447independent.cat/gracia/Independent_447.pdf · l’independent Es p E c i a l FE s ta Ma j o r editorial A l’última editorial de l’Independent es posava de relleu les constants

447

27

de

julio

lde

20

11

PeP

Boa

tel

la

de Gràcia

2

27 de juliol de 2012l’independent EspEcial FEsta Major

Feliu Ventura, Portet i Comelade, grans noms d’una Festa Major 2012 més autogestionada

Gràcia resisteix, com a illa d’alegria i festa popular sense grans subvencions, enmig del caos i la incertesa econòmica i s’aboca enguany a una festa on els grans absents seran els concerts de l’Oratori Sant Felip Neri

ALBERT BALANZÀ

No hi ha pau per a Festa Major, sempre hi ha milers de dificultats per tirar endavant una festa d’ar-rel popular que no ha sucumbit a les organitzacions professio-nals i institucionals de la gran majoria de festivals. Enguany, al marge del desconeixement enca-ra per part de la Fundació Festa Major de quan arribarà l’ajut de la Generalitat -si arriba- i de la galleda d’aigua freda de l’adéu als locals per a guarnits el 2014 (ve-geu L’Independent núm. 446), el gran públic s’adonarà que la festa més popular del pla de Barcelona té una gran absència: després de deu anys, els concerts de l’Orato-ri Sant Felip Neri no es faran, i les Tardes Clàssiques/Plàcides de l’església de Santa Maria tampoc.Només depenia de 30.000 euros i l’espina s’ha clavat molt endins del màxim responsable de la Festa Major de Gràcia, Ricard Estruch, president de la Fundació Festa Major: “Si ens hem de carrergar senyals identitaris de la festa com aquest, ens els carregeum, pe-rò amb un 1% del que costa el GREC això ho haguéssim tingut. Aquí venia a tocar gent de casa nostra. Ara, només els que po-den, que vagin a Peralada a veure Sabina i Serrat i paguin entrades de 180 euros”.No hi haurà enguany, doncs, l’oferta de grans estrelles de la cançó o del rock que triaven Grà-cia per tocar en el format íntim de l’Oratori i es rebaixaven el cat-xet a la meitat. De 9.000 a 4.000 va haver-hi un cas l’any passat. es trobaran a faltar els noms que en

Feliu Ventura serà un dels Plats Forts de la Festa Major

A la Festa Major de Gràcia hi ha molt poques coses que s’ha-gin de pagar, però la solidaritat sempre hi és present, des que fa deu anys el carrer Igualada es va vestir amb pancartes contra la Guerra del Golf. Enguany la Fundació Festa Major vol treure un mínim rendiment que vagi a parar directament a les arques de

‘Festa amb cor’, la solidaritat en forma de polseres per a Càritas

Cáritas. La campanya s’ha batejat com Festa amb Cor i consistirà en la venda d’unes polseres al preu de dos euros a tots els carrers i espais guarnits oficials. Amb aquestes iniciatives, segons el president de la Fundació Festa Major, Ricard Estruch, els organitzadors de la festa volen que entre el 14 i el 21 d’agost la festa també “consolidi

amb els anys l’acolliment d’enti-tats solidàries”.

El programa valdrà un euro

Tal com va explicar L’Indepen-dent, la Festa Major 2012 tam-bé innovarà cobrant per primer cop el programa oficial. Un eu-ro. De venda a tots els carrers.

aquest anys han passat per aquell escenari del carrer del Sol: Roger Mas, Anna Roig, Gerard Quin-tana, Maria del Mar Bonet, Ma-zoni, Sanjosex, Le Petit Ramon, Mayte Martin, Enric Hernáez, Francesc Burrull i Laura Simó... Però Gràcia té poder, molt poder, perquè des de sempre i en etapes més crítiques que l’actual, com aquell entusiasme de 1935, tiri endavant amb la seva base emi-nentment popular. Enguany el programa oficial i alternatiu ani-

1. Berga. 2. Camprodon. 3. Ciudad Real. 4. Fraternitat EFIT

(Torres-Tordera). 5. Fraternitat ETIS

(Tordera-Siracusa). 6. Joan Blanques de Dalt

(Encarnació - Congost). 7. Joan Blanques de Baix

(Sant Lluís-Encarnació). 8. Joan Blanques de Baix

de Tot (Ramon y Cajal-Travessera).

9. Llibertat.10. Mozart.11. Perla.12. Plaça Rovira.13. Plaça de la Vila de Gràcia.14. Placeta Sant Miquel.15. Progrés.16. Puigmartí.17. Tordera.18. Verdi (Providència-Robí).

Espais guarnits no federats19. Plaça Raspall.20. Sant Pere Màrtir.

els carrers guarnitsCedida

les novetats

de Gràcia

3


segueix a la pàgina 4

rà farcit de grans noms de l’esce-na catalana més desacomplexada com Feliu Ventura, Quimi Portet i Pascal Comelade, però tam-bé nous referents com Aliment, Amics del Bosc, Salvaje Montoya o Beach Beach. La millor veu de la nova-nova cançó, Ventura, seguirà cuidant la seva amistat amb la comissió de festes alternatives de Sant Pere Màrtir per presentar el seu poc sentit disc Música i Lletra (2011)

i Amics del Bosc repetirà al carrer Berga i seguirà donant la raó a aquells que pensen que els carrers oficials també fan programació alternativa. Però bona part de la responsabilitat de la programació que atrau molt públic tornarà a recaure en el Festigàbal, el festival que s’incrusta tradicionalment en la programació de la comissió de festes de plaça Rovira i que es va recloure l’any passat entre les pa-rets de l’Heliogàbal per un desa-cord entre les parts.El renaixement del Festigàbal és probablement la millor notícia

El gran retorn és el Festigàbal a plaça

Rovira, amb l’americà J. Robbins com a estrella

entrevista

Arriba a Gràcia amb l’Oh My Love World Tour ja rodat amb una desena de concerts. Però al GREC li vam veure una variació important: un concert amb versions de Bri-

“A Gràcia farem un concert musculós”

Albert Balanzà

QuiMi Portet

Quimi Portet desembarca per primer cop en solitari a la Festa Major de Gràcia

Quimi Portet (Barce-lona, 1957) torna a la Festa Major, per primer cop en solitari, des-prés d’haver-hi tocat molts anys enrere amb Kul de Mandril o Los Rápidos, les ban-des que van posar les bases de Los Burros i El Último de la Fila. Portet subratlla la rein-venció del seu especta-cle amb el disc ‘Oh My Love’ (Quisso/Global, 2012) per a festivals i es mostra confiat en la suma de nou públic a la seva causa.

an Eno, PJ Harvey, Evo, Sisa o Puntí. Farà una barreja? No ho sabrem fins que estem a sobre de l’escenari. Fem el que ens ve de gust i decidim sobre la marxa. Sí que tenim un reperto-ri assajat i, en principi, farem el

molt bé. En aquesta gira ha passat una cosa curiosa: han desaparegut els teatres que anys enrere eren el nostre escenari natural per actuar, però com a conseqüència d’això hem adaptat l’espectacle a un to més enèrgic que ens va molt bé per als festivals.

Al festival Pop Arb d’Arbú-cies, que alguns diuen que és com el Festigàbal però fora de Barcelona, una part del públic anomenat ‘modern’ sembla que va descobrir Qui-mi Portet.Sí, a vegades passa, que la gent et veu i pensa ‘aquest és un tio que tocava fa molts anys’ i s’hi enganxa. Però a nosaltres ens agrada tenir nou públic, perquè et valora pel que fas ara. El que ens valora només pel d’abans té un pes que respectem, però a nosaltres ens agrada sumar a partir d’ara.

Cedida

concert de la gira però als bisos pot caure alguna d’aquestes versi-ons, que vam fer en el marc d’un concert especial.

No havia tocat mai a la Festa Major, tot i que la Fundació ho havia intentat a Sant Felip Neri. Hi havíem tocat amb Los Rá-pidos i amb Kul de Mandril als vuitanta. No recordo a quins carrers. Ho vam fer en condici-ons diverses. En els últims anys sí que hem tocat a Gràcia, a l’He-liogábal, i ara d’aquells concerts ha sortit l’oportunitat de tocar al Festigàbal.

Com serà el concert del diu-menge 19 a la plaça Rovira? Serà un concert musculós, sense grans distorsions, però amb gres-ca i xerinola. Qui ens vingui a veure s’ho passarà bé.

Com va la gira d’’’Oh My Love’? Estem tocant a tot arreu i ens va

les novetats

de Gràcia

4


editorial

A l’última editorial de l’Independent es posava de relleu les constants dificultats amb què es troba la Festa Major per tirar endavant tossudament amb el seu model de celebració eminentment gratuïta, cada cop més diürna i oberta a totes les edats. Enguany, quan les dades de l’últim baròmetre semes-tral de l’Ajuntament apunten que molta més gent ha preferit quedar-se a la ciutat i venir a la Festa Major (d’un 31% de l’any passat s’ha passat a un 37%), volem dir dues coses: tothom ha de valorar l’extraordinari esforç de mantenir aquesta illa d’ale-gria enmig de Barcelona que és la Festa Major en l’actual clima d’incertesa social i tothom ha de remar en la mateixa direcció perquè a aquest model de festa, popular i autogestionada, no li falti de res. La Festa Major té 195 anys d’història: la primera referència explica que “l’any 1817 va celebrar-se a Can Trilla, l’aplec que per la Mare de Deu d’Agost es feia a l’ex convent de

Jesús. Cal retenir aquesta data en els anals de Gràcia, perquè assenyala l’inici de la festa ma-jor en la diada de l’Assumpta...(Visions barcelonines, 1956). És per això que no és una casuali-tat ni un caprici institucional el que hagi fet perviure la trobada

al marge dels embats de la història: es va superar la Guerra Civil, també la forta crisi de l’associacionisme als vuitanta (només guarnien una desena de carrers) i ara se superarà la crisi. I Gràcia té el timó per fer més suau aquesta dura nave-gació: set dies d’alegria a preus populars que només demanen respecte per als guarniments, consideració d’uns grups que fa anys que abaixen el catxet per tocar i una miqueta de siusplau per part de les institucions, que ara s’han marcat un tanto en instal.lar la Fundació Festa Major al flamant equipament Albert Musons. Hem de lamentar l’absència de l’escenari de Sant Felip Neri i la recuperació del Festigàbal, un any després d’unes desavinences que van ser un error. Ja ha començat el debat sobre el suport que rep la Festa i el que reben altres festivals institucionals perquè arribem al fet que 30.000 euros siguin possibles de trobar si es vol posar una pantalla per veure la selecció espanyola però siguin impossibles d’aconseguir si es vol mantenir un escenari amb música feta a casa nostra. Ara s’anuncia des del Districte una marca Festival d’Estiu de Gràcia per a l’any que ve. Haurem d’estar atents perquè res no dilueixi l’esperit popular i insubornable de la Festa Major.

Tornem el 31 d’agost.

L’especial de Festa Major dóna pas al període de vacances per a l’equip de L’Independent, si bé enguany ens podreu seguir amb més força a www.independent.cat/gracia i al twitter @indepe_gracia. Ens tornarem a trobar amb forces renovades l’últim dia d’agost, quan tots tinguem al cap el setembre. Bones festes a tots i a totes!

No ho aconseguiran

Tothom ha de valorar l’esforç de mantenir aquesta illa d’alegria en l’actual context

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: deBarris, sCCl

direcTor: alBert Balanzà

aMB el suPort de:

PuBLiciTaT: Montse Figuerola

tel. 692 601 263

Producció: deBarris, sCCl

disTriBució: Cet laBor-90.

imPressió: indugraF oFFset s.a.

diPòsiT LegaL: B-32478-00

disTriBució conTroLada Per Pgd

És una iniciaTiva de: aVV Vila de gràCia, deBarris i gràCiaWeB. conseLL direcTiu: alBert Balanzà, joan lou. direcTor Lo-caL: alBert Balanzà. direcTora adjunTa: sílVia Manzanera. redacTors en caP: XaVi tedó i Carina BellVer. redacció: MeritXell díaz, ÈriC lluent, Clara darder, eduard CalVet, núria FalCó, joseP M, Contel, Marta naBerhaus, anaïs Barnolas, anna Buj, lídia haro, laura Millan, andrea rodoreda, gineBra Vall, MarC Vidal. maqueTació: sergi lou. iL.LusTració de PorTada: PeP Boatella coL.LaBoracions: àleX BosCh, lluís Bou, àngel garreta, se-Bastià joVani, VíCtor nuBla, roger roFín, tristraM, raFael VallBona, VoCalia de la dona de l’aVV. FoTograFia: jordi MarCh, joan PerraMon i alFred Cano. PuBLiciTaT: Montserrat Figuerola

núm. 401núm. 447

entrevista

No fa ni mig any que vau llançar en descàrrega gratu-ïta al vostre web el primer disc i ha estat tot un èxit. Quin és el vostre secret?És una sort que passa ben poc. La gent ha connectat amb les nostres cançons i se les ha fet seves fins al punt que als con-certs ens fa la sensació que, més que tocar, el que fem és acompanyar el públic. Tení-em clar que volíem regalar el disc, s’han descarregat 40.000 còpies i ara tenim la sensació que el disc no és nostre, és de la gent. Això reforça la nostra tesi que l’accés a la música ha de ser gratuït perquè tothom la gaudeixi. D’aquesta manera, el públic voldrà venir a veure els directes, com ens ha passat a nosaltres.

