-
Arqueologia, museus i ordinadors.
Aproximació semiòtica a l’ús de la Realitat Virtual per la
difusió de l’Arqueologia als museus.
Laia Pujol Tost
Tesi Doctoral dirigida per la Dra. Paloma González Marcén
Volum I
Departament de Prehistòria Facultat de Lletres
Universitat Autònoma de Barcelona
Juliol de 2006
-
Als meus pares, a qui dec tot el que sóc.
Al Marc, que amb la seva companyia m’ha ajudat a
millorar-ho.
-
2
-
3
ÍNDEX GENERAL DE CONTINGUTS
Agraïments...............................................................................................................
9 Llista de
taules.........................................................................................................
13 Llista de
figures........................................................................................................
15
VOLUM I: PRESENTACIÓ I CONCEPCIONS BÀSIQUES DEL PROJECTE DE
RECERCA
I.1. Presentació del projecte de
recerca............................................. 25 I.1.1.
Introducció
general......................................................................................
25I.1.2. Problemàtica
inicial......................................................................................
25I.1.3. Objectius i continguts de la tesi
doctoral....................................................
27I.1.4. Metodologia de
recerca................................................................................
31I.1.5. Context d’investigació internacional en relació amb la
RV..................... 34 I.1.5.1. Darreres tendències de l’ús de
la RV en Arqueologia........................ 35 I.1.5.2.
Desenvolupament recent de l’ús de la RV a
l’exposició.................... 39 I.1.5.3. Estudis avaluatius
sobre la
RV...........................................................
42I.1.6. Contribució a l’estat de la
qüestió...............................................................
45I.1.7. Perspectives
futures......................................................................................
46 I.2. Epistemologia i funció de
l’Arqueologia..................................... 47 I.2.1.
Introducció....................................................................................................
47I.2.2. Situació epistemològica de
l’Arqueologia................................................... 49
I.2.2.1. El debat Ciències /
Lletres..................................................................
49 I.2.2.2. La relació amb les disciplines properes: Sociologia,
Humanitats i
Història...............................................................................................
68 I.2.2.3. Què són les Ciències
Històriques?.....................................................
71 I.2.2.4. Funcionament epistemològic de
l’Arqueologia................................. 77 I.2.2.5.
L’aportació dels mètodes
quantitatius................................................ 101
I.2.2.6.
Conclusions........................................................................................
107I.2.3. Funció social de
l’Arqueologia....................................................................
109 I.2.3.1.
Introducció.........................................................................................
109 I.2.3.2. Vessant
polític....................................................................................
112 I.2.3.3. Vessant
econòmic...............................................................................
119 I.2.3.4. Vessant
divulgatiu..............................................................................
125 I.2.3.5.
Conclusions........................................................................................
132 I.3. Els museus, punt de contacte entre la societat i
l’Arqueologia. 133 I.3.1.
Introducció....................................................................................................
133I.3.2. La base: el paper dels
objectes....................................................................
139
-
4
I.3.3. Funció social del
museu................................................................................
146I.3.4. Funció comunicativa de
l’exposició............................................................
150I.3.5. Funció educativa de
l’exposició...................................................................
167I.3.6. Primeres paraules sobre el paper de les TIC al
museu............................. 176 I.4. Definició del concepte
de Realitat Virtual.................................. 184 I.4.1.
Introducció....................................................................................................
184I.4.2. Filosofia de la
virtualitat..............................................................................
185 I.4.2.1.
Introducció.........................................................................................
185 I.4.2.2. Què li passa al nostre
món?................................................................
186 I.4.2.3.
Metafísica...........................................................................................
188I.4.3. Representació pictòrica de la
realitat.........................................................
200I.4.4. La creació d’altres
móns..............................................................................
205I.4.5. La cerca de
coneixement..............................................................................
210 I.4.5.1.
Introducció.........................................................................................
210 I.4.5.2. Computadores: origen matemàtic i concepcions
subjacents.............. 210 I.4.5.3. Visualització
científica.......................................................................
221I.4.6. La RV dins les
TIC.......................................................................................
227 I.4.6.1.
Introducció.........................................................................................
227 I.4.6.2. Un període de
transformacions..........................................................
228 I.4.6.3. Els protagonistes dels canvis: multimèdia, Internet,
I. A. i
Ciberespai.........................................................................................
233I.4.7. La RV com a mitjà de
comunicació............................................................
256 I.4.7.1.
Introducció.........................................................................................
256 I.4.7.2. Tecnologia: tipologia, revisió històrica i crítica a
la definició tecnològica de la
RV........................................................................
257 I.4.7.3. Comunicació: definicions i desenvolupament del procés
281I.4.8.
Conclusions...................................................................................................
295 I.5.
Bibliografia....................................................................................
296
VOLUM II: FONAMENTS TEÒRICS DE L’ÚS DE LA RV EN EL PROCÉS DE
RECERCA ARQUEOLÒGICA. SEMIÒTICA DE LA RV.
II.1.
Introducció...................................................................................
323 II.2. Justificació del marc
teòric......................................................... 324
II.2.1.
Introducció...................................................................................................
324II.2.2. Context general on es situa la
tesi..............................................................
325II.2.3. La RV com a
virtualització........................................................................
326II.2.4. La RV com a
ordinador..............................................................................
327II.2.5. La RV com a
imatge...................................................................................
329II.2.6. L’aplicació de perspectives diverses: debat sobre
l’ajustament del marc
teòric.................................................................................................
332
-
5
II.3.
Percepció......................................................................................
339 II.3.1.
Introducció...................................................................................................
339II.3.2. Revisió històrica de les teories generals sobre la
percepció visual......... 341 II.3.2.1.
Introducció........................................................................................
341 II.3.2.2. Els
antecedents..................................................................................
342 II.3.2.3. La “teoria
clàssica”...........................................................................
343 II.3.2.4. La revisió de la teoria
clàssica..........................................................
344 II.3.2.5. Les teories
modernes.........................................................................
353II.3.3. Aspectes bàsics de la percepció
visual....................................................... 356
II.3.3.1.
Introducció........................................................................................
356 II.3.3.2. La
llum..............................................................................................
357 II.3.3.3. Anatomia i fisiologia de l’ull
humà.................................................. 362
II.3.3.4. Després de la retina I: Neurofisiologia
general................................. 369 II.3.3.5. Després de
la retina II: evidències
psicofísiques.............................. 378II.3.4. Realitat
Virtual i percepció
visual.............................................................
401 II.3.4.1.
Introducció........................................................................................
401 II.3.4.2. Una perspectiva
ecològica................................................................
401 II.3.4.3. Píxels i mapes
retinotòpics................................................................
403 II.3.4.4. Llum i
color.......................................................................................
404 II.3.4.5. Claus pictòriques de la
profunditat................................................... 408
II.3.4.6. Reconeixement dels
objectes............................................................
411 II.3.4.7. Claus no pictòriques de la
profunditat.............................................. 412
II.3.4.8.
Moviment..........................................................................................
415 II.3.4.9. Temps i
causalitat.............................................................................
417 II.3.4.10. Conclusions: realisme i Realitat
Virtual......................................... 418II.3.5. La RV i
els altres
sentits.............................................................................
430 II.3.5.1.
Introducció........................................................................................
430 II.3.5.2. El
so..................................................................................................
430 II.3.5.3. El
tacte..............................................................................................
431 II.3.5.4. L’olfacte i el
gust..............................................................................
432 II.3.5.5. Conclusions: què simula la Realitat
Virtual?.................................... 432II.3.6. Aspectes
cognitius de la percepció
visual.................................................. 435
II.3.6.1. Relació entre cognició i
percepció.................................................... 435
II.3.6.2. Les representacions
mentals.............................................................
441 II.3.6.3. Mapes cognitius i orientació
espacial............................................... 470II.3.7.
Realitat Virtual i
cognició..........................................................................
476 II.3.7.1.
Introducció........................................................................................
476 II.3.7.2. Representacions mentals i
raonament............................................... 476
II.3.7.3. Imatges mentals i
analogia................................................................
478 II.3.7.4. Mapes cognitius i
espacialitat...........................................................
480 II.4. Semiòtica de les
imatges..............................................................
484 II.4.1.
Introducció...................................................................................................
484II.4.2. Què és una
imatge?.....................................................................................
484II.4.3. Sintaxi de les
imatges..................................................................................
488 II.4.3.1.
Introducció........................................................................................
488 II.4.3.2. Elements morfològics de la
imatge................................................... 489
II.4.3.3. Elements dinàmics de la
imatge........................................................
491
-
6
II.4.3.4. Elements escalars de la
imatge......................................................... 493
II.4.3.5. Articulació dels components icònics
bàsics...................................... 494II.4.4. Semàntica
de les
imatges............................................................................
496 II.4.4.1.
Introducció........................................................................................
496 II.4.4.2. Lectura de la
imatge..........................................................................
497 II.4.4.3. Relació entre objecte i
representació................................................
499II.4.5. Pragmàtica de les
imatges..........................................................................
508 II.5. Semiòtica de la
RV......................................................................
