Jordi Castellanos. Entrevista a aquest assagista, crític i historiador de la literatura Els EUA, a prop del canvi. Després de vuit anys de presidència de Bush, els nord-americans voten pel canvi La MAT de les cigonyes. Desenes de torres d’alta tensió abandonades a Aragó les aprofiten els ocells Núm.1914. ■ Del 31 d’octubre al 6 de novembre del 2008. ■ Any XLIII. www.presencia.cat La maleta de l’exili Recuperem el llegat del pedagog i polític republicà Miquel Santaló
9
Embed
La maleta de l’exili · 2008-10-29 · Setanta anys després de l’èxode republicà, la recuperació de la maleta plena d’història d’aquest mestre, geògraf i polític de
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Jordi Castellanos. Entrevistaa aquest assagista, crític ihistoriador de la literatura
Els EUA, a prop del canvi. Després devuit anys de presidència de Bush, elsnord-americans voten pel canvi
La MAT de les cigonyes. Desenes detorres d’alta tensió abandonades aAragó les aprofiten els ocells
Núm.1914. ■ Del 31 d’octubre al 6 de novembre del 2008. ■ Any XLIII. www.presencia.cat
La maletade l’exili
Recuperem el llegatdel pedagog i políticrepublicà Miquel Santaló
Setanta anys després de l’èxode republicà, la recuperació de la maleta plenad’història d’aquest mestre, geògraf i polític de primera fila ajudarà a reconstruirpeça per peça i document per document la memòria col·lectiva de l’exili
PAU LANAO / CARME VINYOLES
JORDI SOLER (FOTOS)
iuen que es coneix un exi-liat de la República pel seu
dit índex més curt, gastat d’asse-nyalar al calendari el dia de Na-dal mentre s’exclama: «L’anyque ve, a casa.» Petit acudit queexpressa una vana il·lusió ali-mentada d’enyorament per la«terra estimada» i de records so-vint mitificats per la distància,perquè el cert és que ben pocsvan veure complert el seu som-ni. Allò que els havia expulsat,la rebel·lió facciosa i la dictadu-ra, va durar molt, quarantaanys, i d’aquesta terrible pro-longació ells ja n’havien tingut
Dfundada sospita el 1945, quanun cop alliberada Europa del na-zisme, les forces aliades van gi-rar l’esquena al país que havialliurat la primera batalla de laSegona Guerra Mundial i vantolerar un règim consolidat mit-jançant el terror i fidel fins l’úl-tim alè al principi fonamentalque l’havia inspirat: «Morón,Utrera, Puente Genil, Castro delRío, id preparando sepulturas! Quéharé? Pues imponer un durísimocastigo para callar a esos idiotascongéneres de Azaña. Por ello fa-culto a todos los ciudadanos a que,cuando se tropiecen a uno de esossujetos, lo callen de un tiro. O me lotraigan a mí, que yo se lo pegaré. Y
El llegat d’una de les figures cabdals de la política republicanafarà possible conèixer millor el país perdut per la rebel·lió fac-ciosa. A la foto, els responsables de la seva recuperació i acolli-da de nou a Catalunya: Salomó Marquès, Joan Boades, AnnaGironella i Anna Maria García
Conèixer el país perdut
6 • PRESÈNCIA • Del 31 d’octubre al 6 de novembre del 2008
DOSSIER LA MALETA DE L’EXILI
Do
cum
ent
mex
icà
que
ato
rga
la c
on
dic
ió d
e re
fug
iat
po
lític
a S
anta
ló,l’
any
1940
.
Del 31 d’octubre al 6 de novembre del 2008 • PRESÈNCIA • 7
Feliç trobada entre AdelinaSantaló i Natàlia Sánchez,entre la memòria i les ganesde saber, entre una experièn-cia molt intensa i una curiosi-tat no menys apassionada.Han conviscut quatre mesosa Guadalajara (Mèxic) a casade l’Adelina, on l’estudiantd’història ha recollit i s’haemportat cap a Catalunya to-ta la vida d’una dona culta,generosa i molt arriada que
als setze anys va iniciar el ca-mí de l’exili. Ara, l’àvia queexplica i la néta que escoltaestan refent juntes el viatge ala inversa, que és el de retor-nar la dignitat a tantes perso-nes condemnades al silenci ia l’oblit per haver defensatun país lliure.
