Top Banner
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
26

La crisi de l’antic règim

Jul 13, 2015

Download

Documents

histgeo345
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Page 1: La crisi de l’antic règim

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Page 2: La crisi de l’antic règim

UNA MONARQUIA ABSOLUTA

-El rei tenia TOT EL PODER.

- La monarquia era de caràcter diví el poder ve de Déu, no passa

comptes amb ningú, només amb Déu.

- Els governats eren SÚBDITS, no tenien cap dret.

- El rei tenia l’ajuda de diferents institucions:

- Consells d’Estat

- a vegades també consultava els parlaments (quan volia diners

per la guerra o aprovar nous impostos)

- Estats Generals França

- Corts Espanya

•Parlament origen medieval

• format per representants dels 3 estaments (NO HI HAVIA

PAGESOS)

Page 3: La crisi de l’antic règim

EXPANSIÓ ECONÒMICA

-S. XVIII fi dels grans conflictes(Guerra dels Trenta anys). Pau relativa

augment de la població

No epidèmies

Nous conreus (patata, blat de moro….)

Millora situació econòmica1713. Tractat d’Utrecht

-Augment població augment de la demanda de diferents productes.

- augment de preus (+ beneficis)

- augment de producció

-Governs impulsen reformes en l’agricultura

- financien la instal·lació de manufactures (objectes de luxe)

- protecció de companyies comercials

- Importància del comerç colonial

Page 4: La crisi de l’antic règim

EL COMERÇ COLONIAL I EL TRÀFIC D’ESCLAUS

Page 5: La crisi de l’antic règim

LA SOCIETAT ESTAMENTAL

-Característica principal:

- desigualtat civil 2 grups (PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS.

- societat estancada pertànyer a 1 estament per naixement.

- difícil ascens social (entrar a l’Església, monestir o sacerdoci)

Privilegiats: noblesa i clero

- possessió de terres explotats en règim senyorial.

- accés a càrrecs públics.

- no paguen impostos

- NOBLESA: viu de rendes de la terra.

- concessions honorífiques (banc església)

- econòmiques (no col·laborar en obres públiques)

- fiscals (no paguen impostos, en cobren als pagesos)

- CLERO: també viu de renda (terres) + delme (1/10 part)

- alt clero: molts luxes i privilegis (=noblesa)

- baix clero: origen estat popular i vida modesta

Page 6: La crisi de l’antic règim
Page 7: La crisi de l’antic règim

No privilegiats. Tercer estat

- majoria població (90 – 95%)

- grup heterogeni: persones molt diferents, condició econòmica i

condició social.

BURGESIA (grans artesans, comerciants i banquers)

- grup + ric

- NO té influència política

CLASSES POPULARS urbanes (petits artesans, servents, soldats,

obrers de les manufactures…)

PAGESOS (serfs, arrendataris, propietaris)

- gurp + nombrós de la població

- dures condicions de vida

- obligats a treballar les terres dels privilegiats

drets senyorials (impostos pagats als senyors)

Page 8: La crisi de l’antic règim

EL PENSAMENT IL·LUSTRAT

QUÈ ÉS LA IL·LUSTRACIÓ?

-moviment intel·lectual que qüestiona els principis de l’Antic Règim.

Apareix a Europa al segle XVIII.

-defensa la fe en la RAÓ (intel·ligència humana) i no la pot substituir

res, ni la tradició , ni l’autoritat, ni la revelació.

- NO supersticions.

Precedents:

- John Locke critica l’absolutisme i planteja la divisió de

poders.

- Isaac Newton mètode científic basat en l’observació i la

comprovació dels fets plantejats.

SEGLE XVIII = SEGLE DE LES LLUMS

Page 9: La crisi de l’antic règim

-Defensa del principi de llibertat i igualtat de tots els éssers humans.

- oposició societat estamental

- defensen mobilitat social

El pensament econòmic

Antic Règim mercantilisme (defensa acumulació de riquesa i el

comerç és la millor activitat)

Il·lustració FISIOCRÀCIA

- agricultura és la base de la riquesa

- defensa propietat privada

- defensen llibertat de comerç i indústria

- oposició a intervenció de l’Estat en economia.

El pensament polític

-Oposició a l’absolutisme

- Nova doctrina: LIBERALISME

- pensadors:

- Montesquieu divisió de poders

-Poder legislatiu

- Poder executiu

- Poder judicial (INDEPENDENT)

Page 10: La crisi de l’antic règim
Page 11: La crisi de l’antic règim

-Rosseau defineix el contracte social

- pacte entre tots els ciutadans

-Planteja el principi de SOBIRANIA NAICONAL

poder és del poble, de tots

els ciutadans i l’expressen amb

el vot.

