La Rssia dels tsars-Estructura poltica-Estructura
social-Estructura econmicaEstructura polticaRgim autocrtic: el tsar
governa de forma absoluta. s cap de lEstat, exrcit i Esglsia
ortodoxa. Controlat per la dinastia Romanov.Estat basat en 4
pilars:-Burocrcia: estructura administrativa de lImperi, fora
corrupte.-Exrcit: alts crrecs monopolitzats per la noblesa.-Esglsia
ortodoxa: t molta influncia social. Guardiana de lodre i les
tradicions (80% de la poblaci s analfabeta).-Policia (okhrana):
exerceix una forta repressi per garantir lordre.No hi ha llibertats
i loposici poltica est reprimida (deportacions a Sibria,
execucions, empresonaments...) Aparici duna oposici al
tsar:-Intelliguntsia (s.XIX): promoguda per una minoria
intellectual que soposava al tsarisme.-Nihilistes (s.XIX): moviment
doposici, de caire intellectual al comenament, i que va evolucionar
cap al terrorisme (La Jove Rssia)-Populistes (s.XIX): rebutgen la
industrialitzaci, i creien en transformar la societat pagesa
tradicional en comunitats rurals socialistes. Sinspiraven en les
idees de Bakunin i van fundar lorganitzaci Terra i Llibertat. Van
optar per lacci directe i van fer atemptats contra el tsar
Alexandre II, que va morir el 1881 vctima duna bomba. -Partit Obrer
Socialista Revolucionari o Esserita (1901): liderat per Kerenski,
recull la tradici del populisme pel que fa a la defensa dels
pagesos. Volen una societat collectivista de base rural. Important
ress entre el camperolat.-Partit Obrer Socialdemcrata Rus (1898):
liderat per Plekhanov. Partit marxista vinculat a la Segona
Internacional. Entre els seus membres destaca Lenin (Vladimir
Iliitx Ulianov). T 2 tendncies:-Menxevics: pensen que s necessria
una revoluci burgesa abans que la socialista, i sn partidaris de
collaborar amb els partits burgesos. Creuen que elpartit ha de ser
plural i nombrs per tenir ms fora electoral i parlamentria. Ex:
Martov, Pavel Akselrod.-Bolxevics: no accepten la revoluci burgesa.
Consideren la burgesia russa incapa de fer cap revoluci. Creuen que
el partit ha de ser minoritari, disciplinat i jerarquitzat. Ha
destar format per revolucionaris professionals, amb lobjectiu de
fer la revoluci, i on els intellectuals tinguessin el paper
dorganitzadors i dirigents. Ex: Lenin, Stalin.Aquestes dues
tendncies faran que el partit es divideixi. Al 1912 els bolxevics
creen el Partit Bolxevic, anomenat Partit comunista a partir de
1918.-Partit Constitucionalista Democrtic o Kadette (1905): partit
de la burgesia liberal, volia un rgim democrtic i constitucional a
lestil de les democrcies europees. El corrent liberal i democrtic
era dbil a Rssia, perqu la burgesia era escassa.Estructura
SocialRssia era un gran imperi de ms de 22 milions de quilmetres
quadrats, on convivien moltes tnies amb diferents llenges i
religions.A finals del s.XIX, dels 120 milions dhabitants, uns 100
milions eren camperols.Laristocrcia (monarquia, noblesa i Esglsia)
concentrava la terra i controlaven els alts crrecs de
ladministraci, l Estat i lexrcit. Els camperols vivien en rgim de
servitud feudal (manca de llibertat personal, adscrits a la terra i
amb lobligaci de fer prestacions en treball i impostos en metllic).
A les comunitats pageses els caps de famlia formaven el MIR, que
era lassemblea de la comunitat rural. El MIR distribua les terres
de conreu, cedides pel senyor, entre els seus membres. Les dures
condicions de vida dels camperols va provocar revoltes. Lany 1861
el tsar Alexandre II aboleix la servitud: els camperols tenien
llibertat personal i les terres quedaven dividides en 2 parts:-Una
part per lantic senyor.-Laltre part en usdefruit per als pagesos,
que la podien rescatar pagant una indemnitzaci al senyor. La quota
era molt elevada i obligava el camperol a endeutar-se.La reforma va
crear una nova burgesia agrria (kulaks), i lendeutament i pressi
fiscal que rebien els camperols va fer augmentar el nombre de
pagesos pobres (mugics). Alguns van optar per anar a les noves
ciutats industrialitzades i van donar lloc a un incipient
proletariat urb. A la societat russa, el sector de classes mitjanes
era redut (comerciants, professions liberals...)
