximitat de lhorta facilit, durant un

poca altament insensata, fumar unesbranques com de cep, que no sapagaveni ens omplien els pulmons dun fuminhalat, la toxicitat del qual devia serimmensament ms cancergena que la

del Yuste o lIdeales que ens estalvivemde comprar en el pitjor dels casos. Per,s clar, acostumats a la panotxa i als palsde regalssia, ho acceptvem tot. QuatreCarreres no era precisament un districteresidencial. Popular, aix s. I tambentretingut. De gent treballadora.

Els primers anys, el bar que duia Manoloera aix: nicament una barra de bar deSan Miguel de dos metres, unabombona i una cuina de gas sobre unataula gran de dibuix i una nevera defusta daquelles roges que salava perdalt, on en dos compartiments hi haviales cerveses: insuperables aquellsentrepans acabats de fer de truita de

crelles! Desprs, vingueren les neveresmetlliques, i tot aix i all... No hihavia a Valncia entrepans com aquells!Feroment els menjvem...

Aquell institut tenia capella: un espaifora redut al costat del Sal dActes.Recorde que es va fer servir un parell devegades, quan linstitut va restar colpejatper una mort per malaltia i una altra per

accident de companys. Era normalassistir-hi voluntriament de maneracompungida. No oblidem que bona partde lesquerra nasqu a lombra de lesparrquies obreres que en aquellmoment es desenvoluparen sota limpulsde la nova teologia de lalliberament,desprs del Concili Vatic II. Avui, aix,ens resulta gaireb incomprensible.

Lantimilitarisme, lobjecci deconcincia, la no-violncia radical nhisorgiren. Per, els joves i elsadolescents, sobretot, es movien alentorn dels partits comunistes o


6/106

simpatitzaven amb idees anarquistes.All ms moderat era el PartitComunista dEspanya. El PSPV i elPSOE encara eren partits diferents enles eleccions del 15 de juny de 1977. ElPSOE no existia ideolgicament entre

els estudiants. Els partits queconcentraven lactivitat poltica eren elPCE, el MCPV, lORT, el PTE, la LCR,la UCE... I pel que fa als llibertaris:CNT, FAI... Hi havia qui militava i hihavia qui anava per lliure. Com hi haviaqui samagava en la clandestinitat i quidonava la cara. Hi havia els actius iconscienciats i aquells que anaven a laseua... Hi havia tamb les famoses

cllules... Qu us dir?A lhora del pati, a lesquerra delentrada del bar, era prctica habitualconcentrar-nos, els estudiants, per taldamagar, braos en alt, qualsevol quevolguera collocar un cartell informatiude contingut reivindicatiu i poltic.Espanya no era una democrcia. I la

democrcia es fu aix: fent-la.

La premsa no era lliure. I lainformaci o b no existia o bera inexacta. Solien ser pstersde paper, escrits normalmentamb retolador o barresdenllustrar sabates. Lasolidaritat poltica era un valordominant entre els estudiants. Iles assemblees al pati eren unamanera efica de tractar elsassumptes. El curs 1976-1977,la incipient estructura dunsdelegats triats democrticamentva afavorir lescomesa daccions

de gran transcendncia per al movimentestudiantil. La manifestaci del 12 dejuliol del 1976 a Valncia va sernombrosa, per tamb era la primeraautoritzada. En les anteriors, havemestat reprimits durament i perillosa. Les

manifestacions no eren legals. Ni lalegalitat legtima. Les primeres eleccionsdemocrtiques arriben el 15 de juny de1977. El dret de reuni no foureconegut fins el 12 maig de 1976.

Recorde que a una convocatria de vagai dassemblea destudiants, de la meuaclasse sols vam eixir dues persones.Probablement rem els ms menuts.

Devia ser el curs 1974-1975, fent 5. Opotser un any abans. Laltre, que tambparlava valenci, vivia en una comunaagrcola! Independitzat dels pares. Elldevia tenir uns catorze o quinze anys i jotretze... Aquella assemblea dun centenarde persones tenia lloc a lexterior delrecinte, a laparcament que hi ha entrelinstitut i lactual Pavell Font de SantLlus. Sautodissolgu precipitadament.

