La UAB diu «No a la guerra» E · El Parlament de Catalunya, en la sessió plenà-ria del 12 de febrer de 2003, va aprovar la Llei d’Universitats de Catalunya (LUC) amb els vots

l Consell de Govern de la UABva aprovar, el dia 30 de ge-ner, una declaració de rebuiga una eventual intervenció ar-mada a l’Iraq, en la qual «ins-

tava la comunitat universitària i l’Equip deGovern a organitzar actes de reflexió i rebuigcontra aquesta confrontació i a adherir-sea la manifestació del 15 de febrer» a Bar-celona. Aquesta de-claració va ser el puntde partida d’un seguitd’actes organitzats ala nostra universitat ial món universitari engeneral, davant d’u-na intervenció arma-da contra l’Iraq. En-tre els nombrososactes organitzats alcampus de Bellate-rra, va haver-hi la con-centració contra laguerra que va tenirlloc el dia 13 de febrer,a la plaça Cívica, enun dia de pluja i fred.

El 14 de febrer, isota el lema «Les uni-versitats catalanesper la pau», el para-nimf de la Universi-tat de Barcelona va reunir, en un acte a fa-vor de la pau i d’oposició a la guerra, tots elsrectors de les universitats catalanes. Hi vanintervenir l’escriptor i periodista Manuel Váz-quez Montalbán; la professora d’Antropolo-

febrer de 2003 / núm. 160

La UAB diu «No a la guerra»gia Social de la UAB Verena Stolcke; i el pro-fessor d’Història de la UB Antoni Segura.

L’actriu Montserrat Carulla va llegir pú-blicament un manifest universitari per lapau, en el qual es manifesta «el rebuig a l’úsde la força i es vindica el paper de la raó»de manera rotunda i explícita. Després d’e-numerar algunes raons contra la guerra,va instar, «en nom de les universitats del nos-

ment continuï sent modelada». Finalment,la multitudinària manifestació del dia 15 defebrer va comptar amb una nodrida parti-cipació de membres de la UAB, molts darrerad’una pancarta que deia «La UAB diu no ala guerra», i d’una altra signada per estu-diants que deia «Deixeu-los en pau».

El dia 18, va tenir lloc un altre acte con-tra la guerra a l’auditori de la Facultat de Fi-

losofia i Lletres, ambla projecció del filmde Francis Ford Cop-pola Apocalypse Nowi amb la intervencióde professors i estu-diants.

El dia 19 de febrer,la Facultat de Dret vaorganitzar una con-ferència, titulada«Guerra per a què?»,impartida per FerranIzquierdo, professorde Relacions Inter-nacionals, i per Clau-dia Jiménez, pro-fessora de DretInternacional.

En definitiva, hanestat desenes lesmostres de rebuig ala guerra, en les quals

han participat estudiants, professors i per-sonal d’administració i serveis de la UAB. Lesmobilitzacions continuaran les pròximessetmanes amb l’esperança d’aconseguiraturar la guerra.

E

tre país i dels membres de la comunitatuniversitària catalana, a seguir donant mo-tius contra la guerra, però també a fer totel possible perquè la pedra de la pau que lasocietat catalana està esculpint vigorosa-

El Parlament de Catalunya, en la sessió plenà-ria del 12 de febrer de 2003, va aprovar la Lleid’Universitats de Catalunya (LUC) amb elsvots favorables dels grups de CiU i ERC, i elsuport d’ICV en l’apartat que fa referència alfinançament. Aquest text constitueix el noumarc regulador del sistema universitari ca-talà, d’acord amb les competències que té ator-gades la Generalitat de Catalunya en aquestàmbit i respectant el marc estatal definit perla LOU.

Al ple del Parlament, hi van assistir totsels rectors de les universitats catalanes que,mitjançant l’Associació Catalana d’Universi-

tats Públiques (ACUP), havien donat suporta la llei. Segons el Departament d’Universi-tats, Recerca i Societat de la Informació, la Lleid’Universitats ha de ser «una eina més, i nopas l’única, per facilitar el procés de moder-nització de les universitats catalanes i la se-va incorporació al nou espai europeu d’en-senyament superior».

La Llei d’Universitats parteix de tres ide-es bàsiques: l’existència d’una realitat uni-versitària catalana, la voluntat d’integrar-seplenament en l’espai europeu d’ensenyamentsuperior i la voluntat d’excel·lència i qualitaten tots els àmbits de l’activitat universitària

com a garantia de progrés. Aquestes idees esconcreten en unes directrius entre les qualsdestaquen les que fan referència a les cate-gories laborals estables de professorat con-tractat per les universitats i a una carreraacadèmica alternativa a la funcionarial; l’aug-ment en la dotació dels pressupostos de la Ge-neralitat per al finançament de les universi-tats públiques; la implantació d’un sistemad’accés similar a les PAU actuals, amb adap-tacions per millorar-les però mantenint elprincipi d’un procés igual per a tothom, i l’en-fortiment de l’actual Agència per a la Quali-tat del Sistema Universitari.

Enr

ic

Com

allo

nga

Aprovada la Llei d’Universitats de Catalunya

Concentració a la plaça Cívica, el dia 13 de febrer, convocada per tots els sindicats i agrupacions d’estudiants per manifestar el rebuig a la guerra.

L’AUTÒNOMAPublicació de la Universitat

Autònoma de Barcelona

Febrer de 2003. Núm. 160Les opinions expressades

pels entrevistats reflecteixenúnicament les seves idees.

Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts

d’aquesta revista sensel’autorització escrita de l’editor.

Universitat Autònoma de BarcelonaUnitat de ComunicacióGabinet de PremsaEdifici Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46

L’AUTÒNOMA es pot obtenir i imprimiren format Acrobat via Internet a travésdel web de la UAB a l’adreça

http://www.uab.es/

Informació

Consell de Governn repàs als temes d’ac-tualitat de la políticauniversitària d’àmbitestatal i català va serel punt de partida de

l’informe del rector en el Consell de Go-vern del dia 30 de gener.

Respecte a l’àmbit estatal, el rec-tor, Lluís Ferrer, va explicar que s’ha-vien aprovat les directrius d’una nova titulació de segon cicle: la Lli-cenciatura de Ciències Sociosanità-ries. Aquests estudis, que s’haviendemanat fa quatre anys al Ministeri d’E-ducació, Cultura i Esport, podrien per-metre a diplomats de l’àmbit de lasalut obtenir en el futur una titulaciósuperior. La nova oferta docent obrela porta, juntament amb les diploma-tures de Fisioteràpia i d’Infermeria,a la creació d’un nucli d’estudis degran acollida social. Respecte de lapolítica catalana d’universitats, el rec-tor va informar que era previst que elParlament aprovés la Llei d’Universi-tats de Catalunya el 12 de febrer i que,previsiblement, tindria un alt consenssi es consensuava definitivament unadisposició addicional que assegurés l’increment dels recursos financersper a les universitats públiques du-rant els pròxims vuit anys.

PPrreessssuuppoossttooss

Pel que fa a qüestions de la UAB, vainformar de l’evolució de la situaciópressupostària de l’Autònoma i de lesgestions relatives a la retirada de l’or-dre del dia del Consell del passat de-sembre de l’aprovació del pressupostper a l’any 2003. Concretament, va ma-nifestar, en primer lloc, que s’haviaprorrogat un 75 % del pressupost del2002, amb un increment de les nò-mines, d’acord amb la llei, d’un 2 %.En segon lloc, que de les diverses con-verses mantingudes amb el Departa-ment d’Universitats, Recerca i Socie-tat de la Informació es desprenia unacord en:

a) estudiar conjuntament mesu-res futures d’eficiència i sanejamentdel desequilibri;

b) aplicar durant l’any 2004 el100 % del model de distribució delfinançament que pertocava a la UAB;

c) estudiar formes per afrontar eldesequilibri acumulat.

Pel que fa al pressupost per al2003, es va informar que es durà alConsell de Govern de febrer un noumodel que combinarà:

a) petits augments de les trans-ferències;

b) mesures d’estalvi i eficiència ra-onables que, tanmateix, no afectaranl’activitat més estratègica.

