LA TAULA PERIÒDICA DE L’EDIFICI HISTÒRIC DE LA … · guns, a la presó (Actas 1933-1946). Pel seu pensament republicà, Gar-cía Banús s’exilià l’any 1938 i fou contractat

NPQ 446 • maig-juny 2009 5

col·laboracions

GARCÍA BANÚS

Fins el 1969 la Secció de Quími-ca de la Facultat de Ciències de laUniversitat de Barcelona estava ubi-cada a l’edifici històric de la plaçade la Universitat, on s’impartien to-tes les classes teòriques i pràctiques(Mans, 2008b). Antonio García Ba-nús (figura 1), professor de recone-gut prestigi docent i investigador –i,pel que sembla, d’idees molt claressobre la docència i la recerca, nosempre acceptades al si de la uni-versitat d’aquella època–, en fou ca-tedràtic de Química Orgànica des de1915 (Nieto-Galán, 2004). El 1928la universitat li concedí una pensióde 6.000 pessetes per anar a fer unaestada científica a Alemanya, Fran-ça i Suïssa, que probablement rea-

litzà en un període entre juliol i de-sembre de 1928. Durant la sevaestada degué observar algunes tau-les periòdiques murals dels centresalemanys que visità, on des de 1927hi havien proliferat.

El 1933 García Banús fou nome-nat membre del Patronat de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona,nom que prengué la Universitat deBarcelona en aplicació de l’Estatutd’Autonomia aprovat el juny de1933. Des del seu càrrec, i entremoltes altres tasques, García Banúsimpulsà diverses obres de condici-onament i millora de les facultats.El 24 de setembre de 1933, el Pa-tronat aprovà la «construcción de unauditorio de Química General»(Actas 1933) a la planta baixa delpati de lletres. A l’espai escollit s’hicanvià el mobiliari, s’hi instal·là unataula per a demostracions quími-ques i s’hi pintà la taula periòdicamural. García Banús estava moltorgullós d’aquesta actuació, com hoprova la seva intervenció en unasessió de la junta de facultat de de-sembre de 1934, amb l’estatut d’au-tonomia de la universitat suspès i elsmembres del patronat cessats, i al-guns, a la presó (Actas 1933-1946).Pel seu pensament republicà, Gar-cía Banús s’exilià l’any 1938 i foucontractat per la Universidad Nacio-nal de Colombia i després passà aCaracas, on creà una escola de quí-mics orgànics. L’aula es conegué

popularment abans de la guerra coma aula García Banús. No em constaque aquest nom fos mai oficial. Totsels químics de les promocions en-tre 1934 i 1969 han rebut classes aaquesta aula en algun moment delsseus estudis.

Malauradament no ha estat pos-sible de trobar documentació sobreel dissenyador ni sobre el professi-onal pintor del mural. Es coneix queel 31 de maig de 1934 la Facultatde Ciències pagà una factura de3.248 pessetes a Fernando Blasi, icom a concepte hi figura només«auditorio Química General», sen-se especificar de quina actuació estracta (Libro Mayor, 1934).

DESCRIPCIÓ

La taula periòdica de l’aulaGarcía Banús segueix quasi exac-tament el model de taula periòdicade von Antropoff, que aquest pro-fessor havia proposat en dosarticles científics (1926a i b) (figu-res 2 i 3). Andreas von Antropoff(Reval, actual Tallinn 1878 - ? 1956)fou el director de la divisió de quí-mica física del Kekulé-Institut fürOrganische Chemie und Biochemiede la Rheinische Friedrich-Wil-helms-Universität Bonn. Haviatreballat també a IG Farben i fouun actiu defensor de les idees ci-entífiques d’Einstein, però també

LA TAULA PERIÒDICA DE L’EDIFICI HISTÒRIC

DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Claudi Mans i TeixidóDepartament d’Enginyeria Química, Universitat de Barcelona

On s’explica la història d’una taula periòdica mural dissenyada per un professor nazi, instal·lada per unprofessor republicà, mantinguda en règim franquista i restaurada en democràcia. Potser no n’hi haactualment cap altra al món d’aquest disseny, i segur que no n’hi ha cap amb aquesta història.