Estructura EconomicaAGRICULTURA TRADICIONALRssia tenia una
economia tradicional basada en lagricultura. Lagricultura no havia
fet els canvis daltres pasos europeus (no revoluci agrcola), i no
produa per cobrir les necessitats de la poblaci. La possessi de la
terra continuava sent la gran reivindicaci dels camperols
russos.INDUSTRIALITZACI LOCALITZADALagricultura va proporcionar m
dobra per a la indstria, per no la inversi de capital que
necessitava. La inversi ser de capital estranger (Frana, Gran
Bretanya, Alemanya, Blgica).El resultat fou una industrialitzaci
rpida a partir de 1890-1900, fins a convertir-se en la cinquena
potncia industrial del mn. El motor de la industrialitzaci va ser
la construcci del ferrocarril (transsiberi, transcaspi), que va
estimular la producci de ferro i acer. Per la industrialitzaci
russa tenia unes caracterstiques concretes:-Es concentrava a
determinades zones (Sant Petersburg, Moscou, Ucrana, Bak, Urals i
Polnia)-Les empreses eren molt grans (ms de 500 obrers)-Dependncia
financera de lexterior.La industrialitzaci va potenciar el
creixement del proletariat. Tot i que numricament era poc
important, tenia una fora social a les zones industrialitzades per
la seva concentraci (Ex. a la ciutat de Sant Petersburg els obrers
eren el 50% de la poblaci). Les seves condicions de vida i de
treball eren molt dures: jornades de 12h., salaris baixos, treball
infantil, habitatges miserables... No tenien drets sindicals, ni de
vaga.
La revoluci de 1905-El 1905 va haver-hi una primera onada
revolucionaria deguda a que:-Hi havia problemes econmics deguts a
unes males collites i un accs de la industrialitzaci que donava
lloc a l'atur. -Menys inversions estrangeres-Descontentament poltic
i social-El 1904 es perd la guerra russojaponesa-El detonant de la
guerra van ser els fets del diumenge sagnant, en el que ms de
100.000 persones van anar a fer una revolta pacfica a davant d'on
vivia el tsar. Volien presentar una queixa sobre els problemes que
hi havia en l'actualitat per sense queixar-se de la monarquia. La
defensa del tsar el que va fer va ser disparar a tota la gent, on
van haver-hi moltssim ferits i morts. Tan homes com dones com
nens.-Aquesta resposta del tsar tan ofensiva va provocar
mobilitzacions contra el rgim.
Desprs d'aquests conteniments, es van crear espontniament els
primer soviets, que eren unes agrupacions obreres, camperoles i de
soldats que encapalaven aquestes mobilitzacions contra el rgim.
Eren assemblees de delegats de fbriques i organitzacions creades a
Moscou i Petersburg .Per calmar aquesta situaci, el Tsar Nicolau 2
signa el ''Manifest d'octubre'' on es diu que hi haur un nou rgim
poltic amb llibertats i la creaci d'una DUMA (parlament) elegit per
sufragi universal. En realitat les coses no eren aix i, el tsar va
crear un consell d'estat que controlava la DUMA. El tsar podia
vetar fins i tot en el parlament i, era qui triava les lleis.Les
primeres eleccions les guanya el partit socialista democrtic
(kadette) que era el partit burgs i, no s'aplica el sufragi
universal.Durant aquest temps, es va intentar acabar amb el
fantasma de la revoluci per no es va aconseguir res i,es va crear
un sector de petits i mitjans propietaris agrcoles. Es van repartir
algunes terres per els mes pobres no les podien pagar i se les van
acabar quedant els pocs rics.Nicolau 2 deixa els afers de l'estat a
Alexandrina, que era amiga de Rasputin el qual va ser assassinat el
1916 per la noblesa russa. El tsar i la famlia imperial, vivien
d'esquena als problemes de Rssia i, eren molt influenciats per el
monjo Rasputin.
