La inclusió: una aventura compartida La lluita per les persones amb capacitats diferenciades Òmnium Alt Camp vol retre un homenatge a les persones de la comarca que persistentment han lluitat i lluiten perquè les persones amb algun tipus de discapacitat participin com a ciutadans de ple dret en tots els àmbits de la vida: educatiu, social, laboral i assistencial. La nostra lluita comença amb pares de fills discapacitats que, al final dels anys setanta, s’agrupen per ajudar-se i treballar junts per millorar la vida dels seus fills en tots els aspectes. Abans en dèiem integració, ara se’n diu inclusió... i demà, qui ho sap! Allò clar és que, més enllà dels noms, són moltes les persones que han lluitat, lluiten i lluitaran per un món cada vegada més just per a les persones amb algun tipus de discapacitat. Les entitats que han fet possible l’exposició són: · L’Associació Comarcal Vallenca de Famílies amb Nens, Adolescents i Adults Deficients Psíquics. Aquesta entitat va crear el taller Ginesta i, més tard, la Fundació Ginac. Treballen en els àmbits laboral, social i educatiu. · L’escola Eladi Homs, l’escola Eugeni d’Ors, l’institut Narcís Oller i l’institut Jaume Huguet. Són centres educatius que acullen o han acollit alumnes amb discapacitats i que compten amb unitats de suport a l’educació especial (USEE). · Els Castellers de la Il·lusió i Ziga-Zaga. Són entitats que treballen la inclusió en el lleure. 1977 1988 Es creen centres de treball, ocupacionals i de lleure Continuem creixent, més serveis i programes Consolidació del projecte laboral. Nou centre esportiu L’any 1992 es crea el Centre Ocupacional (CO) Ginesta, que facilita, mitjançant una atenció diürna de tipus rehabilitador integral, els serveis de teràpia ocupacional. Els destinataris són persones amb discapacitat que, per les seves característiques, no poden accedir a un centre especial de treball (CET) o a una empresa ordinària. La gestió d’aquest centre, a partir de l’any 1994, és conjunta amb l’Associació Santa Teresa del Vendrell. El 1995 es crea el CET Ginesta i el Servei de Suport a la Integració Laboral Ginesta, i es tramiten els primers contractes laborals. El mateix any, es crea el centre de lleure i esport l’Espurna, que promou una vida activa de totes les persones amb discapacitat i la màxima integració social fora de l’àmbit laboral i/o assistencial. Un any més tard, el 1996 es crea el servei ocupacional d’inserció Ginesta. Es tracta d’un servei destinat a persones amb discapacitat que no són al CO ni al CET. Ginesta esdevé centre col·laborador del Departament de Treball com a centre de formació ocupacional. Facilita una formació professionalitzadora a les persones amb discapacitat i/o trastorn mental, mitjançant especialitats que els permeten la futura inserció laboral. Així, el 1997, l’Associació Ginesta és declarada d’Utilitat Pública. El 1996 s’adquireix una nau industrial al polígon industrial de Valls, i el 2000 es crea la llar-residència Ginesta 1, al carrer dels Germans Sant Gabriel. Es tracta d’un servei substitutori quan és impossible o desaconsellable que visquin a casa seva. El 2002, a la casa del Mas Miquel comença el servei de suport a l’autonomia. S’ofereix orientació i suport a persones amb discapacitat intel·lectual que viuen soles, en parella o conviuen amb altres persones (un màxim de quatre). L’any 2003, el sistema de gestió integrat de Ginesta obté les certificacions ISO 9001, ISO 14001 i OSHAS 18001. El 2004 es crea el Servei d’Intermediació Laboral, que ofereix suport tant a les persones amb discapacitat que busquen feina com a les empreses que volen incorporar treballadors a la seva plantilla, per tal de facilitar els processos de selecció i d’inserció laboral d’aquestes persones. Aquell mateix any se celebra el vint-i-cinquè aniversari de l’Associació, juntament amb les entitats, empreses i organismes de Valls i de la comarca de l’Alt Camp. La Fundació Ginac sorgeix l’any 2005, si bé es posa en funcionament el gener del 2006, amb el traspàs de totes les activitats productives i assistencials de l’Associació. El mateix any posa en funcionament a l’Alt Camp el programa “Incorpora” de l’Obra Social La Caixa, que facilita la integració laboral a persones en risc d’exclusió social. Es crea també el servei d’atenció diürna per a persones greument