Quin és el balanç d’aquests cinc mesos de vida?Ha estat molt bèstia. Al prin-cipi, ens va sobrepassar l’èxit, aquella sensació de dir l’ha que hem liat i ara hem de respon-

“Hem prestigiat la patxanga”

Carina Bellver

els MeMBres de tXarango en una iMatge de ProMoCió

els inFants taMBé tenen el seu esPai

Els Txarango, grup revel.lació de l’any, aterren a Gràcia

La caravana dels Txa-rango, amb la seva barreja festiva i el seu imaginari de circ, ar-ribarà a la plaça del Sol per acomiadar amb alegria l’última nit de festa major. Amb menys de mig any de trajectò-ria però 40.000 còpies descarregades del seu disc debut ‘Benvinguts al llarg viatge’, els Txa-rango s’han convertit en imprescindibles a qualsevol festa major, amb més de cinquanta concerts fins a l’octu-bre. Alguer Miquel n’és el vocalista.

ca per aportar positivament. És un disc reivindicatiu però amb una veu molt literària, a partir d’unes lletres que volen moure a ballar però també a tirar en-davant, a no deixar de caminar, amb un missatge d’esperança i de revolta.

Per a quan un segon disc?No tenim pressa. Preveiem treure’l al 2014. Volem cuidar les lletres, que és el més im-portant. A Catalunya, tot mira cap al pop i només es conside-ra culta aquesta música. Hem aconseguit que la gent no ens classifiqui només com a música patxanguera i disfruti del disc a ballant-lo i a casa.

Us fa il.lusió tocar a la plaça del Sol el 21 d’agost?Molta perquè jo i dos compo-nents més del grup vam viure a Gràcia. Som uns enamorats d’aquesta festa major i durant molt anys hem viscut la seva màgia des dels carrers. Ens fa molta il.lusió actuar-hi en un concert on també tocarem al-guna cançó nova que no està al disc.

Cedida

arXiu

dre! Ara hem agafat el ritme i ho disfrutem molt. Fa un any i mig que vam deixar-ho tot per apos-tar per aquest projecte. I hem aconseguit triomfar sabent que era molt difícil. Ens sentim molt afortunats davant d’un panorama musical que no facilita viure de la música. I estem contents d’ha-ver tocat en escenaris on havíem anat com a públic i mai ens hagu-éssim imaginat que tocaríem.

Agradeu tant que fins i tot Emir Kusturika s’ha quedat el vostre disc...Si! vam compartir escenari al fes-tival Feux de l’été de França i li vam agradar. Ens va demanar un disc i ens va comentar que mun-ta un festival a Sèrbia. Tocar allà seria brutal!

Reivindiqueu l’alegria de viu-re i feu una crida a somiar amb un imaginari vinculat al món del circ i del clown. Tothom relaciona els Txarango amb la festa però el disc té també un punt de tristor. La societat ac-tual no ens agrada, però no volí-em queixar-nos de tot de manera gratuïta. Volíem utilitzar la músi-

d’aquesta Festa Major 2012, tres anys després de l’enorme concert de Manel a la plaça. I tot i que hi haurà dos concerts en lloc de tres i que es prioritzaran actes de tar-da, la plaça Rovira confiarà tam-bé l’èxit a grans estrelles de públic selecte, no només a Portet i Co-melade, sinó també al nord-ame-ricà J. Robbins (Jawbox, Burning Airlines), que ha inspirat a grups catalans com Aina i tota la forna-da hardcore dels anys noranta. I què més hi ha a Gràcia? Doncs divuit carrers en lloc de dinou (cau Providència i el xou d’Albert Ma-

lla passa a Verdi del Mig) que resa-ran pel manteniment dels guarnits fins a l’últim dia, cada cop més ac-tivitats de tarda (una obsessió de

la Fundació Festa Major que ja és un encert d’interpretació del futur de la festa) i una dada digna d’es-tudi: un 37% dels barcelonins, sis punts més que l’any passat, han assegurat al Baròmetre Semestral de l’Ajuntament de Barcelona que vindran a Gràcia. Sis punts més. L’allau serà més gran? Ningú ho sap, i menys els recomptadors oficials que cada any no es mouen de la cantarella dels dos milions de visitants. Hi ha un contrapès important, al marge d’aquest crei-xement en percentatge d’assistèn-cia: les festes de Sants comencen abans i es trepitgen quatre dies amb Gràcia.

ve de la pàgina 3

L’Independent no es fa responsabLe nI té per què compartIr Les opInIons expressades a La seccIó d’opInIó d’aquest setmanarI

les novetats

de Gràcia

5


l’illa gràcia

Una cosa pot ser una altra

Hi ha excepcions aïllades, més reivindicatives, de de-núncia o sàtira i la tendència d’alguns carrers, des de fa uns anys, a pensar els guarnits d’una manera més sensible als grans temes que preocupen tothom, però la Festa Major de Gràcia no són les Falles i la sàtira o el comentari políticosocial no és un element de sentit inherent al guarnit, que a Gràcia més aviat vol intro-duïr el vianant en un altre món, un espai sovint oníric, de fantasia i recreació, a vol-tes literari, o cinematogràfic, llegendari i interior... Aquest caràcter suprateatral dels guarnits garanteix uns dies d’immersió en l’estrat mito-poètic i unes vacances lluny de la paranoia i les certeses, de l’evidència: aquí una cosa pot ser una altra. Els carrers disfressats, convertits en diorames i a redòs del cruel sol d’agost mitjançant inge-niosos sostres que deixen passar la llum i no la calor, són i estan pensats com a escapatòries. Cada carrer guarnit durant aquests dies, és un territori intem-poral, que forma part d’una altra Gràcia, una drecera a l’inrevés o senzillament, una oportunitat per deixar-se anar travers un espai urbà intervingut per la imagina-ció col.lectiva, espai mental comú. Una illa de signifi-cant on tal vegada podríem practicar altres formes de pensar el món i d’omplir-lo de siginificat.

Vic

tor

Nubla

Esteve Camps: “Tenim una xarxa associativa que no té ningú al món”Camps va néixer i viure al Pla de Salmerón i des-prés a la Riera de Sant Miquel. Va començar sent soci del Centre Moral, del qual posteriorment va ser-ne president deu anys. Va formar part de la Colla de Sant Medir La Victòria, també fou Secretari de la Federació de Colles de Sant Medir, fundador del G6, Secre-tari de la Federació de Carrers, i actualment és el president de la Junta Constructora de la Sa-grada Família. Delineant industrial i pare de tres criatures, encara amb il.lusió ser el pregoner.

CLARA DARDER

Com va viure l’elecció per ser el pregoner de la Festa Major?Una sorpresa molt gran perquè ja feia quatre anys que no estava vin-culat al Centre Moral. Quan m’ho van demanar, els vaig dir que tot-hom feia bromes en el pregó i que jo ni explicant acudits faig gràcia. Les sis entitats fundadores del G6 m’han escollit per unanimitat. Em fa il.lusió.

Segueix sent el mateix ara que té tanta responsabilitat?Un mateix Esteve, a mi m’han inculcat que s’ha d’ajudar a la so-cietat en tot el que es pugui i per tant sempre m’he dedicat a col.la-borar. L’Esteve no ha canviat, sóc el mateix. L’agenda no és tan fle-xible com abans però un cop per setmana vaig al Centre.

Quan s’acabi la Sagrada Famí-lia...Per mi serà un gran honor haver-hi pogut participar. Si el turisme va com fins ara i les noves tecnologi-

XaVi tedó

esteVe CaMPs, el Pregoner de la Festa Major 2012, a la seu del Centre Moral de gràCia

es ens ajuden, que estan avançant molt, s’acabarà el 2026, l’any del Centenari de la mort d’en Gaudí. Anem a un ritme molt accelerat, les peces es construeixen fora i es porten aquí, aquest fet permet te-nir un ritme ràpid.

El turisme beneficia o perjudica la ciutat?Vaig assistir en un sopar on el se-nyor Trias deia que el 15% del PIB de Barcelona sortia del turisme. Ho analitzes i penses, si les empre-ses han marxat fora i vivim d’ells doncs mimem-los. Quan vaig entrar a la Sagrada Família, vam crear serveis sanitaris, ombres on poder descansar, racons on poder beure ... Si aneu a la Torre de Pisa, la Torre Eiffel o el Duomo, veureu que tot està massificat. Només cal regular-ho i ja estarà.

També va tenir responsabilitats en l’arribada de Benet XVI a

Barcelona.Tot té un origen i un final. Vinc del món bancari i formes de paga-ment, estic molt vinculat a la se-guretat. I em demanaren si podia portar les acreditacions de l’acte. Vaig tenir contactes que segura-ment no hagués tingut mai a la vida. I em vaig enriquir molt com a persona.

L’hi agrada la vida gracienca?Hi ha hagut un canvi molt im-portant a Gràcia, hi ha nous ve-ïns que crec li han fet perdre la seva part acollidora, però és molt agradable conviure i passejar per Gràcia.

Gràcia és diferent a Barcelona? La densitat d’entitats del barri de Gràcia és superior a la de tota Es-panya. Per tant els graciencs som diferents. Tenim una complexitat diferent, una xarxa associativa que no té ningú.

Com li explicaria a un estranger que és la Vila de Gràcia i la seva Festa Major?El meu fill mitjà va conèixer la seva dona a la Festa. Ella va venir aquí, des de Berlín, perquè li di-gueren que guarníem els carrers. Als anys 60, Porcioles, l’alcalde de Barcelona, ja portava als estran-gers perquè veiessin la capacitat de convivència dels veïns del barri. Si llavors ja feien aquesta propagan-da de Gràcia, imagina’t ara.

Les retallades la cultura popular poden fer desaparèixer la FMG?No m’agradaria confondre cultura amb diners. Sense diners també es pot fer cultura de qualitat, no-més cal treballar i esforçar-se. A la meva època no hi havia diners per comprar plats i coberts de plàstic i cada veí baixava el seu plat i el seu got, i després el rentava a casa seva. Que no érem feliços llavors? Ens ho passàvem molt bé.

el pregoner

de Gràcia

6


l’illa gràcia

L’última

Resistirem i vencerem. Però imagineu-vos per un mo-ment que la batalla ja l’hem perduda –no la que ens volen fer perdre els de dalt, perquè aquesta la guanyarem sens dubte, a l’Illa Gràcia i arreu- i que els maies tenien raó. Esta-ríem, doncs, vivint l’última i definitiva Festa Major de Grà-cia. Tanquem els ulls i imagi-nem... Rajoy ha assegurat que de cap de les maneres el món s’acaba, però un parell de dies més tard científics de la NASA ho donen per fet i es filtra la informació a la premsa: la Terra té els mesos comptats. Cap opció de sobreviure, en un instant tot s’anirà a la merda. Vaja, com el està passant ara però bastant més ràpid. En aquesta conjuntura històrica arriba la Festa Major i la gent es planteja si fer-la o no. I què coi! Els graciencs decideixen seguir, muntar el guarnit, començar la festa el dia 15 d’agost i no acabar-la mai. La gent s’abraça, la birra, les botifarrades i les paelles de l’Emili de Progrés se succeeixen dia i nit. Res val ni un sol euro, perquè un euro ja no val res. Les cercaviles recorren carrers pels quals mai havia passat un gegant, els diables són més dimonis que mai, ara que ja estan a un pas de l’infern i els castellers s’han fet amb l’Ajuntament de Gràcia i han declarat la independència. Bona Festa Major, i a gaudir-la com si fos l’última, que amb els temps que corren...

