La moral kantiana

LA MORAL KANTIANA

QUÈ HE DE FER?

OBRES

Diverses RACIONALITATS

RAÓ PURA

RAÓ PRÀCTICA

-Què puc saber?

-Què he de fer?

ÉTICA KANTIANA gran novetat

Ètica MATERIAL

Ètica FORMAL

ESDEVÉ

Bondat o maldat de la conducta depèn

del BÉ SUPREM poseeix

CONTINGUT

CRÍTICA a les

ÈTIQUES MATERIALS

Són EMPÍRIQUES

extret de l’experiènica

Són preceptes HIPOTÈTICS mitjans per

assolir un fi

Són HETERÒNOME

S voluntat determinada pel

desig

Kant: imperatius

UNIVERSALS, no poden

provenir de l’experiència

Kant: preceptes no

poden ser universalment

vàlids

Kant: HETERONOMIA moral es deriva de l’exterior de la

voluntat, NO PRÒPIA VOLUNTAT

ÈTICA UNIVERSAL I RACIONAL

A priori

Autònoma

Formal

No ens diu: COM HEM D’ACTUAR

ACTUAR PER DEURE

Kant: ‘’Necessitat d’una acció respecte la llei’’ EL DEURE

ACTUAR MORALMENT

FORMULACIONS de l’IMPERATIU CATEGÒRIC

‘’Obra de tal manera que puguis voler que la màxima que regeix la teva conducta hagi de poder

convertir-se en llei universal.’’

MÀXIMES normes que determinen la

conducta

Manera amb la que el subjecte esdevé: LLEI UNIVERSAL

Vàlida per a tothom

ÈTICA UNIVERSAL I RACIONAL

‘’Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre

com un fi i mai merament com un mitjà.’’

Caràcter FORMAL

Exigència de UNIVERSALITA

T

Idea de FI

Ésser humà mai ha de ser considerat com un

mitjà FI EN SI MATEIX

POSTULATS de la RAÓ PURA PRÀCTICA

Llibertat humana Immortalitat

de l’ànima

Existència de Déu

No són objectes de coneixement científic objectiu

NO SÓN FENÓMENS

LLIBERTAT

Exigència moral d’obrar

BÉ

RESPECTE

Al DEURE

Sense LLIBERTAT no tindria sentit resposabilitat moral, idees de pecat o culpa

POSTULATS de la MORAL IMMORTALITAT de l’ÀNIMA

La RAÓ ens ordena aspirar

a la virtutÉS A DIR

L’ACORD total de la voluntat

amb la llei moral

No es pot assolir en existència limirada

procés indefinit, durada sense límit

POSTULATS de la MORAL EXISTÈNCIA DE DÉU

DESACORD ENTRE

ÉSSER HAVER D’ÉSSER

Exigeix existència de

DÉU

REALITAT en què ambdós

camps d’identifiquen

Unió perfecta de: VIRTUT i FELICITAT