Les xarxes socials, una oportunitat, presentació als departaments de Salut i de Medi Ambient i Habitatge.
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells i Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
Jordi Graells i Costa
Departament de Medi Ambient i HabitatgeGeneralitat de Catalunya
Barcelona, 4 de novembre de 2010
www.slideshare.net/jordigraells
2
Les xarxes socials estan de moda
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
3
Amistats curioses a les xarxes
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
4
Tothom hi vol ser
www.facebook.com/guardiacivil‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
5
Es busquen community managers
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
6
Però...
Així les coses, costa d’entendre que la gent es faci ‘fan/admirador’voluntàriament d’una empresa. Ha d’obtenir alguna cosa a canvi ☺
De les empreses del Fortune 500 (mig miler d’empreses més rellevants dels EUA):
-Estudi de l’agència Burson-Marsteller, 9 de cada 10 firmes usen les xarxes socials per comunicar-se amb els clients.
-Estudi de la Universitat de Massachusetts, les empreses amb bloccorporatiu han crescut el 6%
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
2.0Amb les xarxes socials, les empreses han descobert un entorn idoni
per conèixer, a través de les xarxes socials, com reacciona el mercat al llançament d’una marca. Aquesta moda juga en contra de les organitzacions que hi cerquen uns objectius més socials o de valor públic.
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
8
L’Administracióa les xarxes socials?
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
9
L’atenció ciutadana és al 2.0
ww
w.tw
itter
.com
/tran
sitc
atw
ww
.twitt
er.c
om/e
mer
genc
iesc
at
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
10
Per això...
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
11
La Generalitat a xarxes socials
Igual que la resta d’organitzacions que malden per ser competitives (obtenir més beneficis) en el món de les xarxes socials, l’Administracióhi ha de ser present per generar més valor públic per a la ciutadania.
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
12
Per exemple a Facebook
ww
w.fa
cebo
ok.c
om/b
iblio
tequ
esca
t
“Les xarxes socials, una oportunitat per a salut” Jordi Graells i Costa. II Trobada Portals Salut e-Catalunya, 4 e novembre de 2010 CC – BY 3.0‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
13
Què hi podem fer a les xarxes?
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
... estendre la pràctica col·laborativa de portes enfora mitjançant les xarxes socials
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
24
A. Col·laboració amb ciutadania i altres actors
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
25
We-GovernmentGovernment and citizens co-creating new forms of collaboration and service that uses technology, public data, citizen-generated data and the social web to adress vital issues and solve public problems (‘The Coming Age of We.Government’. Micah Sifry a PDF Europe 2010)
http
://pd
feu2
010.
civi
coliv
e.co
m
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
26
B. Col·laboració interna,entre els professionals
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
27
CoP a l’Administració
A l’Administracióhi ha professionals que s’organitzen en CoP a partir de les seves afinitats laborals, comparteixen la informació i obtenen millors resultats gràcies al coneixement col·lectiu que elaboren.
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
28
Com el programa Compartimde la Generalitat de Catalunya, amb unes 1.500 persones organitzades en 15 CoP i amb més de 21 grups de treball des de fa 4 anys.
ww
w.g
enca
t.cat
/just
icia
/com
parti
m
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
29
Avaluar la col·laboració
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
Fomentar una cultura de l’avaluació i una cultura ciutadana de ‘participació informada’en afers públics, per reclamar rigor i transparència en intervencions públiques.
Segons l’Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques) www.ivalua.cat:
L’eficiència i la transparència obliguen a incorporar l’avaluaciócom a pràctica sistemàtica al:
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
31
L’eficiència i la transparència obliguen a incorporar l’avaluació com a pràctica sistemàtica:
1. Identificar polítiques públiques que funcionen.
2. Quin impacte tenen.
3. En quina mesura l’impacte és atribuïble al problema o a la intervenciópública. És a dir, si hi ha menys incendis, no forçosament significa que és a causa de la bona actuació dels bombers.