Èric

Lue

nt

Raspall evita de nou els grans concerts i potencia els actes de dia

Cedida

la Plaça del rasPall PotenCiarà CoM l’any Passat les aCtiVitats de dia

Lluny queden els grans concerts de les festes alternatives amb la pre-sència de grups com Obrint Pas o Inadaptats. El trasllat a la plaça del Raspall, amb un espai més reduït, i

la voluntat de la Comissió Popular de Festes (CPF), organitzadora de les alternatives, d’evitar les aglome-racions d’altres edicions farà que un any més s’opti per formacions locals

i es potencïin les activitats de dia en una edició dedicada a la defensa de la llengua catalana davant les dar-reres agressions patides arreu dels Països Catalans.

xAVI TEDó

El canvi en la filosofia de les fes-tes alternatives es posa de mani-fest amb el fet que per primer cop hi haurà activitats diürnes tots els dies. Una de les propostes estre-lla dels migdies seran els vermuts musicals amb la presència dels Flamenko Jazz Experience dime-cres dia 15, dels Taberners, di-vendres i d’El Cicló de Ballester, dissabte. Que les festes alternati-ves busquen un públic més fami-liar ho demostra l’ampli ventall

d’activitats que han preparat a la tarda amb jocs infantils, conta-contes, teatre i tallers. No serà fins a la nit, però, que la plaça del Raspall s’omplirà de gom a gom amb l’actuació de Kòdul, Ebri Knight i Biano divendres, i Fok, Rock & Foc, Kill i els graciencs Igitaia, dissabte. Com ve sent habitual, la CPF cedirà l’espai a entitats de la Vila, com la Plata-forma d’Entitats Juvenils de Grà-cia (PEJG), que oferirà dijous el Quinto de Festa Major amb l’ac-tuació de la colla bastonera Cop a Cop i oferirà un concert amb els Guanabacua i els Arrels, la nova fornada de rumbers de la Vila. L’Assamblea de la Vila de Grà-cia amenitzarà la festa diumenge

els principals actes

Dimecres 15• ConcertdelcantautorFeliu

Ventura a Sant Pere Màrtir

Dijous 16• ConcertambGuanabacuai

Arrels de Gràcia a plaça del Raspall

Divendres 17• Concert amb els grupsKò-dul, Ebri Knight i Biano aplaça del Raspall

Dissabte 18•Manifestaciócontraeldesa-

llotjament del Casal• ConcertdeFoc,Rock~iFoc,KilliIgitaiaaRaspall

Diumenge 19• ConcursdemonòlegsPepe

Rubianes a St Pere Màrtir

Dilluns 20• Elsmillors acudits d’Euge-

nio a plaça del Raspall

d’Eugenio i festa mandanguera de La Fucktoria. La reivindica-ció començarà dimecres amb una concentració a Fontana per re-cordar els vuit anys de l’assassinat del Roger a mans de nazis i una botifarrada contra les retallades al vespre. La manifestació, que serà de nou dissabte, servirà per pro-testar contra l’imminent desallot-jament del Casal Popular. Feliu Ventura serà l’encarregat d’obrir la primera nit de festa de la Festa Major alternativa de Sant Pere Màrtir, que organitza l’Ate-neu Independentista La Torna i que enguany guarnirà el carrer amb una rèplica d’Eurovegas. L’ac-tuació de La Humareda i Soweto dissabte i el concurs de monòlegs Pepe Rubianes diumenge seran al-tres plats forts de la festa.

La manifestació denunciarà l’imminent

desallotjament del Casal Popular amb un debat sobre la influèn-

cia del turisme amb l’antropòleg Manuel Delgado a la tarda i les actuacions del cantautor Juanito Piquete i La Hora del Mamut. El

darrer dia de festa la companyia Teatre de Tardes interpretarà El casament dels petits burgesos, que serà l’avantsala d’un espectacle d’humor amb els millors acudits

entrevista

Un any més a la Festa Major de Gràcia. És un plaer tocar aquí perquè som joves compromesos i a Gràcia hi ha gent molt activa. Enguany serem a les alternati-ves, però també a Progrés, on ja vam actuar fa dos anys.

“Som i serem contestaris”

xavi Tedó

Ebri Knight presenta disc a les Festes Alternatives de Raspall

Els Ebri Knight no són uns nouvinguts a la Festa Major. Aquest serà el tercer any que els d’Argentona aterren a Gràcia, on presentaran el seu primer disc, que els ha consolidat com a grup emergent del

panorama combatiu que beu de la influ-ència de bandes com Obrint Pas o The Pogues amb un estil que anomenen folk-rock hooligan en català. “No deixa ningú indiferent”, avisa el baix, Albert Avilés.

Com veieu el boom que viu ara la música en català? El pop costumista es porta molt ara. Som i serem contestaris, però la irrupció de tants grups d’indie demostra que la cultura catalana viu un moment pletòric i a més ho fan bé.

Cedida

Aquest any no pareu de fer con-certs, podríem dir que és el vos-tre any?.Tenim concerts fins al novembre, l’any passat en vam tenir 30 i en-guany arribarem als 50. La gent ja ens coneix i se sap les nostres can-çons, ens estem consolidant.

Com serà el concert de les fes-tes alternatives que oferireu a la plaça del Raspall?No serà un directe tancat, oferi-

rem versions de cançons po-pulars i el nostre primer disc. En principi, no avançarem cap tema nou.

les festes alternatives

els MaresMenCs eBri Knight tornen a la Festa Major

de Gràcia

7


de Gràcia

8


pistat per un d’alerta, més acord amb la circumstància. Adéu plàcida lectura de Ginsberg, potser mai més no sabria què fer-ne d’aquella reflexió sobre com el capitalisme modern havia malbaratat el talent de tants escriptors.

– Així que ha sortit de la ficció per fer-se real. Que era dins d’una cinta de Möbius i avui se n’ha deslliurat gràcies als efluvis fes-tius? O potser està en un mal viatge? -vaig rematar recordant el propi Ginsberg a Les cartes del Yagé.

– Ni una cosa ni l’altra. Veig que no ho ha entès bé. Jo mai no he estat un perso-natge de ficció, sempre he existit. Tinc nom i cognoms, adreça, DNI, e-mail i una llibreta de La Caixa. Sóc tan real com vostè.

Que aquell home d’uns trenta i tants, ulls grisos i líquids, mirada perduda, llarg i prim, barba-serrat i esblanqueït, amb una samarreta color de gos com fuig, texans

que brutejaven i gor-ra d’obrer dels inicis de la revolució indus-trial era real, no calia comprovar-ho cientí-ficament: existia, era

allà, assegut al meu costat, només allargar el braç i el podia tocar si volia; ara, que fos aquell personatge novel.lesc que anava saltant de terrat en terrat del centre de la vila, allà on els edificis, pràcticament de la mateixa alçada, s’aguanten l’un contra l’al-tre, això ja era una altra cosa.

– Perdoni, però aquest personatge és fruit únicament de la meva imaginació construïda a partir dels records d’infante-sa. Els nens de la meva època jugàvem a polis i a lladres saltant de terrat en terrat i entrant i sortint per qualsevol edifici.

I l’Eliseu Contreras, el vell anarquista; la Sara Livingston i la Lauren McMullen, els nois del casal okupa o en Maurici i les seves tietes, la Maria i la Pepita, també són personatges de ficció, segons vostè?

– Jo tenia dues ties àvies al carrer Ramon i Cajal que havien viscut algunes històries semblants a les dels personatges del mateix nom a la novel.la; accepto l’ús de la realitat que en vaig fer, però la resta són totalment inventats.

– I si li dic que l’Eliseu va morir fa sis mesos en un asil a Blanes, que les dues americanes que estudiaven arquitectura

De vegades passen coses quan menys ga-nes en tens. Era una nit de festa major

i passejava desvagat pel barri esperant que la dona i la filla sortissin d’un espectacle de claqué que feien a l’oratori de Sant Felip Neri. Per fer temps havia entrat a la llibreria Taifa a badar, però vaig acabar comprant Sandvitxos de realitat, un llibre de poemes d’Allen Ginsberg i, fent-me lloc entre llaunes de cervesa i burilles de cigarret, vaig seure a les escales de la pla-ça de Sol. Vaig llegir La meva albada, el primer poema. Absort del xivarri habitu-al del lloc, estava donant-li voltes a uns versos que diuen: Ara que he menyspreat /cinc anys a Manhattan / podrint-se’m la vida / el meu talent en blanc, quan vaig notar un fibló que em trepanava la massa encefàlica entrant-me pel cerebel i sor-tint-me pel front; l’indubtable símptoma que algú m’estava mirant des ca ra dament. Assumit el cas, el problema era com reac-cionar. Malament si m’aixecava i marxa-va, l’evident incomo-ditat de la situació es podia convertir en un perillós ridícul si l’individu decidia seguir-me allà on anés. Però també em desagradava profunda-ment la idea d’aixecar els ulls del llibre i encarar-m’hi; considerava l’arrogància un acte indesitjable. Per sort, va ser ell qui em va parlar.

– Perdoni, vostè és en Vallbona?– Si, -vaig respondre alleugerit en alçar

la vista i veure que, si més no per l’aspecte, no feia cara de ser el típic pesat que et vol explicar qualsevol psicodrama etílic.

– Permeti’m que em presenti, sóc l’Ho-me Misteriós, el personatge de la seva no-vel.la Gràcia.

Vaig posar cara de no entendre res, com si mai no hagués sentit a par-

lar d’aquella novel.la, tot i que l’havia escrita jo feia uns anys i

en recordava perfectament tots els detalls de la redacció i

l’edició, però en el fons el que pensava era d’on

havia sortit aquell gri-llat i quina mena de mala passada volia fer-me. Vaig canvi-ar el posat de des-

Vaig notar un fibló que em trepanava la massa encefàlica

entrant-me pel cerebel

el conte de Festa Major

Els models invariables

de Gràcia

9


el conte de Festa Major

van obrir fa tres anys un estudi a Char-lotte, que en Maurici treballa de lampista com ho va fer el seu avi i que dels joves okupes n’hi ha tres que s’han llicenciat a ESADE, què me’n diu, que són imagina-cions meves?

– Això que em diu és impossible, és un invent, o una coincidència en el millor dels casos, -vaig respondre clarament a la defensiva.

Tots aquells personatges eren arquetips, models hipotètics en els quals jo havia eli-minat, expressament, els trets més especi-alitzats per tal de fer-los més pròxims a la realitat del barri on vaig situar el relat. Però d’aquí a ser persones de carn i ossos, amb la seva història escrita en expedients aca-dèmics, registres empresarials i civils, cer-tificats de defuncions o altes d’autònoms de la seguretat social, hi havia la mateixa distància que va de la realitat a la ficció. Què pretenia aquell individu plantant-se davant meu i dient-me tot allò? I per què aquella nit i allà?

– Vostè n’és cons-cient del mal que ens ha fet durant tots aquests anys, de com va interferir en el decurs de les nostres vides marcant-nos sempre més? D’ençà que va sortir la no-vel.la ja no he pogut passejar-me mai més de nit pels terrats. Vaig ser perseguit per la gent del barri. Fins i tot es va arribar a mobilitzar un sometent que sortia cada nit per capturar-me com si fos un delin-qüent.

– Perdoni, no era pas la meva intenció el criminalitzar-lo, -vaig dir amb la boca petita i simbòlicament penedit.

– A bona hora es disculpa. S’ho havia d’haver pensat millor abans d’escriure la novel.la.

– Potser hauria d’haver posat una nota dient que tota similitud amb la realitat era pura coincidència.

– Això no hauria evitat la nostra malas-trugança. Vostè va escriure una història plena de falses aparences que són reals. Ho sento però ha de pagar per aquesta impos-tura.

– Que es querellarà contra mi? Si el que vol és treure’m diners, li adverteixo que no tinc ni cinc.

– No, el que vull és matar-lo, i ho faré.

Em vaig quedar garratibat i sense respira-ció durant uns segons que em van semblar dies. Quan vaig tornar al món un regalim de suor glaçada em recorria l’espinada.

– No pateixi que no li clavaré cap ganivet al coll ni li dispararé. No penso anar a la presó, francament, per vostè no val la pena jugar-se-la; ara, li juro per la memòria de l’Eliseu Contreras que li trauré la vida amb aquestes mans. Bona nit, senyor Vallbona.

A penes va desaparèixer entre la genta-da. vaig entrar en un bar: whisky doble. La meva dona em va recordar que el whisky se’m posava fatal. Em pudia l’alè i estava pàl.lid com un cadàver. O potser ja ho era una mica? Vaig limitar-me a assen-tir, no vaig voler parlar-li del sorprenent encontre per no espantar-la.

Vaig estar unes setmanes espantat. Tothora tenia la sensació que em se-guia algú, i cada vegada que sonava el telèfon era un sobresalt. Amb els

mesos vaig anar pensant que, tot plegat, havia estat una mala passada d’algun lector a qui la

novel.la havia desagradat profunda-ment. I amb el pas del temps vaig anar oblidant l’incident. Estava concentrat en una novel.la que m’absorbia tot el pensa-ment. No hi havia lloc per res més. Fins que em van trucar de l’Independent de Gràcia. Havien rebut un conte a la redacció del setmanari on jo n’era el protagonista. Com que els havia agradat, em demanaven si tenia inconvenient que el publiquessin al número de la Festa Major.

Quan el vaig llegir vaig notar la vella sensació de quedar-me garratibat i sen-se respiració durant uns segons que em van semblar dies. A la biblioteca tenia un exemplar de Sandvitxos de realitat amb el segell de la Taifa. Ho recordava bé, l’havia comprat una nit de Festa Major mentre es-perava que la dona i la filla sortissin d’un espectacle de claqué que feien a l’oratori de Sant Felip Neri. Fins i tot, un temps després, havia escrit un poema on citava aquells versos sobre el malbaratament del talent literari.

Em sentia buit, com mort.

