-
redacci: 93 458 87 80 - [email protected] | anunciat:
619 13 66 88 - [email protected] | administraci:
[email protected]
Sant Adri pg 16Els Mossos dEsquadrano modificaran el
seudesplegament a La Mina
Badalona pg 3Llus Llach irromp per sorpresaa la clausura del
Filmets i cantaLestaca, censurada lany passat
Entrevista a Dolors SabaterAlcaldessa de Badalona
pgs 12 i 13
De moment no hem trobat cap rastre de lOperaci Pnica.
Seguim amb lainvestigaci
Santa Coloma estudia novesmobilitzacions contra la MAT
Els vens anuncien que tornaran a sortir al carrer si la via
legal, que lAjuntament tamb defensa, es paralitza pg 14
lnianordEl setmanari del Barcelons Nord linianord.cat 3/12/2015
Nm.152 Difusi OJD-PGD: 15.025 exemplars setmanals
-
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2
lnianord.cat 3 desembre 2015
-
En Portada 3 | lnianord.cat3 desembre 2015
Ms de 16.500 espectadors hanparticipat en la 41a edici del
Fil-mets Badalona Film Festival, ce-lebrat del 20 al 29 de
novembrea Badalona. La clausura del festi-val va tenir lloc
dissabte al TeatreZorrilla, amb la celebraci de latradicional Nit
de les Venus, enqu el jurat va entregar els premisa les produccions
ms destacadesdenguany. En aquest sentit, elcurtmetratge Isand (The
Master)va rebre la Venus a millor pell-cula. Es tracta dun curt
dani-maci, de producci estoniana, di-rigit per Riho Unt i que
reflexio-na sobre les dinmiques de poder,i labs daquest, que es
pro-dueixen entre un mico i un gos
que conviuen en la mateixa casa.Precisament, la projecci del
curtguanyador va posar punt final a lagala de cloenda de
Filmets.
REIVINDICAR EL CURTAbans daix, per, va haver-hitemps per a
altres premis i sor-preses. En aquest sentit, Las pe-queas cosas de
Carla SimnPip va guanyar el premi al millorcurt de Badalona, Zerode
DavidVictori a la millor producci es-panyola, Os meninos do Ro
deJavier Macipe la Venus a millorproducci europea i El corredorde
Jose Luis Montesinos a millorproducci catalana. A ms, Chris-tian
Redl i Edin Hasanovic vancompartir el premi a millor actorper
Schuld um schuld i Evelyne ElGarby Kai es va endur el guarda millor
interpretaci femeninapel seu paper al curt Au Sol.
Ms enll dels premis con-crets, el jurat va destacar la
im-portncia que el Filmets t per alsector del curtmetratge. Cal
rei-vindicar el curt com es fa a Bada-lona. Aqu es reconeix el
curtcom a gnere, va assenyalar laseva presidenta, Isona Passola,que
tamb va reclamar la recupe-raci dun cinema per a la ciutat.
El jurat tamb va ressaltar lagran presncia internacional
alfestival, que ha quedat patentamb pellcules com Listen, pro-ducci
de Finlndia i Dinamarcaguanyadora de la Venus a millorcurt
danimaci, o la sussa Dis-cipline, que es va endur el premiespecial
del jurat. PrecisamentSussa ha estat el pas convidat aledici d
enguany, i lany que vepassar el relleu a Irlanda.
A banda dels premis atorgatspel jurat, La buena feva guanyar
el premi del pblic. s el premique ens fa ms felios, perqu alcap
i a la fi fem pellcules per a lagent, va expressar la seva
direc-tora, Begoa Sol.
LLIBERTAT I CENSURALa Nit de les Venus tamb vacomptar amb una
sorpresa so-nada. Just abans dentregar el pre-mi a millor producci
catalana,Llus Llach va aparixer a lesce-nari per cantar Lestaca,
que el p-blic va seguir entonant abans dededicar-li un sonor
aplaudimentdempeus. Davant la censura dequalsevol Albiol es pot
imposar lallibertat dun Mart Serra, va et-zibar Llach. El cantautor
feia re-ferncia a la denncia que Serra,un dels msics de la banda
del Fil-mets, va fer pblica lany passatquan el gerent de Badalona
Co-municaci, Albert Fernndez Sal-
tiveri, va prohibir que els msicstoquessin la can durant la Nit
deles Venus.
Per encara va haver-hi msmoments emotius, com lentregadel Premi
dHonor a MontserratCarulla, per la seva trajectria alcinema, el
teatre i la televisi, aixcom pel seu comproms amb elsector del
curtmetratge. Emconsidero una dona molt feliperqu he fet el que
magrada i asobre mhan pagat, va expressarlactriu en el moment de
recollirla Venus.
El Filmets abaixa el tel finsa lany que ve, fent un balan
po-sitiu de ledici denguany. Heufet que el curtmetratge sigui
lafletxa que arribi als nostres cors,va dir el director del
festival,Agust Argelich, per acomiadarel pblic que dissabte es va
aple-gar al Zorrilla.
Cinema i reivindicaci El Filmets Badalona Film Festival clausura
la seva 41a edici amb un xit rotund dafluncia Llus Llach va cantar
Lestaca a La Nit de les Venus desprs que lany passat fos
censurada
Foto de famlia durant la gala de cloenda del Filmets. Foto:Lnia
Nord
Andreu MerinoBADALONA
-
| 4Opinilnianord.cat 3 desembre 2015
publicitat 619 13 66 88
Les cartes dopini es poden enviar a:
[email protected]
Lnia Nord no comparteix necessriament les opinions que els
signants expressen en aquesta secci ni sen fa responsable.
redacci: [email protected] publicitat:
[email protected]:
[email protected]
lnianord.cat
Dipsit legal: B 43222-2010
amb el suport de:Difusi controlada
15.025 exemplars setmanals
Un diari plural Un diari participatiu
Actualitat a la xarxa
Senyores i senyors de la CUP, usfelicito per la vostra
integritat, ladefensa dels valors tics i delsvostres principis
programtics,de fer la poltica sense comple-xos, ni en funci de
captar el po-der. Anem a unes eleccions, elmes de mar de 2016, on
es po-saran les urnes perqu els cata-lans tornin a dir la seva i
aclarirquines sn les preferncies delsvotants. Al mateix temps, les
for-ces unionistes es reforaran en-cara ms del que ja ho estan i
ani-ran laminant la poca autonomiaque ens queda per deixar-la,
defacto, totalment anullada.
Ei! Que el que est passant noen teniu la culpa, que el pobleest
amb vosaltres 337.794 vots,un 8,21% del total, us podeuquedar
tranquils que en Mas i lapatuleia que lenvolta i li fan cos-tat ja
sho faran. La prioritat s re-soldre els problemes socials,
larepblica catalana pot esperar ilArtur Mas que shi posi fulles,que
s un collaborador dels oli-gopolis i porta una motxilla car-regada
de porqueria.
Mentrestant, a Madrid es pi-xen de riure veient les nostres
fla-queses. La culpa de tot plegat sdels altres, els de les
retallades,tendncies dretanes i amics delsistema capitalista.
Podreu con-templar com senfonsa el procsdes de la riba i cantar-li
les absol-tes sense cap remordiment. Ja estornaran a trobar daqu a
cin-quanta anys, els pocs que quedindels que ara hi han treballat,
aveure si es pot tornar a intentartancar un acord entre els
cmpli-ces del sistema capitalista i vosal-tres, els purs sense
mcula. Fins ales calendes gregues o sigui, finsmai! Us ho dic sense
rancnia.
4Sense rancniaper Jordi Lleal
#EnemicABatre#SenseInvestidura #JaArriba
4El franquisme i el pasper Nria Martnez
Diuen que sn hores decisives.Deien que, tot i no votar res
di-umenge dia 29 a Manresa, lajornada de debats de la CUP po-dia
servir per desencallar la in-vestidura. Es deia, tamb, que
laformaci anticapitalista est re-bent unes pressions
despro-porcionades per investir ArturMas. Aix els irrita i, a tenor
dela seva reacci cada vegada queperceben un pressing ms,sembla que
lacord per acceptarel candidat de Junts pel S esti-gui ms lluny.
Ara b, els favo-rables a reelegir el presidentno estan sols en la
tasca dex-torsionar els cupaires.
Unes 140 persones ms omenys rellevants van signar unmanifest fet
pblic un dia abansde la crucial reuni de tots elssectors dels
antisistema amblnic argument de demanar a laCUP no investir Mas.
Afirma co-ses com ms enll de la defen-sa de la independncia,
sommoltes les persones que coinci-dim en el fet que cal un gir a
les-querra en les poltiques socials.Parla de regeneraci
poltica,corrupci on assenyala expl-
citament CDC, pobresa i bancs.I, tot i defensar la
independn-cia, diuen que fins ara en la ges-ti del procs sha confs
pas ipartit i sha prets construir unaidentificaci banal
reduint-hotot a una sola persona. Totplegat es resumeix en el
ttol:Per un gir a lesquerra.
El pressing CUP s, enaquest cas, dels anti-Mas. En elmoment ms
crucial i en el mo-ment en qu la proposta deJunts pel S s ms coral
i t msvoluntat dintegrar ms gentsense que ning es despengi,
elmanifest que, per cert, encap-alen Teresa Forcades i
ArcadiOliveres, pretenia influir en les1.600 persones que aquest
di-umenge passat podien decidir elfutur del procs. Procs
Consti-tuent, el projecte que havia defer confluir tot
lindependentis-me per escriure una Constituciindependentista, pretn
ara aca-bar de trencar la unitat que sesuposa que sest
construint.Ja veurem, en aquests prximsdies, com es desenvolupa tot
ple-gat i quins resultats ha tingut lapressi duns i altres.
per Guifr Jordan
4PressingCUP superlatiu
La dictadura del general Fran-co continua deixant constnciadel
mal perpetrat, sense poderpassar a la Histria. S que hovan fer els
feixismes nascuts a lamateixa poca, tamb menys-preadors de
lexistncia huma-na i negadors de la ra. Fen-mens energumnics,
superats ivenuts progressivament en lesseves diverses concrecions
ter-ritorials i en el temps, fins des-prs de la II GM: tant en els
pa-sos que els van patir imposatspels ocupants com all on vannixer;
en economia, reorien-tant la de cada pas i la de totaEuropa
Occidental; en la recu-peraci cultural i cvica, a cadasocietat
nacional, etctera.
El franquisme va procla-mar la voluntat de destruir elpas,
confirmant la necessitat deconcretar un punt de vista ter-ritorial
catal per combatrel.Sha perseguit la mateixa exis-tncia del pas
econmicament,lingsticament, culturalment i
socialment. El capitalisme sha-via consolidat ja clarament
alPrincipat, i el catalanisme ma-joritriament volia exportar
lamodernitat a Espanya, tot afir-mant el mateix pas.
La insuficincia duna pers-pectiva catalana prpia contrael
franquisme potser s lex-plicaci de la feblesa davant elfenomen, aqu
i all. I mante-nint el punt de vista propi,veurem que anteriorment,
ladictadura del general Primo deRivera va actuar amb la ma-teixa
voluntat. I prenent tot elsegle passat fins ara veuremque Espanya
no ha volgutcompartir una realitat subs-tantiva ni des de la
diversitat nide lhomogenetat, sent el fran-quisme una manifestaci
delnacionalisme espanyol espe-cialment iniqua, per haver ma-tat amb
gran extensi. Si elnostre pas vol anar endavanti superar el passat
ha dassumirla realitat prpia i perspectiva.
@encampanya: Els agents del CNI no en-tenen res. Infiltrats per
motius policials a laCUP, ara s'han hagut d'aprendre les
canonsd'Ovidi Montllor i votar.