Ambdues coses permetran situarel desequilibri en uns 3,2 o 3,5 mi-lions d’euros al llarg de l’exercici 2003.

L’aplicació de les mesures i delsacords enunciats en el paràgraf an-terior permetrien assolir una situa-ció d’equilibri durant l’any 2005.

En altre ordre de coses, el rectorva informar de l’evolució del treball deredacció de l’avantprojecte d’Esta-tuts, que és previst que sigui enviat alsmembres de la comunitat università-ria el 6 de març. Prèviament, a prin-cipis de febrer, els claustrals rebran unesborrany dels quatre primers títols.

VVoolluunnttaarriiss ppeerr GGaallíícciiaa

Finalment, també va informar del fetque l’Autònoma col·labora activamenten la neteja de les platges de Galícia,amb un sistema rotatori pel qual ca-da setmana viatgen –fins al mes dejuny– catorze estudiants i professorsde la Universitat, prèviament formats.D’altra banda, hi ha més de cinquan-ta voluntaris en llista d’espera. La tas-ca la coordinen el Vicerectorat deCampus i d’Estudiants i la FundacióAutònoma Solidària.

A tall d’informació, es van facili-tar també dades sobre els resultats detres convocatòries de recerca:

1. El V Programa Marc ha resul-tat més competitiu que el IV, ambun increment del 35 % del nombrede contractes, que han assolit la xi-fra de 104.

2. El conjunt d’hospitals associatsa la UAB, que inclou els de la Vall d’Hebron, el de la Santa Creu i deSant Pau, el Germans Trias i Pujol, eldel Mar i la Corporació Sanitària ParcTaulí, com també diferents instituts derecerca associats a la Universitat igrups de recerca bàsica del campus,rebran aquest any 6.512.049 € en laconvocatòria per al Desenvolupamentde Xarxes Temàtiques d’InvestigacióCooperativa del Fondo de InvestigaciónSanitaria de l’Instituto de Salud Car-los III. D’aquesta quantia, 4.337 € pro-venen de l’apartat Xarxes de Centresde la convocatòria, que potenciarà larecerca en tretze àrees relacionadesamb diferents malalties; mentre que2.174.220 € provenen de l’apartat Xar-xes de Grups, en el qual se n’han apro-vat 56 en tot l’Estat. Aquesta inicia-tiva és una de les accions mésimportants en finançament de la re-cerca dels últims anys, amb 54.000 mi-

U

2

lions d’euros atorgats en el conjunt del’Estat, i ha estat promoguda per Far-maindustria.

3. En la convocatòria d’ajuts altercer cicle, la UAB ha aconseguit untotal de 261.000 €, que suposen un4,73 % del total, i que han situat la Uni-versitat en el cinquè lloc de la con-vocatòria.

El rector va mostrar també la se-va preocupació per l’eventual atac al’Iraq, compartida per molts membresde la comunitat. Després d’una sèried’intervencions, el Consell va apro-var una declaració de rebuig a la guer-ra i de suport a debats a favor de lapau i de la negociació.

Durant el posterior torn de pa-raules, diversos membres del Conselles van mostrar d’acord amb la políti-ca de contenció de la despesa anun-ciada per l’Equip, encara que van de-manar que es presentés un balançdels elements que han provocat eldesequilibri i una valoració de les ac-cions que s’han de posar en marxa. Esva afirmar també que calia tenir pre-sent que una part del desequilibri erael resultat d’anys de subfinançamentde la Universitat, finalment eviden-ciats en establir-se un model de dis-tribució del finançament. Per acabar,es va demanar que pròximament esdediqués un Consell de Govern mo-nogràfic a la situació pressupostàriade la UAB.

Després de l’informe del rector, esva aprovar la proposta dels criteris iprocediments per al reconeixementd’activitats que donen dret a crèditsde lliure elecció. També es va aprovaradscriure l’Àrea de Coneixement deCiència de Materials i Enginyeria Me-tal·lúrgica al Departament de Física,com també la relació de places que cal habilitar, que s’ha de comunicar alConsell de Coordinació Universitària.

Es va aprovar la implantació delsestudis de llicenciat en Biotecnologia,en Estudis d’Àsia Oriental i en In-vestigació i Tècniques de Mercat, il’adscripció de Biotecnologia a la Fa-cultat de Ciències i la d’Estudis d’À-sia Oriental a la Facultat de Traduc-ció i d’Interpretació. Es va aprovar laparticipació de la UAB a l’Associa-ció Xarxa de Parcs Científics i Tec-nològics de Catalunya. Es va nome-nar el professor Josep Egozcuemembre de la Comissió d’Ètica enExperimentació Animal i Humana.Es va acordar també nomenar la pro-fessora Francesca Puigpelat repre-sentant del Consell de Govern al Con-sell Social.

3Campus

cats, la recerca d’oportunitats co-mercials, el disseny de productes, lafixació de preus, les activitats pro-mocionals, l’elaboració de presenta-cions de productes, la coordinació i elseguiment d’accions de vendes, etc.

BBiiootteeccnnoollooggiiaa

D’altra banda, des del curs 1998-1999, la UAB ofereix la titulació prò-pia de Biotecnologia. Ara acaba de serhomologada i, a partir del curs acadè-mic 2003-2004, passarà a ser una lli-cenciatura oficial. La formació enBiotecnologia, molt interdisciplinària,capacita per exercir activitats de re-cerca, de gestió i de producció ensalut humana i animal, en millorad’organismes, en l’àmbit mediam-biental, etc. Té moltes possibilitatsprofessionals en els camps de la in-dústria farmacèutica i veterinària,

en la indústria agroalimentària, encentres hospitalaris, en la indústriaquímica fina, en indústries relacio-nades amb el medi ambient i en la in-dústria electrònica.

a llicenciatura d’Inves-tigació i Tècniques deMercat serà una de lesnovetats quant a no-ves titulacions de la

UAB per al pròxim curs acadèmic.Ampliant la informació que es va pu-blicar en el número 159 de L’AUTÒNO-MA sobre els nous estudis d’Àsia Orien-tal, cal remarcar que aquesta titulaciód’Investigació i Tècniques de Mer-cats proporcionarà a l’estudiant unaformació científica adequada sobre lestècniques de gestió de màrqueting deles empreses i sobre les investiga-cions de mercats. En el món econò-mic actual, els estudis d’investigaciói tècniques de mercats són bàsics. Elseu pes és cada cop més importanten el si de l’empresa, cada dia mésorientada a escoltar el consumidor. Elcamp d’acció dels nous titulats estroba bàsicament en l’anàlisi de mer-

Investigació i Tècniques de Mercat

L

Els estudiants de doctorats’apropen a les empreses

es III Jornades Docto-rials, impulsades perla Universitat Autòno-ma de Barcelona con-juntament amb el De-

partament d’Universitats, Recerca iSocietat de la Informació de la Ge-neralitat de Catalunya i les universi-tats catalanes, van tenir lloc, del 9 al15 de febrer, al Centre de FormacióResidencial d’EADA de Collbató. L’ob-jectiu d’aquestes jornades va ser fa-cilitar la inserció professional de totsels estudiants que es troben en dis-posició de finalitzar el seu doctorat.

Unes setanta persones han par-ticipat en aquesta iniciativa, únicaal nostre país. El tret de sortida de lesJornades es va donar el 9 de febreramb la constitució dels equips detreball i la presentació de pòsterssobre els treballs d’investigació. Du-rant gairebé una setmana d’immer-sió, els participants van desenvolu-par una sèrie d’activitats encaminadesa la reflexió sobre el seu futur pro-fessional, el coneixement del mónlaboral i la posada en pràctica d’ha-bilitats professionals. Les sessionsdel matí es van centrar en con-ferències i ponències on professionalsde les empreses van explicar la mi-

llor manera de treure el màxim pro-fit professional de la tesi doctoral,com també les necessitats i deman-des del món de l’empresa i les com-petències més valorades.

