-
PGINA 1
Butllet de reflexi i dilegPeriodicitat bimestral
C/e: [email protected]
Any XXI
Nm. 94gener 2016
SUMARI:
LAGULLA
Infants, adolescents i lestigma i desatenci de la Salut Mental.
Maria Font
......................................................2
Comenar una nova responsabilitat sindical. Marta Tejedor
...............................................................................................3
Moments poltics excepcionals. Quim Cervera ...4
De Kyoto a Paris: qu ens ha passat? Laia Serra .5
Cristians per la independncia Jess Lanao ....6
La crisi dels refugiats: una interpellaci Lloren Oliv
.......................................................................................................................7
Nom de dona. Dones invisibilitzades: Mafalda. M.Pau Trayner
.............................................................................................8
Mirar el futur. Recessi econmica i canvi de signe poltic.
Salvador
Clars...................................................9
LEquip de Pastoral Obrera de Badalona: 20 anys. Emili Ferrando
.........................................................................
10
Valncia es vesteix de trobada europea de joves de Taiz. Maria
Antnia Bognez .......................11
Ells i nosaltres.Josep
Lligadas....................................12
A la cuina. Supremes de salm amb salsa de calots. Tere Jorge
..............................................................................13
Amorologia i amorificaci. Quim Cervera ...............14
Sociologia de les classes socials: la nova poltica. Salva Clars
........................................................................15
Dues barques. Ignasi Forcano Isern
..................................... 16
Qu haur dafrontar el bisbe de Barcelona i tots els bisbes de
Catalunya? Quim Cervera .....17
A peu. Martorell: edificis emblemtics, torretes i mines. Jaume
Roig ............................................... 18
Per airejar el cervell
.................................................................
20
El dibuix. Montserrat Cabo
......................................................... 22
Clica el dibuix!
Reconstruir EuropaLEuropa sorgida de les cendres de la II Guerra
Mundial, amb una
trajectria reeixida de pau i de benestar, ha estat durant molts
anys punt de referncia i anhel per a pasos que, com el nostre, han
viscut dictadures de carcter divers, amb dficits democrtics i
de-sigualtats de tota mena. El discurs democrtic, polticament
cor-recte, la riquesa que han generat els fons europeus, la
normativa protectora de determinades poltiques socials o
mediambientals han conviscut amb un escs rigor a lhora de verificar
que els nous i els vells pasos de la Uni Europea realment fossin
democrtics, transparents econmicament i sallunyessin de males
prctiques com la corrupci, la discriminaci o la desigualtat social.
Per la maquinria administrativa europea sembla que sha empassat uns
quants camells, potser perqu lobjectiu real era la creaci dun
mercat com i liberal i potser tamb perqu molta gent a Europa hem
abandonat drets i deures de ciutadania per passar-nos al con-sum
compulsiu.
Els reptes que ara tenim davant exigeixen una reconstrucci
dEuropa: la fractura de lEstat del Benestar, latur endmic, la
pre-carietat laboral, la marginaci dels joves, larribada de la
immigra-ci empesa per la fam (amb relaci o no amb els pasos que
havien estat colnies europees), la convivncia entre diverses
maneres dentendre la vida, el clam dels refugiats de les guerres
encober-tes o no que assolen el mn, els atemptats terroristes en sl
eu-ropeu... Probablement hi haurem dafegir la insostenibilitat del
nostre estil de vida, tan depenent dels combustibles fssils, que,
ms tard o ms dhora, passar factura.
La resposta dels pasos europeus fa por. Sense preguntar-se per
les causes dels problemes, es prenen decisions involutives de caire
militar o policial i sadvoca per poltiques de rebuig, de
discrimina-ci, de retallada de drets i de llibertat dexpressi,
destigmatitza-ci de lestranger, en una Europa que es descobreix
atemorida, insolidria i molt poc cohesionada. La proposta danesa de
confis-caci dels bns dels refugiats ns una mostra.
Cal treballar molt activament des de la poltica per construir la
fraternitat real, dacord amb els tan lloats valors republicans (o
cristians, posats a fer). Des de la complexitat i la petitesa, des
del nostre entorn i amb projecci universal.
-
PGINA 2
Infants, adolescents i lestigma i desatenci de la Salut
Mental
vagi al cardileg dit amb el mateix to despectiu?
Situem-nos en alguna realitat que es pot trobar a un hospital
infanto-juvenil, en lrea de salut mental. La criatura A ingressada
per anorxia, es veu incapa de menjar; la ment la ven; pateix molt,
i ms quan sha hagut de sentir, duna amiga: Si ests ingressada s
perqu ho vols, tu en tens la culpa. El noi B amb TDA H que ha
tingut una crisi dan-sietat desprs de rebre, dia rere dia, els
insults i les mofes dels companys dinsti-tut, que al final ha
esclatat de rbia i ha tirat una cadira al cap dun company: els
professors ara shan escandalitzat, per ning havia fet prou per
frenar el bulling. La nena C, amb trastorn psictic, que ja no pot
controlar lansietat i una nit, amb un ganivet, sha fet talls a les
cames perqu la tranquillitza: la mare la tro-ba sagnant, no entn
que all pugui es-tar passant, i ploren totes dues fins que arriba
lambulncia, amb els professio-nals acompanyats dels Mossos perqu ho
diu el protocol de Salut Mental. El noi D amb Sndrome dAsperger i
que s superdotat, que es bloqueja fent els deures, crida i es
colpeja amb el cap a la paret fins que perd el coneixement. O
la
Com ms profunds sn els sentiments, ms costen de verbalitzar; per
quan el dolor viscut comena a cicatritzar, pots comenar a
parlar-ne. Veure un fill greu s el pitjor que podem viure uns
pares. (B, evidentment pitjor s veurel mo-rir). Per veure un fill
greu quan apareix un trastorn mental s doblement dolo-rs: la
criatura no entn qu li passa, la resta de la famlia no ho entn, els
met-ges no poden diagnosticar fcilment, els amics i lescola
sespanten, es crea les-tigma, la solitud...
Les cllules poden fallar i generar un cncer, aix ho entn tothom,
per el cervell tamb pot tenir o desenvolupar una disfunci i aix, en
canvi, s incom-prs socialment. Tant, que la primera re-acci s
buscar culpables: el nen s un malcriat, els pares sen desentenen,
sn uns irresponsables... I s que som en la societat del judici:
abans jutgem que pensar: qu li deu passar? (preocu-paci per
laltre), com estan patint... (empatia). s ms fcil dir: quin boig, o
etzibar amb menyspreu que vagi al psiquiatra... Per cert, coneixeu
algu-na altra especialitat mdica que arros-segui, en el to, tant de
menyspreu? Us imagineu: que vagi a loncleg o que
noia E amb agorafbia, que sha enclaustrat a casa per la por del
mn exterior; s molt intelligent, per se sent tan observada que no
pot ni fer una passa al carrer. Cinc casos dels quals, noms, en
dono una pinzellada: tot s molt ms complex, us ho podeu
imaginar.
La gran majoria, malgrat que sembli impossible, poden superar
tot aix i fer vida normal si reben suport mdic adequat i del
conjunt de professionals (importantssim el suport educatiu dels
Equip dAssessorament Psicopedag-gic). Per, si no s un trastorn
evident des de la primera infncia, caldr una constncia pica dels
pares per aconse-guir, primer, latenci de la Sanitat Pbli-ca, ja
que davant els primers smptomes, pocs els prendran seriosament.
Quan la cosa es comenci a agreujar, el pediatra s que veur que no s
pas comdia del nen o exageraci dels pares i vin-dr la derivaci al
CESMIJ (Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil). Aquests
centres, collapsats, amb pocs recursos i mancats alguns de
psiquiatres, en molts casos greus no els atendran a temps, o ho
faran dedicant-hi poc temps. Noms quan linfant es trobi ja en una
situaci
ms greu (o que es temi per la seva vida, o un possible intent de
sucidi) acabar a les urgncies dun gran hospital. All s, no patiu,
que trobareu excellents met-ges i professionals que no els deixaran
sols, ni a la criatura ni als pares.
Per atenci: us imagineu que en un cas de cncer, la Sanitat
Pblica no ens atengus fins que estem amb risc de mo-rir? Doncs ja
ho he dit tot de com est de desatesa la Salut Mental Infantil i
Juvenil al nostre pas, no pas per culpa dels pro-fessionals sin per
manca de recursos. I perqu els pares, per preservar lanoni-mat dels
fills menors, no poden omplir de cartes els diaris per queixar-se.
I si a aix hi afegim el continu estigma de la salut mental, en qu
socialment es fa culpable al malalt, veurem que queda molt de cam a
fer.
Maria Font
-
PGINA 3
La teva trajectria de vida tha portat fins aqu, Marta. Aquesta
frase la recordo duna de les converses amb una bona amiga quan
co-mentvem i reflexionvem sobre la responsabi-litat que acabava
dassumir a Comissions Obre-res. I s que no podia ser duna altra
manera.
Activista des de la meva adolescncia, sent present en les
associacions del barri, en lesplai de la parrquia, en la
JOC-JOBAC... juntament amb lexperincia personal, familiar i
professi-onal han conformat una manera de ser i estar en el mn.
I aquesta manera dentendre i interactuar en el mn no s esttica i
perenne, per s que es fonamenta en uns valors assumits i integrats
com a persona. Valors que, sens dubte, han anat calant en la meva
trajectria tant personal com professional.
La lluita obrera, la defensa dels ms desafa-vorits, la
reivindicaci dun mn ms just per a tothom en definitiva, han marcat
les decisions que he anat prenent al llarg de la vida. I la base
daquestes conviccions sorgeixen duna forma-ci cristiana gestada a
la parrquia dun barri obrer, amb una gent dEsglsia que entregava el
seu temps per millorar les condicions de la gent que hi vivia.
Per aix, el que assumeixo ara al sindicat s un pas ms daquest
cam. Com a professional de leducaci s que tinc la responsabilitat
de fer ms just aquest mn. Perqu la lluita tam-b educa, perqu em
bull la sang davant les injustcies que es donen en el mn laboral,
perqu crec que s possible influir en les polti-ques educatives,
perqu em sento classe obre-ra i perqu els valors de lEvangeli que
em van transmetre aquella gent dEsglsia senzilla del meu barri
fonamenten les meves decisions.
Com diu la can, noms puc donar gracias a la vida que me ha dado
tanto... Mha posat al davant persones que han confiat en mi
oferint-me possibilitats dacci diverses que mhan portat fins on
estic ara. Vull agrair a tota aques-ta gent senzilla, obrera, gent
de fe, gent com-promesa, haver cregut en mi. I acceptant les meves
limitacions em poso al servei de CCOO, al servei de la gent, sent
conscient don vinc i cap a on magradaria anar.
