La Traca #5 Març 2012

7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012

1/16

ESCOLA DE PARTICIPACI i

TRANSFORMA

JORNADES LLEURE I SEXISMEINICIEM EL KM-0 2012

XQ SHA TANCAT MEGAUPLOAD?

TERRITORISDICCIONARI-TRADUCTOR

ANDRMINES

LI DIUEN DEMOCRCIA...

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAR 2012 // NMERO 5

LAREV

ISTAD

ECASA

LS

7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012

2/16

LAssociaci de Casals i Grups de

Joves de Catalunya som una e-

deraci que agrupa associacions

juvenils que omenten la participa-

ci dels i les joves, des de la pr-pia organitzaci i sota els principis

dautogesti, democrcia, lacitat i

transormaci social

El sentit de la ederaci respon a la

voluntat de treballar conjuntament

Associaci de Casals i Grups de joves de Catalunya

c/ Aviny, 44. 08002 Barcelona

T 93 601 16 16 // M [email protected] // W casaldejoves.org

amb la idea que la xarxa dinrciesens permeti a tots els casals opti-

mitzar recursos, ser ms capaos

dincidir en les temtiques que ens

aecten com a collectiu, intercan-

viar experincies i poder donar

suport a tots els projectes que,

sota els principis que compartim,

vulguin sumar-shi.

Denim un casal de joves associa-tiu com a projecte juvenil que, com-

proms amb la societat, aglutina

les inquietuds dels i les joves, que

ens mobilitzem per trobar un espai

com dintercanvi dexperincies i

un projecte que ens permet rea-

litzar-nos com a persones, tant anivell intellectual com expressiu,

ldic, dintegraci, etc. Per tant, el

Casal de Joves Associatiu s un

projecte que est implicat amb la

societat de manera que analitza

el seu entorn i intenta transormar-

lo per millorar-lo. Entenem que la

promoci de la participaci juvenil

s la rmula que tots i totes com-

partim per tal daconseguir el canvisocial.

Per er-ho desenvolupem activitats

de lleure juvenil que, independen-

tment de la seva tipologia, bus-

quen la implicaci dels i les joves.

7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012

3/16

3

EDITORIAL


Sn temps dicils per a la nostra generaci, espe-cialment si tenim en compte que, al costat de la

increble dada dun 48% datur, trobem un alt per-

centatge de persones joves molt preparades.

I s que la qualicaci acadmica res t a veure amb

la nostra situaci actual. Entre daltres, la realitat

que patim avui s ruit duna pssima previsi de les

poltiques dutes a terme, les quals no han tingut en

compte ni la sostenibilitat i ni lequilibri del sistema.

Avui, la societat en general, per especialment lespersones joves, estem exposades a una precaritza-

ci dels nostres drets bsics; no noms patim una

altssima taxa datur si no que, en cas que treballem,

ho em en pssimes condicions; els llocs de poca

qualicaci, els sous ridculs, la temporalitat de les

eines o labaratiment de lacomiadament sn noms

alguns dels exemples que ens obstaculitzen o

soposen a la nostra emancipaci.

Al costat de la precarietat, a ms, trobem una

desaecci important envers el nostre sistemademocrtic. Sense anar ms lluny, una enquesta a

joves dentre 15 i 29 anys, que la Generalitat ha et

pblica, ens ho diu: el 95,3% creu que la democr-

cia ha de canviar. Per, la pregunta s: per on hem

de comenar?

El primer pas s saber qu vol dir democrcia i com

sexerceix; de et, no hi ha cap orma ms eectiva

per entendre el seu signicat, que lexercici de la

mateixa. I nosaltres deensem que associar-se s la

rmula ms vlida per a er aquest exercici.

Associar-nos es unir-nos per aconseguir uns objec-

tius comuns. I, sens dubte, s en el treball conjunt

per lassoliment dels objectius comuns que, amb el

pas del temps, aprenem. Voluntria o involuntria-

ment aprenem una srie dhabilitats imprescindibles

per la democrcia com sn debatre, refexionar,

cedir, respectar les idees oposades a les nostres o

donar espais de representaci per a cadascuna de

les persones que participen. Associar-se s cons-truir democrcia.