Àvia i nétaa los dirigentes que huyan, no creanque se librarán con ello; les sacaréde debajo de la tierra si hace falta ysi están muertos los volveré a ma-tar» (una de les proclames del ge-neral Queipo de Llano des de Ra-dio Sevilla). A qui s’havia d’eli-minar de manera tan inapel·la-ble? Ni més ni menys que a «to-dos los que no piensan como nos-otros», segons el general Mola, o,dit amb paraules del mateixFranco, «a media España».
Un home de laRepúblicaMiquel Santaló i Parvo-rell tampoc no va tor-nar. Com bona part dels300.000 republicansque el 1939 van passar lafrontera perseguits perla revenja dels guanya-dors de la guerra, no vaser a temps d’emprendreel trajecte a la inversa,que hauria representatassistir, almenys, a laprogressiva recuperació de lesllibertats democràtiques i a lajusta reparació de la memòriadels qui havien combatut el fei-xisme descrit abans amb totaclaredat pels seus propis cab-dills. Nascut a Vilaür (Alt Empor-dà) el 1887, setè i últim fill delmestre Joan Santaló, d’Albanyà,i de Francesca Parvorell, de Ter-rades, va ser un pedagog i geò-graf de prestigi –director de l’Es-cola de Mestres de la Generalitatde Catalunya, autor de nombro-sos manuals sobre educació i
geografia–, a més d’un políticmolt prolífic –fundador d’Es-querra Republicana de Catalu-nya, alcalde de Girona, diputat ales Corts Generals, ministre deComunicacions, conseller pri-mer de la Generalitat i responsa-ble de Finances– va morir l’1 degener del 1962 al seu domicili deGuadalajara (Mèxic), on hi ha-via arribat vint anys abans,acompanyat de la seva família:els fills Adelina, Joana i MiquelÀngel i la dona, Adelina CortinaBenajas, d’origen valencià i tam-
bé professora i directorade l’Escola Normal deGirona. Però finalment,aquest any 2008 sí queha pogut tornar a casa, iho ha fet gràcies a la se-va filla Adelina i al peda-gog Salomó Marquès,protagonistes de la his-tòria d’una maleta queara volem explicar.
La història d’unamaletaSalomó Marquès era a Mèxic, elspassats mesos de març i abril,rastrejant una vegada més lapetja dels mestres de la Repúbli-ca, objectiu apassionat d’unaintensa recerca amb què preténreivindicar una generació deprofessionals avançats pedagò-gicament i compromesos so-cialment, que va patir el menys-preu i les represàlies del fran-quisme (un 11% dels ense-nyants van marxar del país imolts altres van ser interna-
ment «purgats»). Com sempreque s’hi desplaça, és feliçmentobligada la visita a l’AdelinaSantaló, a la casa on viu, en unbarri de Guadalajara, on sónmolt ben acollides les novetatsde Girona –Adelina en mantéinesborrables records i una fortaamistat amb Carolina Rahola–,que enguany es van centrar so-bretot en el recentment estrenatMuseu Memorial de l’Exili de laJonquera. Aquell dia acompa-nyaven Marquès l’historiadorJosep Maria Murià, fill tambéd’exiliats catalans, i l’estudiantde Figueres Natàlia Sànchez,que està elaborant una biografiasobre aquesta dona de vuitanta-sis anys que va seguir, de moltjove l’èxode familiar. En un mo-ment de la conversa l’Adelinaels va dir: «Veniu, que us ense-nyaré una cosa» i els va conduira una habitació plena d’atuellsd’escàs ús quotidià i molt benendreçats. Es va atansar a und’ells: «Aquesta és la maletaamb què el pare se’n va anar al’exili.»