La revoluci de 1917-Rssia i la primera guerra mundial-La
revoluci de febrer -La revoluci d'octubreRssia i la primera guerra
mundialL'any 1914 el tsar li declara la guerra a Alemanya, va ser
ajudat per totes les classes menys per els socialdemcrates. Rssia
era un pas mal alimentat i comunicat, els seus soldats, eren
camperols, no estaven ben preparats ja que les persones no estaven
ben formades i no tenien un bon armament. La guerra accelera el
moviment revolucionari i aboca unes condicions de misria a la
poblaci:-La indstria es va dedicar a les necessitats de la guerra i
no a la de les persones.-La manca de m d'obra al camp ,ja que la
gent estava a la guerra ,va fer que els preus pugessin i la
capacitat adquisitiva dels assalariats baixs. -La manca de primeres
matries fa que es tanquin fbriques i augmenti l'atur.-Els
funcionaris estatals veuen el seu salari redut-La derrota fa que hi
hagi un descontentament dels soldats i la poblaci.Va haver-hi
complots a la cort i els assumptes els havia de dirigir la tsarina
que ho feia o ho desfeia com volia, era dominada per Rasputin.La
manca d'autoritat i cap soluci que hi havia a la cort va fer que hi
haguessin critiques de part de la cort en contra de els ministres i
la famlia real. La revoluci de febrerEl febrer de 1917 el
descontentament de la poblaci es fa notar a Petrogad , antiga Sant
Petersburg, on es fan una serie de vagues a fbriques i carrers. Els
soldats son manats per els seus superiors a disparar per es neguen
i aix es porten b amb la poblaci. Aquesta revolta comena a tenir
xit i es formen els primers grups armats (La gurdia roja) i tornen
a aparixer els soviets on hi havia gent de tots els caires
revolucionaris. A la DUMA els diputats liberals del Kadette, creen
un Comit provisional que pacta amb els soviets una srie de tractes
i s crea un Govern Provisional.El nou govern es crea l'1 de Mar i,
el dia 2 el tsar abdica en el seu germ que renuncia en el tron, en
aquest moment Rssia passa a ser una Repblica Constitucional. Es
volen fer unes reformes poltiques, socials i interiors.La tornada
de Lenin de l'exili fa que les coses canvin, el que Lenin volia era
que tot el poder ans cap a les classes obreres i no cap a la
burgesia . Ell defensa continuar amb la revoluci fins que aix no
s'aconsegueixi , desprs sortir immediatament de la guerra i retirar
el suport provisional. Ell volia tot el poder per els soviets.
Existia una dualitat de poder:-Poder dels burgesos representat amb
el govern provisional -Poder de la classe obrera, que tenien els
soviets, representada amb la fora del carrer.A l'estiu de 1917 la
guerra continua causant fam i misria i el govern provisional acusa
als bolxevics de la fam i la misria. Lenin ha de tornar a
l'exili.Al mes d'agost el general Korlinov fa un cop d'estat contra
revolucionari que es parat per la intervenci dels obrers armats i
les milcies bolxevics. La revoluci d'octubreEls bolxevics veuen que
la nica manera que tenen d'arribar al poder es fer una insurrecci
armada per tant el dia 24 d'octubre a la nit amb el suport dels
soviets de Petrogad i de Moscou comena una insurrecci a Petrogad.
En poques hores es controla la ciutat i, s'envaeix la seu del
govern provisional on els seus membres sn detinguts (menys Kerenski
que escapa). Es va destituir el govern provisional que hi havia i
es va crear un Consell de Comissaris del Poble, controlat per els
bolxevics en el qual Lenin va ser anomenat president.El consell
pren les primeres mesures revolucionaries:-Decret sobre la pau:
Sortir de la primera guerra mundial (tractat de
Brest-Litovsk)-Decret sobre la terra: Repartiment de les terres
dels autcrates (corona, noblesa i esglsia) cap els pagesos-Decret
sobre les nacionalitats: Dret d'autodeterminaci dels diversos
pobles de l'imperi Rus.-Decret sobre el control obrer: Hi ha un
control obrer de les empreses de ms de 5 treballadors.-Decret sobre
la banca: Nacionalitzaci de la banca-Decret sobre l'exrcit:
Eliminaci de l'exrcit tradicional -Decret sobre la formaci del
govern: Formaci del govern de comissaris del poble i nomes format
per bolxevics.-Decret sobre els estancaments socials: Abolici dels
estaments
La guerra civil (1917-1921)Amb el triomf de la revoluci
d'octubre, s'inicia una guerra civil de tres anys entre els
exrcits:-Roig : -Partidaris de consolidar la revoluci (bolxevics,
sovitics, revolucionaris)-Exercit nombrs i disciplinat dirigit per
Trostki -5 milions d'homes-Blanc:-Partidaris de fer fracassar la
revoluci (tsaristes, liberals i burgesos, menxevics , intervenci de
potncies com Frana, Anglaterra, EUA, Jap i Polnia)-Exercit poc
coordinat dirigit per Kerenski-500.000 homes abans de l'ajuda de
les potnciesDurant la guerra civil, Rssia s'haur d'enfrontar a un
bloqueig internacional i a la invasi de tropes estrangeres. El mar
de 1918, els soviets nomes controlaven una part del territori de
Moscou i una de Petrogad que aquesta zona va ser la seva capital.
