-
ara.cat DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012
http://mestres.ara.cat http://criatures.ara.cat
MANOLO GARCÍAEVERYSUNDAY8 PAGES
IN CATALANAND ENGLISH
CADADIUMENGE8 PÀGINESEN CATALÀ
I ANGLÈS
Estils musicals: pop, rock i ‘reggae’Som el que mengem: els
cítricsTambé Un nou capítol de SiniamonAlso A brand new chapter of
Siniamon
Suplement
especial
24 pàgines amb t
ot
el que heu de sab
er
sobre eljoc i amb
mil
i una propostes
per regalar
Jugar peraprendre
Jugar percréixer
-
c4 aracriatures DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012 ara
per anar-les passant d’unalumne a l’altre, perquèquan l’agafin
diguin elsnoms dels colors. O fanjocs de memòria sobrecamps
semàntics(com el joc de rot-llana del PareCarbasser) peraguditzar
lamemòria,com ara dir irepetirparaulessobre un temaescollit. Si
unalumne començadient el nom pera,el següent haurà de dirpera i
afegir-hi una altrafruita. I així anar passantun per un. Perd qui
norecorda els noms de totesles fruites dites anterior-ment a
ell.
A l’hora de fixar-se enquina joguina triar per als
Jugo... i aprencTRINITAT GILBERT
Si juguen, aprenen.Si quan acabenl’escola les criatu-res tenen
una
estona per jugar, pairantot el que han après aclasse, perquè la
millormanera d’assimilar elsconeixements és jugant.Per això, “la
prioritatsempre és jugar i no lesactivitats extraescolars”,afirma
Imma Marín,directora de Marinva(www.marinva.es).Després d’una
jornadaescolar, “no poden fer dueso tres hores més d’anglès ode
repàs, perquè no tin-dran temps per jugar, queés quan s’assenta tot
el ques’ha après durant el dia”,repeteix Marín. Una altrahistòria,
assenyalal’experta de joc i educació,
és que les extraescolars nosiguin imposades i que, amés, siguin
lúdiques demena. “Una extraescolarde futbol, de patinatge o
dequalsevol altra activitatlúdica serviria com amoment necessari
per alcreixement de la criatura”,afirma.
Per aquest motiu,molts professors hanincorporat el joc a
l’aulacom a estratègia d’ense-nyament, perquè la neu-rociència ha
demostratque l’aprenentatge mai noés passiu. “Esclar ques’aprèn
abans i millor si esfa de manera activa, i node manera passiva,
quevoldria dir estar assegut,escoltant, prenent notes ientendre-ho
tot de cop”.Així, per exemple, hi haprofessors d’idiomes quefan
servir pilotes a l’aula
La nina, la pilota, el cotxe. Són tres de les joguines que
perduren al llarg del temps, com els jocsde taula. És així perquè,
a banda de divertir, ajuden al desenvolupament físic, psíquic,
afectiu o social de lacriatura. Us presentem una selecció de
joguines tenint en compte l’aprenentatge que aporten
fills o elsnebots, Imma Marínafirma que tan importantés una
pilota com unanina o un joc de construc-ció. I tant se val que
siguiper a un nen o per a unanena. Tots els jocs apor-
ten elements dequatre de les
àrees amb lesquals han decréixer elsinfants:física (saltar,
córrer, bellu-gar-se), psí-
quica (pensar,expressar-se), afec-
tiva (sentiments i la sevaexpressió) i social.
I, curiosament, “lesjoguines educatives, queensenyen un
aprenen-tatge escolar, no són lesmés importants”, creuMarín. I, si
no, “fixem-nos en les joguines quehan perdurat al llarg delsanys”.
La nina, la pilota,la baldufa, els jocs detaula. “Són els jocs
quehan connectat ambalguna de les quatreàrees de coneixement
a la portada
Una guia per triar en funció de l’edat
Entre 6 mesos i 1 anye
És l’etapa de la psicomo-tricitat fina, per tant,jocs com els
encaixos sónideals. També els jocs dereconeixement de colorsi de
formes (Hape iEduco són dues de lescases de referència).També els
jocs de magne-tisme o els jocs per albany, en què hi ha mil iuna
propostes sugge-rents. Els colors per pin-tar les rajoles,
ques’esborren amb l’aigua, oles peces de goma ques’hi enganxen i
confor-men granges, escoles. Talcom explica YvonneManzano, de
Barruguet,
“amb aquests jocs, comels instruments demúsica per a
l’aigua,l’estona de la banyera esconverteix en un tempsmés de
joc”.
Entre 0 i 6mesose
Els professionals de Bar-ruguet (www.barru-guet.com),
Oldteddys(www.oldteddys.com)
iStocksdidactic(www.stoksdidactic.com)ens ajuden a fer una
triad’idees de joguines perregalar en funció del’edat de la
criatura. Perals primers mesos devida els objectes estrellasón els
tradicionalssonalls, sonalls mossega-dors, mantes de desco-briment,
“que són senso-rials per estimular elssentits”, com explicaYvonne
Manzano, de labotiga Barruguet. Tambéels anomenats dudus,peluixos
suaus, i elsninos que cada cop queels toquen fan sorolls.