Hi havia la presncia dun cotxe de lapolicia secreta amb agents de pais. Algva demanar-me que li sostinguera unmoment la carpeta mentre es nugava elcord de la sabata. De sobte, haviadesaparegut. A les mans, em vaig trobarcustodiant una carpeta amb pamflets delFRAP. Vaig descobrir que el campi quipugui formava part de la tcticadalguns... Certes coses van deixar desorprendrem i les vaig comenar aentendre. Cada cosa tenia una lgica.Alg havia decidit el que era millor per ami. Sense avisar-me.


7/107

Aquell curs o lanterior, a linstitut, foradhores, es van oferir optativamentclasses de valenci. Devia ser entre 1972i 1974. I, per tant, devia tenir entre 11 i

13 anys. Em sorprenia molt que lallengua parlada a casa, tamb pogueraescriures! Ho havia vist a les falles. Ipoca cosa ms. Era a partir de les 13.30fins les 14.30 h. Era un curs de Lo RatPenat. El llibre que es feia servir, si nomequivoque, era Llions de GramticaValenciana de Carles Salvador. Convsaber que fins el 1976 els cursos de Lo

Rat

Penatsn elreferenta nivellformatiude lanormati

va fabriana al Pas Valenci. Amblarribada el 1980 de Xavier Casp,lentitat va patir una transformaci

secessionista per la qual s avuitristament famosa. Mort Franco, aquellprofessor, que no era de linstitut,mel vaig trobar en totes lesmanifestacions. Per mai nhesabut el nom.

Tamb hi havia activitatsextraescolars realment currades.Una era el Disco-Frum,

organitzat pels companys Das iDobn. Disposvem daula i detocadiscos. La cosa consistia a feruna exposici ben documentada

sobre un grup musical, que eraillustrada discogrficament. Recordesessions magistrals, com la dels Beatles,la dEmerson, Lake & Palmer o la deDeep Purple, que acabava de traureMade in Japan (1973). Tot abans de1975.

A final de 6 de batxillerat era normal ferun viatge fi de curs. Per a podersubvencionar-lo, els alumnes venienloteria i, sobretot, recaptaven diners permijt de lorganitzaci de balls adiscoteques. Participar en aquesta menade festes planificades podia esdevenir, encerts casos, una obligaci no sempreeludida, que sedua en grau divers els

estudiants de Valncia. I que permetiaconixer de ms prop els i les alumnesdaltres grups del mateix nivell i igual odiferent institut.

El cartellisme didctic, els treballs degrup i els psters a laula eren tcniquesabsolutament noves. Com tamb ladisposici de les taules a la classeformant grups de quatre, cinc o sis

alumnes. I funcionava. Ho fiemfuncionar: com una cosa nova, prpia.Compartida. Era un centre nou de laperifria. Modern.

El 31 de gener de 1976 (Franco haviamort el 20 de novembre de 1975), elclaustre de professors va votar el canvide nom de linstitut: se proponen seisnombres que obtienen en las votaciones

los siguientes resultados: Jordi de SantJordi, 13 votos; Blasco Ibez, 10 votos;

Hi havia activitatsextraescolarsrealment currades


8/108

Jaume el Conqueridor, 4 votos;Alfons el Magnnim, 1 voto;Jacomart, 1 voto; Jaume Roig, 1voto. Els noms proposats, sensdubte, sn del tot emblemtics delcarcter capdavanter del centrealeshores. Tamb deixa traspuar unadivisi incipient dins aquell claustre,les polaritats ideolgiquesnecessriament anaven a marcaraquella transici cap a la democrciaamb opcions de rupturarevolucionria. Ja hem esmentat quefins el 2 de maig de 1976 no saprov

el Dret de Reuni. Eraclar que al nostreinstitut dominava unamajoria progressista deprofessors. I dalumnes.