511 II.5.1. Sintaxi de la
RV...........................................................................................
511II.5.2. Semàntica de la
RV.....................................................................................
515II.5.3. Pragmàtica de la
RV...................................................................................
522 II.5.3.1.
Introducció........................................................................................
522 II.5.3.2. La recerca
arqueològica....................................................................
523 II.5.3.2.1.
Introducció...........................................................................
523 II.5.3.2.2. Reflexions des de l’Arqueologia propera al
materialisme
cultural................................................................................
526
II.5.3.2.3. Reflexions des de l’Arqueologia propera al
processualisme...................................................................
532 II.5.3.2.4. Reflexions des d’algunes Arqueologies
postmodernes......... 556 II.5.3.2.5.
Conclusions..........................................................................
562 II.5.3.3. La presentació de l’Arqueologia al
Museu....................................... 571 II.5.3.3.1.
Introducció...........................................................................
571 II.5.3.3.2. Marc
general........................................................................
576 II.5.3.3.3. El vessant
museològic...........................................................
584 II.5.3.3.4. El vessant
museogràfic.........................................................
587 II.5.3.3.5.
Aprenentatge.........................................................................
613 II.5.3.3.6. Avaluacions in situ i estudis experimentals sobre
les TIC... 736 II.5.3.3.7. Conclusions: les TIC transformen els
museus...................... 834 II.6.
Bibliografia...................................................................................
865
VOLUM III: ESTABLINT LES BASES I OBRINT NOUS CAMINS PER
L’ÚS/ANÀLISI DE LA RV EN ARQUEOLOGIA
III.1. Introducció. 901 III.2. Estructura i continguts del
treball. 901 III.2.1. Problemàtica i objectius. 901III.2.2.
Concepcions bàsiques. 903 III.2.2.1. Epistemologia i funció de
l’Arqueologia......................................... 903
III.2.2.2. Els museus, punts de contacte entre la societat i
l’Arqueologia...... 926 III.2.2.3. Definició del concepte de
realitat virtual.........................................
936III.2.3. Justificació del marc teòric
general.........................................................
941III.2.4. Semiòtica de la
RV....................................................................................
944
-
7
III.2.4.1. Percepció i
cognició.........................................................................
944 III.2.4.2. Sintaxi de la
RV...............................................................................
951 III.2.4.3. Semàntica de la
RV.........................................................................
953 III.2.4.4. Pragmàtica de la RV I: teoria
arqueològica..................................... 956 III.2.4.5.
Pragmàtica de la RV II: la difusió als
museus................................. 961 III.3. Fonaments
teòrics de l’ús de la RV en el procés de recerca
arqueològica.........................................................................................
989 III.3.1. Fonaments teòrics per a la
recerca..........................................................
989III.3.2. Fonaments teòrics per a l’ús de la RV als museus
d’Arqueologia........ 993 III.4. Perspectives de
futur.................................................................
996 III.5.
Bibliografia.................................................................................
1001 BIBLIOGRAFIA
GENERAL....................................................... 1025
ANNEXOS.................................................................................
1079
-
8
-
9
AGRAÏMENTS
La realització d’un projecte de recerca doctoral es considera,
des del punt de vista social i acadèmic, una tasca individual, però
la realitat és que el seu acompliment no seria possible sense la
col·laboració, l’ajut o, en alguns casos, simplement la presència
de diverses persones més o menys properes a l’entorn del doctorand
o la doctoranda durant la seva feina. Essent molt conscient de la
contribució d’aquestes persones i del fet que no sempre queda prou
reflectit en uns continguts dedicats principalment a desenvolupar
qüestions científiques, voldria fer-ho constar explícitament abans
d’endinsar-nos en la matèria.
Per començar, vull agrair a la Dra. Paloma González Marcén haver
acceptat guiar-me
en el meu procés de formació com a investigadora. Durant tots
aquests anys m’ha deixat prou llibertat perquè desenvolupés jo
mateixa el meu camí però alhora estimulant-me i aconsellant-me quan
em perdia. També vull agrair-li el fet que hagi recolzat totes
aquelles iniciatives o activitats paral·leles que podien contribuir
a millorar la meva instrucció. Per això, tot i que potser no ho he
sabut entendre o expressar prou, el seu paper ha anat molt més
enllà que la simple direcció d’un treball de recerca, ha contribuït
a la meva evolució com a professional i com a persona i espero que
aquest text faci honor –ja que no pot reflectir completament– a la
confiança que sempre ha dipositat en mi, fins i tot més que jo
mateixa.
Així mateix, també vull esmentar el reconeixement envers l’equip
del Centre
d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria; molt
especialment al seu director, el Dr. Rafael Mora Torcal, pel suport
que sempre m’ha ofert, i a la Cristina Masvidal, que a través de la
feina diària s’ha acabat convertint en una amiga.
Una part molt important d’aquest projecte de recerca s’ha pogut
dur a terme gràcies a
investigadors i investigadores tant de la UAB com d’altres
universitats, espanyoles i estrangeres, als quals vaig acudir
perquè eren especialistes en algun dels àmbits tractats i que van
tenir l’amabilitat d’atendre’m i aconsellar-me.
En l’esfera internacional, a les Dres. Evangelia Kavakli i Maria
Economou, del
Departament de Tecnologia Cultural i Comunicació, dirigit per
Sofia Dascalopoulou, de la Universitat de l’Egeu, que van acceptar
la meva candidatura a una beca del projecte europeu CHIRON (Marie
Curie Early Stage Research Training Fellowship of the European
Community’s Sixth Framework Programme under contract number
MEST-CT-2004-51439).
La Dra. Kavakli va ajudar-me a instal·lar-me a Mytilini, tant
des del punt de vista
personal com professional, i això va ser un gran recolzament
tenint en compte que anava a viure en un país diferent, amb una
llengua que m’era totalment desconeguda.
A la Dra. Maria Economou li he de donar les gràcies per
diferents motius, però
sobretot per la seva dedicació a l’hora de resoldre les
qüestions administratives, la seva paciència amb la revisió dels
meus escrits i per haver-me brindat la possibilitat de col·laborar
amb ella i aprendre de la seva experiència i de les oportunitats de
formació ofertes pel projecte CHIRON. Si la Dra. González va ser
fonamental durant el meu
-
10
procés d’educació acadèmica, la Dra. Economou haurà estat
essencial per als meus primers passos en el món professional.
Al Dr. Maurizio Forte i equip de l’Istituto per le Technologie
Applicate ai Beni
Culturali (CNR, Roma), que no només va discutir amb mi sobre què
és la RV i em va recomanar bibliografia sobre el tema, sinó que em
va acollir al seu laboratori, primer amb una borsa de viatge del
DURSI (FI, IIIer Pla de Recerca 2001/2004) i després ja com a
investigadora col·laboradora, a través de la beca Marie Curie.
Aquestes dues estades van ser molt valuoses perquè, deixant de
banda la feina realitzada, vaig poder viure de primera mà com és
una part del món de la recerca professional.
A la Dra. Maria Roussou, a qui vaig conèixer durant la visita al
CAVE de l’Hellenic
Cosmos, pertanyent a la Fundació del Món Hel·lènic a Atenes. No
només vam tenir una guia excepcional, sinó que la seva experiència
i els seus interessos de recerca, paral·lels als meus però
orientats des de la perspectiva de les Ciències computacionals, van
ser fonamentals durant la segona part del projecte, és a dir, en
relació amb l’avaluació experimental de la RV. Un cop passat el
primer ensurt, va ser un gran estímul saber que hi ha altra gent
que es dedica exactament al mateix que jo però té una formació
diferent, ja que això deixa oberta la possibilitat de futures
col·laboracions entre especialistes diversos, que és, precisament,
el que necessita en aquest moment l’àmbit de les aplicacions
tecnològiques al Patrimoni.
Al Dr. Franco Niccolucci, sempre tan enfeinat, per haver atès
les meves preguntes
sobre la RV i haver anat seguint la meva evolució a través dels
Congressos internacionals.
Al Dr. Daniël Pletinckx, que em va proporcionar la possibilitat
d’una estada de
recerca a Ename (Oudenaarde, Bèlgica), durant la qual vaig
col·laborar amb un equip de treball –el personal del Museu d’Ename–
fantàstic i vaig tenir l’oportunitat de veure a la realitat com es
produeix el contacte entre el públic i el Patrimoni i com hi poden
contribuir les TIC.
I, evidentment, no podria deixar d’esmentar la primera fornada
de becaris i becàries
del projecte CHIRON i al Dr. Sorin Hermon, coordinador del
projecte. La nostra trobada a Prato va ser molt més que un
“workshop”, perquè no només hi vaig aprendre a construir projectes
comuns i treballar en equip, sinó que també hi vaig trobar persones
encantadores. Estar sopant a la mateixa taula persones jueves,
musulmanes, ortodoxes, catòliques, protestants i sintoistes, i
intercanviar els nostres punts de vista sobre qüestions històriques
i d’actualitat és una experiència que no té preu i que demostra el
valor no únicament científic d’aquest tipus d’iniciatives
internacionals. Tant de bo fos sempre així, que la recerca apropa
en lloc de separar les persones!
