L’ETIQUETATGE PROSÒDIC Cat ToBI*filcat.uab.cat/clt/publicacions/reports/pdf/GGT-08-02.pdf · tonals (pitch accents), si s’associen a síl·labes tòniques, i accents de frontera

LrsquoETIQUETATGE PROSOgraveDIC Cat_ToBI PILAR PRIETO+ LOURDES AGUILAR IGNASI MASCAROacute I PONSdeg FRANCESC JOSEP

TORRES I MARIA DEL MAR VANRELL

+ICREA UAB degInstitut Menorquiacute drsquoEstudis

PilarPrietouabcat LourdesAguilaruabcat imascarotelelinees FrancescJosepTorresuabcat MariaDelMarVanrelluabcat

1

ABSTRACT

This paper describes the conventions proposed in the first prosodic transcription system within the Tones and Break Indices (ToBI) framework for Catalan Catalan ToBI or Cat_ToBI The proposal is based on the previous literature on Catalan intonation and a qualitative analysis of a corpus of spoken Catalan that covers several dialects In the tone tier Catalan distinguishes among the following accent types H L L+H L+gtH L+H H+L the tritonal L+H+L (Alguerese) and the downstepped and upstepped variants of H (iexclH and H) The model differs from the English ToBI model in that there is no phrase accent category and that only one type of boundary tone occurs to the right of intermediate and intonational phrase boundaries Catalan distinguishes among the following boundary tones H M L which can be monotonal or can group into bitonal (LH HH MM and HL) or tritonal combinations (LHL) The main aims of the Cat-ToBI system are to serve to improve our knowledge about Catalan intonation and to provide a tool to prosodically annotate oral corpora Key words Cat_ToBI autosegmental metrical model pitch accents boundary tones

RESUM Lrsquoarticle presenta el primer sistema complet drsquoetiquetatge prosogravedic per al catalagrave basat en el model megravetric autosegmental el Catalan ToBI o Cat_ToBI La proposta es basa en resultats drsquoestudis anteriors i en una anagravelisi qualitativa drsquoun corpus de diferents dialectes del catalagrave Les unitats fonologravegiques que formen el sistema soacuten les seguumlents Pel que fa als accents tonals H L L+H L+gtH L+H H+L i lrsquoaccent tritonal L+H+L en algueregraves aixiacute com els tons alts amb esglaonament ascendent i descendent (iexclH i H) Pel que fa als accents de frontera es proposa un uacutenic tipus de to de frontera i es prescindeix dels accents de frase Aquests tons de frontera poden ser alts mitjans o baixos i poden ser monotonals (H M L) o combinar-se en combinacions bitonals (LH HH MM i HL) o tritonals (LHL) El principal objectiu del sistema Cat_ToBI eacutes que serveixi de referegravencia per a la sistematitzacioacute fonologravegica de la prosogravedia del catalagrave i com a eina per a lrsquoanotacioacute prosogravedica de corpus orals Paraules clau Cat_ToBI autosegmental metrical model pitch accents boundary tones

2

1 QUEgrave EacuteS EL Cat_ToBI El sistema ToBI (Tones and Break Indices) basat en el model megravetric autosegmental eacutes un sistema drsquoanotacioacute prosogravedica que ha esdevingut model de referegravencia per a la transcripcioacute de la prosogravedia en moltes llenguumles Srsquohan desenvolupat sistemes ToBI per a lrsquoanglegraves lrsquoalemany el japonegraves o el coreagrave entre drsquoaltres1 El Catalan ToBI o Cat_ToBI eacutes el primer sistema complet que proposa una segraverie drsquounitats fonologravegiques per a la transcripcioacute de la prosogravedia del catalagrave En aquesta proposta srsquoha parat especial atencioacute als contrastos fonologravegics de lrsquoentonacioacute del catalagrave i srsquohan tingut en compte dades drsquouna variada representacioacute de dialectes La proposta de transcripcioacute prosogravedica Cat_ToBI parteix drsquoun bon nombre de treballs i investigacions anteriors sobre lrsquoentonacioacute del catalagrave central (Astruc-Aguilera 2005 Bonet 1984 1986 Estebas-Vilaplana 2000 Font 2007 Prieto 1995 1999 2002 Recasens 1977 Salcioli 1988 Virgili Blanquet 1977 entre drsquoaltres) i sobre altres varietats dialectals (Fernaacutendez Planas et al en premsa Mascaroacute i Pons 1986 1987 Martiacutenez Celdraacuten et al 2005 Prieto 2001 Prieto i Pradilla 2004 Prieto i Rigau 2007 entre drsquoaltres) Per a la proposta ens hem basat en anagravelisis pregravevies de lrsquoentonacioacute del catalagrave en el marc del model autosegmental (Prieto 1995 Astruc-Aguilera 2005 Estebas-Vilaplana 2000) i resultats experimentals sobre contrastos entonatius (Vanrell 2006 Prieto i Vanrell 2006 Prieto DrsquoImperio i Gili-Fivela 2006 Prieto Torres i Vanrell 2008) La base empiacuterica ha estat el corpus Cat_ToBI de diferents dialectes del catalagrave (algueregraves balear central nord-occidental rossellonegraves i valenciagrave) que es pot trobar en format agraveudio i viacutedeo a lrsquoAtles interactiu de lrsquoentonacioacute del catalagrave El corpus del Cat_ToBI consta de tres tipus de materials (a) Una enquesta de situacions de parla dirigida basada en la que va ser utilitzada a Prieto (2001) Es tracta drsquoun megravetode inductiu en quegrave lrsquoinvestigador presenta a lrsquoenquestat una segraverie de situacions (per exemple ldquoEntres a una botiga on no has entrat mai i preguntes al botiguer si teacute mandarinesrdquo) i li demana que intervingui drsquoacord amb cada situacioacute Lrsquoenquesta consta de 49 situacions que permeten drsquoobtenir una gamma variada de contorns amb diferents matisos semagraventics