El 1971, lEGB sestavaimplantant de manerageneralitzada amb elsprimers alumnes de 6, per la qual

cosa, els primers estudiants de BUPanaven a tardar encara uns anys aarribar a linstitut. Nosaltres rem eldarrer vag dun batxillerat en viesdextinci, que acabava i desapareixiaa mesura que avanvem. Suspendreimplicava haver de canviar de carril. Ide centre. Els ressagats de Valnciavenien a la Font de Sant Llus. Elperfil daquell institut als afores de la

ciutat era, doncs, ben especfic.

El festival de final de curs del 1975-1976 fou espectacular, elaborat

conjuntament entre professors ialumnes, revisava la dcada dels 60 iva barrejar actuacions dels Beatles endirecte amb un discurs de Franco perboca de D. Gregorio Sabater entrealtres amenitats. Gosvem fer coses.Ens arriscvem. En lesmanifestacions, solia haver-hi ferits i,en alguns casos, tamb morts. El 23de gener 1977, lestudiant ArturoRuiz, de 19 anys, havia estatassassinat a Madrid. Al dia segent,mor tamb a Madrid Mara LuzNjera, de vint anys, estudiant

universitria, en la manifestaci deprotesta. Aquell curs 1976-1977

fiem COU. Diem sis anys alinstitut i els professors PNNs, ambcontractes provisionals, haviencomenat una vaga ambreivindicacions laborals. Vam tractarel tema en el grup del qual eradelegat. I vam voler solidaritzar-nos-hi. Un company, que era militant delos Nios de Dios (que eren pocsper molt peculiars), propos quefrem classes en terra com a signesolidari. De manera que posremtaules i cadires contra la paret de

Els noms proposatssn emblemtics delcarcter capdavanter

del centre.


9/109

laula. Alguns professors, molt pocs, esnegaren a fer-nos classe en aquellescondicions. Vaig dur aquella mesura a lareuni de delegats i la resta de classesdebateren i secundaren tamb la nostra

actitud. Aquella setmana, en assembleade pati, es decid anar ms lluny i fer-nos ostensibles socialment. Sacceptbaixar i amuntegar taules i cadires al

pati: muntrem una enorme falla ensolidaritat amb les reivindicacions delsnostres joves i estimats professors.Linstitut feia poc que havia canviat dedirector: el nou era Roche, un professordemcrata i moderat de filosofia que feiaclasses tamb a la universitat. Al SaldActes de linstitut, organitzrem unfestival de grups musicals deprocedncia diferent on, de gom a gom,

optrem per cantar, entre altres: Elpueblo unido jams ser vencido i Lamuralla de Quilapayn, el grup xil enlexili, els recitals del qual a Espanyaestaven sent sistemticament prohibitsencara. A linici de 1977 tot succearpid i lent.

Tot aquell moviment tingu com aresultat el tancament, mai no vist, dun

institut de manera indefinida. Lluny dedissoldrens, els estudiants aprofundremencara ms en un activisme responsable.De seguida organitzrem piquets

dalumnes per tal dinformar daquelltancament els altres instituts: Benlliure,Sorolla, Sant Vicent Ferrer...Personalment, recorde haver anat al Cid.Parlvem amb els alumnes a lhora del

pati. Penseu que ledat oscillava entreels 15 anys (vaig fer els 16 pel mar) iels 17 anys dels ms majors de classe.Recorde amb estupefacci com els delLlus Vives tenien fins i tot prohibitacostar-se a la tanca. I tamb por de fer-ho! Ens tancaren les portes i no ens hideixaren entrar. s cert que hi haviaprofessors al pati vigilant els alumnes.Cal saber que, en aquells anys, el Llus

Vives era un institut propi del centre,sols de xics, que aglutinava all msconservador de la ciutat. Tamb enlmbit del professorat. No era com ara,on la introducci de la lniadensenyament en valenci sembla haverafavorit la inserci dun tipus dalumnatdiferent i on tamb sembla haver-seprodut una migraci a la privada delsfills dels sectors ms retrgrads. En

aquell moment, lensenyament privat erainferior en qualitat a lensenyamentpblic.