4. Moltes variables que influeixen sobre l’impacte a més de la intervenciópública i compliquen l’avaluació (evolució de l’economia i la societat, altres programes, lleis en vigor, etc.).
5. Avaluació de l’impacte no significa, doncs, què s’ha esdevingut amb la intervenció pública, sinó comparar què hauria passat si no s’hagués fet la intervenció.
Què vol dir avaluar serveis i polítiques públiques
Impacte = Y1 – Y0‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
32
Programa Compartim: el cas de la CoP d’educadors socials
- 1 CoP analitzada: Mobilitat segura (de 8 membres).
- Període: any 2008
- Eina de la plataforma tecnològica analitzada: repositori de documents
- Producte de coneixement elaborat: Programa de mobilitat segura als centres penitenciaris, amb l’objectiu de donar eines als educadors de presons i als usuaris per tractar el tema dels delictes de trànsit en clau socioeducativa.
- Públic destinatari: Més de 2.900 persones amb delictes de trànsit i preventivamental 100% de la població reclusa.
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
33
L’avaluació de l’impacte de la CoP d’educadors socials del Compartim per la fórmula Impacte = Y1 – Y0 prova que el treball col·laboratiu és més eficient.Per veure la presentació sencera: www.slideshare.net/jordigraells
Avaluació de l’impacte Compartim
A. EN COMUNICACIONS: 2.416 consultes a repositori de fitxers (s’avalua aquesta eina):1. Estalvi de costos de tramesa de 2.416 MB (fitxers d’1 MB de mitjana)2. Estalvi de temps 43 dies (2.416 x 8 min [guany respecte a cerca en altres xarxes]) = 19.328 min o 42,95 dies
B. EN DESPLAÇAMENTS Es feien 11 jornades (sense plataforma tecnològica) – 8 (amb la plataforma) = 3 x 8 (membres CoP) = 241. Estalvi econòmic: 1.584 € 24 x 220 km/estalvi viatge = 5.280 km estalviats x 0,30 €/km = 1.584 €2. Estalvi temps: 24 dies
C. EN CONSULTORIA1. Estalvi econòmic aprox uns 10.000 i 20.000 € (en projectes semblants fets per consultories externes) 2. Estalvi de temps: 50 dies [50 h (2,5 mesos estalviats) x 8 (membres CoP) = 400 hores o 50 dies]
D. EN FORMACIÓ1. Estalvi econòmic
125 [formats pel treball en CoP] – 25 [formats per curs] = 100 persones més formades84 € [ràtio cost formació curs] – 17,6 € [ràtio formació per CoP] = 66,4 € estalvi per persona
2. Estalvi de temps: 500 h [de no-treball per assistència a curs] – 160 h [de no-treball per acció en CoP] = 340 h estalvi
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
34
Extra
ído
del I
nfor
me
Soci
edad
de
la in
form
ació
n 20
09 .
Fuen
te: M
ckin
sey
Qua
rterly
Glo
bal S
urve
y 20
09. D
atos
de
julio
de
2009
. * In
cluy
e re
spue
stas
de
quie
nes
está
nut
ilizan
do a
l men
os u
na te
cnol
ogíW
eb 2
.0, a
unqu
e se
a en
pru
ebas
.
Via
MJ
Salid
o @
Odi
las
Avaluació:altres
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
35
Concloent
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
36
Promogui la col·laboració interna i externa davant la crisi
Concebi i usi Internet com una xarxa social oberta i neutral
Obri les seves dades per promoure transparència i participació
Consideri la transparència la clau per al canvi
Treballi col·lectivament el coneixement
Innovi sistemàticament en totes les parts de l’organització
Usi les xarxes socials
Impulsi l’atenció ciutadana 2.0
Us imagineu una Administració on...
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0
Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells i Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
Jordi Graells i Costa
Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya