Les energies renovables: una aposta estratègica de present i de futur

Les energies renovables: una aposta estratègica

de present i de futur

Jaume Margarit i RosetDirector General de APPA

Barcelona, 25 de gener de 2012

Associació de Productorsd’Energies Renovables

Les energies renovables: una opció estratègicade present i de futur Barcelona, 20 de gener de 2013


2

1. Presentació d’APPA2. Aprofitament de les energies renovables3. Potencial de les energies renovables4. La política energètica5. Aspectes estratègics de la utilització de les

energies renovables6. Aspectes econòmics de la utilització les energies

renovables7. El futur energètic8. Conclusions

ÍNDEX



3

1. Presentació d’APPA



4

Fundada fa 25 anys, és la única associació d’àmbit estatal que aglutina totes les tecnologies renovables.

APPA agrupa més de 500 empreses amb interessos en 10 tecnologies renovables diferents. Amb una presència activa tant a Espanya com a Europa, l’associació defensa una visió integradora de totes les energies renovables.

APPA està organitzada en seccions:

Biocarburants Biomassa Eòlica Geotèrmia d’alta entalpia Geotèrmi de baixa entalpia

Marina Minieòlica Minihidràulica Solar Fotovoltaica

Presentació d’APPA



5

APPA està representada en els següents organismes:

– Comisión Nacional de Energía (CNE)

– CIEMAT (Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas)

– Comité de Agentes del Mercado de la Electricidad

– És membre de varis comitès de AENOR, ENAC, etc.

– Participa en altres entitats públiques (agencies autonòmiques d’energia, centres tecnològics, etc.)

Presència a Europa:• AEBIOM European Biomass Association • EBB European Biodiesel Board• EGEC European Geothermal Energy Council• EPIA European Photovoltaic Industry Association • EREF European Renewable Energies Federation• ESHA European Small Hydropower Association • EU-OEA European Ocean Energy Association• EUFORES European Forum for Renewable Energy Sources• EWEA European Wind Energy Association• GIA Geothermal Implementing Agreement

Presentació d’APPA



6

2. Aprofitament de les energies renovables



7

1. Renovables vs no-Renovables. Concepte de “renovabilitat”

2. Fonts primàries d’energia renovable

a. Energia solar directa i indirecta • radiació electromagnètica (directa)• moviment de l’aire (indirecta)• moviment de l’aigua (indirecta)

b. Energia solar acumulada• biomassa• calor de l’aire• calor de l’aigua

c. D’origen no solar• marees• calor de la Terra• energia “blava”

Què són les energies renovables?



8

1. Radiació electromagnèticaa. Conversió fotovoltaicab. Aprofitament tèrmic – alta temperaturac. Aprofitament tèrmic – baixa temperatura

2. Moviment de l’airea. Energia eòlica (energia cinètica) – generació elèctricab. Energia eòlica (energia cinètica) – aprofitament mecànic

3. Moviment de l’aiguaa. Energia hidroelèctrica (energia potencial)b. Onades del mar (energia cinètica)c. Corrents marins (energia cinètica)

Tecnologies d’aprofitament de les energies renovables - I



9

1. Biomassaa. Biomassa forestal, agrícola i residusb. Biogàsc. Biocarburants

2. Calor de l’aire

3. Gradient tèrmic marí

4. Marees

5. Calor de la Terraa. Alta temperatura – generació d’electricitat o vaporb. Mitja temperatura – jaciments termals, generació d’aigua calentac. Baixa i molt baixa temperatura – bomba de calor

6. Energia “blava”

Tecnologies d’aprofitament de les energies renovables - II



10

3. Potencial de les energies renovables



11

Comparació amb el consum mundial d’energia primària de l’any 2011

Potencial de les energies renovables al Món

Consum mundial de l’any 2011: 12.200 Mtep

Font renovable

Vegades el consum mundial

Solar 2.850

Eòlica 200

Biomassa 20

Geotèrmia 5

Marines 2

Hidràulica 1



12

Text de mostra

Potencial energètic i període d’esgotament dels diferents vectors energètics

Energies

finites

Font Potencial total(Gtep)