Juliol de 2012

Vaig estar unes setmanes espantat. Tenia la sensació

que em seguia algú

Text: Rafael VallbonaIl.lustracions: Pere Virgili

Els models invariables

de Gràcia

10


De com l’esforç i voluntat dels festers fan superar les dificultats

Voluntàries treBallant en un dels guarnits de Festa Major

JoSEP MARIA CoNTEL

Fa vint anys, tot just acabada la cita olímpica, se celebrava la Fes-ta Major de Gràcia, una festa que davant de la magnitud que havia viscut la ciutat podia semblar in-significant. Ara, després de tots aquests anys tornem a estar da-vant d’una situació de gran mag-nitud que eclipsa totes les petites coses que giren al voltant de la so-cietat civil i que en lletres grosses és diu crisi. Des de primeres hores del matí emissores de ràdio, revistes, diaris i televisions bombardegen sense parar totes les desgràcies que ens genera i generarà aquesta crisi que estem vivint en el nostre país.Malauradament els ciutadans de peu, la societat civil, estan vivint aquest moment amb certa angoi-xa, amb incertesa i amb tot un munt de profetes i ambaixadors de la crisi que van doblegant dia a dia la nostra moral resistent, d’alegria i inclús festiva.Com deia fa vint anys: “El fet d’organitzar, planificar, construir els guarnits, buscar els diners per fer-ho i instrumentar tot el que fa referent a la Festa major de Gràcia és possible mercès a la dedicació d’unes persones que, al llarg de l’any, desenvolupen a banda de la seva tasca habitual, un esforç extra i voluntariós amb l’objectiu que la festa esdevingui un èxit”.Aquesta cita ara té més valor que mai i davant dels qui només anuncien els mals de la crisi, ens hem de revelar i cridar que volem festa, volem la nostra Festa Major, volem els nostres guarniments, volem les nostres activitats. I allò

que no volem és que la crisi no ens deixi veure el nostre entorn, la nostra festa, la nostra alegria de poder gaudir durant una setma-na dels carrers i places de la vila per sentir-nos vius, per sentir-nos estimats. Volem viure el present perquè en el mateix moment ja és passat, però també esdevé una porta al futur.Pot ser que el futur sigui de color negre, de foscor, d’opacitat, pe-rò tot això no ens pot privar de viure’l amb dignitat, de viure en plenitud amb els sentiments. Di-uen que no és més ric qui gasta

j.M. Contel

Quan d’un ou en menjaven tres

Potser el futur és de color negre, però durant una setmana vivim i gaudim la Festa

l’illa gràcia

Teràpia contrala crisi

- Sshht! Tanca els ulls. Farem un exercici d’abs-tracció. Concentra’t en oblidar el que passa al teu voltant. Desdibuixa con-ceptes com prima de risc, rescat financer, retallades, participacions preferents, amnistia fiscal, corrupció generalitzada, copagament sanitari... Deixa la ment en blanc.Esborra les xifres que ronden pel teu cap, la dels aturats, la de la pujada de l’IVA, els números vermells del teu compte bancari... Inspira fons –un, dos tres... Expira –un, dos, tres... Relaxa’t i deixa de fer bullir la teva sang per exabruptes com el “Que se jodan” de la diputada del Partit Popular Andrea Fabra o els diversos casos de corrupció que esquitxen personatges com ara l’Iñaki Undargarín... Sshht! No et moguis.Controla la teva indignació, que no et superi la impo-tència de veure que les manifestacions, les pancar-tes, els crits desesperats, les cares angoixades de la gent... segueixen sense fer que la classe política prengui mesures que afa-voreixen al poble, i no als bancs. omple els pulmons.Recorda que, malgrat tot, nosaltres també tenim dret de ser feliços. Ens ha tocat un mal moment per viure. No cal resignar-se, cal no culpabilitzar-se. També hem de gaudir dels nostres luxes, que no són materi-als, però ens omplen tant o més. Què sents?- Sento veïnes que xerren i riuen, i infants que criden, com si estiguessin jugant... Sento música, jazz, rock, pop... i com es belluga la gent mentre balla. Sento un soroll estrany, com de material reciclat i convertit en decorats que la gent toca i que es mou amb el vent. Sento que per primer cop en mesos, puc allibe-rar-me del neguit.- Enhorabona: has entrat a l’Illa Gràcia. Gaudeix la Festa Major.

Mer

i D

íaz

La festa no ha estat sempre flors i violes. Als anys cinquanta, malgrat haver retirat les carti-lles de racionament, havia mol-tes famílies de Gràcia que mal-vivien amb els pocs diners que entraven a les seves llars. Eren temps de repartir un ou entre dos o tres persones, els anys “del paper de fumar”, que vo-lia dir demanar que et tallessin l’embotit com un paper de fu-mar perquè fes més torna o de menjar molt poc. Ara bé quan el quinze d’agost començava la Festa Major tots aquests mals quedaven arraconats per gau-dir durant uns dies de la festa,

més del que té que el que en gasta menys del que disposa, i això és el que hem d’aprendre en aquests moments: que val més la imagi-nació que un bitllet de cinc cents euros i que, a més a més, desen-volupar la imaginació també ens farà més autònoms i lliures.

Que ningú desmerixi la cita

Ara que entrem en la recta final de la festa, amb tots els festers fent mans i mànigues per enllestir els seus guarniments, en els que han dipositat totes les seves es-perances de sorprendre a propis i estranys amb la seva creació la matinada del 15 d’agost, és quan hem de cridar ben fort que Da-vant de la Crisi volem fer festa en convenciment que ningú ens pot desmerèixer la nostra festa gairebé bicentenària.

dels seus guarniments, del veï-natge asseguts en cadires al carrer petant la xerrada i vivint aquells

moments de joia malgrat saber que dies després es tornaria a passar fam i desil.lusió.

arXiu històriC de BarCelona/Pérez de rozas

la iMPliCaCió dels Veïns eXPliCa la PerViVÈnCia de la Festa

j.M. Contel

l’apunt històric

de Gràcia

11


EspEcial FEsta Majorde Gràcia

12

l’independent EspEcial FEsta Major

Les 50 recomanacions de L’Independent

DISSABTE 18

18.00 h Campionat de llançament de mongeta amb bo-tifarra. Carrer Fraternitat de Dalt (Tordera-Siracu-sa)

20.00 h Baixada del pilar caminat dels Castellers de la Vila de Gràcia. De plaça del Sol a plaça Vila de Gràcia

23.00 h Xou Albert Malla “Hasta luego Cocodrilo”. Pun-xadiscos. Carrer Verdi del Mig

23.30 h Lucky Guri Jazz Band. Jazz. Carrer Joan Blanques de Dalt

23.00 h Stompers. Celta. Carrer Joan Blanques de Baix23.00 h The Incorregibles Blues Band. Carrer Joan Blan-

ques de Baix de Tot.

DIMARTS 14

19.00 h Pregó de la Festa Major de Gràcia a càrrec d’Es-teve Camps, president de la junta constructora de la Sagrada Família. Plaça Vila de Gràcia

DIMECRES 15

08.00 h Traques a tots els carrers i Matinades amb grallers, tabalers, trabucaires i grups de foc de la Vila. Inici: plaça Revolució

12.30 h Matí de Festa Major. Des del pla d’en Sal-meron a la plaça de la Vila.

18.00 h Cercavila de cultura popular. Inici: car-rer Gran/Santa Àgata

22.00 h Feliu Ventura. Cançó. Festes alternatives. Carrer Sant Pere Màrtir

22.30 h Steel Horse Band. Country. Carrer Ciudad Real

23.30 h Arrels amb Gràcia. Rumba. Carrer Joan Blanques de Dalt

DIJOUS 16

13.00 h Concert-vermut amb versions del Nebras-ka de Bruce Springsteen. Plaça Rovira

22.00 h Tribut a Elvis Presley. Bar Maria. Carrer Maria 5

22.00 h Xavi Lloses i L’Escolania de la Quadratura del Cercle. Plaça del Folk. Plaça del Sol

23.00 h Havaneres amb el grup Ultramar. Carrer Cam-prodon

23.30 h Rumbalbar. Rumba. Plaça Vila de Gràcia23.30 h Bernat Font Trio. Swing. Carrer Ciudad Real23.30 h The Beaties Band. Versions. Carrer Joan Blan-

ques de Dalt

DIVENDRES 17

18.00 h Lliurament de premis de guarniments de carrers. Plaça Vila de Gràcia

21.00 h Still Over i Herba d’Hamelí. Rock progressiu. Plaça Rovira i Trias

23.00 h Igitaia. Rock combatiu. Carrer Progrés23.00 h Ebri Knight. Festes alternatives. Plaça Raspall23.30 h Amics del Bosc. Rock psicodèlic. Carrer Berga00.00 h Reclam. Versions de rock en català. Plaça Vila

de Gràcia

EspEcial FEsta MajorEspEcial FEsta Major

13

29 de juliol de 2011

Les 50 recomanacions de L’Independent

DISSABTE 18

18.00 h Campionat de llançament de mongeta amb bo-tifarra. Carrer Fraternitat de Dalt (Tordera-Siracu-sa)

20.00 h Baixada del pilar caminat dels Castellers de la Vila de Gràcia. De plaça del Sol a plaça Vila de Gràcia

23.00 h Xou Albert Malla “Hasta luego Cocodrilo”. Pun-xadiscos. Carrer Verdi del Mig

23.30 h Lucky Guri Jazz Band. Jazz. Carrer Joan Blanques de Dalt

23.00 h Stompers. Celta. Carrer Joan Blanques de Baix23.00 h The Incorregibles Blues Band. Carrer Joan Blan-

ques de Baix de Tot.

00.00 h Blind reverendo. Pop i Rock. Carrer Mozart

DIUMENGE 19

12.00 h Diada castellera amb les colles xicots de Vila-franca, Vella dels xiquets de Valls i Castellers de la Vila de Gràcia. Plaça de la Vila de Gràcia.

12.00 h Mercat d’intercanvi. Carrer Mozart15.45 h Gimcana de Festa Major. Inscripcions: Carrer

Igualada, 10. Sortida: Plaça Vila de Gràcia19.00 h Reggae per a xics. Dins del Festigábal. Plaça

Rovira22.00 h El Pont d’Arcalís. Plaça del Folk. Plaça del Sol22.00 h Andreu Zaragoza. Blues. Carrer Perla22.00 h Quimi Portet i Aliment. Rock i punk. Dins del

Festigábal. Plaça Rovira22.00 h Concurs de monòlegs Pepe Rubianes. Festes al-

ternatives. Carrer Sant Pere Màrtir.23.00 h Concurs de disfresses d’Star Wars. Carrer

Progrés23.00 h Carles Belda i Jaume Arnella. Cançons de ta-

verna. Plaça Vila de Gràcia23.45 h The Funktònics. Funk. Carrer Ciudad Real

DILLUNS 20

22.00 h J. Robbins, Beach Beach i Salvaje Montoya. Post-hardcore, pop i surf-rock. Dins del Festi-gábal. Plaça Rovira

22.00 h Presentació de la Coordinadora de Músics de Gràcia. Festes alternatives. C/ Sant Pere Màrtir

23.30 h Jesús Garriga. Cançó. Carrer Joan Blanques de Dalt.

23.30 h Pastorets Rock. Versions. Plaça Vila de Gràcia00.00 h Soweto. Ska. Carrer Perla

DIMARTS 21

14.00 h Asado argentí i rumba amb Potato. Carrer Mo-zart

20.00 h Tabalada i correfoc. Plaça de la Vila de Gràcia-plaça Trilla-plaça de la Vila de Gràcia.

20.00 h Pascal Comelade, Tarántula i Astrio. Inclas-sificable, electropop-rock i jazz-rock. Dins del Festigábal. Plaça Rovira

22.00 h Txarango. Plaça del Folk. Plaça del Sol22.00 h Kabum. Tabalada. Placeta Sant Miquel22.00 h Shine. Jazz. Carrer Ciudad Real00.30 h Mesclat. Folk-rock. Plaça Vila de Gràcia

de Gràcia

14


Fraternitat de Baix treu el públic a ballar per oblidar les preocupacions

alFred Cano

Fraternitat de Baix, que amb la mà-gia de Peter Pan i del Capità Garfi va aconseguir el primer premi del con-curs de guarnits l’any passat, de-fensarà el podi reivindicant el ball

de festa major. Un dels ingredients indispensables de la festa que ha anat evolucionant inevitablement al llarg dels anys, passant pels pasdo-bles dels envelats fins als concerts

i les sessions de dj’s actuals. En un nou any de crisi i retallades, aquest carrer ens convida a ballar per obli-dar qualsevol preocupació durant les deu nits de festa major.

els principals actes del carrer

Dijous 1623.30h. Havaneres Les Veus de la Marbella i rom crematDissabte 1812.00h. Taller de ball de bas-tons i gegantons a càrrec de La Colla de GràciaDiumege 1912.00h. Parxís i scrabbleDilluns 2023.00h. Nit de teatre amb l’obra T’odio, amor meuDimarts 2122.00h. Cinema a la fresca

combraries mentre que centenars d’ampolles i anelles de llaunes es transformaran en un sostre es-

“L’any passat no teníem intenció de guanyar i aquest

tampoc”, diu SoterasFraternitat de BaiX transPortarà els assistents a una sala de Ball

a.C.

Textos i fotos: Núria Falcó

Kira Masestudiant

Pilar Turjubilada

F. Civerajubilat

Per la gent de Gràcia la Festa Major és molt important perquè l’hem viscuda tota la vida i per tant s’ha de seguir celebrant tot i els problemes econòmics. A més, és una festa molt popular que atrau molts turistes i va bé pels petits comerços.

A mi m’agrada que continuï resistint perquè sóc d’aquí de tota la vida. L’única cosa que em sap molt greu és que aquest any ja no hi participi el carrer on jo visc.

Anys enrere la Festa Major de Gràcia era molt més maca. Jo havia sigut de la junta de carrers. Ara hi ha massa gam-berrisme, abans era molt més veïnal.