Aviat l'exrcit roig comena amb les seves primers victries i aix fa
que, els pagesos es posin del seu costat. La victria dels bolxevics
(Roig) s possible per a la mala coordinaci entre els dirigent de
l'exrcit blanc i la escapada de les tropes estrangeres l'any 1921
al veure que no hi havia possibilitat de victria rpida. La situaci
econmica es veu condicionada per la guerra i hi ha un collapse
econmic que dona lloc a unes mesures anomenades comunisme de
guerra.-L'economia es posa al servei de les necessitats de
guerra.-Obligaci de pagesos a donar una part de les seves collites
i es van imposar preus mxims, hi havia camperols ms rics que ho
intentaven vendre en un mercat negre.-Expropiaci de la indstria de
mitjanes i grans empreses. Dures condicions de treball on es va
prohibir el dret de vaga.-Nacionalitzaci del comer exterior i
interior i dels transports.-Nacionalitzaci de la banca, restricci
de l's del diner i es fan intercanvis.La situaci poltica tamb es
veur condicionada per la guerra: -Centralitzaci del poder a mans
del partit bolxevic.-Creaci de la policia poltica-Els bolxevics
mantenen la idea del govern provisional de fer eleccions al
novembre per formar un parlament . No van obtenir la majoria i el
van dissoldre.-Creaci de la tercera internacional: els soviets
volien estendre les seves idees per Europa i van veure necessari
crear una Internacional amb aquesta intenci. Al 1919 es funda la
tercera internacional. Els partits socialistes van patir fortes
tensions entre els que es volien unir a la tercera i els que volien
continuar a la segona. Es van posar 21 condicions per els que
volien adherir si i, una poca minoria les va acceptar i s'hi va
adherir.-El febrer de 1921, mariners de Kronstadt, obrers i soldats
demanen unes eleccions lliures i protagonitzen unes revoltes. El 4
de mar el soviet de Petrogad considera les revoltes
contrarevolucionries. Formaci de l'URSS-Constituci de l'estat
sovitic-La nova economia poltica (NEP)(1921-1927)-La mort de Lenin
i l'arribada de Stalin Constituci de l'estat soviticEl 1918
s'aprova un projecte de constituci . Durant la guerra civil
s'aconsegueixen mes territoris i l'any 1922 es crea la Uni de
Repbliques Socialistes Sovitiques (URSS), com un Estat federal, on
les repbliques tenien dret a separar-se Inicialment comprenia les
repbliques federals de Rssia, Bielorssia, Ucrana i Transcaucsia
(Armnia, Gergia i Azerbaidjan). Desprs suniran altres territoris i
nacionalitats. La diplomcia anir sortint del seu allament i lURSS
ser reconeguda per la resta de pasos europeus. Lany 1924 saprova
una nova Constituci, que reconeix el sufragi universal i
indirecte.Institucions de lEstat:-Congrs dels Soviets: aplega els
representants dels soviets elegits entre els candidats proposats
pel Partit Comunista de la Uni Sovitica (PCUS). Elegia el
govern-Soviet Suprem o Comit Central, format per:-Consell de la
Uni: 738 diputats-Consell de les Nacionalitats: 640
membres-Presdium i Consell de Comissaris del Poble (escollits pel
Soviet Suprem):-El president del presdium era el cap de lEstat.-El
Consell de Comissaris del Poble: consell de ministres amb el seu
president de govern.
Tota aquesta estructura poltica estava controlada pel PCUS, que
al seu torn tamb tenia una estructura molt jerarquitzada i
controlada pel:-Comit Central:-Secretari general-Dos subcomits:
Orgbur (encarregat de lorganitzaci) Politbur (encarregat de la
poltica del partit)La NEP (1921-1927)La NEP consisteix en el
conjunt de mesures econmiques adoptades per tal de superar la crisi
originada un cop acabada la guerra civil que acaba amb el comunisme
de guerra. Implica tornar a una economia de mercat i un capitalisme
controlat per lEstat, junt amb un sistema socialista .Pel que fa a
la indstria va implicar:-Desnacionalitzaci de les petites
empreses-Es suavitzen les condicions de treball a les indstries.