Les jornades es van caracteritzarpel seu alt component pràctic. Les tar-des es van dedicar a la participacióen tallers on es van treballar duesqüestions. La primera va ser el des-envolupament d’un pla estratègicpersonal per reflexionar sobre la fei-na que es vol aconseguir i la millormanera de fer-ho. La segona tasca vaser l’elaboració d’un projecte d’in-novació per equips que es poguésaplicar i que fos innovador. Els puntsclau del projecte es van haver deplasmar en un pòster que poste-riorment es va presentar a la restade companys.

Amb aquesta activat, els assis-tents van poder desenvolupar la sevacapacitat d’exposar, d’una maneraclara i entenedora per a un públic di-vers, el treball específic que repre-senta una tesi doctoral. Aquestes ac-tivitats es van complementar ambuna sèrie de visites a empreses onels doctorands es van entrevistar ambresponsables dels departaments de re-cursos humans i personal per com-

provar quines feines poden desenvo-lupar els doctors a les empreses.

La cloenda es va fer el 14 de fe-brer, amb el repartiment de premisde projectes d’innovació i la presen-tació del projecte guanyador.

L

Una de les sessions de treball dels participants en les III Jornades Doctorials impulsades per la UAB.

Campus

esús Martín Barbero, ac-tualment professor del’Instituto Tecnológico y de Estudios Superioresde Occidente (ITESO), a

Guadalajara (Mèxic), va impartir, el

Paranys de la globalització

4

dilluns 10 de febrer, una conferènciaa la sala de graus de la Facultat deCiències de la Comunicació titula-da «Recerca en comunicació i pa-ranys de la globalització», organit-zada per l’Institut de la Comunicació

i la Càtedra Unesco de Comunicacióde la UAB.

Martín Barbero, especialista enteories de la cultura i la comunica-ció, va situar la recerca en comunicacióen la tensió entre les conseqüènciesdels atemptats de l’11 de setembre de2001 i el Fòrum de Portoalegre, coma influència dels moviments socials quedefensen un altre tipus de societatmés justa i millor.

Segons Barbero: «La globalitza-ció planteja tres grans desafiaments:la globalització no és un moviment, si-nó una multiplicitat de processos, a rit-mes diferents, en direccions diverses,densament i desconcertantment di-vergents; cal tenir en compte que lacategoria central de les ciències socialsd’estat-nació ha quedat obsoleta i calpensar el món com una nova cate-goria; finalment, el tercer desafia-ment que planteja és que cal pensarun nou lloc de la cultura i la comuni-cació a la societat».

El professor Jesús Martín Barberova ser, el curs 1992-1993, catedràticUnesco de Comunicació de la UAB.

J

Maria Corominas i Jesús Martín Barbero.

Actualitat laboral

En el marc del I Cicle de Se-minaris Universitaris d’Actua-litat Laboral, el director pro-vincial de la Seguretat Social,Carmelo Palomero, va parlar, eldia 20 de desembre, sobre «La nova regulació jurídica de la jubilació», a la Facultat deDret, on va explicar les últi-mes modificacions legals i lesimplicacions que té per a lasocietat.

El seminari, dirigit per laprofessora María José Feijóo, haestudiat, en el transcurs de di-verses sessions, la legislaciósobre la Seguretat Social i lesseves aplicacions, i les apor-tacions de les comunitats autò-nomes, com els drets de per-cepció del cent per cent de laretribució en el supòsit de re-ducció d’un terç de la jornadade treball per tenir cura d’unmenor fins que tingui un any,com reconeix la normativa enel l’àmbit de l’AdministracióPública de Catalunya, que va serexplicada per Maite Fandós, di-rectora executiva de l’InstitutCatalà de la Dona.

Formació mèdica

La Universitat Autònoma deBarcelona, el Centre CochraneIberoamericà, la Fundació Jor-di Gol i Gurina, la Divisió d’A-tenció Primària de l’Institut Ca-talà de la Salut, l’Institut d’Estudisde la Salut i la Societat Catala-na de Medicina Familiar Comu-nitària han signat un conveniper a la creació d’una platafor-ma innovadora dels professionalsd’atenció primària.

Les diferents institucionsdissenyaran un projecte de for-mació innovador i de qualitat,adreçat als professionals de l’a-tenció primària de la salut, dereferència a Catalunya, Espanya,Llatinoamèrica i Europa. Vansignar el conveni el rector de laUAB, Lluís Ferrer; Xavier Bon-fill, president del Centre Coch-rane Iberoamericà; Joan Gené,de l’Institut Català de la Salut;Ramon Morera, president de laSocietat Catalana de MedicinaFamiliar i Comunitària; AlbertOriol Bosch, director de l’Insti-tut d’Estudis de la Salut; i Cla-ra Pujol, gerent de la FundacióGol i Gurina.

Donació

L’empresari sabadellenc DionísTorres Segura ha fet una do-nació de 500.000 euros a laUniversitat Autònoma de Bar-celona, concretament per mi-llorar infraestructures i poten-ciar l’activitat acadèmica del’Escola Universitària d’EstudisEmpresarials de Sabadell.

L’esmentada donació va lli-gada al traspàs i la memòriad’Olga Torres Masana, filla deDionís Torres, i que va ser pro-fessora titular de l’Escola des delmarç de 1981 fins a la seva mortel 10 d’octubre de 2002.

La donació vol ser un re-coneixement a l’estima que laprofessora tenia envers l’Esco-la i la UAB. Olga Torres va serprofessora d’Economia de l’Em-presa i va ser cap d’estudis, al-hora que una persona aprecia-da tant pel claustre deprofessors com pels nombro-sos alumnes que van passarper les seves classes.

L’acte de la donació va tenirlloc a la seu de l’Escola Univer-sitària d’Estudis Empresarialsde Sabadell el dia 23 de gener.

5Campus

a Universitat Autòno-ma de Barcelona va or-ganitzar, els dies 21, 22i 23 de gener, les Jor-nades de Portes Ober-

tes. Estudiants de primer i segon debatxillerat i de cicles formatius pro-cedents de 350 centres d’ensenya-ment de tot Catalunya es van acos-tar al campus per conèixer l’ofertaeducativa i de serveis de la UAB.

Amb aquestes jornades, la Uni-versitat va voler facilitar el conei-xement directe del campus i les ca-racterístiques dels seus estudis alsestudiants i professors. Durant elstres dies, es van impartir més de150 xerrades sobre les diferents ti-tulacions, a càrrec de professorsdels diversos departaments. Les ac-tivitats es van complementar ambuns tallers de preinscripció i provesd’accés a la universitat per als alum-nes de segon de batxillerat.

Jornades de Portes ObertesParal·lelament a les xerrades, es

van organitzar activitats informati-ves i d’orientació adreçades als pro-fessors de secundària. Entre aques-tes, va destacar una recepció a l’edificidel Rectorat i una visita guiada pelcampus. El «bus turístic de la UAB»va oferir per a tothom visites co-mentades pel campus, amb la pos-sibilitat de pujar i baixar per visitarels diferents serveis i facultats.

Les Jornades de Portes Ober-tes s’emmarquen dins les Jornadesd’Orientació Universitària que, des defa tretze anys, organitza la UAB. Al-tres accions dins d’aquestes jornadessón les visites de professors de laUniversitat a centres de secundàriai a ajuntaments per presentar l’o-ferta acadèmica de l’Autònoma i do-nar informació per a la tria d’estudisals alumnes de secundària. Aquestessessions es duen a terme durant elsmesos de febrer, març i abril. A més,

la UAB també ofereix visites guia-des al campus per als diferents cen-tres de secundària i per a les famílies.

L

Molts estudiants de batxillerat van participar, els dies 21, 22 i 23 de gener, en xerrades sobre les diferents titulacions.

Curs d’escacs

El Departament de Matemàti-ques de la UAB organitza,aquest semestre acadèmic, latercera edició del ja tradicio-nal Curs d’Escacs, adreçat als es-tudiants universitaris, que do-narà dret a cinc crèdits de lliureelecció. El curs, de cinquantahores de durada, començarà el18 de febrer. Sota la coordina-ció del professor del Departa-ment de Matemàtiques de laUAB Vladimir Zaiats, el cursserà impartit pel gran mestre in-ternacional d’escacs, Lluís Co-mas i Fabregó, campió del móninfantil l’any 1984 a l’Argentina,i actualment un dels millors ju-gadors espanyols. El joc d’escacsés un joc amb arrels històri-ques molt antigues i amb unesregles molt establertes. El joc in-trodueix els alumnes en el mónde la competició i mostra elsrecursos d’Internet relacionatsamb els escacs. El curs està en-focat a l’aprenentatge d’algunselements de l’entrenament in-tel·lectual, basant-se en el des-envolupament d’estratègiesaplicades al joc dels escacs,amb un seguiment personalit-zat per part del professor.