Entre 1 i 3 anyse
És l’edat dels jocs manu-als, perquè compaginenla destresa i
habilitatmés les ganes de fer acti-
vitats de
manera autònoma. Unade les novetats d’aquestany és el joc de
construc-ció El Nan Casteller(elnan.cat), amb 40peces de fusta,
quereprodueix 37 castellers,2 acotxadors i 1 enxa-
neta, que, gràcies alsangles rectes i a l’esta-bilitat, fan que
espuguin apilar i encai-xar. Altres propostessón els balancins,
elstricicles, els carretsque són jocs de cons-trucció alhora,
lesmotos (de fusta, com
les que proposa Barru-guet, que són ergonòmi-ques, perquè està
pensatperquè les lumbars nopateixin els sotracs quans’hi corre) o
bé els cami-nadors. David Nuri,director de màrquetingde
Stocksdidactic,explica que “la joguinaque té més èxit enaquesta
franja d’edat ésla de fruites fetes defusta amb peces engan-xades
amb velcro, i ques’acompanyen amb unasafata i un ganivet
peranar-les tallant”.
JOC D’AIGUA DE TASSES.Les tasses tenen foradetsper on caurà
l’aigua il’aneguet sura. PREU 13,40 €
EL NAN CASTELLER d’Essential Minds. PREU: 39,95 €CAPA DE DRAC de
Barruguet. PREU: 26,55 €CAIXA DE FORMES de Barruguet. PREU: 16,10
€APILABLES DE COLORS per crear un arc de SantMartí amb les peces de
diferents colors i diferentsmides (de Barruguet). PREU: 18,90 €FLAP
VERMELL. Un caminador de passeig. PREU: 125 €
que necessita una per-sona per créixer”. Pertant, de vegades, la
millortria és la més senzilla,aquella en què el que pre-domina és
la diversió.
Justament l’AdriàCaba, de 2 anys i mig, jugaamb les joguines
mésclàssiques, les de sempre,però té una predilecciómarcada pels
cotxes, elscamions i els trenets. Pertot el que tingui rodes
iimpliqui moviment. Sem-pre porta cotxets petits ales butxaques i
qualsevolmoment i qualsevol llocsón bons per fer-los ser-vir. No
són joguines espe-cialment educatives, peròmentre hi juga, es
potcomprovar com deixaanar la imaginació acom-panyant els cotxes
per mili un camins i superant mili un obstacles.e
‘La casadel Mic’
A PARTIR DELS 3 ANYSA quina criatura no li agrada tenir el
seupropi refugi? Una de les novetatsd’aquest any és la caseta del
Mic, elsimpàtic personatge del Club Super3.Una casa de fàcil
muntatge,preparada per a les criaturesa partir de 3 anys, que
téporta i finestres
Joguines, edat i aprenentatge de la canalla
-
5caracriaturesara DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012Entre 3 i 5
anyse
És l’edat en què esprodueix l’explosió deljoc simbòlic. A
partirdels 3 anys, les criaturescomencen a ser consci-ents de què
vol dir dis-fressar-se, per això lesdisfressessón unabona
proposta. També lescases de nines, les pissar-res per fer de
professorsd’escola o els bancs detreball (per picar ambmartells,
per descargo-lar) seran garantia d’èxit.Segons explica
YvonneManzano, de Barruguet,entre els 3 i els 5 anys ésuna edat en
què nens i
nenes juguen a tot. Tantse val que un nen juguiamb una nina o
que unnena jugui amb un camióo un cotxe. “Potser apartir dels 4
anys sí queens trobem que els nens,especialment, ja tenenmolt clar
que no volenjugar a nines”, explicala Yvonne.
VESTIT BELLA DORMENT. PREU: 37,60 €VESTIT DE PRINCESA I MÀSCARA.
PREU: 51,05 €CASA DE NINES. 258,50 €CASETA DE FUSTA AMB DUES
PLANTES I GOLFES. Té
5 habitacions, finestres i porta. L’oberturaés de llibre i la
teulada obra
cap a dalt. PREU: 51,05 €CUINA BLANCA. PREU: 110,15 €
NEVERA. PREU: 105 €
Entre 4 i 7 anyse
Els jocs de sociabilitzacióo d’imitació del món sónels preferits
en aquestaetapa. Els bressols, elsarmaris, les trones dejoguina,
els canviadors,els vestidors, el super-mercat, la floristeria,la
boutique, el quiosc,la cuineta, l’escola,els forns de pa.
Com a novetat,Barruguet presenta Pun-teria Pirata, que
estàcompost per la disfressade pirata de l’oest (fàcilde posar,
talla única) iuna ballesta que no dis-
para, sinó que és un paamb una ventosa. Enaquesta mateixa etapa,
lanovetat de Barruguettambé és l’armari de dis-fresses, per
tenir-les benendreçades i a l’abast. I elmoble de cupcakes
(mag-dalenes), amb els com-plements i el llibre dereceptes. La
ciutat, lapeixateria, el forn i elminiatur, que vol imitarles
antigues casetes defusta que es penjaven a laparet i endreçaven
lesjoguines petites. “És unjoc que fomenta l’ordre ila cura per les
joguines”.