Mare, mestra, sindicalista de CCOO... i una enamorada de la vida
rellegint el meu perfil de twitter observo que potser falta alguna
cosa... dona de fe.
Marta Tejedor
Comenar una nova responsabilitat sindical
-
PGINA 4
Tant a Espanya com a Catalunya vi-vim una situaci poltica
excepcional i sn temps de definici personal i col-lectiva.
Desprs de les darreres eleccions ens trobem tant a Espanya com a
Ca-talunya, en unes aritmtiques diab-liques, que fan molt difcil la
constitu-ci de governs estables.
A Catalunya, apurant el mxim, sha arribat a un acord
imprevisible, fruit duna enginyeria poltica, entre Junts pel S i
les CUP.
A Espanya a hores dara no sabem si arribaran a un acord entre PP
i PSOE, recolzat per Ciutadans, o a un acord desquerres, entre
PSOE, Podemos, i Izquierda Unida.
Per cercar les causes daquests fets ens fem unes preguntes a
diferents ni-vells de profunditat.
1 Nivell psico-cultural: Per qu shan concentrat les
negociaci-ons a lentorn de la persona dArtur Mas?. No ser que ha
entrat tamb en els territoris de les esquerres lindivi-dualisme
modern? O en les CUP s la valoraci anarquista de lindividu? En
aquest cas de lanti-valor Mas. Les an-lisis socials desquerres
haurien de ser sobre els moviments sociopoltics, i no sobre les
persones.
Moments poltics excepcionals2 Nivell psicolgic-poltic: Darrere
les personalitzacions, no hi ha la
qesti de qui lidera el sobiranisme? No pot haver-hi una enveja
de les esquerres, per no haver-lo pogut lide-rar, o per no haver
pogut liderar un moviment pro-federalista? No hi ha un cert complex
dinferioritat de les es-querres, dhaver dacceptar el liderat-ge del
centre-dreta?
3 En una anlisi scio-histrica, ens preguntem: Lemancipaci
nacional i lemancipaci social no shan tornat a frenar mtuament com
en al-tres moments de la nostra histria?
4 En una nlisi dels partits, no-tem com tots van passant els
seus viacrucis i canvis. ERC ja lha passat desprs de moltes crisis.
El PSC fa temps que lest passant. El PSOE va perdent vots. ICV, ha
tingut posicions ambivalents i ha perdut visibilitat dins les
diverses coalicions. CiU sha desfet. UDC sha dividit. CDC sest
refundant. El PP ha perdut molts vots. Ciutadans ha guanyat vots i
linteressa ms Espa-nya. Podemos encara est fent-se, i li falta base
popular i experincia polti-ca. IU ha quedat molt reduda. Les CUP
amb el resultat de les negociacions amb Junts pel S, ha iniciat el
seu via-crucis.
5 Ara b, per qu els partits es-tan passant aquests calvaris? I
per qu apareixen nous partits? Se-gurament, per les conseqncies
pol-tiques de la crisi social. Els partits amb els seus programes i
estructures tradi-cionals, els governs, tant de dreta, com de
centre, o desquerra, no solucionen els dos temes fonamentals:
laugment de la desigualtat i el desequilibri ecol-gic.
6 Nivell sociolgic: Quines sn les causes de les crisis i
daquestes impotncies dels partits i dels governs? Els canvis
tecnolgics, la globalitzaci, i els canvis en les classes socials,
sn els factors determinants. Les diferents capes socials es van
situant econmi-cament, poltica, cultural, ideolgica, tica i
religiosa. Aix significa: aparici de noves capes socials i canvis a
linte-rior de cada classe.
7 Nivell de conscincia poltica: Hi ha maduresa suficient per
construir un Estat Catal? I hi ha cons-cincia social suficient per
a un govern desquerres, que necessita una base popular majoritria i
mobilitzada? Cal eixamplar la base independentista. Els vots duna
bona part de la classe obre-ra en favor del PP i de Ciutadans, ens
indica que cal fer crixer tant la cons-cincia social com la
conscincia naci-
onal a linterior de les capes populars. I a Espanya: Hi ha
maduresa per a un govern desquerres i per acceptar la
plurinacionalitat? Cal molt treball pol-tic i caminar vers la
democrcia parti-cipativa.
8 Anant ms a fons: Com es-tan jugant actualment en tots aquests
processos les nimes cata-lanes: la cristiana, la republicana,
lanarquista i tamb les musulma-na i jueva?
9 Nivell hum: Constatem com tothom est aprenent a dialo-gar, a
tolerar-se, a posar-se en la pell de laltre, a comprendre... Tots
hem aprs a fer uns dels exercicis ms humans: la poltica, i aix s
bo. Hem avanat en conscincia nacional, en conscincia social i en
desenvolupar la democrcia.
10 Des de la fe cristiana, podem afirmar que lEsperit Sant est
en els conflictes i negociacions. En la generositat, en la
humilitat, en el ser-vei al pas de fora poltics i partits, en el
reconeixement autocrtic derrors, en el que hem aprs tots, en la
paci-ncia, i esperana de molts, no hi ha aquesta capacitat destimar
i dacollir lestimaci dels altres, que s fruit de lEsperit Sant,
motor de la histria?
Quim Cervera
-
PGINA 5
Pars no s el primer acord que se celebra sobre el canvi climtic.
Des de 1972, tenim tot un seguit de trobades internacionals en
lmbit ambiental que han anat configurant mecanismes de governana
per gestionar els problemes ambientals. Des de la creaci
dorganismes cientfics com lIPCC, premi Nobel de la Pau el 2007 junt
a Al Gore per la seva tasca de difusi sobre el canvi climtic, com
un seguit de trobades in-ternacionals per afrontar aquest
repte.
En el camp diplomtic destaca el protocol de Kyo-to de 1997. El
Protocol establia una reducci del 5% de les emissions de CO2 per al
perode 2008-2012 en base al que semetia el 1990, amb diferents
responsa-bilitats segons la contribuci histrica dels diferents
pasos al problema del canvi climtic. Incloa tamb mecanismes de
mercat per poder complementar els esforos de reducci que els estats
havien de fer.
El cas s que Kyoto, com a primer pas, rpidament es va quedar
obsolet. Per la magnitud del problema, el 5% es veia lluny de les
necessitats de reducci que es requerien (cal tenir en compte que el
1988 es par-lava del Toronto Target on es considerava que sha-vien
de reduir un 20% les emissions per al 2005); per tamb perqu els
principals emissors no contribuen a aquestes reduccions per
diferents motius. Els EUA van signar per no van ratificar mai el
Protocol, i per tant no es van comprometre mai a complir-lo. Xina,
tot i haver ratificat el Protocol, estava dins del grup de pasos
que no tenien la responsabilitat histrica dha-ver contribut al
problema, i per tant durant el primer perode que establia Kyoto no
tindria responsabilitat directa quantificada en reduccions
demissions.
Aquest perode de temps que establia Kyoto s va
De Kyoto a Paris: qu ens ha passat?ms que sobrepassar. Hem vist
com, malgrat les alarmes de lIPCC, no es revisaven els aspec-tes
claus de Kyoto, sin-centivaven poltiques energtiques agres-sives
tant ambiental-ment com socialment (fracking, bitumino-ses) i es
realitzaven poltiques econmiques desincentivadores de transici
energtica (de-nncies a lOMC denergies renovables o introducci de
recursos naturals en sistemes financers especula-tius).
Les veus dalarma no han vingut noms de grups cientfics o del
moviment ambientalista. Des de fa temps, els economistes tamb
sestan alarmant dels impactes sobre el canvi climtic (incloent-hi
el Banc Mundial i el Frum Econmic Mundial); des del 2006 en cercles
econmics es parla de prdues dun 20% del PIB si no es fa res per
combatre el canvi climtic i daugments de 4C amb conseqncies
econmiques devastadores, especialment per als ms pobres, etc.
La qesti s que durant gaireb 20 anys hi ha ha-gut un immobilisme
en intentar quantificar i com-prometres a la reducci demissions.
Fins al 2015, que sha arribat a un nou acord a Pars. Un acord que
estableix un objectiu genric de mantenir la tempe-ratura per sota
dun augment de 2C, intentant que es limiti a 1.5C. El principal
problema, per, s que
lacord no especifica qui ha de fer qu, sin que els estats van
presentant quins sn els seus compromisos. Ser clau, doncs, veu-re
que aquests compromisos que han aga-fat els estats es facin
efectius i que en les revisions peridiques que cada cinc anys shan
comproms a fer no es perdi de vista aquest objectiu general.
Per comenar no podem ser gaire opti-mistes, perqu a la prvia de
lacord ja es reconeix que les propostes que han fet els estats fins
aleshores sn clarament insufi-cients. Per ms enll daix, celebrar
com un xit un augment de 2 o 1,5C s no ser
prou conscients de quines implicacions devastadores t aquest
increment i de lesfor que requereix.
Un esfor considerable que no ens deixa opcions a ms dilacions i
per aix se celebra que, com a mnim, hi hagi un acord. Segons lIPCC,
per assolir aquest objectiu estem parlant duna reducci dentre el
40-70% de les emissions el 2050 i del 100% el 2100. No nhi haur
prou amb solucions cientfico-tcniques sin que caldr replantejar
models de desenvolupament. Qui abans comenci a plantejar-los, tindr
avantatges competitius en un futur, per s que no plantejar-los s
abocar a la major part de la humanitat a una manca de futur.
Aquest article s un resum del que sha publicat a:
https://mbeleache.wordpress.com/2015/12/22/de-kyoto-a-paris-que-ens-ha-passat/
Laia Serra
-
PGINA 6
Personalment penso que els na-cionalismes tenen un origen bur-gs
i que la reivindicaci de ptri-es i els seus smbols (banderes,
himnes) provoquen, alhora, uns sentiments didentitat i dexclusi
(noms cal repassar les lletres de les canons patritiques que,
nor-malment, es refereixen a guerres guanyades o perdudes).
Tamb, en lmbit religis, quan es vincula un poble al seu du (o
dus) la deriva lgica s una reli-gi excloent. El judaisme i lislam
en sn una prova molt propera. Sobretot perqu, en vincular una
creena a un ordenament social concret, apareix la religi nacio-nal
com a model div, justifica-tiu dun maridatge entre el poder poltic
i el religis, quan no una absorci de lun per part de laltre.
Daltra banda, els moviments de base (obrers, sindicalistes,
cris-tians) sempre han defensat la in-ternacionalitat, per la
necessitat de lluitar junts contra les forces econmiques i
poltiques dels po-derosos i aconseguir un mn just i en pau.
Aquests pensaments mhan
vingut a tomb a propsit del mo-viment Cristians per la
indepen-dncia (de Catalunya, s clar). Tot i que la qesti s complexa
(necessitaria unes reflexions ms mplies i acurades), vull compartir
alguns punts que em fan pensar.