Anys per esgotament

Petroli 234 54

Gas natural 187 64

Carbó 422 112

Urani 100* 90*

Energies

renovables

Font Potencial anual(Gtep/any)

Anys per esgotament

Solar 34.770 ---

Eòlica 2.440 ---

Biomassa 244 ---

Geotèrmia 61 ---

Marines 24 ---

Hidroelèctrica 12 ---(*) molta incertesa



13

Potencial de les energies renovables a España

Tecnologia Potencial disponible a España (ktep)

Biocarburants 4.775

Biogàs 1.819

Biomassa 20.425

Energies del mar 516

Eòlica > 66.000

Geotèrmia 25.546

Hidroelèctrica 5.642

Residus 4.045

Fotovoltaica > 260.000

Solar tèrmica >15.000

Solar termoelèctrica 257.000

Font: Plan de Energías Renovables 2011-2020

Consum d’energia primària a Espanya l’any 2011:

129.340 ktep

Consum d’energia elèctrica a Espanya l’any 2011:

21.700 ktep



14

4. Aspectes estratègics de la utilització de l’energia



15

L’energia i el desenvolupament humà



16

L’energia i el desenvolupament humà



17

L’energia i el desenvolupament social



18

L’energia i el desenvolupament social

2

2,5

3

3,5

4

4,5

5

5,5

2 2,5 3 3,5 4 4,5

LOG

(PIB

per

càpi

ta)

LOG(Consum d'energia per càpita)

Relació entre el consum d'energia i el producte interior brut per capita (any 2010)

Espanya

MoçambicCongo

Colòmbia

Luxemburg

Trinitat i Tobago

Alemanya

Estats Units

Món



19

L’energia i els Objectius del Milenni

Eradicar la pobresa extrema i la fam

Aconseguir l’ensenyament

primari universal

Promoure la igualtat entre sexes i l’autonomia de la dona

Reduir la mortalitat infantil

Millorar la salut materna

Combatre el VIH SIDA, el paludisme

i altres malalties

Garantir la sostenibilitat

ambiental

Fomentar una associació mundial per al desenvolupament

Energia



20

L’energia i el medi ambient

Fonts d’emissió de CO2 al Món



21

L’energia i el medi ambient

Evolució de les emissions de CO2 a Espanya



22

Les energies renovables elèctricas substitueixen generació convencional. El 70% de la substitució es produeix en centrals de gas de cicle combinat.

41.934

17.286

728

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

50.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

GWh

Ciclo Combinado Gas Natural

Carbón

Fuel/Gas

Les energies renovables substitueixen combustibles fòssils



23

L’any 2011, les energies renovables van evitar l’emissió de 33,4 milions de tones de CO2. L’any 2020, aquesta xifra podria augmentar fins 59 milions

millones.

18.899.730 19.374.50622.565.184 23.649.572

28.569.60232.287.190 33.452.671

43.846.530

59.080.712

0

10.000.000

20.000.000

30.000.000

40.000.000

50.000.000

60.000.000

70.000.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2015 2020

tone

lada

s de

CO

2eq

Emissions de CO2 evitades per les energies renovables



24

L’energia i la geopolítica

Evolució de les reserves mundials de petroli per àrees geogràfiques



25


Evolució del preu del petroli cru

Guerra del Yom Kippur

Revolució a l’Iran

Iraq envaeix Kuwait Primavera àrab

Invasió d’Iraq



26


Evolució de les reserves mundials de gas natural per àrees geogràfiques



27


Evolució del preus del gas natural en els principals mercats



28


Evolució de les reserves mundials de carbó per àrees geogràfiques



29


Dependència energètica dels països de la UE



30

5.914.368 6.513.4567.476.174

8.771.056

10.746.650

12.603.77811.739.536

17.838.571

24.511.243

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2015 2020

TEP

sust

ituid

asL’any 2011 es van reduir en un del 6,8% les importacions energètiques evitades per les energies renovables degut a una menor generació renovable i, principalment, a l’obligatorietat d’utilitzar carbó nacional.