Figura 1. El professor Antonio GarcíaBanús (València 1888 - Caracas 1955).

6 NPQ 446 • maig-juny 2009

col·laboracions

col·laborador del nacionalsocialismei un important càrrec d’aquest rè-gim a la universitat (UniversitätBonn, ref.). Per això, després de laII Guerra Mundial moltes de les tau-les periòdiques del seu model forenesborrades de les aules dels cen-tres alemanys, on havia estat moltreproduïda, i on García Banús ladevia veure per primer cop. Altreshavien quedat malmeses pels efec-tes de la guerra, o els edificis onradicaven van ser derruïts. El re-sultat és que, segons opinió delprofessor Schwarz (2009), de laUniversitat de Siegen (D), proba-blement no hi hagi actualment captaula periòdica mural del modeld’Antropoff als centres alemanys.

Von Antropoff arribà al dissenyde la seva taula periòdica a partird’una barreja de dos dissenys an-teriors: el disseny de Werner, de1905, modificat per Pfeiffer el 1920,i que era d’estructura similar a lestaules periòdiques de mitja llargà-ria actuals; i el disseny de Thom-son, de 1885, molt modificat perBohr el 1922, i d’estil d’arbre ambramificacions. A la figura 4 es po-den veure aquests models prede-cessors. El disseny de von Antro-poff manté l’estil tabular, però,mitjançant barres d’unió entrecre-uades, hi mostra explícitament lesrelacions d’arbre entre els elementsdel període primer, numerats de 0a II, els elements dels dos següentsperíodes, numerats de 0 a VIII, iels elements dels quatre períodesinferiors, numerats de 0 a VIIIa id’Ib a VIIIb. Els elements de les ter-res rares estan ubicats en una fila

inferior, com feia també Pfeiffer.Aquest disseny de taula és, de fet,el desenvolupament en el pla d’unahèlix cilíndrica, que a vegades esdesenvolupa en forma d’espiral. Eldisseny, ben descrit en l’article devon Antropoff, n’ha inspirat molts

altres. La taula periòdica denomi-nada galàxia química, de Stewart(2004) n’és una mostra recent (fi-gura 5).

A l’article original de von Antro-poff fins i tot s’hi donen instruccions

Figura 2. Capçalera de l’article originalde von Antropoff (1926a) on proposa elseu disseny de taula periòdica.

Figura 3. La taula periòdica de von Antropoff (1926a) tal com figura a l’article original.

Figura 4. Models de taula periòdica de Werner (1905) i de Thomson-Bohr (1922)que inspiraren el disseny de von Antropoff.

NPQ 446 • maig-juny 2009 7

col·laboracions

dels colors amb que s’han de pintarels diferents grups, colors que es-tan relacionats amb algunes propi-etats dels elements corresponents.A la taula 1 se’n transcriu la paletade colors, amb la motivació expres-sada per von Antropoff. A la taulaperiòdica que ens ocupa hi man-quen els elements 61 (promeci, Pm),85 (àstat, At) i 87 (franci, Fr), nodescoberts en la data de realització.S’hi reserva un espai per a l’hipotè-tic element 0, el neutroni, elementsense protons ni electrons i nomésamb neutrons, i postulat per vonAntropoff (Mans, 2008a). Els gasosinerts hi apareixen per duplicat, aesquerra i dreta, ordenats on elscorrespon.

Hi ha diverses diferències en elssímbols dels elements comparatsamb els actuals:

• L’element 18 argó es simbolitzaper Ar, en nomenclatura moder-na. Però fins 1957 el símbol del’argó era A.

• Hi figura l’element 43, amb elsímbol Ma, abreviatura del ma-suri, hipotètic element que Nod-dak havia pretès descobrir el1925, però que no fou realmentsintetitzat fins 1937 amb el nomde tecneci Tc.

• L’element 53 iode es simbolitzaper J, de l’alemany antic jod.Aquest símbol fou àmpliamentusat, especialment a Alemanya.

