La rateta que escombrava la escaleta

Quina sort tinc de haver-me trobat un dinaret, va pensar la rateta!

Però ara que faré amb aquest dinaret? Que hem podria comprar…

- Rateta, rateta, tu què ets tan boniqueta, et voldries casar amb mi, ja que sóc tan bon fadrí! Li va dir el porc a la rateta amb la seva veu.- Ai no, no! Quina veu tan espantosa, fuig d’aquí!

- Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta et voldries casar amb, ja que sóc tan bon fadri! Li va dir el gall a la rateta

- Ai, no, no, que m’ensordeixes, fuig d’aquí!

- Rateta, rateta tu que ets tan boniqueta, et voldries casar amb mi, ja que sóc tan bon fadri!

- Ai si, si, hem vull casar amb tu!!

Es van casar, tot i que a la majoria d’amics de la rateta no li agradava el gat!

I quan era el moment del petó, el gat es va apropar i la va mossegar!Llavors la rateta va escapar per les escales, i va ser en aquell moment quan va descobrir les seves intencions.