Recursos humans

La Facultat de Psicologia ha pre-sentat dos nous programes depostgrau: la Diplomatura i elMàster de Gestió dels RecursosHumans en les Organitzacions.

Aquests programes s’hanposat en marxa arran de la ne-cessitat de complementar la for-mació dels professionals de l’àm-bit dels recursos humans. Aixímateix, les estadístiques d’in-serció laboral dels alumnes uni-versitaris, i sobretot dels llicen-ciats en Psicologia, indiquen queun alt percentatge d’incorpora-cions al món laboral es fan desde temes relacionats amb elsdepartaments de recursos hu-mans.

La inauguració de les duesnoves titulacions va tenir lloc el8 de gener, a l’edifici UAB-CasaConvalescència. Jaime Alme-nara, degà del Col·legi de Psicò-legs de Barcelona, va ser l’en-carregat de pronunciar laconferència inaugural: «La co-municació a l’empresa: les per-sones com a actors principals».A l’acte, va ser-hi present elvicerector de Professorat i d’Ad-ministració i Serveis, Jordi Mar-quet.

Nou producte digital

El director de continguts de Pri-saCom, Mario Tascón, va pre-sentar el nou format d’El País Digital a la Universitat Autòno-ma de Barcelona, convidat perl’Institut de la Comunicació de laUAB. L’acte, organitzat conjun-tament amb els alumnes de l’assignatura Teories de la Co-municació i el Portal de la Comunicació (www.portalco-municacio.com), va tenir lloc eldijous 16 de gener, a la sala degraus de la Facultat de Ciènciesde la Comunicació de la UAB.

Durant la presentació delprojecte, Mario Tascón va expli-car que l’equip de PrisaCom hadesenvolupat el procés de trans-formació d’El País Digital (www.elpais.es), creat fa més de sisanys, en un nou producte pensatper i per a l’usuari, tenint encompte la identificació, catalo-gació, ordenació, documenta-ció i datació dels diferents arti-cles i productes informatius queprodueixen, adequadament eti-quetats i datats. «Internet ésuna eina formidable, però és uncaos, si no sabem on podem tro-bar les informacions que ens in-teressen», va dir Mario Tascón.

Jord

i Par

eto

a situació actual del sec-tor radiofònic català i elseu futur han estat ob-jecte de debat i anàlisi enel II Congrés de la Ràdio

a Catalunya, que va tenir lloc el 24 i 25de gener, al World Trade Center deBarcelona. Aquestes jornades, orga-nitzades pel Departament de Comu-nicació Audiovisual i de Publicitat de

Campus

Debat sobre el futur de la ràdiocomplir la normativa lingüística, queestableix que el 25 % de les emis-sions de música cantada ho siguin encatalà. Segons es va posar de manifest,per complir aquesta quota, les emis-sores haurien de programar 26.000cançons en català a l’any, i l’any 2001només es van editar 208 discos enaquesta llengua. Els professionals tam-bé van demanar a les emissores la in-troducció gradual de les diferents va-riants dialectals. En aquest sentit, esva fer una advertència per no perdreel bon ús de la llengua catalana enels programes d’humor. El conseller encap, Artur Mas, que va participar en lacloenda, va dir que la ràdio és un delsmitjans que ha treballat més per lanormalització lingüística, «tot i queencara queda feina per fer».

La convivència harmònica entreles ràdios públiques i les privades haestat un altre dels punts del debat.Artur Mas va reconèixer l’existènciad’algunes tensions i interferènciesentre els dos tipus de ràdios, tot i quees va mostrar satisfet per l’experièn-cia obtinguda en els darrers anys ambles emissores de la Generalitat. Mas vaassegurar que el govern català con-tinuarà apostant pels grups radiofò-nics privats en català. Davant d’a-questa qüestió, es va destacar lanecessitat de reordenar el sector ra-diofònic fixant un sistema clar de fi-nançament per a les emissores pú-bliques, on la publicitat no tingui unpaper decisiu. Xavier Sitjà, periodis-ta i alcalde d’Esparreguera, va de-nunciar que actualment «es confonl’oient amb un consumidor potencial

que sembla que no té dret a escoltarla ràdio amb tranquil·litat». Sobreaquesta qüestió, també es va afegir ques’ha de mirar de compaginar la qua-litat de la programació amb la quan-titat d’audiència, ja que, «per tenirun mitjà que arribi a tothom, s’ha de

L

6

la UAB, amb la col·laboració de totesles entitats i organitzacions radiofò-niques de Catalunya, ha aplegat qua-tre-cents professionals del sector.

Durant el Congrés, s’han posaten relleu diferents problemes queafecten la ràdio catalana, com la im-possibilitat de les radiofórmules de

Medicina Tropical

El professor Marcos Barros, desdel mes de febrer president del’Institut Brasiler de Medi Am-bient en el nou govern de Lula,ha participat, com en els últimsanys, en el Mestratge de SalutInternacional i Medicina Tropi-cal que imparteix la UAB desde fa quinze anys. El professorBarros ha treballat en el terri-tori de l’Amazònia durant elsúltims trenta anys, i els seusesforços se centren en la do-ble vessant de protegir el me-di ambient i d’aconseguir lesmillors condicions per eradicarles malalties tropicals.

La UAB apropa la física als estudiants de secundària

El Departament de Física ha organitzat aquest curs la tercera edició d’ElsDissabtes de la Física, amb un gran èxit d’assistència. Es tracta d’unaoportunitat perquè els estudiants de secundària coneguin de primeramà els darrers avenços i els experiments més espectaculars de la física.A les jornades, els estudiants hi descobreixen els fonaments de la recer-ca que els científics de la UAB duen a terme dia a dia, veuen vídeos edu-catius i demostracions directes d’experiments científics, i visiten els laboratorisdel Departament de Física.

Aquest curs, els temes centrals de les jornades han estat: radioacti-vitat i medi ambient, manipulació d’àtoms amb llum, l’univers MAGIC, larevolució dels superconductors, i el sincrotró del Vallès. Enguany, a mésd’obtenir un diploma d’assistència, els estudiants que han assistit a les jor-nades poden participar en un concurs de redaccions sobre les confe-rències, que tindrà com a premi un viatge a la Ciutat de les Arts i de lesCiències de València.

recuperar la credibilitat». Tots els as-sistents al Congrés van manifestar elseu acord per crear un Museu de la Rà-dio a Catalunya, i es va constituir unacomissió que es dedicarà a aquesta tas-ca. Aquest museu, que tindrà un im-portant grau d’interactivitat, recolliràl’evolució tecnològica del mitjà, en-registraments de programes, perfilsbiogràfics dels professionals de la rà-dio i una visió profunda de l’impacteque té aquest mitjà en la societat.

Les conclusions del Congrés hanrecollit els problemes que comportala sobreexplotació de l’espectre ra-dioelèctric, fet que ha provocat una in-definició dels límits del mercat minvantl’estabilitat.

Aquest congrés ha estat la con-tinuació del primer, que es va fer l’oc-tubre de 1996. Llavors, va ser la pri-mera vegada que el sector radiofòniccatalà es reunia per fer un balanç delsseus setanta-cinc anys d’història. Enaquesta jornada, s’ha anat més enllài s’ha centrat en el futur del sector.

“ convivència entre públiques i privades ”

Josep Maria Martí, Artur Mas i Eugeni Cabanes, en la clausura del Congrés, el 25 de gener, al World Trade Center de Barcelona.