• L’element 54 xenó es simbolitzaper X, en nomenclatura antiga, ino per Xe.

• L’element 69 tuli es representaper Tu i no per l’actual Tm.

• L’element 71 es representa perCp, símbol del cassiopi. Aquestera el nom que Auer donà a l’ele-ment actualment denominat lu-teci Lu. La denominació de cas-siopi i el símbol Cp perduraren aAlemanya fins 1950.

Figura 5. La galàxia química de Stewart (2004).

Taula 1. Els colors de la taula periòdica de von Antropoff.

Figura 6. La taula periòdica de Pauling de 1953, que seguia el disseny de von An-tropoff sense citar-lo.

ElementHidrogen

(«generador d’aigua»)Grups dels alcalins

i dels halògensGrup del carboni

Grup del borGrup del nitrogen

Grup del sofreGrup del magnesi

Gasos noblesi grups del platí i del ferro

Motivació

Color de l’aigua de mar

Donen bases i àcids forts quereaccionen amb el tornassol

Color del carbóPer l’espectre verd de B i Tl

Pel color dels òxids de N i del SbSColor del S i de sals de CrMg i Hg generen llum UV

Color de molts metalls

Color

Blau fosc

Blau i vermell,respectivament

NegreVerd

Taronja marronósGroc

Violeta

Gris

8 NPQ 446 • maig-juny 2009

col·laboracions

• L’element 86 té el símbol Em,abreviatura d’emanació o ema-nació del radi, l’actual radó Rn.El símbol Em ha figurat a lestaules periòdiques entre 1910 i1960.

La taula periòdica mural restau-rada que ens ocupa és idèntica a lade von Antropoff, amb la mateixaestructura, simbologia i colors. Coma única diferència notable, s’hi vanafegir les masses atòmiques delselements.

El disseny de von Antropoff vaser assumit per Linus Pauling –sen-se citar-ne l’origen, probablementper les seves discrepàncies ideolò-giques amb von Antropoff– i publi-cat al llibre The Nature of TheChemical Bond de 1949 i a altrespublicacions posteriors (figura 6).Pauling hi eliminà l’espai de l’ele-ment 0, completà els elements quefaltaven, hi actualitzà la nomencla-tura i hi afegí els elements del grupde l’urani fins el californi Cf.

LA RESTAURACIÓ

Quan l’autor era president de laDivisió de Ciències Experimentals iMatemàtiques de la UB fou invitata presidir un acte de trobada delsquímics de la promoció 1944-1949,a l’aula García Banús. En el trans-curs de l’acte el Dr. Enric Casas-sas, pertanyent a aquella promoció,en el seu parlament se’m dirigí migcol·loquialment mig formalment, iem sol·licità que des de la Divisióes financés la restauració de la taulaperiòdica mural que ens observa-va. En aquell moment no fou possi-ble, però al llarg dels anys la ideava anar madurant. La Dra. Elisa-beth Bosch, presidenta de la Co-missió d’Usuaris de la Biblioteca deFísica i Química de la UB, en elseu parlament amb motiu de la in-auguració de l’exposició organitza-da pel centenari de Mendelèiev(Bosch 2007) expressà públicamentla sol·licitud de restauració. Final-ment ha estat factible, promogudapel signant i mitjançant el patrocini

de l’empresa BASF Españo-la, i la col·laboració del degàde la Facultat de QuímicaDr. Pere Lluís Cabot, els de-gans de la Facultat de Fi-lologia Dra. MontserratCamps i posteriorment elDr. Adolfo Sotelo, i els de-gans de la Facultat de Be-lles Arts Dra. Teresa Blanchi posteriorment el Dr. Sal-vador García. La Sra. FloraIglesias, administradora dela Facultat de Filologia, co-ordinà tots els aspectes lo-gístics.