«Pell de gallina», recordaMarquès, encara emocionat, itambé la sensació, mentre ana-ven repassant el seu contingut,que el temps no havia posat pols–ni un gram d’oblit– damunt lavella andròmina, que s’haviaconservat en acceptable estat desalut esperant, segurament, quealgú se la vingués a mirar ambulls de present per rescatar-netot el seu valor. Sorpresos i me-ravellats pel que havien vist,
Natàlia Sánchez i Adelina Santaló a Guadalajara
Documents de Miquel Santaló iAdelina Cortina, que van ser di-rectors de l’Escola Normal deMestres. Santaló, geògraf deprestigi i autor de diversos ma-nuals educatius, i Cortina, ex-perta en química i ciències natu-rals, formen part d’aquesta ge-neració de mestres, molt qualifi-cada, que el país es va perdrel’any 39. / FONS M. SANTALÓ /
A. CORTINA (ARXIU MUNICIPAL
DE GIRONA)
Mestrescompromesos
8 • PRESÈNCIA • Del 31 d’octubre al 6 de novembre del 2008
DOSSIER LA MALETA DE L’EXILI
L’alcaldeSantaló amb elspresidentsAzaña i Macià,de visita oficial aGirona, el 19 dedesembre de1931./ SEGARRA
(CRDI)
Del 31 d’octubre al 6 de novembre del 2008 • PRESÈNCIA • 9
van deixar la casa, i al vespre,una trucada de la Natàlia ques’hi havia quedat per continuarla feina, els feia saber la bona no-tícia: «L’Adelina ha parlat ambels seus fills i ens dóna la maleta,vol que ens l’enduem cap a Giro-na.» I així va ser com SalomóMarquès va pujar a l’avió, ambla maleta a la falda, sense deixar-
la sola ni un instant, ben cons-cient del que re+++presentavaaquell viatge de tornada, setan-ta anys després, a una ciutatd’on no hauria d’haver marxat.
Tota una vidaQuè hi havia a dins, què era allòque l’Adelina havia custodiatamb tanta cura com discreció?
La vida del seu pare, per des-comptat –en bona mesura la detota la família– i amb aquestauna part essencial de la nostrahistòria, una porta oberta per ala investigació i el coneixementque encara ens manca i una no-va oportunitat per a restituir lamemòria i l’honor d’aquella ge-neració d’homes i dones repu-
blicans que van intentar posar fia l’endarreriment secular delpaís en un període molt con-vuls, amb una conjuntura inter-nacional poc favorable i la cons-piració assídua del vell ordreeconòmic i eclesiàstic transmu-tada finalment en aixecamentmilitar. Abans de fer-ne un tas-tet, recordarem que de la maleta
10 • PRESÈNCIA • Del 31 d’octubre al 6 de novembre del 2008
DOSSIER LA MALETA DE L’EXILI
–amb els seus documents i pe-ces– en van fer recepció i la vanpresentar oficialment el 22 demaig passat l’alcaldessa de Giro-na, Anna Pagans; l’alcalde de laJonquera i president del consor-ci del Museu Memorial de l’Exili(MUME), Jordi Cabezas; la di-rectora científica d’aquest mu-seu, Anna Maria García i el ma-
teix Salomó Marquès, catedràticd’història de l’educació de laUniversitat de Girona. Enaquests moments el material estroba en fase d’inventari i cata-logació a càrrec d’Anna Girone-lla, tècnica superior de l’ArxiuMunicipal de Girona, i sota la di-recció de Joan Boades, cap delservei de Gestió Documental,
Arxius i Publicacions d’aquestconsistori. Un cop culminat elprocés, les peces seran trasllada-des al Museu de l’Exili per ser ex-hibides públicament, i els docu-ments restaran a l’arxiu per serconsultats pels estudiosos queben segur que apreciaran l’inter-ès d’un fons que porta el nom deMiquel Santaló i Adelina Corti-
na, en reconeixement del mèritcompartit en el terreny de la do-cència i del pensament lliureque tant enfurismava els seusperseguidors.