A banda dels parallelismes que trobo entre els plantejaments
daquest grup i el daltres grups de la piel de toro (per exemple, la
Espaa catlica i la Catalu-nya cristiana) el que em sobta s que
alguns clergues i fins i tot un bisbe shan posicionat clarament i
pblica a favor duna independn-cia. I em pregunto:
Com es pot defensar aix i, al-hora, pertnyer a un collectiu
jerrquic vertical, que demana obedincia del capell al bisbe i
daquest al bisbe de Roma? Per qu no defensen els seus drets, per
exemple, al celibat opcional? Defensen teri-cament i prctica la
igualtat dhome i dona dins lEsglsia?
Creuen que lEsglsia s la co-munitat de creients horitzon-tal, en
la qual aquests tenen el dret a decidir democrtic
sobre qestions que els afec-ten de tipus tic i administra-tives?
Qu fan per defensar aquest dret?
Com conjuminar el posiciona-ment sobre els drets humans (dret
dels pobles a la seva autodeterminaci) amb el de pertnyer a una
instituci que t un estat (el Vatic) que no ha signat la famosa
Declaraci Universal daquests drets?
Com s que invoquen la unitat (com a valor universal de lEsglsia)
davant diver-gncies molt serioses (dhuc doctrinals) entre
comunitats cristianes o entre els mateixos jerarques? Per qu no
shan independitzat de la Confe-rncia Episcopal Espanyola?
Posats a ser coherents crec que shaurien de passar a alguna
confessi de les esglsies refor-mades (luterana, episcopaliana,
etc.) en qu aquests drets sn ms respectats i, en aquest sentit, ms
en la lnia evanglica.
Jess Lanao
Cristians per la independncia
-
PGINA 7
Des de fa uns mesos les imatges als mitjans de comu-nicaci han
posat sobre la taula una realitat que fins ara ignorvem, no volem
conixer o havem oblidat.
La guerra a Sria que ha provocat el desplaament de milions de
persones, ha posat la situaci dels refugiats en primer pla i ens ha
fet tornar la conscincia. Noms a Turquia ms de dos milions de
persones hi han bus-cat refugi. Al Lban, un pas de la mida com
Catalunya i de cinc milions dhabitants ha rebut ms dun mili de
refugiats. En canvi a Europa els hi posem tanques.
Ara Europa parla de reubicar 160.000 persones i sem-bla que a
lEstat espanyol nhi arribaran prop de 15.000. Una realitat molt
petita per a la magnitud de la trag-dia. Un pobre acolliment i
enmig de fortes discussions entre els estats europeus.
El ferri rgim europeu contra la immigraci de resi-dncia
administrativa irregular ha portat al tancament sistemtic de
fronteres, els controls i el bloqueig a les persones que fugen per
sollicitar asil comporta una greu vulneraci de les lleis dasil i
dels tractats interna-cionals. Ja no s noms que es vulneri una
norma de solidaritat i dtica dajut, s que sestan incomplint les
lleis, pels mateixos estats que sempre defensen que shan de complir
les lleis i la legalitat vigent.
Cal complir amb la Convenci de Ginebra sobre Re-fugiats i obrir
i habilitar vies perqu qui fuig de la mort tingui un lloc on anar.
Reconixer la situaci de refugi-at significa que es presenti una
sollicitud, que es trami-ti, que es doni suport legal,
assessorament, assistncia psicolgica, allotjament i menjar.
Diuen que sempre que hi ha una crisi tenim una opor-tunitat. El
moment actual ens ha de portar diferents reflexions i
actuacions:
La crisi dels refugiats: una interpellaci1. Ens ha de servir per
reforar des de la societat civil
la capacitat de mobilitzaci i de pressi als qui tenen les
responsabilitats de Govern per fer les actuacions necessries per
tal dacollir a les persones que estan fugint duna situaci
extrema.
2. Ens ha de servir tamb perqu els pasos del Nord complim amb la
Convenci de Ginebra donant su-port als demandants dasil. I que a
Europa es faci una nova poltica dasil, o com a mnim compleixi les
obligacions que ja t contretes, davant del fracs ac-tual. Que hi
hagi una poltica comuna dasil que tras-passi la frria decisi
sobirana dels estats membres.
3. Els estats membres sn els nics competents en matria dasil. A
lEstat espanyol ha de canviar la filo-sofia establerta des dels
diferents governs que hi ha hagut de denegaci sistemtica de les
peticions. Hi ha dhaver una gesti ms descentralitzada i cal que es
doni suport i impuls a actuacions no obligatries com el Pla de
Protecci Internacional que sha fet des del Govern de Catalunya.
4. Per des de la societat en general, cal que treballem des de
la solidaritat per lacolliment a totes les per-sones. Que alg fugi
dun conflicte violent o de la fam, poden ser situacions diferents,
i segur que es necessita de suport psicolgic qui ha viscut els
hor-rors de la guerra. Per hem de vigilar que en una so-cietat com
la nostra que anem fent categories, no creem ciutadans de primera,
de segona i de moltes ms classes. Temps enrere semblava que
diferenci-vem entre immigrants regulars i immigrants irregu-lars,
com si ms enll de la situaci jurdica regular, unes persones fossin
ms bones que les altres. Cal vigilar que no ens facin caure al
parany de diferen-
ciar entre refugiats i immigrants. Hem dacollir a les persones i
construir entre tots el pas. A Catalunya van venir el 2014 prop de
118.000 persones. I ho hem fet en una situaci precria per ho hem
sabut fer.
5. No perdre mai la memria histrica. A Srbia i a Cro-cia fa 25
anys estaven en guerra i moltes persones van fugir del conflicte.
Ara posen tanques a tota la lnia fronterera dels seus pasos. Quan
va acabar la guerra civil espanyola, moltes persones es van veu-re
empeses a lexili.
6. Cal que ens preguntem sobre les responsabilitats compartides
dels conflictes. La guerra que assota Sria i Irak o els pasos del
Centre dfrica tenen una especial implicaci amb els nostres pasos
tamb.
7. I entre moltes altres oportunitats cal tenir present el repte
del dileg interreligis. A Catalunya hi vivim al voltant de 7
milions i mig de persones. Ms dun mili de nacionalitat estrangera.
I hi convivim per-sones de moltes confessions religioses diferents.
s un bon moment per reforar el coneixement i el di-leg per la
pau.
En tancar larticle shan produt els atemptats de Pa-rs. Ha sortit
la informaci que alguns dels assassins ha-vien entrat utilitzant la
figura del refugiat. En un con-text com lactual cal reforar la
seguretat, respectant lequilibri amb els drets individuals. Per mai
haurem de permetre que es pugui utilitzar aquests fets exe-crables
per voler empetitir encara ms el dret dasil, que a ms ens hem
reconegut a la Declaraci Univer-sal de Drets Humans. Si ho
permetssim ens haurien guanyat ells. Ens hauria guanyat la por i
ens hauria guanyat les misries
Lloren Oliv
-
PGINA 8
nom de donaDones invisibilitzades: MafaldaDe dones, el nom de
les quals es coneix i es valo-
ra, nhi ha moltes, per de dones invisibilitzades pel patriarcat
de tots els temps, encara nhi ha moltes ms. Per aix avui voldrem
recordar-ne alguna de la qual generalment no es recorda ni el
nom.
Situem-nos en la nostra poca medieval, el nom de Mafalda crida
latenci. A la nostra generaci, aquest nom ens suscita la creaci de
Quino, que per cert la fa quedar sempre molt b, per una Mafalda de
veritat, a casa nostra, don ve i qu en podem dir de la seva
vida?
Mafalda1 va ser comtessa de Barcelona i vescom-tessa de Narbona.
Va nixer cap el 1059 o 1060 a Siclia. Filla de la princesa
Sikelgaita de Salern i el seu marit, el noble normand Robert
Guiscard lHauteville, duc de Pulla i de Calbria.
Lany 1078, quan tenia uns divuit anys, amb la intervenci del
papa, interessat a lligar matri-monialment els casals normands amb
la noblesa mediterrnia, la casen amb Ramon Berenguer II de
Barcelona. La famlia comtal catalana ja havia viscut, per motius
dherncia, el trgic assassinat de la mare dels bessons, la comtessa
Almodis, a mans del seu fillastre Pere Ramon, fill primognit del
primer matrimoni del comte Ramn Beren-guer I. Quan mor aquest el
1076, el seu testament origin encara ms rivalitats i turbulncies
perqu deixava indivisa lherncia comtal a tots dos bes-sons, els
quals havien de governar el pas en rgim
1 Garriga, Sabater i Trayner, HI SOM. Aportaci de les dones
creients a la societat i a lEsglsia catalanes, Rbrica, Barcelona
2015.
de condomini. El testament de Ramon Berenguer especificava que,
en cas de mort dun dels dos germans, lhereu del mort no podia
heretar fins a la mort de laltre germ.
Mafalda, doncs, pass a integrar-se en una fa-mlia on planava la
tragdia, i molt aviat es trob amb la mort de prop. Lonze de
novembre de 1082 don a llum a qui seria Ramon Berenguer III. Molt
poc desprs, el 5 de desembre del mateix any, el seu marit fou
assassinat a Gualba quan es dirigia a Girona, i el seu cos llanat
al Gorg del Comte. Es trob isolada i sense recursos a causa de la
sob-tada mort del comte. Ja aleshores la veu popular atribu
lassassinat a ordres secretes del seu ger-m bess, que ha passat a
la histria amb el mal-nom dEl Fratricida. Entre els anys 1085 i
1087 la ca-saren amb Aimeric I, vescomte de Narbona, amb qui tingu
sis fills, els quals van tenir bona relaci amb el seu
germanastre.
Cal remarcar que actu en tot moment amb la intenci de protegir
el fill gran, sense desemparar els fills tinguts del segon
matrimoni. Aconsegu que aquests recolzessin el germ gran i cre
llaos molts forts entre ells, especialment amb Aimeric II hereu del
comte de Narbona.
Lany 1096, Berenguer Ramon el Fratricida mar-x en peregrinaci a
Terra Santa on mor vers lany 1097. Poc desprs Mafalda qued vdua per
sego-na vegada. Llavors va tornar a Catalunya a lombra del fill
gran i continu com ho havia fet des que es cas amb Ramn Berenguer
II Cap dEstopa, per-
qu mai havia deixat de considerar-se comtessa de Barcelona. En
les seves ltimes aparicions sig-nava com vdua, i mare de Ramon
Berenguer III.