-Voltaire defensa la necessitat d’1 parlament

limita el poder del rei

- Defensa 1 sistema fiscal, no només per al poble.

-Diderot

-D’Alembert ENCICLOPÈDIA

Page 12: La crisi de l’antic règim

LA FALLIDA DE L’ABSOLUTISME

- s. XVII: canvis polítics a Anglaterra

- influència idees il·lustrades → despotisme il·lustrat

ANGLATERRA-Poder reial limitat pel Parlament → PACTISME

- autoritzava a declarar la guerra

-s. XVII: canvi dinastia → STUART

- trencar PACTISME → governar sense control del Parlament

- detencions i execucions d’opositors

- guerra civil. 1649: Carles I ajusticiat → REPÚBLICA

- Oliver Cromwell → dictadura militar

- 1660: Parlament restableix la monarquia

- Carles II: 1679 a favor d’HABEAS CORPUS

- 1689: nova revolta → fi dinastia STUART

→ nova dinastia: GUILLEM D’ORANGE

- Declaració de Drets (Bill of the Rights)

- retorn a monarquia de poder limitat

- NOVETAT: es garanteix la llibertat individual

- bon exemple per Rev. Americana i Rev. Francesa

Page 13: La crisi de l’antic règim

DESPOTISME IL·LUSTRAT

-Influència idees il·lustrades → reformes- idees de progrés, racionalització i modernitat

- MANTENIMENT PODER ABSOLUT↓TOT PER AL POBLE, PERÒ SENSE EL POBLEEx: Text Frederic II de Prússia

-Polítiques reformistes:

- administració de l’Estat

- reforma de l’ensenyament (obligatori i gratuït)

- modernització agricultura (Fisiocràcia ≠ Mercantilisme)

- desenvolupament de manufactures (impuls de

companyies comercials)

- liberalització producció i comerç (menys taxes)

-Problemes:

- difícil fer reformes i mantenir societat estamental i poder absolut→ revolucions liberals s. XIX

Page 14: La crisi de l’antic règim

LA REVOLUCIÓ AMERICANA

-1a insurrecció colonial →13 colònies angleses (costa est Amèrica del Nord)

- influència idees il·lustrades + revolució anglesa

- excusa: taxes i impostos + monopoli comercial

- NO representació al Parlament anglès

- NO obeir lleis no votades pels seus representants

-4 juliol 1776: Declaració d’independència dels EUA (Thomas Jefferson)

- dret a la llibertat i recerca felicitat (coneixement + progrés)

- drets inalienables del poble que cal respectar

- 1787: Constitució dels Estats Units

- 1a constitució escrita

- separació i equilibri de poders

- forma de govern: República + estructura federal

- Declaració de Drets

- llibertat de religió, premsa, expressió i reunió

- dret a ser jutjat per un jurat

- procediment judicial per tothom

-1776-1783: guerra- suport països europeus (França → rival Anglaterra)- derrota Yorktown. → 1r president: George Washington

- FORTA INFLUÈNCIA A EUROPA (rev. Francesa)

Page 15: La crisi de l’antic règim
Page 16: La crisi de l’antic règim

ARRIBADA DINASTIA BORBÓ

1700: mor Carles II de la casa d’Àustria (Habsburg)

- no té descendència

- testament hereu: Felip d’Anjou, casa dels Borbó (França)

GUERRA DE SUCCESSIÓ (1701-1714)

- Potències europees en contra del testament.

- por a l’enfortiment de la casa de Borbó (Espanya + França)

- G.Bretanya

- Holanda

-Portugal

- Imperi austríac

-Conflicte internacional i intern:

- Castella (en general) fidel a Felip V

- majoria Corona d’Aragó partidaris arxiduc Carles volen

protegir els furs

Page 17: La crisi de l’antic règim

1707. Batalla d’Almansa, 25 abril. (“quan el mal ve d’Almansa a tots

alcança”) ocupació filipista de València i Aragó

1711. Mor emperador austríac

arxiduc Carles emperador! problema: pot controlar molt

territori si guanya la guerra

- les potències europees busquen un pacte amb FelipV

1713. Tractat d’Utrecht fi de conflicte internacional

- territoris europeus d’Espanya passen a Àustria (Milanesat,

Nàpols, Flandes i Sardenya)

- Gran Bretanya obté Gibraltar i l’illa de Menorca

Page 18: La crisi de l’antic règim

Resistència Catalunya

-Barcelona i algunes ciutats es continuen oposant a Felip V i continua la guerra

- no tenen cap suport, estan sols

- setge de Barcelona durant 14 mesos

- 40.000 soldats assetjant contra 6.000 defensant

- personatges: Rafael Casanova i Antoni de Villarroel.