L’any 2011 les renovables van evitar la importació de 11,7 milions de tones equivalents de petroli, valorades en 2.101 milions d’euros.

Les energies renovables redueixen les importacions energètiques



31


Evolució de la producció i els descobriments de petroli



32

5. Aspectes econòmics de la utilització l’energia



33

Durant 2011 s’ha produit una lleu reducció de la contribució directa al PIB nacional (-2%), valorada en 6.760 milions d’euros. La contribució indirecta va augmentar un 6,1%, fins els 3.484 milions.

De forma global, les energies renovables van augmentar la seva contribució al PIB nacional fins assolir els 10.244 milions d’euros (0,95% del PIB).

Contribució al PIB de les energies renovables



34

A diferència de 2009 i 2010, durant l’any 2011 s’ha produït un lleuger augment, de gairebé 6.000 llocs de treball. Aquest augment s’ha produït gràcies la ocupació induïda, principalment en la construcció de noves centrals.

L’any 2011, les energies renovables van donar feina a 118.657 treballadors. 54.193 van ser directes i 64.464 es van crear en altres sectors.

Ocupació generada per les energies renovables



35

A més de disminuir la dependència energética, el sector de les energies renovables també contribueix a equilibrar la balança comercial d’Espanya. L’any 2011, es van exportar bens i serveis per valor de 3.362 milions d’euros i es van fer importacions per 2.632 milions.

Des de que s’analitzen les dades en aquest estudi, el sector sempre ha estat netament exportador. L’any 2011, el balanç va ser de 730 milions d’euros.

euros.

2.597

3.4123.847

3.145 3.305 3.362

-1.746

-2.336 -2.548 -2.377-2.616 -2.632

8511.075

1.299768 690 730

-3.000

-2.000

-1.000

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011

mill

ones

de

€co

nsta

ntes

(ba

se 2

011)

Exportaciones de Bienes y Servicios Importaciones de bienes y servicios Exportaciones Netas

Les energies renovables i la balança comercial



36

El sector de les energes renovables ha estat un contribuent fiscal neto en tots els ejercicis contemplados. Els impostos sempre han estat superiors a las subvencions rebudes.

L’any 2011, la diferència entre els impostos pagats i les subvencions rebudes va ser superior als 664 milions d’euros, a favor de l’Estat.

La balança fiscal de les energies renovables



37

Al llarg de 2011, les energies renovables van evitar més emissions que l’any 2010. Malgrat això, com que el preu del CO2 va ser inferior, els estalvis van ser fueron menors.

Els 33,4 milions de tones de CO2 evitadas per les energies renovables van suposar un estalvi de 429 milions d’euros.

18.899.730 19.374.506

22.565.18423.649.572

28.569.602

32.287.19033.452.671

335,8

217,9

501,1 499,0

374,3

467,2429,2

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

35.000.000

40.000.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

mill

ones

de

€

tone

lada

s de

CO

2eq

Emisiones de CO2 evitadas

Ahorro económico

Estalvis per la reducció d’emissions de CO2



38

Les primes a les energies renovables constitueixen un part de la seva retribució. La raó de ser del foment d’aquestes energies es la necessitat de tenir una major independència energètica (estalvi d’importacions) i la lluita contra el canvio climàtico (estalvi d’emissions).

L’any 2011, les primes van ser de 2.493 milions d’euros superiors als estalvis en importacions (2.101 M€) i emissions (429 M€). Des de 2009, els estalvis

per aquests conceptes han estat inferiors a les primes.

Mercat elèctric: primes i estalvis generats per les energies renovables



39

Les energies renovables contribueixen al desenvolupament de l’economia. Desde 2005, el ratio “contribució al PIB” en front a les “primes rebudes” ha anat disminuint fins l’any 2010.

L’any 2011 s’ha invertiy la tendència i la contribució al PIB respecte de les primes rebudes comença a augmentar. Per cada euro rebut en primes, les

renovables generen 1,9 euros de PIB.

Mercat elèctric: contribució al PIB versus primes a les energies renovables



40

En el mercado majorista d’electricidad, que és marginalista, la participació de les energies renovables fa que es fixin preus marginals més baixos perquè entren a preu zero en aquest mercat.

