Kurds i bibliografia

David Meseguer

MN ISLMC I MINORIES: CONFLICTES OBLIDATS

Mail: [email protected] TwiCer: @davidmeseguer Web. www.davidmeseguer.com

Abril de 2015

Sessi 1: El poble kurd: de loblit histric a aliat dOccident en la

lluita contra Estat Islmic

Mn Islmic i minories: conictes oblidats

El poble kurd

1. Qui sn els kurds? Cultura i llengua propis 2.Mapa: distribuci geogrca 3.Histria: tractat de Sevres / Tractat de Lausana 4.El conicte kurd a Turquia


El poble kurd

Els kurds sn un poble d'origen indoeuropeu que habita a la regi de Kurdistan, ubicada a lanQga regi de Mesopotmia. La poblaci kurda se situa entre 35 i 40 milions de persones, reparQts principalment entre Turquia, l'Iran, l'Iraq i Sria.

LA MAJOR NACI SENSE ESTAT Llengua kurda (3 gran dialectes) Kurmanji: Kurdistan de Turquia i de Sria. Sescriu amb al alfabet llaW. Soran: Kurdistan de lIraq i lIran. SuQlitza lalfabet rab. Zaza: Zona dAnatolia (Dersim (Tunceli), Bingol)


Llengua kurda


El poble kurd

Religi: la gran majoria dels kurds sn musulmans sunnites a causa del procs dIslamitzaci que es va produir durant el segle VII. Tamb hi ha els kurds alevs (Turquia) o alautes (Sria) que s una branca del xisme. Iazidites: religi monoteista sincrQca pracQcada per certs kurds, que barreja anQgues tradicions mitolgiques regionals amb el mitraisme, el zoroastrisme, el crisQanisme i l'islam. El centre de culte principal s Lalish, al nord-est de Mossul. Laicisme: impulsat pel ParQt dels Trebalaldors del Kurdistan (PKK)


El poble kurd


Cal remuntar-se ns a la Primera Guerra Mundial per situar lorigen del greuge histric al poble kurd. Mentre lAcord de Sykes Picot de 1916 establia les zones dinuncia de les potncies vencedores al Prxim Orient, El Tractat de Svres de 1920 va servir per reparQr els territoris del desaparegut Imperi Otom i garanQr lexistncia dun estat kurd independent. Descontent, el general Mustafa Kemal Atatrk va apellar a l'element religis per unicar kurds i turcs i iniciar una guerra per alliberar les sagrades terres musulmanes de Turquia de l'ocupaci estrangera.

Sykes Picot (1916)


Svres (1920)



Lausana (1923)

Intents de formar un Estat Kurd


1922-1924 Regne de Kurdistan a lIraq 1927-1930 Repblica dArarat 1945-1948: Demanen a lONU ser un Estat independent 1946-1947: Repblica de Mahabad

Situaci kurds sota els rgims i la democrcia turca


UQlitzaci dels kurds per a causes nacionals i desprs sels han negat els drets: Genocidi Armeni i guerra contra Grcia.

No reconeixement com a naci ni drets. Molts kurds de Sria no van tenir mai reconeguda la nacionalitat siriana.

Assimilaci lingsQca: la ms potent sest produnt a Turquia.

Moviments polQcs prohibits i reprimits: milers de presoners polQcs i execucions.

El conicte kurd a Turquia


No reconeixement nacional: els kurds sn turcs de les muntanyes.

Dictadures militars i democrcies del CHP i AKP: repressi contra els kurds.

Assimilaci cultural i lingsQca. El kurd s una llengua

prohibida.

Regi ms pobra i subdesenvolupada de Turquia: pobresa i emigraci.

31 anys de guerra que han deixat 45.000 morts i milers de desplaats

Naixement del PKK el 1978


IDEOLOGIA:

Abdullah calan

Socialisme Marxisme-leninisme Laicisme Feminisme Independenksme

1984: Inici del conicte armat


Forta repressi de lEstat turc i els llops grisos paramiltars ultranacionalistes turc contra el PKK a nals dels 70 i principis 80. Va assolir el seu punt lgid desprs del cop destat del 12 de setembre de 1980.

Ms de mig mili de presos polQcs, molts dells kurds.

Repressi: PKK fuig a Sria i el Lban per organitzar-se i assentar les bases de la futura guerrilla.

15 agost de 1984 primera acci armada del PKK a la provncia de Hakkari.

Anys de terra cremada


Fort recolzament de la poblaci kurda a la guerrilla.

Orient Mitj marcadament patriarcal: moltes dones suneixen al PKK.

President Turgut zal promet reformes per als kurds i es produeixen les primeres converses de pau. PKK proclama primer alto el foc.

La mort dzal el 1993 fa que les reformes mai arribin a presentar-se i el PKK trenca la treva.

Per acabar amb la guerrilla lexrcit turc crema milers dhectrees i va destruir ms de 3.000 viles kurdes: 2 milions entre refugiats i desplaats.

Guerra, alto el foc i converses de pau


80.000 guardes rurals: paramilitars kurds a sou pel govern dAnkara.

Atemptats del PKK a Europa

Pressions de Turquia: el 1998 el PKK i Adbullah calan abandonen Sria.

15 de febrer 1999: detenci calan a Kenia pels serveis secrets turcs (MIT). Pena de mort per cadena perptua.

Treva unilateral del PKK de 1999 ns a 2004.

El 2003 el ParQt Popular DemocrQc (HADEP) s illegalitzat.

Escalada violncia entre 2004 i 2009.



2009: Conversacions dOslo entre govern turc i PKK. Treva de la guerrilla.