1 El lector pot trobar aquestes propostes al lloc web del ToBI httpwwwlingohio-stateedu~tobi on ja es pot trobar el Cat_ToBI Aixiacute mateix el lector pot sentir els arxius de so inclosos en aquest article en el web httpprosodiauabcatatlesentonaciotobi

3

(b) Dades extretes de diagravelegs que segueixen el model del Map Task (Anderson et al 1991) El Map Task eacutes una tasca validada de colmiddotlaboracioacute entre un parell de subjectes dissenyada per induir-los a produir uns patrons entonatius determinats A cadascuna de les dues persones se li doacutena el dibuix drsquoun mapa Un dels dos teacute un camiacute traccedilat i lrsquoaltre no i es tracta que aquest faci preguntes al primer i que amb lrsquoajuda de les respostes pugui reproduir el camiacute en el seu mapa Aquest corpus eacutes especialment uacutetil per a lrsquoestudi de lrsquoentonacioacute interrogativa (c) Dades drsquoentrevistes i converses induiumldes amb la intervencioacute miacutenima dun entrevistador o en alguns casos entre grups de familiars o drsquoamics En la zona de les Illes Balears les dades drsquoaquesta part provenen de lrsquoArxiu Audiovisual dels Dialectes Catalans de les Illes Balears dirigit per Jaume Corbera Pou Un dels objectius centrals del sistema Cat_ToBI eacutes que serveixi de referegravencia per a la sistematitzacioacute fonologravegica de la prosogravedia del catalagrave A meacutes aquest es concep com a eina per a lrsquoanotacioacute prosogravedica de corpus orals Lrsquoanotacioacute de corpus eacutes important perquegrave drsquouna banda aporta noves dades empiacuteriques per a estudis de caragravecter teograveric descriptiu comparatiu o aplicat de la prosogravedia i de lrsquoaltra pot contribuir a millorar la naturalitat dels sistemes de siacutentesi i a augmentar lrsquoegravexit dels sistemes de reconeixement de parla Aquest document es concep en part com un manual per a entrenar nous transcriptors en el sistema drsquoetiquetage Les seccions seguumlents es redacten amb la finalitat de disposar drsquouna guia pragravectica per al seu aprenentatge A continuacioacute srsquoexpliquen els nivells de codificacioacute del sistema i es justifiquen les unitats emprades per a representar el nivell de separacioacute prosogravedica i el de representacioacute tonal Les corbes melogravediques permeten drsquoilmiddotlustrar els contrastos que srsquoestableixen entre aquestes unitats tonals 2 EL SISTEMA DrsquoANOTACIOacute Cat_ToBI La transcripcioacute prosogravedica completa en Cat_ToBI drsquoun enunciat distingeix els seguumlents cinc nivells de codificacioacute El nivell de separacioacute prosogravedica on es marca el grau drsquoautonomia prosogravedica dels dominis entonatius mitjanccedilant una escala que va del 0 al 4 El nivell de representacioacute tonal on es codifica lrsquoanagravelisi entonativa en accents tonals i tons de frontera El nivell de representacioacute ortogragravefica on es transcriu ortogragraveficament el text de la sequumlegravencia separat per mots El nivell de representacioacute fonegravetica on es transcriu fonegraveticament la sequumlegravencia El nivell miscelmiddotlani on es recullen caracteriacutestiques com ara interrupcions vacilmiddotlacions veu grinyolada etc