En l’àmbit nacional, he de regraciar al Dr. Joan Santacana, per
aconsellar-me sobre
com orientar la meva recerca gràcies a la seva experiència sobre
la museografia arqueològica. L’estada a “UB Projects” va ser molt
estimulant perquè no només em va servir per donar un gir qualitatiu
al meu projecte, sinó que també em va fer reflexionar sobre el
veritable paper d’una tesi doctoral, és a dir, en el meu futur.
Al Dr. Mikel Asensio per haver-me ofert el seu ajut, a través
del correu electrònic i
enviant-me voluntàriament els seus articles, malgrat que no ens
coneixíem anteriorment.
-
11
Els seus comentaris i la seva recerca han estat fonamentals per
al desenvolupament d’una part transcendental d’aquest treball,
concretament les característiques de les Ciències Històriques, el
seu ensenyament i la metodologia avaluativa de les exposicions.
Al Dr. Gabriel Alcalde pel temps dedicat a meves preguntes sobre
museus
Arqueologia i pels seus consells sobre avaluació, que em van
permetre de començar a construir una perspectiva pràctica sobre els
museus d’Arqueologia i l’avaluació de la RV en aquest context.
Al Dr. Alejandro Maiche per haver-me ajudat tan pacientment a
fer els primers
passos en un àmbit gens fàcil com el de la percepció –sobretot
perquè era nou per mi– i haver-se pres la molèstia de comprendre el
meu objectiu per aconsellar-me de la manera més adequada possible.
Precisament, la seva dedicació apassionada a la docència i la
recerca d’aquest tema em va portar més d’una vegada a perdre de
vista el veritable objectiu de la meva recerca.
Al Dr. Joan Anton Barceló, perquè la seva influència acadèmica i
personal ha estat
determinant per la meva carrera. Pocs professors han estat tan
estimulants com ell i sobretot, gràcies a les seves decisions, va
contribuir a orientar el meu procés de formació de la millor manera
possible.
També vull fer constar el meu reconeixement a altres persones,
no directament
vinculades al món específic de la recerca o bé que, com jo,
estaven realitzant el seu procés de formació en el Tercer
Cicle.
En primer lloc, a Francisco Javier Melero, que està fet tot un
expert en el seu tema,
per haver-me ajudat amb les qüestions més desconegudes per mi
del món de la visualització gràfica computacional.
Al Carles Aguiló, l’amic virtual, que sempre ha estat “dins” el
meu ordinador, en
qualsevol punt del món en què em trobés, fent-me companyia i
ajudant-me amb qualsevol dubte tècnic o teòric que tingués i
posant-me al corrent de les novetats dins el Ciberespai. Fent una
mirada retrospectiva, la seva ajuda ha estat molt més gran que no
sembla per la seva constància i oportunitat.
A l’Enric Delgado, amb qui m’uneix una amistat inefable, per les
valuoses converses
sobre l’abast de la Ciència, quan la meva intuïció es veia
frenada per la manca de coneixements matemàtics. I, per aquest
mateix motiu, també vull agrair al Jaume Romero, la seva paciència
i l’estímul rebut d’algú que treballa en quelcom tan apassionant
com la filosofia de les Matemàtiques, encara que veiés amb
escepticisme la relació entre la topologia i la RV.
A totes aquestes persones que han contribuït directament al
desenvolupament del
projecte de recerca recollit en aquest treball, i a totes
aquelles que hi han contribuït indirectament –com ara la Marousa i
el Christos Tsakogiannis, l’Amélie i el Pascal, l’equip d’Ergani,
el Christos Kaloniatis, la Hemi Bozini, la Roula i la família
Kourtzis– o que, per pura negligència, hagi pogut oblidar
d’esmentar –les meves disculpes per aquest fet i, sobretot, el meu
més sincer i afectuós agraïment.
-
12
-
13
LLISTA DE TAULES Taula 1: Distinció entre l’exposició concebuda
com a mitjà de comunicació de masses o com a comunicació
interpersonal, adaptada a partir de (Pastor, 2004:
51)......................... 161Taula 2: Característiques del
Ciberespai en contraposició amb els entorns tradicionals en què es
mou l’ésser
humà.................................................................................................
248Taula 3: Classificació dels diferents tipus d’interfície en
funció de la relació que estableixen entre el món real i el
virtual..............................................................................
277Taula 4: Classificació dels signes artificials (Schaff,
1966)............................................... 503Taula 5:
L’escala d’iconicitat estableix una gradació ontològica i
epistemològica en funció del nivell de proximitat a la realitat. A
partir de (Villafañe, 1998).......................... 505Taula 6:
Funcions principals de les
imatges.......................................................................
509Taula 7: Funcions ideals per a cadascun dels tipus de
representació externa ordenats en l’escala
d’iconicitat..............................................................................................................
510Taula 8: Situació de la RV dins l’escala
d’iconicitat..........................................................
518Taula 9: Escala d’iconicitat o, més aviat, de proximitat a la
realitat, tal com queda un cop hem introduït la capacitat
interactiva quatridimensional de la
RV............................... 520Taula 10: Usos de la RV en
funció de la concepció arqueològica subjacent......................
565Taula 11: Resum de tots els elements involucrats en els tres
grans grups de variables que intervenen en el procés d’ensenyament
– aprenentatge................................................
659Taula 12: Resum i classificació de les característiques
intrapsicològiques segons el seu grau de generalitat i estabilitat
(Clariana,
1994)..................................................................
659Taula 13: Resum dels factors associats a cadascuna de les tres
escales que contribueixen a definir la personalitat (Clariana,
1994)......................................................
666Taula 14: Descripció de les facultats que defineixen la
intel·ligència i els tipus de persona
associats..................................................................................................................
671Taula 15: Habilitats cognitives que pot ajudar a desenvolupar
l’Arqueologia i de quina manera hi contribueix (Henson,
2004).................................................................................
686Taula 16: Diferències entre els entorns formals i informals
d’aprenentatge...................... 692Taula 17: Característiques
de cada tipus d’aprenentatge (Asensio,
1993)......................... 706Taula 18: Comparació entre les
característiques del NPR i el fotorealisme (Green,
1999)....................................................................................................................................
859Taula 19: Situació de la RV dins l’escala
d’iconicitat........................................................
955Taula 20: Escala d’iconicitat o, més aviat, de proximitat a la
realitat, tal com queda un cop hem introduït la capacitat
interactiva quatridimensional de la
RV............................... 956
-
14
-
15
LLISTA DE FIGURES Figura 1: Estructura bàsica de la problemàtica
d’aquest projecte de recerca...................... 26 Figura 2:
Diagrama esquemàtic que mostra les relacions entre teoria, models i
dades (Read, 1990:
34)...................................................................................................................
83 Figura 3: Adaptació de l’esquema de funcionament del coneixement
científic adaptat a
l’Arqueologia........................................................................................................................
98 Figura 4: El procés actual de construcció de coneixement
arqueològic des del punt de vista
semiòtic........................................................................................................................
102 Figura 5: Transformació de la funció semiòtica de l’objecte al
llarg de la seva existència, des del context original fins al
museu................................................................
144 Figura 6: Model general de comunicació, tal com el van
plantejar Shannon i Weaver. A partir de (Hooper-Greenhill,
1998)......................................................................................
157 Figura 7: Transformació del model senzill de comunicació en el
moment que es considera l’emissor/a com a element actiu
(Hooper-Greenhill, 1998)................................. 158
Figura 8: Model de la xarxa de contactes com a alternativa al
esquema de comunicació tradicional. A partir de (Hooper-Greenhill,
1998)...............................................................
158 Figura 9: Model de les cadenes jerarquitzades com a alternativa
al esquema de comunicació tradicional. A partir de
(Hooper-Greenhill, 1998)..........................................
159 Figura 10: Model de comunicació de l’exposició com a
experiència compartida a partir de [(Schramm, 1954) citat a (Morgan
i Welton, 1994:
33)]................................................. 166 Figura
11: Esquema de relacions entre quatre pols que permet definit la
noció de virtualitat segons Pierre Lévy (Lévy,
1995).........................................................................
195 Figura 12: La RV conté tres nivells ontològics
diferents.................................................... 197
Figura 13: El “Sensorama Simulator” de Morton
Heilig.................................................... 261
Figura 14: Un altre exemple de la genialitat de Morton Heilig: va
patentar el un casc de simulació immersiva deu anys abans que Ivan
Sutherland comercialitzés el primer
HMD.....................................................................................................................................
262 Figura 15: La calculadora que Blaise Pascal va inventar per
ajudar el seu pare a l'hora de realitzar la
comptabilitat..................................................................................................
264 Figura 16: La màquina analítica de Charles Babbage i Ada
Byron.................................... 265 Figura 17: El sistema
VIVED de visualització immersiva emprat per la NASA per
l'entrenament dels
pilots.......................................................................................................
269 Figura 18: Representació esquemàtica d’un sistema de RV.
Adaptat i completat a partir de (Coiffet,
1995).................................................................................................................