- 11 setembre 1714 ocupació de Barcelona

Page 19: La crisi de l’antic règim

L’absolutisme borbònic

-Decret de Nova Planta- 1716. Decret que fixa les normes d’administració per Catalunya (= que

altres territoris de la Corona d’Aragó)

- imposa el model castellà a tot el territori

- suprimides institucions catalanes: Generalitat i Consell de Cent

- tots els càrrecs nomenats pel rei i hi pot accedir qualsevol persona de tot

el país imposició castellà.

-Institucions i administració borbòniques

- imposició model centralista francès

- TOT el PODER pel Rei

-ajudat per secretaris (nomenats pel Rei)

reunits en un Gabinet (Consell de Ministres)

- Cort només es convocaven a petició del rei.

- Consells ara només són per consultes

- unificació del territori divisió en províncies

Page 20: La crisi de l’antic règim

-Nova divisió territorial províncies

- capità general: poder militar i administratiu

- audiències: administració i justícia

- govern municipal corregidors

- recaptació d’impostos intendents

Page 21: La crisi de l’antic règim

EL CREIXEMENT ECONÒMIC I EL REFORMISME

IL·LUSTRATSegle XVIII etapa de creixement econòmic per Catalunya

- diferències resta ESP forta crisi s. XVII

- augment de la població

- reformes impositives: cadastre

- impost sobre béns immobles

- beneficia Catalunya, pq era +

equitatiu per la població

- Creixement econòmic:

- millores en l’agricultura

-Modernitzen explotacions

- introducció de nous conreus (patata i

blat de moro)

- especialització vitivinícola

- augmenten excedents comerç!

- censos emfitèutics (domini útil de la

terra durant llarg termini a canvi d’un

arrendament)

- Augment de la població

Page 22: La crisi de l’antic règim

-Expansió agrícola

- ajuda al desenvolupament de les manufactures de cotó (indianes,

estampats de cotó)

- mesures aranzelàries (contra productes importats)

faciliten el desenvolupament d’indústries locals

- liberalització del comerç

- expansió companyies comercials

- catalans comercialitzaven amb Amèrica tràfic esclaus Guinea

- cafè, tabac, sucre

IL·LUSTRACIÓ A CATALUNYA

-Objectius il·lustrats: creixement econòmic + difusió ensenyament

- reforma agrària per millorar l’agricultura

fi a la concentració de terres en mans de privilegiats

-PROBLEMA:

pocs burgesos + molt poder dels privilegiats =

poques idees il·lustrades

- Personatges: comte de Floridablanca, comte de Campomanes,

marquès de la Ensenada…. REI: Carles III, despostisme il·lustrat

Page 23: La crisi de l’antic règim

MOTÍ DE SQUILLACE

- Madrid 1766. Rei: Carles III

- decret que prohibeix les capes llargues i els barrets ala ampla

- problemes per identificar delinqüents

- cal portar capa curta i barret de 3 puntes (moda italiana)

-Malestar per mesures del ministre:

- encariment de productes de consum

- a + de ser estranger

-Amotinats davant el palau reial rei cedeix als revoltats:

- destitució ministre i revocació d’algunes ordres (preu aliments i vestimenta)

Page 24: La crisi de l’antic règim
Page 25: La crisi de l’antic règim

TRACTAT D’UTRECHT (1713)

Page 26: La crisi de l’antic règim

A Utrecht (1713), Anglaterra, Holanda, Portugal, Savoia i Prússia van reconèixer

Felip V com a rei d’Espanya a canvi de concessions territorials, comercials i el

reconeixement del duc de Savoia com a rei. Menorca i Gibraltar van anar a

parar a mans d’Anglaterra, així com un seguit de drets i privilegis comercials a

l’Amèrica espanyola. Per a Savoia van ser Terranova, uns territoris cedits per

Lluís XIV a la badia del Hudson i Sicília. La Península Ibèrica i les colònies

americanes quedaven en mans de Felip V.

D’altra banda, a Tractat de Rastatt (1714), es signava la pau amb l’emperador

Carles VI (l’antic arxiduc Carles) que va rebre Nàpols, Sardenya, el Milanesat i

Flandes com a compensació per haver-se retirat de la lluita, que encara es

mantenia, entre Felip V i les institucions catalanes.