4

A continuacioacute presentarem les etiquetes corresponents al dos primers nivells el de separacioacute prosogravedica i el de representacioacute tonal En aquest article perograve prescindirem del nivell miscelmiddotlani en els exemples drsquoanotacioacute Cat_ToBI 21 Nivell de separacioacute prosogravedica El nivell de separacioacute prosogravedica permet de codificar el grau drsquoindependegravencia que presenta cada domini entonatiu dins de lrsquoenunciat El criteri primordial per a decidir el grau de separacioacute prosogravedica es fonamenta en la impressioacute auditiva del transcriptor mdashencara que la presegravencia de determinats correlats acuacutestics tambeacute pot resultar uacutetil En catalagrave proposem els seguumlents nivells de separacioacute prosogravedica els quals indiquen un increment progressiu del grau drsquoautonomia de les fronteres Nivell 0 srsquoempra per a marcar la cohesioacute entre mots ortogragravefics (entre cliacutetic i mot per exemple) de manera que dues paraules que estiguin separades per un nivell de frontera 0 vol dir que nomeacutes poden tenir un accent tonal Nivell 1 assenyala els liacutemits entre mots prosogravedics Nivell 2 permet de delimitar les fronteres entre frases fonologravegiques Nivell 3 srsquoempra per a marcar les fronteres de les frases intermegravedies Nivell 4 assenyala el final de les frases entonatives Els dominis que normalment srsquoidentifiquen mitjanccedilant la presegravencia de moviments tonals soacuten el nivell 3 o frase intermegravedia i el nivell 4 o frase entonativa (intermediate phrase i intonational phrase) A grans trets aquests dominis es corresponen amb els grups demarcatius menor i major de lrsquoAlfabet Fonegravetic Internacional i es diferencien pel grau drsquoautonomia prosogravedica que presenten aixiacute doncs la frase entonativa teacute un grau meacutes gran drsquoindependegravencia prosogravedica i acuacutesticament sol manifestar-se a traveacutes de la presegravencia drsquouna pausa i drsquoinflexions tonals finals de frase (Pierrehumbert 198019) En el cas de les frases intermegravedies tiacutepicament es clouen mitjanccedilant inflexions finals ascendents o descendents i aquestes inflexions no solen ser tan complexes com en el cas dels finals de les frases entonatives A la seccioacute 222 hi presentem exemples dels dos tipus de nivells prosogravedics Deixem oberta la possibilitat que el nivell 2 la frase fonologravegica sigui un nivell prosogravedic establert en catalagrave De moment no srsquoha trobat cap criteri fonologravegic per a identificar de forma clara aquest nivell perograve eacutes cert que en algunes ocasions sembla necessari lrsquouacutes drsquoun domini prosogravedic inferior a la frase intermegravedia Aixograve passa quan es percep un domini prosogravedic diferenciat que no estagrave marcat mitjanccedilant les inflexions tonals

5

22 Nivell de representacioacute tonal El nivell de representacioacute tonal en ToBI es basa en el model megravetric autosegmental (o model AM) de lrsquoentonacioacute (vg Prieto 2007 Prieto i Vanrell 2006 per a meacutes informacioacute sobre el model AM i exemples de la seva aplicacioacute al catalagrave) Com eacutes sabut lrsquoanagravelisi megravetrica autosegmental concep els contorns entonatius com la concatenacioacute lineal drsquouna segraverie drsquounitats tonals subjacents Aquestes unitats soacuten de dos tipus en funcioacute del lloc prosogravedicament rellevant amb el qual srsquoalineen accents tonals (pitch accents) si srsquoassocien a siacutelmiddotlabes tograveniques i accents de frontera (boundary tones) si srsquoassocien als liacutemits de les unitats melogravediques dels dominis prosogravedics El terme accent tonal o accent melogravedic designa una posicioacute togravenica que acuacutesticament es caracteritza per una modificacioacute melogravedica local sigui drsquouna trajectograveria ascendent descendent o meacutes complexa Des del punt de vista perceptiu les siacutelmiddotlabes amb accent tonal es distingeixen per un grau de prominegravencia elevada que supera tant la de les siacutelmiddotlabes agravetones com la de les siacutelmiddotlabes tograveniques sense accent tonal La representacioacute dels accents tonals i dels accents de frontera es basa en tan sols dos nivells tonals alt (H High) i baix (L Low) A lrsquohora de transcriure H i L es tenen en compte els valors tonals adjacents i la tessitura de cada parlant de forma que L sovint representa un miacutenim local drsquoF0 (normalment el que es troba al final dun enunciat declaratiu) que se situa a prop de la liacutenia de base del parlant Una altra diferegravencia entre els dos nivells rau en el seu comportament davant un increment de la prominegravencia accentual el nivell baix esdeveacute meacutes greu i el nivell alt meacutes agut (Pierrehumbert 198068) Es considera que el camp tonal (interval que ocupa un accent tonal en una frase apositiva pitch range) dels accents tonals srsquoamplia o es redueix segons la implicacioacute pragmagravetica del parlant en lrsquoemissioacute de lrsquoenunciat de tal manera que com meacutes emfagravetic eacutes un enunciat meacutes augmenta el camp tonal dels seus accents melogravedics Pierrehumbert (198068) argumenta que el camp tonal teacute un uacutes fonamentalment expressiu i que no cal representar-lo a la forma fonologravegica2 Aixiacute sassumeix que les variacions de camp tonal drsquoun accent no afecten substancialment el seu significat linguumliacutestic i es consideren com un fenomen de caire gradual que pertany al component fonegravetic Ara beacute el sistema contempla la reduccioacute o lrsquoampliacioacute sistemagravetica en lrsquoaltura del to per posicioacute eacutes lrsquoanomenat esglaonament que pot ser ascendent (upstep

2 ldquoLrsquoanglegraves fa un uacutes frequumlent de les variacions del camp tonal de manera que un mateix contorn pot ser pronunciat en tessitures tonals molt diverses El lector pot adonar-se drsquoaixograve si prova de cridar alguacute que eacutes a la mateixa habitacioacute i despreacutes alguacute que eacutes meacutes llunyrdquo