Què en penseu...

que la Festa Major

resisteixi durant

aquests anys de crisi?

els carrers guarnits

La Festa Major de Gràcia és una de les millors festes de Barce-lona per la seva originalitat i festivitat. Trobo que perdura i sempre perdurarà gràcies a l’esforç i dedicació dels graci-encs.

Berta Comellasestudiant

PrimerPremi2011

l’illa gràcia

L’illa

Històricament això de la festa tenia unes connotaci-ons intenses i feréstegues, per bé que també extrema-dament calculades. Quan anaven maldades pel que feia a l’ordre còsmic de les coses els humans decidien recórrer a l’efecte transgres-sor de la festa, a través de la qual conjuraven l’esdevenir i procuraven revertir-ne el gir catastròfic. Festa eren el sacrifici, el dispendi sense reserva dels excedents de collita, els rituals performàn-tics en què hom s’apropiava durant una estona d’identi-tats divines amb la finalitat d’interpel.lar directament aquest inabordable ordre cosmogònic. Amb aquestes festes es restituïen els cicles estacionals, es renovava el pacte de mútua no agressió entre l’home i la natura o senzillament es posaven les coses al seu lloc. La disbauxa transgressora que suposava la festa generava un parèntesi on tot quedava en suspens per acabar prenent les seves posicions originàries. També el carnaval injectava un període de desori en què tot semblava perdre el seu sentit, quan en realitat es feia per a tot el contrari: per a recu-perar el veritable sentit de l’existència, eixarreïda per les pressions feudals i les misèri-es humanes que pregonava (i promovia) l’esglèsia. Com que el temps és or i l’espai platí, només em queda fer-me a ran de tot això una pregunta. ¿Estem de festa o diem que estem de festa?

Sebas

tià

Jova

ni

CARINA BELLVER

Una gramola de dimensions ge-gantines, amb una campana de cinc metres de diàmetre, dona-rà la benvinguda al visitant a la portalada de Fraternitat amb el carrer Torres. La música que sor-tirà d’aquest aparell, transformat en una onada de pentagrames i una explosió de notes musicals, acompanyarà volant el visitant durant tot el recorregut. Com a qualsevol ball de festa major, no hi faltaran les ballarines, que se-ran la peça més espectacular del guarnit. Tres figures de cintura

cap als peus, amb llargues faldilles ballant al so de la música, que di-vidiran el carrer en tres trams. “La nostra idea era fer un envelat de festa major, amb tot de parelles ballant, però al no estar en una plaça, hem hagut d’adaptar-la a les dimensions del carrer”, expli-ca la Marta Soteras, presidenta de la comissió de Fraternitat de Baix. Els elements reciclats do-naran forma, un any més, a tota aquesta creativitat a partir d’un acurat treball de transformació. Així doncs, els pentagrames es crearan a partir de tela de galliner i paper de bombolla, les faldilles de les ballarines s’elaboraran a partir de plàstics de colors de les caixes de fruita i de bosses d’es-

ponjós i transparent, un gran nú-vol per on circularà la música. Un guarnit que genera gran expecta-

ció, després que el carrer hagués aconseguit l’any passat el primer premi. Ara bé, des de la comissió de festes de Fraternitat de Baix s’assegura que tot plegat no els genera cap pressió. “L’any passat no teníem intenció de guanyar i aquest any tampoc. No pensem en guanyar, ens esforcem cada any per fer una cosa ben feta i si guanyem, doncs molt millor. Però això és una loteria, tot de-pèn del criteri del jurat i d’allò que facin els altres carrers. Esta-rem satisfets si, quan muntem el guarnit, queda bé perquè la nos-tra intenció quan decidim parti-cipar en la festa major és només disfrutar i passar-nos-ho bé”, as-segura Soteras, mentre enllesteix el guarnit.

de Gràcia

15


l’illa gràcia

Retallades i garlandes

Un any més, el 15 d’agost ens llevarem amb els carrers engalanats i serà Festa Major. Places i carrers s’ompliran de festa, de ball, de música, de joc. L’espai públic esdevin-drà un espai de trobada, de divertiment i d’evasió. Un altre any també de crisi, el pitjor. El frau, l’engany i l’abús del sistema financer, la manca de mecanismes de control efici-ents i la mala gestió ens han portat a l’actual rescat secto-rial de la UE i a la condiciona-litat que s’ha imposat al país. Per una banda, l’assetjament dels mercats i les dúrissimes exigències fiscals i estruc-turals de la UE i, per l’altra, la incompetència i l’engany de l’actual Govern de l’Estat i les polítiques d’austeritat, discriminatòries i il.legítimes que s’estan duent a terme des de totes les administra-cions estan enfosant el país. L’última macroretallada pot augreujar encara més aquesta gran recessió que recau sobre les classes mitjanes i els sec-tors més vulnerables del país i augmenta la bretxa entre pobres i rics. No deixem de reclamar i exigir: La progres-siva regulació dels mercats. La construcció d’una Europa més democràtica i social. La depuració clara de responsabi-litats i complicitats en tots els àmbits polítics i econòmics. La persecució eficient del frau fiscal i una política fiscal justa i redistributiva. Sí, fem Festa, fem Gràcia. Però no callem. Festa sí, reivindicació també.

Sara

Reñ

é

Berga s’alia amb les abelles per convertir-se en el carrer més dolç

Marta naBerhaus

el Carrer Berga es ConVertirà en un eiXaM d’aBelles gegant

Tots relacionem els petits insectes grocs i negres amb la mel. I tot allò que la natura posa a disposició per a que gaudim del producte dolç per excel.lència és el que trobarem al

carrer de Berga aquesta festa ma-jor. Flors de mil colors que atrauen centenars d’abelles. Haver acon-seguit el segon premi del concurs l’estiu passat no crea als veïns cap

expectativa en especial per a l’edi-ció present. Afronten l’elaboració dels elements decoratius del carrer com sempre, amb il•lusió i ganes de gaudir d’una festa agradable.

MARTA NARBERHAUS

D’entre les diferents idees que els veïns i veïnes de Berga teni-en per al guarniment d’enguany van decidir per votació que la que durien a terme seria la del rusc. Des del febrer que hi treballen, fent d’ampolles d’aigua de dife-rents mides abelles somrients i simpàtiques i de pots de iogurt líquid flors ben llampants que les atreguin. En total unes vuit-centes abelles treballaran al rusc la setmana de festa, guardant un bosc enmig del carrer flanque-jat per margarides gegants que

camuflaran algunes pilones del mobiliari urbà. Al local a hores d’ara ja no hi cap tot i gran part dels elements s’han guardat en un magatzem d’una botiga que els ha cedit l’espai. Exceptuant uns quants metres de cartró-ploma tot el material és reciclat, bé a partir de plàstics que han recollit amb ajut dels veïns o elements aprofitats del guarniment de l’edició anterior. Ja fa temps que tot el material es recicla al màxim, no només per fer una festa més sostenible en termes ecològics, si-nó també perquè les subvencions cada cop són més reduïdes. Des-pesa mínima és la premissa, pe-rò l’esforç monumental, i és que els implicats en el guarniment


Dimecres 1512.00h. Taller de massatges per petits i gransDijous 1617.00h. Trobada de puntairesDivendres 1723.30h. Concert dels Amics del Bosc i Mad SkautsDissabte 1824.00h. Concert de DfigurinsDilluns 2012.00h. Festa de l’escuma 24.00h. Concert de Laia Vheí, concursant de El número 1.

de Berga són pocs més dels que es poden comptar amb els dits d’una mà. Montse del Castillo, responsable del carrer, afirma que

Els implicats en el guarnit són pocs més

dels que es poden comptar amb una mà és dur especialment els dies de

muntatge, perquè no hi ha gent jove implicada: “Durant l’any anem fent, pintem, enganxem...

s.M.

però quan arriba el moment de pujar-se a les bastides no donem a l’abast, la majoria són gent gran que no es poden enfilar.” Aquest fet els desmoralitza una mica, perquè ser pocs i que no hi hagi gent jove que es motivi a ajudar fa que a vegades les bones idees siguin molt difícils de materialit-zar. En definitiva la feinada s’ho val pel carrer i pels veïns, però manifesten que és una pena que el costum de gaudir de la festa major d’aquesta manera s’estigui perdent i no s’hagi pogut trans-metre a les generacions més joves. Potser les bones vibracions de l’abella reina que vigilarà una de les entrades al carrer aconseguirà que això canviï de cara a futures edicions d’una de les festes més importants del país.

És important que continuï la celebració de la Festa Major de Gràcia perquè representa una sèrie de valors històrics que cal mantenir tot i el temps de crisi. Hi ha molta gent que no pot viure sense la Festa Major.

Àlvar Caixal arqueòleg

Carlo Ascón estudiant

Álvaro Palacios herbolari

Aina Labèrnia lingüista

Jo seguiria celebrant la Festa Major perquè és molt important i fa que vingui molta gent al barri. Però últimament els pro-blemes econòmics es noten per-què cada any la festa és menys impressionant que l’anterior.

Em sembla molt important que se segueixi fent, tot i els problemes econòmics. Com més voltes dones a un problema, pitjor és.

No importa el pressupost, el que importa és l’esperit de la Festa, la màgia. No cal que es contractin grups de música ca-ríssims, només cal elegir amb gràcia i això és el que ja es fa. És per això que la Festa Major mai morirà.

Celebrar la Festa Major de Gràcia s’ha de fer, evident-ment. I en temps de crisi és encara més important perquè fa contenta la gent.

Sara Soriaestudiant


SegonPremi2011

de Gràcia

16


Comença l’espectacle! Un circ ‘freak’s’instal.la al carrer Mozart

anaïs Barnolas

un CirC FreaK serà el guarnit Que deCorarà el Carrer Mozart

La pitonissa, l’home bala, el traga-focs o la dona barbuda són perso-natges estrambòtics que invadiran el carrer Mozart durant la Festa Ma-jor. La decoració, inspirada en els

anys trenta, està pensada de ma-nera que els vianants no només la contemplin sinó que puguin interac-tuar-hi. L’any passat, la comissió va debutar emportant-se el tercer pre-

mi amb el carrer dedicat a un Mozart original i simpàtic, en homenatge a aquest compositor que dóna nom a la via i enguany s’encomana al món del circ per divertir grans i petits.

ANAÏS BARNoLAS

En un principi, al local de l’Asso-ciació de Veïns del carrer de Mo-zart són reticents a desvelar qual-sevol detall sobre la decoració de la via. “Sinó no hi haurà efecte sorpresa”, argumenta Daniela Landini, que, juntament amb Natalia Parra, formen el nucli dur de la creació. Després d’unes quantes mirades de complicitat, finalment Landini confessa: “La temàtica serà un circ freak inspi-rat en els anys trenta”. I, a comp-ta gotes, Landini va revelant els protagonistes: “La pitonissa, la dona barbuda, l’home bala, el

traga-focs o el que tira ganivets”. “Ens hem inspirat amb imatges de la pel.lícula Freaks i en l’es-pectacle de Jim Rose Circus”, co-menta Steve Fardy. La decoració està pensada de manera que els vianants no només passegin pel carrer i contemplin l’ornamenta-ció, sinó que interactuïn en l’es-pectacle. És a dir, que el visitant “quan miri a través d’uns forats del mur, vegi projeccions o que es pugui fer una fotografia simu-lant que sortirà disparat del canó de l’home bala”, apunta Fardy. La comissió que ha agafat el relleu està formada per un nucli dur de set persones procedents d’Argen-tina, Itàlia, Bulgària, Irlanda, Bo-


Dimecres 1518.00h. Classe oberta de swing 21:30. Concert de Sick Boys (grup rockabilly) Divendres 1721.30h. Nit indie amb les ac-tuacions de Hot Penguins i Hal9000Dissabte 1822.00h. Cabaret de varietats i concert de Blind ReverendoDiumenge 1912.00h.Vermut&Crochet (tro-bada ganxetaire amb vermut).

lívia... “Semblem l’ONU de les Festes de Gràcia”, ironitza Fardy. En el seu debut l’any passat, van

La comissió està formada per gent de diferents països, és l’oNU de la Festa emportar-se el tercer premi. Ara,

a diferència de l’any passat, volen que el guarniment ocupi tot l’es-

pai de manera que “el públic se senti enmig d’una atmosfera fre-ak”, afirma Lorenzo D’Attanasio. El material estrella que han uti-litzat són 500 caixes de fusta de fruiteries i del mercat, però tam-bé diaris, paper maixé i ampolles de plàstic. “Hem creat boles de malabars enormes per aconseguir la sensació de tridimensionali-tat”, remarca D’Attanasio. Com que les subvencions han dismi-nuït, “hem hagut de fer calçota-des i asados per recaptar diners”, recorda Fardy. No semblen gaire preocupats per tenir-ho tot en-llestit a temps: “Quan hem de concentrar-nos en crear una peça en concret, unim les forces i ens concentrem només en allò”, con-clou D’Attanasio.

anaïs Barnolas

l’illa gràcia

Premonitori

Potser va ser premonitori, però seria l’any 2005 o 2006 que el grup de rumba Dijous paella cantava per les festes de Gràcia en una nit molt xafogosa una tornada que deia “...la que està caient, la que està caient...”. I mentre cantaven això va caure un xàfec de dimensions satàni-ques... Sis anys després la que està caient és insuportable, i davant d’això caldrà aixoplugar-se amb un programa d’actes que ens ajudi a veure l’ampolla mig plena. No es tracta de refu-giar-se en un fals orgull sobre com som de guais quan es tracta de liar-la sinó de buscar la justa mesura per disfrutar de la festa i saber-se aïllar una estona dels maldecaps. Per això proposo un programa d’actes amb oferta agosarada: per co-mençar que els Lluïsos retin un homenatge especial al seu toca-io més venerat del moment: en Lluis de Guindos. Se m’acut una foguera popular, una falla o una processó fins a Letamendi.Per insistir: que els Castellers de Gràcia fessin algun castell ferm, sòlid, charmant, i posats a estalviar, amb més folre que manilles... que les manilles cada cop van mes buscades. I per finir: que un servidor comencés a enllestir aquesta columna. Un escrit que no farà que es trobi 50 euros però qui sap, potser es troba ara llegint aquestes línies en una terrasse-ta i se li dibuixa una rialleta que fa que la noia del costat se li acosti. I començarà una bonica relació que li permetrà suportar la crisi. I tot gràcies a la força tel.lúrica de l’illa emocional que ens aporta a la Festa Major.