Molta correspondènciaÉs gràcies a aquesta feina ja forçaenllestida que ara podem repas-sar, amb Anna Gironella al cos-
En aquestes planes reproduïmamb tota la seva dimensió l’adreçadel president Companys a la Bre-tanya francesa on seria detingutper la Gestapo, enviat a l’Espanyafranquista i assassinat el 15 d’octu-bre de 1940. És una de les moltes–més de cent– referències d’exi-liats catalans que figuren enl’agenda de Miquel Santaló dona-da per la seva filla Adelina a la ciu-tat de Girona. Si passem les sevesfulles esgrogueïdes hi trobem elsnoms de Josep Irla, Frederic Esco-fet, Jaume Miravitlles, Joan Casa-nellas, Jaume Aiguadé, Joaquim deCamps i Arboix, Darius Rahola,Antònia Macià i Josep Tarrade-llas... i un batibull de direccionsque s’escampen entre Marsella,Tolosa, Ceret, Ginebra, Perpinyà,Bordeus, però també Orà, Cara-cas, Guadalajara, l’Havana, Santia-go de Xile, tot establint connexiócap al continent llatinoamericà,que acolliria part de les 300.000persones que el 1939 van passar lafrontera per escapar-se de les re-presàlies dels vencedors. S’hi veutambé l’oficina a París de la Juntad’Auxili als Republicans Espanyols(JARE), i és que Miquel Santaló vatenir un paper molt actiu en la mi-
llora de les condi-cions de vida delsrefugiats, comho demostren lessentides expres-sions d’agra-ïment que es re-cullen en algu-nes de les cartesconsultades; se li
reconeix especial-ment una distribuciómés humana i auste-ra dels recursos.
L’agenda del’exili
Del 31 d’octubre al 6 de novembre del 2008 • PRESÈNCIA • 11
Carles Rahola tats artístiques fins a «l’allibera-ment de la nostra pàtria».
-La justícia de FrancoCabells rapats com a identifica-ció humiliant dels familiars dels«rojos fugitius», gent atemoridapels falangistes que es desdiu detractes tan inofensius com anar adispesa a casa de la dona d’undesafecte, «afusellaments al pormajor», represàlies amb la ma-teixa intensitat que els primersdies... és part de la descripció queDarius Rahola, fundador del dia-ri L’Autonomista –ideologia re-publicana i federal–, fa des delseu exili del Voló a l’amic MiquelSantaló –que és a París– en unacarta de finals de maig del 1939.Han començat els temps de lajustícia de Franco, que s’allarga-rà fins a la desaparició del mateixdictador i que des d’un punt devista personal per a qui escriu escobrarà la vida del seu germàCarles, «l’intel·lectual i homebo» de la vida gironina condem-nat a la màxima pena per «re-bel·lió militar» en un d’aquellshabituals judicis sumaríssimsd’urgència.
Carles Rahola, executat el 15de març del 1939; Miquel Santa-ló, exiliat fins al seu actual retorno Federico García Lorca des de lafossa comuna simbolitzen la jus-ta reparació i reconeixement detants altres, de la humanitatanònima a la memòria de laqual, segons Walter Benjamin–un altre perseguit– s’ha de con-sagrar la història.
Maria, on compleix cadena per-pètua pels anomenats fets d’oc-tubre de l’any 1934 (insurrecciófrustrada del govern de Catalu-nya contra la deriva conservado-ra del govern de l’Estat, que ha-via inclòs ministres de la CEDA,una formació clarament antire-publicana), el qual li transmet la
seva opinió sobre les estra-tègies que cal seguir; tambéamb Joan Lluhí, consellerde Justícia i Dret, empreso-nat en el mateix centre,amb qui analitza el perilld’involució democràtica. Iencara sobre els fets d’octu-bre hi ha més de trenta car-tes que ell va enviar a la sevafamília durant els tres me-sos llargs que va ser detin-gut en els vaixells Ciudad deCádiz i Uruguay, ancorats alport de Barcelona (MiquelSantaló va estar al costat de
l’alcalde Joaquim de Camps i Ar-boix, que va proclamar l’Estatcatalà des del balcó de l’ajunta-ment de Girona. Sotmès a con-sell de guerra el 26 de gener de1935, va ser absolt).