270 Figura 19: Els actuals ordinadors multimèdia són molt més que
simples computadores: gràcies a la lògica numèrica, reuneixen
diverses funcions en un sol aparell....................... 271
Figura 20: Esquema del Cave Automatic Virtual
Environment......................................... 272 Figura 21:
HMD comercialitzat per la VPL Research a partir del
1989............................. 273 Figura 22: El BOOM, una altra
forma de Realitat Virtual Immersiva................................
273 Figura 23: El VRD: La nova generació d'ulleres de visualització
augmentada.................. 273 Figura 24: El Teatre Virtual del
CINECA (Bolonya,
Itàlia)............................................... 273 Figura
25: Esquema de funcionament del Videoplace de Myron Krueger,
inventor de la Realitat
Artificial..................................................................................................................
274 Figura 26: El Workbench, un exemple de Realitat Híbrida per
l'experimentació
científica...............................................................................................................................
274 Figura 27: Un altre element propi de la Realitat Virtual
Immersiva: el Dataglove............ 275 Figura 28: El continu
realitat - virtualitat com a forma de classificació de la RV
(Milgram i Kishino, 1994; Milgram i Takemura,
1994)...................................................... 276
Figura 29: La situació de les diferents interfícies en el continu
realitat - virtualitat........... 277 Figura 30: Classificació de
diverses tecnologies de comunicació en funció de dos paràmetres:
realisme i
interactivitat.....................................................................................
292
-
16
Figura 31: Comparació entre els esquemes comunicatius
“tradicional” i el que caracteritza la RV en sentit
general......................................................................................
294
Figura 32: L’habitació
d’Ames...........................................................................................
348 Figura 33: Espectre de la llum
blanca.................................................................................
358 Figura 34: El cercle de colors. Els desplaçaments en el
perímetre representen canvis de matís; els moviments dins un radi,
canvis en la
saturació.................................................... 359
Figura 35: Esquema de funcionament d'una lent convexa, que és el
tipus que correspon al cristal·lí de
l'ull.................................................................................................................
361 Figura 36: Secció transversal de l'ull humà i posició dins el
crani..................................... 364 Figura 37: Cèl·lules
retinals. A més de les cèl·lules transductores (cons i bastons), a
l'ull també hi ha neurones (Lillo,
1993)......................................................................................
366 Figura 38: Densitat de cons i bastons a la retina (Lillo,
1993)............................................ 367 Figura 39:
Absorció de l'energia lluminosa per part de les tres poblacions de
cons de l'ull humà (Fischler i Firschein,
1987).................................................................................
368 Figura 40: Tres tipus de neurones: a) Bipolar; b)
Pseudo-unipolar; c) Multipolar (Fischler i Firschein,
1987)..................................................................................................
370 Figura 41: Localització funcional del cervell (Fischler i
Firschein, 1987)......................... 371 Figura 42: La via
genículo - estriada designa tots les regions del cervell
involucrades en la percepció visual (Lillo,
1993)...........................................................................................
373 Figura 43: Esquema general d'una hipercolumna, que mostra les
orientacions de les cèl·lules del cervell (Lillo,
1993)..........................................................................................
375 Figura 44: Connexions entre les diferents regions involucrades
en la percepció visual del macac (Fischler i Firschein,
1987).................................................................................
376 Figura 45: Lleis d'organització perceptiva de la Gestalt
(Lillo, 1993)................................ 380 Figura 46:
Relació entre fons i figura. Es una copa o són dues cares? (Lillo,
1993).......... 381 Figura 47: Disparitat retinal. Els objectes
situats a la línia de l´horòpter projecten imatges en parts
equivalents de les retines (A). Si ens n'allunyem, augmenta la
disparitat en les projeccions retinals (Lillo,
1993)...............................................................................
389 Figura 48: Paleta de colors tal com apareix en un programa comú
d’edició d’imatges..... 406 Figura 49: L'entorn sensorial de
l'ésser humà es percep com una globalitat però la virtualitat
computacional els simula
separadament..............................................................
433 Figura 50: Constància de forma significa que quan veiem
l'el·lipse (b) de la fotografia (a), interpretem que es tracta d'un
cercle (Lillo,
1993)........................................................ 439
Figura 51: Flux dels senyals relacionats amb el llenguatge. a) Dir
una paraula sentida; b) Dir una paraula llegida (Fischler i
Firschein,
1987)........................................................ 458
Figura 52: Esquema de les estructures involucrades en la producció
i comprensió del llenguatge (Fischler i Firschein,
1987).................................................................................
458 Figura 53: Esquema del sistema de representació del cervell:
els elements verbals i no verbals estan emmagatzemats en un sistema
comú (Mayor i Moñivas, 1992).................... 459 Figura 54:
Esquema del procés de modelització de la
realitat............................................ 485 Figura 55:
Esquema del funcionament de les imatges des del punt de vista
semiòtic (Villafañe,
1998)..................................................................................................................
495 Figura 56: relació entre denotació i connotació en la lectura
d’una imatge........................ 498 Figura 57: Triangle
semàntic que relaciona significant i
significat.................................... 502 Figura 58:
Funcionament semiòtic de la RV: la seva interactivitat modifica
sensiblement l'esquema pensat per les
imatges....................................................................
514 Figura 59: Comprensió de les imatges tal com queda un cop
modificada per la intervenció de la
interactivitat..............................................................................................
515 Figura 60: Participació de la RV en el procés de recerca
arqueològica, en virtut de la seva relació analògica amb la
realitat del registre
arqueològic............................................ 524 Figura
61: Definició de la RV en funció de l’objecte d’estudi i la forma
d’aproximar-s’hi per part de la
disciplina.................................................................................................
565 Figura 62: classificació del procés d’ensenyament -
aprenentatge en funció de dos eixos amb exemples de cada tipus
(Novak,
1986).........................................................................
643
Figura 63: situació dels diferents models d’aprenentatge de les
disciplines històriques 690
-
17
dins la classificació dels processos d’ensenyament –
aprenentatge establerta per
Ausubel.................................................................................................................................
Figura 64: tipus d’aprenentatge significatiu i classificació en
funció del nivell d’interactivitat i de complexitat /
abstracció........................................................................
725
Figura 65: seqüència de l’aprenentatge
reconstructiu.........................................................
726 Figura 66: Esquema de funcionament d'un sistema de Realitat
Híbrida al “Well of Inventions” (Strauss, Fleischmann et al.,
2003)...................................................................
759 Figura 67: El "Soundgarten", exemple dels “Tangible Media”: la
virtualitat s'introdueix dins els objectes reals (Strauss,
Fleischmann et al.,
2003)................................................... 760 Figura
68: Esquema de funcionament d'un altre sistema de Realitat Híbrida
al “Well of Inventions” (Strauss, Fleischmann et al.,
2003)...................................................................
762 Figura 69: situació dels diferents dispositius dins el continu
entre els tres pols de la RV.. 837 Figura 70: caracterització del
MV en funció de l’opció museogràfica...............................
838 Figura 71: Comparació entre les exposicions tradicionals i
“interactives” segons Roy Ascott (Ascott, 2002:
9).......................................................................................................
849 Figura 72: classificació de la interactivitat en funció del
tipus de resposta del sistema i l’activitat de
l’usuari/ària......................................................................................................
854 Figura 73: con de l’experiència d’Edgar Dale adaptat a la
interactivitat al museu (Dale,
1969).....................................................................................................................................
861 Figura 74: diagrama esquemàtic que mostra les relacions entre
teoria, models i dades (Read,
1990).........................................................................................................................
910 Figura 75: adaptació de l’esquema de funcionament del
coneixement científic adaptat a
l’Arqueologia........................................................................................................................
916 Figura 76: Funcionament semiòtic de la RV: la seva
interactivitat modifica sensiblement l'esquema pensat per les
imatges....................................................................
953 Figura 77: comprensió de les imatges tal com queda un cop
modificada per la intervenció de la
interactivitat..............................................................................................
954
-
18
-
VOLUM I
PRESENTACIÓ I CONCEPCIONS BÀSIQUES DEL PROJECTE DE RECERCA
-
20
-
21
Índex I.1. Presentació del projecte de
recerca............................................... 25 I.1.1.
Introducció
general........................................................................................
25I.1.2. Problemàtica
inicial........................................................................................
25I.1.3. Objectius i continguts de la tesi
doctoral......................................................
27I.1.4. Metodologia de
recerca..................................................................................
31I.1.5. Context d’investigació internacional en relació amb la
RV....................... 34 I.1.5.1. Darreres tendències de l’ús
de la RV en Arqueologia......................... 35 I.1.5.2.
Desenvolupament recent de l’ús de la RV a
l’exposició...................... 39 I.1.5.3. Estudis avaluatius
sobre la
RV.............................................................
42I.1.6. Contribució a l’estat de la
qüestió.................................................................
45I.1.7. Perspectives
futures........................................................................................
46 I.2. Epistemologia i funció de
l’Arqueologia....................................... 47 I.2.1.
Introducció......................................................................................................