No descuid mai els drets del seu primer fill. Quan el 1097
Berenguer II mor, el primer fill de Ma-falda esdev als quinze anys
comte de Barcelona i inicia un mandat remarcable que el far merixer
el sobrenom dEl Gran. Mafalda retorn a Catalu-nya lany 1105, fund
el monestir de Valldemaria, a Hostalric, prop don havia mort el seu
primer ma-rit i es retir al cenobi de Sant Daniel de Girona, al
qual havia dotat generosament.
Fou enterrada al costat de la porta principal de la catedral de
Girona on estava sebollit el seu ma-rit Ramon Berenguer II. A
finals del segle XIV els dos sepulcres es desferen i les restes es
trasllada-ren a la part sud de lesglsia, a un sarcfag nou, obra de
lartista Guillem Morei.
No per ser comtesses, les dones sestalvien la manipulaci de les
seves vides segons els interes-sos dels poderosos.
M.Pau Trayner i Vilanova
-
PGINA 9
mirar el futurSalvador Clars
Un tsunami escombra el sud dEuro-pa... aix sexpressaria Marx a
la vista dels darrers resultats electorals, 168 anys desprs del
manifest del Partit Co-munista. Sembla que ens adrecem a un canvi.
Laparici de nous actors, desa-fiant la governabilitat, est agitant
lat-mosfera social i poltica del Continent. Lesglai sestn ms enll
de la ribera mediterrnia, presagiant un canvi de signe poltic que
va comenar amb la Sriza grega i avana pels pasos del sud amb gran
inquietud dels defensors de lordre neoliberal. Els vents de can-vi
bufen passada la turbulncia duna profunda recessi mai vista per les
generacions actuals. Les injustes pol-tiques dausteritat no sn la
causa del mal per s que expliquen la resposta de les urnes. La
malaltia shavia anat incubant durant llargs decennis de pri-mavera
expansionista, quan la bonan-a que arribava a mplies classes
mit-janes silenciava el clam dels desiguals i donava per bona la
barbrie de lexplo-taci desbocada dels recursos naturals, la
insensatesa del consum sense lmits, lacumulaci com a llei de
vida.
El neoliberalisme, que shavia anat installant a Europa des dels
anys 70 del
Recessi econmica i canvi de signe poltic
segle passat, va arrelar amb fora a les-panya dAznar i, fins i
tot abans, a la Ca-talunya de Jordi Pujol. Van ser anys de
bombolles immobiliries, financeres, energtiques... anys de
malbaratament i de negacionisme del canvi climtic. Anys
dabstencionisme i de majories absolutes. Anys de llenar la casa per
la finestra i de desgovern. La ideologia neoliberal va comenar a
desregular, a deixar camp lliure als capitals financers, permetent
lespeculaci i levasi fiscal. Es van privatitzar serveis bsics amb
el pretext de fer-los ms eficients i barats. Es van construir
infraestructures inne-cessries a benefici de comissionistes. Es va
permetre a les elctriques amas-sar autntiques fortunes a compte dun
deute de tarifa que paguen els ciu-tadans. Es van suprimir controls
i auto-ritzacions de supervisi amb el pretext de simplificar i
alleugerir la burocrcia estatal. El Banc dEspanya va deixar
dexercir un control del sistema banca-ri, propiciant endeutaments
irrespon-sables. Els ciutadans es van endeutar fins a les celles
amb crdits hipotecaris. Els governs no van planificar, ni a
Espa-nya ni a Catalunya, un futur industrial capa dassegurar
locupaci, donant
per bona la deslocalitzaci dempreses industrials. La prdua de
valor afegit brut industrial es compensava even-tualment amb
economia financera i sobreproducci immobiliria. Tot, fins que el
2008 la banca Lehman Brothers va tombar la lletera, vessant per
terra els somnis neoliberals. El compte de re-sultats daquella
economia de casino fruit dun afebliment tic i desistiment de
responsabilitats de lestat, est a la vista: desregulaci,
privatitzaci, enri-quiment especulatiu i corrupci, alhora que sha
anat ampliant la fractura soci-al.
Mentre Mariano Rajoy encara creia que el seu xit es devia a
haver eliminat regles restrictives i a la seva perspic-cia, es
comenava a articular una res-posta social contra lalt preu pagat
per la fallida dels bancs i dels capitals amas-sats en quatre dies
que el govern va de-cidir rescatar a compte de retallades de
drets socials i desnonaments a les clas-ses ms empobrides.
Lenorme endeu-tament i la dura realitat de devastaci econmica i
social, que perdura ms enll de la recessi, ha originat un can-vi de
direcci del pndol poltic que es decanta ara cap a lesquerra. La
rbia dels que han pagat el pitjor preu de la crisi: els aturats,
empobrits, desnonats, desclassats, els exclosos... exerceix la
pressi poltica necessria per retornar a un marc regulatori que situ
lecono-mia real per sobre de lespeculativa i eviti novament el caos
financer. s hora del retorn a unes poltiques de ms jus-tcia social,
de fiscalitat equitativa, de regulaci dels capitals i dels mercats.
Aquesta llei del pndol, que es ve veri-ficant histricament, s la
que desprs de la llarga crisi dels anys 30 va portar unes poltiques
keynesianes socialde-mcrates. El retorn a les poltiques so-cials i
de progrs forma part de la lgica sistmica dels cicles del
capitalisme.
s poden fer altres anlisis ms con-junturals de la situaci
poltica, i predir altres escenaris possibles per, en la meva opini,
aquest s el que t una major inrcia histrica i ms probabili-tat de
succeir, donat el lligam sistmic entre poltica i economia. Pot
semblar lluny per Europa es renovar pol-ticament en els propers
decennis per lesquerra. De fet ja ha comenat.
-
PGINA 10
LEquip de Pastoral Obrera de Badalona i Sant Adri de Bess es va
crear durant el curs 1995-1996 fruit dun comproms adoptat en el si
del Consell Arxiprestal del Barcelons Nord que les persones
promotores esten-gueren rpidament a tota la ciutat. LEPO ha estat
el marc en qu membres de di-ferents moviments apostlics, parrquies,
religiosos i religioses i capellans obrers hem treballat
conjuntament per estendre el Regne de Du, intentant donar testimoni
dunitat i de comple-mentarietat. No solament hem volgut fer de lEPO
un espai de formaci sempre orientat al comproms evangelitzador i
transformador, sin tamb un espai comunitari on compartir
pensaments, compromisos, somnis i vida quotidiana, un espai de
germanor, celebratiu i jois.
LEPO sha relacionat amb un grapat dentitats cul-turals, socials,
sindicals, cviques, poltiques de la ciu-tat, sha connectat amb
persones daltres religions i plataformes interreligioses, ha
promogut itineraris i xerrades per conixer la histria obrera, ha
participat i tamb encapalat accions pbliques compartides que han
suposat un reconeixement de la dignitat dels treballadors i un
record envers els obrers morts en el camp del treball i de la
lluita obrera, ha realitzat cur-sets formatius de tipus social
oberts a tothom i altres ms especficament cristians. Per altra part
la nostra tasca lhem portada a terme en plena sintonia i comu-ni
amb altres entitats eclesials: parrquies, Delegaci Diocesana de
Pastoral Obrera, Moviments Apostlics
LEquip de Pastoral Obrera de Badalona: 20 anysObrers, Consells
Pastorals Arxiprestals, congregacions de religiosos i religioses,
comunitats cristianes, altres EPO. Tamb amb militants obrers que,
tot i no ser cre-ients, tenen com a referents Jess de Natzaret i
els va-lors evanglics i simpatitzen amb la Pastoral Obrera.
Aproximadament lEPO al llarg daquests 20 anys ha re-alitzat uns
200 actes culturals (xerrades, recessos, itineraris, cursos
formatius, celebracions, etc.), tots ells gratuts, amb una mitjana
dassistncia de 25-30 persones. Temes destacats: lacolliment dels
nouvinguts i in-terculturalitat, els joves i la seva problemtica,
temes laborals i de treball, de vida quotidiana,
de poltica (eleccions), de lluita per la justcia global,
dhistria obrera i moviment obrer, de fe, desglsia, Hem difs
igualment els nostres plantejaments a tra-vs de fulletons (vuit),
dptics, dossiers, documents, cartells, fulls, cartes... Amb una
metodologia de fons de Veure, Jutjar i Actuar.
La nostra petita i frgil histria lhem intentat di-fondre a
partir de la publicaci que porta per ttol 20 anys de comproms obrer
i espiritualitat cristina. Com-proms i espiritualitat sn dues
paraules complemen-tries. En el nostre cas el comproms amb un mn
obrer i una classe treballadora que continua explota-da, marginada
i oprimida tot i ser la base de la socie-tat, la que crea riquesa i
fa avanar el mn. I la nostra espiritualitat la qualifiquem de
cristiana perqu la vo-lem assentar en el seguiment de Jess de
Natzaret, el
Crist, perqu creiem en Ell i que Ell s una proposta de vida
autntica i plena que nosaltres volem compartir i donar a conixer
als nostres companys de treball i de barri. Per volem deixar clar
que el nostre model evangelitzador no s de proselitisme i conquesta
sin de compartir i contagiar-nos el que som, les nostres ar-rels,
els nostres fonaments, els valors evanglics, que de vegades no es
diferencien gaire de lespiritualitat i dels valors que tenen tamb
molts companys lluita-dors nostres no creients, que sn -com ho va
ser Jess de Natzaret, persones per als altres, persones ge-neroses,
solidries. Jos A. Canillas: Jo no sc creient per els meus valors sn
els de lEvangeli .
Diverses raons ens han emps a publicar la nostra memria
histrica: Per mostrar que s possible una pastoral obrera unitria,
que s necessari sortir de la capelleta particular en qu de vegades
ens movem i intentar caminar junts tal com Jess desitjava. Per
mostrar que lEsglsia i lEPO som Esglsia s sensi-ble i propera a la
realitat obrera, a la seva situaci, als seus problemes, desitjos,
utopies Volem crear ponts dentesa entre el mn obrer i lEsglsia,
durant molt de temps trencats, tot reconeixent els valors evanglics
ja presents en la lluita obrera per un mn ms just i fra-tern. Perqu
el conjunt de cristians puguem crixer en conscincia social i
poltica, en comproms perqu els valors del Regne de Du es visquin
cada vegada ms i amb ms intensitat i es pugui construir una
societat on totes les persones vegin reconeguda la seva
dignitat.
Quedeu tots i totes convidats a la celebraci dels vint anys de
lEquip de Pastoral Obrera de Badalona que tindr lloc el 12 de mar a
lAteneu de Sant Roc de Badalona.
Emili Ferrando
-
PGINA 11
Una trobada europea de nou en el sud dEuropa... I a prop de casa
nostra, en la vena Valncia. Una oportunitat per reviure experincies
passades unes dcades desprs. I ara amb 50 anys, a casa dun amic
conegut a Taiz, encarar la possibili-tat de passar uns dies amb les
tres pregries comunes del dia. Engrescador!