Tri

stam

M’agradaria que la Festa Major de Gràcia se seguís celebrant. Jo no sóc del barri però sempre vinc quan és festa major. Hi ha molt bon ambient i encara que els temps siguin difícils, la festa segueix estan molt bé.

Miguelina Paredesencarregada

de manteniment

Jordi Espiasartesà

Manuel López jubilat

Josep Batllóllibreter

Em sembla molt important continuar amb la Festa Major perquè és un tret característic d’aquest barri i no s’hauria de perdre mai.

Em sembla molt bé que la Festa Major de Gràcia se celebri per-què anima i sempre va bé una mica d’alegria. El que és una pe-na és que cada any hi participin menys carrers.

Crec que si que s’ha de man-tenir el costum de celebrar la Festa Major de Gràcia, perquè les festes sempre estan bé, si no se n’abusa, és clar, i tampoc hi ha tantes oportunitats per passar-ho bé.

Crec que està bé que es conti-nuï gastant en la Festa Major perquè és un costum de sem-pre del barri. A més, veure els carrers decorats és molt bonic i agrada, igual que la festa.

Francesc Batistaestudiant


TercerPremi2011

de Gràcia

17


Tordera es tenyeix de colors amb elcubdeRubikcomaestandard

el Carrer tordera retrà triBut al CuB de ruBiK

Quan Erno Rubik va crear el cone-gut cub de Rubik al 1974 poc s’ima-ginava que el seu invent decoraria un carrer sencer de la Vila de Grà-cia. El carrer Tordera es conver-

tirà, durant uns dies, en un món dedicat a aquesta joguina on la composició dels sis colors que la formen tindrà un paper indiscuti-ble. Sis colors que es desfan fins a

la descomposició. És la degradació de la joguina més venuda del món. Ganes, il.lusió i originalitat són els ingredients principals d’enguany de la proposta de Tordera.

ANNA BUJ

La proposta que ens presenta l’Associació de Veïns del carrer Tordera per aquesta Festa Major és una idea innovadora, fresca i original que parteix del no res per acabar tenyint tot el carrer, des de Fraternitat fins a Progrés, de grans i petits cubs de Rubik. D’aquesta manera, els vianants podran en-trar per la cantonada del Carrer Progrés i contemplar com es van formant els cubs fins arribar a la cantonada amb Fraternitat, on els cubs ja estaran del tot creats. És doncs, una oda al cub de Ru-bik, però també a la composició i

a la destrucció de les formes i els qui passegin es sentiran envoltats d’aquest esperit de creació.Quan encara falta un mes perquè Gràcia es vesteixi de gala, els qui preparen el vestit del carrer Tordera encara van molt atrafegats. Entre riures expliquen que acabaran el deco-rat a última hora. “Ja és tradició, l’any passat fins el dia 15 no vam acabar el guarnit”, afirmen con-vençuts. Diuen que l’important és el resultat, i ells sempre se’n surten. El darrer any van treure bona nota quedant quarts al con-curs de carrers guarnits tenyint el carrer de l’esperit dels Beatles i els seixanta. Tot i que no s’ho espe-raven, n’estan molt contents. No


Dimecres 1511.00h. Traca i esmorzarDijous 1623.00h. Concert de rockDivendres 1722.00h. Sardinada popularDissabte 1823.00h. KaraokeDiumenge 1923.00h.Concert de rumba amb el el jove grup de Gràcia, Arrels. Dilluns 2022.30h. Cinema a la fesca

esperen repetir la fita, perquè per a ells l’important no és un bon resultat sinó la feina ben feta. El

La idea del guarnit va quallar de seguida pels pocs mitjans de

què disposen seu local és un caos on, de tant en tant, trobes cartrons, plàstics i fustes que arriben al sostre que es

convertiran làmpades. Encara hi ha molta feina a fer, però la ma-joria dels cartrons ja estan pintats de vermell i amb ganes d’esdeve-nir una peça del cub. La idea de convertir el carrer Tordera en un homenatge al cub de Rubik va sorgir de la manera més espon-tània. “Aquí ho fem tot conjun-tament”, m’expliquen. Algú ho va proposar com si res, i ho van trobar original i possible de fer amb els pocs mitjans que tenen i ho van tirar endavant. I és que l’Associació de Veïns del carrer Tordera ha patit molt la crisi eco-nòmica, però també la humana, perquè aquest any són molt pocs els qui preparen el guarnit. “Però ens en sortirem”, asseguren, “sem-pre ho fem”.

anna Buj

Crec que millor o pitjor la Festa Major s’ha de celebrar, sinó empitjorem, anem endarrere. I sempre s’ha d’anar cap enda-vant.

Rafael Levit jubilat

Antoni Plaià professor de secundària

Anna Romagosa psicòloga clínica

Roger Portaestudiant

Trobo molt bé que es continuï celebrant perquè és tradició i una de les activitats fonamen-tals que es fan al Barcelona al mes d’agost. A més, és un símbol de la participació ciuta-dana.

Fa il.lusió que les festes que gaudia de petita es mantinguin vives, però compartir-les amb tanta gent aliena al barri impli-ca que en part se’n perdi l’es-sència. Hem de reconèixer que la festa s’hagi obert a Barcelona ens ajudarà a resistir la crisi.

És positiu que se segueixi cele-brant perquè és una tradició molt important i perquè gent de totes les edats la gaudeix.

S’ha de celebrar la Festa Ma-jor perquè és una cosa molt maca pels veïns que fins i tot atrau gent d’altres barris a Gràcia.

Èlia Soriaestudiant


l’illa gràcia

Tot va bé

A Gràcia en sabem de sobre-viure a les crisis. Si l’any 1897 vam suportar la pèrdua de la independència per l’ofec financer i la pressió de Barce-lona, amb l’ajuda de l’església terratinent, què no serem capaços de suportar avui, què amb una pàgina d’Internet ja ens creiem el qui sap què del món.Tenim pa i circ durant uns dies, aprofitem-ho; després ja ens quedarà la resta de l’any per cagar tramussos del pànic de ser intervinguts pels poca penes del govern espanyol o de ser retallats de nou pels missaires de la Generalitat. Dues cares de la mateixa me-diocritat. I qui no es confor-ma és que és funcionari, que per molt que els criminalitzin els ultraliberals enemics de la res-pública, sempre acaben preferint ajupir-se i parar abans que revelar-se. És el que té ser un país de vençuts, que al final ens acaba agra-dant. Visca la festa que em fa creure que sóc un ciutadà lliure d’un país avançat i ric.Prou que ho sabem que tot és mentida, i si no ja se n’en-carrega la guàrdia urbana de recordar-ho quan fot fora la gent de les places a pataca-des. Però aquesta mentida ens ajuda a sobreviure dins la presó de la que mai no en sortirem de tant com ens hi hem acomodat. Però el Barça triomfa, la TV3 lidera les audi-ències, en Sala-Martin guanya-rà el Nobel i la Festa Major de Gràcia és el més gran que ha parit la terra. Així si que Visca Catalunya lliure!

Raf

ael

Val

lbona

anna Buj

de Gràcia

18



Circ, gelats, natura, Star Wars, moda, l’Oest o els anys 80 inspiren els carrersEl compte enrere ja ha començat. Queden poc més de dues setmanes i els dies es fan cada vegada més curts i les mans més necessàries perquè tot estigui enllestit quan el rellotge toqui les 8 del matí del 15 d’agost. Els carrers

engalanats seran la més preciosa demostra-ció del treball col.lectiu i l’esforç i il.lusió d’un grup de gent que ha creat un món propi a par-tir de paper reciclat, ampolles de plàstic, tela de galliner i pintura, només per amor a l’art.

Sorprenents, poètics, melancòlics, inspira-dors. Paisatges construïts amb determinació i pocs recursos i molta dignitat. Els carrers guarnits ocupen un lloc més que destacat en aquesta illa Gràcia.

Fraternitat de Dalt.La nit i el dia. O el clar i l’obs-cur. O el ying i el yang. El que sí és definitiu és el canvi a un guarnit més abstracte i poètic que el del món de la màgia que els veïns de Fraternitat de dalt van proposar l’any passat. El sol i la lluna seran els elements que ocupin les por-talades a banda i banda del carrer i marcaran la tonalitat d’aquell tram: grocs i taronges vs blaus i negres. “Hem reciclat moltíssim, com sempre, i les ampolles de plàstic conformen la base del guar-nit, tallades, cremades i pintades”, explica l’Albert Capel, president de l’AVV. Repeteixen el campi-onat de llançament de mongeta

un dels lleons Que ConForMaran el CirC Que estan Construint els Castellers de la Vila

Flors Fetes a Partir d’aMPolles de PlàstiC Pels Veïns de CaMProdon un Veí de joan BlanQues de BaiX Penjant les ‘gotes d’aigua’ al loCal de l’aVV

alFred Cano

a.C. a.C.

amb botifarra, per suposat, i fan el primer concurs d’acudits picants, memorial Emilio López. “És l’ho-menatge pòstum al nostre veí; sempre explicava acudits verds”, recorda Capel. Activitat recomanadaDilluns 20 d’agost. 18 h. Con-curs Potser sí que vals...!

Joan Blanques de Dalt.Núvol de contes. Un espai per la imaginació i el gaudi. La gent d’aquest tram de Joan Blanques, fidel al seu estil lliure i abstracte, proposa un guarnit on els núvols (de formes i tons molt diversos) són els protagonistes indiscuti-bles. La matèria primera: bosses

SILVIA MANZANERA

Camprodon.Gelateria Cam pro don. Re-fres cant, acolorit, festiu i amb material reciclat. Així és el guarnit amb què els veïns d’aquest carrer volen treure’s l’espina d’haver que-dat els últims del concurs de car-rers l’any passat. “Trebalem des de l’octubre sense parar i hi comptem amb moltes mans”, explica el pre-sident de l’AVV de veïns, Antoni Moya. El guarniment inclou, a més dels elements típics d’una ge-lateria –cucurutxos, gelats de pal, talls de gelat- un jardí ple de flors de colors fetes a partir d’un miler de garrafes de plàstic. La progra-mació emfatitza les activitats fa-miliars i reclama “la participació dels veïns d’altres països que ara viuen a Gràcia i que la festa pot servir perquè s’impliquin amb el que passa al barri”, clou Moya.Activitat recomanadaDissabte 18 d’agost. 23 h. Con-cert Contrablues.

Ciudad Real.Sol i lluna. Amb el premi a la innovació 2011 sota el braç, el re-tornat Ciudad Real ultima aquests dies un guarnit inspirat en la natu-ra i la meteorologia: l’arc de Sant Martí, núvols, pluja, estrelles, un sol picassià, boira... Per construir aquest paisatge s’ha utilitzat no-més material reciclat, com ara pa-lers de fusta, ampolles i bosses de plàstic (per fer la boira).Activitat recomanadaDijous 16 d’agost. 18 h. Titelles L’Es tenedor amb l’espectacle Con tacontes.

de plàstic, filferro, tubs de coure i paper de ràfia de colors. Amb el tràfec de la recta final, cap mà és prescindible per fer els centenars de núvols que faran de làmpa-des. “Com sempre, el sostre és la nostra obsessió”, confessa la Reis Estruch, que aquests dies intensi-fica la dedicació al guarnit perquè tot estigui a punt pel 15 d’agost. Arribarem, arribarem...Activitat recomanadaDimecres 15 d’agost. 23.30 h. Concert d’Arrels amb Gràcia.

Joan Blanques de Baix.Aigua és vida. Del cafetar a un dels quatre elements de la natura, l’aigua. Els centenars de

grans de cafè de 2011 s’han con-vertit enguany en gotes fetes amb globus. El plàstic, el paper i la pintura, de nou protagonistes.Activitat recomandaDimecres 15 d’agost. 23 h. Funky i soul amb Superfly Party.