afectades. Aquest servei està integrat dins el Centre Ocupacional, i ofereix serveis d’atenció diürna a persones que tenen una necessitat de suport molt important. La Fundació Tutelar de les Comarques de Tarragona neix com a servei de tutela o curatela de les persones amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental i persones grans incapacitades de les comarques de Tarragona, per garantir el benestar i el respecte dels drets d’aquest sector de la població. L’any 2007 es crea el Servei Prelaboral Ginesta com a prestació social especialitzada per a persones amb trastorns mentals greus, amb la finalitat de capacitar-les i facilitar-ne la inserció laboral. El centre esportiu Ziga-Zaga neix el 2009. Aquell mateix any, Ginac s’inscriu com a entitat de voluntariat social. D’aquesta manera, les persones voluntàries tenen la possibilitat de gaudir de diferents programes que permeten un enriquiment mutu, compartint coneixements i aficions. El projecte territorial integrat de Mas de Forès es crea l’any 2011. La Fundació Ginac, amb el suport de l’Ajuntament d’Alcover, ha convertit Mas de Forès en un referent de proximitat i sostenibilitat social, econòmica i ambiental, accessible per a tothom. També aleshores es consolida el primer enclavament laboral a Kellogg’s. Els enclavaments laborals són mesures de foment del treball de les persones amb discapacitat que consisteixen en el contracte entre una empresa ordinària i un centre especial de treball per dur a terme obres i serveis que tinguin relació directa amb l’activitat normal de l’empresa. Amb aquesta mesura, un grup de treballadors amb discapacitat del CET es desplaça al lloc de treball de l’empresa col·laboradora. L’any 2016, Ginac es converteix en el punt formatiu “Incorpora” de l’Alt Camp, i un any més tard es crea el club social Ginac per a persones amb transtorn mental. 1992 1996 2002 2006 2007 2017 “Els artistes han dit que sí. A la primera. No ho han fet repetir dues vegades. Es tracta de col·laborar en el finançament del centre d’educació especial Ginesta que impulsa una associació de Pares a Valls.” Daniel Ventura i Solé. Extret de la introducció del catàleg de l’exposició “Artistes Vallencs, Avui”. Galeria d’art Lila, juny del 1979. “El meu pare explicava que l’associació de pares de Ginesta, davant les reticències per acollir els alumnes amb segons quins tipus de disminució, es va plantar: ‘O tots o ningú!’. I al final els van acollir tots.” Pilar Ruiz, monitora i germana d’usuària del centre ocupacional. “No es tracta tan sols que les persones del Centre Especial de Treball s’adaptin al lloc de feina, sinó que puguin gaudir d’una bona qualitat de vida i de la integració social amb professionals adients.” Carme Ferré, responsable de l’àrea social de la Fundació GINAC. “L’adquisició de la nau va ser fonamental per iniciar un procés de creixement que pogués respondre a les necessitats de les persones de la comarca. Amb el suport del Departament de Benestar Social i de l’ONCE, vam aconseguir equipar-la i traslladar- hi tant el CET com el CO.” José Carlos Eiriz, gerent de la Fundació GINAC. La creació de Ginesta i els seus primers anys Un grup de pares de nens i adolescents amb discapacitat van crear una associació i el centre Ginesta per fer possible la inclusió dels seus fills en el món escolar, laboral i social. El 1977 neix l’associació de pares, adherida a ASTAFANIAS, gràcies a les gestions de mossèn Tomàs. L’any 1978 comencen les activitats a les dependències de la Creu Roja, mentre es condicionava un centre als pisos de Clols, un local que el Bisbat havia cedit a l’entitat perquè hi pogués atendre persones amb discapacitat. Aquest local, ja desvinculat de la Creu Roja, va començar a funcionar a l’abril del 1980. El 1979 es constitueix l’Associació Comarcal Vallenca de Famílies amb Nens, Adolescents i Adults Deficients Psíquics. L’any 1984, el senyor Joan Vives Ferrater dona al Bisbat una porció de terreny, annexa al centre. Aquest solar se cedeix a l’Associació, per un període de 30 anys, perquè s’hi construeixi un taller ocupacional. El juliol del 1985 finalitza l’etapa de Ginesta com a centre l’educació especial, i tots els usuaris menors de 16 anys s’integren a l’escola Eladi Homs. Tres mesos més tard, els usuaris majors de 16 anys s’inicien en activitats de taller en el mateix