I ho va ser! Anem a Valncia! Del 28 de desembre al dia 1 de
gener la comunitat de Taiz convoca jovent europeu en una nova etapa
de confiana a travs de la Terra. I 15.000 persones hi donen
resposta. I autocars arribats fins i tot de les llunyanes
repbliques bltiques, de la dividida Ucrana, havent passat dies per
les carreteres del Vell Continent, es distribueixen
disciplinadament per la ciutat. I els joves sn acollits per famlies
i comunitats de la ciutat del Tria i les poblacions adjacents.
s cert que les xifres estan ben lluny de les que hi havia en
trobades passades, per les esglsies i la societat europees han
canviat molt. Per encara es veuen fora joves que van dun lloc a
laltre, que sesforcen per entendres amb un an-gls sovint macarrnic
ajudats pels utilssims signes, que fan cua per recollir els pats en
un ordre absolut per relaxat, que riuen, canten... i que fan un
silenci emocionant a les carpes, cadascuna de les quals acull 8.000
persones. Impressi-ona sempre!
I les persones grans a qui, en algun moment de la nostra vida,
lexperincia a Taiz ens ha estat important, ens acostem a Valncia
agrades, recordant... I ho vivim com un regal. Perqu a ms de
refrescar records, sentiments, emocions, parar i pregar, retrobem
cares amigues de fa tant de temps!
Dues notes especials a subratllar de la meva segurament darrera
trobada eu-ropea: la msica i el CIE. Valncia sempre sha
caracteritzat per tenir una nima musical. Les bandes dels diferents
pobles hi tenen molt a veure. La pregria del mat a Alboraia, on jo
residia, estava acompanyada per tota mena dinstruments, per cant a
diferents veus, per un infant de veu blanca que feia amb tota
naturali-tat alguns dels solos... S, cantar s pregar dues
vegades... per si s bonic potser val per tres!!!
Un dels matins hi havia una convocatria per pregar davant del
Centre dInter-nament dEstrangers. I all ens vam aplegar un centenar
de persones. Les compa-nyes de lHOAC van fer cinc cntims del que
suposava un CIE, de la situaci dels interns, del que es vivia
darrere dels alts murs que lenvolten. I vam pregar amb els textos i
cants proposats per a aquell moment, el mateix que es resava a les
parrquies valencianes, posant simplement ms accent en la situaci
dels refugi-ats, dels migrants, dels que pateixen violacions dels
seus drets a la nostra Europa. Els cants repetitius, les paraules
de lEvangeli, el silenci al bell mig duna avinguda valenciana,
davant la mirada atenta (per tamb respectuosa) dels agents de la
Policia Nacional, sompliren de sentit... Era potser una concreci
del cam vers una nova solidaritat que proposa Taiz, un tastet de
lany de la misericrdia que encetem. Pregar i clamar per un mn ms
just.
I lany vinent els joves sencaminaran cap a Riga...
Maria Antnia Bognez Aguado
Valncia es vesteix de trobada europea de joves de Taiz
-
PGINA 12
Ara s lhora. No de la independncia, certament. Sin lhora de
reconduir tota aquesta situaci cap a un projecte raonable i que
pugui crear un futur millor per a tots. s difcil, perqu aix
exigiria que els actors principals daquest embolic abandonessin una
mica larrogncia i fessin lesfor de tocar de peus a terra i de veure
la realitat tal com s, i no hi semblen gaire disposats. Per el
canvi de president de la Generalitat i el canvi de govern a Espanya
sigui quin sigui el que acabi havent-hi poden propiciar-ho. Noms
caldria, em sembla, que tots plegats es posessin a pensar
se-riosament en el b de tots els ciutadans i ciutadanes.
La situaci, realment, s molt imprevisible. I no val gaire la
pena posar-se una vegada ms a recordar ac-tituds, plantejaments i
actuacions de les dues bandes que no ajuden precisament a facilitar
un futur ms humanitzat. Per aix, si mho permeteu, voldria en
aquesta pgina fer noms una petita aportaci sobre per qu jo no crec
que la sortida de lactual situaci hagi de ser la independncia de
Catalunya.
Ms enll de debatre sobre si, valorant tots els ele-ments en joc,
seria positiva o no per a Catalunya i per a les catalanes i els
catalans la independncia, que jo crec que no, hi ha un motiu ms de
fons. I aquest motiu s que jo no comparteixo en absolut la divisi
entre ells i nosaltres que hi ha al darrere del plan-tejament
independentista. Jo, pel fet de ser catal i sentir-me catal, i amb
moltes ganes de treballar tant com pugui per la meva llengua i la
meva cultura, no em sento separat dels que no sn catalans, i en
espe-cial dels qui viuen a la resta dEspanya.
Ells i nosaltres
La histria podria haver estat duna altra manera: per exemple,
lany 1640, la loteria de la geopoltica va fer que Portugal
sindependitzs de la Corona espa-nyola mentre que Catalunya no.
Hauria pogut ser al revs, per resulta que va ser aix, i ara
nosaltres for-mem part daquesta unitat ms gran que es diu Espa-nya.
La meva pertinena a Espanya s un fet que em ve donat. Jo no he
triat. Per, tot i aix, tantssims anys de cam com mhan creat un
conjunt de llaos de tot tipus, valuosos, estimats, que una ruptura
deixaria molt tocats i molt fets malb, per molt que des de la banda
independentista es vulgui defensar que no seria aix. I, com que el
meu sentiment de pertinena a Catalunya no el visc com una frontera
envers els qui no hi pertanyen, no veig el perqu de trencar aquest
conjunt plurinacional del qual formem part. Jo tinc ganes que
Catalunya funcioni b, i, alhora, tamb tinc ganes que Espanya
funcioni b. O, dit duna altra ma-nera: Catalunya s meva, i Espanya
tamb s meva.
Jo, com he dit, no comparteixo gens la divisi del mn entre ells
i nosaltres. I no la comparteixo per unes profundes conviccions
sobre la necessitat que siguem capaos de crear un mn on tothom
pu-gui sentir-shi b, comenant pels ms vulnerables. I, com que vull
ajudar a crear aquest mn, no li trobo cap sentit a voler trencar
aquesta realitat ja existent.
Jo el que vull s construir el projecte duna millor Catalunya
dins una millor Espanya. I aquest s el meu objectiu utpic, el meu
objectiu illusionant. S que, per a molts catalans, la utopia i la
illusi est posada en un pas nou, una Catalunya nova que trenqui
amb
molts vicis acumulats. Doncs per a mi, aquesta utopia i aquesta
illusi tamb hi s, per no a nivell noms catal, que tamb, sin a
nivell espanyol. I, posats a dir, tamb a nivell europeu i tamb a
nivell mundial.
Jo crec en la meva utopia, i crec que hi ha molta altra gent que
tamb hi creu. De Catalunya i de tot Espanya. Hi ha molta feina,
per, per a mi, val molt la pena. Cal que neixin flors a cada
instant!
Josep Lligadas
-
PGINA 13
a la cuinaTere Jorge
Entrem en la temporada de calots i els que em coneixeu, sabeu
que intento donar-vos al-ternatives culinries per als aliments de
tempo-rada. En el cas daquesta ceba que s bonssima feta a la brasa
a laire lliure i que per tant ens presenta ms problemes quan lhem
de fer a casa, est ms que justificada, si s que cal al-guna mena de
justificaci, la proposta que us faig avui.
Com quasi sempre s una recepta molt senzi-lla, que no ens tindr
massa estona a la cuina i que torna a demostrar que s possible fer
con-viure el mar i la muntanya i que no saltin espur-nes, al
contrari que tot sumi i ens ofereixi un plat suau i amb molt de
sabor.
Ingredients per a 4 persones:
4 peces de salm fresc tallades en suprema 16 calots cuits 50 cl.
de crema de llet Pinyons Sal Llimona Farina
Preparaci:
Salem i enfarinem el salm per fregir-lo al gust de cocci. Si
voleu tamb es pot fer a la planxa. En una altra paella saltegem els
calots tallats en rodanxes de 2 cm. de gruix aproxima-dament; hi
afegirem la crema de llet i unes go-tes de suc de llimona, i
esperarem que redueixi una mica. En aquest punt heu de prendre una
decisi. Es pot deixar la salsa tal qual est en aquest moment o
passar-la per la batedora per obtenir una salsa ms tipus beixamel.
Incorpo-rem els pinyons que prviament haurem torrat en una paella i
salem al gust.
A lhora de presentar el plat, podem fer dues coses. Posar el
salm al plat i cobrir-ho amb la crema que hem preparat, o b posem
totes les supremes en una plata, cobrim amb la crema preparada i li
donem uns minuts de grill per gra-tinar-ho lleugerament.
Finalment, el decorem amb unes fulles de cibulet o de coriandre
o per donar-li un toc de color.
Supremes de salm amb salsa de calots
-
PGINA 14
Amorologia i amorificaciAmorologia
Du s amor (1 Joan 4, 8.16). Du s gape. Aquesta s la paraula
escollida pels autors dels Evangelis quan parlen damor. No trien ni
eros, ni filia, ni storg, diferents paraules que t el grec per
identificar diferents formes damor.
Lestudi de Du (?) tradicionalment lhem anomenat Teologia,
prenent la paraula grega de Theos (Zeus) per dir Du.
Per ens podrem preguntar que si Du s amor, per als cristians, la
Teologia no hauria de ser Amorologia? O Agapologia? Daquesta manera
aproparem ms aquest tipus de pensament i estudi a lArt dEstimar. El
pen-sament sobre Du, no s tant un coneixement lluny de lexperincia
humana, al contrari, la inclou plenament, ms encara, s la ms
pregona, identificadora i essencial experincia humana. Tots som
capaos destimar i de ser estimats. Tots naprenem al llarg de la
vida, a travs de les nostres relacions, des de petits. s lArt
dEstimar.
La paraula Teologia ens transporta massa a Zeus, a una imatge de
Du llunyana, amb unes potencialitats totpo-deroses, extraordinries,
quasi mgiques, i dun sser arbitrari, rbitre, premiador i
castigador, lluny del Du-Mi-sericrdia i Fidelitat, manifestat per
Jess.
Per aix proposo que a la Teologia nhi diguem Amorologia. La
Teologia aix denotaria ms un tipus destudi vivencial, narratiu, ple
dimatges i poesia i que directament ens orienta a estimar i a
aprendren.
Amorificaci
En coherncia amb el Du-Amor, tamb haurem de reconvertir les
nostres paraules referides a lacci de Du en nosaltres. El treball
que Du-Amor fa en nosaltres al llarg de tota la nostra vida, a
travs de les nos-tres relacions, esdeveniments, que
tradicio-nalment sen diu salvaci, en podrem dir amorificaci. Ens va
ensenyant a estimar, i de manera concreta, i personal, vers cada
persona.