47I.2.2. Situació epistemològica de
l’Arqueologia.....................................................
49 I.2.2.1. El debat Ciències /
Lletres....................................................................
49 I.2.2.2. La relació amb les disciplines properes: Sociologia,
Humanitats i
Història.................................................................................................
68 I.2.2.3. Què són les Ciències
Històriques?.......................................................
71 I.2.2.4. Funcionament epistemològic de
l’Arqueologia................................... 77 I.2.2.4.1. La
dicotomia descripció /
interpretació.................................. 77 I.2.2.4.2.
Objectiu de
l’Arqueologia.......................................................
81 I.2.2.4.3. Estructura epistemològica bàsica de
l’Arqueologia............... 82 I.2.2.4.4. La societat, objecte
d’estudi.................................................... 85
I.2.2.4.5. La Teoria del
Caos..................................................................
86 I.2.2.4.6. Aplicació de la Teoria del Caos a les Ciències
Històriques.... 89 I.2.2.4.7. La Teoria de la Cultura
Material............................................ 96 I.2.2.5.
L’aportació dels mètodes
quantitatius.................................................. 101
I.2.2.6.
Conclusions..........................................................................................
107I.2.3. Funció social de
l’Arqueologia......................................................................
109 I.2.3.1.
Introducció...........................................................................................
109 I.2.3.2. Vessant
polític......................................................................................
112 I.2.3.3. Vessant
econòmic.................................................................................
119 I.2.3.4. Vessant
divulgatiu................................................................................
125 I.2.3.5.
Conclusions..........................................................................................
132 I.3. Els museus, punt de contacte entre la societat i
l’Arqueologia.. 133 I.3.1.
Introducció......................................................................................................
133I.3.2. La base: el paper dels
objectes......................................................................
139I.3.3. Funció social del
museu..................................................................................
146I.3.4. Funció comunicativa de
l’exposició..............................................................
150I.3.5. Funció educativa de
l’exposició.....................................................................
167I.3.6. Primeres paraules sobre el paper de les TIC al
museu............................... 176
-
22
I.4. Definició del concepte de Realitat
Virtual.................................... 184I.4.1.
Introducció......................................................................................................
184I.4.2. Filosofia de la
virtualitat................................................................................
185 I.4.2.1.
Introducció...........................................................................................
185 I.4.2.2. Què li passa al nostre
món?..................................................................
186 I.4.2.3.
Metafísica.............................................................................................
188 I.4.2.3.1.
Introducció...............................................................................
188 I.4.2.3.2. Origen i evolució del terme
“virtual”..................................... 189 I.4.2.3.3. La
realitat dins els
ordinadors.................................................
194I.4.3. Representació pictòrica de la
realitat...........................................................
200I.4.4. La creació d’altres
móns................................................................................
205I.4.5. La cerca de
coneixement................................................................................
210 I.4.5.1.
Introducció...........................................................................................
210 I.4.5.2. Computadores: origen matemàtic i concepcions
subjacents................ 210 I.4.5.2.1. L’origen matemàtic de les
computadores................................ 210 I.4.5.2.2. El
processador pot ser més fort que la ploma.........................
214 I.4.5.2.3. La RV com a
computadora......................................................
219 I.4.5.3. Visualització
científica.........................................................................
221I.4.6. La RV dins les
TIC.........................................................................................
227 I.4.6.1.
Introducció...........................................................................................
227 I.4.6.2. Un període de
transformacions............................................................
228 I.4.6.3. Els protagonistes dels canvis: multimèdia, Internet,
I. A. i Ciberespai 233 I.4.6.3.1.
Multimèdia...............................................................................
233 I.4.6.3.2.
Internet.....................................................................................
235 I.4.6.3.3. Intel·ligència
artificial.............................................................
237 Panorama
general....................................................................................
237 Sistemes experts i xarxes
neurals............................................................
238
Simulació................................................................................................
240 Relació amb la
RV..................................................................................
242 I.4.6.3.4.
Ciberespai................................................................................
243 Origen del
terme......................................................................................
243 Les arrels terrestres del
ciberespai..........................................................
244 El ciberespai com a acompliment
epistemològic.................................... 246 Diferències
amb la
RV............................................................................
254 I.4.6.3.5.
Conclusions..............................................................................
255I.4.7. La RV com a mitjà de
comunicació..............................................................
256 I.4.7.1.
Introducció...........................................................................................
256 I.4.7.2. Tecnologia: tipologia, revisió històrica i crítica a
la definició tecnològica de la
RV............................................................................
257 I.4.7.2.1. Crítica a la definició tecnològica de la
RV.............................. 257 I.4.7.2.2. El desenvolupament
tecnològic de la RV (I): el paper del PC 260 I.4.7.2.3. El
desenvolupament tecnològic de la RV (II): aparició de les diferents
interfícies computacionals.......................................
267 I.4.7.2.4. Tipologia de la
RV...................................................................
269 I.4.7.2.5. La tecnologia al seu
lloc.......................................................... 280
I.4.7.3. Comunicació: definicions i desenvolupament del
procés.................... 281 I.4.7.3.1.
Introducció...............................................................................
281 I.4.7.3.2. El procés de
comunicació........................................................
284 Definició dels conceptes bàsics: informació i
comunicació................... 284 La RV transforma el procés de
comunicació.......................................... 288
-
23
I.4.8.
Conclusions.....................................................................................................
295 I.5.
Bibliografia......................................................................................
296
-
24
-
25
I.1. Presentació del projecte de recerca I.1.1. Introducció
general
Els presents volums exposen el desenvolupament i els resultats
del projecte de tesi doctoral dut a terme durant els anys 2001-2006
–el Treball de Recerca d Tercer Cicle va ser defensat l’octubre de
2002– al Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de
Barcelona, sota la direcció de la Doctora Paloma González Marcén,
professora titular d’aquest departament i co-directora del Centre
d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria, centre
especial de recerca d’aquesta mateixa universitat. Per a la
realització del projecte vaig comptar amb una beca FI del
Departament d’Universitats, Recerca i Informació de la Generalitat
de Catalunya (III Pla de Recerca de Catalunya 2001/2004), que també
em va concedir dues borses de viatge per a estades de recerca al
Virtual Heritage Lab de l’ITABC-CNR de Roma (novembre de 2003) i al
Heritage studies research group de l’Institute of Archaeology,
University College of London (novembre – desembre de 2004), i una
beca Marie Curie Early Stage Research Training de la Unió Europea
(Sixth Framework Programme, nº de contracte MEST-CT-2004-51439),
que em va permetre d’integrar-me a la Universitat de l’Egeu
(Mytilene, Grècia) dins el marc del projecte CHIRON, que reuneix en
una mateixa iniciativa diverses universitats europees i del Pròxim
Orient.
El projecte s’interessa per l’ús de la Realitat Virtual (RV) com
a eina divulgativa:
pretén comprendre si la RV és útil i de quina manera per la
difusió de l’Arqueologia al museu. Com que es tracta d’una imatge i
la qüestió inclou àmbits diversos, estableix un marc teòric
semiòtic que permet emprar la seva metodologia analítica i alhora
reunir tots les informacions de manera coherent. Els dominis de
coneixement implicats són l’Arqueologia (epistemologia), la
Percepció i la Cognició humanes, la Museologia, la Comunicació, la
Tecnologia, la Història de la Ciència, la Semiòtica de les imatges,
la Museologia, la Museografia i l’Aprenentatge, i cada apartat
respectiu ha procurat combinar les deduccions teòriques i les
contrastacions empíriques per tal de proposar uns primers fonaments
teòrics per l’ús de la RV com eina de difusió en Arqueologia.
I.1.2. Problemàtica inicial
El punt de partida del projecte és la generalització de l’ús de
les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en totes les
esferes de la societat actual, i més concretament en Arqueologia,
un domini de coneixement tradicionalment poc relacionat amb els
mètodes quantitatius i les aplicacions computacionals; per
consegüent, es planteja la qüestió sobre com influeix aquesta
innovació tecnològica en la pràctica de recerca i de difusió de la
disciplina.
L’abast concret de la recerca és l’ús de la RV als museus
d’Arqueologia. He triat la
difusió i no pas la recerca per motius d’interès personal i
perquè considero que l’Arqueologia és una disciplina social i, per
tant, cal parar molta atenció als continguts i les formes de
divulgació, perquè siguin els més adequats en funció dels
interessos o les característiques de la societat, els canals de
comunicació, i el nivell de coneixements i els objectius de la
disciplina. Dins la divulgació, m’he decantat pels museus i no
pas
-
26
pels llibres perquè és la principal instància de contacte entre
la recerca professional i el gran públic i perquè, continuant la
tendència de renovació museogràfica iniciada al darrer terç del s.
XX, estan adoptat les TIC com a vehicle de comunicació fonamental.
Finalment, d’entre totes les TIC, he escollit la RV i no el
Multimèdia, que és l’altra tecnologia més estesa, per diferents
motius: perquè també es fa servir en recerca, encara que molt
puntualment, i crec que aquest fet implicar un valor afegit de cara
a la difusió; perquè s’ha convertit en una de les formes més
habituals de transmissió de coneixement arqueològic, molt
estretament lligada als jaciments i els objectes; i, en relació amb
això darrer, perquè, a diferència del Multimèdia, conté un seguit
d’implicacions epistemològiques transcendentals –sobre la concepció
subjacent de les Ciències Històriques i, concretament de
l’Arqueologia, més propera a la Ciència o a l’Art– que s’estan
transmetent de manera més o menys conscient a la societat i que
haurien de ser discutides.
Figura 1: estructura bàsica de la problemàtica d’aquest projecte
de recerca.
La problemàtica que sorgeix en aquest context és la següent:
actualment s’ha estès l’ús de la RV als museus d’Arqueologia i
s’afirma que posseeix nombrosos avantatges, però no s’especifica
quins són o bé es fa de manera molt superficial, dient simplement
que contribueix a millorar el gaudi i/o la comprensió de la
disciplina. Per tant, aquesta tesi es pregunta:
És cert que la RV és millor que altres estratègies
comunicatives? Per quin(s)
motiu (s)?
Quines són les característiques especifiques que li confereixen
aquest avantatge?
En quina base teòrico - empírica es fonamenten? L’objectiu, el
desenvolupament i les implicacions d’aquest projecte per a
l’Arqueologia, els museus i l’ús de la RV en aquests dos àmbits,
es poden condensar en l’adaptació que faig de la següent frase de
Simon James. Diu l’autor (James, 1999: 133):
Arqueologia Museus
TIC
RV
RV
Museus Arqueologia 1
2 3
1) Difusió a través de 2) Empra com a mitjà de comunicació 3) Es
fa servir en recerca / mostra les concepcions subjacents.
-
27
“I suggest that instead of asking, ‘How do we present
archaeology in museums?’, we should ask, ‘What is the role of the
museum in the presentation of archaeology?’”
La frase es podria adaptar de la següent manera:
“Jo suggereixo que en lloc de preguntar ‘Com utilitzem la RV al
museu?’, preguntéssim ‘Quin és el paper de la RV en la presentació
de l’Arqueologia?’”
Aquesta modificació implica que la RV necessita una base teòrica
de tipus epistemològic i museològic per poder ser emprada com a
eina comunicativa i no elimina, ni molt menys, les implicacions
que, en darrera instància, la frase de Simon James aixecava sobre
la concepció de la disciplina i els museus. Com veurem, una
pregunta aparentment tan tecnològica com és l’ús de la RV torna a
posar sobre la taula el vell debat sobre la construcció i
transmissió del coneixement arqueològic. En conclusió, lligant amb
la introducció de la problemàtica, preguntar què pot aportar RV a
Arqueologia des del punt de vista de l’aprenentatge, la
comunicació, l’epistemologia, etc., equival, en el fons, a
preguntar de quina manera està canviant la nostra societat com a
conseqüència de la introducció de les TIC, a través d’un exemple
concret.
I.1.3. Objectius i continguts de la tesi doctoral
La revisió dels usos reals i la bibliografia relacionada amb el
tema –realitzada durant la primera part del projecte de recerca i
presentada en treballs anteriors (Pujol, 2002a; 2002b; 2004)–
evidencia que no només manca la base teòrico - metodològica a la
qual feia referència en el capítol anterior, sinó que
s’infrautilitzen les capacitats reals de la RV, per raons que no
tenen a veure amb la tecnologia sinó amb la concepció de
l’Arqueologia.
A l’hora de divulgar el coneixement arqueològic tenim dues
possibilitats: mostrar
com era el passat o mostrar com creiem que era i, sobretot, com
ho sabem; en altres paraules, posar l’èmfasi en el caràcter relatiu
de la informació i en la metodologia. Tal com afirmava Joan
Santacana en una comunicació personal, els Museus de Ciència sí
presenten la base experimental associada als objectes perquè és una
característica inherent a aquesta forma d’obtenció de coneixement,
necessària per l’acceptació de les afirmacions; però, en el cas de
la Història, l’omissió dels mètodes la converteix en mite, en una
construcció basada en interessos polítics i concepcions personals,
molt difícil de contrastar però molt fàcil de manipular. Això també
és vàlid per l’Arqueologia, en què segueix predominant una
concepció artística, més centrada en els objectes que en el seu
significat contextual, la qual, a l’hora de preparar una exposició,
encara porta a pensar quins objectes es volen mostrar i no pas quin
discurs es vol transmetre.
Aquestes dues característiques –la manca de metodologia i la
importància dels
artefactes– s’adiuen plenament amb la comunicació visual a
través d’imatges, perquè aquestes presenten instantànies d’un
conjunt d’elements objectivats que el nostre sistema cognitiu
interpreta com a veritables. És per això que tradicionalment
l’Arqueologia ha mostrat dibuixos d’objectes i jaciments, i que ara
ha trobat la gran solució en les reconstruccions virtuals: és més
espectacular i atractiva –com una màquina del temps–, per la qual
cosa permet vendre més i substituir més efectivament les imatges
mentals. Així doncs, difícilment es podria trobar i analitzar un
exemple de
-
28
RV tal com la defineixo jo, simplement perquè no existeix
–sobretot fora del món de la museografia anglo-saxona, en què la
tradició de la museografia comprensiva i els “hands-on” podria
haver influït la tecnologia i fer-la més interactiva–: no s’ha
creat una RV de tipus experimental perquè falta el corpus teòric i
experimental bàsic a partir del qual crear el model, com sí hi ha
en Arquitectura o Enginyeria.
Conseqüentment, a l’hora d’orientar la recerca, podria
formalitzar molt bé la
problemàtica però no podria tirar per la segona via
–l’experimental– perquè manquen els exemples d’anàlisi. Val més
desenvolupar la primera via i generar una reflexió teòrica global,
sobretot tenint en compte que actualment està fragmentada en els
coneixements produïts pels diversos àmbits relacionats amb l’ús de
la RV com a eina divulgativa. Per tant, la finalitat del projecte
de recerca doctoral és començar a construir aquesta fonamentació
teòrica que, evidentment, no pot consistir en construccions
purament intel·lectuals, sinó que ha d’estar ancorada en dades
empíriques; i per això l’objectiu consisteix en la realització
d’una cerca sistemàtica dels coneixements teòrics i empírics de
tots els àmbits implicats per la pregunta inicial, i la seva
integració en una base coherent, que proporcioni unes directrius
sobre com integrar la RV als museus d’Arqueologia.
Tanmateix, el fet que l’objectiu no sigui aprofundir en un tema,
sinó establir
connexions entre diversos àmbits no està exempt de problemes. En
primer lloc, de tipus intern, de sistematització i coherència entre
els apartats, de manca de profunditat de les anàlisis, etc., tal
com veurem en parlar de la metodologia de recerca. Però, sobretot,
a aquest nivell més general, de contradicció entre, d’una banda, el
model de recerca cap el qual es tendeix que, com que és
interdisciplinari, demana una major inversió de temps, recursos,
coneixements especialitzats i, per tant, possiblement la
intervenció de diverses persones, i, d’altra banda, el tipus
d’avaluació o qualificació acadèmica, que és individual i,
conseqüentment, limitada pel que fa al temps i els recursos
d’investigació.
La necessitat d’integració i coherència m’ha induït a establir
un marc comprensiu, la Semiòtica, que no només és teòric –i permet
organitzar totes les informacions obtingudes i les conclusions
extretes– sinó també metodològic, perquè com que la RV és un
instrument de comunicació específic, permet aplicar-li el potencial
analític llargament desenvolupat en disciplines com ara la
Lingüística i, sobretot, l’Art i les Ciències audiovisuals, més
properes des del punt de vista formal. L’aplicació del marc
semiòtic ha portat a estructurar l’anàlisi i l’exposició dels
resultats de la manera següent:
Volum I: Presentació de la problemàtica i objectius i de les
concepcions
bàsiques sobre l’Arqueologia, els museus i la RV.
Volum II: Fonaments teòrics de l’ús de la RV en el procés de
recerca arqueològica1; semiòtica de la RV.
Volum III: Establint les bases i obrint nous camins per l’ús de
la RV en
Arqueologia. Bibliografia i Annexos. 1 Aquest concepte equival
al que Felipe Criado (Criado, 1996) anomena “cadena interpretativa”
i consisteix en la successió de fenòmens cognitius, socials,
naturals, etc., que inclouen des de la formació del registre fins
la seva difusió i ús.
-
29
La tesi està dividida en tres volums, a l’interior dels quals la
informació està distribuïda, de més general a més concret, en
capítols, seccions, apartats i subapartats. El primer volum, tal i
com es pot apreciar a través de la lectura d’aquestes línies,
comença amb una presentació del projecte de recerca i proporciona
tres tipus d’informació: en primer lloc, un panorama ràpid de la
tesi, amb la informació acadèmica bàsica, un resum i els dominis de
coneixement implicats, a manera de paraules clau; en segon lloc, el
projecte pròpiament dit, amb la problemàtica inicial, els
objectius, la metodologia, l’estructura i continguts determinats
per les tres primeres, i les perspectives futures de recerca;
finalment, la relació de la tesi amb el panorama científic
internacional, exposada a través de la contextualització del meu
projecte en relació amb els principals àmbits implicats i la seva
contribució a l’estat de la qüestió.
A continuació s’expliciten les concepcions bàsiques que
fonamenten els tres pilars de
la tesi: l’Arqueologia, els Museus i la RV. Aquesta explicació
prèvia és necessària perquè l’orientació de la recerca i els seus
resultats no són únicament fruït del procés d’investigació
pròpiament dit, sinó que estan condicionats per un element
preexistent i necessari, que són les concepcions de l’autor/a. En
Ciència, és molt habitual presenciar una demanda repetida
d’objectivitat i aquest és, precisament, un dels factors que porten
a considerar que les Ciències Històriques mai no podran
considerar-se dins el selecte grup de les disciplines científiques.
Crec que aquesta afirmació és errònia i prové d’una concepció
esbiaixada de la noció d’objectivitat. El substantiu “objectivitat”
conté dues idees bàsiques: d’una banda, la consideració que els
objectes constitueixen el centre de l’atenció del procés
intel·lectual que s’està duent a terme; de l’altra, es pot portar
una mica més enllà aquesta premissa i entendre que, atès que el món
extern focalitza l’interès, s’han de deixar de banda les
reflexions, sentiments, etc. de l’observador que no estiguin basats
en les informacions que es poden obtenir directament del
primer.
Això significa que, perquè es pugui considerar “objectiu”,
aquest tipus de
coneixement ha de ser essencialment empíric –en contraposició a
purament reflexiu (literari, filosòfic, artístic)–, i no pas que
hem d’eliminar la nostra intervenció en la observació perquè, per
altra banda això és absolutament impossible: no podem eludir el fet
que som humans/es i estem condicionats per la nostra psicologia, la
nostra educació i el nostre context social, econòmic i polític. Per
tant, entendre l’objectivitat d’aquesta manera és una pretensió
totalment irrealitzable perquè implicaria que deixéssim de ser
humans i humanes. És més, opino que no només és irrealitzable, sinó
que és totalment indesitjable: són precisament aquestes diferències
individuals les que estimulen i enriqueixen la nostra cerca de
coneixement sobre el món. Així doncs, més que parlar d’objectivitat
com a sinònim de manca d’intervenció de la persona, cal entendre-la
com a referència a la importància central dels objectes en tant que
fi o mitjà d’estudi –una consideració òbvia, per altra banda–; a la
necessitat de fonamentar les afirmacions en una base empírica; i,
sobretot, en l’estandardització i conseqüent possibilitat de
repetició de la metodologia d’anàlisi.
Tota aquesta digressió tenia com a objectiu establir el fet que
en qualsevol procés de
recerca, sigui considerat “de Ciències” o “de Lletres”, és
impossible desfer-se del rerafons psicològic i cultural de
l’investigador/a, i per aquest motiu el millor que es pot fer és
intentar explicitar al màxim les seves característiques, de manera
que la resta de persones puguin entendre de quina manera influeix
en el procés posterior. Per això he defugit conscientment l’ús de
la tercera persona neutra o d’un fals plural, i parlo en tot moment
en primera persona, ja que aquestes fórmules tan habituals provenen
d’una
-
30
concepció decimonònica errònia que veia en la dissolució del
“jo” l’obtenció de l’ “objectivitat”. I aquesta és també la raó que
el primer volum estigui dedicat principalment a l’explicitació de
les meves concepcions –principalment determinades per la meva
formació escolar i universitària a Bordeus i a la UAB– sobre què
crec que és i per a què serveix l’Arqueologia; quina és la funció
dels museus en relació amb aquesta disciplina de coneixement i de
quina manera transmeten les exposicions arqueològiques el seu
missatge; i quina definició de RV he adoptat per analitzar-la, atès
que no hi ha unanimitat sobre aquesta qüestió.
El segon volum correspon a la recerca pròpiament dita i
presenta, juntament amb la
proposta teòrica - metodològica (semiòtica), els resultats de la
investigació bibliogràfica i les conclusions obtingudes a partir
d’aquestes lectures. El seu objectiu és respondre a la pregunta
sobre la utilitat de la RV per la difusió del coneixement
arqueològic i això comporta anar a buscar les respostes en àmbits
molt diversos, que es poden organitzar de manera coherent gràcies
al fet que es tracta d’una imatge destinada a la comunicació i, per
consegüent, a través de la tradicional distinció semiòtica entre
sintaxi, semàntica i pragmàtica. Per altra banda, el fet
d’aprofundir en la concepció de la RV com a llenguatge de
codificació i comunicació de la realitat permet transferir, per
analogia, la metodologia analítica d’altres àmbits més
desenvolupats, com ara les Ciències audiovisuals, l’Art i la
Lingüística.
La RV consisteix en un entorn computacional de tipus visual,
dinàmic i interactiu.
Això significa que la RV es pot examinar en tant que imatge i,
per tant, analitzar quins són els seus components bàsics –la
Sintaxi– i de quina manera construeixen i transmeten el seu
significat –la Semàntica. Aquest fet determina que el segon volum
contingui un capítol dedicat a la descripció de la semiòtica de les
imatges i un altre en què, havent comparat les característiques
bàsiques de la RV amb aquestes informacions, s’infereixin les
conclusions sobre la semiòtica de la RV. La finalitat és comprendre
l’especificitat de la RV com a forma de representació de la
realitat. Abans, però, hi ha un capítol dedicat a la percepció i la
cognició perquè, tot i que moltes de les seves proposicions
corresponen a la semàntica, el fet que es tracti d’imatges internes
i, per tant, anteriors a qualsevol imatge externa –com per exemple
la RV–, fa que s’hagi de situar antecedentment a qualsevol altra
consideració. Així doncs, l’objectiu que es planteja aquest apartat
és respondre a la pregunta de si la RV és millor que altres mitjans
de comunicació perquè representa el món tal com és o com nosaltres
l’aprehenem.
Pel que fa a la Pragmàtica, l’aplicació de la RV en un àmbit
concret, el del museu
arqueològic, confereix al desenvolupament general d’aquesta
recerca un doble matís específic, que és el que veritablement ens
interessa. En primer lloc, es tracta de saber si la RV és adequada
per l’Arqueologia des del punt de vista epistemològic, perquè si no
hi ha concordança a aquest nivell, és a dir, si la RV no és vàlida
per representar el coneixement arqueològic, difícilment el podrà
transmetre. Com veurem, la dimensió lingüística o comunicativa
també conté implicacions de cara a l’ontologia arqueològica ja que,
plantejat des d’aquest nou punt de vista, permet encabir-hi la
dicotomia Ciència / Humanitat de què parlaré en la reflexió sobre
què és l’Arqueologia i, per tant, la supera. L’altre vessant del
matís és l’ús de la RV a l’exposició. En aquest cas, la pregunta
que es planteja és si la RV és adequada com a recurs expositiu i,
per consegüent, l’objectiu de l’apartat corresponent a aquesta
pragmàtica específica és analitzar l’adequació de la RV des de la
perspectiva filosòfica, museològica i museogràfica. A més, tenint
en compte que l’actual definició de museu conté una orientació
clarament educativa, el
-
31
darrer apartat de la Pragmàtica de la RV tracta sobre
l’aprenentatge en general, l’aprenentatge de l’Arqueologia i,
finalment, l’aprenentatge al museu. La justificació d’aquesta
(darrera) perspectiva semiòtica no només prové del fet que es
tracta d’imatges que transmeten coneixement, sinó que també es basa
en dos altres elements: la funció comunicativa general assignada a
l’exposició, i el vessant patrimonial de l’Arqueologia –és a dir,
la funció social de la disciplina–, ambdós establerts per les bases
conceptuals de la tesi. Així doncs, està ancorada en tots i
cadascun dels tres pilars fonamentals d’aquest projecte de
recerca.
El tercer volum conté les conclusions d’aquest projecte de
recerca. En un primer
moment justifica l’estructura de la tesi i presenta un resum
dels resultats obtinguts a partir de les inferències teòriques i la
seva contrastació a través dels estudis empírics. El capítol
central materialitza l’objectiu final de la tesi perquè proposa, a
partir de les informacions anteriors, els fonaments teòrics de l’ús
de la RV per a la recerca i per a la difusió del coneixement
arqueològic a l’exposició, és a dir que construeix aquesta base
teòrico - metodològica que es trobava fragmentada en els diferents
àmbits de coneixement i que encara no havia estat integrada i
formalitzada. Finalment, preveu per on haurien de tirar futures
recerques, a partir de les línies obertes en aquesta tesi, ja sigui
perquè han quedat poc aprofundides –a causa de les limitacions
temporals i/o d’infrastructura– o bé perquè veritablement
constitueixen la continuació natural del projecte.