@bertagonzz: Gran allau de consumisme,desprs el caldo de Nadal
ser de tetrabricgallina blanca. Fem un pensament. Hi hacrisi. Ens
cal tant? #BlackFriday.
@norcoreano: Si Espaa paga los 141 mil-lones que debe a la lucha
contra el SIDA,cmo va a pagar los 130 de subvencin alos toros?
-
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 5
| lnianord.cat3 desembre 2015
-
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 6
lnianord.cat 3 desembre 2015
-
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 7
| lnianord.cat3 desembre 2015
-
| 8Envians les teves cartes a:
[email protected] 3 desembre 2015
4Efectes de la simbiosi poltica i crisi
Un diari obert
Els valors sn qualitats que fan que lespersones siguin preuades
per la societatque els envolta. Per aix es diu que unapersona t
valor quan t coratge per em-prendre grans afers o perqu senfron-ta
als perills sense por, encara que no si-guin normes de conducta
habituals,sin fets excepcionals. Els principis s quepodrien ser
considerats com una reglade conducta o comportament hum i, enaquest
cas, es tenen o no es tenen.
Sn valors el dret a la vida i a la sa-lut, a leducaci, a
lobservana de leslleis... En definitiva, sn un conjunt deprincipis
que ens ajuden a respectar-nosi a millorar les nostres condicions
devida. Per aix, en cap cas shan dim-posar els valors duna
determinadacultura o naci, sin que sha de buscarla manera perqu les
nacions i les di-verses cultures que compartim aquestmn els
acceptem i compartim de ma-nera voluntria.
Aviat far seixanta-set anys quelAssemblea General de les
NacionsUnides va adoptar la Declaraci Uni-versal dels Drets Humans
com lidealcom que tots els pobles i totes les na-cions han dassolir
a fi que tots els indi-vidus i rgans de la societat sesforcin
apromoure el respecte daquests drets idaquests llibertats, ja que
les personessom ssers socials que convivim encompanyia daltres
persones.
Hi ha tot un conjunt de valors que espodrien considerar
universals, tots icadascun dels quals sn importantsper poder
conviure amb la dignitat i elrespecte que es mereix tothom: la
lli-bertat que tenim cadasc de nosaltresper actuar sempre que no
danyem lal-tre; la responsabilitat que assumimquan actuem sense que
ning ens obli-gui; la tolerncia cap a posicions con-trries a les
nostres, i la veritat i la co-herncia de dir i actuar com es
pensa.
Tamb hi ha uns drets fonamentalscom ara el dret de tota persona
a un ni-vell de vida que asseguri la seva salut, elseu benestar i
el de la seva famlia, el dreta la llibertat dopini i dexpressi, el
dreta no ser privat de cap nacionalitat, el dret
al treball, a leducaci, etctera, quehaurien destar garantits i
ser priorita-ris per a tots els que tenen responsabi-litat de
govern. Per aix cal valor i tam-b tenir principis per afavorir el
progrssocial i el benestar de les persones persobre de qualsevol
altre dret que no si-gui humanitari.
Dit aix, podem confiar en els pol-tics, amb grans
responsabilitats insti-tucionals, que ens han retallat serveis
b-sics i drets fonamentals?
Podem creure poltics que ens hantancat escoles i hospitals, que
ens neguenel dret a un habitatge digne, que no fanres per evitar la
pobresa energtica demilers de persones del nostre territori ique no
respecten els drets fonamentalsprevistos en els textos
internacionals quehan subscrit?
Podem donar suport a poltics cor-ruptes que estan al servei dels
podero-sos i sobliden de les classes populars?
Podem donar ms crdit poltic alsque anteposen el pagament dun
deuteillegtim per sobre del benestar de lespersones?
Podem refiar-nos dels que han in-crementat, amb mesures
poltiques, lesdesigualtats socials i han fet que hi hagirics ms
rics i pobres ms pobres?
Qu podem esperar dels que ali-menten la confrontaci i fugen del
dileg?Dels que ignoren el patiment de les per-sones i no actuen per
evitar-lo? Dels queens diuen una cosa i fan tot el contrari?
Alguns sobliden que el gat escaldat,de laigua freda fuig. Sn
massa vegadesles que hem vist lorella al llop i ja estemfarts de
tantes histries. I el que cal fers agafar el bou per les banyes i
acabaramb tantes contradiccions. Si no pen-sarem que a alguns
destacats poltics elspassa el que deia Grouxo, un dels ger-mans
Marx: Aquests sn els meusprincipis, per si no li agraden, en
tincdaltres.
Limportant per a aquests perso-natges amb responsabilitats
poltiquesque no assumeixen s continuar vivintamb lesquena dreta. La
feina no est fetaper a ells, gens ni mica.
4Valors, principis i dretsper Pedro Jess Fernndez
Aire fresc
En els darrers mesos estem envats pertots costats premsa,
televisions, rdios,banquers, governs de lEstat, comunita-ri,
local...- de la simbiosi poltica i crisi, alinrevs, que tant li fa.
Crisi econmica,crisi financera, crisi de confiana...
nousplantejaments poltics, independentistes,unionistes o de tercera
via que ens han duta una altra mena de crisi. Si de leconmicasembla
que de mica en mica es regira capa un moderat optimisme, la poltica
scada cop ms profunda, per ms eleccionsi noves eleccions siguin
ofertes als ciuta-dans. Els ms agosarats fins i tot es qes-tionen
si tot plegat no s sin una crisi delsistema capitalista que ha
obert la portaals antisistema, que tamb practiquen lasimbiosi
poltica i crisi.
Ser del signe que sigui, per ara comara, que estem immersos en
un mn glo-balitzat, el que s que s evident s que totsaquests
esdeveniments dmbit generalens afecten a tots, uns ms i altres
menys,per ning sen pot escapar. Afecta pro-porcionalment al grau
que cadasc haapostat en lintrigant mn de la poltica,les finances,
les hipoteques o el consu-misme especulatiu.
I nosaltres, la gent de Badalona, queno volem ser menys, podem
detectar queigualment ens arriba lonada negativa queens sotmet a la
crisi simbitica i ens re-percuteix en l'operativitat del
Consistorii en les nostres butxaques particulars. I jase sap, a on
hi ha crisi, del signe que sigui,hi ha falta de confiana, falta
dillusi, fal-ta de generositat i que, com si es tractsd'un virus,
traspua dels mbits particularsi sescampa a diferents aspectes de la
vidasocial i collectiva badalonina.
I per qu fem aquesta ltima afirma-ci? Doncs perqu darrerament
sob-serva, de forma preocupant, com el governen minoria t
dificultats per tirar endavantles seves promeses relatives als
mbits cul-tural, comunicacional i associatiu; tots tresqueden
esmortets perillosament, hon-roses excepcions a part. Observem
comalgunes entitats del nostre patrimonicultural i associatiu estan
en situaci defallida tcnica. Un patrimoni que fins fauns anys va
representar un valus i am-pli capital del qual ens en sentem
orgu-llosos, per que sest debilitant de formaalarmant.
No vull esmentar noms, per unabona colla daquestes entitats
tenen se-riosos problemes pel relleu de les juntes
o per nodrir-se de nous components. Totplegat fa que el seu
patrimoni es deterio-ri per manca dingressos i la seva activi-tat
decaigui cada vegada ms.
La mateixa incertesa derivada de lasimbiosi econmica-poltica la
visualit-zem en lmbit comunicacional. Els mit-jans pblics de la
ciutat, tot i la incorpo-raci d'un tot terreny com en Pep Vie-ta,
no mouen les fitxes dun tauler que tel joc a ralent. No saborden
amb la pro-funditat necessria ni una nova i trans-parent poltica de
mitjans, ni qu fer-neamb cadascun dels que conformen Ba-dalona
Comunicaci, com s el cas fla-grant duna revista com Btulo, que fa
unacompetncia absolutament illcita alsmitjans privats, ni tampoc
els staff quehan de conduir els nous combois. I tam-poc el gabinet
de premsa t clar ni qui serel seu cap ni quin el mtode de treball
quesadoptar.
Que est passant? Ser que la mo-derna societat consumista davui
no dei-xa prou espai per a les activitats comu-nicacionals o
participatives, amb un su-port decisiu de lAjuntament? Ser quequan
els estaments oficials encara tractende forma discriminatria les
entitats i as-sociacions de vens, collapsant la illusiper
laltruisme? Ser que quan no hi hauna convivncia harmnica entre els
ve-ns i els seus collectius la gent es tanca acasa? Ser que el
govern municipal estmassa collat i tmid, potser desbordat perla
pesada llosa de la crisi econmica i ellaberint en qu estan ficats
els poltics entots els fronts?
Badalona exigeix cotilles fora a tots elscrrecs municipals.
Convivncia amb lasimbiosi crisis financera i crisis
poltica;capacitat dacci i de resposta. Un exem-ple ftil: la bandera
que oneja al costat delmonument als herois de l11 de setembredel
1714 a La Plana. Per coherncia i per-qu aix era fins fa un temps,
la banderaque ha dacompanyar el petit monu-ment ha de ser la
catalana; doncs no, se-nyor, hi oneja la bandera de Badalona!
Demoment, no hi ha reacci i la gent no hoentn. Qui va fer el canvi?
El perqu nocal que ens el diguin
Moltes preguntes necessiten respostaurgent per posar-hi remei a
partir dara ma-teix amb la responsabilitat que li corres-pongui a
cadasc, si no volem veure comes va descapitalitzant el preuat
patrimonicultural i associatiu dels badalonins.
per Estanis Alcover i Mart
@cristina_pardo: Para los ofendidos conlos tuits sobre Artur
Mas: no os pre-oCUPis; seguro que habr cruasanes dechocolate para
todos los copresidentes.
@n_riu: Quina bogeria, no, aix del BlackFriday? Cues, empentes,
bosses amunt iavall... Realment els mitjans no n'hem fetun gra
massa?
@carlesponsi: Ada Colau vol celebrar elSolstici d'Hivern. Jo
proposo sacrificar unaverge. Tot sigui per utilitzar el Frum
perquelcom.
Opini en 140 carcters
-
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 9
| lnianord.cat3 desembre 2015
-
Badalonalnianord.cat 3 desembre 2015
Asseguren la continutat de les barques de pescadors
ESPAIS4El govern municipalassegura que no t intenci dedestruir
les barques de la platjadels Pescadors, sin que vol con-servar
aquelles que es puguin res-taurar per tal de musetzar-les ique la
zona es converteixi en uncentre datracci per la ciutat, se-gons
afirma el regidor de lmbitde Badalona Prspera i Sosteni-ble, lex
Maas.
Maas ha fet aquestes decla-racions desprs que dijous
passatlAjuntament presents el seupla per al litoral badalon, que
in-clou la reforma de la platja delsPescadors. El document
pre-sentat per lexecutiu de Sabater
recollia que el projecte de res-tauraci preveu la retirada de
lesbarques deteriorades i la recu-peraci de tot lespai de
barquescom a zona de bany.
Aix va provocar el rebuig deConvergncia, que acusava elgovern de
voler treure les barquesde la platja. Fins i tot el presidentdel
seu grup municipal, FerranFalc, va impulsar una campan-ya de
recollida de firmes a travsde la plataforma change.org. Perla seva
banda el govern munici-pal assegura que lanunci de Ma-as no s cap
rectificaci i quesempre ha tingut la voluntat demantenir les
barques.
Albiol deixa la Diputacidesprs de 16 anys
POLTICA4El regidor del PP deBadalona i fins ara president
delgrup popular a la Diputaci deBarcelona, Xavier Garcia-Albiol,ha
anunciat la seva renncia alcrrec de diputat provincial. Feia16 anys
que Albiol ocupava alguncrrec a la Diputaci, on va entrarel 1999 i
on ha exercit de porta-veu i desprs de president del PP.