Aquella espurna va incendiar el foc i elsinstituts de Valncia prompte es vanafegir a una vaga en solidaritat amb uninstitut tancat injustament. Mentrestant,vam decidir, junt amb els professors,continuar fent classes a la porta del

nostre institut... Un company de classe(Javier P.) i jo decidrem botar la tancaaquella nit i frem unes pintadesannimes protestant pel tancament.

Gosvem fer coses,ens arriscvem


10/10

Optrem perno signar-les.Volemevitarqualsevolpartidisme ipreservar la

unitat daccidel moviment. De

to ta manera, dhaver-ho fet,hagurem posat una A encerclada i noun martell... El mateix dia deltancament, ens repartrem tamb per taldinformar la premsa del succs. Unacompanya i jo anrem a Rdio Popular,al passatge del Dr. Serra, on ara hi ha la

COPE. Ens van fer entrar directament albutllet de les notcies del migdia:tothom assumia riscos, tamb elsperiodistes. No mhe dedicat a resseguirhemeroteques, per en aquell momentels peridics no reflectien b la realitat.Ms que mai, informaci i realitat erencoses ben diferents. La realitatsintentava contenir i minimitzar. Finsque no podia ser daltra manera. I

vingu la democrcia. Aquell movimentespontani, originat a lactual IES Jordide Sant Jordi, sexpand per tot lestatespanyol i pass a ser dinamitzat pelspartits, les circumstncies exigien uncontrol del moviment. Era linici de laTransici. Vaig aprovar Selectivitat. I el15 de juny de 1977 tingueren lloc lesprimeres eleccions democrtiques.Aquell any la nostra tutora havia estat

Pilar Moreno Gmez a qui no he vist desdaleshores. I a qui fora de classetrobvem al Valncia Cinema, escoltantLabordeta, posem per cas. Vaigaprendre molt daquells magnficsprofessors. A lagost, vaig marxar cap aNova York, amb una beca AFS, lanuncide la qual vaig trobar un dia al taulerdel bar de linstitut penjada amb una

xinxeta... Desprs he sentit dir queErnest Lluch havia estudiat tamb ambuna daquelles beques. Hi vaig podercontrastar lalta qualitat delensenyament que havem rebut al Font

de Sant Llus entre el 1971 i el 1977aquells darrers alumnes de batxilleratelemental i superior... I no fou el msimportant...

En tornar, vaig constatar que aquellmagnfic claustre de professors shaviadividit en dos. I que la majoria delsprotagonistes daquella primera poca

comenaven un nou institut al costat delnostre: lactual IES Font de Sant Llus.Els del Llus Vives havien tornat alcentre de la ciutat. Tot havia canviat. Ires ja no era igual. Avui dia, capdaquells dos edificis resta dempeus.Per els estudiants dEnsenyamentSecundari continuen actius.Afortunadament. I la histria

continua... A la darrerapgina escrita del meuLibro deCalificacinEscolar apareixenjunts el segell delFuente S. Luis el4 de juliol de1977, fent eldipsit del ttol

de batxillersuperior, junt ambel nou segell delJordi de Sant Jordi el30 de novembre de 1983,data en qu el vaig arreplegar,ja llicenciat per la Universitat deValncia: Se entrega el ttulo con estafecha.

Els estudiantsaprofundrem encara msen un activisme

responsable.40an

ys

Visiteu :http://www.youtube.com/watch?v=DsMU2wJNkUoi http://www.youtube.com/watch?v=tGZ3DhNppJ4
http://www.youtube.com/watch?v=DsMU2wJNkUohttp://www.youtube.com/watch?v=DsMU2wJNkUo%20i%20www.youtube.com/watch?v=tGZ3DhNppJ4http://www.youtube.com/watch?v=DsMU2wJNkUo%20i%20www.youtube.com/watch?v=tGZ3DhNppJ4http://www.youtube.com/watch?v=DsMU2wJNkUo

"L'institut Jordi de Sant Jordi - Font de Sant Lluís (1971-1976)" - Article de Lluís Roda

Documents