Les energies renovables adscrites al règim especial redueixen, de forma efectiva, el cost de l’energia en el Mercat Diario de OMIE.

Mercat elèctric: abaratiment del mercat elèctric



41

Empleos generados

303 M€ Inversión en I+D+i

429 M€ Ahorro en emisiones

676 M€ Impuestos satisfechos

730 M€ Saldo neto exportador

2.101 M€ Ahorro en importación de combustible

Subvenciones 12 M€ 3.352 M€ Ahorro en el Mercado Diario de OMEL

Primas 5.023 M€ 10.244 M€ Contribución al PIB //

186.587

Hi han altres beneficis no quantificables: major independència energètica, millora de la imatge internacional, tenir un medi ambient més net, menys

malalties (NOx y SO2)…

Malgrat que no tots els beneficis econòmics de les energíes renovables es poden sumar directament, és clar que l’aposta per aquestes energies és

beneficiosa, en termes econòmics, per a la nostra societat.

Balanç econòmic de les energies renovables



42

6. La política energètica



43

La política energètica europea i espanyola estan basades en 3 eixos fonamentals i es concreten amb dues estratègies principals: el foment de l‘estalvi i l’eficiència energètica i de les energies renovables

Eixos i estratègies de la política energètica

Seguretat de Subministrament

Sostenibilitat

Competitivitat

Foment de l’estalvi i l’eficiència energètica

Foment de les energies renovables

EIXOS ESTRATÈGIES



44

La Directiva europea 2009/28/CE estableix un objetiu vinculant per a Espanya de cubrir, com a mínim, el 20% del consum d’energía final amb energies renovables.

Els objetius marcats per al 2020 en matèria d’energies renovables són d’obligat cumpliment i la UE ja está estudiant l’escenari per al 2050.

Política energètica europea: objectius per al 2020



45

Malgrat que algunes tecnologies, com les solars, van superar els objetius marcats, les metes globals fixades per a 2010 no s’han aconseguit. Únicament s’han assolit els objetius de biocarburants i el de reducció d’emissions.

En l’any 2011 encara no s’havien assolit els objetius marcats per Llei per a l’any 2010 pel que fa a energía primaria i generación eléctrica

Objetivos PER 2005-2010 Situación en 2011 Diferencial

Consumo de energía primaria abastecido por renovables (%)

12,1% 11,6% -0,5%

Renovables S/Consumo bruto de electricidad (%)

30,3% 29,7% -0,6%

Consumo de biocarburantes en términos energéticos

5,83% 6,08% 0,3%

Emisiones de CO2 evitadas (totales) - tCO2eq 24.556.251 36.076.385 11.520.134

Acompliment dels objectius del PER 2005-2010



46

7. El futur energètic



47

Més enllà dels objectius marcats per al 2020 s’está treballant en un escenari per a l’any 2050 amb un pes encara més gran de les energies renovables

Política europea a llarg termini

Roadmap 2050 => Objectiu: descarbonitzar Europa

La descarbonització és tècnica i econòmicament viable.

L’eficiència energètica i les energies renovables seran protagonistes.

Un escenari d’inversions immediates tindrà uns costos menors al reduir la nostra exposició al augment de preus.

Fan falta economies d’escala.

La UE treballa ja en l’objectiu de reduir les emisiones en més d’un 80% per a 2050. La producció energètica a Europa no hauria d’emetre carboni pràcticament. Principals conclusions:



48

Roadmap d’energia 2050 i estratègia de renovables a llarg termini Per assolir els objectius de descarbonització, la Comissió Europea (CE), va publicar el seu full

de ruta de l’energia per a 2050, concloent que, independentment de la combinació energètica concreta escollida, una major eficiència energètica i un gran augment del percentatge d’energia procedent de fonts renovables són necessaris per assolir els objectius en matèria de CO2 l’any 2050. En l’escenari més ambiciós per a 2050, la CE preveu una quota de renovables del 75% en el consum final d’energia i d’un 97% en el consum elèctric.