Joan Blanques de Baix de tot.Bipolar. El grup de veïns que l’any passat es van aventurar a en-grandir la llista de carrers guarnits han fugit del verd de la selva per endinsar-se en el blanc dels pols, el nord i el sud. “La idea és que tot el carrer quedi blanc-blavós del color de gel”, explica la Carla Carbonell, presidenta de l’AVV. Per emblanquinar el carrer han recollit més d’un miler d’ampo-lles de plàstic i garrafes amb les que han construït blocs de gel per muntar l’iglú que farà de portala-da. A la part de baix del carrer, un iceberg donarà la benvinguda als visitants, i al mig hi haurà un tri-neu de 3 dimensions perquè els més petits puguin pujar. Flocs de neus fets amb ganxet i bosses de plàstic cobriran el sostre i aporta-ran la sensació monocromàtic del paisatge polar. Estalactites, pin-güins, esquimals... Deixaran gla-çats més d’un. “La idea és quedar cada any en millor posició però sense pressa”, clou la Carla.Activitat recomanadaDimarts 21 d’agost. 13 h. Concert vermutet amb Bernat Font Trio.

Llibertat.Passarel.la per Gaudir. Un taller de modistes amb la màqui-na de cosir, un munt de vestits de paper i una passarel.la són els ele-

de Gràcia

19



Puigmartí.Capsulines Ball. El bosc de nans amb què es van treure l’es-pina de quedar els últims l’any passat ha donat lloc a un envelat on podria tenir lloc un casament. “Potser la inspiració ve de que aquest any m’he casat”, explica Dani Canals, president de l’AVV de Puigmartí. I també potser en-guany les expectatives al concurs no són tan altes com l’anterior. Però això no desanima pas a una comissió protagonista d’un do-cumental. Gairebé res. El guarnit inclou teles a les portalades a mo-de de cortina, miralls al llarg de tot el carrer, 74 làmpades realit-zades amb càpsules de Nespresso (“que fan molta patxoca” i una font d’aigua amb igua de veritat.Activitat recomanadaDimecres 15 d’agost. 18 h. Concert Nueva Natasha i Sushi & Wasabi.

Progrés.Star Wars. La guerra de les ga-laxies ha inspirat la comissió de festes d’aquest carrer per fer un guarnit cinematogràfic, enfatit-zant els paisatges i les icones de la primera saga filmada per Ge-orge Lucas. Dividit en tres parts, el visitant trobarà l’estrella de la mort, el planeta de Dagobah -on viu Yoda- i al mig el planeta Ta-tooien. Cadascun d’ells amb els

Plaça de la Vila.Gràcia és un circ. Els Cas-tellers de la Vila s’endinsen en el món del circ més clàssic per construir lleons (amb el doma-dor inclòs) i elefants (aquest amb més de quatre metres d’alçada), l’home bala, pallassos o trape-zistes. L’imaginari del circ creat a base de tela de galliner, paper, ferro, persianes, fusta (la major part d’ella procedent de l’antic local) i tot el que s’han trobat pel carrer. Martí Urgell en fa broma: “Ens hem vist sovint fent de dra-paires”. De temps i de recursos econòmics sempre en falten i d’il.lusió sempre van més sobrats. I això que enguany, el guarnit els ha enxampat enmig del trasllat del local. Però Urgell tranquil.lit-za: “Sempre fa falta temps i gent però el 15 d’agost estarà tot pre-parat”. Ufff.Activitat recomanadaDimecres 15 d’agost. 22.30 h. Con-cert dels guanyadors de La Cam-pana: Pel de Gall Ressaka i Trast.

Plaça Rovira.Recreatius Rovira. Els veïns de Rovira també fan el seu par-ticular homenatge als 80 cons-truint el món del píxel dels pri-mers vídeojocs: l’incombustible Tetris, un jovenet Mario Bros o Mars invaders. Encara no està decidit quins elements agafaran més protagonisme però que nin-gú no s’espanti: tot està basat en mòduls fets de caixes de cartró. De mides que van des de la capsa de llumins fins a la d’una nevera, les caixes de cartró son les pro-tagonistes absolutes del guarnit d’un grup de gent que, tot i les dificultats per manca de volunta-ris, assegura tenir “els ànims a to-pe”. “Esperem que quan puguem treballar al carrer s’animi la gent i ens donin un cop de mà”, afegeix la presidenta, Marta Castells.Activitat recomanadaDimecres 15 d’agost. 13 h. Con-cert vermut amb Jordi Codina i Víctor Pocino.

joan BlanQues de dalt oMPlirà el Carerr de núVols Veïns de Verdi PreParant el guarnit del ‘Far West’

s. M. s.M.

reportatge

més en aquest carrer, va començar a fer-ho també a Providència fins que al 2005 va marxar de Ver-di. Abans, del 2000 al 2002 va punxar també a Sant Agustí, os-tentant el record de tocar en tres llocs diferents. “La gent m’associa a Providència perquè és el record més recent i és on m’he consoli-dat perquè hi havia més gent que a cap altre lloc perquè el carrer és més llarg”. La multitud de gent que s’aplegava cada any davant, darrera i al costat de l’escenari per escoltar els grans clàssics de Village People, Boney M. o Glo-ria Gaynor demostra fins a quin

Cedida

alBert Malla, al Carrer ProVidÈnCia durant la Festa Major

On punxarà enguany Albert Malla?punt la gent hi acudia en massa el dissabte: “Estic molt trist perquè hi he fet molts amics, venia gent de fora i molta gent jove, fins i tot parelles que es van conèixer aquí i ho celebraven venint”. El locutor de Ràdio Marca conserva moltes anècdotes de tots aquests anys a Providència: “Recordo que un dia plovia i vaig acabar amb els llavis rostits perquè no deixava de parlar i em passava la corrent”. També li deu una copa encara al tècnic de so que es va passar tota la nit aguantant un cable perquè se’n anava la llum: “Patia perquè els veïns no tiressin una galleda

d’aigua i s’electrocutés”. La que no serà a la Festa Major és l’Or-questra Mitjanit, que portava una dècada actuant a la plaça de la Vi-la. Martí Urgell, dels Castellers de la Vila, explica que “van rebaixar el preu, però no ens arribava per-

què hem rebaixat el pressupost un 20% i són molts músics”. Conscients que són la banda més esperada, Urgell no amaga la seva tristesa: “A veure si l’any vinent poden tornar a oferir el seu espectacle”.

La renúncia de carrers i pressupostos menors alteren clàssics

Aquesta és la pregunta que es fa molta gent després que Provi-dència hagi decidit no guarnir enguany el carrer. Albert Malla, el disc-jóquei més popu-lar de la Festa Major, es trasllada diumenge a Verdi del Mig, on va començar a punxar.

colors i les textures característics. “Com a novetat incorporem mo-viment en un dels elements de la portalada, i intetarem posar-hi so”, explica Juanjo, de la comis-sió de festes d’aquest carrer que, malgrat les dificultats, cada any es posa el llistó més alt.Activitat recomanadaDijous 16 d’agost. 11 h. Taller in-fantil de màscares d’Star Wars.

Verdi del Mig.Verdi West. “Potser no és d’es-tructures molt grans però sí que hi ha espectacularitat en els de-talls”. Sergi Font està content. El treball de guarnit va a molt bon ritme i els resultats estan a l’alça-da de l’esforç dels veïns que han augmentat els últims dies les ho-res de feina al local de l’associació. I pel que allà s’hi veu, l’alegria del Sergi està més que justificada. El carrer està dividit en tres trams: el fort, un saló al mig (amb can-can i un piano fet de fusta inclòs) i la part dels indis. Plàstic, fusta i ferro són els materials estrella. “Les sensacions tornen a ser molt bones”, explica el responsabe d’una comissió que ha tancat una programació que promet.Activitat recomanadaDissabte 18 d’agost. 17 h. Tast de cuina volcànica amb l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa.

xavi Tedó

Malla retorna als orígens: “El primer lloc on vaig punxar va ser en aquest tram del carrer Verdi l’any 1994”. Després de quatre anys posant música no-

ments que els veïns de Llibertat preparen aquests dies, inspirats en una proposta veïnal d’amants de fer vestits amb papers. Així que el material més utilitzat és el pa-per reciclat, la fusta i el porexpan. De moment els nervis encara no han sorprès als membres d’aquest carrer “modest”, com diu el seu president, Bernat Gil. “Estem molt animats. La classificació es-tà per sota de la implicació i la participació de la gent, que és el que importa”, assegura Gil.Activitat recomanadaDilluns 20 d’agost. 12 h. Tallers a càrrec d’Acció Catacrac.

La Perla.Tape-A Tape-B. La comissió més jove de la Festa Major de Gràcia ha sucumbit als encants dels 80 i s’han centrat en un guarnit que reprodueix objectes audiovisuals obsolets, aparells analògics que han passat a mi-llor vida: cassettes, VHS, el mí-tic lloro que tan mal va fer a les platges durant aquells anys, i la màquina de paintball. A més de representar tots aquests elements, el decorat inclou un mural que ha servit per fer neteja a fons de molts armaris. Amb les tapes de les cintes de vídeo s’han fet les làmpades. Les expectatives en quant als premis és més alta. “Sa-

bem que no va quedar gaire lluït l’any passat però a la Perla tenim clar que volem divertir-nos i gau-dir de tots el procés, que va molt més enllà del resultat”, explica la Maria, una de les membres de la comissió. Els concerts i les activi-tats infantils, destacats amb nota de la programació.Activitat recomanadaDiumenge 19 d’agost. 22 h. Con-cert 4 perles amb A. Zaragoza.

Placeta Sant Miquel.Paisatge Pacífic. Les obres de Lluís Antúnez han retardat la construcció del guarnit d’aquest carrer però a hores d’ara tot sem-bla que agafa el bon ritme. Amb esforç extra, clar. “Intentarem dissimular les bastides amb part del guarnit”, assegura la Gloria, membre de la comissió de festes de Placeta Sant Miquel, que ha fet un gir cap a la temàtica figura-tiva: palmeres, flors, peixeres, un sol o una umbrel.la són alguns dels elements que es traslladaran a un paradís desitjat. El reaprofi-tament de molts bidons de cerve-sa és el material destacat enguany. Per suposat, no falten els CD. S’ha d’aprofitar tot, faltaria més.Activitat recomanadaDivendres 17 d’agost. 23.30 h. Concert amb Amadeu Casas blue machine.

de Gràcia

20


El Districte estrena espai solidari a Revolució amb el suport d’entitats

una entitat Present a la Plaça joaniC durant la Festa Major de l’any Passat

Tot i l’anunciat impuls que el Districte ha vol-gut fer enguany de l’espai solidari, la Festa Major de Gràcia sempre ha reservat una part dedicada a la cooperació i la solidaritat. La novetat d’enguany és l’úbicació: plaça Revo-

lució acollirà diversos actes que també ha-vien tingut lloc a d’altres espais, com ara la mostra d’entitats a plaça Joanic. Però la festa solidària té més recorregut encara i el nom destacat d’un carrer, Igualada, amb una data

també assenyalada: el No a la guerra de l’any 2003. L’espai de Revolució está estructurat temàticament (gent gran, sense sostre, po-bresa, família o violència de gènere) i compta amb la presència de diverses entitats.

SILVIA MANZANERA

El Districte ha decidit enguany impulsar un espai de solidaritat en el marc de la Festa Major de Gràcia, tot i que les festes han in-corporat des de fa anys activitats i espais relacionats amb la coope-ració i les reivindicacions socials. El carrer Igualada, l’any 2003, amb el No a la guerra n’és un exemple. O la mostra d’entitats a Joanic, un altre. El Districte ha decidit per l’edició 2012 crear l’espai solidari a la plaça Revolu-ció, on hi haurà durant els dies de la festa un punt d’informació sobre les diferents organitzaci-ons que treballen per aconseguir el benestar de les persones i col.

lectius. I a més s’ha previst una cistella solidària. En el darrer Consell de Cultura celebrat el passat mes de juny, el conseller Eugeni Rodoreda ja va apuntar les línies de treball apro-vat pel Districte. Així, a l’espai de solidaritat es tractaran les temà-tiques de persones sense sostre, gent gran, tercer sector, dones, pobresa o infància. De fet, Ricard Estruch, president de la Fundació Festa Major, també va comentar en el consell que es treballava per fer una festa “més accessible,

Grup NES (No estiguis sol) seran les entitats presents a la plaça Re-volució dissabte 18, dia dedicat a la família. Les activitats centrades en pobresa i violències de gènere es duran a terme els diumenge i dilluns. Tanca el programa la nar-ració musicada Contes que aca-ben malament... o no?, a càrrec d’Assumpta Mercader (narració) i Maria Carretero (teclats).

Mesures d’accessibilitat

El govern de Gràcia va aprovar recentment una mesura per mi-llorar l’accessibilitat a la Festa Major. Tal i com avançava L’In-

En l’últim consell de cultura es van apuntar

les línies de treball aprovades pel govern

arXiu/j.M. Contel

El programa de la festa a través de codis QR

La Fundació Festa Major de Gràcia i GràciaNet han acor-dat oferir el programa a tra-vés dels codis QR que s’han posat a tots els carrers i pla-ces guarnides de Gràcia on hi hagi un punt d’informació. Un cop escanejat pels visi-tants i graciencs els portarà a una pàgina web dissenyada especialment per a mòbils (smartphones). I s’informarà dels actes que s’estiguin du-ent a terme en aquell lloc i en aquell moment amb tots els detalls sobre l’activitat. Des d’aquesta mateixa pàgi-na web es podran veure els actes previstos en aquell es-pai o navegar per tota la pro-gramació de la Festa Major. D’aquesta manera, la festa de Gràcia avança un nou pas en les noves tecnologies i facili-ta l’accés a la informació per veïns i visitants. Per la seva part, L’Indepen-dent intensificarà aquests di-es el seu compte de Twitter.

reportatgeS.M.