Per la seva banda,Iolanda Zapata,d’Oldteddys
Company(www.oldteddys.com),distribuïdora de jogui-nes, recomana els
jocs dela taula de la marca ale-manya Habba(www.habba.de), quetenen
propostes fins i totper a criatures a partirde 2 anys. Són jocs
departides curtes, queensenyen a respectar el
torn, a més d’aprendre lacooperació perquè no éscompetitiu.
Per als més grans,també hi ha jocs d’estra-tègia, com els
Víkingsferotges, que és d’estratè-gia i apostes, i La dansade l’ou,
que agrada apetits i grans per l’habili-tat que cal demostrar. Iuna
proposta més, el jocDucats dels pirates,d’estratègia i sort.
PEIXATERIA. PREU 220€ARMARI DE DISFRESSES. PREU: 120 €MINIATUR.
PREU: 98€
Mr. PotatoA PARTIR DELS 3 ANYSTot un clàssic que fa 60 anysi que
té el rècord d’unitats venudes,amb més de 100 milions en 50
països.Una joguina ideal per desenvoluparla psicomotricitat i la
imaginació de lescriatures que poden anar canviant
l’aspecte del Sr.Patata
-
c6 aracriatures DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012 araA partir de
8 anyse
Una recomanació són elsjocs de la casa Hape, unalínia ecològica
que pro-posa manualitats per feruna estació meteorolò-gica, per fer
titelles ocollarets de paper ambpapers reciclats.
Dintre de les joguinesecològiques, Hape tambéproposa cotxes de
fusta
de bambú, de plantaciópròpia i amb packagingecològic també, que
ésuna proposta per a totesles edats per la innovacióde la
joguina.
Per a aquesta franjad’edat la casa Habbatambé proposa jocs
deconeixement, com ElsPaïsos del Món, Els Pira-tes Matemàtics i El
3x4
plas! (aquest últim ésmolt útil per fer unarepassada a les
taules demultiplicar).
Per la seva banda, lacompanyia Stocksdidac-tic recomana per
aaquesta edat els jocs peraprendre conceptes deciència o biologia,
comara la capsa d’experi-ments de volcans.
ECO PAPER RECICLAT. Peraprendre a fer paperreutilitzant-ne
d’antic.PREU: 9,85 €
ECO MONSTERPLASTIC. Un jocque permettransformar lesampolles i
lesllaunes buides endivertits robotssobre rodes. PREU 9,85 €
a la portada
Joguinesen xifrese
10%Segons l’AssociacióEspanyola de Fabricantsde Joguines, la
vendade jocs aquest any patiràuna caiguda del 10%.e
960Tenint en compteel descens, es calculaque el sector vendràper
un valor aproximatde 960 milions d’euros.e
400Per contra, s’esperaque les exportacionsde joguines
fabricadesa Espanya superin els 400milions d’euros, amb
uncreixement d’entreel 8% i el 10% respecte ales xifres assolides
el 2011.
Hi ha jocs que handesaparegut,però n’hi ha quees mantenen i
que passen d’avis a néts.És el cas dels escacs, quetenen més de
mil anys devida, i 400 amb el formatactual (amb la damapoderosa),
explica OriolComas i Coma(www.comas-coma.com/cat), col·lecci-onista
de jocs de taula iexpert en jocs. També hoés del parxís, que va
néi-xer a l’Índia fa 400 anys iva entrar a Occident el1860. O el
joc de l’oca, queté 300 anys.El Monopoly tambéarriba ja als 70 anys
devida, i va ser el primer ainventar les targetes de lasort, que
molts altres jocshan incorporat després.“El Monopoly és un
jocd’especulació immobilià-ria, agressiu, que aniràquedant relegat
pelCatan, que té 15anysd’exis-tència,però
queconver-teixl’especula-ció ennegocia-ció”,explical’Oriol.
El Backgammon, amb2.000 anys d’existència, eldòmino i les cartes
sónaltres jocs que suportende meravella el pas deltemps.
Curiosament, eljoc de les cartes, un inventxinès, va entrar a
Europaper Barcelona.Oriol Comas i Coma asse-gura que els jocs
estanvivint un moment dolçactualment, perquè lacrisi els ha situat
damuntde la taula. “Hi ha unrenaixementde la creativitat, s’hi
jugamés perquè permetpassar tardes senceresa cost zero”.e
Per a més informacióeFestival de Jocs de Taula Dau
Barcelona(www.totsobredaubarcelona.info), al carrer deSant Adrià,
20. De 10 del matí a vuit del vespre,sense interrupció i entrada
lliure. Hi ha jocs per agrans i petits, tradicionals i
contemporanis, amb elsautors dels jocs que ensenyen les seves
creacions.ePer trobar joguines en català:www.jocsijoguines.cat
Aquesta pàgina web conté un apartat ambl’explicació de per què
és important que lescriatures juguin en el seu idioma, enaquest cas
el català: “A través del jocels infants es relacionen i coneixentot
allò que els envolta”.ePer saber quina és la joguinaadequada segons
l’edat de la criatura:www.marinva.es i
tambéwww.aciertaestanavidad.com
TetrisBlocks
A PARTIR DELS 5 ANYS
Els seguidors del Tetris estan
d’enhorabona, perquè el mític
videojoc de puzzle s’ha convertit
en un joc de taula apte per a tota
la família. Una novetat d’Educa
per posar a prova l’agudesa
visual i els reflexos de gransi petits
Jocs que passend’avis a néts
TRADICIÓ. Els jocs defusta guanyen mercat.