Les associacions com Casals de Joves o les nostresentitats de base sn escoles de democrcia i s per

aix que les considerem un punt de partida, si volem

modicar lesmentat sistema.

Treballem sobre la base de la llibertat de pensament

tant moral com religiosa i s per aix que conside-

rem que tota opini s vlida, sempre i quan sigui

respectuosa amb laltre i raonada. A ms, estem en

continu procs dadaptaci per tal de transormar el

nostre entorn que canvia constantment.

I per tant, deensem que la democrcia es construeix

cada dia i que no s un sistema tancat o nit; cal que

sigui tamb cultivat. s per aix que, quan sovint

ens trobem gent que deensa limmobilisme i la

incapacitat de canviar el sistema democrtic actual,

diem que no estem dacord. Davant les respostes

automtiques com el sistema no es pot canviar o

no hi ha gent capacitada per realitzar aquest canvi

nosaltres diem que sn idees equivocades.

Si DEMO vol dir poble i CRCIA govern (el govern

del poble) hem de deensar que el seu sentit esmantingui i que, a dierncia del que passa avui, cap

altre agent, que no sigui el poble, pugui decidir pel

mateix.

Associant-nos aprenem democrcia, ens capacitem

collectivament i treballem plegats i plegades, ent

possible el signicat original de la paraula!

Instruu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu orts,

estimeu-vos i sereu elios

Anselm Clav

ASSOCIAR-SE ES DEMOCRCIA

7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012

4/16

4


una expressi ms del sistema pa-

triarcal, per, ni de bon tros, larrel

del problema. I s, tamb, reconi-

xer que el sistema patriarcal orma

part de la nostra columna vertebral

i, per tant, no s cilment allable

ni transormable.

Tanmateix, aix no signica que

aleshores no hgim de er res, sin

tot el contrari: calen mesures con-

cretes per combatre la desigualtat,

per tamb cal que aquestes me-

sures es donin en el marc duna

voluntat de canvi estructural.

El passat 10 de gener el Govern

Basc va aprovar una llei a partir de

la qual es tornava a obrir aquest

debat: mesures concretes o canviestructural?

La proposta de llei del Govern

Basc, a avor del reconeixement

de les persones transsexuals, es-

tablia la possibilitat que les admi-

nistracions basques atorguessin

una documentaci provisional

que acredits a les persones que

shaguessin canviat de sexe i que

encara no haguessin aconseguit

canviar la seva identicaci regis-

tral.

Tanmateix, tot i que llei suposs

un aven des del punt de vista

del reconeixement de drets dun

collectiu, va ser subjecte de crti-

ques de collectius que considera-

ven, com tantes daltres vegades,

que la llei no posava masi en laqesti estructural i, per tant, no

GNERE // JORNADES DE LLEURE I SEXISME

II JORNADES

DE LLEURE i SEXISMEdall que en diem micromasclis-

mes, s a dir, a travs de les prc-

tiques, aparentment inoensives

que, dalguna manera, tots i totes

tenim.

Reconixer aquesta realitat s,

en el ons, ser conscient de queles opressions explcites (les que

veiem a les notcies) sn noms

La desigualtat de gnere s tema

dactualitat, especialment perqu

pren mltiples cares en el nostre

dia a dia. El conficte de gnere,

de et, no noms es a visible amb

les notcies que ens arriben sobre

maltractament a les dones o so-

bre discriminaci a les personeshomosexuals: el conficte de gne-

re es a present, tamb, a travs

7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012

5/16

5


combatia lorigen del problema.

Si b la llei ampliava el reconei-

xement de lopressi sexista al

collectiu transsexual (ns ara

shavien et lleis per a les dones i

per a les persones homosexuals),

tornava a posar de maniest que

les mesures han destar coordi-

nades en un marc legal antisexis-

ta com, ja que moltes personesque no sn dones maltractades o

homosexuals o transsexuals, se-

gueixen oprimides per la mateixa

estructura .