edifici dels pisos de Clols, en espera de la construcció del nou taller ocupacional. Gràcies a una subvenció concedida per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) l’any 1986, s’inicia la construcció del nou edifici, on es traslladen les activitats l’any 1988. D’aquesta manera, l’espai anterior queda com a menjador, cuina i zona d’esbarjo. Institut Narcís Oller. Taller a l’inici dels pisos Clols. Dibuix de Sefa Figuerola. “Quan l’any 1995 vam posar en funcionament el centre de lleure l’Espurna, amb el suport dels voluntaris, volíem aconseguir que les persones amb discapacitat tinguessin una vida activa fora de l’àmbit del taller. En les primeres activitats, esports, sortides i vacances, hi van participar unes quinze persones, però de seguida el nombre va anar creixent i les activitats es van multiplicar.” Àgata Prats, exresponsable de lleure de Ginesta. “Mitjançant la formació, facilitem l’aprenentatge d’un ofici i ajudem a crear els hàbits i les habilitats que els permeten accedir al mercat laboral.” José Carlos Eiriz “L’Ajuntament de Valls ens va cedir la casa del guarda del parc del Mas Miquel com a habitatge. Actualment, trenta persones es beneficien d’aquest servei.” Carme Ferré “En els darrers anys, el Servei d’Intermediació Laboral ha aconseguit inserir més de cent persones en el mercat laboral.” José Carlos Eiriz “El principal motiu per crear Ginac era implicar el conjunt de la societat en la nostra tasca. Enteníem que la responsabilitat sobre les persones amb discapacitat no era tan sols de les famílies i, per tant, havíem de crear una organització en què intervinguessin les administracions, empresaris i persones destacades de la comarca, per ajudar a tirar endavant aquest projecte comú.” Anicet Pérez Fem justícia i fem memòria: som el que som gràcies a aquest esforç col·lectiu. Lluites compartides La Catalunya contemporània s’ha forjat gràcies a lluites compartides per una gran majoria de la ciutadania, protagonitzades per persones anònimes, d’origen i condició diversa. Lluites compartides vol posar en valor el paper de lluites locals i nacionals en la construcció del país, treballant en xarxa amb les persones i els col·lectius que les han protagonitzat o que n’han estat testimonis, amb l’objectiu de reforçar la cohesió social en la construcció del present i el futur de tots. Lluites que han contribuït al progrés de barris, pobles i ciutats i a la millora de les condicions de vida de les persones que hi habiten. Lluites que han defensat els drets democràtics, socials, culturals, educatius, laborals, lingüístics… En definitiva, que ens han permès ser més lliures. Fem justícia i fem memòria: som el que som gràcies a aquest esforç col·lectiu. Tots fem un sol poble perquè tots participem de la construcció d’aquest país. I com que les idees no perviuen sense l’acció —sense nosaltres—, us convidem a recordar el passat per fer entre tots un present que ens porti a un futur millor.
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
La inclusió: una aventura compartidaLa lluita per les persones amb capacitats diferenciadesÒmnium Alt Camp vol retre un homenatge a les persones de la comarca que persistentment han lluitat i lluiten perquè les persones amb algun tipus de discapacitat participin com a ciutadans de ple dret en tots els àmbits de la vida: educatiu, social, laboral i assistencial.
La nostra lluita comença amb pares de fills discapacitats que, al final dels anys setanta, s’agrupen per ajudar-se i treballar junts per millorar la vida dels seus fills en tots els aspectes.
Abans en dèiem integració, ara se’n diu inclusió... i demà, qui ho sap! Allò clar és que, més enllà dels noms, són moltes les persones que han lluitat, lluiten i lluitaran per un món cada vegada més just per a les persones amb algun tipus de discapacitat.
Les entitats que han fet possible l’exposició són:· L’Associació Comarcal Vallenca de Famílies amb Nens,
Adolescents i Adults Deficients Psíquics. Aquesta entitat va crear el taller Ginesta i, més tard, la Fundació Ginac. Treballen en els àmbits laboral, social i educatiu.
· L’escola Eladi Homs, l’escola Eugeni d’Ors, l’institut Narcís Oller i l’institut Jaume Huguet. Són centres educatius que acullen o han acollit alumnes amb discapacitats i que compten amb unitats de suport a l’educació especial (USEE).