Microxips de DNA amb tot un genomal Servei de Seqüenciacióde DNA de la Universi-tat Autònoma de Bar-celona, en col·laboracióamb laboratoris de la

Universitat de València, la UniversitatComplutense de Madrid i la Universi-tat de Salamanca, ha construït micro-xips amb gairebé tots els gens del lle-vat Saccharomyces cerevisiae, unorganisme de gran importància enbiotecnologia i molt valuós com a mo-del d’investigació biològica. Es tractadels primers microxips de DNA cons-truïts a l’Estat espanyol amb el ge-noma complet d’un organisme.

Una de les tècniques fonamen-tals en el camp de la genòmica són elsmicroxips de DNA. El seu ús permet,entre altres aplicacions, avaluar elconjunt de gens actius que donen lloca l’expressió de proteïnes –el perfiltranscripcional– d’una cèl·lula en con-cret, d’un òrgan o d’un individu, endeterminades situacions. Així, a tall d’e-xemple, es pot saber el comporta-ment d’aquesta cèl·lula, òrgan o in-dividu al llarg d’una malaltia o com aresposta a un tractament farmacolò-

gic. El Servei de Seqüenciació de DNAde la UAB ha construït microxips ambquasi tots els gens del llevat Saccha-romyces cerevisiae (6014 gens), els pri-mers microxips de DNA de l’Estat es-panyol amb el genoma complet d’unorganisme. Aquest llevat és de granimportància en biotecnologia, ja quees tracta d’un organisme utilitzat àm-pliament en molts processos biotec-nològics, però, a més, destaca el seuimportantíssim paper com a modelper a l’estudi del cicle cel·lular i en al-tres àrees de la biologia. El projecte,desenvolupat per Laia Viladevall, An-na Barceló i Joaquim Ariño, ha impli-cat l’amplificació, mitjançant tècni-ques de PCR, de 6014 gens queconfiguren gairebé tot el genoma deS. cerevisiae per, a continuació, generarels microxips i validar-los mitjançantexperiments pilot.

Els primers microxips, construïtssobre suports similars al portaob-jectes d’un microscopi, mitjançantun equip robotitzat Microgrid II, ja s’han utilitzat en proves pilot fentservir tecnologies de marcatge fluo-rescent de DNA, amb resultats molt

L

Ciència 7

satisfactoris. La disponibilitat d’a-quests microxips genòmics del lle-vat potenciarà el desenvolupamentd’altres projectes de recerca, comels de detecció d’infeccions en ani-

Laia Viladevall manipula el robot que fabrica els microxips de DNA.

mals de consum o sobre l’estudi mo-lecular de la progressió de la malal-tia de les vaques boges, ja en marxaa la UAB.

Diagnòstic preimplantacional de fibrosi quística

n equip d’investigadorsde la UAB i de l’Insti-tut Valencià d’Infertili-tat (IVI) ha aconseguitdiagnosticar la fibrosi

quística en embrions de només tresdies, és a dir, quan els embrions te-nen tan sols vuit cèl·lules, i desen-volupar un embaràs completamentnormal. La tècnica utilitzada, eldiagnòstic genètic preimplantacio-nal, consisteix en la detecció d’ano-malies genètiques en cèl·lules del’embrió després d’una fecundacióin vitro i abans de la transferència al’úter de la mare. Es tracta del primerdiagnòstic genètic preimplantacio-nal de fibrosi quística a tot l’Estaten què s’aconsegueix gestació.

Fa poc més de nou mesos, unaparella alemanya (ella de 39 anys; ellde 50) portadora de la mutació queprovoca fibrosi quística i amb dos fillsafectats per la malaltia, va decidir te-nir un tercer fill. Per tal d’evitar queaquest també estigués afectat per fi-

brosi quística, la parella va decidirsotmetre’s a una fecundació in vitroi portar a terme l’embaràs nomésamb els embrions que no estigues-sin afectats. La tècnica per aconseguiraixò és el diagnòstic genètic preim-plantacional, que consisteix en la de-tecció de la mutació que provoca la fi-brosi quística en els embrions i latransferència a l’úter només dels em-brions no afectats. Així, la parella vadecidir desplaçar-se a València, onl’IVI ha treballat conjuntament amb laUniversitat Autònoma de Barcelona enaquest cas.

L’equip de Diagnòstic Preimplan-tacional, coordinat per la doctora Car-men Rubio, va realitzar la biòpsia delsembrions, és a dir, l’extracció de duescèl·lules de cadascun dels embrions,i va enviar aquestes cèl·lules a l’equipdel Departament de Biologia Cel·lular,de Fisiologia i d’Immunologia de laUniversitat Autònoma de Barcelona,que dirigeix el professor Josep San-taló. Els investigadors de la UAB van

determinar que tots els embrions erenportadors de la mutació DF 508 –mu-tació amb major prevalença en la po-blació general–, però cap d’ells esta-va afectat per la malaltia, perquènomés presentaven la mutació en undels cromosomes del parell 7 (es trac-ta d’una malaltia autonòmica reces-siva i només es manifesta quan elsdos cromosomes del parell tenen la ma-teixa mutació). Com que es tractavad’embrions portadors però no afectatsper la malaltia, l’IVI en va transferir dosa l’úter de la mare; un es va implan-tar i l’embaràs es va desenvoluparamb absoluta normalitat.

El resultat ha estat el naixement,el mes de novembre, d’una nena com-pletament sana. Aquest és el primercas a l’Estat espanyol de diagnòsticgenètic preimplantacional de fibrosiquística, que ha donat lloc a l’em-baràs en primer terme i, finalment, alnaixement, gràcies a la col·laboracióde dos equips pioners en la recercai el diagnòstic genètic en embrions.

U

Jord

i Par

eto

Ciència8

n equip d’investigadorsde la Universitat Autò-noma de Barcelona hanetejat superfícies ta-cades amb el fuel pro-

cedent del Prestige, el chapapote,mitjançant una dissolució d’aigua oxi-

genada i una sal metàl·lica. El chapa-pote es desprèn en pocs minuts quanés en contacte amb la dissolució i, amés, els reactius utilitzats tenen un im-pacte ambiental petit o nul. Els cien-tífics han provat amb èxit el nou mè-

d’extracció. Els investigadors han com-provat també l’eficiència del procés ala platja de Vidiago, a prop de la lo-calitat de Llanes (Astúries). A les ro-ques, el procés de neteja dóna resul-tats molt similars als obtinguts allaboratori. El fuel forma bombollesdesprés d’uns minuts en contacteamb la dissolució i la neteja de les ro-ques esdevé molt més senzilla.

L’estudi s’ha dut a terme al llargdel mes de gener amb chapapote ipedres portades de Llanes (Astúries),i durant la segona setmana de febrera la platja de Vidiago. El professor delDepartament de Química de la UAB Jo-sé Luis Bourdelande va contactar, elmes de desembre passat, amb l’al-calde de Llanes per tal d’oferir-li elseu ajut en la cerca d’alguna solucióque permetés netejar les roques ta-cades a una velocitat superior a ladel deteriorament natural, que pottrigar uns quants anys.

El treball de laboratori l’han rea-litzat els estudiants de doctorat RaúlHerance i Úrsula Balduzzi, i l’ha diri-git el doctor José Luis Bourdelandeamb la col·laboració del doctor JordiMarquet, professor del mateix de-partament.

U

Dissolució d'aigua oxigenada contra el chapapote

tode, tant al laboratori com in situ,amb les roques de la platja de Vidia-go, a Astúries.

Al laboratori, el mètode de nete-ja ideat pels investigadors de la Uni-tat de Química Orgànica del Depar-tament de Química de la UAB éstotalment eficient. Una pedra del litoralcantàbric tacada amb el fuel del Pres-tige submergida en la dissolució uti-litzada pels científics queda neta enpocs minuts sense cap necessitat d’a-gitar. El chapapote es desenganxa dela pedra i sura a la superfície del líquid,amb la qual cosa es pot recollir fàcil-ment mitjançant aspiració. El procésté lloc tant en presència de llum so-lar com en la foscor, però és més rà-pid en el primer cas.