-Els sindicats recobren la independncia, es reconeix el dret de
vaga.-Estmuls salarials a la producci.Per lEstat continuar
controlant les grans indstries, els transports i la banca. Pel que
fa a lagricultura va implicar:-Supressi de les requises foroses. El
camperol podia vendre la producci al mercat, desprs de lliurar el
10% de la collita a lEstat.-Concessi davantatges per a qui augments
la superfcie de conreu i els rendiments.-Es permetia escollir entre
lexplotaci comunitria i la individual o privada.Pel que fa al comer
va implicar:-Liberalitzaci del comer. Es tornen a obrir comeros
privats.Els resultats de la NEP van ser positius, encara hi van
haver alguns problemes:-Positius:-La producci agrcola va augmentar
un 100% entre 1921 i 1927-La producci industrial es va triplicar.
Al 1926 es va superar la producci del 1913.-Problemes:-Desfasament
entre uns preus industrials molt alts i preus agraris molt baixos
(crisi de les tisores).-Enriquiment dels camperols rics (kulaks) i
empobriment dels camperols pobres o assalariats.La mort de Lenin i
la arribada de StalinLa mort de Lenin el 1924 obre un perode de
debat i inestabilitat poltica i econmica. Durant la seva malaltia,
una troika formada per Stalin, Zinovev i Kamenev es fa crrec del
poder. Lenin envia una carta en forma de testament que es agafada
per Stalin, alertava del carcter de Stalin i proposava Trostski com
a successor. Mor Lenin, cap lder bolxevic tenia el suport unnime
del partit i de la poblaci. Els millors posicionats eren Stalin i
Trostki, per entre ambds hi havien diferncies:-Trostki creia que la
revoluci shavia descampar per tot el mn i que la Tercera
Internacional ho havia dimpulsar.-Stalin creia que la tasca de la
Tercera Internacional era consolidar el socialisme dins de lURSS.
El control del partit que va aconseguir Stalin li va permetre
relegar Trostki de responsabilitats de govern, deportar-lo a Sibria
el 1927, i expulsar-lo del pas el 1929. Trostki acabar assassinat a
Mxic el 1940 per ordre del mateix Stalin. Stalin tamb exclour
Zinovev i Kamenev del poder i aconseguir que, al 1930, el PCUS li
doni la mxima autoritat de lEstat.Alguns lders bolxevics (Stalin,
Trostki) eren partidaris dacabar amb la NEP i tornar noms a una
economia socialista amb una forta intervenci de lEstat. Larribada
de Stalin al poder posar fi a la NEP l'any 1928, quan es canvia per
la Planificaci econmica. Mitjanant els Plans Quinquennals, tots els
mitjans de producci agrcoles i industrials passaven a estar sota
control i planificaci de lEstat. Lorganisme estatal encarregat
delaborar els plans quinquennals fou el Gosplan (Comissi del Pla de
lEstat). Lobjectiu: convertir lURSS en un pas industrial, i
econmicament i energticament independent dels pasos
capitalistes.1-Primer Pla Quinquennal (1928-1932)L'objectiu ms
important era construir la indstria pesant a lURSS, sense capital
estranger. Fe una inversi en grans indstries bsiques com seria la
mineria, l'electricitat o la siderrgica i eliminar la petita
propietat i la collectivitzaci agrcola on trobarem:-Granges
collectives (kolkhozos). Els propietaris agrcoles havien daportar
les seves terres a la collectivitat. Si es negaven patien
persecucions i deportacions.-Granges estatals (sovkhozos)Sense cap
estmul ni incentiu per als pagesos, la producci agrcola i ramadera
va disminuir i va provocar una manca d'aliments. Hi ha una
organitzaci del comer en cooperatives i magatzems estatals. El 1928
lagricultura era el sector bsic de leconomia. Al 1932 ja era la
indstria,i el pas era la tercera potncia industrial, desprs dels
EUA i Regne Unit.2-Segon Pla Quinquennal (1933-1937)Continua el
desenvolupament de la indstria pesant, per no la de bns de consum
3-Tercer Pla Quinquennal (1938-1941)Continua el desenvolupament
industrial, per el pla acaba per la invasi alemanya de 1941 i
lentrada en la Segona Guerra Mundial.
Lpoca de Stalin compren un perode que va de 1928 a 1953. La seva
dictadura personal es basar en un control estricte del partit i de
lEstat, i mitjanant les anomenades purgues eliminar totes les
persones que li poguessin fer ombra. Al 1933 un ter del membres del
partit van ser expulsats. Entre 1936 i 1938, en els anomenats
processos de Moscou, ms dun mili dafiliats sn detinguts i jutjats.
Els processats patien tortures fsiques i psicolgiques. Vuit milions
de persones moriren de fred i fam als camps de concentraci
(gulags)