Tot el que vols saber dels guarnits

el guarnit del Carrer Berga l’any Passat

Del 16 al 21 d’agost les persones que vulguin conèixer més detalls sobre la història dels guarnits no-més han d’apuntar-se als itineraris que el Taller d’Història de Gràcia i la Fundació Festa Major estrenen enguany. L’itinerari, que amplia d’aquesta manera l’oferta de re-correguts històrics proposada pel Taller, arrenca a les onze del matí amb un audiovisual sobre la fes-ta a la seu de la Fundació Festa

El Taller d’Història de Gràcia, amb col.labo-ració amb la Fundació Festa Major, ha organit-zat enguany per primer cop un itinerari històric festiu pels carrers guar-nits. Una oportunitat per conèixer els secrets que s’amaguen darrera dels decorats que han donat fama a la festa.

arXiu

El Taller d’Història proposa un nou itinerari durant la festa

Major de Gràcia i continua per diferents carrers guarnits, amb l’opció final de prendre un ver-mutet gracienc. Les places són limitades en cada itinerari i el preu és de 9 euros.Com a la resta de recorreguts, s’ha de fer reserva. En aquest cas a la taula que el Taller d’Histò-ria instal.larà a la plaça del Dia-mant, totes les tardes de 18 a 22 h del 10 al 21 d’agost.

la festa més solidària

sostenible i solidària”. Creu Roja, Càritas, l’associació AMBAR o el Centre obert Heura i Rauxa tam-bé seran presents a Revolució du-rant aquests dies. El dimecres 15 d’agost la jornada se centrarà en la gent sense sostre, amb un con-te i taller amb Lola Lamaca pel matí i amb una narració musica-da a partir de les 22 h a càrrec de Sergi Dantí. Dijous serà el torn de la gent gran. Susana Tornero farà una narració a les 22 h. Les problemàtiques sobre infància i adolescència ocuparan la jornada de divendres. Amar Mende clourà el dia amb un concert a les 22 h. L’associació Banc del Temps i el

dependent 434, Fundació Festa Major –amb representants de les comissions de festes– i un tècnic de l’administració es van reunir perquè enguany es treballés amb un disseny del guarnit tenint en compte l’accessibilitat i la visió de persones amb mobilitat re-duïda. En aquest sentit, carrers estrets com ara La Perla han dissenyat el seu guarnit seguint aquest criteri. “Ens van aconse-llar que vigiléssim els decorats laterals per tal de no impedir el pas de persones amb cadires de rodes o cotxets”, explica la Ma-ria, membre de la comissió de festes de La Perla.

de Gràcia

21


reportatgeSilvia Manzanera

Puigmartí, ‘the last ones’La productora El Cangrejo signa un documental sobre el procés de guarnir un carrer de la Vila

De quedar els últims dos anys seguits a protagonistas d’un documental estrenat aquest dijous al mateix carrer –amb un veïns entregats i emocionats-, envoltats de tota la nostàlgia i l’imaginari que s’associa al cine a la fresca. És igual el lloc que Puigmartí aconse-gueixi en el concurs de guarnits d’aquest any. Ells ja són guanyadors. I això es demostra du-rant els 53 minuts de la joia signada per Roger Gómez i Dani Resines a ‘Els Últims’, nou treball de El Cangrejo, autors de la també reconeguda ‘Equip petit’. Aquesta és la història d’un grup de persones que no es rendeix. És la història d’un barri en contínua transformació. És la història d’un país que no funciona. La història de ‘the last ones’.

La història va trucar a la porta d’en Dani Resines. Gairebé lite-ral. Es va enterar que al carrer on vivia –Puigmartí- havien quedat els últims dos anys seguits en el concurs de guarnits de la Festa Major de Gràcia. I no estaven gaire contents. “També era una bona possibilitat per integrar en Dani al lloc on viu”, ironitza el seu company de productora, Roger Gómez, “i tornar-li el fa-vor per ajudar-me quan jo li vaig dir que tenia un familiar a un equip de futbol que no guanya-va mai”. Asseguts a un sofà de

l’espaiós local a Alegre de Dalt que comparteixen amb d’altres profes-sionals de la comunicació audio-visual, els autors d’Els últims estan expectants amb l’estrena d’aquest documental que va començar a caminar ara fa gairebé dos anys. “No teníem molt clar què faríem. Sabíem que havíem de comen-çar ja perquè volíem agafar tot el procés de creació del guarnit”, explica Roger. Així que la càmera es va col.locar molt abans que vin-guessin els diners. Però la història ha convençut a molts. Primer, als mateixos veïns. ¿Vols dir que ai-xò és tant important? ¿Un carrer de Gràcia? ¿I Festa Major? ¿Però què és una peli sobre les puntaci-ons dels guarnits? ¿O una crítica? “És un retrat del barri, de com es transformen les ciutats, de relaci-ons de veïns i de parella, de treball en equip, i fins i tot de la crisi”, aclareixen els directors. Una histò-ria universal que s’entén a Gràcia, a Wisconsin i a Tòquio.

FotograMa del doCuMental ‘els últiMs’ aMB Veïns de PuigMartí

Cedida

TV3 també s’ha deixat seduir pels últims. L’emetran el 12 d’agost a les 18.30 h pel Canal 33 i el pro-per 28 de setembre obrirà la tem-porada de documentals. També començarà un recorregut per di-versos festivals i vàries televisions estrangeres s’han mostrat interes-sades. Tot fa pensar que seguirà les passes de la seva germana L’equip petit, amb un currículum d’una vuitentena de festivals i una vinte-na de premis. Però més que guar-dons o projecció internacional

(que també), en Dani i en Roger esperen que “molta gent se senti identificada amb la història i que la gent dels carrers faci les coses amb carinyo”. Que el documental ha agradat als seus protagonistes no hi ha el menor dubte. “Espectacular”, sentència Dani Canals, president de l’AVV de Puigmartí i un dels protagonistes indiscutibles del film. Reconeix que se li va escapar més d’una llagrimeta quan el va veure per primer cop. La compli-

salt a la gran pantalla

citat dels veïns amb els directors va ser molt estreta durant tots els mesos que va durar el rodat-ge. “Vam tenir llibertat absoluta per gravar-los i vam aconseguir molta confiança mútua”, explica Roger. Segons el seu company de direcció, “la deshinibició” que demostren els veïns dóna la sensació de que han oblidat completament que tenen un càmera davant. “La nit del 14 d’agost vam tenir el micro po-sat tota l’estona, però és que no eres conscient de que el tenies”, reconeix el Dani, infatigable company a la comissió de festes amb Maite Torres, un altre pilar de l’AVV. Tots els protagonistes regalen contínuament imatges, frases i mirades absolutament perdurables. La Gràcia d’Els úl-tims és bonica i autèntica, un

xic pessimista, sempre valenta i detallista. La Gràcia vista des dels terrats, des del bar de la can-tonda del mercat de l’Abaceria, des de la porteria on treballa la Maite. I des de l’entrega de pre-mis del concurs de guarnits de la Festa Major de Gràcia 2011. Puigmartí no ha estat l’últim. El seu bosc de nans ha estat recone-gut amb el dotzè lloc. Llàgrimes i joia. “Al principi del film estan tocats, i es queixen perquè no volen tornar a perdre. Però és un documental que camina cap a l’alegria”, conclou Resines. Una història amb final feliç.

És la Gràcia vista des dels terrats, des del bar de cantonada o des d’una porteria

el FilM taMBé reCull MoMents del dia a dia dels seus Protagonistes

Cedida

de Gràcia

22


La festa esportiva

L’esport manté el cartell d’altres edicions malgrat les retalladesLes activitats esportives de la Festa Major d’enguany segueixen amb el mateix cartell d’altres anys, mante-nint totes les tradicionals trobades

que es realitzen durant els dies de celebració. Els fet que hi hagi mol-tes entitats de la Vila col.laborant en la seva organització ha permès

assegurar-ne la seva continuïtat ja que totes elles apleguen un gran nombre de participants i ja són un clàssic de l’estiu gracienc.

ÈRIC LLUENT

La Salle de Gràcia acollirà la setzena edició del Torneig de Bàsquet 3x3, tot un referent d’aquesta mena de tornejos a la capital catalana que reflecteix la gran afició a aquest esport que hi ha a la Vila. Aquest trobada donarà el tret de sortida a les ac-tivitats esportives de la Festa Ma-jor de Gràcia i es realitzarà el dia 15 d’agost a partir de les deu del matí i durant tot el dia. D’equips mixtos, el torneig compta amb tres categories: cadet, junior i sènior. L’endemà tota l’atenció la centrarà el Centre Moral de Gràcia, a la seu del qual (al carrer Ros de Olano, 9) se celebraran la vuitena edició del Torneig d’Es-

cacs i l’onzena del Torneig de Tennis Taula, tenint en compte que totes dues disciplines espor-tives ja es practiquen durant tot l’any a l’edifici de la històrica entitat. Com a novetat, en tots tres tornejos, cada participants aportarà un euro, a banda del preu de la inscripció, que anirà íntegrament destinat a Càritas. Pel que fa al ciclisme, el Club Ciclista de Gràcia, juntament amb la Fundació Festa Major de Gràcia, organitza el dissabte 18 d’agost la tradicional pedalada

CoMPetiCió d’esCaCs CeleBrada al Centre Moral l’any Passat

Cedida

l’illa gràcia

Del barri Llatí al Trastevere

Gràcia és un polièdric es-bós de la vella europa, de la que n’hem begut més, de la que ens agrada. El carrer Verdi, amb els seus cinemes en versió original, és el nostre Barri Llatí. Aquell barri parisenc que és també un laberint de carrers carregats d’història i d’interès constant. on s’assaboreix que no ha trencat definitivament amb el passat. Algun cop he anat a algun petit cinema del Barri Llatí i hi posaven el mateix anunci dels Verdi que va repassant el nom de les ciutats d’Europa. Aquell que hi surt Barcelo-na, i també Tel-Aviv, que de fet no és europea, i que fa tanta patxoca.També és el nostre Barri Llatí l’esta-ció de Fontana, amb el seu bullir de gent que dubta si decantar-se pel Carrer Gran o bé pel revifat carrer Astúries i enfocar cap les places. És la Gràcia de les entitats centenàries.El sud, més italianitzant, el marca la Travessera. És el nostre Trastevere, salpebrat d’espurnes napolitanes. Passegeu per Llibertat, allà al costat d’on va néixer Antoni Gon-zález Batista, El Pescaílla. A quatre passes Sant Roc vigila amb els seu gos des d’una petita capelleta construida en una paret. És el mateix carrer on va néixer el boxador Josep Joan Gironès, el ‘crac de Gràcia’, que es diu que va ser escorta personal del president Lluís Companys, i va morir a Mèxic el 1982. Aquests dies un grup de veïns del carrer Llibertat s’estaven a la fresca al car-rer, asseguts en la cadira de fusta tot just treta de casa, preparant l’engala-nament de festa major. Gràcia ha aconseguit integrar aquests diferents accents fent-ne una reali-tat pròpia. Una vila amb aquesta riquesa interna ben païda, tan arrelada a Europa, té una fortalesa a tota prova. Ni la crisi no podrà amb Gràcia. Visca la festa major!

Lluís

Bou

popular amb un recorregut que s’inicia al Passeig de Sant Joan amb Travessera i que acaba a la plaça de la Vila de Gràcia. En aquest cas, la trobada no inclou cap mena de competició ja que està pensada com a una activitat familiar. Com activitat més lúdi-ca, enguany se celebrarà la vui-tena edició de la Gimcana Festa Major de Gràcia, que es farà el diumenge 19 d’agost i que recor-rerà diferents carrers guarnits en els quals els participants hauran de superar diferents proves pen-sades, moltes elles per a la canalla i els més joves.

Els participants dels tornejos esportius donaran un euro a

Càrtitas en inscriure’s

XVIII Trofeu Vila de GràciaLa divuitena edició del Trofeu Vila de Gràcia de futbol en-frontarà l’Espanyol B, conjunt que aquesta propera tempora-da jugarà a Segona B, amb el primer equip del Club Espor-tiu Europa. La cita serà al Nou Sardenya el 15 d’agost a les vuit del vespre i, com ja és tra-dicional, serà el partit estrella de la pretemporada escapulada perquè és la presentació oficial

de l’Europa davant la seva afi-ció. El partit del Vila de Gràcia serà una molt bona ocasió per conèixer les noves incorpora-cions que ha fet aquest estiu el conjunt entrenat per Pedro Dólera, el míster originari del Prat que encara la seva tercera temporada consecutiva a l’Eu-ropa. Els graciencs buscaran al-çar la copa per vuitena vegada després de perdre l’any passat.

la festa esportiva

de Gràcia

23


de Gràcia

24


447independent.cat/gracia/Independent_447.pdf · l’independent Es p E c i a l FE s ta Ma j o r editorial A l’última editorial de l’Independent es posava de relleu les constants

Documents