Com que les roques de platja nopoden ser submergides en la dissoluciód’aigua oxigenada, els investigadorshan experimentat també la neteja desuperfícies inclinades tacant de fuella cara porosa de rajoles inclinades. Unsminuts després de ruixar les rajolesamb la dissolució reactiva, el chapa-pote s’infla formant bombolles i perdconsistència. La porció inflada es potrascar, i la que roman a la rajola es pot ruixar novament en un nou cicle

Anestèsia per a peixosTot i que encara hi ha dubtes sobre si els peixos experimenten o nodolor, a vegades cal utilitzar anestèsics per evitar el possible sofrimenten efectuar processos com el mostratge, la classificació o les ope-racions quirúrgiques. Fins i tot s’ha pensat en la possibilitat de ferservir anestèsics abans de sacrificar l’animal i portar-lo al mercat.

En els peixos, els anestèsics usats fins ara han estat produc-tes químics (com el metanosulfonat o el fenoxietanol) o el fred(mitjançant l’ús del gel). El problema dels productes químics és queen poden quedar restes als teixits de l’animal si no s’espera untemps, i que esdevenen residus químics en l’aigua. D’altra banda,el fred només atenua la resposta. Investigadors de la Unitat de Fi-siologia Animal del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologiai d’Immunologia de la UAB, dirigits pel professor Lluís Tort, han pro-vat l’eficàcia de l’oli de clau com a anestèsic per a peixos i l’han com-parat amb un anestèsic conegut, el fenoxietanol, en la truita i enl’orada. L’oli de clau, a més de ser un condiment o aroma natural,té propietats anestèsiques i és utilitzat, per exemple, pels dentis-tes.

Els resultats han demostrat que l’oli de clau té efectivitatanestèsica en les dues espècies, que el temps d’inducció i recupe-ració d’anestèsia són similars als del fenoxietanol, i que les respostesfisiològiques són molt similars. Així, l’oli de clau es perfila com unaalternativa efectiva.

Neix la Xarxa de Parcs Científicsi Tecnològics de Catalunya

El 22 de gener, va tenir lloc la presentació de la Xarxa de Parcs Cien-

tífics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT), al Palau de la Generali-

tat. Aquesta xarxa agrupa les onze estructures del sistema d’innovació

català, la majoria d’elles vinculades a universitats.

L’objectiu d’aquesta nova associació, que posa en contacte els

grans espais de producció i de transferència científica i tecnològi-

ca del país, és crear sinergies i dinàmiques comunes, compartir re-

cursos i informació, i establir fórmules de col·laboració en àmbits

diversos.

Els parcs que conformen l’XPCAT agrupen 58 instituts i cen-

tres de recerca, amb un total de 115 grups de recerca, a més de 173

empreses i 34 empreses derivades. En conjunt, suposen una inversió

superior als 350 milions d’euros, i hi treballen 4.500 persones.

Durant la primera etapa, el Parc d’Innovació Tecnològica i Em-

presarial La Salle ocuparà la presidència de la junta de l’XPCAT;

el Parc Científic de Barcelona i el Parc Científic i Tecnològic de la

UAB ocuparan la vicepresidència; el Parc Tecnològic del Vallès, la

tresoreria, i el Parc Científic i Tecnològic de la UdG, la secretaria de

la nova xarxa.

Grups i Serveis de Recerca 9

l Servei d’InvestigacionsNeurob io lòg iquesBrainStain de la Uni-versitat Autònoma deBarcelona, dirigit pel

professor del Departament de Bio-logia Cel·lular, de Fisiologia i d’Im-munologia Bernardo Castellano, dóna suport a la recerca i al desen-volupament tecnològic en l’àmbit de

Servei d’InvestigacionsNeurobiològiques BrainStain

de tècniques de doble i triple marcatgeper a microscòpia òptica i per a im-munofluorescència convencional oconfocal. El servei ofereix tècniquesde fixació per immersió i perfusió;processament histològic d’inclusióen parafina; processament histolò-gic de congelació per a criotomia;processament de mostres per a mi-croscòpia electrònica, microtomia,

BrainStain és a disposició de la-boratoris farmacèutics, d’empreses del’àmbit mèdic, d’instituts de recerca,E

Triple marcatge immunofluorescent.

vibratomia, criotomia i ultramicroto-mia; cultius cel·lulars de neurones i decèl·lules glials; tècniques histoquí-miques, immunocitoquímiques i hi-bridació in situ; dobles i triples mar-catges amb immunofluorescència(microscòpia confocal); tècniques detransferència Western i ELISA; in-jecció intracerebral de productes mit-jançant tècniques d’estereotàxia; le-sions cerebrals; trasplantamentsintracerebrals sòlids o de cèl·lules ensuspensió; i tècniques de digitalitza-ció i d’anàlisi de la imatge.

Tots aquests mètodes són apro-vats per la Comissió d’Ètica de laUAB, en consonància amb la norma-tiva europea.

El Servei permet la detecció, tantin vitro com in vivo, de citocines,factors de creixement, neurotrans-missors, molècules de senyalitzacióintracel·lular, factors de transcrip-ció, molècules d’adhesió cel·lular,mort per apoptosi, proliferació cel·lu-lar, molècules de matriu extracel·lu-lar, tipus glials específics, proteïnesd’estrès cel·lular i molècules infla-matòries.

la neurobiologia, i ofereix cursos deformació especialitzada, basats enl’aprenentatge de mètodes i de tèc-niques de laboratori.

Situat a la Facultat de Medicinade la UAB, BrainStain ofereix serveisque van des de l’obtenció de mos-tres biològiques i el seu processa-ment fins a l’anàlisi de resultats i l’e-laboració d’informes. Disposa delmaterial biològic i de les metodologiesnecessàries per desenvolupar pro-jectes de recerca complets o bé de-mandes puntuals.

Els laboratoris del servei tenencambres de cultiu, un equip d’este-reotàxia i un equipament especiald’anestèsia per gasos per a petitsanimals de laboratori, i bombes pe-ristàltiques per a fixacions per perfusiócardíaca, com també la infraestruc-tura necessària per al processamenthistològic i per a l’anàlisi microscòpicade les preparacions.

Al Servei BrainStain s’utilitzentècniques de microscòpia òptica, defluorescència confocal i electrònica,tant de transmissió com d’escaneig;i són especialistes en la combinació

procedents de cervells humans afec-tats per diferents malalties neuro-degeneratives.

Els serveis que ofereix BrainStain es poden consultar a Internet al’adreça www.brainstain.com.

d’universitats públiques i privades,com també de tots aquells grups derecerca que ho requereixin. Entre lesactivitats que ha dut a terme el Ser-vei en els darrers anys, cal destacar dosconvenis d’investigació amb els la-boratoris Uriach i Cia. per tal d’avaluarel possible valor terapèutic del fàr-mac triflusal (àcid 2-acetoxi-4-tri-fluo-rometil benzoic) com a neuroprotec-tor en animals experimentals.

L’equip d’investigadors de Brain-Stain, liderat pels doctors BernardoCastellano (director del Servei), Ber-ta González (directora de Projectes Do-cents) i Laia Acarín (directora de Pro-jectes d’Investigació), té una àmpliaexperiència en diferents models de le-sió experimental al sistema nervióscentral i perifèric d’invertebrats, pei-xos, rèptils, aus i mamífers, com tam-bé en el processament de mostres

Investigadors del Servei BrainStain de la UAB.

“ convenis amblaboratoris ”

Fundació UAB

Fu

nd

ac

ió

U

AB

F

un

da

ci

ó

UA

B

Fu

nd

ac

ió

U

AB

10

Turisme obté l’ISO a laqualitat de la docència

Universitat-Empresa

Diplomatures i cursos

La Fundació Doctor Robert ha or-ganitzat, per al mes que ve, totun seguit de cursos i diploma-tures dins l’àmbit de les cièn-cies de la salut i de la vida.Aquests estudis van dirigits alsprofessionals dels diferents àm-bits del sector sanitari que vul-guin ampliar la seva formacióen camps específics.