6

expressat mitjanccedilant el signe drsquoadmiracioacute iexcl) o descendent (downstep expressat mitjanccedilant el signe drsquoadmiracioacute ) Aquest fenomen de caragravecter fonologravegic nomeacutes afecta els tons alts i provoca una pujada del camp tonal de lrsquoaccent esglaonat en el primer cas i una compressioacute del camp tonal en el segon cas 221 Accents tonals Drsquoacord amb el model estagravendard AM els accents tonals poden ser simples o bitonals Els accents tonals simples consten drsquoun sol nivell tonal alt (H) o baix (L) els quals srsquoassocien a una siacutelmiddotlaba togravenica mentre que els accents bitonals relacionen un primer nivell associat a la siacutelmiddotlaba togravenica tambeacute alt o baix amb un altre nivell que o beacute el precedeix en cas que el nivell srsquoassociiuml a la siacutelmiddotlaba pretogravenica o beacute el segueix si srsquoassocia a la posttogravenica Hem proposat per al catalagrave els seguumlents accents tonals H L L+H L+gtH L+H H+L i L+H+L Usarem el siacutembol ldquogtrdquo com en MAE-ToBI (Beckman et al 2005) i Gr_ToBI (Arvaniti i Baltazani 2005) per a indicar que el pic tonal es troba desplaccedilat Els accents tonals alts poden presentar esglaonament descendent (downstep) o esglaonament ascendent (upstep) Els accents tonals amb esglaonament descendent H i ascendent iexclH es realitzen tambeacute com un to alt sostingut perograve amb un camp tonal meacutes reduiumlt (H) o meacutes ample (iexclH) que els tons H que el precedeixen A la Taula 1 presentem un esquema representatiu de cada accent tonal aixiacute com una descripcioacute de la realitzacioacute fonegravetica dels moviments tonals El requadre gris representa la siacutelmiddotlaba accentuada i els requadres blancs adjacents les siacutelmiddotlabes pretograveniques io posttograveniques Finalment la liacutenia gruixuda indica el moviment melogravedic associat a la siacutelmiddotlaba togravenica Cal tenir en compte que la realitzacioacute fonegravetica drsquoaquests accents canvia en funcioacute del context prosogravedic de la dreta per exemple si lrsquoaccent es troba en situacioacute de xoc accentual o quan els tons de frontera srsquohan de realitzar en una mateixa siacutelmiddotlaba les alineacions tonals poden variar dragravesticament Accents simples

H Aquest accent tonal es realitza fonegraveticament com un moviment tonal alt sostingut durant la produccioacute de la siacutelmiddotlaba accentuada

L Aquest accent tonal es realitza fonegraveticament

com un moviment tonal baix relativament sostingut durant la siacutelmiddotlaba accentuada

7

Accents bitonals L+H Aquest accent tonal es realitza fonegraveticament

com un moviment tonal ascendent durant la siacutelmiddotlaba accentuada Lrsquoinici de la inflexioacute ascendent normalment srsquoalinea amb el comenccedilament de la siacutelmiddotlaba accentuada

L+gtH Aquest accent tonal es realitza com un

moviment tonal ascendent durant la siacutelmiddotlaba accentuada i es diferencia de L+H pel fet que eacutes un accent amb el pic drsquoF0 desplaccedilat a la siacutelmiddotlaba posttogravenica

L+H Aquest accent es realitza fonegraveticament com un

moviment tonal baix sostingut durant la siacutelmiddotlaba accentuada seguit drsquouna pujada del to a la posttogravenica

H+L Aquest accent tonal es realitza com una

davallada tonal durant la siacutelmiddotlaba accentuada Aquesta davallada srsquoinicia al comenccedilament de la siacutelmiddotlaba togravenica

Accent tritonal (algueregraves)

L+H+L Aquest accent tonal documentat en algueregraves es realitza fonegraveticament com un moviment tonal complex ascendent-descendent durant la siacutelmiddotlaba accentuada

Taula 1 Esquema representatiu dels tipus drsquoaccents simples bitonals i tritonal amb la descripcioacute de la realitzacioacute fonegravetica dels moviments tonals A continuacioacute exemplifiquem la realitzacioacute drsquoaquests accents tonals a traveacutes drsquoalguns dels contrastos entonatius binaris que trobem en catalagrave produiumlts sempre pel mateix parlant de catalagrave central Per tal de poder comparar els nivells drsquoaltura tonal entre diferents contorns els enunciats han estat pronunciats per dos parlants de catalagrave central Lrsquouacutenica excepcioacute soacuten els exemples de lrsquoalgueregraves que

8

exemplifiquen lrsquoaccent tritonal L+H+L Encara que els contorns entonatius drsquoaltres dialectes tenen caracteriacutestiques diferenciades (Fernaacutendez Planas et al en premsa Mascaroacute i Pons 1986 1987 Martiacutenez Celdraacuten et al 2005 Prieto 2001 Prieto i Pradilla 2004 Prieto i Rigau 2007 entre drsquoaltres) els contrastos entonatius que mostren es poden transcriure fent servir les mateixes unitats fonologravegiques

Figura 1 Contrast entre H+L a lrsquoenunciat Que lrsquohi duries (interrogativa absoluta esquerra) i H a lrsquoenunciat Quegrave li duries (interrogativa parcial dreta) en posicioacute nuclear