-
c8 aracriatures DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012
araInfància
MÒNICA LÓPEZ FERRADOFOTO: GETTY IMAGES
Al menjador decasa de la Lluna,que té tres anys,fa dies que
hi
navega un vaixell pirata.En realitat, és la banyeraon la seva
mare la rentavaquan era un nadó. L’hihavien deixat a un amic iquan
els hi va tornar a ellali va aparèixer davant delsulls la millor de
les aven-tures. Hi ha enrolat elsseus ninos preferits, alsquals ha
posat un impro-visat pegat de pirata al’ull: un gomet dels que
faservir a l’escola per alstreballs manuals. El teles-copi és un
tub de paper devàter, esclar. Un clàssic.Els pares de la Lluna,
elMarc i la Dolors, estanal·lucinats: tantes jogui-nes que té i ara
resultaque la vella banyera és lamés fascinant.
A les criatures jugar elsés innat i saben treurejocs de cada
cosa. És en elnostre ADN, ja que, per alnostre
desenvolupament,jugar és gairebé tannecessari com menjar. Defet, la
convenció sobre elsdrets dels infants del’ONU reconeix el dret
ajugar com a fonamental.Jugar és una font inesgo-table de plaer,
alegria,descobriments, repte isatisfacció, que permet uncreixement
equilibrat delcos, la intel·ligència,l’afectivitat i la
sociabili-tat, explica el manifest delDia Internacional del
Jocimpulsat per l’AssociacióInternacional pel Dret alJoc (IPA) i
l’Associació de
Ludoteques, Ludotecaris iLudotecàries de Catalu-nya (AtZar). Un
nen quejuga és un nen sa.
Salut física i mentalDilluns, dimecres i diven-dres, piscina.
Dimarts idijous, música. A l’agendade molts nens no hi haespai per
jugar. Sovint,molts pares donen mésprotagonisme a la forma-ció
acadèmica i a altresactivitats extraescolarsque al temps per
jugar,quan, en realitat, el joc ésbàsic per al desenvolupa-ment
intel·lectual. És unasituació freqüent, fins alpunt que fins i tot
l’Acadè-mia Americana de Pedia-tria compta amb un docu-ment adreçat
alspediatres en què se’lsdemana que des de lesconsultes procurin
incen-tivar que els pares deixinals nens espai per a l’oci.
“Els nens que no juguenprou no adquireixen com-petències
emocionals isocials”, afirma PetraMaría Pérez
Alonso-Geta,catedràtica d’antropolo-gia de l’educació a l’Insti-tut
de Creativitat i Inno-vació Educativa de laUniversitat de
València.
Aquesta investigadoraha fet estudis en què hacomparat el
desenvolupa-ment de nens que juguenpoc i nens que juguenmolt. Jugar
és un antídotcontra la depressió,l’aïllament i la intoleràn-cia.
Els que juguen méstambé exerciten les seveshabilitats cognitives i
ren-deixen més a l’escola. Através del joc, els nenss’apropien del
món, ente-nen les regles que elgovernen, poden arribar acreure en
ells mateixos ientendre els altres.“Totes les cries, des delslleons
fins a nosaltres,juguem des de ben petitsperquè té una funciósocial
i perquè contribu-eix al desenvolupamentfísic”, explica
PérezAlonso-Geta. “Quan etspetit, per sobreviure en elteu entorn
has d’adquirirles formes de conductadel món social. En el jocde
representació les cria-tures sempre imiten.Quan una mare renya
unnen, ell va i renya igual elsseus ninos”,
afegeixl’especialista.
D’altra banda, no hi hadubte que jugar és unexercici físic
excel·lent.Els nens necessiten cór-rer, saltar, anar amb bici-cleta
o enfilar-se per
Els beneficissocials del jocDret dels infants, deure dels
pares
potenciar la seva psico-motricitat. A més, la pre-valença del
sobrepès éssuperior en els nens queno juguen, que passenmassa hores
asseguts,sovint veient la televisió.Tres de cada deu nenspateixen
obesitat, segonsdades de la FundacióThao. A més de la dieta,
lafalta d’hores de joc tambéhi influeix.
Habilitats socialsJugar a la corda i haverd’esperar el torn.
Pensarbé on amagar-te perquèno et trobin. Haver derenunciar al teu
joc prefe-rit perquè els altres volenfer una altra cosa.