CCuurrss dd’’EEdduuccaaddoorrss eenn AAssmmaaDesenvolupar les competènciesnecessàries perquè els profes-sionals siguin capaços d’ajudara modificar les conductes de lespersones asmàtiques. Adquirir leshabilitats bàsiques per donarinformació de forma efectiva.CCaalleennddaarrii::Del 31 de març de 2003 al 4 d’abril de 2003

CCuurrss ssoobbrree EExxpplloottaacciióó ddee llaa IInnffoorrmmaacciióó ddeell CCoonnjjuunntt MMíínniimmBBààssiicc ddee DDaaddeess:: AAnnààlliissii eenn GGrruuppssRReellaacciioonnaattss ppeell DDiiaaggnnòòssttiicc ((GGRRDD))..CCaalleennddaarrii::13 i 14 de març de 2003

PPrroodduucctteess AAddrreeççaattss aa ll’’AAuuttooccuu--rraa ddee llaa SSaalluutt:: EEssppeecciiaalliittaattss FFaarrmmaaccèèuuttiiqquueess PPuubblliicciittààrriieess,,PPrroodduucctteess DDiieettèèttiiccss,, PPrroodduucctteessCCoossmmèèttiiccss,, PPllaanntteess MMeeddiicciinnaallss ii MMeeddiiccaammeennttss HHoommeeooppààttiiccss..CCaalleennddaarrii::12 i 13 de març de 2003

LLiiddeerraarr PPeerrssoonneess ppeerr aall FFuuttuurrddee lleess OOrrggaanniittzzaacciioonnss ddee SSaalluuttReflexionar i ser conscients queles persones són l’actiu més im-portant de qualsevol organitza-ció.CCaalleennddaarrii::Del 12 de març de 2003 al 14 demarç de 2003

DDiipplloommaattuurraa ddee ppoossttggrraauu eenn DDii--nnaammiittzzaacciióó ddee SSeerrvveeiiss DDoommiiccii--lliiaarriissDesenvolupar les competèn-cies per dur a terme el disseny,l’organització i la gestió de pro-jectes de promoció i dinamit-zació del sector del serveis do-miciliaris.CCaalleennddaarrii::Del 4 de març al 16 de desembrede 2003

A principis de gener, l’Escola Uni-versitària de Turisme i de DireccióHotelera (EUTDH) va obtenir el cer-tificat ISO 9001:2000, i va renovar, pertercer any consecutiu, el certificatISO 9002:1994. Totes dues certifi-cacions suposen un reconeixement ala qualitat de docència de l’Escola.

L’EUTDH és l’únic centre d’aquestescaracterístiques que obté aquests cer-tificats de qualitat després de superaramb resultats excel·lents les diferentsauditories de comprovació dels re-quisits exigits per la norma.

La política de qualitat de l’EUTDHes basa a assegurar el compliment detots els compromisos de qualitat deservei adquirits mantenint un siste-

ma que permeti assolir les expecta-tives dels alumnes; garantint la millorade tots els processos docents a tra-vés de la selecció, la formació i laparticipació de tot el seu personaldocent, administratiu i auxiliar, i ga-rantint la personalització de l’orien-tació laboral de l’alumne.

Per tal de complir les exigènciesde les certificacions de qualitat,l’EUTDH treballa en la millora contí-nua del seu sistema de qualitat, en quèes tenen presents les indicacions d’a-lumnes, pares, empleats i professio-nals del sector. Aquesta revisió cons-tant permet a l’Escola mantenir-secom a centre capdavanter en les se-ves especialitats formatives.

L’Escola Universitària de Turisme i deDirecció Hotelera (EUTDH) organit-zarà, els dies 25, 26 i 27 de març, la si-sena edició del Taller/Trobada Uni-versitat-Empresa. En el marc del taller,l’EUTDH ha organitzat el II Simposi, queporta per títol «La formació interna ila promoció de carrera a les empresesdel turisme, l’hoteleria i el lleure».

Aquest any, s’espera augmentar,un cop més, el nombre d’empresesassistents després de l’èxit de la tro-bada anterior, en què es van aplegar32 empreses capdavanteres dels sec-tors del turisme, l’oci i el lleure.

Les activitats, que tindran lloc alSerhs Hotel Campus, començaran eldia 25 de març amb l’acte de benvin-guda i la inauguració del II Simposi acàrrec del director de l’EUTDH, Fran-cesc Uroz. A continuació, els profes-

sionals del sector analitzaran i deba-tran les ponències que presentaranels directors de recursos humans deprestigioses empreses com Avasa,Hesperia, Costa Cruceros, Aspro Ocioi Husa Catering Service, al voltant deltema del desenvolupament de plans deformació interna i la necessitat d’es-tablir mecanismes de promoció dinsde les empreses del turisme, l’hotele-ria i el lleure. El dia 26, es faran les pre-sentacions de les empreses amb l’as-sistència d’alumnes de segon i tercercurs de la Diplomatura de Turisme i delGraduat de Direcció Hotelera. El dia 27,en què es farà la cloenda, serà una jornada de trobada i d’intercanvi pro-fessional entre les empreses i els alum-nes de tercer curs d’ambdues titula-cions, els estudiants de tercer cicle iels exalumnes de l’Escola.

Seguretat AlimentàriaL’Escola de Prevenció i de Segure-tat Integral, en col·laboració ambl’Escola de Doctorat i de FormacióContinuada, inicia aquest mes demarç una edició extraordinària delDiploma de Postgrau sobre la Segu-retat Alimentària. L’EPSI ha decidit po-sar en marxa una nova convocatòriapel març, atesa la gran demanda queha tingut aquest curs en l’edició denovembre.

El postgrau aborda el problema dela seguretat alimentària des d’una

perspectiva àmplia i actual, reflexio-nant sobre possibles solucions en elscasos analitzats i intentant dilucidar lesperspectives de futur.

Aquest curs va dirigit a profes-sionals responsables de la seguretatalimentària i a totes aquelles personesamb càrrecs directius o responsabili-tats sobre àrees de possible risc.

El postgrau consta de 180 hores(18 crèdits) i els horaris de les classesseran: divendres a la tarda, de 16 a20 h, i dissabte al matí, de 9 a 13 h.

PPuubblliiccaacciioonnss

LL’’aaddvvooccaacciiaa:: uunnaa qqüüeessttiióó ddee ggèènneerree??Carmen Gutiérrez, AndreuLope, Teresa Torns. Col·lec-ció Documents. Servei de Pu-blicacions de la UAB. 114 p.16 x 23 cm. 8,5 €El llibre analitza l’exercici pro-fessional de les advocades deBarcelona i ho fa des d’una pers-pectiva de gènere. És a dir, esparteix de la hipòtesi que el gè-nere és un element fonamentalper entendre les formes en quès’experimenta i es practica laprofessió.

LL’’eessttuuddiiaanntt ddeell ffuuttuurr.. LLaa ffoorr--mmaacciióó ddeellss ddiipplloommaattss eenn CCiièènn--cciieess EEmmpprreessaarriiaallss ddeell ffuuttuurr,, aa CCaattaalluunnyyaa.. Ricard Pedreira. 152 p. 16 x 23 cm. 9 €L’autor tracta d’establir la for-mació que necessitaran els di-plomats en Ciències Empresa-rials en el futur a Catalunya, através del mètode Delphi, desistematització comparada d’o-pinions de dos grups d’experts:els catorze directors de les es-coles universitàries que im-parteixen formació oficial enaquesta especialitat, i catorzedirigents amb responsabilitatsempresarials, convenientmentseleccionats.

11Serveis i publicacions

Premis literarisEl Servei de Publicacions i l’Ajunta-ment de Cerdanyola del Vallès con-voquen la vuitena edició del Premi dePoesia «Miquel Martí i Pol» i la nove-na edició del Premi Valldaura de No-vel·la «Memorial Pere Calders».

Les obres hauran de ser origi-nals i estar escrites en llengua cata-lana. Els documents s’han de fer arri-bar al Servei de Publicacions abansdel 14 de març, dins un sobre on s’indiqui el nom del premi i el pseudò-nim de l’autor.

Els originals que optin al guardóde poesia, dotat amb 1000 euros, hau-ran de tenir una extensió mínima de400 versos. Pel que fa al premi denovel·la, les obres hauran de com-prendre entre 80 i 140 fulls DIN A4 me-

canografiats a doble espai i per una so-la cara. La dotació d’aquest premi ésde 5000 euros. Els originals s’haurande presentar per quintuplicat, i a lacoberta s’hi ha de fer constar, a mésdel títol corresponent, el pseudònim.Les obres guanyadores seran publi-cades pel Servei de Publicacions, i pera la seva edició se signarà un con-tracte amb l’autor.