I totes els nostres accions adreades a la humanitzaci,
dignificaci, alliberament nos-tre i dels altres sn obres
amorificadores, que collaboren amb lamorificaci de Du en
nosaltres.
Quim Cervera
-
PGINA 15
La histria ensenya que en determinats moments simposa un canvi
perqu hi ha una necessitat que sapodera del conjunt de la societat.
El que crea la convicci mpliament compartida no sol ser lapari-ci
duna proposta alternativa sin la certesa general que el vell
projecte sha esgotat. Aix va ser el final de la dictadura
franquista, que don lloc a la transi-ci democrtica, amb nous actors
poltics i renovades institucions. Ara hi ha una expectativa de
canvi per lesgotament dun llarg cicle neoliberal que ha
desen-cadenat una gran crisi econmica, deixant desigual-tat,
injustcia i corrupci.
Laparici de nous actors poltics a les darreres cites electorals
ha trencat el bipartidisme, a causa de la do-ble polaritzaci entre
leix dreta-esquerra, duna ban-da, i leix nova-vella poltica, de
laltra. Ha augmentat la complexitat amb noves alternatives,
sobretot a Catalunya on shi afegeix el sobiranisme, conformant un
espai tridimensional on es combinen els eixos de coordenades:
dreta-esquerra, nova-vella poltica, i
in-dependentisme-unionisme.
s molt significatiu el cas de Podemos, que ha posat pel davant
lestigma del canvi, amb lapellatiu nou abans que el desquerra.
Encara que la ideologia es fa explcita en el discurs, Pablo
Iglesias sembla fins i tot diluir-la. La ra s que Podemos sadrea a
elec-tors que no tenen conscincia de classe. A votants de classe
mitjana a qui latur ha fet descendir en lescala social. A famlies
vingudes a menys massacrades per les retallades, els desnonaments,
i a joves desani-mats, sense feina. Collectius, en definitiva, que
po-
drem definir com de classe treballadora si no fos que no sen
senten.
Mentre que en lesquerra marxista la classe obrera s la base
sociolgica i lespai conceptual on els ciu-tadans esdevenen
subjectes de la transformaci so-cial, el canvi de paradigma poltic
que opera avui no t classe social definida perqu no hi ha
conscincia de classe. El recel de Pablo Iglesias cap a IU, partit
del qual ell mateix prov (i semblantment podem dir del grup dAda
Colau cap a ICV i els sindicats) busca distanciament amb la
dogmtica de lesquerra tradi-cional per construir un nou eix (una
altra dogmtica) que aglutini un espectre ms ampli, la majoria del
del 99%. Hi ha una picada dull a les vctimes de les retallades amb
una crtica a tot all que s instituci-onal (no ens representen),
desacreditant les insti-tucions que sn part de la vella poltica (la
casta). La figura que suplanta a la instituci s lassemblea,
reafirmant que el poder resideix en la gent i no en els parlaments.
Totes aquestes simplificacions (demag-gies?) estan al servei de
construir un projecte com per a totes les classes subalternes. Ara
b, pescar vots en el calador dels descontents sense conscin-cia de
classe, li ha costat a Podemos deixar de sumar el mili, gaireb, de
vots de IU, amb els quals hauria canviat radicalment lescenari
postelectoral del 20D.
Larribada al poder poltic dels nous moviments so-cials s la
prova del nou que demostra que el canvi est en marxa i s
irreversible. El repte s fidelitzar la nova identitat de classe. I
per aix cal doctrina (un manual de transformaci del sistema). Si no
es corre
el risc de donar ales a aquells que simplement pro-jecten la
seva impotncia amb un nihilisme autodes-tructiu revestit de
radicalitat, que no t res de nova poltica sin ms aviat tot el
contrari (pot ser el cas de la CUP?). Perqu el pas de lassemblea a
la consti-tuci duna alternativa poltica de poder comporta un procs
de desconstrucci de formes que han impreg-nat carcter al grup: 1)
la necessitat duna organici-tat que fora a nomenar representants
per dotar-los de poder delegat; 2) limperatiu de la negociaci que
comporta pactes i renncies; 3) lacceptaci duna je-rarquia de
grup... s a dir, cal convertir-se una mica en casta.
Salva Clars
Sociologia de les classes socials: la nova poltica
-
PGINA 16
Dues barquesUna s el regal del meu sant. Laltra, vaig veure-la
en el taller del
qui les ha fetes, en Miquel, i que viu en el mateix carrer, ell
unes portes ms avall.
La primera barca s de color verd i blanc. Plena dillusi. Mai no
me lhauria pensat, un regal aix.
Aquestes barques, ara ens fan de pessebre, lun dalt en el
menja-dor, laltre a baix a lentrada.
La barca del menjador hi duu com a navegants, Josep, Maria i
lInfant, els acompanyen un ngel que toca lacordi i un parell ms que
ajaguts als seus peus shan adormit. Al costat, un far encs els
orienta.
La que hi ha a baix a lentrada s de color de la mateixa fusta.
La vela plegada al car. Les figures es troben al seu costat, el
bou, la mula, el naixement, els tres Reis i un aneguet, que sn un
record de la bona traa den Llus Caritg i Santanach, bon amic meu.
Les va fer amb fusta de boix.
Dues barques que ens conviden i que ens diuen: Vols
pujar-hi?
Grcies, Miquel per les teves barques. Mhas fet pensar en el
temps que essent pescador, has anat creant altres barques que et
recorden les teves anades pel mar.
Tamb, mhas fet recordar que quan era vicari a Calella del
Ma-resme, hi havia Mn. Josep Masllobet que, alguns, lanomenaven
mossn Barco. Era un autntic artista i feia meravelles en el mn de
les embarcacions.
A casa nostra, daquestes persones, en diem uns manetes.
Crear, imitar, reparar...
La persona s com un navegant pel mar de la vida.
Que tant de bo ho fssim tots, uns manetes.
Ignasi Forcano Isern
-
PGINA 17
Fa poc he sabut de diferents congregacions religioses que estan
fent els seus plans es-tratgics, tenint en compte la disminuci i
envelliment del seu personal.
Des de que tinc s de ra eclesial i pastoral (des de fa uns 40
anys), no he descobert el mateix en les nostres di-cesis catalanes,
i en concret en la nostra arxidicesi de Bar-celona. En alguns casos
shan fet estudis i alguns passos molt tmids per formar i capa-citar
al lacat per a poder ani-mar i coordinar les parrquies. Normalment
sha topat amb les inhabi-litats i manca de costum del clergat per
tal que el lacat decideixi de deb. Cal tamb formar el clergat en el
treball en equip, en la confiana completa amb el lacat, i sha fet
poc de forma eficient.
El nombre de capellans va disminuint. Per sostenir les parrquies
es va donant ms feina (ms parrquies) a capellans ja grans, amb
poques capacitats per ti-rar endavant canvis. Sest reduint
lac-tivitat pastoral als sagraments. Sest escurant al mxim
capellans molt entre-gats que han donat ms del que poden. Els hi va
la salut fsica i psquica. Qui cui-da dells?
Qu haur dafrontar el bisbe de Barcelona i tots els bisbes de
Catalunya?
Els laics i lai-ques actius a les parrquies que les sos-tenen
tamb sens han anat fent grans. Aquest lacat est ms ben preparat del
que ell mateix pensa. Ja ha fet molts cursets de tot. Moltes de les
associa-cions de laics i laiques que shan creat en
aquests darrers 20 anys desapareixeran al mateix temps, ja que
estan formades per una mateixa generaci. Per es permet al lacat que
participi en les deci-sions importants, en un treball en equip per
coordinar i animar tota la pastoral parroquial? I si tenim en
compte que en pocs anys moltes daquestes persones encara seran ms
grans o ja hauran des-aparegut, ens podem preguntar: On es poden
trobar noves persones de mitja-na edat i de joves que es vulguin
formar de nou? Crec que ja sha arribat tard.
Laportaci dels religiosos i de les reli-gioses ha estat molt
important en mol-
Du), el nou bisbe de Barcelona (i els nous que vinguin a les
altres dicesis de Catalunya si els actuals no ho fan) t al davant
una problemtica seriosa que si no safronta produir molt de patiment
personal i comunitari:
La jubilaci, malaltia i mort de molts capellans, i per tant, la
seva atenci personal i latenci a les parrquies que deixen.
La constituci dequips de pastoral amb pocs capellans i alguns
laics i laiques, per atendre la pastoral par-roquial.
La realitzaci dun mapa pastoral. La dedicaci de molts dels
edificis
eclesistics: si es tanquen, si sutilit-zen per a altres
activitats pastorals no litrgiques, si poden esdevenir espais
multiusos, si es venen o es lloguen per a fer-hi: vivendes per a
joves, per a matrimonis que poden tenir cura cultural, social i
pastoral de lentorn, auditoris, centres culturals, socials,
botigues o restaurants...
Caldr estar molt atent als grups que vinculen la prpia vida
quotidiana amb levangeli. Aquest grups sn ja el ger-men duna nova
Esglsia que va naixent, de la qual els bisbes, i tothom, nhaurem
daprendre molt.
Quim Cervera
tes parrquies populars, per tamb van disminuint i es fan
vells.
Els moviments dacci catlica tenen lexperincia de ser dirigits
per laics i lai-ques, per, sels ha demanat el parer, el compartir
la seva experincia per ser aplicada a les parrquies? No gaire.
Tampoc observo que shagi treballat i consensuat un nou mapa
pastoral per anar avanant vers una nova distribuci dels recursos
personals, econmics i una reutilitzaci del patrimoni
eclesis-tic.
Sabem que moltes dicesis franceses i belgues ho han fet, en un
treball que ha durat 10 o 15 anys, per arribar a uni-ficar
parrquies, o a dissoldre-les, o a recollocar activitats pastorals
diverses en els diferents edificis diocesans. Alg coneix algun pla
semblant en les nos-tres dicesis catalanes? En la barceloni-na? No
crec que els bisbes anteriors ha-gin preparat el terreny en aquest
sentit, per al bisbe nou de Barcelona i per als nous que vinguin en
els altres bisbats catalans. No es podria prendre nota del que sha
fet en el pas ve?
Per tant, independentment de consi-deracions de poltica civil i
eclesistica (en les eleccions de bisbes sembla que hi interv
tothom, menys el Poble de
-
PGINA 18
A peuJaume Roig
En aquesta ruta podrem conjuminar la mirada sobre edificis
emblemtics i arqueolgics de Martorell, la vista des de llocs alts
de lexpansi industrial i de limportant nus de comunicacions del
Congost, i, si el dia s clar, podrem albi-rar magnfiques
panormiques de care-nes llunyanes. Tamb, com no pot ser daltra
manera, petjarem alguns turons de formes capricioses que envolten
la vila.
s important considerar que la ruta s circular i el seu inici es
pot assolir amb transport pblic (FGC). Es pot dur a ter-me a partir
dunes tres hores.