Perdrejugant a bales. El joc per-met viure situacions ambles quals
s’aprèn sobre lavida mateixa. “A tolerar lafrustració, a dilatar la
gra-tificació, a saberesperar-te perobtenir el que vols,a negociar
amb elsaltres perquè nosempre es farà elque vols, a auto-
RUTINES. Fins i tot l’hora del bany pot ser unaoportunitat per
estimular la creativitat amb el joc.
Jugar és innaten les criaturesi, per tant,troben jocsarreu i
ambqualsevol cosa
Els expertsvinculen lescompetènciesemocionals isocials amb
l’altaactivitat lúdica
“L’infant gaudirà plenament d’esbarjo i de jocs, que hauran
d’estarorientats a les finalitats perseguides per
l’educació”Declaració dels Drets de l’Infant. Nacions Unides,
1959
‘Reciclai guanya’A PARTIR DELS 6 ANYS
Amb la idea d’educar en la sostenibilitat
i l’aprofitament de les deixalles, Abacus
Cooperativa ha desenvolupat divertits
jocs de recorregut que
ajuden a familiaritzar
les criatures ambel món del
reciclatge
-
9caracriaturesara DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL
2012controlar-te”, detallaPérez Alonso-Geta.
Hi ha jocs de regles,que permeten aprendremoltes de les
normesindispensables per anarpel món. I a prendre deci-sions.
Jugant a pedra,paper, tisora, per exem-ple, cal decidir què triar
ijugar-se-la. Els jocs sim-bòlics, com ara jugar apares i mares,
metges onines, no només els per-meten imitar i assajaramb el món
dels adults,sinó també exterioritzarels seus conflictes
emoci-onals. Mentre juguen, elsnens aprenen a reconèi-xer i
verbalitzar les sevesemocions. Una nena querenya la nina o un nen
quefa que es barallin els seuspetits clics poden estarreproduint
situacions quehan viscut. De fet, la terà-pia psicològica amb
nenses fa jugant amb ells ambfiguretes, convidant-los arecrear
situacions demanera que acabenexpressant en el joc el queun adult
explicaria al psi-còleg de paraula.
Coses o personesActualment ja no cridal’atenció que Nadal
rereNadal, la televisió s’omplid’anuncis de joguines,d’objectes que
es presen-ten com l’única alterna-tiva d’oci per a les criatu-res,
quan per ellesmateixes poden crear ijugar amb objectes iamics
invisibles. Va serl’any 1955 quan alsEstats Units es va obrirpas al
consumisme queavui regeix el món del
joc infantil. Quanes va donar el
tret de sortidaal concepte
“jugar ambcoses” en
lloc de “jugar entre nosal-tres”. Aquell any es vacomençar a
emetre a latelevisió dels Estats Unitsel primer xou exclusiva-ment
infantil, The MickeyMouse Club, i l’empresaMattel, que va ser un
delsseus patrocinadors, vaaprofitar el programa perincloure anuncis
durantles festes de Nadal. Peròles joguines, tot i ser unaeina, no
són indispensa-bles. No cal perdre de vistala imatge del nen a qui
hanregalat un munt de jogui-nes i s’acaba divertint ambles caixes
buides.
Jugar també aguditzala creativitat i el fetd’haver-se d’explicar
elspermet desenvoluparmillor el llenguatge. “Commés aprenen és quan
se’lsdeixa sols en un espaisense perills i que es mun-tin la seva
pròpia histò-ria”, apunta Pérez Alonso-Geta. El joc lliure,
senseregles, en espais oberts,estimula la imaginació.Els permet
convertir unarbre en una casa o ungrapat de sorra i aigua enun
pastís per a una festa.No cal perdre de vista quela falta d’espais
a l’airelliure adients fa impossi-ble que molts nens
puguindeixar-se anar amb aquesttipus de joc.
Jugar sol també enri-queix, però és una opció
més. La intimitat entre elnen i un objecte pot ferque es
plantegi preguntesper ell mateix, que es con-centri i es relaxi.
Però maipot substituir tot allò demés que també aportajugar amb
altres nens.“Aprendre normes és unprocés democràtic, calfer-ho amb
iguals de lamateixa edat”, diu PérezAlonso-Geta. “Un video-joc, per
exemple, mai potplantejar els reptes i lanecessitat d’aplicar
leshabilitats cognitives quecal quan es juga ambaltres nens”,
afegeix.
El joc entre pares i fillstampoc pot substituir elque aporta
jugar ambaltres nens, però és neces-sari perquè enforteix
elslligams familiars. Elsespecialistes recomanenque cada dia els
paresdediquin una estoneta ajugar amb els seus fills.Tenir temps
per compar-tir és el millor regal queels pares poden fer alsfills.
Fins i tot hauriend’estar amb ells a l’hora dedecidir quines
joguinescomprar o demanar alsReis. Cal ensenyar-los adonar valor a
les joguines.Per això cal aconseguirque les desitgin, queaprenguin
a esperar laseva arribada i que raoninperquè volen una cosa ino una
altra.e
BENEFICIS. El joc ensenyamoltes coses, sobretot
quan es fa en grup,i a més ajuda a garantir
una salut física i mentalmés bones.
CRÉIXER. Mentre juguen, les criatures aprenen areconèixer i
verbalitzar les seves emocions.