Illegalitzaci del ParQt de la Societat DemocrQca (DTP), milers de presos polQcs.

La treva es trenca el maig de 2010 i les converses dOslo es dinamiten el juny de 2011 desprs dun atac del PKK.

ParQt Pau i Democrcia (BDP) i HDP.

Atacs de Pars amb la mort de Sakine Canzis.

Nova i darrera treva: Mar de 2013.

El confederalisme democrQc dcalan.

BIBLIOGRAFIA TALLER ISLAM POLTIC

LVAREZ-OSSORIO, I. i GUTIRREZ, I. (2011). Informe sobre las revueltas rabes. Madrid: Ediciones del Oriente y del Mediterrneo. BALTA, P. (1994). El gran Magreb: desde la independencia hasta el ao 2000. Mxico; Madrid: Siglo XXI Editores BASSETS, LL. (2012). El ao de la revolucin. Madrid: Taurus. CAMAU, M. (1989). La Tunisie. Pars: Presses Universitaires de France, p. 52. CIDOB. (2011). Bibliografas Lderes Polticos: Zine El Abidine Ben Ali. http://www.cidob.org/es/documentacio/biografias_lideres_politicos/africa/tunez/zine_el_abidine_ben_ali DAWISHA, A. (2013). The Second Arab Awakening: Revolution, Democracy, and the Islamist Challenge from Tunis to Damascus. New York: W. W. Norton & Company, Inc. GARRIDO, A. (2013). La sacudida rabe: fractura histrica y tradicin. Barcelona: Icaria. GIR, X. (2004). Esbotzada de barreres en la cobertura de la guerra a lIraq. Quaderns del CAC. LPEZ GARCIA, B. (1989). Poltica y movimientos sociales en el Magreb. Madrid: Centro de Investigaciones Sociolgicas. Siglo veintiuno de Espaa. MAHJOUB, A. (2006). Tnez 50 aos despus de la independencia: una experiencia paradgica?. Afkar Ideas, Primavera / Verano 2006, p. 78-81. NAR, S. (2011). La leccin tunecina. Barcelona: Galaxia Gutenberg (2 edicin). NORTH, G. i ROCKWELL, L. (2011), Truth II. RODRGUEZ, O. (2012). Yo muero hoy. Las revueltas en el mundo rabe. Barcelona: Debate. SAID. E.W. (2005). Cubriendo el islam. Cmo los medios de comunicacin y los expertos determinan nuestra visin del resto del mundo. Traduccin de Bernardino Len Gross. Barcelona: Debate. SAID. E.W. (1991). Orientalisme. Identitat, negaci i violencia. Vic: Eumo. SEGURA i MAS, A. (1994). El Magreb: del colonialismo al islamismo. Barcelona: Universitat de Barcelona. SEGURA i MAS, A. (2013). Estados Unidos, el islam y el nuevo orden mundial. Madrid: Alianza Editorial.

BIBLIOGRAFIA i FILMOGRAFIA ESTAT ISLMIC Significat bandera Estat Islmic http://time.com/3311665/isis-flag-iraq-syria/ Qu s Estat Islmic? http://www.bbc.com/news/world-middle-east-29052144

Orgens de lEstat Islmic en les presons dels EUA a lIraq http://www.theguardian.com/world/2014/dec/11/-sp-isis-the-inside-story El poder de lEstat Islmic http://www.sapiens.cat/ca/notices/2015/01/el-poder-de-l-estat-islamic-4959.php Estructura i funcionamient de lEstat Islmic http://www.nytimes.com/interactive/2014/09/16/world/middleeast/how-isis-works.html http://www.pbs.org/wgbh/pages/frontline/iraq-war-on-terror/rise-of-isis/who-runs-the-islamic-state/ Cockburn, P. (2015). ISIS. El retorno de la yihad. Ariel. http://www.casadellibro.com/libro-isis-el-retorno-de-la-yihad/9788434419247/2408412?utm_source=Criteo&utm_medium=Retargeting&utm_campaign=8705

Articles AFKAR IDEAS http://www.iemed.org/observatori/arees-danalisi/arxius-adjunts/afkar/afkar-ideas-43/Califato_terror_JeanPierreFiliu.pdf http://www.iemed.org/observatori/arees-danalisi/arxius-adjunts/afkar/afkar-ideas-43/EstrategiaUSA_EI_FawazGerges.pdf http://www.iemed.org/observatori/arees-danalisi/arxius-adjunts/afkar/afkar-ideas-44/Periodistas%20en%20zonas%20de%20conflicto_JordiBertran_afkar44.pdf Entrevista a Dolors Bramon, professora de Estudis rabs i Islmics de la Universitat de Barcelona http://www.ara.cat/premium/societat/DOLORS-BRAMON-LEstat-Islamic-son_0_1216078424.html

Documentals sobre Estat Islmic: Vice News https://www.youtube.com/watch?v=AUjHb4C7b94 http://www.pbs.org/wgbh/pages/frontline/rise-of-isis/ http://www.nytimes.com/video/world/middleeast/100000003240417/the-evolution-of-isis.html

Blogs dexperts i analistes recomanats: http://www.aymennjawad.org/ http://www.joshualandis.com/blog/ http://wallstreet.cat/category/gabriel-garroum-pla/ http://www.brookings.edu/experts/listerc Solucions ms enll de lacci militar http://www.ara.cat/premium/internacional/EUA-busquen-estrategia-lEstat-Islamic_0_1219678138.html Comparaci Estado Islmic vs Al-Qaida http://english.al-akhbar.com/node/21352

Kurds i bibliografia

Documents