L'àncora enfonsada. Un conte amb senyals

Alfabetització digital: D1

L’ÀNCORA ENFONSAD

AUn conte per a nens d’Educació Infantil

Hi havia una vegada...

Un cranc que vivia en una illa deserta.

El pobre cranc se sentia sol perquè no podia jugar amb ningú.

Aleshores, va decidir que aquella situació que li provocava tanta tristesa s’havia d’acabar.

El seu somni era una vida ben diferent, com la que veia a les illes del seu voltant.

Quina era la solució?

El petit cranc va decidir que havia de marxar d’aquella illa...

Però, com podia fer-ho?

El cranc es va

parar a pensar...

De sobte, va tenir una idea!

Va agafar un flotador per poder travessar el mar, però es va trobar amb un problema...

NEDAVA EN DIRECCIÓ CONTRÀRIA, ja que els crancs caminen cap enrere.

Però va tenir l

a sort

de què una gran

bufava del Senyor

Vent el va

arrossegar fi

ns a la

platja de l’il

la veïna.

Allà va trobar-se amb un mariner que estava molt preocupat, ja que havia

perdut l‘àncora del seu vaixell.

El mariner li va demanar ajuda ...

però el cranc sol no el va poder ajudar..

De sobte, va trobar-se a una medusa.

Ella li va explicar que havia intentat ajudar al mariner, però no havia aconseguitlocalitzar l’àncora.

Seguidament, es van trobar una manta, molt i molt vella.

El cranc li va demanar ajuda però, com que era tant vella, no tenia força.

De cop, va apropar-se un gran tauró que estava ferit. I per això, no podia nedar de pressa i quan ho intentava, es bolcava.

Aleshores van pensar que potser tots junts ho aconseguirien!

La manta localitzaria l’àncora, el tauró la pujaria fins la superfície i la medusa amb els seus tentacles ho portaria fins la sorra. Però, per fer-ho necessitava al cranc que, com que podia nedar al revés, la guiaria.

D’aquesta manera el crac va fer molts

amics. I van veure que tot i tenir moltes

dificultats, JUNTS TOT ES POSSIBLE!

I conte contat, ja s’ha acabat!