El mural (figura 7) és unapintura a l’oli, de 2,720 per2,175 m, pintat directamenta la paret preparada, i sen-se emmarcar. Es trobava enun estat llegible però moltbrut i amb molts punts ero-sionats. La restauració haestat dirigida per Maria An-tònia Heredero, professorade la unitat de Restauració

del departament de Pintura de laFacultat de Belles Arts de la UB. Eltreball d’obra ha estat a càrrec deles becàries Sara López Busquets,Marta Sánchez Natera i Mar Ro-dríguez García. S’han seguit els cri-teris actuals de restauració, usantprocediments poc invasius i rever-sibles, quan ha estat possible. Latasca de restauració ha començatamb un examen minuciós del mu-ral, proves de solubilitat de la pin-tura, presa de mostres de pigmentper a la seva anàlisi i un procés defotografia. S’ha fixat la capa pictòri-ca amb paper japó i tilosa (sal sò-dica de l’èster policarboximetílic dela cel·lulosa) al 3 % en aigua des-til·lada. S’ha procedit a la neteja delmural amb una dissolució concen-trada de detergent aniònic. Posteri-orment s’ha retocat el mural ambpintures a l’aquarel·la Maimieri. Fi-nalment s’ha recobert amb unacapa protectora de Paraloid-B 72(nom comercial d’una reïna acríli-ca, copolímer d’acrilat de metil imetacrilat d’etil). El treball s’ha por-

Figura 7. La taula periòdica de l’aula Garcia Banús, acabada de restaurar el novembre de 2008.

NPQ 446 • maig-juny 2009 9

col·laboracions

tat a terme entre el setembre i elnovembre de 2008.

Com a detalls interessants s’hadetectat que inicialment la part cor-responent a l’element hidrogen erapintada d’un altre color i fou posteri-orment recoberta per l’actual colorblau marí. Hi ha en diversos puntspetites incisions sobre el guix de laparet amb el nom dels colors ambque s’havia de pintar cada part.

L’empresa BASF Española S.L.ha patrocinat la restauració. El vi-cepresident i conseller delegat Karl-Peter Bercio inicialment, i, desprésde la seva jubilació, Gerhard W.Schwarz, han donat suport al pro-jecte, que ha gestionat des de l’em-presa el departament de RelacionsPúbliques i Comunicació, dirigit pelSr. Josep Bach i posteriorment perUlia de Domènech, i amb la partici-pació directa del Sr. Oliver Márquez.

La taula periòdica de l’aulaGarcía Banús és probablement eldarrer vestigi visible de l’estada dela Secció de Química de la Facultatde Ciències a l’edifici històric de laplaça de la Universitat, que aban-donà el 1969. La seva digna suc-cessora és la Taula Magna, la taulaperiòdica de l’aula Enric Casassasde l’edifici actual de la Facultat deQuímica (figura 8). Fou realitzadaper l’empresa Nivell Publicitari, ambdisseny dels Drs. Santiago Álvarez,Joaquim Sales i Miquel Seco, deldepartament de Química Inorgà-nica de la Facultat de Química. Elseu cost va ser aproximadament de500 euros i es va instal·lar el dia18 de setembre de 2007.

Philip Stewart, professor de laUniversity of Oxford (UK) i estudiósde la taula periòdica, fa uns anys vareproduir de forma virtual el modelde la taula de von Antropoff, i el seuresultat es pot observar a la webChemogenesis (ref.). Quan s’assa-bentà de la restauració de la taulade la UB, quedà summament sor-près i admirat de que realment exis-

tís una taula periòdica murald’aquest disseny, i corregué a reco-manar que s’incorporés a la base dedades de taules periòdiques de Che-mogenesis (ref.), on la foto figurades d’abril de 2009. Com indicavaal començament, aquesta taula ésun cas de valor històric, artístic i –pera l’autor– sentimental, que té tam-bé interès científic.