La Diputaci fa una granfeina. Si no exists, s'hauria d'in-ventar
pel servei que dna alsmunicipis, va afirmar Albiol enla sessi
plenria del 26 de no-vembre, en qu va anunciar ofi-
cialment el seu comiat. Daltrabanda, lexalcalde de Badalonatamb
va tenir paraules d'agra-ment per als diferents equips degovern que
hi ha hagut a la Di-putaci al llarg d'aquests quatreltims mandats,
i tamb per alstreballadors de la instituci i laresta de
diputats.
A partir dara, Albiol ser re-llevat al capdavant del grup
po-pular a lens provincial per Ma-nuel Reyes, regidor de
Castellde-fels. El regidor de lAjuntament deBarcelona, Javier
Mulleras, serel diputat que el substituir.
Els vens volen que el servei depediatria es quedi a La Salut
SALUT4Les Associacions deVens de Can Clars, Verge de laSalut i
Juan Valera volen que elservei de pediatria del CAP de laSalut, que
ara sest oferint al CAPde Gran Sol, torni al barri. La de-cisi
queda plasmada en un co-municat firmat per les tres asso-ciacions
al qual ha tingut accs L-nia Nord. En el comunicat, ex-pliquen que
la decisi s fruit deldebat amb els vens, desprs deconixer els
avantatges i des-
avantatges del manteniment dela pediatria a Gran Sol o del
seuretorn a La Salut.
Ara caldr esperar si la deci-si dels vens fora el canvi
depostura de lInstitut Catal de laSalut (ICS), que es plantejava
eltrasllat definitiu del servei. LICS,per, va assegurar que la
decisifinal es consensuaria amb lA-juntament. Per la seva banda,
elconsistori ha garantit que esta-r al costat dels vens.
Companys de barri | Educaci en la diversitatLAjuntament
organitza avui al mat al teatre Principal lespectacle de
titelles
Companys de barri, amb el suport de la Plataforma Deixem de Ser
Invisibles i laPlataforma 3D. Lobjectiu s commemorar el Dia
Internacional de les Persones
amb Discapacitat i potenciar leducaci en la diversitat i en la
convivncia.
Els partits de loposici a lAjun-tament ja han presentat les
sevesallegacions a la proposta dorde-nances fiscals que el govern
de Do-lors Sabater va presentar el 8doctubre. Desprs de gaireb
dosmesos de treball, el PP i el PSC hanpresentat les seves
propostes, quesobretot se centren en noves bo-nificacions de
lImpost de BnsImmobles (IBI).
En aquest sentit, el PP propo-sa una rebaixa general dun 10%de
lIBI i bonificar el pagament da-quest impost a les famlies en
fun-ci de la seva renda i no delpreu del seu habitatge. A ms,
elspopulars tamb volen que elspropietaris de pisos que actual-ment
estan buits rebin una bo-nificaci si lloguen limmoble a lameitat
del seu preu de mercat.
Daltra banda, el PSC vol quelAjuntament bonifiqui lIBI de
lesfamlies monoparentals i da-quelles en les quals algun delsseus
membres estigui a latur.
A ms, els socialistes tambhan presentat una allegaci perrebaixar
els preus de les escolesbressol pbliques. Concretament,el PSC vol
recuperar els preus an-teriors al 2012. Aleshores lesquotes
mensuals costaven 122
euros, mentre que ara shan apu-jat fins als 176.
POTENCIAR EL PETIT COMERPer la seva banda la
FederacidAssociacions de Comerciantsha demanat que el govern
apugilIBI a les grans superfcies i el bai-xi al comer de
proximitat. Aixpermetria dinamitzar la nostraactivitat, argumenta
el presidentde la federaci, Joaqun Nocete.
Les taxes als immobles han protagonitzat les propostes dels
partits. Foto: Arxiu
LIBI de pisos i comeros centrales allegacions a les ordenances
PP i PSC proposen ms bonificacions de lImpost de Bns Immobles
Els comerciants aposten per apujar-lo a les grans superfcies
RedacciBADALONA
-
11 | Badalona lnianord.cat3 desembre 2015
Ultimtum de Voluntaris Bada-lona al govern municipal de Do-lors
Sabater. Si abans del 9 dedesembre lentitat no rep 10.000euros
corresponents a la sub-venci corresponent al 2015, dei-xar de
collaborar en les activitatsimpulsades per lAjuntament.
Lentitat ha escollit una dataespecialment significativa, ja
queel dia 10 lAjuntament preveu ini-ciar la campanya Nadal
solida-ri, cap nen sense joguina. Estracta duna iniciativa que
pro-mou la recollida daliments i jo-guines i que tradicionalment
hacomptat amb la collaboraci deles associacions de vens i
co-merciants de la ciutat, aix comdaltres entitats de la ciutat
comVoluntaris.
Els 10.000 euros reclamatsequivalen al 20% de la seva sub-venci
anual, que s de 50.000euros. Fins ara lentitat ja nha re-but
15.000, i la quantitat de-mandada suposaria ingressar lameitat de
la subvenci del 2015.LAjuntament ens hauria dha-ver ingressat la
primera meitatdel pagament durant el primer
trimestre de lany, asseguraMarc Prat, membre de lentitat.
FER PRESSIDe fet, Prat assegura que Volun-taris es conformaria
amb qu elgovern es compromets per es-crit a pagar aquesta
quantitat.Uns diners que, segons ell mateixassegura, no necessiten
percollaborar en la campanya na-dalenca. Volem fer pressi
alAjuntament per no perdre unasubvenci que ens correspon,afegeix
Prat. De tota manera,Voluntaris creu que si ells no par-
ticipen en la campanya, lAjun-tament hauria de ser capa de
ti-rar-la endavant igualment, jaque es tracta duna iniciativa
decarcter municipal impulsadapel consistori.
A ms, Prat assegura que lasubvenci s lltim escull queimpedeix la
collaboraci de len-titat amb lAjuntament. Hem re-nunciat
momentniament a la fi-gura del coordinador pagat perlAjuntament, i
el govern muni-cipal ja ens dna suport admi-nistratiu i logstic,
tal com recla-mvem, conclou.
Voluntaris ha fet un ultimtum al govern de Sabater. Foto:
Voluntaris
Voluntaris exigeix la subvenciper participar en el Nadal
Solidari
EDUCACI4El Sant Andreu deNatzaret va obtenir un resultatdestacat
en la seva participaci enel World Robotic Olympiad, uncertamen
internacional de ro-btica celebrat el primer cap desetmana de
novembre a Doha(Qatar). El collegi hi va ser re-presentat a travs
del grup Nat-zaret rea 7, lespai extraescolardel centre dedicat a
aquest mbit,i va quedar classificat en 16a po-sici de la categoria
Open, entreun total de 44 participants darreudel mn.
Els alumnes van presentar alconcurs el projecte dun robotcapa de
preveure erupcions vol-cniques La participaci en elcertamen ha
suposat un apre-nentatge increble per als alum-nes, assegura Anna
Vilar, res-ponsable del grup Natzaret rea7. Vilar explica que els
jutges vanfelicitar els alumnes i consideraque potser lnic que es
podria ha-ver millorat era la maqueta delprojecte. Altres
participants la te-nien ms elaborada, recorda.
Daltra banda, ms enll delresultat i laprenentatge cientfic,Vilar
destaca el bagatge culturalamb el qual han tornat els alum-nes. Han
pogut relacionar-seamb persones de 55 pasos dife-rents,
assenyala.
Bon paper delSant Andreu a la World Robotic
Impulsen un nouviver dempresesal BCIN
OCUPACI4El govern municipalha impulsat la creaci dun
viverdempreses a ledifici del Bada-lona Centre Internacional de
Ne-gocis (BCIN), al polgon de LesGuixeres. Lobjectiu, segons
as-segura lexecutiu de Sabater, sajudar les persones de la
ciutatque vulguin emprendre algunnegoci. Aix doncs, 6 dels 54
m-duls del BCIN es destinaran aaquest viver.
Lestada mnima que es re-querir a les empreses que shivulguin
installar ser de 6 mesos,renovables mensualment fins aun mxim de
dos anys, amb unlloguer de 227 euros al mes. Vo-lem que els
emprenedors tin-guin un espai assequible a la ciu-tat on poder
iniciar la seva acti-vitat i no hagin de marxar a altresmunicipis,
argumenta el regidorde lmbit de Badalona Prspe-ra i Sostenible, lex
Maas.
RedactorBADALONA
-
| 12 lnianord.cat 3 desembre 2015 Entrevista
s lltima vegada que mentrevis-ten en aquest despatx [edifici
mu-nicipal El Viver].
A s?S, canvio de despatx. Men vaig a laCasa de la Vila.
A qu es deu el canvi?Crec que s all on em pertoca ser.Al cor de
la ciutat, on tot passa ideixa de passar. On es fan les
mani-festacions. A prop dels ciutadans.
Un canvi ms respecte a letapaAlbiol.B, de fet tots els alcaldes
anteriorshavien estat all. Albiol va decidirtraslladar-se al Viver,
per jo prefe-reixo tornar a la plaa de la Vila.
Ja sigui al Viver o a la Casa de laVila, est satisfeta daquests
pri-mers mesos de feina al capdavantde lAjuntament?S. bviament,
espero poder-neestar ms quan porti ms temps alcrrec, perqu amb sis
mesos no espot fer tot. Per crec que ja hem
aconseguit que la ciutadania sentique forma part del govern de
la ciu-tat, hem transms quines sn lesnostres prioritats socials i
hem co-menat a engegar canvis profunds.Per tant, s, estic satisfeta
de la feinafeta fins ara.
El nou govern ser de tots, tambdels que han votat el
PP.[Somriu].
Sn paraules seves extretes de len-trevista que va concedir a
aquestmitj quatre dies desprs de leseleccions municipals del 24M.
Ho recordo. Amb aquesta frase voliaresumir que el govern havia de
serde tots. No podia ser sectari. Evi-dentment, un no satisf mai
tot-hom, per s que tenim la voluntatde governar per a tota la
ciutat, peral b com i sense excloure ning.
Creu que fins ara ha estat aix?S, crec que ha estat aix.
En aquella entrevista tamb deiaque volia poder governar la
ciutatslidament. Finalment el PSC vaquedar fora del govern i est
fentuna oposici dura. Creu que aixpot variar en els prxims mesos?B,
jo diria que en els ltims Plens ja
ha variat una mica. Tamb depn deltema. Penso que la prova de
focseran els pressupostos. Aleshoresveurem si el PSC aposta fort
per lapoltica progressista i fa costat aaquesta lnia de treball,
que s un bper a la ciutat, o no. El que ser difcilque canvi s la
posici del PP, percrec que el PSC ens ajudar a tirarendavant un
projecte slidamentdesquerres i a favor de la ciutadania.
Que es basa, ha dit vost en msduna ocasi, en lemergncia so-cial,
la transparncia i la participa-ci ciutadana. Sha fet prou finsara
en aquests tres mbits?Crec que hem fet coses importantsen els tres
mbits, s. En lmbit de le-mergncia social ens hem implicatmolt en el
tema dels desnonaments.A dia davui, tots els llanaments
hi-potecaris que han arribat a les nos-tres mans els hem aturat.
Aix no
havia passat mai i ha estat possibleperqu hem sumat la feina que
fanles entitats com la PAH, el treball tc-nic del consistori i una
clara voluntatpoltica de resoldre el problema.Aix no vol dir que no
quedi feinaper fer. Hi ha molta altra gent queho passa malament i
hem de seguirdedicant-hi tots els esforos. Perqueda clar que
aquesta s la nostraprioritat.
I pel que fa a la transparncia i laparticipaci?A finals de
novembre tots els Con-sells de Districte shan posat enmarxa, hem
incorporat la PAH dunamanera sistemtica a les taules detreball
dhabitatge, hem abordatamb els vens de la zona del port eltema del
canal... Tenim una interlo-cuci constant amb els agents so-cials.