I ja el 1936 comenta amb Ma-nuel Azaña la intenció d’incor-porar els consellers presos en lescandidatures del Front Popular aCatalunya, que acabaria gua-nyant les molt disputades elec-cions del 16 de febrer. Onze anysdesprés, el músic Pau Casals lidemana des del seu exili de Pra-da de Conflent que faci saber aqui correspongui que no estàdisposat a reprendre les activi-
tat, el llarg recorregut de la ma-leta –en aquestes planes repro-duïm la seqüència d’alguns delsseus passatges. Hi trobem unasenyera firmada per Josep Irla,Frederic Escofet, Ferran Soldevi-la i el mateix Santaló; un tovallóque és un homenatge de comiata l’alcalde de Girona, que s’in-corpora al govern Lerrouxcom a ministre de Comuni-cacions; una llibreta queguarda el pas dels exiliatscatalans per França, ambels seus noms, adreces i al-gun telèfon que convida ala impossible trucada; pas-saports diplomàtics, visats itota mena de documenta-ció per tramitar l’asil com arefugiat –després d’aconse-guir amb dificultats el per-mís de sortida de la Françade Pétain s’acabaria embar-cant amb la seva família alvaixell Nyassa amb rumb a Mè-xic, on va arribar l’octubre del1942–; hi ha també una bona re-presentació dels respectius tí-tols acadèmics del matrimoni.
Companys, Azaña,CasalsDestaca especialment una im-portant correspondència perso-nal i política que il·lustra el pesdecisiu de Miquel Santaló en elsprincipals afers de l’etapa repu-blicana i en els intents de for-mar un consell català d’unitaten l’exili. S’escriu amb el presi-dent Lluís Companys, tancat alpenal gadità de Puerto de Santa
Carta de Darius Rahola aSantaló: «Per les notícies quevénen de l’estimada terranostra, continuen els afuse-llaments al por major. Els de-talls de l’execució del meupobre germà Carles em va-
ren amarar de llàgrimes i dedolor del fons de l’ànima, ai-xí com d’indignació per lacovardia dels que es diuennostres. Figureu-vos que laMaria va tenir que portaramb un carretó la creu depedra de Girona amb la solainscripció ‘Carles Rahola Llo-rens’ sobre la fossa del cadà-ver del seu pare. És a terra, esdiferencia de les altres anòni-mes perquè una mà piadosala va cobrir amb un poc deterra diferent de les demés.»
Retrat de Carles Rahola. / UNAL (CRDI)
Dos documents relacionatsamb l’exili de Miquel Santalóque s’han recuperat ara a lamaleta que ha tornat a Cata-lunya des de Mèxic. A l’es-querra, un passaport diplo-màtic del polític i pedagogexpedit per la República, i ala dreta, un telegrama en elqual es comunica a Santalóla concessió del visat per en-trar a Nicaragua. / FONS
SANTALÓ/CORTINA (ARXIU
MUNICIPAL DE GIRONA)
Camí cap aMèxic
12 • PRESÈNCIA • Del 31 d’octubre al 6 de novembre del 2008
DOSSIER LA MALETA DE L’EXILI
Altres documents que inte-gren el llegat. A l’esquerra,carta del secretari de l’ambai-xada dels EUA a França, que lifa saber la negativa a embar-car els refugiats republicansen vapors de la Creu Roja. Ala dreta, una carta de Pau Ca-sals, en la qual li comunicaque no reprendrà les seves ac-tivitats artístiques «fins l’alli-berament de la pàtria». Abaix, la targeta d’identificacióexpedida pel departament deMigració de Mèxic. / FONS
SANTALÓ/CORTINA (ARXIU
MUNICIPAL DE GIRONA)
Resseguir lahistòria
Del 31 d’octubre al 6 de novembre del 2008 • PRESÈNCIA • 13