‘Mimaravillosofashion book’A PARTIR DELS 8 ANYS
Un llibre de Coco Books quefomenta la creativitatconvidant les
criatures apintar unes il·lustracionsque homenatgen la modade tots
els temps i llocsdel món
-
c10 aracriatures DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012 ara
Bones condicions de jocCom aconseguir-lese1Interessar-nos per
les seves aficions i compartir-lesamb ells.e2Acompanyar el
joc.e3Crear un clima càlid i tendre.e4Afavorir el sentiment de
confiança.e5Reconèixer i apreciar els sentiments que s’expressenen
el joc.e6Ajudar-los a fer més reals les seves fantasies.e7Permetre
les joguines fortuïtes, estimular lesjoguines inventades i
seleccionar les que comprem.e8Tenir cura de la salut i el
manteni-ment de les joguines: ordenar-les,cuidar-les,
netejar-les.e9Dedicar-los temps. Buscarcomplicitats.e10Facilitar
espais i tempsper jugar, companysamb qui fer-ho ijoguines
seguresamb les qualsjugar. (Font:IPA/AtZar)
En família
La Lluna iels parts
He conegut uns quants professionals sanitarisconvençuts que els
dies de lluna plena hi hamés parts. Ho saben per experiència
personal,ho han vist amb els seus propis ulls, repetida-ment, en
llargues nits de guàrdia a la materni-tat. Molts professionals, als
Estats Units i endiversos països europeus, tenen la
mateixaconvicció.
eNo hi ha cosa més fàcil de comprovar. Només calcomparar les
estadístiques dels parts amb un ca-lendari. S’ha fet, repetidament.
No hi ha relació. Elspartidaris d’aquesta teoria citen sovint un
estudifrancès (Guillon, 1986) que trobava una petita re-lació entre
sis milions de naixements. Obliden dir,però, que aquell estudi va
trobar precisament menysparts en la lluna plena i més parts a la
lluna nova(quan no es veu la Lluna). I que la diferència era
moltpetita, 2.322 contra 2.315 parts al dia. Impossibled’apreciar a
simple vista en una nit de guàrdia al teuhospital. Una dotzena més
d’estudis, als EUA, Ità-lia, l’Índia, Moçambic... no hi han trobat
cap dife-rència. El més gran no l’han fet metges, sinó un
as-trònom, Dan Caton, sobre 45 milions de naixementsals Estats
Units. Res de res.eI aleshores, ¿com és possible que tants
professio-nals estiguin segurs que els dies de lluna plena hiha, no
un petit increment, sinó pràcticament el do-ble o el triple de
parts? Això ens obre una porta so-bre el funcionament de la ment
humana i la gèneside les supersticions, els estereotips i els
prejudicis.Imagini una nit a l’hospital. Habitualment hi ha
unnaixement cada dues hores, però aquesta vegadahan arribat cinc
dones de part pràcticament alho-ra. Algú diu “Avui tindrem feina,
deu ser la lluna ple-na”. ¿Creu que algú obrirà la finestra o
sortirà al car-rer per comprovar com està la lluna? Dos metges,dues
llevadores i cinc estudiants han sentit el co-mentari i el
recordaran tota la vida. És una prova,encara que ningú hagi vist la
Lluna. (I si algú la ve-iés, esclar, pot coincidir; un de cada
quatre dies sónde lluna plena).eImagini’s ara un altre hospital.
Algú mira per la fi-nestra i fa el comentari “Hi ha lluna plena,
avui tin-drem feina”. Però la feina és l’habitual, o potsermenys.
Algú farà el comentari “És estrany, tantspocs parts, amb lluna
plena”, i tots els que ho sen-tin ho recordaran no com una
refutació, sinó comuna confirmació del mite. Un altre dia, en una
nitsense lluna, sis parts seguits: “Quina feinada, ni quehi hagués
lluna plena!” També és una prova. Quancreiem una cosa, tot,
exemples, casos, coincidènci-es i excepcions, tendeix a confirmar
la nostra cre-ença. En medicina, en religió, en política, en
tot.
Carlos González és doctor en pediatria
CarlosGonzález
Famílies... parlem-ne
Fas carade cansada!
Aquestafrasetansenzillaésmoltfreqüentquanveiemlacarad’al-guna
persona que reflecteix elcansament del dia, sigui la de la mare,el
pare, l’àvia o l’avi o la de la
criatura.Peròpràcticamentnomésladiuenlespersonesadultesiraramentespotsen-tir
en boca de les criatures si no és perreferir-se al propi cansament:
“Ja nopucmés”.Laqüestióéssisomcapaçosde crear un espai que ensenyi
als nensasabermirar,perquèpuguinentendreel perquè d’aquesta frase
més enllàd’aquellaveuadultaquenoparadere-petir frases com “Les
criatures donenmolta feina”, “Endreça que ja no pucmés” o “Sempre
ho he de fer jo”.