Podem fer ms? s clar. Encarahem de posar en marxa els Consellsde la
Mobilitat, el Consell de lHabi-tatge... Per en sis mesos hem fet
jamoltes actuacions en aquest sentit.Com no pot ser daltra manera,
per-qu ens hi havem comproms.
Un altre comproms que van ad-quirir va ser el de realitzar una
au-ditoria del deute. Quan es far?Est en marxa. Per cal
entendre
que els processos necessiten el seutemps. Amb aix no vull dir
que nos-altres ens escudarem en la burocr-cia. Tot el contrari. No
llanarem latovallola. Per necessitem una micade marge.
Sentn, per el dia a dia pres-siona. Per comenar, per exemple,ja
es va trobar amb un dilemasobre la taula: qu fer amb el canaldel
port. Finalment el tiraran en-davant, per se sent cmode ambaquest
projecte heretat?Aquest, com altres, sn projectesque vnen danys
enrere. Segura-ment nosaltres no lhaurem impul-sat, per ara tenim
loportunitat demillorar-lo en benefici de la ciutat. Elfet
dincloure-hi un procs partici-patiu va en aquesta lnia i tamb
in-tentarem que lhotel que lha definanar respongui al model de
ciu-tat que volem. Un model que pensoque no ha de renunciar al
potencialque tenim, tamb turstic, i que noestem explotant. Aix s,
sempre desdun punt de vista de sostenibilitat ifugint del turisme
massiu. Creiemque es pot aconseguir un equilibri.
Parlant dherncies rebudes, vostens va avanar que
lAjuntamentinvestigaria possibles rastres de
Dolors SabaterAlcaldessa de Badalona
Text: A. Nadeu / A. MerinoFotografia: Neus Marmol
Crec que el PSC ens ajudar a tirar endavantun projecte slidament
desquerres
Canvio de despatx.
Men vaig a la Casa
de la Vila. s all
on em pertoca ser
-
13 | lnianord.cat3 desembre 2015Entrevista
lOperaci Pnica al consistori. Hantrobat alguna cosa fins ara?No.
El que ens va preocupar ms delfet que el senyor Albiol shagus
re-unit amb aquella empresa era la pos-sibilitat que ho hagus fet
amb ms ique hagus fet favors que ens com-prometessin. Hem anat
trobant al-tres coses, com ara molts contractesque no estan
regularitzats o deman-des dempreses que ens diuen que elconsistori
els deu diners i no ho te-nem controlat, per de moment nohem trobat
cap rastre de la Pnica.Seguim amb la investigaci.
Tamb van dir que investigarien lesproves dascens de la Gurdia
Ur-bana. Ja han comenat a fer-ho?S, ja ens hi hem posat. I
deixin-me dirque els primers interessats sn elsmateixos integrants
de la Gurdia Ur-bana, perqu malauradament el cosha estat
protagonista de massa pgi-nes periodstiques en els darrerstemps, i
no precisament en sentit po-sitiu. Amb tot, estem treballant per
es-clarir totes les polmiques al respecte.
Una altra herncia que els ha dei-xat Albiol s el comproms
depagar un extra de productivitat ala plantilla municipal, cosa que
se-gons vosts la llei no permet. Men-trestant, els sindicats
anuncienmobilitzacions al respecte.S, tot plegat s fora complicat.
Evi-dentment, a mi magradaria que,davant la solidesa dels
argumentsque hem presentat nosaltres sobreaquest tema, hi hagus
prou sentitcom per part dels sindicats i queaquests posessin els
interessos delservei pblic i de la ciutadania perdavant dels
personals.
La PSU i la UGT estan posant elsinteressos personals per
davantdels collectius?s clar, perqu el que ens estan de-manant
provocaria que lAjunta-ment incorreria en una illegalitat, iaix
entenc que cap sindicat ho potdefensar. En aquest sentit, pensoque
nosaltres hem destar tranquilsi defensar amb fermesa la nostra
po-sici, perqu s lgica i raonable.
Un altre conflicte el tenen amb Vo-luntaris Badalona, que no
shanpres gens b que lAjuntamenthagi deixat de pagar un coordina-dor
de lentitat.Lnica discrepncia que tenimamb Voluntaris s aquesta.
Per,per molta pressi que es faci, notornarem a contractar el
coordina-dor amb diners de lAjuntament.Aix no t volta de full. Per,
mal-auradament, en aquest cas i en al-tres loposici ha jugat un
paperdeslleial i, en lloc de posicionar-seamb actituds de coherncia
i sentitcom en relaci amb els interessosde la ciutadania, ha
apostat perlembolica que fa fort i la confusiper desgastar el
govern.
Loposici ha polititzat el conflicte,est dient?S, totalment.
Aquest conflicte es vapolititzar des del primer moment,com sha
intentat fer en la majoriade temes. Per crec que hem de-mostrat
que, davant de tots elsfronts que ens ha anat obrint lopo-sici
polititzant qualsevol tema quela ciutadania planteja, hem tingutla
capacitat de posar al seu lloc elsproblemes i trencar la
utilitzacipoltica que se nintentava fer.
Un tema que la ciutadania haplantejat, ms concretament elsvens
de la Salut, s que no es tras-lladi el servei de pediatria del
seuCAP. Malgrat aix, sembla quelICS t clar que sha de fer. I,
men-trestant, vosts estan al mig.Nosaltres valorem que la
propostade trasllat del servei de pediatriadel CAP de la Salut al
de Llefi-GranSol s correcta des dun punt devista professional. No
es tracta duntema de retallades, tot el contrari.Fins i tot hi ha
un augment de pro-fessionals. Per, malgrat tot, nosal-tres donarem
suport als vens,
perqu aquest tipus de canvis noes poden fer sense consens.
Ente-nem que encara hi ha marge denegociaci, per creiem que
hemdestar al costat dels vens.
Una altra reivindicaci venal, enaquest cas de la comunitat
mu-sulmana Al-Riduan, s la duncentre cultural islmic a la
Salut,entre altres coses per combatre laradicalitzaci dels joves.
Satendrla petici?La comunitat Al-Riduan tenia unlocal que es va
tancar perqu pre-sentava deficincies i, davant
daix, necessiten un altre local perfer-hi les seves activitats
culturals.s lgic. I una entitat cultural isl-mica, per part nostra
i a difernciade la discriminaci i el tracte desi-gualitari de
lanterior govern, tin-dr els mateixos drets quequalsevol altra
entitat cultural quetreballa per la ciutat. Per tant, evi-dentment
els hem de donar res-posta perqu puguin disposardun espai per
realitzar-hi activitatsculturals.
Tractar totes les entitats de la ma-teixa manera s una de les
sevesprioritats. Tamb treballar conjun-tament amb els altres
municipis dela comarca. Fins ara han mostratmolt bona sintonia amb
lalcaldessade Santa Coloma, Nria Parlon.S, i tamb amb lalcalde de
SantAdri, Joan Callau. Per s cert queamb lalcaldessa Nria Parlon
jahem tingut ms intensitat de treballconjunt i compartim bastant
unamirada sobre la poltica social a lesdues ciutats.
La reprovaci del Ple de Badalonaa Dolors Sabater pel debat
nacionals un error. Sn paraules de Parlona lentrevista que
recentment li vafer Lnia Nord.Qu va pensar, quanho va llegir?Vaig
agrair la valentia poltica i lasinceritat que va demostrar
ambaquesta afirmaci i comparteixoamb ella que el que sem va fer
vaser absolutament desmesurat. Abanda que sem va acusar decoses que
no eren certes, crec,com va dir Nria Parlon, que a unpoltic sel pot
reprovar si vulneradrets, principis tics o valors i va encontra del
b com. Per jo novaig vulnerar res de tot aix i, pertant, la vaig
considerar una repro-vaci injusta.
Ha estat el moment poltic ms durque ha viscut fins ara?No, perqu
no em vaig sentir re-provada per la ciutadania. I per ami, el que
realment importa s elque t veure amb la veritat pol-tica. I la
veritat poltica s al carrer.s la gent la que mha de reprovaro no. I
al carrer jo no he sentit capmena de reprovaci. Crec que totplegat
va ser una postura polticade cara a la galeria, poca cosams. Amb
tot, he de dir que no hovaig viure com un moment espe-cialment
dur.
Parlant de moments especials, envam viure un en sentit contrari
fapocs dies a la cerimnia de clau-sura del Filmets, quan Llus
LLachva sortir a cantar lEstaca desprsque lany passat fos
censurada. Comvan convncer-lo perqu ho fes?[Somriu] B, personalment
vaig par-lar amb ell, precisament el dia de laconcentraci en suport
als imputatspel 9N. Li vaig explicar qu havia suc-cet lany passat i
la importncia sim-blica que havia tingut aquella accide censura per
exemplificar el ta-rann de lanterior govern. En aquestsentit, li
vaig traslladar el nostre desigque enguany fos present a la
ceri-mnia de clausura del festival. Ell hova veure b i, a partir
daqu, jo nosabia que sortiria a cantar. Aix va serpossible grcies a
la bona feina fetades de Badalona Comunicaci i, so-bretot, fruit de
la generositat de LlusLlach, que va entendre la importn-cia dun
gest aix per escenificar elcanvi que sha produt a la ciutat.
No s si va tenir loportunitat deparlar amb Llach, ara diputat,
sobretot el que est passant aquests diesi la manca dacord entre
Junts pel Si la CUP per investir un president.Com ho veu tot
plegat? Vost in-vestiria Mas?Com a alcaldessa de Badalona nodonar
la meva opini al respecte.En tot cas, s que puc dir que esperoque
aviat sarribi a un acord i queaquest sigui el ms fidel possible ala
voluntat dels votants expressadaa les urnes. Entenc que la situaci
smolt complexa, per jo sincera-ment confio que la responsabilitatde
tothom acabar desembocanten una soluci ptima per tirar en-davant.
Personalment, no magra-daria gens que shagin de celebrarunes noves
eleccions. Crec que calprioritzar el que uneix ms que elque separa:
lobjectiu com. Aix hohem fet nosaltres aqu a Badalona.
En aquella entrevista que li citvemal principi ens deia que
vosts vo-lien construir la Repblica Cata-lana des dels barris. A
hores dara,aquesta repblica est ms a propo ms lluny que al maig
passat?[Pensa] Crec que est ms a propdes del punt de vista que el
debatsobre la independncia est ms alcarrer. El que s que hem
aconseguittots plegats amb el procs s queaquest debat hagi sortit
dels salonspoltics i shagi installat al carrer.
Com veu la manca dacord entre Junts pel S i la CUP? Vost
investiria Mas?
Agraeixo la valentia
poltica i la sinceritat
de Parlon quan va
titllar derror la
meva reprovaci
Sobre aix no opino com a alcaldessa. Per espero que aviat
sarribi a un acord.Crec que cal prioritzar el que uneix ms que el
que separa: lobjectiu com. Aix ho hem fet nosaltres a Badalona.
-
Santa Coloma| 14
lnianord.cat 3 desembre 2015
La lluita contra la lnia de MoltAlta Tensi (MAT) a Santa Co-loma
podria fer prximament unpas endavant. I s que la Fede-raci
dAssociacions de Vensde Santa Coloma (FAVGRAM)es planteja convocar
de nou mo-bilitzacions en contra daquestainfraestructura i de la
subestacique vol installar Red ElctricaEspaola (REE) al municipi,
se-gons ha confirmat el president dela FAVGRAM, Toms Fernndeza Lnia
Nord. LAjuntamentest fent tot el que pot legalment,per potser cal
alguna cosa msper fer canviar la voluntat delsque manen, argumenta
Fer-nndez. Laltra opci s que elgovern espanyol canvi desprsdel 20
de desembre, afegeix.