Figura 2 Contrast entre L a lrsquoenunciat Volen mermelada pronunciat amb entonacioacute declarativa neutra (esquerra) i L+H amb entonacioacute declarativa exclamativa (dreta) en posicioacute nuclear

9

Figura 3 Contrast entre H+L a lrsquoenunciat Que lrsquohi duries (interrogativa absoluta esquerra) i H+L a lrsquoenunciat Quegrave li duries (interrogativa parcial dreta)3

Figura 4 Contrast entre L+H a lrsquoenunciat Demana-ho a la Maria (imperativa esquerra) i L+gtH a lrsquoenunciat Ho demana a la Maria (declarativa dreta) en posicioacute prenuclear

Figura 5 Contrast entre L+H a lrsquo enunciat Demana-ho a la Maria pronunciat amb entonacioacute de prec (esquerra) i L+H amb entonacioacute drsquoordre (dreta) en posicioacute prenuclear

3 Observeu que les interrogatives parcials poden presentar tambeacute en tots els dialectes del catalagrave un accent tonal H en posicioacute nuclear (vegeu Figura 1) La tria drsquoun accent tonal H o H+L ve donada per una diferegravencia en lrsquoestructura informativa tal i com demostra lrsquoestudi de Vanrell (2008) a partir drsquoun corpus de Map Task

10

Figura 6 Contrast entre H+L a lrsquoenunciat Un grill de taronja (declarativa de focus ampli esquerra) i L+H+L a lrsquoenunciat Vull la TARONJA (focus contrastiu dreta) en posicioacute nuclear en algueregraves 222 Tons de frontera Lrsquoaltre tipus drsquounitat tonal subjacent soacuten els accents de frontera els quals srsquoassocien als liacutemits de domini prosogravedic Com ja hem dit en catalagrave proposem dos nivells drsquoagrupacioacute prosogravedica que afecta lrsquoentonacioacute la frase intermegravedia (intermediate phrase que es marca amb un iacutendex 3) i la frase entonativa (intonational phrase o iacutendex 4) El model autosegmental proposa per a lrsquoanglegraves que els tons de frontera poder ser de dos tipus segons se sincronitzin amb una frase intermegravedia o amb una frase entonativa En el primer cas soacuten accents de frase (phrase accents o phrase tones) i en el segon tons de frontera (boundary tones) El diacriacutetic que srsquoutilitza per als accents de frase eacutes ldquondashldquo i per als tons de frontera entonativa ldquordquo Drsquoacord amb el model estagravendard AM tant els accents de frase com els tons de frontera poden ser alts (H) o baixos (L) Per a les llenguumles romagraveniques que tenen el nucli al final de la frase no hi ha evidegravencia clara per a considerar els accents de frase com a unitats diferenciades i eacutes per aixograve que diversos autors han proposat prescindir drsquoaquesta unitat per al castellagrave (Sosa 1999 Beckman et al 2002) i per al portuguegraves i el catalagrave (Frota 2002 Prieto i Frota en prep) Seguint aquesta proposta en Cat_ToBI proposem emprar uacutenicament tons de frontera que poden estar associats tant als finals de domini de frase intermegravedia com de frase entonativa Drsquoaltra banda tambeacute a diferegravencia del model estagravendard els tons de frontera al sistema del catalagrave poden tenir tres nivells (H L i M) i poden ser monotonals H L i M o aparegraveixer en combinacions bitonals (HH MM LH HL LM) o tritonals (LHL) En catalagrave hem decidit adoptar lrsquoetiqueta del to mitjagrave M tal i com fan Beckman et al (2002) per al castellagrave pel fet que aquest to mitjagrave eacutes contrastiu tambeacute en combinacions bitonals de tons de frontera (vg Prieto Torres i Vanrell 2008)

11

Pel que fa a lrsquoalineacioacute dels tons de frontera eacutes important remarcar que els moviments tonals de frontera poden presentar diferegravencies fonegravetiques dalineacioacute en funcioacute de si la sequumlegravencia acaba en una paraula oxiacutetona paroxiacutetona o proparoxiacutetona La Taula 2 recull un esquema representatiu dels tipus de tons de frontera monotonals bitonals i tritonal amb la descripcioacute de la realitzacioacute fonegravetica drsquoaquests moviments Hem mantingut la mateixa representacioacute que en la Taula 1 amb lrsquoexcepcioacute que el quadre gris inclou el moviment melogravedic associat a les siacutelmiddotlabes finals del domini prosogravedic (sigui frase intermegravedia o frase entonativa) Tons de frontera monotonals

L Aquesta inflexioacute final eacutes de tipus descendent i arriba a la liacutenia de base tonal del parlant

M Aquesta inflexioacute final es realitza com un moviment dinagravemic que arriba a un to mitjagrave i que pot venir drsquoun accent nuclear baix o alt

H Aquesta inflexioacute final es realitza com un to

ascendent ja sigui des drsquoun to baix com des drsquoun to alt anterior

Tons de frontera bitonals

HH Aquesta inflexioacute final es realitza foneacuteticamente amb una pujada de to molt pronunciada durant les siacutelmiddotlabes finals de lrsquoenunciat

LH Aquesta inflexioacute final eacutes de tipus complex

descendent-ascendent Si hi ha dues siacutelmiddotlabes posttograveniques el to baix srsquoassocia amb la siacutelmiddotlaba posttogravenica i el to alt amb la siacutelmiddotlaba final