· Els Castellers de la Il·lusió i Ziga-Zaga. Són entitats que treballen la inclusió en el lleure.
19771988
Es creen centres de treball, ocupacionals i de lleure
Continuem creixent,més serveis i programes
Consolidació del projecte laboral. Nou centre esportiu
L’any 1992 es crea el Centre Ocupacional (CO) Ginesta, que facilita, mitjançant una atenció diürna de tipus rehabilitador integral, els serveis de teràpia ocupacional. Els destinataris són persones amb discapacitat que, per les seves característiques, no poden accedir a un centre especial de treball (CET) o a una empresa ordinària. La gestió d’aquest centre, a partir de l’any 1994, és conjunta amb l’Associació Santa Teresa del Vendrell.
El 1995 es crea el CET Ginesta i el Servei de Suport a la Integració Laboral Ginesta, i es tramiten els primers contractes laborals. El mateix any, es crea el centre de lleure i esport l’Espurna, que promou una vida activa de totes les persones amb discapacitat i la màxima integració social fora de l’àmbit laboral i/o assistencial.
Un any més tard, el 1996 es crea el servei ocupacional d’inserció Ginesta. Es tracta d’un servei destinat a persones amb discapacitat que no són al CO ni al CET. Ginesta esdevé centre col·laborador del Departament de Treball com a centre de formació ocupacional. Facilita una formació professionalitzadora a les persones amb discapacitat i/o trastorn mental, mitjançant especialitats que els permeten la futura inserció laboral. Així, el 1997, l’Associació Ginesta és declarada d’Utilitat Pública.
El 1996 s’adquireix una nau industrial al polígon industrial de Valls, i el 2000 es crea la llar-residència Ginesta 1, al carrer dels Germans Sant Gabriel. Es tracta d’un servei substitutori quan és impossible o desaconsellable que visquin a casa seva.
El 2002, a la casa del Mas Miquel comença el servei de suport a l’autonomia. S’ofereix orientació i suport a persones amb discapacitat intel·lectual que viuen soles, en parella o conviuen amb altres persones (un màxim de quatre).
L’any 2003, el sistema de gestió integrat de Ginesta obté les certificacions ISO 9001, ISO 14001 i OSHAS 18001.
El 2004 es crea el Servei d’Intermediació Laboral, que ofereix suport tant a les persones amb discapacitat que busquen feina com a les empreses que volen incorporar treballadors a la seva plantilla, per tal de facilitar els processos de selecció i d’inserció laboral d’aquestes persones. Aquell mateix any se celebra el vint-i-cinquè aniversari de l’Associació, juntament amb les entitats, empreses i organismes de Valls i de la comarca de l’Alt Camp.
La Fundació Ginac sorgeix l’any 2005, si bé es posa en funcionament el gener del 2006, amb el traspàs de totes les activitats productives i assistencials de l’Associació.El mateix any posa en funcionament a l’Alt Camp el programa “Incorpora” de l’Obra Social La Caixa, que facilita la integració laboral a persones en risc d’exclusió social.Es crea també el servei d’atenció diürna per a persones greument afectades. Aquest servei està integrat dins el Centre Ocupacional, i ofereix serveis d’atenció diürna a persones que tenen una necessitat de suport molt important.
La Fundació Tutelar de les Comarques de Tarragona neix com a servei de tutela o curatela de les persones amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental i persones grans incapacitades de les comarques de Tarragona, per garantir el benestar i el respecte dels drets d’aquest sector de la població.
L’any 2007 es crea el Servei Prelaboral Ginesta com a prestació social especialitzada per a persones amb trastorns mentals greus, amb la finalitat de capacitar-les i facilitar-ne la inserció laboral.
El centre esportiu Ziga-Zaga neix el 2009. Aquell mateix any, Ginac s’inscriu com a entitat de voluntariat social. D’aquesta manera, les persones voluntàries tenen la possibilitat de gaudir de diferents programes que permeten un enriquiment mutu, compartint coneixements i aficions.
El projecte territorial integrat de Mas de Forès es crea l’any 2011. La Fundació Ginac, amb el suport de l’Ajuntament d’Alcover, ha convertit Mas de Forès en un referent de proximitat i sostenibilitat social, econòmica i ambiental, accessible per a tothom.
També aleshores es consolida el primer enclavament laboral a Kellogg’s. Els enclavaments laborals són mesures de foment del treball de les persones amb discapacitat que consisteixen en el contracte entre una empresa ordinària i un centre especial de treball per dur a terme obres i serveis que tinguin relació directa amb l’activitat normal de l’empresa. Amb aquesta mesura, un grup de treballadors amb discapacitat del CET es desplaça al lloc de treball de l’empresa col·laboradora.
L’any 2016, Ginac es converteix en el punt formatiu “Incorpora” de l’Alt Camp, i un any més tard es crea el club social Ginac per a persones amb transtorn mental.
19921996
20022006
20072017
“Els artistes han dit que sí. A la primera. No ho han fet repetir dues vegades. Es tracta de col·laborar en el finançament del centre d’educació especial Ginesta que impulsa una associació de Pares a Valls.”Daniel Ventura i Solé. Extret de la introducció del catàleg de l’exposició “Artistes Vallencs, Avui”. Galeria d’art Lila, juny del 1979.
“El meu pare explicava que l’associació de pares de Ginesta, davant les reticències per acollir els alumnes amb segons quins tipus de disminució, es va plantar: ‘O tots o ningú!’. I al final els van acollir tots.”
Pilar Ruiz, monitora i germana d’usuària del centre ocupacional.
“No es tracta tan sols que les persones del Centre Especial de Treball s’adaptin al lloc de feina, sinó que puguin gaudir d’una bona qualitat de vida i de la integració social amb professionals adients.”
Carme Ferré, responsable de l’àrea social de la Fundació GINAC.
“L’adquisició de la nau va ser fonamental per iniciar un procés de creixement que pogués respondre a les necessitats de les persones de la comarca. Amb el suport del Departament de Benestar Social i de l’ONCE, vam aconseguir equipar-la i traslladar-hi tant el CET com el CO.”
José Carlos Eiriz, gerent de la Fundació GINAC.
La creació de Ginesta i els seus primers anysUn grup de pares de nens i adolescents amb discapacitat van crear una associació i el centre Ginesta per fer possible la inclusió dels seus fills en el món escolar, laboral i social.
El 1977 neix l’associació de pares, adherida a ASTAFANIAS, gràcies a les gestions de mossèn Tomàs. L’any 1978 comencen les activitats a les dependències de la Creu Roja, mentre es condicionava un centre als pisos de Clols, un local que el Bisbat havia cedit a l’entitat perquè hi pogués atendre persones amb discapacitat. Aquest local, ja desvinculat de la Creu Roja, va començar a funcionar a l’abril del 1980.
El 1979 es constitueix l’Associació Comarcal Vallenca de Famílies amb Nens, Adolescents i Adults Deficients Psíquics.
L’any 1984, el senyor Joan Vives Ferrater dona al Bisbat una porció de terreny, annexa al centre. Aquest solar se cedeix a l’Associació, per un període de 30 anys, perquè s’hi construeixi un taller ocupacional.
El juliol del 1985 finalitza l’etapa de Ginesta com a centre l’educació especial, i tots els usuaris menors de 16 anys s’integren a l’escola Eladi Homs. Tres mesos més tard, els usuaris majors de 16 anys s’inicien en activitats de taller en el mateix edifici dels pisos de Clols, en espera de la construcció del nou taller ocupacional.
Gràcies a una subvenció concedida per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) l’any 1986, s’inicia la construcció del nou edifici, on es traslladen les activitats l’any 1988. D’aquesta manera, l’espai anterior queda com a menjador, cuina i zona d’esbarjo.
Institut Narcís Oller.
Taller a l’inici dels pisos Clols.
Dibuix de Sefa Figuerola.
“Quan l’any 1995 vam posar en funcionament el centre de lleure l’Espurna, amb el suport dels voluntaris, volíem aconseguir que les persones amb discapacitat tinguessin una vida activa fora de l’àmbit del taller. En les primeres activitats, esports, sortides i vacances, hi van participar unes quinze persones, però de seguida el nombre va anar creixent i les activitats es van multiplicar.”
Àgata Prats, exresponsable de lleure de Ginesta.
“Mitjançant la formació, facilitem l’aprenentatge d’un ofici i ajudem a crear els hàbits i les habilitats que els permeten accedir al mercat laboral.”
José Carlos Eiriz
“L’Ajuntament de Valls ens va cedir la casa del guarda del parc del Mas Miquel com a habitatge. Actualment, trenta persones es beneficien d’aquest servei.”
Carme Ferré
“En els darrers anys, el Servei d’Intermediació Laboral ha aconseguit inserir més de cent persones en el mercat laboral.”
José Carlos Eiriz
“El principal motiu per crear Ginac era implicar el conjunt de la societat en la nostra tasca. Enteníem que la responsabilitat sobre les persones amb discapacitat no era tan sols de les famílies i, per tant, havíem de crear una organització en què intervinguessin les administracions, empresaris i persones destacades de la comarca, per ajudar a tirar endavant aquest projecte comú.”
Anicet Pérez
Fem justícia i fem memòria: som el que som gràcies a aquest esforç col·lectiu.
Lluites compartidesLa Catalunya contemporània s’ha forjat gràcies a lluites compartides per una gran majoria de la ciutadania, protagonitzades per persones anònimes, d’origen i condició diversa.
Lluites compartides vol posar en valor el paper de lluites locals i nacionals en la construcció del país, treballant en xarxa amb les persones i els col·lectius que les han protagonitzat o que n’han estat testimonis, amb l’objectiu de reforçar la cohesió social en la construcció del present i el futur de tots.
Lluites que han contribuït al progrés de barris, pobles i ciutats i a la millora de les condicions de vida de les persones que hi habiten.
Lluites que han defensat els drets democràtics, socials, culturals, educatius, laborals, lingüístics… En definitiva, que ens han permès ser més lliures.
Fem justícia i fem memòria: som el que som gràcies a aquest esforç col·lectiu. Tots fem un sol poble perquè tots participem de la construcció d’aquest país. I com que les idees no perviuen sense l’acció —sense nosaltres—, us convidem a recordar el passat per fer entre tots un present que ens porti a un futur millor.
19802017
Món educatiu. Des de la Fundació Ginac, veiem la formació professionalitzadora del futur com un projecte integrat i compartit per persones amb diferents capacitats.
Món laboral. El Centre Especial de Treball Ginesta ha estat i és un element essencial en les polítiques actives d’ocupació per a les persones amb discapacitat de la comarca de l’Alt Camp. En els últims anys de la crisi, ha estat capaç de crear nous llocs de treball i d’oferir oportunitats a moltes persones amb discapacitat que s’havien quedat sense feina. Estaria molt bé que en el futur no fos necessari, però és molt difícil que això passi.La seva tasca, s’ha de continuar complementant amb el Servei d’Intermediació Laboral per aconseguir que cada vegada hi hagi més empreses que contractin aquests treballadors. La creació el 2017 d’una empresa d’inserció laboral completarà la feina del CET i facilitarà sinergies entre els diferents col·lectius.
Món social. Els nous serveis de la Fundació Ginac es plantegen de forma integrada, comptant amb persones de col·lectius diferents que comparteixen moments i experiències en funció dels seus interessos. La inserció a la comunitat, la tasca centrada en les persones i els rols valorats contribuiran a crear una nova realitat en què tothom trobarà el seu espai dins la societat.
Inclusió escolarLa Llei d’integració social del minusvàlid del 1984 obliga a escolaritzar tots els infants fins als catorze anys, independentment de les capacitats físiques, psíquiques o intel·lectuals, en un mateix espai educatiu. És per aquest motiu que es creen tres centres experimentals de règim especial (CERE):- El Margalló, a Vilanova i la Geltrú.- Can Palmer, a Viladecans.- Eladi Homs, a Valls.
L’edifici que avui ocupa l’escola Eladi Homs va ser construït per la Diputació de Tarragona al començament de la dècada dels vuitanta per donar resposta als alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) de la comarca de l’Alt Camp. A partir del 1984, el seu model educatiu es basa en la inclusió i a atendre la diversitat amb pluralitat de manifestacions i optant per una integració social, funcional i educativa. Així, el curs 1985-1986 obre les portes i s’hi escolaritzaren alumnes amb necessitats educatives especials en edat escolar, que estaven ubicats al taller ocupacional Ginesta. Disposa de dues unitats de preescolar (P4 i P5), dues de cicle inicial d’EGB (1r i 2n) i dues d’educació especial.
Fins al curs 2003-2004, els alumnes amb necessitats educatives especials es quedaven a l’escola fins que tenien 16 anys. Des de llavors, acaben als 14 anys i segueixen l’educació a les unitats de suport a l’educació especial (USEE) de l’ensenyament secundari.
“El club social, que posem en funcionament a l’antic local dels pisos de Clols, ens permetrà oferir un servei adequat a les persones amb trastorn mental que no poden accedir al mercat laboral.”
Carme Ferré
“El voluntariat ha significat multiplicar les possibilitats i oferir a les persones moments únics i irrepetibles.”
Carme Ferré
“El club esportiu va començar per la necessitat de crear oportunitats reals per als discapacitats psíquics de Valls i l’Alt Camp. Era necessari tenir una entitat que possibilités un projecte esportiu per a aquest col·lectiu, tant en la part burocràtica com en l’econòmica. Jo feia dos anys que era entrenador a l’Espurna, i juntament amb el germà d’un dels nanos i un parell de pares vam començar. En els anys més forts hem tingut dos equips de futbol sala, un equip de bàsquet i seccions de tennis de taula, bàdminton, ciclisme i natació.”
Raül Godoy, responsable del centre esportiu Ziga-Zaga.
Escola Eladi Homs.
“A Valls, l’escola Eladi Homs obre les portes el curs 1985-1986, després d’un procés de reivindicació veïnal, definició del projecte i planificació pedagògica. L’escola fa dues funcions: d’una banda, dona cobertura a l’ensenyament públic dels barris del nord de la ciutat i, de l’altra, acull nois i noies de la comarca amb necessitats educatives especials (Llei d’integració del 1984), donant cabuda a les diferents capacitats físiques, psíquiques i intel·lectuals dins el mateix espai educatiu.Cal fer un especial esment a l’equip de professors que portà endavant el projecte i construí un centre excel·lent des del primer moment.”
Joan Maria Castells Guash, regidor d’ensenyament 1983-1987.
“L’institut Jaume Huguet de Valls va acollir l’experiència pilot d’integració d’alumnes amb necessitats educatives especials des del curs 1992-1993 fins que va començar la reforma educativa en el curs 1996-1997. No es tractava de la creació d’una aula especial, sinó que en determinats moments de la jornada uns alumnes fessin activitats d’acord amb les seves necessitats educatives. Després, amb la reforma, va prosseguir l’atenció a la diversitat amb les unitats d’adaptació curricular (UAC), que es basaven en l’ensenyament adaptatiu.”
Jordi Tuset Vallet, director de l’institut Jaume Huguet.
Escola Eugeni d’Ors.
Institut Narcís Oller.
“Aviat farà 10 anys que la nostra escola compta amb una aula d’USEE. Hem tingut present, des d’un primer moment, la relació de l’alumnat amb discapacitat amb la resta. Hem comprovat que compartir activitats a l’aula ordinària genera dinàmiques positives a les dues parts, que els grups classe amb bones experiències inclusives mostren una maduresa i uns valors significativament diferents dels altres grups.”
Mercè Vidal Cendrós, directora escola Eugeni d’Ors.
“La USEE va arribar a l’institut Narcís Oller el curs 2004-2005. Sembla que va ser ahir que ens vam embarcar en aquesta aventura incerta de donar cabuda a uns nois que, encara que ara se’ns faci molt estrany pensar-ho, abans no en tenien. Amb les USEE a l’institut, també hi va entrar la societat real, la de les mancances, de les dificultats i de les diferències, que és també la societat del compromís, dels reptes i de la solidaritat.”
Carme Montalà, coordinadora pedagògica de l’institut Narcís Oller.
2014 PresentPresent
Els Castellers de la Il·lusió
Escola Eladi Homs.Món educatiu
Fundació Ginac
Els Castellers de la Il·lusió són una colla amb caràcter integrador que pretén incloure totes aquelles persones que vulguin participar d’aquesta activitat amb el comportament d’una colla convencional. La nostra filosofia és que cada assaig, taller, actuació i sempre que estem junts ha de ser un moment divertit. Volem passar bones estones i fer veure que tots som iguals i tenim el mateix dret a participar-hi, tinguem una discapacitat o no.
No tenim la intenció de marcar un objectiu de fer castells grans: per a nosaltres, és més rellevant el fet que una persona que creu que no pot fer castells per la seva condició, en faci. No mirem si un castell té més pisos o menys, o si està ben estructurat o no: allò que busquem és que aquestes persones ens regalin un somriure per haver arribat a dalt.
L’escola Eladi Homs es defineix com a inclusiva, fet que suposa la inclusió educativa, social i funcional de tots els alumnes. Aquest procés ha de dur a la normalització educativa, és a dir, a un tractament no diferenciat entre els alumnes, i ha d’ajudar a fer-los conscients de les diferents característiques individuals.
L’ensenyament s’adapta, doncs, a aquesta realitat heterogènia mitjançant diferents metodologies d’aprenentatge adreçades a tots els alumnes. Aquestes estratègies garanteixen que cadascun desenvolupi el seu propi procés d’aprenentatge, juntament amb els altres companys.
Les diferents activitats es fonamenten en la flexibilització, és a dir, la potenciació de diferents grups flexibles en comptes del grup classe homogeni i tancat. Els recursos humans i materials s’adapten a les necessitats educatives diferents dels alumnes mitjançant les USEE.
Món educatiu. La Fundació Ginac ofereix diversos dispositius formatius perquè tant les persones amb discapacitat intel·lectual com les que tenen qualsevol altre tipus de discapacitat, un trastorn mental o bé estan en risc d’exclusió social, puguin rebre formació professionalitzadora i adquirir hàbits laborals.
Món laboral. El Centre Especial de Treball Ginesta actualment ofereix ocupació a 190 persones amb discapacitat i/o trastorn mental, en diverses àrees com: serveis industrials, enclavaments laborals, serveis de jardineria i treballs forestals, serveis administratius i serveis de restauració.
El Servei d’Intermediació Laboral Ginesta ofereix suport a més de cent cinquanta persones i vuitanta empreses per facilitar l’accés al mercat laboral a les persones amb discapacitat i/o trastorn mental i a altres persones en risc d’exclusió que necessiten els seus serveis.
Món social. La inserció en la comunitat de les persones amb discapacitat és una de les fites més importants de la Fundació Ginac, i s’hi treballa mitjançant els serveis residencials i de suport a la llar (40 persones), el centre de lleure i esport (60 persones) i les activitats portades a terme pel Centre Ocupacional (60 persones), el Servei Ocupacional d’Inserció (20 persones) i el Servei Prelaboral (10 persones).“Som una colla que
representa totalment els valors més humans i purs dels castells: la integració, donar pit, la lluita, la valentia i, sobretot, la representació d’una gran família.”
Joaquín Murillo, cap de colla dels Castellers de la Il·lusió.
“El punt formatiu “Incorpora” ofereix cursos de formació que permeten la integració de col·lectius en risc d’exclusió social i faciliten l’adquisició d’uns hàbits laborals i dels coneixements bàsics d’un ofici.”
José Carlos Eiriz
“Creiem convenient, si és possible, la planificació d’una continuïtat a l’aula d’USEE des de l’inici de l’escolarització fins a l’edat adulta, ja que això afavoreix el desenvolupament integral de l’alumne, la tasca del professorat i ofereix seguretat a les famílies.Actualment, oferim la participació de l’alumnat amb discapacitat en les activitats no lectives de l’àmbit del centre: menjador escolar, activitats extraescolars, sortides, colònies...”
Mercè Vidal Cendrós
Escola Eugeni d’Ors.
Institut Narcís Oller.
“Totes les escoles haurien de ser inclusives.”
Montse Oller, mestra de l’escola Eladi Homs.
“No tot ha estat bufar i fer ampolles! Ara, en aquests moments, creiem que s’hauria de crear un centre d’educació especial a l’Alt Camp per poder atendre les necessitats d’aquells alumnes que són a una USEE i no els pertoca, ja que no tenim els recursos ni els professionals adients i suficients per atendre’ls.”
Mercè Vidal Cendrós
“La nostra lluita se centra a:· Continuar amb il·lusió la tasca pedagògica malgrat els dubtes i les mancances estructurals.· Incorporar de forma decidida la necessitat de reflexionar i exercir la nostra tasca docent, amb els alumnes com a prioritat, en un context en què les demandes socials cada cop són més complexes.· Consolidar la recerca com a sinònim de diàleg entre iguals.· Créixer com a persones reflexives i obertes a les noves necessitats col·lectives. · Observar l’escola com un espai de trobada i intercanvi.”
Joan Pascual, director de l’escola Eladi Homs.
Related Documents