Podem consultar les dades tcniques i litinerari ben especificat
a Wikiloc. Les dades culturals es basen en un magnfic web que fa
referncia a un itinerari simi-lar, per ms llarg (nosaltres el
dividim en dues parts). La majoria denllaos shi dirigeixen. Des
daqu agram al seu autor en Josep la fantstica ressenya que ens ha
ofert.
* * *
Tot just comena a clarejar. La llum de primera hora encara
refora ms el ver-mell de les pedres del pont del Diable. En la
mitja llum sembla entreveures la
Martorell: edificis emblemtics, torretes i mines
dona de la llegenda deixant un gat per enganyar el diable... s
un pont fet a mida humana, no com els de les carrete-res,
autopistes i ferrocarrils que veiem al costat. El brunzit dels
cotxes s aclapa-rador: s el soroll del passar de llarg, de no veure
qu i qui tens al davant.
Continuem. En la quietud de la ma-tinada es pot contemplar el
senzill en-cant de bells edificis: lantiga capella de lhospital de
Martorell, de principis del segle XIII i molt reformada al llarg
dels segles; moltes faanes amb esgrafiats; la casa Gausa, del segle
XIV, la ms anti-ga de Martorell; la Torre de les Hores; la farmcia
Bujons, inaugurada lany 1842 i que es va mantenir fins al 1957; la
Casa de la Vila, edificada el segle XVI amb bo-nics esgrafiats de
1937; la Casa Llopart,
amb esgrafiats de temtica pagesa; les-glsia de Santa Maria,
reconstruda des-prs de la guerra civil...
Aquests carrers, ara tan encalmats, estan plens de bullici els
dimecres, dia de mercat. Si teniu ocasi de visitar-lo, us adonareu
del caire multicultural de Martorell.
Passem per sota lautopista i, deixant la vila als nostres peus,
remuntem ara la muntanya en forta pujada. Ben aviat, a m esquerra,
veurem uns forats ex-cavats a la roca vermella: sn antigues mines
daigua fetes pels pagesos.
A la crulla de ms amunt seguim a les-querra i, si ens hi fixem
b, mig tapada per la vegetaci, veurem lemblemtica Roca Dreta; es
tracta dun monlit de
conglomerat vermell caigut del cingle superior. Mentre anem
guanyant alada suaument, des del cam gaudim de bo-nes vistes cap al
nord. Si el dia s clar, a ms de Montserrat salbiren el Port del
Compte, el tur de la Socarrada darrere dOlesa, Sant Lloren del
Munt... A sota
El Pont del Diable Mines daigua Rellotge de sol
LEnrejolada
-
PGINA 19
nostre, als afores de Martorell, destaca lantic convent dels
caputxins, actual-ment museu Vicen Ros.
Desprs duna torre elctrica, canviem bruscament de direcci i
guanyem visi-bilitat vers lest i el sud. Tamb la remor dels cotxes
disminueix: va i ve com si es tracts dun combat entre la natura i
la nostra civilitzaci.
Al cap de poc arribem a una bifurca-ci; prenem el cam de la
dreta, al costat duna bassa artificial, que tot carenejant, ens dur
a dues antigues torres: la torre Griminella i la torreta del Clos.
Ambdues formaven part del conjunt de defenses del Congost i del pas
de la Via Augusta pel pont del Diable. Des daquests punts elevats
tenim unes vistes magnfiques de Martorell i de limportant nus de
co-municacions que lenvolta.
Ara baixem cap al torrent de Rosanes i podem contemplar unes
fantasioses formacions rocoses de color roig. Tras-passem el
torrent per sobre duna res-closa. Una vegada a laltre vessant
en-llacem amb una pista que seguim cap a lesquerra, direcci sud, i
en pujada. Al cap de poca estona arribem als Quatre Camins que en
realitat sn molts ms.
Seguim lindicador de Serra de lAtaix. Al cap de poc arribem a
una petita plan-ria: estem carenant la Serra. Al nord, en-cimbellat
sobre unes penyes roges, en-cara que difcil de veure, hi ha el
castell de Rosanes; vers el sud-oest, el tur de Montgoi ens
impedeix la vista del castell de Sant Jaume, a loest hi hauria,
tamb amagat, el castell de Rocafort. Deixem la visita a aquestes
fortificacions per a una propera ruta i ens dirigim vers unes
antigues mines de plom; daquestes s que entreveiem rodejats de
boscries alguns edificis i una alta xemeneia cap al sud-est.
Poc desprs dels senyals dunes con-duccions dEnagas, trenquem
sempre a lesquerra a les dues crulles segents molt properes luna de
laltra, i iniciem la tornada, ara per sota les roques de la Serra i
per un cam fora ms agra-ds. La propera crulla ens dur a les
antigues mines de plom La Martore-llense. La seva explotaci sinicia
en temps dels ibers i dels romans. Val la pena consultar lenlla,
que ens aporta una informaci molt valuosa.
Refem el cam per retornar a la pis-
ta que havem deixat i que continuem a la dreta fins a arribar
als Quatre Ca-mins que ja coneixem. Aquesta part de la Serra va
patir lany 2005 un impor-tant incendi forestal que va destruir la
major part del bosc; sendevina per la quantitat de pins joves i per
les res-tes encara dalgun de cremat. Seguim lindicador Les
Torretes, direcci nord-est fins que tornem a trobar la bassa
artificial. Baixem per on havem pujat i, molt aviat, trobem un
petit sender a m dreta que seguim direcci llevant. A la crulla
segent canviem brusca-ment de direcci i iniciem la davallada vers
lesquerra, direcci nord i enca-rats cap a Martorell.
Finalment, i desprs de superar el fort desnivell, arribem als
peus de lau-topista A-2 que travessem per sota. Tot seguit, girem a
la dreta i de segui-da travessem lantiga carretera N-II per anar a
buscar el passeig del riu. El seguim aiges amunt en direcci al pont
del Diable. Ben aviat veiem a m esquerra del passeig de la font de
les Malaltes de la qual sen tenen notci-es des del segle XVI. No se
sap si les seves aiges curaven malalties de la vista o damors: els
poetes en donen versions de cada. Una mica ms enll ens espera una
altra font en una zona enjardinada, la font de lEud, on hi ha
representada la llegenda del pont del Diable.
Tan sols resta accedir a lestaci a tra-vs del pont.
Si litinerari us ha plagut, es pot com-pletar amb un altre per
visitar els cas-tells de la zona.
Jaume Roig
Casa de la Vila
Torre del Clos
Roca Dreta
Font de lEud
-
PGINA 20
per airejar el cervell
Un llibre ms sobre santa Te-resa de Jess? Doncs s, un ms en
aquest recentment aca-bat seu cinqu centenari. En aquests darrers
mesos moltes obres omplien els prestatges de les llibreries
religioses...
Per aquest que avui us pro-poso no s un llibre de teo-logia,
tampoc un tractat sobre la literatura de la santa castellana. s un
exercici narratiu duna escriptora jove, segurament fascinada per
lempenta, la valentia, les obres de Teresa. Es tracta de Cristina
Morales.
Es posa en la pell de Teresa de Jess quan ella espera que la
fundaci del seu convent prosperi. I ho fa en un castell antic,
cuidat, que sona bonic. Teresa ha rebut lencrrec descriure sobre la
seva joventut i ella va expli-cant-ho, veient com dir la veritat,
mentre alhora intenta plaure els seus superiors i defensar-se dels
seus detrac-tors. Amb el temps ser el seu Llibre de la Vida.
Aquesta publicaci s un text suggeridor que ens pre-senta una
dona rebel, amb personalitat, amb una rela-ci intensa amb Du, capa
de com diuen les darreres paraules del text descubrir ah una vez
ms, como en todas las cosas que me salvan y me condenan a Dios, a
Dios, a Dios.
Maria Antnia Bognez Aguado
Malas palabras. Cristina Morales.Editorail Lumen
Vaig sortir de lespectacle pen-sant que seria desitjable que tot
lepiscopat mun-dial, papa incls, lanessin a veure i es fixessin b
en largument, que ha estat pat per milions de perso-nes arreu del
mn sense cap proble-ma, sin ms avi-at al contrari: amb molta
alegria i una gran identificaci amb els personatges. I no, que ning
no hi busqui al dar-rere cap m negra amb voluntat de liquidar els
valors cristians... No, simplement s que la vida va per camins molt
diferents dels que havia anat fins fa no gaires anys.
Dit aix, permeteu-me que no us expliqui quin s aquest argument
ni faci un elenc dels nous valors i crite-ris que hi apareixen
sobre temes com el sexe, el matri-moni i la famlia, que daix va la
cosa. Els podeu analit-zar vosaltres mateixos anant a veure lobra,
que a mi em va agradar molt i que est molt ben feta, que transmet
entusiasme i que convida, fonamentalment, a passar una bona estona.
Que no s poca cosa, certament.
Josep Lligadas
Mamma mia. Musical basat en canons del grup suec Abba. Al teatre
Tivoli de Barcelona, fins al 27 de setembre.
Merc Torrents, lany 1968, va posar msica a una quarantena de
poemes del Llibre di Sinera. Aix sinici una llarga col-laboraci amb
Salvador Espriu. Alguns fragments de loratori van ser interpre-tats
i gravats per Nria Feliu, per lobra no es va estrenar sencera fins
a lany 1981. Als anys noranta es va fer una nova ins-trumentaci i
el 2013, aprofitant la cele-braci de lany Espriu, sen va fer
aquesta gravaci, dirigida per Concepci Rami i que compta amb les
veus de Nria Can-dela, Joan Valent i Nria Feliu (recitant els
poemes); Nvoa, Lloll Bertran, Marta Valero i Joan Valent (cantant),
el pianista Joan Miquel Hernndez, el cor de cambra Dyapason, i
lorquestra Terres de Narca. Una interpretaci excellent i una bona
manera daproximar-se al Llibre de Sinera.
Merc Sol
Oratori del Llibre de Sinera. Salvador Espriu - Merc Torrents.
Columna Msica SL 2014. Doble CD
-
PGINA 21
per airejar el cervell
He descobert Svetlana Aleksivitx, fa poc. No s cap mrit meu, s
perqu li han donat el premi Nobel de li-teratura 2015. En tot cas
la meva nica aportaci al des-cobriment s que fa una temporada vaig
resoldre una seqncia maligna: no tinc temps de llegir/doncs llegir
cosetes lleugeres/no momple el que llegeixo/doncs dei-xo de llegir
aix que em vaig imposar tornar als clssics o a autors contrastats,
i he topat amb aquesta crnica excellent de la societat russa post
sovitica. A ms, sen-se conixer un borrall de rus com s fcil
dimaginar, puc afirmar que la traducci de Marta Rebn s magnfica
--quin dia farem justcia als bons traductors?