Seguint amb lexemple de la llei,

ara ens trobem amb que les per-

sones que no volen operar-se per

canviar-se el sexe per s volen ser

tractades amb una altra identitat,

no tenen cap reconeixement le-

gal. Qu hem de er-ne? I amb les

que el estan cmodes amb uns

pits grans i genitals masculins? I

amb les que neixen indenides

perqu el seu cos desenvolupa

carcters masculins i emenins al

mateix temps?

De nou ens trobem amb lobliqitat

i la justesa de mires que ens pro-voca el sexisme. I de nou amb la

varietat de cares. I de nou amb les

limitacions analtiques. I, al nal, de

nou amb la divisi de la lluita anti-

sexista... t nassos!

En base a la voluntat denglobar

en un mateix discurs estructural

les dierents discriminacions de

gnere i en base a reconixer que

tamb en els espais on participem

GNERE // JORNADES DE LLEURE I SEXISME

aquestes discriminacions estan

presents, des de lany 2010, Ca-

sals de Joves celebrem les Jorna-

des de lleure i sexisme.

Les Jornades de lleure i sexisme

sn justament un espai per re-

fexionar sobre el conficte de g-

nere als nostres Casals, aix com

en daltres entitats del mn del

lleure (com els esplais o els agru-paments) a partir de les aporta-

cions i coneixements dentitats

eministes i LGTB, que tamb hi

participen.

El passat 21 de mar vam celebrar

la segona edici i aquesta vegada,

amb ora xit dassistncia: unes

40, provinents dentitats dierents,

van participar-hi.

Durant les jornades van haver ses-

sions de tota mena (des de taula

dexperincies ns a teatre), per

segurament el ms interessant va

ser lactitud dentusiasme de les

persones que van assistir i les re-

fexions que aquestes van aportar,

al voltant de temes molt diversos

per que partien de la mateixa

arrel.

Refexions com la necessitat de

seguir-nos ormant als casals, es-

plais i agrupaments, la invisibilitat

per persistncia del conficte, la

dicultat per treballar a contraco-

rrent, la inconscincia de moltesprctiques nostres que perpetuen

desigualtats, els mals hbits del

llenguatge, etc.

Lexperincia ens diu, doncs, que

les Jornades sn un bon espai per

entomar el tema des de la globalitat

que requereix. Un bon espai que

ens permet canviar conscincies

entre aquelles persones que estan

en contacte diari amb daltres en

les seves associacions. Un bon

espai per er possible la transor-

maci a travs de leducaci. Un

espai, en el ons, necessari.

I s, aix noms s el principi. Lany

que ve a per la 3a edici!

7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012

6/16

6


s molt difcil fer poltiques des-querres en un sistema de dretes.

s una de les conclusions amb les

que lesquerra institucional intenta

explicar-se el racs de les darre-

res experincies al capdavant del

govern de dierents administraci-

ons pbliques. Un racs que de-

penent de les nostres lies i bies

personals haurem observat amb

major o menor sorpresa, decepci

o entusiasme, per que la situaci

actual a dicil negar.

Els que practiquem la poltica des

daltres mbits ens hauria din-

teressar aquest enomen. Tam-

poc s cil crear un moviment

desquerres dins dun sistema de

dretes. I menys encara quan hi ha

veus que insisteixen a denir-ho

com un moviment ni de dretes nidesquerres (peligru!). Crec que si

volem elaborar una proposta de

transormaci de la societat, hem

de partir de un anlisi prpia i no

deixar-nos arrossegar per un sen-

tit alsament democrtic de subs-

criure el que digui la majoria (ms

problemes del concepte 99%). No

podem oblidar que vivim en un

sistema que no es neutral, amb

una ideologia dominant que ens

irradia des de la ms tendra in-

ncia.

Em preocupa participar de la ca-

cera de bruixes cap als unciona-

ris. Aprotar alguns vicis o deec-

tes per er autntics linxaments

contra el que hauria de ser norma

enlloc dexcepci, un lloc de tre-

ball estable i amb unes condicions

dignes. No hem de ser cmplicesdaquesta moda digualar els drets

a la baixa, dintentar empitjorar les

condicions dels altres enlloc de

millorar les prpies.