ESTUDI MEDIAMBIENTALEls vens han adoptat aquestaposici desprs
que ni el Minis-teri de Medi Ambient ni REE ha-gin tingut en
compte, de mo-ment, la demanda de lAjunta-ment perqu lempresa
realitziun estudi dimpacte ambientalen profunditat per avaluar
lesafectacions del pas de la MAT pelmunicipi, sobretot als barris
deLes Oliveres i Can Franquesa.
En aquest sentit, el consisto-ri ha presentat dos estudis
peri-cials que incideixen en la neces-sitat de realitzar aquest
estudiprofund, un elaborat pel mateixAjuntament i laltre per
lreaMetropolitana de Barcelona. Abanda dels estudis, ladminis-
traci tamb ha entregat un es-crit d'allegacions, en el qual
esdemana que es consulti al terri-tori afectat. A ms, recull la
car-ta d'emplaament de la Comu-nitat Europea a lEstat espanyol,en
la qual li sollicita una ava-luaci ambiental del projecte.
Aquesta documentaci, jaentregada al govern espanyol, vaser
lliurada la setmana passadaals representants de la FAV-GRAM i de la
Plataforma enDefensa de la Serra Marina i CanZam, en el marc duna
reuni ce-lebrada a lAjuntament. Lesallegacions presentades pel
con-sistori tenen el nostre suportcomplet, assegura Pep
Palacio,membre de la plataforma. Ams, Palacio celebra que
lA-juntament decids entregar totala informaci sobre els passos
ju-rdics que est realitzant a la pla-taforma i a la FAVGRAM. Hi
hahagut moments, com durant lalluita unitria realitzada el 2012,en
qu ens informaven de tot,
per aix no ha estat aix sem-pre, considera.
A LESPERA DEUROPAPel que fa als rdits que es podenaconseguir a
travs de mobilit-zacions, Fernndez es mostraoptimista. En el seu
momentvan ser tils perqu vam acon-seguir parar alguns avenos quees
volien fer amb la MAT, re-corda. De fet, les
mobilitzacionsimpulsades per la FAVGRAM,sobretot pels vens
residents a LesOliveres i Can Franquesa, van re-duir la seva
freqncia desprsque la Comissi Europea establsel juliol de 2013 que
la installa-ci de la MAT requeria lelabo-raci dun estudi dimpacte
am-biental.
Ara, davant la voluntat deREE de fer aquest estudi de ma-nera
simplificada, la pilota tornaa estar a la teulada de la Comis-si
Europea. Si aproven lestu-di presentat per REE tindrem unproblema,
conclou Fernndez.
Vens de Santa Coloma en una mobilitzaci contra la MAT. Foto:
Twitter
Els vens estudien fer novesmobilitzacions contra la MAT
Les associacions es plantegen sortir al carrer si la via legal
es paralitza LAjuntament continua exigint un estudi ambiental en
profunditat
El Ple reclama a la Generalitat les beques menjador
POLTICA4El Ple Municipal vaexigir a la Generalitat, en la ses-si
celebrada el 30 de novembre,que habiliti les partides
pressu-postries necessries perqu espuguin atorgar pel curs actual
lesbeques menjador, per tal de ga-rantir un pat equilibrat al dia
atots els infants en situaci devulnerabilitat i, daquesta mane-ra,
donar resposta a les sollicitudsrebudes pels serveis socials
locals.
Tots els grups municipals(PSC. SOM Gramenet, Ciuta-dans, Gent
dEsquerres i Partit Po-pular) van aprovar de forma un-nime una moci
en aquest sentit.
Daltra banda, el Ple tamb vaaprovar dilluns una declaraci
institucional de suport al paperdels municipis en la cimera del
cli-ma COP21, que se celebra a Parsfins a l11 de desembre, i que
en-tre altres qestions t com a ob-jectiu la reducci de les
emis-sions de dixid de carboni, unaugment de leficincia energ-tic i
potenciar ls de les energiesrenovables.
A ms, el Ple va aprovar unaaltra declaraci institucional de
re-buig al terrorisme, la guerra, el ji-hadisme, el feixisme i la
retalladade llibertats. El text tamb instala Generalitat, el govern
de lEs-tat i la Uni Europea a tenir encompte lopini dels ens locals
enles poltiques internacionals.
Som 27 i ms vol labsolucidun regidor de SOM
TRIBUNALS4El 17 dabril de2013 un grup destudiants, pro-fessors i
personal dadministra-ci de la Universitat Autnomade Barcelona (UAB)
va ocupar elrectorat del centre per demanarque la universitat
compls duesmocions aprovades al claustre. Laprimera, desobeir la
pujada de ta-xes del 66%. La segona, que s'es-tablissin ttols
especials de trans-port pblic pels estudiants de laUAB.
Locupaci va acabar amb ladenncia de la universitat a 25
es-tudiants, entre els quals lactual
regidor de SOM Gramenet, OriolCorral, un treballador
dadmi-nistraci i serveis i un professor.
En aquest sentit, la campan-ya Som 27 i ms reivindica lo-cupaci
del rectorat com a intentde fer prevaldre la democrciaper sobre de
les mesures d'aus-teritat imposades per la Genera-litat, reclama a
la UAB que reti-ri la seva personificaci en lacausa judicial i
exigeix labsolu-ci de tots els encausats.
Parallelament, la iniciativa hahabilitat un registre
dautoin-culpacions a la seva pgina web.
Drets Humans | Ciutats per la vidaSanta Coloma es va adherir
aquest dilluns 30 de novembre a la iniciativa Ciutats perla
vida/Ciutats contra la pena de mort, per la qual diversos pobles i
ciutats darreudel mn van illuminar llocs representatius del seu
territori en senyal de reivindica-
ci. En el cas de Santa Coloma es va illuminar la faana de
lAjuntament.
Andreu MerinoSANTA COLOMA
-
15 | Santa Coloma lnianord.cat3 desembre 2015
Quintill (esquerra) celebrant la revalidaci de lestrella. Foto:
Twitter
El restaurant Lluerna mant la seva estrella Michelin
FOTOGRAFIA4Recordar elsbombardejos nuclears patits perles
ciutats japoneses per Hiros-hima i Nagasaki el 1945 i veurequina s
la seva realitat actual-ment. Aquest s lobjectiu delexposici
Hiroshima i Naga-saki, els nics atacs atmics dela histria, una
mostra dimat-ges del fotgraf Lucas Vallecillosque es va inaugurar
dimarts alCentre Cvic Riu.
Lexposici semmarca en elcicle Diaris de viatges, impulsatper
lAjuntament, i mostra duesparts diferenciades. En la pri-mera,
recull el testimoni de vuitsupervivents dels bombardejos,anomenats
hibakusha, mentreque la segona s un retrat actualde les dues
ciutats, estigmatit-zades pel record de les bombes.
Hiroshima iNagasaki, alCentre Cvic Riu
CULTURA4Dem a les nou delvespre el Teatre Sagarra acolli-r
Federico Garca, un espec-tacle que es presenta com un do-cudrama
multidisciplinar de lo-bra de Lorca, sota la direcci dePep Tosar. I
s que el muntatgees construeix a partir duna com-binaci i interacci
de msica,dansa i textos que suneixen apartir dun viatge en tren
queexerceix deix narratiu.
El mateix Tosar puja a les-cenari per recitar diversos textosdel
poeta, acompanyat del gui-tarrista Jess Guerrero, el ballarJess
Carmona i la cantant AlbaCarmona. Tot plegat mentre eltren avana
entre el seu origen,Madrid, i el seu dest, Granada,ciutat on el
poeta va ser assassi-nat per lexrcit franquista.
Lessncia deLorca arriba alTeatre Sagarra
Santa Coloma continuar apa-reixent al mapa gastronmic
in-ternacional un any ms, desprsque el restaurant Lluerna
hagimantingut la seva estrella Mi-chelin. I s que el restaurant
delxef Vctor Quintill, propietaride lestabliment des del 2001,
haestat reconegut amb aquesta dis-tinci, desprs que la Guia
Mi-chelin dEspanya i Portugal fes p-blics el passat 25 de novembre
elsnoms dels restaurants als quals
atorgava les estrelles per al 2016a tota la pennsula Ibrica.
En-guany, el Lluerna ser lnic res-taurant del Barcelons Nord
re-conegut amb aquesta distinci.
Un premi que t un mritafegit en el cas del Lluerna, ja
quelestabliment ostentar lestrellaper quart any consecutiu.
SLOW FOOD I PROXIMITATLgicament lalegria sha ins-tallat als
fogons del Lluerna, toti que Quintill vol tocar de peusa terra. La
nostra meta no s ob-tenir premis, sin que el clientsurti satisfet,
assegura en de-claracions a Lnia Nord.
A ms, el xef considera que larenovaci de lestrella Michelin
nosuposa cap pressi afegida. Sem-pre ens ho hem pres com unasort,
explica el lder dun equip decuina que ha mantingut el blocdes que
el restaurant va rebre laprimera estrella el 2013. Quinti-ll tamb
creu que el jurat de laGuia Michelin ha tingut en comp-te laposta
del Lluerna per lslowfood i els productes de proximi-tat. Sempre
treballem amb pro-ductes ecolgics del nostre entorn,com la
Serralada Marina, expli-ca el xef. Aix ens permet reno-var la carta
cada tres mesos se-gons la temporalitat, conclou.
RedacciSANTA COLOMA
-
Sant Adri| 16
lnianord.cat 3 desembre 2015
Els Mossos dEsquadra no im-pulsaran cap canvi en relaci alseu
desplegament a La Mina. Lapolicia catalana va rebre crtiquesper
part de la Plataforma dEnti-tats i Vens del barri, tal com
vapublicar Lnia Nord, desprs dela macrooperaci policial anti-droga
realitzada el 23 de no-vembre a 15 municipis catalans ique va tenir
La Mina com a epi-centre. Ara, els Mossos defensenloperatiu
policial, tot i conside-rar respectables les valoracionsdels vens.
Treballem cada dia albarri, per de vegades hi ha in-vestigacions
llargues per les qualses necessita un macrooperatiu,com en aquest
cas, argumenta elsots cap de districte de la Co-
missaria de Sant Adri, IsidreRabassa.
Aix doncs, la policia defuig elqualificatiu de show policialque
els vens van fer de lopera-tiu antidroga. En aquest sentit,Rabassa
defensa el sistema de pa-trullatge establert al barri, que se-gons
explica s tant reactiu compreventiu. A ms, Rabassa asse-
gura que els Mossos treballenconjuntament amb les associa-cions
de vens, el centre culturalgitano o la mateixa plataforma,sobre les
estratgies a aplicar enmbits com la seguretat.
Daltra banda, els Mossosconfirmen que, per ara, no
faranpatrullatge conjunt amb la Poli-cia Local.
Imatge de la macrooperaci del 23 de novembre. Foto: Mossos
Els Mossos no modificaran el seu desplegament a La Mina
La policia catalana defensa la utilitat de la macrooperaci
antidrogadesprs de rebre crtiques de la Plataforma dEntitats i Vens
del barri
El Ple aprova accelerar laprotecci de les xemeneies
PATRIMONI4LAjuntament ac-celerar la tramitaci de l'expe-dient de
declaraci de B Cultu-ral (BCIL) del que queda de lan-tiga central
trmica del munici-pi, principalment les tres xeme-neies i ledifici
de turbines. Al-menys aquest s el compromsadquirit pel Ple
Municipal, que vaaprovar una moci presentadaper la Plataforma per
la Conser-vaci de les Tres Xemeneies queincloa aquest punt. El text
va re-bre els suports de tots els grups
municipals a excepci del PP, quees va abstenir.
