La Beth de Súria · 2017. 9. 10. · Beth parl ava telefoni ca ment en ca tala amb els seus pares i la va n renyar. ... Araja no tindria semit que la Belh s'hagués plantat exigim

PRIM E RES p AGINES / PUNT DE VISTA ---- La Beth de Súria S liri a va se r un a pl a<;a fo rt a que va mostrar la seva efec ti - v it a t en les lIuit es co ntr a els sa rr a'l'ns, e l co m e r<; de la sal i le s g ucrr es carlin es. Des de is ini cis d el XVIII fin s a la segona ll1eit at del XIX la població va viur e una epoca da ur ada del cul- till de la v in ya, ac ti vit at que va donar Il oc a una int eressa nt ar quit ec tur a autóctona en pe dr a seca, les ba rraq ues . A la so r- tid a, en dire cc ió iJ Ca rdon a, hi ha la fa ll a anticlinal qu e e n di - lI en de Mi g- lll <Í n, que és o n la Il egenda situa el ce ntr e de la Terr a, ellloc on s'acaba en ser creada. El 1925 s'hi va ini cia r l'explot iJc ió dels jacilllent s de potassa. Els miners va n pa rti ci - pa r, e l 19 32, m m el s de Fígo ls, en ellllovi- Ill ent revoluciona ri de I'a lt Ll obregat que proclama el m muni sme Ilib e rt a ri . Sliri a és tot aix<'¡ i Ill oltes a ltres coses. P er ú des de fa un s Ill esos és, per sobre tot, el pohlc de la Be th. La Be th de Sl lri a. La Be tll , Eli siJ bet Rodergas Cols, va néi- xer iJ la clí ni ca Dexeus de Ba rcelona el dese mhr e de l 198 1, I' any del cop d'estat del Tej e ro . Va viure la infantesa e ntr e Sl lri a i Ca rd o na . Hav ia pa rti cip a t a les ca - ra lll e ll es i a le s representacions deis Pas- toret s. De rn és g ra n va anar a Ma nr esa i últimament a Ba rcelona. Entr e rni g va treha ll ar uns mesos en un hotel proper a Londres, per prac ti ca r I'angles i coneixer a ltr'es a lllbi e nt s, i va pa rti cip ar en un ca mp de treba ll al Senegal orga nit za t pels AlIli cs de la Unesco de Ma nr esa. El seu pa re, Alf ons, regenta la impremta Printing Sliri a, abans Art s Grafiques Rodergas, fundada per I 'av i. Ja um e. El seu on- cl e Robert és pres id ent del gre mi de Publicit at de Ca ta lun ya. La se va mare, Ma ri a, té la perfume ri a Brillalll, a Ma m esa. La Beth era un a bona e sc o la r, amb més afecció ca p al ca mp de le s Ilctres, fin s i tot havia guanyat algun conc ur s litera ri iJ I'escola. Va repetir COU i. després d'aprova r la selec- ti vit iJ t, es va ma tri c ul ar a I'academia de Coco Comín. Ha fet publi cit a t. Ca p als 16 a n ys va comen <;a r a de di ca r-se a l lIl ún de la ca n <;ó . Prim e r a l g rup de pop rock Habit, co njunt a lt e rn a till q u e ca nt ava ca n <;o ns co m "Ma ria ", "La lIuna" i " Llib e rt at" (a mé s, web iniciat amb la imatge d'una pl anta de ca nn ab is). Despr és va passa r per I 'o rquestra surienca Eivi ssa, el grup targa rí Ba nda So nor a i la sa la de res tes Imperator de Barcel on a. IlI avor s es va prese ntar al casting de la segona cdi cilÍ del r ea li ty show mu sica lt e lev is iu "Operación Triunfo" 6 L'EROL (O T) i va se r se lecc io nada. Va qu eda r te rce ra i va a na r a Eur ovisión, on va queda r en 8e 1I 0e. Ha grava t el cedé "Otra rea lid ad ". Gracies a 0 1. la Beth ha passat de I'a nonimat a ser acla mada per milers de fans en els conce rt s de les gires, a ocupar portades de di a ri s i revistes, a fr e qi.i enta r els platós de les ca denes de te \e visió, a la presencia radiofoni ca i a ls p rim e rs 1I 0cs de vendes. o manquen, pen\ cr íti ques al plantejament d'OT: excessiva rap id esa en la consecució de I'ex it. massa culte a ltri omf i la popularitat, morbos it at a I' hor a de les expulsions de conc ur - sa nts i el tema de la Il engua. Les ca n- <;o ns només són en espa n yol () a ngles . Hi va haver un in cid ent pel fet que la Beth pa rl ava telefo ni ca m e nt e n ca ta la a m b e ls se us pa res i la va n re n yar. L'ex pli cació de I'eme público fou que el programa també es veu a Albacetc. Quim Monzó, amb la seva habitual iro ni a, va eSCl' iur e a La Val1guardia que els d' Albacete haurien de protesta r. perque el raonament pr essuposa qu e só n in capa<;os de co mpr e ndre ... "q uecn al tr es /l oes, al tres pe r sones, pa r len alu'es /lengü es ". A Sli ri a, e l sa lt a la fa ma de la Be th s' ha visc ut com un autentic fe nom en socia l. Hi ha co ntribuú , sens dubte el fet de ser filia de la població, per{¡ també la persona lit at de I'a rti sta. La Beth ha passa! pel terren )' minat de la televisió estatal i el ranci fes ti va l eurovisiu sense perdre el sen y. Ho ha considerat int eressa nt pe r la se va pro m oció i s' hi ha aga fa t, pe ro se nse ga ires concessions. Va de cl ara r qu e la ca n <;ó e ur ovisiva no era del seu gust. que no representava Espal la sinó a e ll a mateixa o a la tevé estata l. qu e era un ma lm oment per la posició del govern d'Aznar sobre la gue rra co ntr a l'Iraq ... Fin s i to t va co nt es ta r e n un a e ntr evista (a El Mundo!) que al seu mob il no hi tenia la melodia del "D ime". Josep Gifreu, catedra ti c de co muni cació de la Pom peu Fa br a, constata va a l'Avui qu e la surien ca "ha de ll1 0strat ser ul1 a per so na amb idees pro pi es i crileri for mal. No ha amaga t la seva co ndició de ca talana ni quina era la seva /l eng ua pr opia ni la se va posici ó contra la guerra de l'/raq. 1 sobre el tema de la lI engu a, co mp arant I'actua lit at amb la re nún cia de Joa n Ma nu el Serra t: Araja no tindria semit que la Be lh s'hagués pla n tat exig im de cantar en cata/a a Ri ga. Ara tenim

La Beth de Súria · 2017. 9. 10. · Beth parl ava telefoni ca ment en ca tala amb els seus pares i la va n renyar. ... Araja no tindria semit que la Belh s'hagués plantat exigim

Documents