LM Aquesta inflexioacute final eacutes de tipus complex

descendent-ascendent i arriba a un to mitjagrave

HM Aquesta inflexioacute final eacutes de tipus complex

ascendent-descendent

12

MM Aquesta inflexioacute final eacutes de tipus complex de

nivell sostingut amb un target al comenccedilament de les siacutelmiddotlabes posttograveniques i lrsquoaltre al final

Tons de frontera tritonals LHL Aquesta combinacioacute complexa de tons de frontera es realitza fonegraveticament mitjanccedilant un moviment descendent-ascendent-descendent Si hi ha dues siacutelmiddotlabes posttograveniques el to baix srsquoassocia a la siacutelmiddotlaba posttogravenica i els tons alt i baix a la siacutelmiddotlaba final

Taula 2 Esquema representatiu dels tipus de tons de frontera monotonals bitonals i tritonal amb la descripcioacute de la realitzacioacute fonegravetica dels moviments tonals

Figura 7 Contrast entre H a lrsquoenunciat Gelat de vainilla i gelat drsquoavellana (declarativa esquerra) i HH a lrsquoenunciat Gelat de vainilla o gelat drsquoavellana (interrogativa disjuntiva dreta)

Figura 8 Contrast entre MM i L a lrsquoenunciat Maria pronunciat com a vocativa (esquerra) i com a declarativa (dreta)

13

Figura 9 Contrast entre HL als enunciats Bagraverbara (vocatiu drsquoinsistegravencia esquerra a dalt) Vine (exhortativa dreta a dalt) Viuran a Megraverida (declarativa categograverica drsquoobvietat esquerra a baix) i LHL a lrsquoenunciat Vine (exhortativa drsquoinsistegravencia dreta a baix)

Figura 10 Contrast entre LM a lrsquoenunciat (Ogravebviament) la Bagraverbara (declarativa drsquoobvietat esquerra) i LH a lrsquoenunciat (Quegrave mrsquohas dit) la Bagraverbara (interrogativa reiterativa dreta)

14

Figura 11 Contrast entre MM a lrsquoenunciat Bagraverbara (vocatiu esquerra a dalt) i M provinent drsquoun to alt a lrsquoenunciat Ve en Joan i despreacutes la Bagraverbara (enumeracioacute amb matiacutes pedagogravegic dreta a dalt) o M provinent drsquoun to baix a lrsquoenunciat La Bagraverbara (declarativa amb matiacutes de desaprovacioacute) 3 RESUM DE LES CONFIGURACIONS NUCLEARS EN CATALAgrave A mode de conclusioacute la Taula 3 recull les possibles configuracions tonals finals (eacutes a dir les combinacions dels accents nuclears finals amb els tons de frontera) que trobem en el corpus del Cat_ToBI Per a cada tipus de configuracioacute mostrem tres tipus drsquoinformacioacute a la columna de lrsquoesquerra la representacioacute esquemagravetica dels moviments tonals a partir de la siacutelmiddotlaba accentuada (marcada en negreta) a la columna central la proposta drsquoetiquetatge en el sistema Cat_ToBI i a la columna de la dreta els tipus drsquooracions en les quals sol aparegraveixer aquesta configuracioacute Esquema Cat_ToBI Tipus drsquooracions prototiacutepiques

L L Declaratives neutres

()H+L L Interrogatives absolutes descendents i interrogatives parcials

15

H L Interrogatives parcials

L HH Interrogatives absolutes ascendents

interrogatives confirmatograveries

L+H HH Interrogatives amb matiacutes de sorpresa o drsquoinvitacioacute

L+H L Imperatives i declaratives

exclamatives

L HL Declaratives categograveriques drsquoobvietat i exhortatives

L+H MM Vocatius

L+H HL Vocatius drsquoinsistegravencia

L+H LH Interrogatives reiteratives i prec

L+H LHL Prec drsquoinsistegravencia

L+H LM Declaratives drsquoobvietat

L M Declaratives de desaprovacioacute

L+H M Enumeracions amb matiacutes pedagogravegic

Taula 3 Esquema representatiu de les possibles configuracions tonals finals que trobem en el corpus del Cat_ToBI

