Top Banner
Les Ciutats Medievals Autors : Alumnes de 2n ESO Assignatura: Socials Tema 2 Professor : Albert Ferrarons Curs: 2011/2012
32

Les ciutats medievals

Jul 05, 2015

Download

Documents

Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Page 1: Les ciutats medievals

Les Ciutats Medievals

Autors: Alumnes de 2n ESO

Assignatura: Socials Tema 2

Professor: Albert Ferrarons

Curs: 2011/2012

Page 2: Les ciutats medievals
Page 3: Les ciutats medievals
Page 4: Les ciutats medievals

Rotació triennal:

Es divideix el camp en 3 parts.

A una part es plantava un

tipus de conreu, a la segona

part un altre tipus de conreu i

la tercera es deixava en

guaret (descans).

Cada any, s’anava rotant.

Amb aquest sistema,

s’aprofiten 2/3 del camp.

Page 5: Les ciutats medievals

Rotació triennal

Page 6: Les ciutats medievals

Millors eines

Arada Normanda (amb rodes)

Dalla

Molí fariner hidràulic

Molí de vent

Page 7: Les ciutats medievals

Les ciutats no eren regulars, el edificis es construïen al primer lloc que

es podia.

Page 8: Les ciutats medievals

A mesura que la

ciutat creixia, les

muralles s’amplia-

ven.

Plànol de les 3 Muralles de

Barcelona

Page 9: Les ciutats medievals

Plànol de les 3 Muralles de Barcelona sobre el traçat actual de la ciutat

Page 10: Les ciutats medievals

Els carrers eren molt estrets i irregulars.

La zona més important era la plaça,

que és on estava l’església major i el mercat.

Page 11: Les ciutats medievals

Les condicions higièniques eren molt dolentes:

Les persones vivien amb animals.

Les cases estaven molt juntes.

No hi havia clavegueram.

La brutícia provocava malalties.

Hi havia molta diferència entre les cases dels

nobles i les cases dels no privilegiats.

Page 12: Les ciutats medievals

Els incendis eren freqüents perquè s'utilitzava

fusta en la construcció de les cases.

Incendi de la

ciutat de Londres

Page 13: Les ciutats medievals

Reconstrucció digital d’una

ciutat medieval

Page 14: Les ciutats medievals

Les cases del privilegiats solien ser de

pedra i tenien dues plantes:

Planta alta: hi havia les habitacions, el

saló, la cuina i una petita capella.

Planta baixa: hi havia un pati on es

trobava el celler, un graner on es

guardava el menjar dels animals i els

estables.

Les dones decoraven les cases i tenien

servei: cuiners, servents...

Page 15: Les ciutats medievals

Les cases del poble eren de

fusta i tova.

Aquestes cases estaven fetes

de materials inflamables: es

podien cremar fàcilment.

Els llits solien ser grans i hi

dormia tota la família. Els

matalassos eren de palla.

Page 16: Les ciutats medievals

Els artesans eren el sector més nombrós a les

ciutats.

• Les seves cases tenien

dues plantes:

• A la planta baixa, hi

havia el taller – botiga.

•A la planta alta, hi

havia les habitacions.

•Podia haver-hi també

golfes on també s’hi

treballava.

Page 17: Les ciutats medievals

Els gremis eren agrupacions de treballadors

d’un mateix ofici.

Gremi de

sastres

Gremi de

sabaters

Page 18: Les ciutats medievals

Tots els artesans d’un

gremi solien tenir els

seus tallers al mateix

carrer.

Per això, avui alguns

carrers conserven el

nom del gremi

medieval.

Page 19: Les ciutats medievals

La funció dels gremis era regular i controlar:

Els preus.

Els horaris.

La qualitat dels productes.

Els treballadors de cada taller.

D’aquesta manera, no hi havia competència entre els

artesans.

Page 20: Les ciutats medievals
Page 21: Les ciutats medievals

Un taller artesà estava format per:

Mestre: amo del taller.

Oficial: treballador expert. Rebia un petit salari.

Aprenent: jove que aprenia l’ofici. Vivia a casa del mestre.

El negoci es passava de pares a fills.

L’aprenent podia arribar a obrir el seu propi taller o seguir

sempre amb el mestre.

Page 22: Les ciutats medievals

• A les ciutats, el comerç es feia al mercat, que

estava a la plaça central. Als mercats, hi anaven els

pagesos per a

intercanviar els seus

productes agrícoles i

ramaders.

A algunes ciutats, el

mercat es feia uns dies

determinats de la

setmana.

Page 23: Les ciutats medievals

Les fires eren mercats

periòdics (es feien només

un cop cada cert temps)

on es compraven i venien

grans quantitats de

productes.

Es feien fora de la ciutat i

hi anava gent de totes

bandes.

Page 24: Les ciutats medievals

Als mercats i les fires,

hi havia moltes

monedes diferents.

Hi havia persones als

mercats que

s’encarregaven de

canviar les monedes:

eren els canviadors.

Monedes de la Corona de Castella

Monedes de la Corona d’Aragó

Page 25: Les ciutats medievals

Qui eren els burgesos?

Els burgesos eren persones riques, però no

privilegiats, per molts diners que tinguessin.

Es dedicaven el comerç i les finances: eren

mercaders, banquers, comerciants, prestamistes,

canviadors...

No eren privilegiats, però tampoc depenien de cap

senyor feudal.

Reclamaven participar en política, ja que

consideraven injust, no poder participar-hi malgrat

les seves riqueses.

Page 26: Les ciutats medievals

A les ciutats, també hi vivien

minories socials. Per exemple,

els jueus, una minoria

religiosa que vivien en barris

aïllats, anomenats calls.

Carrers del call jueu de Barcelona

Page 27: Les ciutats medievals

Imatges del call jueu de Girona, el

més important de Catalunya

Page 28: Les ciutats medievals

Les ciutats estaven governades

pels privilegiats, que feien

assemblees per decidir sobre els

assumptes de la ciutat.

Ajuntament: era l’edifici on feien

les assemblees.

Batlle (alcalde): era el cap de

l’assemblea.

Façana de l’Ajuntament medieval de

Barcelona, anomenat Casa de la Ciutat

Page 29: Les ciutats medievals

Com es governava a Barcelona?

El Consell de Cent era la institució

de govern de Barcelona, és a dir,

era l’assemblea de 100 privilegiats

de la ciutat que es reunien al Saló

de Cent de l’Ajuntament per decidir

sobre els assumptes de Barcelona.

Actualment, el Consell de Cent és el

nom d’un conegut carrer de la

ciutat.

El Saló de Cent

Page 30: Les ciutats medievals

A finals de l’Edat Mitjana, els clergues deixen de ser els únics

que sabien llegir i escriure.

A les grans ciutats, moltes escoles es van convertir en

universitats.

A Europa, les més destacades

van ser:

La Universitat de Bolonya (Itàlia).

La Universitat de París (França).

La Universitat d’Oxford (Anglaterra).

Universitat d’Oxford

Page 31: Les ciutats medievals

Aquest canvi en els coneixements va

ser gràcies a les obres filosòfiques de

l’Antiguitat (dels grecs i romans), que

s’havien perdut i van tornar a arribar

a Europa a través de les traduccions

àrabs.

Tot i això, els estudis a les universitats

eren molt llargs i només una petita

part de la població es podia

permetre estudiar a una universitat.

Page 32: Les ciutats medievals

A Catalunya, també es va crear una universitat a

l’Edat Mitjana: la universitat de Lleida.