En la Comunicació sobre la política i estratègia vers les energies renovables a llarg termini, la CE conclou que:

Per a assolir els objectius de 2020, les inversions anuals en renovables s’haurien de duplicar ràpidament fins arribar als 70.000 milions d’euros.

Sense un marc adequat i estable per al període posterior a 2020, el creixement de l’energia procedent de fonts renovables es moderarà.

Fixar objectius vinculants per a les energies renovables l’any 2030 és la opció que ofereix més seguretat a la indústria de les energies renovables.

Política europea a llarg termini



49

Cal re-dissenyar de nou tot el sistema energètic.

Política a llarg termini: necessitat d’un pacte d’Estat

Considerar la política energètica com un element transversal

Enfoc des de la demanda

Considerar l’energia com un factor estratègic per al desenvolupament social, no només des d’una perspectiva econòmica

Idees per al desenvolupament d’un nou sistema energètic



50

El sistema actual està basat en la generació en grans centrals, el transport a les zones de consum i la distribució entre els consumidors finals.

Una aposta de futur: la generació distribuïda

Sistema tradicional de generació i consum d’energia elèctrica



51

Tenim un sistema de generació elèctrica centralitzat, en el que les principals zones de generació se situen lluny del consumo.


Distribució de la demanda i oferta d’energia elèctrica

Font: Red Eléctrica de España



52

En set anys s’han multiplicat por dotze els punts de generació, en una clara evolució cap a la generació distribuïda.


Font: Comisión Nacional de Energía

Distribució dels punts de generació d’energia elèctrica



53

Avantatges de la generació distribuïda amb energies renovables

Disminució de les pèrdues del sistema elèctric (actualment 10-13%) Estalvi en el consum d’energia primària Reducció de les emissions de GEI Menors inversions en xarxes de transport i distribució Reducció de les puntes de demanda d’energia Menor importació de combustibles fòssils Millora de la garantia de subministrament eléctrico Generació més neta, menor necessitat de comprar drets d’emissió Democratització del sistema elèctric




54

8. Conclusions



55

El futur estarà ple de conflictes energètics, relacionats amb la disponibilitat, el cost o l’impacte ambiental que provoca

Cal preparar-se per aquest futur. No podem creuar-nos de braços i deixar-nos portar pel corrent. Si tenim opcions, hem d’intentar convertir aquestes amenaces de futur en una oportunitat.

Les energies renovables tenen una aportació econòmica positiva i poden ser la solució per a problemes de tipus estratègic, ambiental o social.

Tots els països del Món ho entenen així i estant fent aquesta aposta per les energies renovables. Espanya també ho va fer, va arribar a ser líder mundial i ara età fent marxa enrere.

Estem desaprofitant una oportunitat única

Conclusions



56

Pregunta final

En quin tipus d’energies hem de basar el nostre futur?

AUTÒCTONES

NETES

QUE GENEREN MOLTS LLOCS DE TREBALL DE QUALITAT

QUE UTILITZEN TECNOLOGIES QUE ENS FAN COMPETITIUS

MÉS ECONÒMIQUES

IMPORTADES

BRUTES

QUE GENEREN POCS LLOCS DE TREBALL DE QUALITAT

QUE UTILITZEN TECNOLOGIES QUE NO ENS FAN COMPETITIUS

MÉS CARES

?



57

Pregunta final

En quin tipus d’energies hem de basar el nostre futur?

AUTÒCTONES

NETES

QUE GENEREN MOLTS LLOCS DE TREBALL DE QUALITAT

QUE UTILITZEN TECNOLOGIES QUE ENS FAN COMPETITIUS

MÉS ECONÒMIQUES

IMPORTADES

BRUTES

QUE GENEREN POCS LLOCS DE TREBALL DE QUALITAT

QUE UTILITZEN TECNOLOGIES QUE NO ENS FAN COMPETITIUS

MÉS CARES

?energiesrenovables

Resposta final

Moltes gràcies per la seva atenció

www.appa.eswww.facebook.com/APPA.Renovables

www.twitter.com/APPA_Renovables

Les energies renovables: una aposta estratègica de present i de futur

Documents