16

4 CONCLUSIONS En aquest article hem presentat la proposta drsquoetiquetatge prosogravedic Cat_ToBI tenint en compte els contrastos fonologravegics documentats i la variacioacute dialectal La proposta es basa en resultats drsquoestudis anteriors i en anagravelisis de dos tipus de dades complementagraveries a) una anagravelisi qualitativa del corpus de diferents dialectes del catalagrave (algueregraves balear central nord-occidental rossellonegraves i valenciagrave) que es pot trobar al web de lrsquoAtles interactiu de lrsquoentonacioacute del catalagrave i b) resultats experimentals sobre contrastos fonologravegics en lrsquoentonacioacute del catalagrave Les unitats fonologravegiques que hem exemplificat amb contorns entonatius del catalagrave central soacuten les seguumlents Pel que fa als accents tonals el catalagrave teacute les seguumlents unitats H L L+H L+gtH L+H i H+L aixiacute com aquests accents tonals amb els tons alts amb esglaonament ascendent i descendent En el cas de lrsquoalgueregraves srsquoha documentat lrsquoaccent tritonal L+H+L Pel que fa als accents de frontera hem proposat un uacutenic tipus de to de frontera que srsquoassocia tant al final del domini de frase intermegravedia com de frase entonativa Els tons de frontera poden ser alts mitjans o baixos i poden ser monotonals (H M L) bitonals (LH HH MM i HL) o tritonals (LHL) Finalment remarquem la necessitat de continuar estudiant de forma experimental les unitats fonologravegiques proposades mitjanccedilant lrsquoestudi de contorns contrastius tant des del punt de vista de la produccioacute com de la percepcioacute Tambeacute creiem que lrsquoanotacioacute prosogravedica sistemagravetica de corpus orals amb lrsquoestudi drsquouna quantitat significativa de dades ha de contribuir a un coneixement millor de la prosogravedia del catalagrave Una primera versioacute del Cat_ToBI va ser presentada en el Workshop ldquoTranscription of Tone and Intonation in the Iberian languagesrdquo celebrat en el marc del PaPI 2007 (Braga Portugal) Volem donar les gragravecies als assistents a aquest workshop i molt especialment a L Astruc-Aguilera M Beckman M Cabrera G Elordieta E Estebas-Vilaplana S Frota C Gussenhoven JI Hualde i F Vizcaiacuteno pels seus comentaris Tambeacute volem agrair a A Benet I Feldhausen i M Nadeu els comentaris que ens han enviat sobre una primera versioacute drsquoaquest treball Finalment volem agrair de forma especial la colmiddotlaboracioacute de Roger Craviotto i Verogravenica Crespo que srsquohan afegit a lrsquoequip de treball enguany i que srsquoocupen del catalagrave nord-occidental i del valenciagrave respectivament El projecte ha estat financcedilat pels seguumlents projectes Cagravetedra Alcover-Moll-Villangoacutemez 2007 (UIB) Euroregioacute 2007 PRE33232006 i 2005SGR 00753 (Generalitat de Catalunya) HUM2006-01758FILO HUM2006-13295-C02-01 (Consolider-C) i CONSOLIDER-INGENIO 2010 CSD2007-00012 (Ministerio de Educacioacuten y Ciencia-FEDER)

17

REFEREgraveNCIES ANDERSON A BADER M BARD E BOYLE E DOHERTY G M GARROD S ISARD S KOWTKO J MCALLISTER J MILLER J SOTILLO C THOMPSON H S i R WEINERT (1991) laquoThe HCRC Map Task Corpusraquo Language and Speech 34 pp 351-366 ARVANITI A i M BALTAZANI (2004) laquoGreek ToBIraquo en SA Jun (ed) Prosodic models and transcription Towards prosodic typology Oxford Oxford University Press pp 84-117 ASTRUC-AGUILERA L (2005) The intonation of extra-sentential elements in Catalan and English tesi doctoral Universitat de Cambridge BECKMAN M DIacuteAZ-CAMPOS M MCGORY JT i TA MORGAN (2002) laquoIntonation across Spanish in the Tones and Break Indices frameworkraquo Probus 14 pp 9-36 BONET ALSINA E (1984) Aproximacioacute a lrsquoentonacioacute del catalagrave tesi de llicenciatura Universitat Autogravenoma de Barcelona BONET ALSINA E (1986) laquoLrsquoentonacioacute de les formes interrogatives en barceloniacuteraquo Els Marges 33 pp 103-117 ESTEBAS-VILAPLANA E (2000) The use and realisation of accentual focus in Central Catalan with a comparison to English tesi doctoral University College London ESTEBAS VILAPLANA E (2001) ldquoTeaching accentual focus to Catalan students of Englishrdquo a JA Maidment i E Estebas (eds) Proceedings of the 2nd Phonetics Teaching and Learning Conference London University College London pp 11-14 FERNAacuteNDEZ PLANAS AM (2007) ldquoLrsquoestudi de la prosogravedia dialectal catalana en el marc AMPER al Laboratori de Fonegravetica de la Universitat de Barcelonardquo Giornate di Studi Catalani Universitagrave di Bologna 20-21 de novembre FONT ROCHEacuteS D (2007) Lrsquoentonacioacute del catalagrave Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat FROTA S DrsquoIMPERIO M ELORDIETA G PRIETO P i M VIGAacuteRIO (2007) laquoThe phonetics and phonology of intonational phrasing in Romanceraquo a P Prieto J Mascaroacute i MJ Soleacute (eds) Segmental and Prosodic Issues in Romance Phonology John Benjamins AmsterdamPhiladelphia pp 131-154 FROTA S (2002) laquoTonal association and target alignment in European Portuguese nuclear fallsraquo a C GUSSENHOVEN i N WARNER (eds) Laboratory phonology VII Berlin Mouton de Gruyter pp 387-418

