Comunicat de premsa Servei Meteorològic de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected]http://www.meteo.cat 93 567 60 90 Pàg. 1 de 8 L’hivern ha presentat precipitació irregular a Catalunya, globalment el més plujós des de 2010 La temperatura de l’hivern 2017-2018 ha estat normal a la major part del país, però ha sigut càlid a punts del sud del territori i fred al terç nord Ha estat l’hivern més plujós, a una gran part del país, després de set hiverns en general secs. En analitzar les sèries disponibles des de l’any 1950, es constata que al Pirineu i Prepirineu occidental i a la conca del Llobregat ha estat entre els més plujosos. Per contra, ha estat un hivern especialment sec al nord-est i a l’extrem sud de Catalunya L’hivern del 2018 (mesos de desembre, gener i febrer) es pot qualificar de termomètricament normal al conjunt del país, tot i que amb algunes excepcions que presenten una clara zonificació nord-sud. L’hivern ha resultat fred al Pirineu, Prepirineu i punts del litoral i prelitoral Nord i Central, mentre que es pot qualificar de càlid a bona part de les Terres de l’Ebre, punts del litoral i prelitoral Sud i Central i de l’altiplà de la Segarra. Cal esmentar el contrast entre un gener càlid i un febrer marcadament fred. Pel que fa a la pluviometria, ha estat irregularment distribuïda a nivell espacial i temporal. Els extrems sud i nord-est han recollit força menys precipitació que la mitjana, tal com va succeir durant la primavera, estiu i tardor passats, de manera que acumulen un any de clar dèficit pluviomètric. A l’altre extrem, el Pirineu i Prepirineu, sobretot el seu vessant nord, i també tota la conca del Llobregat, han rebut precipitació que excedeix àmpliament la mitjana climàtica. La major part del Principat ha enregistrat valors de precipitació semblants o per sobre de la mitjana, de manera que cal parlar, malgrat les excepcions, d’un hivern majoritàriament plujós. El dèficit de precipitació hivernal dels darrers anys fa que el 2017-2018 hagi estat, en termes globals, el més plujós des del 2009-2010, el qual encara és el més plujós de la darrera dècada en alguns punts. El mes de febrer ha contribuït particularment a aquest balanç estacional plujós, seguit del gener. Desembre, en canvi, va ser força sec, a excepció del Pirineu.
8
Embed
L’hivern ha presentat precipitació irregular a Catalunya, … · 2018. 4. 6. · L’hivern de 2017-2018 ha estat ben contrastat pel que fa a pluviometria, encara que de forma
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Comunicat de premsa
Servei Meteorològic de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] http://www.meteo.cat 93 567 60 90
Pàg. 1 de 8
L’hivern ha presentat precipitació irregular a
Catalunya, globalment el més plujós des de 2010
La temperatura de l’hivern 2017-2018 ha estat normal a la major part del país, però ha sigut càlid a punts del sud del territori i fred al terç nord
Ha estat l’hivern més plujós, a una gran part del país, després de set hiverns en general secs. En analitzar les sèries disponibles des de l’any 1950, es constata que al Pirineu i Prepirineu occidental i a la conca del Llobregat ha estat entre els més plujosos. Per contra, ha estat un hivern especialment sec al nord-est i a l’extrem sud de Catalunya
L’hivern del 2018 (mesos de desembre, gener i febrer) es pot qualificar de
termomètricament normal al conjunt del país, tot i que amb algunes excepcions que
presenten una clara zonificació nord-sud. L’hivern ha resultat fred al Pirineu,
Prepirineu i punts del litoral i prelitoral Nord i Central, mentre que es pot qualificar de
càlid a bona part de les Terres de l’Ebre, punts del litoral i prelitoral Sud i Central i de
l’altiplà de la Segarra. Cal esmentar el contrast entre un gener càlid i un febrer
marcadament fred.
Pel que fa a la pluviometria, ha estat irregularment distribuïda a nivell espacial i
temporal. Els extrems sud i nord-est han recollit força menys precipitació que la
mitjana, tal com va succeir durant la primavera, estiu i tardor passats, de manera que
acumulen un any de clar dèficit pluviomètric. A l’altre extrem, el Pirineu i Prepirineu,
sobretot el seu vessant nord, i també tota la conca del Llobregat, han rebut
precipitació que excedeix àmpliament la mitjana climàtica. La major part del Principat
ha enregistrat valors de precipitació semblants o per sobre de la mitjana, de manera
que cal parlar, malgrat les excepcions, d’un hivern majoritàriament plujós. El dèficit
de precipitació hivernal dels darrers anys fa que el 2017-2018 hagi estat, en termes
globals, el més plujós des del 2009-2010, el qual encara és el més plujós de la
darrera dècada en alguns punts. El mes de febrer ha contribuït particularment a
aquest balanç estacional plujós, seguit del gener. Desembre, en canvi, va ser força
Servei Meteorològic de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] http://www.meteo.cat 93 567 60 90
Pàg. 4 de 8
Pluviometria molt contrastada L’hivern de 2017-2018 ha estat ben contrastat pel que fa a pluviometria, encara que
de forma general s’ha de qualificar de plujós. Els sectors que han presentat un dèficit
pluviomètric més acusat respecte dels valors mitjans se situen al nord-est i al sud del
país. A comarques com el Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, així
com a l’Alt i Baix Empordà o el Maresme, la precipitació recollida ha significat només
entre un 30% i 60% de la mitjana climàtica de l’estació.
Després dels darrers hiverns, que han presentat un clar dèficit de precipitació en el
conjunt del país, aquest ha resultat, de forma global, el més plujós des del 2009-
2010, particularment al Pirineu occidental i a l’àrea de la conca de Llobregat.
A la taula 1 es mostren les dades de precipitació superior a 250 mm enregistrades a
les EMA i les estacions de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades
per l’SMC:
Nom de l’estació Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 812,7 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 735,7 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 535,7 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 524,2 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 505,0 Vielha Val d'Aran 437,3 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 405,1 Malniu (2.230 m) Cerdanya 401,0 Tavascan (XOM) Pallars Sobirà 370,1 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 365,1 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 346,2 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 331,4 Sant Joan de l'Erm (1.720 m) (XOM) Alt Urgell 320,3 Gisclareny Berguedà 298,6 Núria (1.971 m) Ripollès 296,9 Viu de Llevata (XOM) Alta Ribagorça 295,9 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 290,5 Viladrau Osona 290,4 Vallirana Baix Llobregat 278,2 el Port del Comte (1.813 m) (XOM) Solsonès 271,2 Santuari de Queralt Berguedà 262,0 Alinyà Alt Urgell 260,4 la Vall de Bianya (XOM) Garrotxa 257,8 Busa - Guilanyà (XOM) Solsonès 253,7 la Vall d'en Bas (XOM) Garrotxa 252,2
Taula 1: Valors màxims de precipitació acumulada durant l’hivern 2017 - 2018
Servei Meteorològic de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] http://www.meteo.cat 93 567 60 90
Pàg. 5 de 8
Hivern molt plujós a punts del Pirineu, Prepirineu i conca del Llobregat Un cop analitzades les sèries que disposen de dades des del 1950, l’hivern 2017-
2018 ha estat dels més plujosos a punts del Pirineu i Prepirineu occidental i a la
conca del Llobregat, darrere dels plujosos 1995-1996, 1978-1979 o 1971-1972.
Així, de les sèries més llargues, a Berga (el Berguedà) i a Vielha (Val d’Aran), ha
estat el tercer hivern més plujós des del 1950-1951 (figura 3).
Figura 3: Evolució de la precipitació dels hiverns 1950-1951 a 2017-2018 a Vielha
Tres de les 57 estacions de la Xarxa d’Estacions Automàtiques (XEMA) amb més de
20 anys de dades han tingut l’hivern més plujós de la seva sèrie (Vielha, a la Val
d’Aran, la Quar, al Berguedà, i Lladurs, al Solsonès), mentre que a d’altres 8
estacions ha estat el segon més plujós de tota la sèrie (Orís i Muntanyola, a Osona,
la Seu d’Urgell, a l’Alt Urgell, Sant Salvador de Guardiola, al Bages, Sant Romà
d’Abella, al Pallars Jussà, Vilanova de Meià, a la Noguera, Pinós, al Solsonès, i
Font-rubí, a l’Alt Penedès).
Desembre sec en general, gener irregular i febrer plujós Aquest balanç final de l’hivern és el resultat de tres mesos en què la precipitació ha
estat per sobre dels valors climàtics corresponents al Pirineu occidental, en especial