Tamb crec que un moviment que

em representi no pot er el joc a la

dreta en la satanitzaci dels sindi-

cats. Soc molt partidari de criticar

i denunciar totes les decisions que

no compartim o considerem equi-

vocades, a les que per desgrcia

darrerament ens tenen tant acos-

tumades. Per renunciar a que la

gent sorganitzi collectivament al

seu lloc de treball per deensar els

seus interessos i drets conjunta-

ment ens porta on estem ara. Ide-

ologia dominant.

Tot i que s totalment legtim i ne-cessari posar en dubte el paper

de lEstat i les seves intervencions,

no hem doblidar que el seu ae-

bliment i marginaci tamb s una

de les senyes didentitat del neo-

liberalisme que patim avui en dia.

Fa por que mentre deensem unsserveis pblics de qualitat, com-

prem el discurs liberal de que els

impostos sn dolents, criticant la

seva pujada per part del govern

de Rajoy. Tot i que hi ha excepci-

ons en que un anlisi ms detallat

denuncia la injusta distribuci de

la crrega impositiva i la poste-

rior gesti dels diners pblics, la

majoria de veus es queden amb

el missatge simplicat de que els

impostos sn dolents, quan actu-

alment s una de les poques or-

mes de redistribuci de la riquesa

que tenim.

Noms sn alguns exemples de

discursos que no crec que ha-

guem dassumir com a propis no-

ms perqu els sentim a gent que

est al nostre bndol, que pateixels nostres mateixos problemes.

Davant daquests comentaris,

hem de reaccionar amb empatia i

actitud pedaggica, per intentant

treure a la supercie les idees-or-

a que amaguen.

NO ERREM EL TRETACCI SOCIAL // CRISI

7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012

7/16

7


PER QU SHA TANCAT

MEGAUPLOAD?El passat 19 de gener tots els mit-jans de comunicaci es eien res-

s de loperaci policial de lFBI

contra els propietaris Megaupload,

amb acusacions de violar les lleis

antipirateria dels EUA i de provocar

prdues milionries a la indstria

nord-americana de loci i lentrete-

niment.

Megaupload era un servei din-

tercanvi darxius que comptava

amb ms de 150 milions de per-

sones usuries registrades, 50 mi-

lions dusos diaris i que generava

un 4% del trc de la xarxa. Amb

aquests nmeros est clar que era

una greu amenaa al model tradi-

cional de negoci de les patronals

dels drets dautor i s precisament

per aix que sha volgut llenar a

lopini pblica la idea que els seus

propietaris, especialment lexcn-

tric Kim Dotcom Schmitz era poc

menys que el mateix dimoni.

Segurament la majoria de nosal-

tres estarem dacord en qu cal

preservar els drets dels autors i au-

tores i donar valor a la seva obra, ala vegada que assegurem la seva

continutat creativa, proporcio-

nant-los certs guanys econmics...

per alhora tamb deensem la

llibertat individual i collectiva que

tenim de compartir arxius i inor-

maci a la xarxa, sense restricci-

ons legals que no protegeixen les

persones creatives sino una in-

ACCI SOCIAL // XARXES

dstria que no vol adaptar-se als

nous temps, i permetre que altres

persones la descarreguin i en acin

un bon s.

I aquest s el principal dilema al

que ens enrontem: Qu preval?

Els grans interessos econmics

de les distribudores doci i entre-teniment? Els drets dautoria? La

llibertat dutilitzar Internet per inter-

canviar arxius? No oblidem que a

ben poc que el poder poltic nord-

americ no va aprovar la polmica

llei SOPA de lluita contra la pira-

teria i ara sembla que es vulgui

compensar a la indstria de loci

ent caure Megaupload, un dels

particulars dimonis daquesta

indstria.

El utur ens dir com acaba tot

plegat, per de moment altres

serveis similars a Megaupload

com poden ser Mediare, Ra-

pidshare o el mateix DropBox ja

estan veient com augmenta elnombre de persones usuries, i

s que no es poden posar portes

al camp. Per altra banda, des del

Partit Pirata ja sestan organitzant

denncies collectives per part de

totes aquelles persones que han

vist com els seus arxius perso-

nals ara sn en mans de lFBI i no

tenen manera de recuperar-los.