L’acte de celebració de la res-tauració de la taula periòdica de l’au-la Garcia Banús (actual aula 111 dela Facultat de Filologia de la UB, al’edifici històric de la plaça de laUniversitat), es celebrà el passat3 d’abril de 2009, presidit pel rectorde la Universitat de Barcelona Dr.Dídac Ramírez i el vicepresident iconseller delegat de BASF Dr. Ger-hard W. Schwarz, amb la presènciade vicerectors, degans, represen-tants del Col·legi de Químics, de laSocietat Catalana de Química, i del’Associació Catalana de Comuni-cació Científica i d’altres entitats, iamb l’assistència de nombrós pú-blic, que omplia l’aula (figura 9).

BIBLIOGRAFIA

Actas Pleno I del Patronato de laUniversidad Autónoma (1933).

AHUB (arxiu històric de la UB):p. 55.

Actas Facultad de Ciencias UB(1933-1946). AHUB: 41/6/3/33,p. 64.

Bosch, E. (2007) a http://www.bib.ub.edu/fileadmin/bibs/fisica_quimica/discursE.Bosch2007_Taula_periodica.doc. Consultaoctubre 2008.

Chemogenesis a http://www.meta-synthesis.com/webbook/35_pt/pt.html#l. Consulta abril 2009.

Libro Mayor de la Universidad deBarcelona (1934). AHUB: 41/4/5/10, p. 183 verso.

Mans, Claudi (2008a). «Els falsoselements». Revista de la Soci-etat Catalana de Química n. 9,en premsa. Consultable a http://www.angel.qui.ub.es/mans/Documents/Textos/. Els falsoselements.pdf (novembre de2008).

Mans, Claudi (2008b). «Notes d’his-tòria de la Química a la Universi-tat de Barcelona» a «Història dela Universitat de Barcelona» (vol.2). Edicions UB. En premsa.

Figura 8. La Taula Magna, a l’aula Enric Casassas de la Facultat de Química de laUniversitat de Barcelona des de 2007.

10 NPQ 446 • maig-juny 2009

col·laboracions

Consultable a http://www.angel.qui.ub.es/mans/Documents/Textos/. 2008 Historia Quimica aUB complet.pdf.

Nieto-Galán, Agustí (2004). «Freeradicals in the European pe-riphery: “translating” organicchemistry from Zurich to Bar-celona in the early twentiethcentury». British Journal of theHistory of Science, 37(2): 167-191.

Pauling, Linus (1961 6a ed). «Quí-mica General», trad. de la 2a ed.en anglès de 1953. Ed. Aguilar,Madrid.

Scerri, Eric R. (2007). «The Perio-dic Table: Its Story and its Signi-fiance». Oxford University Press,Oxford.

Schwarz, E. (2009). Comunicaciópersonal.

Stewart, Philip J. (2004). «A newimage of the periodic table».Educ. Chem. 41, 156-158.

Stewart, Philip J. (2007). «A centu-ry on from Dmitrii Mendeleev:tables and spirals, noble gasesand Nobel prizes». Found.Chem. 9 (3): 235-245.

Universität Bonn. http://www.unibonn.de/Einrichtungen/Universitaetsverwaltung/Organisationsplan/Archiv/Unigeschichte/Ausstellung/Lehrkoerper.html. Con-sulta març 2009.

von Antropoff, Andreas (1926a).«Eine neue Form des perio-dischen Systems der Elemen-

ten». Z. Angew. Chem. 39, pp.722-725.

von Antropoff, Andreas (1926b).«Einige Anwendungen der ne-uen Form des preiodischenSystems zur graphischen Dars-tellung der Eigenschaften derElemente und ihrer Verbindun-gen». Z. Angew. Chem. 39, pp.725-728.

Agraeixo el suport d’AinhoaCarcadilla, Laia Encinas, MartaFernández, Neus Jaumot i Eli-sabet Jiménez, membres del PASde l’Arxiu Històric de la Universi-tat de Barcelona, al llarg del pro-cés de cerca de documentació. Elmeu agraïment també als co-mentaris de Maria Pilar Ricol, quehan estat d’utilitat per orientar lacerca. ☯

Figura 9. Quatre aspectes de l’aula García Banús (actual aula 111 de la Facultat de Filologia) el passat dia 3 d’abril durant lacelebració de la restauració de la taula periòdica.