Daltra banda, la moci tam-b preveu la immediata convo-catria de
la Comissi Ciutada-na de Treball del Front Litoral,que ha de servir
per decidir el fu-tur urbanstic de la zona de lestres xemeneies. A
ms el Pletamb va donar llum verda al re-queriment perqu
lAjuntamentfaci pblica la informaci que tprevist presentar a Endesa
sobreel planejament del front litoral.
Auditoria dels pavellons ambvistes a la remunicipalitzaci
EQUIPAMENTS4El Ple Municipalha aprovat encarregar una audi-toria
dels comptes dels polies-portius Bess i Marina-Bess enun mxim de 5
mesos, desprsque ERC presents una moci enaquest sentit el 30 de
novembre.
El text reclama que lAjunta-ment encarregui auditories ex-ternes
dels dos equipaments, detitularitat municipal per gestio-nats per
operadors privats. La pe-tici dERC semmarca dins la vo-luntat del
partit dapostar per laseva remunicipalitzaci. Per aix
necessitem veure els comptes i sa-ber si s factible, argumenta
el re-gidor dERC, Rubn Arenas.
De tota manera, lAjuntamentno t capacitat per exigir als
ope-radors la realitzaci de les audi-tories. A ms, cap dels dos
po-liesportius est presentant elsseus comptes a lAjuntament, talcom
preveu el plec de condicionspactat amb el consistori, afe-geix
Arenas. Els republicans con-fien en el compliment de la mo-ci, per
no descarten alternati-ves com el rescat de la concessi.
Premis | Travessa de 52 mil eurosA La Quiniela del 25 de
novembre, corresponent a la 23a jornada, es va validar
una butlleta premiada de Categoria Especial 15 encerts al local
15 del centre co-mercial Alcampo de lAvinguda de la Platja.
Lencertant sha endut un premi de
52.692,73 euros. Noms va haver-hi tres encertants ms arreu de
lestat.
Andreu MerinoSANT ADRI
Loposici critica la comissi de seguiment de Marina Bess
POLTICA4Loposici es mostracrtica amb el funcionament de
lacomissi de seguiment del casMarina Bess impulsada per
lA-juntament. Ciutadans i Sant Adrien Com shan mostrat
descon-certats davant lanunci fet per la re-gidora de Promoci
Social, FiloCaete, en el Ple del 30 de no-vembre. Caete va
comunicarque les dues sessions de la co-missi pendents de realitzar
esduran a terme un cop hi hagi al-guna sentncia en ferm en elmarc
del judici sobre la concesside les carpes de Marina Bess alempresa
Gimesport, que est enfase dinstrucci als jutjats deBadalona. En la
primera da-questes dues sessions, els grupsmunicipals havien de
proposar les
persones que volien fer compa-rixer a la comissi.
Per una banda, Ciutadans ad-met que li grinyola la notifica-ci
del govern. Hem de revisarlacta de constituci de la comis-si per
assegurar-nos que aques-ta condici ja estava reflectida,explica el
regidor Pedro Snchez.Una revisi que tamb vol fer elgrup de Sant
Adri en Com.
Pel que fa a Iniciativa, elsecosocialistes asseguren que desde
linici la comissi ja preveia noconvocar compareixences finsque hi
hagus alguna sentncia enferm. Per aix mateix, considerenque el
treball d aquesta s poc tili reclamen que el consistori tre-balli
per definir els nous usos deles carpes Marina Bess.
-
17 |
Montgatlnianord.cat 3 desembre 2015
Ls dInternet posa punt finalal cicle dactivitats
formativesFORMACI4El cicle dactivi-tats de formaci educativa,
im-pulsat per lAjuntament i la Di-putaci, arriba avui al seu
puntfinal amb una xerrada sobre lautilitzaci dInternet i
diversesxarxes socials. Lobjectiu de laconferncia s oferir a les
fam-lies estratgies per tal que els in-fants, per tamb els
adults,puguin fer una utilitzaci pti-ma dels recursos tecnolgicsque
tenen a labast, per tambfixant-se en la manera per laqual aquesta
utilitzaci pot es-devenir ms segura per a ells iper al seu entorn
immediat.Lacte es dur a terme a lInsti-
tut Thalassa, comenar a dosquarts de sis de la tarda i
fina-litzar a les nou del vespre. Lesplaces per participar-hi sn
li-mitades.
La xerrada sobre la utilitza-ci segura dInternet i les
xarxessocials servir per clausurar elcicle dactivitats de
formacieducativa, inaugurat el 19 doc-tubre amb la xerrada
Educarsense cridar, que es va realitzara lEscola Marina.
Ms tard el cicle, de perio-dicitat mensual, va acollir
laconferncia Hi ha pares i maresperfectes el 18 de novembre
alEscola Salvador Espriu.
El Nadal comena avui a Mont-gat amb la tradicional encesa
dellums a les set de la tarda. En-guany s'han installat un total
de82 motius decoratius i s'han de-corat 23 arbres amb garlandes
ales vies urbanes principals, placesi zones comercials del
municipi.A ms, s'ha collocat un arbre da-vant l'esglsia de Sant
Joan i unguarniment a la plaa d'Alcanar,on tindr lloc lacte dencesa
dellums.
Ms enll de la illuminaci, jaha comenat el compte enrere pera la
Fira de Nadal, que se cele-brar el 13 de desembre al Parcdel
Tramvia. Un cop finalitzat elperode dinscripcions, han estatun
centenar els interessats enmuntar una parada en aquest
es-deveniment, tot i que la xifra de-finitiva dexpositors encara
estper confirmar. Segons lrea dePromoci Econmica de lAjun-
tament, sha registrat una de-manda superior per part dentitatsen
relaci a anteriors edicions.Daltra banda, el 60% dels inte-ressats
sn de Montgat, fet que elconsistori valora positivament.
ACTIVITATS INFANTILSEl dia 13 la Fira de Nadal sins-tallar al
Parc del Tramvia des de
les deu del mat fins a les dues dela tarda. A banda de les
paradesde comerciants, entitats i parti-culars, tamb sorganitzaran
ta-llers i es vendran productes ar-tesans. A ms, enguany hi hauruna
programaci ms mpliadactivitats infantils, a travs de lesquals
lAjuntament confia atreu-re ms visitants.
Imatge darxiu de la Fira de Nadal. Foto: Arxiu
El municipi ja escalfa motors de cara a les festes de Nadal
Biblioteca | Lart de transformar la mentLa Biblioteca Tirant lo
Blanc acollir avui a dos quarts de set de la tarda la
xerrada Lart de transformar la ment, a crrec de la llicenciada
en medicinai cirurgia per la UAB, Rosa Casafont. Lacte semmarca en
el cicle de confe-
rncies organitzades al municipi per laula dextensi universitria
TIMO.
RedacciMONTGAT
-
Tiana| 18
lnianord.cat 3 desembre 2015
LAjuntament congelar lestarifes de la piscina
municipalEQUIPAMENTS4El Ple Munici-pal ha aprovat congelar
diversestarifes del complex esportiuDuet Sports Jordi Mar, entre
lesquals hi ha els abonaments icursets per a escoles, siguin
ex-traescolars o en horari lectiu, i elscursets de nataci per a
adults.
En canvi, el 2016 comena-r amb un augment de la ma-trcula, que
passar a costar 30euros, aix com de diversos ser-veis com els
tractaments de fit-ness o les classes de pdel. Dal-tra banda, el
govern municipalha defensat que les personesempadronades al
municipi se-
guiran tenint un descompte del10% en els preus del complex.
Tots els grups han votat a fa-vor de la proposta, excepte
Juntsper Tiana, que ha criticat la con-gelaci de tarifes, ja que al
seuentendre aquestes haurien da-baixar-se. Els preus del Duet nosn
els dun gimns municipal ifins i tot estan per sobre delspreus de
mercat, ha assegurat elseu portaveu, Isaac Salvatierra.
En aquest sentit el grup deloposici reclama una auditoriadels
comptes del complex es-portiu i lestabliment de preuspopulars.
La constituci del Consell Muni-cipal de Cultura la setmana
pas-sada va donar el tret de sortida alprojecte de redefinici del
modelcultural de Tiana. El consell pre-tn ser, segons lAjuntament,
unpunt de trobada entre el governmunicipal, la resta de partits
po-ltics, les entitats culturals i elsvens, amb lobjectiu de
reforari potenciar la cultura al poble.
En aquest sentit, la meta finaldel consell s lelaboraci de
la-nomenat Llibre blanc de la cul-tura, que defineixi un full de
rutacultural per Tiana. Abans per, se-gons la regidora de Cultura
,N-ria Blasco, s necessari fer unadiagnosi de la realitat
culturaldel municipi, a travs del treballen xarxa amb les entitats
i tambde la consultora Civis, contracta-da per lAjuntament per tal
de dis-senyar una estratgia de dina-mitzaci cultural.
En la seva constituci, el con-sell va reunir diverses entitats
delpoble, com la Societat Recreati-va els Nou Pins, lAgrupaci
Ar-tstica el Casal, la Colla de Dia-bles Trempera Nostramu,
Des-corxats, l AEiG Roger de Flor,lAula dExtensi Universitria,els
Amics de la Cartoixa, la Jo-ventut Tianenca, lAssociaci deVens
Virreina, lAMPA Tiziana,lAMPA de lInstitut Tiana, l'A-grupaci Amics
de la Sardana de
Tiana, la Societat Gastronmicai Bandebolit.
TALLERS PARTICIPATIUSEl Consell Municipal tamb per-segueix la
participaci dels vensque no participin en cap entitat.Per aix
simpulsaran tallers par-ticipatius, el primer dels quals esdur a
terme el 16 de desembre iservir perqu les entitats tia-nenques
expliquin quin s el seuestat actual.
El Consell de Cultura va constituir-se el 24 de novembre. Foto:
Ajuntament
El poble comena la redefinicidel seu model cultural
LEscorxador | Corresponsals dinstitutLAjuntament de Tiana
organitza avui a les 5 de la tarda una jornada de formacide
corresponsals dinstitut. Aquesta figura s lencarregada de fer una
recopilacidinformaci, normalment al Punt dinformaci juvenil, amb
lobjectiu de dur-la
al seu centre educatiu per a fer-la arribar a la resta dels seus
companys.
RedacciTIANA
-
19 |
Comarcalnianord.cat 3 desembre 2015
Acaba el Gran Recapte ambbones xifres de recollida
SOLIDARITAT4El Gran Recap-te daliments, organitzat pelBanc
dAliments arreu de Cata-lunya el 27 i el 28 de novembre,ha
registrat una alta participacia Badalona i Santa Coloma.
Elsdiferents punts de recapte esta-blerts als dos municipis han
re-collit 80 tones daliments, 60 aBadalona i 20 a Santa Coloma,la
qual cosa supera els registresaconseguits en ledici de
lanypassat.
SENSACI AGREDOLAEls responsables del Gran re-capte fan una bona
valoraci delacollida que la iniciativa ha
aconseguit a la comarca. Pen-svem que la gent estaria mssaturada
per esdeveniments so-lidaris, assegura el delegat delGran Recapte a
Badalona i SanatColoma, Gustau Ballester.
Tot i aix, Ballester admetque el balan podria ser millor.I s que
enguany el Banc dAli-ments havia installat el doble depunts de
recollida als dos mu-nicipis, i laugment dels ali-ments recollits
no ha estat di-rectament proporcional. Nohem recollit el doble
daliments,sin que hem registrat un aug-ment que se situa entre un
10 oun 15%, explica Ballester.
Badalona i Santa Coloma shaninvolucrat enguany en el DiaMundial
de lluita contra la Sida,commemorat l1 de desembre, ique t com a
objectiu treballar perconscienciar sobre la prevencidel virus, aix
com eradicar la dis-criminaci de les persones queviuen amb VIH i
demanar lim-puls de poltiques per promoureels canvis socials, i
administratiusque contribueixin a millorar lescondicions de vida
daquestespersones.