W E A R E L E G I O N

7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012

8/16

8


El proper 17 de mar, a el CAJ La

Mola (Molins de Rei) celebrem la

XIV assemblea de Casals de Jo-

ves de Catalunya, en la qual, com

sempre, discutim sobre el projecte

dels propers anys, valorem la eina

eta i, aquesta vegada, si sescau,

canviem els estatuts.

Tanmateix, el cap de setmana no

sacaba amb lassemblea del dis-

sabte, sin que lallarguem ns

diumenge amb tres activitats ms:

lEscola de participaci I, lEscola

de participaci II i el Transorma.

Les Escoles de participaci sn

lespai ormatiu per excellncia

de casaleres i casaleros i en elles

es treballen continguts relacionats

amb la quotidianitat del treball en

una entitat de base, com el Casal.

La primera est dirigida a perso-

nes que a relativament poc que

ormen part del projecte, per so-

bretot a persones que no han re-

but ormaci associativa. Es tractadun curs, doncs, pensat per a tre-

ballar habilitats relacionades amb

la eina en equip, la conana,

lassumpci de responsabilitats,

etc. Tots ells, aspectes relacionats

amb el treball que suposa el et de

ormar part dun projecte collectiu.

La segona, en canvi, s una Escola

pensada per a persones amb ms

experincia i que assumeixen cer-

tes responsabilitats en el projecte

del Casal. Persones que, ms en-

ll de treballar en equip, desenvo-

lupen responsabilitats que tenen a

veure amb el projecte general del

Casal. En aquest cas, els contin-

guts estan encaminats a millorar

la participaci interna del Casal,

coordinar i gestionar equips, tre-ballar el relleu, etc. Parlem deines,

en general, per a la millora del un-

cionament de la nostra entitat.

Parallelament a les Escoles de

Participaci realitzarem el Trans-

orma. El Transorma sn unes

Jornades de refexi i debat, les

quals aborden cada any un tema

dierent.

El Transorma est dirigit a perso-

nes que ja han realitzat diverses

ESCOLA DE PARTICIPACI I i II + TRANSFORMA:

LI DIUEN DEMOCRCIA...

PEDAGGIC // JORNADES FORMACI I DEBAT

7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012

9/16

9


ormacions sobre el Casal i que,

ms enll de la ormaci, volen

participar dun espai de construc-

ci de discurs. Aquesta vegada, el

ttol del Transorma s LI DIUEN

DEMOCRCIA... . Sota el mateix,

comptarem amb dierents ponn-

cies que ens ajudaran a aproun-

dir-hi: la primera -dissabte de 16h a

18h- sobre conceptualitzaci (qu

vol dir democrcia, tipus de de-

mocrcies, sistemes democrtics,

etc); la segona -dissabte de 18:30

a 20:30-, sobre actualitzaci de

la democrcia (ens presentaranexperincies sobre com millorar

la democrcia des de lactivisme i

analitzarem els canvis socials que

ens han portat a pensar en noves

ormes) i la tercera -diumenge de

10h a 12h-, sobre el paper dels

casals en la construcci de la de-

mocrcia (parlarem de quina un-

ci tenim, en el context local, de la

millora democrtica).

A ltima hora de diumenge (abans

de dinar), recollirem conclusions

que desprs us arem arribar.

PEDAGGIC // JORNADES FORMACI I DEBAT

Inscriu-te a weblog.casaldejoves.org

T'esperem el 17 i 18 de Mar

a Can Rigol (Begues)

EscoladeparticipaciIiII

Transforma12i

Inscripcions: Demanar [email protected] al blog de casals (formulari)

Data: 17 i 18 Mar

Preu: 30

Lloc: Can Rigol (Begues)

Com arribar: Hi haur un autocardes del lloc de lassemblea,a Molins de Rei, que ens portar.(a la tornada es pot agafartransport pblic)

7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012

10/16

10


Aquest any us hem vingut a visitari presentar el KM-0. Una activitat

que es ve realitzant a nivell edera-

tiu des de a ms de sis anys, per

que cada any s dierent perqu

la perleu les entitats i lorganitzen

els grups de joves participants.

Per algunes de les entitats ha estat

la primera vegada que nheu sentit

parlar, per no ser lltima, aix

segur.