I.1.4. Metodologia de recerca
Aquest projecte de recerca s’ha dut a terme a través d’una
metodologia que podríem anomenar bibliogràfica i inductiva, per
contraposició a la hipotètico - deductiva i experimental. En primer
lloc, vaig establir la problemàtica inicial i vaig intentar
detallar els àmbits de coneixement involucrats per aquesta, una
categorització que es va acabar de completar a mesura que llegia,
especialment a partir de la bibliografia sobre la RV. L’activitat
principal de la recerca va consistir en la cerca bibliogràfica per
temes i la lectura crítica de les publicacions recollides. Dins de
cadascun dels àmbits, vaig intentar documentar-me el més
exhaustivament possible –tenint en compte el temps i l’objectiu
(transversal) del projecte–, en primer lloc perquè alguns dels
temes m’eren totalment desconeguts i havia de realitzar una tasca
prèvia d’aprenentatge –és el cas, per exemple, de la percepció i
cognició humanes– i, en segon lloc, perquè, atès que algunes de les
definicions bàsiques no eren unívoques –sinó que depenien de
l’escola de pensament– i/o bé la concepció actual era el resultat
d’una evolució històrica, calia explicitar molt bé d’on havien
sortit les idees per tal d’avaluar correctament totes les
possibilitats.
La cerca bibliogràfica es va realitzar de manera centrífuga, és
a dir, començant
primer pels documents disponibles a la UAB, després a les
universitats catalanes –a les quals em podia desplaçar personalment
sense problemes–, les espanyoles i, finalment, les europees, a les
quals podia sol·licitar les publicacions a través del préstec
interbibliotecari. Paral·lelament, vaig consultar les actes dels
congressos nacionals i internacionals als quals assistia i també
vaig realitzar diverses cerques per Internet, que podien ser
generals –a partir d’un tema introduït com a paraula clau en el
“Google” o bé d’una revista temàtica disponible on-line– o també
específiques –sobre un article o un/a autor/a concret/a que hagués
fet accessibles les seves publicacions a través d’una pàgina
web.
-
32
El següent pas va ser el resum i la redacció d’aquesta
informació bàsica i la seva
confrontació amb les característiques bàsiques de la RV. Aquesta
és la causa que la majoria dels capítols del segon volum posseeixin
una mateixa estructura simètrica, ja que reflecteix el procés
intel·lectual seguit i que acabo d’exposar: mirar quin és l’àmbit
de coneixement més proper a aquell aspecte concret de la RV que
volia analitzar, intentar repassar-lo amb un nivell de profunditat
adequat, extreure’n les informacions i després aplicar-les a la RV.
Per tant, es pot dir que alhora hi ha una part de revisió –de
l’àmbit de coneixement original– i una part d’innovació –la de la
transferència cap a la RV.
Tanmateix, ja he afirmat anteriorment que cap marc teòric no es
pot basar únicament
en construccions intel·lectuals –per allò que dèiem de
l’objectivitat– sinó que ha d’estar ancorat en un cos
d’informacions empíriques que el validi. Així doncs, l’etapa
següent va consistir en la identificació dels punts rellevants i la
realització d’una nova cerca bibliogràfica, aquesta vegada
d’estudis empírics relacionats amb la pragmàtica museogràfica de la
RV, és a dir, que contrastessin les conclusions obtingudes
inductivament. El problema és que, la majoria de les vegades, va
ser impossible trobar exemples que corresponguessin exactament al
tipus d’aplicació, context i domini de coneixement analitzats en
aquest projecte, per la qual cosa va ser necessari extrapolar els
resultats. Després, vaig procedir al resum de totes les
conclusions, ara passades pel sedàs de les informacions empíriques
i, finalment, a la seva reestructuració i integració reflexiva per
crear la base teòrica que constituïa l’objectiu final d’aquest
projecte.
Sóc conscient que aquest treball és producte de la meva formació
acadèmica, les
meves característiques personals però també, com en qualsevol
empresa humana, del context general i, a un nivell més concret, de
les condicions immediates de realització. En aquest cas,
principalment, la bibliografia a la qual he tingut accés. A l’hora
d’abordar tots i cadascun dels temes tractats en aquesta tesi, vaig
procurar diversificar els punts de vista, especialment a l’hora
d’aprendre sobre un nou àmbit de coneixement, i per aquest motiu
començava sempre a treballar amb manuals generals per després
aprofundir alguns aspectes o explorar-ne de nous a partir de les
cites trobades en els documents consultats. Aquesta estratègia em
generava el dubte de com posar límits a la cerca bibliogràfica o
com saber si havia estat prou exhaustiva. Finalment, ho vaig
resoldre la següent manera. Pel que fa a la primera qüestió, s’ha
d’acceptar que tots els projectes científics de totes les
disciplines estan condicionats pel seu context espacial i temporal
i aquest és alhora un dels avantatges i inconvenients de la cerca
humana de coneixement. Precisament, Umberto Eco explica en el seu
llibre Cómo hacer una tesis (Eco, 1999), que aquest tipus de tasca
no ha de pretendre ser la recerca definitiva de tota una vida, sinó
que ha de consistir en el millor treball possible tenint en compte
les seves condicions de realització i, sobretot, que la seva
principal finalitat és formativa i la seva destinació,
acadèmica.
Pel que fa a la segona qüestió, en primer lloc em vaig proposar
de ser tan exhaustiva
com fos possible atès les condicions ja esmentades, per després
explorar a partir de les bibliografies dels documents consultats
aquells altres que em semblessin més interessants o rellevants en
funció del tema o la fase de desenvolupament del projecte en què em
trobava. L’assoliment d’un cert nivell d’aprofundiment va quedar
confirmat pel fet que, després d’haver llegit aproximadament una
mitjana d’unes setanta referències per tema, l’aportació
d’informació nova de cadascuna assolia una mena d’asímptota. En
-
33
altres paraules, al començament llegia qualsevol document
relacionat amb el tema i tot el seu contingut era nou per mi; però,
a mesura que augmentaven els meus coneixements i seleccionava les
fonts, la quantitat d’informació desconeguda disminuïa. En el
moment que em trobava amb el segon o tercer article (no cercat
intencionalment per comprovar una dada concreta) que descartava
perquè no m’aportava res, considerava que havia assolit el nivell
d’aprofundiment adequat a les necessitats i el context d’aquest
projecte de recerca.
Això justifica també les cites indirectes: es tracta d’un estudi
transversal i no podia
aprofundir en tots els àmbits revisats, sobretot perquè en
alguns d’ells hi havia molta feina prèvia de comprensió bàsica. Per
això reduïa el temps de recerca bibliogràfica anant directament a
aquelles publicacions que ja havien realitzat una aproximació al
tema des del punt de vista de la RV. Per altra banda, la presència
d’aquestes cites també és deguda a la impossibilitat d’accedir a
les fonts originals, especialment en el cas de les revistes de
Psicologia especialitzada o dels llibres sobre museus escrits en
llengua estrangera.
A més d’aquestes dificultats de tipus bibliogràfic, la tesi
també presenta altres
característiques que poden ser interpretades negativament, a les
quals em referiré a continuació. Per començar, en alguns casos hi
ha un cert desequilibri entre les informacions recollides i la seva
posterior aplicació a la RV. Això és degut a dues causes. En
relació amb la informació de partida, una tesi doctoral és el
resultat d’una recerca emmarcada en el context educatiu i està
orientada a l’obtenció d’una qualificació; per consegüent, és
necessari que reflecteixi, de maneres diverses, aquest procés de
formació. En relació amb l’anàlisi de la RV, el desequilibri és
degut al fet que de vegades no tenia més dades o possibilitats
d’aplicació. Tanmateix, això no és una deficiència insalvable, ja
que aquest treball està pensat per servir de base, de punt de
partida per a recerques posteriors, pròpies i alienes, i per tant,
és necessari que contingui com més informació rellevant millor. Per
aquest motiu no he reduït els capítols dedicats als coneixements
bàsics sobre cada tema.
En relació amb aquesta qüestió, un altre problema és que la tesi
no presenta solucions
concretes, tancades i definitives. Això és degut, en primer
lloc, al fet que ens trobem al principi de les recerques sobre
aquest tema i, per tant, no hi ha un marc teòric fermament
establert ni comptem amb prou dades empíriques. Per aquest motiu,
els capítols centrals sovint prenen la forma de reflexions a partir
dels diferents àmbits que intervenen en la resposta a la qüestió
principal. Potser això provocarà que en algun moment es transmeti
la sensació de no haver seguit fins el final un fil argumental o
haver deixat només esbossada una cavil·lació. Els camins que obren
els múltiples temes continguts en aquest treball són tants i tan
profunds, que seria impossible desenvolupar-los en el marc acotat
acadèmicament d’aquest treball. Per altra banda, he de precisar que
aquest format similar a l’assaig amb breus digressions m’escau
totalment des del punt de vista intel·lectual.
Anteriorment he afirmat que la tesi abasta i reuneix molts
temes, però no aprofundeix
en tots ells. Tal característica pot ser considerada negativa
però cal tenir molt present que aquest no és el seu objectiu:
l’interès no rau en desenvolupar fins al fons un àmbit o una línia
de