Segurament seria interessant afa-vorir un canvi de perspectiva i
donarpeu a despertar en les criatures l’in-terès d’observar per
veure què passaal voltant. Qui hi ha, què passa, què esfa i
sobretot què cal fer. Tot plegat perdonar la possibilitat de
participar –ino de manera excepcional– en el diaa dia malgrat el
cansament. És certque no és fàcil, especialment en edatsmolt
primerenques i, a més, cal acom-panyar aquest aprenentatge tot
en-senyant a mirar les persones: “Hasvist que l’àvia camina a poc a
poc? Se-gurament està cansada”; “Has vistque la mare quan ha
arribat a casa ne-cessitava seure una mica?”; “Segura-ment el pare
deu estar cansat desprésde fer...” i altres petits comentaris
quetenen un final diferent: “Podem fer-ho nosaltres”, “Si ens
afanyem, quanarribin cansats ja estarà fet” i altrespetites
decisions que comportenaquesta actitud d’estar a casa.
Llavors sí que podrem sentir la ve-ueta que, amb tendresa,
sensibilitati capacitat d’observació, sap expres-sar què veu. No es
tracta només de feruna demanda o exigir que les criatu-res
assumeixin una responsabilitatque no tenen (endreçar o
col·laborar)només per disminuir el cansament,sinó d’afavorir
l’aprenentatge de po-sar-se en el lloc de les altres persones.Així,
probablement podríem diluiraquells comentaris tan habituals
queasseguren que les criatures d’avui diasón egoistes, només
exigeixen i noparticipen en el dia a dia. I és que nohem d’oblidar
que, en definitiva, res-ponen i actuen per allò que se’ls dei-xa
fer. Res ve donat de naixement, imenys aquestes situacions,
aquestesrespostes i aquesta implicació. No-més les aprendran
fent-les i entenentels motius pels quals es fan. Més em-patia i
menys rivalitat.
M. Jesús Comellas
Maria JesúsComellas ésdoctora enpsicologiai pedagoga
Infància
‘Liga, el juego’A PARTIR DELS 10 ANYSPer a la canalla que frisa
per tot el queté a veure amb el món del futbol i laLliga, un joc de
Borrás que els permetràfer d’entrenador, fitxar i cedirjugadors,
establir sistemes dejoc... per convertir-se en elmànager del millor
equipdel món. Tot des de lataula de casa
10 motius per jugarEls beneficis del joce1Desperta la
curiositat, el motor de l’aprenentatge.Qui no és curiós no
aprèn.e2Permet relacionar la satisfacció i el fet de passar-s’hobé
amb l’acceptació de reptes i relacions socials.e3Implica acceptar
reptes i, per tant, fomenta l’instintde superació.e4Contribueix a
crear confiança en un mateix,a l’autoconeixement i a millorar
l’autoestima.e5Quan es juga cal prendre decisions. És una
maneranatural, delimitada i protegida d’assajar la futuravida
adulta.e6Crea defenses contra la frustració. No semprees guanya i
cal aprendre a acceptar les derrotes.e7Ajuda a acceptar les pautes
de convivènciai a interioritzar-les.e8Permet als infants expressar
i treure enforasentiments que els preocupen i els poden
neguitejar.e9Socialitza. Cal escoltar els altres,
expressar-se,compartir i negociar davant els
conflictes.e10Desenvolupa el llenguatge. Mentre juguen,els nens
xerren molt, fins i tot quan estan sols.Així enriqueixen el
vocabulari i aprenen a posarparaules a les imatges. (Font:
Marinva)
-
c12 aracriatures DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012
araAdolescència
Juguen, elsadolescents?
AINHOA BOIXFOTO: HOMOLUDICUS VALÈNCIA
Són les 16.30 h d’undivendres. Falta,exactament, mitjahora
perquè
HomoLudicus Valènciaobri les portes i el mateixtemps perquè
joves dediferents edats i punts dela ciutat comencin a dei-xar-se
caure per degoteigen aquesta botiga de jocsde taula que pren el nom
ila filosofia d’HomoLudi-cus, una editorial d’Euro-games i ludoteca
amb seua Granollers. JuanmaCosta, el responsable decoordinació de
projectesd’aquest establiment i undels encarregats d’aten-dre les
persones que s’hiacosten, no disposa dedades exactes sobre elnombre
d’adolescentsque hi entren diàriament,però sí d’una certesa:
elsjoves de 12 a 18 anys, laamajoria nois, són una
partimportantíssima de la cli-entela d’HomoLudicus.Segons ens diu,
els mésgrans, que tenen més de16 anys, solen decantar-seper jocs de
més compo-nent estratègic i de com-plexitat, amb un ingredi-ent
educatiu i de gestió derecursos important, compoden ser Carcassonne
iColonos de Catán i que,fins i tot, poden reproduir
partides de rol com Ark-ham Horror. Els mésjoves, d’edats
compresesentre els 12 i els 16 anys,opten per jocs més sen-zills,
amb una dinàmicaque es pot assimilar ennomés 4 o 5 minuts i que,per
tant, es poden contro-lar al moment i permetenque un jugador
novells’integri fàcilment en lapartida i pugui, fins i
tot,sortir-ne vencedor.