El KM-0 s una eina; la vostra eina

per a consolidar joves a les vostres

entitats. Per a donar a conixer

qu s un casal de joves. Per a

que els i les joves experimentin en

primera persona com sorganitzen

i com uncionen les nostres en-

titats juvenils. En denitiva, per a

iniciar aquest cam dimplicaci i

transormaci

social que cadasc de vosaltresvau encetar ara a qui sap quan.

Aix es materialitza en una troba-

da de cap de setmana amb activi-

tats pensades, organitzades i rea-

litzades pels i les joves. El lmit: la

potencialitat de cada grup i la seva

imaginaci. s una activitat per

viure-la, s clar !!

Dimecres 1 de Febrer amblassistncia dels casals Kaja, Gui-

neueta i La Mola vam concretar

ledici daquest any. Les edats es

concreten de 14 a 17 anys. Tot i

que hi ha dinmiques die-

rents segons

els grups dedats, vam decidir tre-ballar conjuntament... a veure com

surt lexperiment!

Hem quedat dissabte 3 de mar a

CJ la Mola (Molins de Rei) de 17h a

20h. Aquell dia amb tots els grups

de joves arem pluja didees sobre

les activitats que volem dur a ter-

me, ens veurem les cares i co-

menarem a treballar en en equip.

LEDICI 2012 DEL KM-0COMENA A RODAR!!

INICIEM EL KM-O 2012ADOLES // KM-0

7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012

11/16

11


DICCIONARI-TRADUCTOR

FASCI-CULON.1

OBRE LAPORTAALS JOVESTERRITORI // BARCELONA

[email protected]

Els joves de Nou Barris volem im-

pulsar un Casal de Joves a Portaon poder debatre i impulsar les

nostres idees. Creiem que exis-

teix una gran necessitat per omplir

i donar veus als i les joves del barri

de PORTA i, per aix, reivindiquem

les installacions del Centre Porta

Sller, que en breu temps quedar

buit. Creiem que ha de ser el nos-

tre utur Casal on poder realitzar

les nostres activitat com a asso-

ciaci juvenil.

Aquest nou casal de joves pretn

ser una alternativa pel jovent deNou Barris per tal que pugui parti-

cipar activament en els seus propis

projectes i idees. El Casal de Jo-

ves de Porta vol arribar al collectiu

dedats entre 14 i 29 anys, per

est clar que no es tracta noms

dels anys que un/a t; sin ms

aviat duna qesti desperit jove i

de creaci dalternatives a la nos-

tra societat. Per ltim dir que tenim

molt a er i a aprendre, per el cames a al caminar. Tot s possible.

nims i us convidem a la primera

activitat que es realitzar el di-vendres 23 de ebrer, a les 20h, al

Centre Porta-Soller. On arem un

passe de vdeos dels altres casals

de joves de Barcelona.

Primeres idees de que ens agra-

daria tenir al Casal o a qualsevol

lloc:

- Debat de temes dinters, dirigits

i enocats al jovent.

- Taller de bicis social i sortides dejoves.

- I les vostres aportacions!

Moltes vegades ens sembla que no

parlem amb el mateix idioma que

lAdministraci, i moltes vegades

s cert, per aix des de Barcelona

impulsem el nou diccionari traduc-

Conveni:

Voluntariat:

ProjecteMusical:

CasaldeJoves:

MdobrabarataNO,losiguie

nte,

GRATIS.

Contracteunilateralambunap

art

dominantiunaaltrasubmisa.

Discotecaquenopagaimpos

tos

iasobresgraaatis(nuito).

Amagatalldequatreparetspe

ra

queelsjovesnomolestinalca

rrer.

AJUNTAFEMS POBLEDceseActivist

a:Personaque

SiFAelCasal,noqueVAal

Casal.

Acorddeduesomspartsam

b

lesmateixescondicions.

Projecteparticipatiudepromo

ci

delacultura.

Espaidecreaciiparticipacijuvenil.

Ladevaluacidelesparau

lessegonselseus

Si voleu participar noms ens heu denviarles vostres paraules amb la definici a:

[email protected].

tor que us pot ser molt til alhora

de reunir-vos amb els vostres ree-

rents poltics i tcnics del districte.

Aqu teniu el primer ascicle!

Al ataqueeerrr!

7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012

12/16

12


TERRITORI // BADALONA

ANDRMINES BADALONA 2012No va desencaminat del tot

lajuntament de la nostra ciutat

en la denici del concepte an-

drmines que dna a lapartat de

deixalles de la seva pgina web:

Andrmines: Dins daquest grup

sinclouen tots aquells mobles,

electrodomstics, aparells elec-

trnics, utensilis diversos, etc. que

es poden incorporar al mercat de

segona ma sense necessitat degaireb cap operaci de restaura-

ci. Aix doncs, una andrmina s

qualsevol estri (com per exemple,

un mirall, una lmpada, una taula,

una bicicleta...)

Per als Casals de Joves de Ba-

dalona, per, les andrmines sn

alguna cosa ms... velocitat, olor

de palla, diversi i sobretot treballen equip, capacitat dorganitzaci

i reivindicaci de ls de lespai p-

blic.

Sabem que no hem inventat la sopa

dall, a Badalona mateix la baixada

dandrmines havia estat organit-

zada per entitats juvenils des de a

anys, alguns anys desprs aquestes

mateixes entitats la tiraren endavant

dins de la Festa Major Alternativa.

Lany passat, desprs de dos anys

sense la cursa, els Casals de Joves

vam decidir recuperar-la en el con-

text de lactivitat territorial, per ambel carcter obert i participatiu que

sempre ha tingut. Va tenir lloc la tar-

da del 2 de juliol al Parc de Montigal

i hi van participar quatre andrmines

(que poques direu... per hstia, s

que estem comenant!), al vespre

vam acabar la celebraci amb un

concert a la Rambla, concert que va

comptar amb alguns convidats molt

especials: la parella de blau i la sen-yora de les sabatilles.

Amb lexperincia de lany pas-

sat i amb moltes millores al cap

hem decidit seguir organitzant

tan esperat esdeveniment i per

aix hem comenat a treballar

per a que moltes ms entitats

i persones sanimin a construir

la seva andrmina i a llanar-se

parc avall.

Volem er-la ben grossa aix que,casaleres del mn i joves en ge-

neral, ja podeu anar guardant

aquella llanta, aquell coixinet,

aquella bici ronyosa, perqu el 7

de juliol tornaran a deslar les an-

drmines per Badalona.

No podem assegurar que la sen-

yora de les sabatilles i la parella

de blau assisteixin a lacte, persi ens ho currem segur que no

altaran a la cita!

7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012

13/16

13


Casaleres i casaleros!

Desprs dhaver quedat en sego-

na posici al Torneig de Futbito

Intercaselero 2011 (juntament amb

el David de La Forja i el Josan) i

dhaver guanyat el Moscar al Ca-

sal revelaci 2011, ja teniu aqu la

presentaci ocial del Casal de

Joves Enarrats...

El 22 dabril del 2011, a Palau-so-

lit i Plegamans, ens varem reunir

un grup de joves que trobvem a

altar una associaci encarregada

doerir un oci alternatiu als joves,

ENFARRATS DIU...

sense oblidar la promoci de la

participaci juvenil i la transorma-

ci de la societat ent-la ms crti-

ca. Aquell mateix dia va nixer un

nou projecte municipal, el Casal de

Joves Enarrats.

I aqu estem, lluitant per dur a ter-

me els nostres objectius...

Aquest 2012, tenim pensat cen-

trar-nos en el cicle de documental

social, que duem a terme lltim

divendres de cada mes, anomenat

Documentat, en la nostra estadaniversari (21 dabril) i en la po-

sada en marxa de les Barrakes de

Festa Major (23-27 dagost).

Salut i enarrat!

TERRITORI // VALLS-OSONA

Holaaaaaaaaaa!

Som lAssemblea Jove Kndurg-

nt, una entitat de Canovelles (Va-

lls Oriental) activa des de lestiu

de 2008. Vam nixer de la usi

de dos petits collectius originats

a la Festa Major de Canovelles i

ara ja som tota una amlia.

Durant lany em diverses activi-

tats, sobretot concerts, per

tamb ens agrada

provar coses noves com trobades

de DJs, estivals de dansa, para-

detes de roses dolces per Sant

Jordi, guerra daigua a la Festa

Major... i aquest any ens hem moti-

vat amb el Carnaval per er de reis

i reines aqu a Canovelles.

Aquest any s quan hem decidit er

tota la paperassa i ser una entitat

reglada i aix ens ha et plantejar-

nos el perqu i el com em, cosa

que ens ha servit per estar tots i

totes ms conscienciats de la nos-

tra entitat i dall que podem er en

lentorn proper. Grcies als joves

dEl Crit, de lAmetlla del Valls,

hem conegut la ederaci de Ca-sals de Joves, i a partir daix ens

hem adonat que ent petites coses

plegats amb altres collectius o

entitats de la comarca podem co-

menar a arreglar el mn.

Aix que.. a currar senyors

i senyores!

KNDURGNT DIU...

7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012

14/16

14


SEGUIM! 4T ANIVERSARI DEL

CJ LA FORJA DE CORNELLEl passat dissabte 4 de ebrer, el

Casal de Joves La Forja vrem er

la nostra primera assemblea ca-

salera (AGO). Desprs de 4 anys

de projecte de Casal es va donar

la necessitat, abans impensable,

dhaver de reunir a totes les s-cies per aprovar memria, balan

econmic, projecte, pressupost,

nova Junta, etc.

I s que al voltant del setembre de

2008, i un cop deset lantic Esplai

Jump, una part dels antics mem-

bres de lesplai decideixen capgi-

rar lentitat i convertir-la en el Casal

de Joves que sempre havem vol-

gut er, per que mai havem po-gut portar a terme per manca de

temps.

Encetem aix el Casal de Joves la

Forja un grup de 4 persones que,

reunides en una terrassa dun bar

de tapes de Cornell, dissenyem

els onaments de lestructura del

casal, del seu uncionament i dels

principis que considervem queens havien de regir, tot plegat molt

basat en el model casalero que ja

coneixem de Casals de Joves de

Catalunya.

Comptem amb la inraestructura

de lesplai, un local municipal ce-

dit de 200 m2 i un ons econmic

molt slid, herncia de les activi-

tats amb inants i, sobretot, molts-

sima illusi.

Quatre anys desprs, la situaci

la valorem molt positivament. Te-

nim sis grups estables: Flamenco,

Percussi (Soundbarri), Tennis

Taula, dos companyies de tea-

tre (Kin-K-Ca1 i la Companyia del

Gas) i un grupet de ballarins de

break-dance. Tallers de guitarra,compas, bata de cola, famenco

i ioga. En total comptem amb 42

persones scies (que paguen quo-

ta casalera) i 17 persones ms que

participen als tallers. En total un

moviment de gent setmanal que

supera les 50 persones.

Tal i com ha comenat aquest es-

crit, el passat dia 4 vrem er la

nostra primera Assemblea, amb

lassistncia duna trentena scies

de ple dret ms altra gent propera,

incloent a dos persones de lACJ,

representaci que ens va er molta

illusi. Un cop passat el ormalis-

me de lAssemblea, tocava esta...

i la vam tenir... i tant que la vam

tenir!

Dir que valorem positivament

lactivitat de dissabte seria molt

poc precs ens sentim molt, molt

orgullosos i orgulloses dhaver

arribat aqu, per ms encara, ens

sentim illusionats de ns on po-

dem arribar.

Sembla ser que, al cap i a la , no

hem et les coses tan malament ;)

TERRITORI // LLOBREGAT

7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012

15/16

15


VALLS-OSONA // CJ OBRIU PAS

LA JUSTCIA

Amb un sistema que en

la mateixa setmana absol

a Camps i condemna a Garzn

per investigar la trama Grtel.

ELS DRETS LABORALS

Amb una reorma laboral eta

a mesura de la patronal amb unes

normes que ens traslladen

al passat.

LA DACI EN PAGAMENT (ILP)

Comena la recollida de rmes

per portar al congrs la veu dels

Aectats per la Hipoteca

i er una passa per garantir

el dret a lhabitatge.

7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012

16/16

La Traca #5 Març 2012

Documents