18

GRICE M DrsquoIMPERIO M SAVINO M i C AVESANI (2005) laquoTowards a strategy for labeling varieties of Italianraquo a SA Jun (ed) Prosodic models and transcription Towards prosodic typology Oxford Oxford Univ Press pp 55-83 LADD D ROBERT (1996) Intonational phonology Cambridge Cambridge University Press MARTIacuteNEZ CELDRAacuteN E FERNAacuteNDEZ PLANAS AM i J CARRERA SABATEacute (2005) laquoDiferegravencies dialectals del catalagrave a partir de les oracions interrogatives absolutes amb lsquoquersquoraquo Estudios de Foneacutetica Experimental XIV pp 327-353 MASCAROacute PONS I (1986) laquoIntroduccioacute a lrsquoentonacioacute dialectal catalanaraquo Randa 22 pp 5-38 MASCAROacute PONS I (1987) laquoCiutadella-Maoacute Greu vs Agut en dos parlars menorquins Plantejament de la quumlestioacuteraquo Randa 21 pp 197-211 PAYAgrave M i MM VANRELL (2005) laquoYes-no questions and echo questions intonation in Majorcan and Minorcan Catalan A cross dialectal comparisonraquo Phonetics and Phonology in Iberia 2005 Barcelona Spain 20-22 June PIERREHUMBERT J (1980) The Phonetics and Phonology of English Intonation tesi doctoral Massachusetts Institute of Technology PRIETO P i S FROTA (en prep) laquoBoundary tones and phrase levels in Romanceraquo Universitat Autogravenoma de Barcelona i Universitat de Lisboa PRIETO P i MAgrave PRADILLA (2004) laquoLes inflexions finals en lrsquoentonacioacute del tortosiacuteraquo a MAgrave Pradilla Cardona (ed) Quumlestions de llengua i literatura a les comarques de la Diogravecesi de Tortosa Benicarloacute Onada Edicions pp 277-286 PRIETO P DrsquoIMPERIO MP i B GILI-FIVELA (2006) laquoPitch Accent Alignment in Romance Primary and Secondary Associations with Metrical Structureraquo Language and Speech 48 (4) pp 359-396 PRIETO P i MM VANRELL (2006) laquoSobre alguns contrastos fonologravegics en lrsquoentonacioacute del catalagraveraquo Caplletra 41 pp 43-70 PRIETO P i G RIGAU (2007) laquoThe Syntax-Prosody Interface Catalan interrogative sentences headed by queraquo Journal of Portuguese Linguistics 6-2 pp 29-59 PRIETO P TORRES FJ i MM VANRELL (2008) laquoCategorical perception of mid boundary tones in Catalanraquo Third TIE Conference on Tone and Intonation 15-17 September Universitat de Lisboa PRIETO P (1995) laquoAproximacioacute als contorns entonatius del catalagrave centralraquo Caplletra Revista Internacional de Filologia 19 pp 161-186 PRIETO P (1999) laquoPatrons drsquoassociacioacute de lrsquoestructura tonal en catalagraveraquo Catalan Working Papers in Linguistics 7 pp 207-218 PRIETO P (2001) ldquoLrsquoentonacioacute dialectal del catalagrave el cas de les frases interrogatives absolutesrdquo a A Bover MR Lloret i M Vidal-Tibbits (eds) Actes

19

del Novegrave Colbullloqui drsquoEstudis Catalans a Nord-Amegraverica Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat pp 347-377 PRIETO P (2002) laquoEntonacioacuteraquo a J Solagrave et al (eds) Gramagravetica del catalagrave contemporani vol 1 Barcelona Edicions 62 pp 395-462 PRIETO P (coord) (2003) Teoriacuteas de la entonacioacuten Barcelona Ariel 2003 PRIETO P (2005) laquoSyntactic and eurhythmic constraints on phrasing decisions in Catalanraquo a M Horne i MV Oostendorp (eds) Studia Linguistica (Special issue on Boundaries in Intonational Phonology) 59 (2-3) pp 194-222 PRIETO P (2007) laquoEl model megravetric autosegmental aplicat al catalagraveraquo a J Carrera i C Pons (eds) Aplicacions de la fonegravetica Actes del XIV Colmiddotloqui Linguumliacutestic de la Universitat de Barcelona (CLUB-14) Universitat de Barcelona ndash PPU pp 173-187 PRIETO P (2008) laquoTonal alignment patterns in Catalan nuclear fallsraquo Lingua RECASENS D (1977) laquoAproximacioacute a les cadegravencies tonals del catalagraveraquo Anuario de Filologiacutea 3 pp 509-516 SALCIOLI V (1988) laquoEstudio foneacutetico-experimental de la entonacioacuten interrogativa catalanaraquo Estudios de Foneacutetica Experimental III pp 37-70 SOSA JM (1999) La entonacioacuten del espantildeol Madrid Cagravetedra 1999 VANRELL MM (2006) The phonological role of tonal scaling in Majorcan Catalan interrogatives treball de recerca Dept de Filologia Catalana UAB VANRELL MM (2008) laquoFunction of focus and intonation in Majorcan Catalan WH-questionsraquo Workshop on Information Structure and Prosody Studiecentrum Soeterbeeck Soeterbeeck Netherlands 21-22 de juny VIGAacuteRIO M i S FROTA (2003) laquoThe intonation of Standard and Northern European Portugueseraquo Journal of Portuguese Linguistics 2 (2) pp 115-137 VIRGILI-BLANQUET V (1971) laquoNotas sobre entonacioacuten catalanaraquo Archivum XXI pp 359-377

20