Extret de lepleg del llibre: Els russos han passat dels grans
ideals de Dostoievski o Tolstoi al dilema de tenir o no tenir. En
aquest espai de temps sha vist nixer dos homes nous, lHomo
sovieticus i lhome que conei-xem ara, el qual, en gran part, s com
el primer, per sense les bastides morals sovitiques, aclaparat per
una llibertat que no shavia atrevit ni a somiar.
No s periodisme, no sn memries, no s anlisi poltica..., per s
tot aix. s un recull de records i testimonis, petites crniques
individuals escrites en primera persona, intimistes fins i tot,
retalls de vida que, cosits entre ells, ajuden a fer-nos un esbs
antropolgic daquesta societat que ha tingut una evoluci tan
diferent de la nostra i que ens resulta tan desconeguda.
Per tamb ens parla en genric de les expectatives no acomplertes,
de les desillusions individuals i collectives, dels grans canvis
poltics que ho han darre-glar tot i que al final noms ho arreglen
per a uns quants... Ai!, estic parlant de Rssia?...
Albert Farriol i Vinyes
Temps de segona m. La fi de lhome roig. Svetlana Aleksivitx.
www.raigvereditorial.cat Salt Lake Vocal Artists i Kings Singers
videos, un parell de canals ben interessants al youtubeLamento no
saber ben b ni com
se citen els canals del youtube. Per aquests dos que us recomano
sn f-cils de trobar.
El Salt Lake Vocal Artists s un cor duna qualitat extraordinria,
especi-alitzat en msica religiosa contempo-rnia. No gaire fcil
descoltar si no hi esteu acostumats, per s una bona introducci a
msiques desconegudes. Aqu teniu una mostra dun fragment del rquiem
de Bernat Vivancos, la gra-vaci del qual no fa gaire sha editat a
Catalunya (Neu Records) amb uns al-tres intrprets.
Laltre grup, els King Singers, s molt conegut. Es tracta dun
sextet de veus masculines, que inclou contratenors, tenors i
bartons-baixos. Canten de tot i ms: msica lleugera, msica antiga,
msica contempornia, profana i reli-giosa, amb un gran sentit de
lhumor. Tots els registres possibles. Us deixo amb una pardia de la
gran msica, que no t prdua.
Els seus canals al Youtube permeten gaudir de tastets de les
seves creaci-ons.
Merc Sol
-
PGINA 22
el dibuixMontserrat Cabo
-
PGINA 23
Any XXI. Nmero 94. Segona poca
gener 2016
Periodicitat:6 nmeros lany.
Grup promotor:M. Antnia BognezJoaquim M. Cervera
Salva Clars Quitria Guirao
Albert FarriolMaria-Josep Hernndez
Tere JorgeJosep LligadasJosep Pascual
Merc Sol
Coordinaci: Josep Lligadas
Maquetaci i tramesa: Merc Sol
Gesti del bloc:M. Antnia Bognez
Gesti del Facebook:Maria-Josep Hernndez
Gesti del Twitter:Quitria Guirao
Dibuixos: Montserrat Cabo
Capalera: Merc Gallifa
Adrea:Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1
08018 Barcelona
Correu electrnic:[email protected]
Telfon: 649 56 44 50 (Josep Pascual)
Bloc:https://elpunxo.wordpress.com/
Arxiu:Trobareu els darrers nmeros de
la revista a:http://issuu.com/punxo/docs
LAgulla es distribueix gratutament i sense publicitat per correu
electrnic i
per les xarxes socials.
No us abstingueu de fer-la crrer, ni de citar els seus
continguts, esmentant-ne
la procedncia.
Si no la voleu rebre, noms ens ho heu de dir.
i si voleu que lenviem a alg, ens feu arribar la seva adrea.
LAgullaButllet de reflexi i dileg
Els vostres escrits seran benvinguts. Com a mxim han de tenir
600-700 paraules.
Tanquem LAGULLA el 15 de setembre, el 15 de novembre, el 15 de
gener, el 15 de mar , el 15 de maig, i el 15 de juliol.
_GoBack_GoBack_GoBack_GoBack_GoBack_GoBack_GoBack_GoBack_GoBackInfants,
adolescents i lestigma i desatenci de la Salut MentalMaria Font
Comenar una nova responsabilitat sindicalMarta Tejedor
Moments poltics excepcionalsQuim Cervera
De Kyoto a Paris: qu ens ha passat?Laia Serra
Cristians per la independnciaJess Lanao
La crisi dels refugiats: una interpellaciLloren Oliv
Dones invisibilitzades: MafaldaM.Pau Trayner i Vilanova
Recessi econmica i canvi de signe polticSalvador Clars
LEquip de Pastoral Obrera de Badalona: 20 anysEmili Ferrando
Valncia es vesteix de trobada europea de joves de TaizMaria
Antnia Bognez Aguado
Ells i nosaltresJosep Lligadas
Supremes de salm amb salsa de calotsTere Jorge
Amorologia i amorificaciQuim Cervera
Sociologia de les classes socials: la nova polticaSalva
Clars
Dues barques Ignasi Forcano Isern
Qu haur dafrontar el bisbe de Barcelona i tots els bisbes de
Catalunya?Quim Cervera
Martorell: edificis emblemtics, torretes i minesJaume Roig
Botn 8: Pgina 1: Pgina 21: Pgina 32: Pgina 43: Pgina 54: Pgina
65: Pgina 76: Pgina 87: Pgina 98: Pgina 109: Pgina 1110: Pgina
1211: Pgina 1312: Pgina 1413: Pgina 1514: Pgina 1615: Pgina 1716:
Pgina 1817: Pgina 1918: Pgina 2019: Pgina 2120: Pgina 2221: Pgina
2322:
Botn 2: Pgina 1: Pgina 21: Pgina 32: Pgina 43: Pgina 54: Pgina
65: Pgina 76: Pgina 87: Pgina 98: Pgina 109: Pgina 1110: Pgina
1211: Pgina 1312: Pgina 1413: Pgina 1514: Pgina 1615: Pgina 1716:
Pgina 1817: Pgina 1918: Pgina 2019: Pgina 2120: Pgina 2221: Pgina
2322:
Botn 9: Pgina 1: Pgina 21: Pgina 32: Pgina 43: Pgina 54: Pgina
65: Pgina 76: Pgina 87: Pgina 98: Pgina 109: Pgina 1110: Pgina
1211: Pgina 1312: Pgina 1413: Pgina 1514: Pgina 1615: Pgina 1716:
Pgina 1817: Pgina 1918: Pgina 2019: Pgina 2120: Pgina 2221: Pgina
2322:
Botn 3: Pgina 1: Pgina 21: Pgina 32: Pgina 43: Pgina 54: Pgina
65: Pgina 76: Pgina 87: Pgina 98: Pgina 109: Pgina 1110: Pgina
1211: Pgina 1312: Pgina 1413: Pgina 1514: Pgina 1615: Pgina 1716:
Pgina 1817: Pgina 1918: Pgina 2019: Pgina 2120: Pgina 2221: Pgina
2322:
Botn 10: Pgina 1: Pgina 21: Pgina 32: Pgina 43: Pgina 54: Pgina
65: Pgina 76: Pgina 87: Pgina 98: Pgina 109: Pgina 1110: Pgina
1211: Pgina 1312: Pgina 1413: Pgina 1514: Pgina 1615: Pgina 1716:
Pgina 1817: Pgina 1918: Pgina 2019: Pgina 2120: Pgina 2221: Pgina
2322:
Botn 4: Pgina 1: Pgina 21: Pgina 32: Pgina 43: Pgina 54: Pgina
65: Pgina 76: Pgina 87: Pgina 98: Pgina 109: Pgina 1110: Pgina
1211: Pgina 1312: Pgina 1413: Pgina 1514: Pgina 1615: Pgina 1716:
Pgina 1817: Pgina 1918: Pgina 2019: Pgina 2120: Pgina 2221: Pgina
2322:
Botn 11: Pgina 1: Pgina 21: Pgina 32: Pgina 43: Pgina 54: Pgina
65: Pgina 76: Pgina 87: Pgina 98: Pgina 109: Pgina 1110: Pgina
1211: Pgina 1312: Pgina 1413: Pgina 1514: Pgina 1615: Pgina 1716:
Pgina 1817: Pgina 1918: Pgina 2019: Pgina 2120: Pgina 2221: Pgina
2322:
Inici: Pgina 1: Pgina 21: Pgina 32: Pgina 43: Pgina 54: Pgina
65: Pgina 76: Pgina 87: Pgina 98: Pgina 109: Pgina 1110: Pgina
1211: Pgina 1312: Pgina 1413: Pgina 1514: Pgina 1615: Pgina 1716:
Pgina 1817: Pgina 1918: Pgina 2019: Pgina 2120: Pgina 2221: Pgina
2322:
Botn 33: Pgina 1:
Botn 34: Pgina 1:
Botn 35: Pgina 1:
Botn 36: Pgina 1:
Botn 37: Pgina 1:
Botn 38: Pgina 1:
Botn 39: Pgina 1:
Inici 3: Pgina 1:
Botn 44: Botn 12: Pgina 3:
Botn 13: Pgina 3:
Botn 14: Pgina 3:
Botn 15: Pgina 3:
Botn 16: Pgina 3:
Botn 17: Pgina 3:
Botn 18: Pgina 3:
Inici 1: Pgina 3:
Botn 19: Pgina 9: Pgina 111: Pgina 132: Pgina 183: Pgina 194:
Pgina 205: Pgina 216:
Botn 20: Pgina 9: Pgina 111: Pgina 132: Pgina 183: Pgina 194:
Pgina 205: Pgina 216:
Botn 21: Pgina 9: Pgina 111: Pgina 132: Pgina 183: Pgina 194:
Pgina 205: Pgina 216:
Botn 22: Pgina 9: Pgina 111: Pgina 132: Pgina 183: Pgina 194:
Pgina 205: Pgina 216:
Botn 23: Pgina 9: Pgina 111: Pgina 132: Pgina 183: Pgina 194:
Pgina 205: Pgina 216:
Botn 24: Pgina 9: Pgina 111: Pgina 132: Pgina 183: Pgina 194:
Pgina 205: Pgina 216:
Botn 25: Pgina 9: Pgina 111: Pgina 132: Pgina 183: Pgina 194:
Pgina 205: Pgina 216:
Inici 2: Pgina 9: Pgina 111: Pgina 132: Pgina 183: Pgina 194:
Pgina 205: Pgina 216: