La Guerra de CubaEl Desastre Del 1898

LA LIQUIDACIÓ DE L’ IMPERI COLONIAL: CUBA I FILIPINES

Història 2n BatxilleratIES Salvador Espriu

  Després de la independència de la major part de l’Imperi colonial a principis del s. XIX (Ayacucho 1824), només les illes antillanes de Cuba i Puerto Rico i l’arxipèlag de les Filipines al sud est asiàtic, continuaven formant part de l’Imperi espanyol.

1. ANTECEDENTS

• Guerra dels 10 anys (1868-1878). Finalitzada amb la Pau de Zanjón.

• Àmplia Amnistia amb els insurrectes• Abolició esclavitud (1888)• Reformes polítiques i administratives. • Representació a les Corts espanyoles.

• Guerra Chiquita (1879-1880), retard reformes. Oposició dels grans propietaris, negrers i comerciants peninsulars.

 2. CONTEXT SOCIO-ECONÒMIC

  Entre la pau de Zanjón i la insurrecció del 1895, Cuba va viure una Etapa de creixent prosperitat econòmica.

Presència cada vegada més important d’ interessos nord-americans en la indústria del sucre, el tabac i el transport. ( USA comprava 88% del sucre)

Punt d’inflexió: 1891 ARANZEL CÀNOVAS. Augment de les tarifes aranzelàries pels productes d’importació que no provinguessin d’Espanya. (Proteccionisme)

Protesta del president USA W. McKinley. Amenaça a tancar les portes als productes cubans si el govern espanyol no suprimeix l’aranzel. ( suport evident dels USA a una possible insurrecció independentista cubana).

Interessos geoestratègics.

Ingenio de canya de sucre

Esclavitud abolida 1888

PARTIDO AUTONOMISTA

UNIÓN CONSTITUCIONAL

Integrat per cubans. Partidaris l’autonomia de Cuba.

Integrat per espanyolistes, forta presència de peninsulars instal·lats a l’illa.

Contraris a qualsevol canvi en les relacions entre la metròpoli i la colònia. (La perla de les Antilles)

PARTIDO REVOLUCIONÀRIO

Integrat per independentistes cubans. Fundat per José Martí.

Reconeixement dels USA i una àmplia base social. Suport dels cabdills revolucionaris Màximo Gòmez, Antonio Maceo i Calixto García.

3. LA GUERRA DE CUBA (1895-1898)

Insurrecció armada• Rebel·lió inicial a Santiago de Cuba que

s'estén ràpidament per tota l’illa.• Enviament exèrcit espanyol:

1. Acció i Repressió (1895-1897)• General Martínez Campos: Acció militar

+ Acció política de conciliació.• General Valeriano Weyler, mètodes

més contundents: repressió i concentració.

Grito de Baire

“Trochas y alambradas”V. Weyler va concentrar la població camperola en assentaments aïllats per restar suports dels camperols envers els revoltats.

Repressió, fam, epidèmies.

• 1. Todos los habitantes de las zonas rurales o de las áreas exteriores a la línea de ciudades fortificadas, serán concentrados dentro de las ciudades ocupadas por las tropas en el plazo de ocho días. Todo aquel que desobedezca esta orden o que sea encontrado fuera de las zonas prescritas, será considerado rebelde y juzgado como tal. 2. Queda absolutamente prohibido, sin permiso de la autoridad militar del punto de partida, sacar productos alimenticios de las ciudades y trasladarlos a otras, por mar o por tierra. Los violadores de estas normas serán juzgados y condenados en calidad de colaboradores de los rebeldes. 3. Se ordena a los propietarios de cabezas de ganado que las conduzcan a las ciudades o sus alrededores, donde pueden recibir la protección adecuada. Varios cientos de miles de campesinos cubanos fueron forzados a abandonar sus tierras y cosechas para trasladarse a campos de concentración.

2. Concessions polítiques/ autonomia (1897-1897)

Assassinat de Cánovas Nou govern Liberal

• Destitució Weyler• Estratègia de conciliació: mantenir la

sobirania de l’illa i evitar la confrontació amb els USA.

Fracàs: negativa d’acceptar la fi de les hostilitats

3. Guerra hispano-americana 1898

• Àrea d’expansió USA: Pacífic (Hawai, Japó), i a les Antilles (Cuba, Puerto Rico).

• Agressiva campanya de la premsa USA contra les tropes espanyoles i favorables als independentistes cubans. (justificació conflicte, guerra preventiva)

• Detonant: L’explosió del cuirassat Maine al port de l’Havana.

• Teorías más comunes sobre el hundimiento del Maine• La primera teoría es que patriotas cubanos proespañoles,

marinos españoles, insurgentes cubanos o marinos estadounidenses, según versiones, se acercaron al buque en la oscuridad y adosaron una mina a la proa del Maine. Dentro de esta teoría, la más plausible es que se trató de una explosión realizada intencionalmente por fuerzas estadounidenses, que estaban ávidas de una excusa para atacar a España. Cabe destacar que meses antes de la voladura del Maine, los Estados Unidos habían hecho gestiones para comprar la isla de Cuba.

• La segunda teoría es la detonación espontánea de los pañoles de munición. En 1975, una investigación llevada a cabo por el almirante estadounidense Hyman Rickover examinó los restos recuperados en 1911 y concluyó que no hubo evidencias de una explosión externa. La causa más probable del hundimiento fue una explosión de polvo de carbón, de una carbonera imprudentemente localizada junto a la santabárbara de la nave.

Sensacionalista portada de l’enfonsament del Maine. Joseph Pulitzer

4. Desenvolupament de la guerra:

• Ultimàtum USA• Derrota espanyola a la batalla de Santiago

(general Cervera)• Derrota espanyola a Filipines: batalla de

Cavite.• PAU DE PARÍS: Desembre 1898• Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam

(protectorat USA)• Venta de les illes Marianes i les Carolines a

Alemanya.

4. CONSEQÜÈNCIES

• La derrota i la pèrdua de les colònies van ser conegudes com el desastre del 98. La primera gran crisi del sistema de la Restauració.

Conseqüències

del desastre

del 98

Una Relativa crisi econòmica

Crisi política. Manteniment del sistema de torn dinàstic. Polavieja

Crisi ideològica i moral: “la decadència de la nació”

Major intervenció militar en la vida política. Convençuts que la derrota militar l’havia causada la corrupció i l’ineficàcia dels governs.

NOUS MOVIMENTS

El Regeneracionisme: necessitat e renovar la vida política i social del país: Joaquín Costa.

La Generació del 98: visió pessimista d’Espanya

Consolidació del catalanisme com a alternativa política als partits dinàstics.