En el cas de Badalona di-marts es va dur a terme el gruixdels
actes commemoratius, or-ganitzats per lAjuntament, laFundaci
VIH-da, la PlataformaUnitria Comit 1r de desembrei lAssociaci
dintervenci co-munitria en drogues (Asau-pam), que agrupa a 24
entitats.
Entre altres propostes, elsresponsables de la iniciativa van
installar dimarts un estand in-formatiu sobre la Sida a la Pla-a
de la Vila, on soferia la pos-sibilitat de fer-se la prova de
de-tecci del virus i es va repartirmaterial preventiu. Daltra
ban-da, al vespre es va llegir el ma-nifest del Dia Internacional i
a laPlaa de la Vila els participantsde la jornada van formar unlla
vermell amb espelmes da-vant ledifici de lajuntament,que per
primera vegada es vailluminar de rosa.
Per la seva banda, a Santa Co-loma el Dia Internacional
shacommemorat amb el lema No hodeixis en mas de latzar. Di-marts es
van repartir fullets in-formatius, llaos vermells i pre-servatius
als instituts de secun-dria i en altres equipamentsmunicipals, 500
joves han assis-tit a la representaci de les obresQue s, vida! i
Sense pressi, enles quals es fomenta ls del pre-servatiu, i tcnics
del municipihan muntat parades informatives.
Imatge de lacte celebrat a Badalona. Foto: Twitter
La comarca commemora el DiaMundial de lluita contra la Sida
Campanya | Adopcions danimalsEl Consell Comarcal del Barcelons i
els Ajuntaments de Badalona, Santa Coloma de
Gramenet i Sant Adri de Bess impulsen la campanya Adoptam, amb
lobjectiu de po-tenciar ladopci danimals de companyia que
actualment estan acollits al Centre Co-
marcal dAtenci dAnimals de Companyia. La campanya sallargar fins
al 31 de gener.
RedacciBARCELONS NORD
-
Comer| 20
lnianord.cat 3 desembre 2015
Tot va comenar amb una pol-mica roda de premsa on lexal-calde
Garca Albiol va assegurarque feia anys que Badalona no te-nia un
Nadal tan trist i gris comel denguany, unes crtiques a lesquals sha
afegit el cap de files so-cialista, lex Pastor. Albiol, ams,
lamentava labsncia de lar-bre de Nadal a la plaa de la Vila.
A ms, fa poc es va conixerque lAjuntament no finanar el50% de
lenllumenat nadalencdels eixos comercials com es feiafins ara perqu
no hi ha cap par-tida especfica destinada. Aix sun gran perjudici
per al comer deproximitat i per a la ciutat, afir-ma a Lnia Nord
Joaqun Noce-te, president de la Federaci dAs-sociacions de
Comerciants de Ba-dalona, que explica que els llumsde Nadal no noms
dinamitzenel comer, sin que fan que els ciu-tadans estiguin ms a
gust.
Aquest s un important ajut, afe-geix Nocete, perqu els
pressu-postos duna associaci de boti-guers no noms es dediquen
alsllums, hi ha ms coses. De mo-ment, noms tres eixos de la ciu-tat
han pogut posar illuminaci:la Salut, el Progrs i Badacentre.
Des del govern municipal hanexplicat a aquesta publicaci queno
han pogut trobar cap espnsorper ajudar a finanar els llums ihan
afirmat que encara estan pa-gant els llums de Nadal de lanypassat,
fet pel qual lamenten lesdeclaracions dAlbiol sobre latristesa del
Nadal denguany.
El portaveu del grup popular,
Juan Fernndez, ha sortit al pasdaquesta afirmaci i ha dit
quelabsncia de llums es deu a la in-competncia del govern, que
enset mesos no ha trobat cap es-pnsor, i ha argumentat que
lesfactures de la installaci delsllums de 2014 sestan pagantara amb
uns diners que el con-sistori ja va rebre lany passat du-na empresa
patrocinadora.
Sigui com sigui, el tinent dal-calde de Badalona Prspera
iSostenible, lex Maas, sha com-proms de cara a lany que ve abuscar
lnies de suport econ-mic per ajudar els eixos comer-cials a
collocar enllumenat.
Picabaralla entre consistori i PPde Badalona pels llums de
NadalF. Javier RodrguezBADALONA
Botiguers i paradistes delsmercats de Badalona, units
BADALONA4El comer badalo-n fa un pas endavant per teniruna sola
veu davant les admi-nistracions. I s que la Federacide Mercats
Municipals sha unita la Federaci dAssociacions deComerciants.
Daquesta manera, tot el co-mer quedar agrupat sota laFederaci
dAssociacions de Co-merciants, cosa que permetrels botiguers tenir
ms fora i
estar millor representats. Elsmercats sn tamb petit
comer,explica Joaqun Nocete, presidentde la Federaci dAssociacions
deComerciants, que recorda quelentitat que presideix sempre
hadefensat els paradistes.
En aquesta lnia es mou el pre-sident de la Federaci de
Mercats,Josep Gil, que considera molt po-sitiu un acord important
pervincular tots els botiguers locals.
Els comerciants de Montgat es resignen al Mercadona
MONTGAT4Ja no hi ha marxaenrere. El passat dissabte es
vacollocar la primera pedra del fu-tur Mercat de Montgat, un
equi-pament on shi installar unMercadona, un projecte que ja enel
seu dia no va ser ben rebut pelsbotiguers locals i que ara, uncop
les obres estan en marxa,veuen molt difcil que saturi.
En aquest sentit, des de lAs-sociaci de Comeros i Serveis
deMontgat (ACISM) afirmen a L-
nia Nordque intentaran que la-rribada del Mercadona sigui
elmenys lesiva possible per alsseus interessos per tal que to-thom
en pugui sortir el ms be-neficiat possible.
La principal crtica dels boti-guers, que ja fa un any van
posi-cionar-se en contra de larribadade la marca valenciana, s que
lasuperfcie no subicar al centredel municipi i, per tant,
sem-portar la gent als afores.
Badalona | Presenten el contencis contra el Mercadona a PomarLa
Federaci dAssociacions de Comerciants va presentar dilluns el
contencis administratiu contra loperaci
urbanstica que permetr installar un Mercadona a Pomar, una acci
que els botiguers reiteren que no noms perjudica el comer, sin a
tota la ciutat. A ms, des de la federaci han remarcat que la
demanda no s ni
contra la Penya ni contra el consistori, sin contra la
Generalitat, que s qui va donar el vistiplau al projecte.
Enllumenat nadalenc de la Salut. Foto: Passeig de la Salut
-
21 |
Esportslnianord.cat 3 desembre 2015
LSnatts Sant Adri perd elsegon partit de la temporadaSANT
ADRI4Segona derrotadel curs. LSnatts Sant Adri vacaure dissabte
passat al pavellAntonio Magarios contra lEs-tudiantes (69-61). Les
madrilen-yes no van donar cap opci de vic-tria a les de Jordi
Vizcano.
Les liles no es van trobar c-modes sobre la pista i les
estu-diantils van aprofitar aquesta cir-cumstncia per comenar a
dis-tanciar-se al marcador des del pri-mer perode. Algunes de les
ju-gadores adrianenques van viatjara Madrid amb molsties, fet queva
condicionar el seu rendiment.Al primer quart les madrilenyes
dominaven per quatre punts i aldescans van eixamplar la
dis-tncia fins als nou punts.
LEstu va tornar del descansde la mateixa manera grcies alencert
de Clara Rodrguez, men-tre que Marta Claret va tornar aser la
jugadora ms destacada deles liles amb 18 punts i 9 rebots.
LSnatts va aconseguir adju-dicar-se el parcial del darrer
quart,per la reacci va ser insuficient.
Aquesta tarda les adrianen-ques buscaran retrobar-se amb
lavictria a dos quarts de nou con-tra un dels dos equips que
ocupenposici de descens, el Segle XXI.
Derrota de les que fan mal. El Jo-ventut va cedir la segona
derrotaconsecutiva (la tercera aquestatemporada) al Fontes do Sar
con-tra el Rio Natura Monbus Obra-doiro (83-79) dissabte passat
aSantiago de Compostella. Elsverd-i-negres van viatjar a la
ca-pital gallega amb tota la plantilla.
Intensos i molt concentrats, elshomes de Salva Maldonado
vanaconseguir distanciar-se dels lo-cals en el marcador, malgrat
queals primers minuts del partit novan tenir un gran encert en
elsllanaments a cistella. Grciestamb a lagressivitat defensiva,
laPenya va tancar el primer pero-de amb un 13-19 favorable.
El segon perode va tenir dostrams. En el primer dells,
elsverd-i-negres van aconseguir am-pliar la diferncia
considerable-ment, grcies sobretot a un Ser-gi Vidal inspiradssim
en el llan-
ament. Per els gallecs van re-accionar i van anotar un parcial
de8-0 per adjudicar-se el quart imarxar al descans amb un
37-42.
Desprs del descans va apa-rixer Adam Waczynski. Laler po-lons,
una amenaa constant desdel permetre, va comenar aanotar triples per
continuar reta-llant distncies en el marcador.
La Penya encara tenia trespunts davantatge al comena-ment de
lltim perode, per eltriangle format per Waczynski,
Triguero i McGrath va aconseguircapgirar el marcador per
primercop (72-70). El partit va entrar enuna espiral de bogeria a
pocs mi-nuts per al final, amb constants in-tercanvis de
cistelles.
En el moment de la veritat, Al-bert Sbat i Brandon Paul novan
estar encertats des del tirlliure i Waczynski va aprofitar
persentenciar el matx.
Aquest dissabte a la una delmigdia la Penya rebr el vuit
clas-sificat, lUnicaja de Mlaga.
La Penya deixa escapar la victria contra lObradoiro
Barcelons Nord | CB Sant Josep i UBSA no afluixen el ritmePle de
victries per als equips de la comarca de Copa Catalunya. Sant Josep
i UBSA no afluixenel ritme i van superar el CB Arts (71-68) i el CB
Castellar (99-80) respectivament. A ms, tant
Crcol com Minguella tamb van aconseguir guanyar a lonzena
jornada. Els de la Plana van guanyar a lAE Sedis (69-51), mentre
que els de Casagemes es van imposar al Terrassa (64-56).
Pau ArriagaBADALONA
El Joventut va encadenar la segona derrota consecutiva. Foto:
Penya
La reacci de les liles al darrer quart va ser insuficient. Foto:
FSA
-
| 22Esportslnianord.cat 3 desembre 2015
Reaparici estelar de MireiaBelmonte: set medalles dor
La badalonina acaba amb bones sensacions els campionats dEspanya
de piscina curta, el seu primer test seris en molts mesos
Un inspirat lex Guerrerolidera el triomf de lAdrianenc
SANT ADRI4El Sant MartAdrianenc no va donar cap op-ci als
Maristas El Pilar (34-22)en el partit de la desena jornadade la
Primera Estatal Masculina.
Amb lex Guerrero com a re-ferncia ofensiva (va anotar 9dels gols
del seu equip), els lilesvan dominar el partit en tot mo-ment,
exhibint un excellent ni-vell de joc.
Abans del primer quartdhora, els de Pedro Prez jahavien
aconseguit una renda fa-vorable de cinc gols i neutralit-
zaven tots els intents dels ara-gonesos de retallar distncies.
Elmarcador al descans era 17-9.
A la represa els visitants vanintentar reaccionar, per a par-tir
del 19-9, els adrianencs sem-pre van gaudir dun avantatgemnim de 10
gols.
Dem passat el Sant MartAdrianenc buscar sumar dospunts contra
lOAR Grcia deSabadell. Els liles continuenamb la persecuci als dos
lderes,lHandbol Sant Quirze i lAugiUE Sarri.
El Catgas guanya a Penscola i s ms a prop de la Copa
SANTA COLOMA4Victria im-portantssima. Dissabte passat, elCatgas
Santa Coloma va sumartres punts a Penscola (3-4) queapropen lequip
de Xavi Passa-rrius a un dels grans objectius delprimer tram de
temporada, laCopa dEspanya que es disputa-r a principis del mes de
mar.
Els colomencs es van avanargrcies a un potent xut dAdolfoa la
mitja volta (el seu gol 100 a lalliga) quan noms faltaven dosminuts
per al descans. Els caste-llonencs van reaccionar rpida-ment i un
vell conegut de lafici,Eric Martel, va aconseguir el golde lempat
un minut desprs.
Linici de la segona part vaser tan frentic com el final de
la
primera. Rafa Lpez tornava amarcar pels colomencs al minut24,
per Javi Alonso i Martel enun tres i no res li donaven la vol-ta al
resultat en noms quatreminuts.
Els locals van gaudir dopor-tunitats per ampliar lavantatge,per
qui no va perdonar va serDani Salgado. Al minut 32 vaaprofitar una
passada interiorper driblar el porter i marcarsense angle. A dos
minuts del fi-nal va certificar el triomf des delpunt de penal.
Ddac va evitarlempat del Penscola en lltimatac del partit.
Dem els colomencs rebran elSantiago Futsal en un partit
quecomenar a dos quarts de 9.
Mireia Belmonte no hauria po-gut desitjar un retorn ms
satis-factori a la competici. La ne-dadora badalonina va obtenir
setmedalles dor als campionatsdEspanya de nataci en piscinacurta
que es van disputar a Gijnentre el 27 i 29 de novembre.
Elsresultats van ser immillorablesen el primer test seris
queafrontava Belmonte desprsdhaver renunciat als Mundialsde
Kazan.
Divendres va arribar la pri-mera victria de la badalonina,a la
prova de 1.500 metres lliu-res, distncia que va completaren 15
minuts i 46 segons.
Durant el mat de dissabte vadisputar dues proves. Primer
vaarribar la victria als 200 metrespapallona (2 minuts i 6 segons)i
ms tard simposaria als 400metres estils, prova que va nedaren 4
minuts i 33 segons.
El mateix dia per cinc horesms tard, Belmonte va haverdafrontar
una de les curses ms
exigents de la competici, els400 metres lliures. La
plusmar-quista mundial va superar unade les nedadores del moment,
laseva companya dequip MelaniCosta, per completar la prova en4
minuts i 8 dcimes.
La jornada de diumenge tam-b va ser molt intensa. Belmon-te va
sumar un nou or al mat enels 800 metres femenins, tor-nant a
superar la balear en la se-gona meitat de la prova. La ba-
dalonina va aturar el cronme-tre en 8 minuts i 14 segons.
Els dos darrers metalls arri-barien en poc ms duna hora imitja,
en les darreres provesdels campionats. Belmonte vacompletar els 200
metres estilsen 2 minuts i 9 segons i va tan-car la seva
participaci amb unamedalla per equips, en el 4x100estils. Les seves
companyes vanser Duane da Rocha, Paula San-doval i Melani
Costa.
La badalonina continua preparant-se pels jocs de Rio. Foto:
Twitter
RedacciBADALONA
La foto de plantilla de lequip. Foto: SMAEls Dracs senfrontaran
als Pioners a la final de Copa
BADALONA4Els Dracs ja co-neixen el seu rival a la 25a edicide la
final de la Copa Catalana defutbol americ.
Els Hospitalet Pioners seranels rivals dels badalonins. Els
ri-berencs van aconseguir la vict-ria a les semifinals dissabte
pas-sat contra els Barber Rookies(14-6). Lexperincia de jugadorcom
el quarterback Ramon Fi-gueroa o el running backWalterJublawi va
ser clau perqu els Pio-
ners superessin els vallesans. Ams, la defensa dels
hospitalencsva deixar els vallesans a zero finsal darrer
perode.
Daquesta manera, el 20 dedesembre al camp de BadalonaSud es
trobaran els dos grans do-minadors de la competici. ElsDracs
buscaran la seva sisenacopa consecutiva (per sumar untotal de set a
les vitrines), mentreque els Pioners voldran trencarlhegemonia dels
badalonins.
-
[email protected]
AGENDA SETMANAL
23 | lnianord.cat3 desembre 2015Esports
AVUI DIJOUS 3 DE DESEMBRE19:30 Presentaci del llibre Dan i Mica.
Els
viatges de la Boleta Mundis, de Maria S.Dauder, una obra amb
illustracions de Ge-orgina Gonzlez. / Espai Betlia.
DEM 4 DE DESEMBRE21:00 Federico Garca, el docudrama que
vatriomfar al Grec, arriba al Sagarra de la m dePep Tossar. /
Teatre Sagarra.
AVUI DIJOUS 3 DE DESEMBRE17:00-21:00 Nova campanya de donaci
desang. La unitat mdica estar ubicada a la pla-a de la Vila.
DIMECRES 9 DE DESEMBRE10:00 Rdio la Mina comentar des de la
Bi-blioteca les activitats de la setmana, notciesi tamb tindr un
espai dedicat als contes.
DIMECRES 9 DE NOVEMBRE19:00 El club de lectura de la biblioteca
Tirantlo Blanc, Entre llibres, tractar lobra de Ma-ria Antnia
Oliver, Joana E. / Biblioteca Tirantlo Blanc.
AVUI DIJOUS 3 DE DESEMBRE17:30 Lhora del conte. Contes dhivern,
una ses-si de conta contes a crrec de Nria Fbre-gas. / Biblioteca
Can Baratau.
BADALONA MONTGAT TIANASANT ADRISANTA COLOMA
Acte dencesa de lenllumenat nadalenca la plaa dAlcanar, al
davant de la bi-blioteca Tirant lo Blanc. Collaboren laCoral del
Casal de gent gran JoanMaragall i la Coral del Cric.
Acte dencesadels llums de Nadal
Avui dj. 3 de desembre a les 19:30
Aramusa i Joves Artistes Kolomencs te-nen conviden a la nova
edici del seumercat solidari Un nen, una joguina./ Plaa Pau
Casals.
Mercadillosolidari
Ds. 5 de desembre
Inauguraci de les exposicions Lesciutats europees de Josep Pla i
Nave-go a tot vent. Cinquanta anys del re-llanament dEdicions Proa.
/ EspaiBetlia.
Exposici Les ciutats europees de Josep Pla
Dc. 9 de desembre a les 19:00
Aquesta experincia parteix del des-envolupament i el treball
daquesta fi-gura, lencarregat de recollir informacijuvenil i dur-la
als centres educatiusper fer-la arribar a la resta dalumnes./
Centre cvic lEscorxador.
Formaci de corresponsals dinstitut
Avui dj. 3 de desembre a les 17:00
Sant Gabriel i Seagull tornen a la competici
BARCELONS NORD4Desprsdun cap de setmana daturadapels compromisos
de les selec-cions, torna el futbol a la Sego-na Divisi
femenina.
Linvicte Seagull de JordiFerrn buscar continuar amb laseva marxa
triomfal diumenge ala 1 del migdia, quan rebr el pe-nltim
classificat, el filial de laUD Collerense balear. Les ma-llorquines
noms han sumatquatre punts en 10 jornades(una victria contra el
Cerdan-yola a la primera jornada i un
empat contra el filial de lEs-panyol fa tres setmanes).
Ms complicat, a priori, serel partit del Sant Gabriel.
Lesadrianenques rebran al JosLuis Ruiz Casado la UE lEstar-tit, el
tercer classificat. El conjuntque entrena Loren Rubio noest
complint les expectatives enla primera temporada a la cate-goria i
buscar la quarta victriadel curs (les tres que han sumathan arribat
a casa) amb el suportde la seva afici per allunyar-sede la zona
perillosa de la taula.
Tercer empat sense gols conse-cutiu del CF Badalona. Els
esca-pulats i lAtltic Balears van em-patar sense gols ahir a la
tarda enel partit danada dels setzens de fi-nal de la Copa
Federaci.
El partit va comenar amb unmalents. I s que segons haviaanunciat
la RFEF, el matx haviade comenar a dos quarts de 5,per quan el
Badalona va sortir aescalfar, lrbitre els va advertirque linici era
a les 4. Els escapu-lats van aconseguir retardar el co-menament
cinc minuts.
La primera meitat va ser lams atractiva. Al minut 15 Gra-sa va
driblar dos defenses perPonzio no va arribar a rematar laseva
centrada. Al minut 21 elporter Benedikt Pliquett va re-fusar una
passada picada abansque hi arribs Jimnez. LAtltices va
desempallegar del dominiescapulat i fins al minut 40 elsmallorquins
van crear perill aprop de la porteria badalonina.Riad i Jaime en
dues ocasionsvan estar a punt davanar el seuequip. El Badalona va
avisar atres minuts per al descans amb
una rematada acrobtica de Ji-mnez que va aturar Pliquett.
La segona meitat va ser moltms ensopida. Els locals van
tenirloportunitat ms clara en unamitja xilena de Rodri que va
atu-rar Vito. Un xut lluny dEugenii una rematada desviada de
Ten-dillo van ser les ocasions msclares dels de Manolo Gonzlez.
El partit de tornada, decisiuper saber qui passar als vuitensde
final, es disputar al Municipalde Montigal el dia 16 de desem-bre a
les 4 de la tarda.
LATLTIC, TAMB A LA LLIGAEls escapulats tornaran a SonMalferit
diumenge al migdia per
tornar a enfrontar-se al conjuntmallorqu.
La novetat dels blanc-i-blausser a la banqueta, on seur
perprimer cop lexinternacional ale-many Christian Ziege, que
subs-titueix largent Gustavo Sivieroa la banqueta balear. LAtltic
sel quart classificat de la SegonaB amb 23 punts, posici
quepermetria que els mallorquinsjuguessin el play-off dascens ala
Lliga Adelante.
Per a aquest partit ManoloGonzlez recuperar Amantini,que no va
jugar ahir per sancii espera poder comptar amb al-gun dels jugadors
lesionats, comAkrong, Ibon o Morales.
Els escapulats tornaran diumenge a Palma. Foto: CDAB
Badalona i Atltic Balearsempaten als setzens de Copa
RedacciBADALONA
La Grama ven el Tecnofutboli confirma el seu bon momentBARCELONS
NORD4Els aficio-nats de la Grama tenen motius su-ficients per ser
optimistes. Lequipva aconseguir una nova victriadiumenge passat
contra el Tec-nofutbol (4-2).
Malgrat que els colomencs esvan avanar al minut 40 amb ungol de
Forzinetti, el partit es vacomplicar a la segona meitat. Undoblet
del visitant Lautaro Am-brogetti en cinc minuts (64 i 69)va
capgirar el resultat. Unes set-manes enrere lequip no hauriapogut
capgirar el resultat, per elshomes de Piti viuen un moment
dol i grcies a un doblet de Ca-rralero i a un gol dAlbert
Rodr-guez van sumar els tres punts.
La jornada no va ser gens fa-vorable per als equips
badalonins.La Unificacin Llefi va perdreamb contundncia contra la
Fun-dacin Hermes (0-4), un rival di-recte que tamb vol optar a les
po-sicions dascens a Primera Cata-lana. Per ltim, el CF Lloreda
con-tinua a la zona tranquilla de laclassificaci desprs de caure
acasa contra el CD Montcada (1-2).Jordi Rojas va ser lautor del
goldels roig-i-blancs.
-
| 24 lnianord.cat 3 desembre 2015 Una nova edici cada dijous