El jurat estarà copresidit pel rec-tor de la UAB, Lluís Ferrer, i l’alcal-dessa de Cerdanyola del Vallès, Cris-tina Real. La resta de membres seranpersones de prestigi relacionades ambel món de la poesia. Els guanyadors esdonaran a conèixer el 25 d’abril enl’acte de lliurament de premis quetindrà lloc a l’Hotel Campus de la UAB.

La UAB ha contribuït, per mitjà d’un conveni de col·laboració amb la Creu Roja de Cerdanyola del Vallès, al finançament

d’una ambulància totalment equipada que ha començat a prestar serveidurant el mes de gener a l’àrea de Cerdanyola, Montcada i Ripollet.

Premis Leandre Colomer

Fins al 31 de juliol, es poden presentar treballs als Premis Leandre Colo-mer sobre la Història de Catalunya a l’Ensenyament, que organitza l’Ins-titut de Ciències de l’Educació de la UAB i la Fundació Leandre Colomer.Aquesta és la setena convocatòria dels premis, que són un homenatge alprofessor i historiador Leandre Colomer, que va morir l’any 1989 des-prés d’una intensa activitat educativa, cultural i política.

L’objectiu d’aquest premi és fomentar el coneixement de la històriade Catalunya en l’ensenyament primari i secundari donant el seu suportals projectes que impliquin el professorat i l’alumnat d’un centre educa-tiu. Enguany s’ha guardonat amb el primer premi un grup de professorsi estudiants de l’IES La Romànica de Barberà del Vallès. El treball premiattracta sobre industrialització i obrerisme a Catalunya, Itàlia i Manchester,i explica com els efectes de la industrialització van afectar la producció ila seva modernització, i també la vida dels treballadors. El treball es va de-senvolupar dins del marc del projecte Comenius, amb la col·laboració dedos instituts d’Itàlia i del Regne Unit.

Campus

a Universitat Autònoma de Bar-celona va distingir el filòleg GermàColón com a doctor honoris cau-sa, el 15 de gener, a la sala d’ac-tes del Rectorat.

El catedràtic de Filologia Romànica de laUAB Amadeu Soberanas va serl’encarregat de glossar els mè-rits de Germà Colón que el fanmereixedor d’aquest reconei-xement. El professor Sobera-nas va fer un extens repàs de labiografia de Germà Colón po-sant un èmfasi especial en lesgrans aportacions de la sevarecerca en favor de les llengüesromàniques, en especial del cas-tellà i del català.

Amadeu Soberanas va des-tacar la formació de Germà Co-lón amb els millors romanisteseuropeus, com Sever Pop i OmerJodogne, durant la seva esta-da a Lovaina i Zuric. A partird’aquesta experiència, li va sor-gir l’oportunitat de fer carreraa la Universitat de Basilea, ciu-tat on es va instal·lar definiti-vament.

Soberanas va remarcar queGermà Colón va aconseguir im-plantar una escola de catalanis-tes en aquesta universitat a partir d’uns cursetssobre la lingüística del català. El catedràtic deFilologia Romànica de la UAB va recordar altresdistincions que ha rebut Colón, que ja és doc-tor honoris causa de la Universitat de València(1984), de la Universitat d’Alacant (1990) i de

Germà Colón, investit doctor honoris causa

Lla Universitat Jaume I de Castelló (1992). Amés, va rebre la Creu de Sant Jordi de la Ge-neralitat de Catalunya l’any 1985 i està connectata diverses institucions culturals catalanes.

Com a discurs d’investidura, Germà Colónva impartir la conferència «Fons romànic d’al-

la Romània no està ni molt menys esgotat.Germà Colón va repassar l’origen d’alguns re-franys hispànics que es poden trobar en altresllengües que també provenen del llatí. SegonsColón, les seves aportacions són algunes mos-tres d’un treball «en el qual, de manera inter-

disciplinària, haurien de coin-cidir tant filòlegs i lingüistescom folkloristes, etnògrafs i his-toriadors». Per a Germà Colón,aquest fet demostra «una vidaromànica ben esplendorosa» iobre un camp d’investigació fi-lològica molt ric.

L’acte va ser presidit pelconseller d’Universitats, Re-cerca i Societat de la Informa-ció, Andreu Mas-Colell, i pelrector de la UAB, Lluís Ferrer.Ferrer va qualificar Germà Co-lón de «romanista exemplar icientífic rigorós». Així mateix,va destacar que és poc habi-tual que tres departaments de-manin alhora una distinció dedoctor honoris causa per a unamateixa persona, fet que, se-gons el rector, demostra la granvàlua de les investigacions deColón. Finalment, Lluís Ferrer va

manifestar que el Claustre de laUAB rep de tot cor la incorpora-

ció de Germà Colón, ja que els seus coneixe-ments «ens ensenyaran a estudiar millor la llen-gua i el text».

L’acte es va cloure amb el tradicional«Gaudeamus Igitur», interpretat pel Cor de laUAB.

12

Lluís Ferrer va investir doctor honoris causa de la UAB el romanista Germà Colón, el dia 15 de gener.

Jord

i Par

eto

FrancescVallès VivesEl professor FrancescVallès Vives, del Depar-

tament de Ciència Política i de Dret Públic,ha estat guardonat amb el premi EnricPrat de la Riba a la millor memòria de te-si doctoral sobre gestió pública, organit-zació i funció pública, en la seva primeraedició. El títol del treball del professorFrancesc Vallès és «Control extern de ladespesa pública i Estat constitucional». Elpremi el concedeix l’Escola d’Administra-ció Pública de Catalunya, i també es va ator-gar ex aequo a Milagros Gascó pel seutreball «Avaluació de les polítiques pú-bliques locals: estudi empíric en l’Ajunta-ment de Tarragona».

Recuperació de l’òpera Els PirineusEl professor Francesc Cortés Mir, director del Departament d’Art, ha fet l’edició crítica de l’ò-pera Els Pirineus, del compositor tortosí Felip Pedrell (1841-1922), i que el Gran Teatre del Li-ceu presenta aquest mes de febrer en versió original catalana i interpretada en concert.Aquesta obra es va estrenar parcialment el 4 de gener de 1902 traduïda a l’italià.

Els Pirineus és una òpera en tres quadres i un pròleg, amb llibret del polític i historiadorVíctor Balaguer (1824-1901), basat en la seva obra homònima. A Els Pirineus es descriuen, enllenguatge patètic i en escenes d’una gran intensitat dramàtica, les lluites de Simó de Mon-fort amb els albigesos, l’esperit pagà dels trobadors, simbolitzat pels cants amorosos i patriòticsde Sicard de Marjèvols i Raimon de Miravall, el comte de Foix, disputant contra el fanatismei el despotisme de la Inquisició, i el triomf apoteòsic dels Pirineus com a nexe i ànima d’unagran raça. Segons diversos experts, tant Víctor Balaguer com Felip Pedrell pretenien que ElsPirineus esdevingués un dels grans referents del nacionalisme musical català del moment.

Per fer l’edició crítica de l’obra, el professor Francesc Cortés i el director musical de l’ò-pera, Edmon Colomer, han hagut d’estudiar directament el manuscrit, una font que mostraels talls que Pedrell va fer tant abans com després de la seva estrena el 1902. Aquests dosentesos van pensar, en un primer moment, de mantenir el talls, que escurcen en un terç l’o-bra, però finalment van desistir en comprovar que hi havia fragments musicalment bons. Elresultat ha estat la recuperació dels moments de coherència musical i argumental, que handeixat pas a una òpera d’uns cent cinquanta minuts de durada.

guns refranys hispànics», que també va formarpart del cicle de conferències sobre Llengua,Coneixement i Creativitat de l’Any de les Llen-gües, que enguany organitza la UAB. Durantel seu discurs, el filòleg va comentar que, toti que l’estudi de la filologia romànica pot es-tar en crisi, l’anàlisi de les llengües que formaven