Jugar amb els amics“Per la temàtica i perl’edat que tenen,
elsmenors de 16 anyssolen jugar ambamics i ho solen fera jocs que
precisenmés interacció.Viuen una etapa en quèels agrada competir
i,per això, bus-quen jocs
com el Jungle speed, enquè guanya qui es desfàprimer de totes
les sevescartes i aconsegueix elTòtem, o Bang i King ofTokyo, en
els quals cadajugador adopta un rol i técom a objectiu eliminarel
contrari”, indica Costa,que, malgrat parlar del’èxit d’aquests
títols, nodubta a qualificar els jocsde taula, cartes i habilitatde
minoritaris pel que faals videojocs, que són elsjocs estrella entre
elsadolescents.
Videojocs, els preferitsI és que, segons comental’encarregat
d’HomoLu-dicus València i confirmal’informe Jóvenes y ociodigital,
realitzat perDaniel Aranda, Jordi Sán-chez Navarro i
CarlosTabernero per a la UOCl’any 2009 –un dels pocstreballs sobre
noves tec-nologies que pren com amostra, exclusivament,joves del
nostre país–, elsnois de 12 a 18 anys sóntotalment multimèdia.Els
telèfons mòbils, inter-net i els videojocs sónalgunes de les
platafor-mes que, com bé indicaaquest estudi, utilitzen
elsadolescents en el seu dia adia i que traslladen alcamp lúdic en
la següentmesura: el 23,2% dels2.054 joves enquestatsutilitzen el
mòbil perjugar i el 42,4% juguen ajocs electrònics a travésde
videoconsoles, ordina-dors personals o viaonline. Però hi ha
dadesmés recents i, també, mésgenerals. Concretamentles de la Guía
para padressobre uso seguro de video-juegos por menores –uninforme
elaborat el 2010per l’Instituto Nacionalde Tecnologías de
laInformación (Inteco) il’Associació Espanyola deDistribuïdors i
Editors deSoftware d’Entreteni-ment (aDeSe)–, queafirma que el 72%
dels
Dels cotxes i les nines als videojocs. Els jovessubstitueixen
els jocs tradicionals pels electrònics
A partir dels 16anys trienestratègia icomplexitat;abans, amicsi
interacció
El 72% delsjoves juguen avideojocs i el62% ho fanunes 5 hores
a
la setmana
PER A TOTS. Els nois segueixen més anys jugant amb jocs de taula
o d’estratègia.Les noies també juguen però s’inclinen més per les
xarxes socials.
ENCARA JUGUEN. A les sales d’HomoLudicus ésmolt habitual
veure-hi grups de joves jugantplegats a jocs d’estratègia o de
taula.
nens i adolescents delnostre país juguen avideojocs i que el 62%
hofan una mitjana de 5,2hores a la setmana.
L’Héctor Z., un estudi-ant valencià de 16 anys,seria un
d’aquests nois.No ha calculat quanteshores passa setmanal-ment
davant de l’ordina-dor, però reconeix que,des de ben petit,
utilitzaels videojocs per entrete-nir-se i per desconnectardels
estudis. “Els jocs quemés em solen agradar sónels de rol, en els
quals tensun personatge i el creesd’una determinadamanera per
superar unaaventura. Però também’agraden els d’acció, enels quals,
després d’estarestudiant, pots alliberaruna mica d’adrenalina. Oels
de puzzles, perquè,potser, requereixen pen-sar una mica més que
elsaltres”, comenta aquestamant de literatura quereconeix haver
après méscoses sobre mitologiagrega a través dels video-jocs que
gràcies a lesexplicacions del profes-sor. Un sentiment
quecomparteix amb altresamics, amb els quals jugavia online i
intercanviaimpressions i descobri-ments sobre aquest tema.
Alguna cosa semblantli passa a l’AlejandroLópez, un noi de 18
anys
que, com l’Héctor, és unapassionat dels jocs elec-trònics i,
especialment,dels de rol. Però ell, a mésde jugar per plaer, ho
faper vocació: estudia engi-nyeria multimèdia i eldisseny i la
creació devideojocs és una de lessortides professionalsmés
atractives d’aquestacarrera, que s’ha implan-tat fa poc a
València.Segons explica, vacomençar a jugar en unaedat molt
primerenca i hova fer a MMORPG(Videojoc de Rol Multiju-gador Massiu
en Línia),és a dir, jocs de rol onlineen què milers de
personespoden crear el seu perso-natge, augmentar denivell i
experiència enfunció del temps invertiten aquesta aplicació i
par-ticipar en les missions oaventures que aquest for-mat proposa
sense ques’acabin mai. No obstantaixò, va abandonaraquesta afició
aviat i es vacentrar en altres jocs derol menys invasius:“Abans
jugava a jocs mas-sius, però em vaig adonarque perdia molt
temps.Ara prefereixo altres jocsen els quals no té tantaimportància
el creixe-ment d’aquest perso-natge com la teva des-tresa a l’hora
dedirigir-lo”, explica l’Ale-jandro, que no dubta a
‘Víctor i elsfollets’
A PARTIR DELS 11 ANYS
Amb el seu humor habitual, Maite
Carranza es torna a posar a la pell
d’un adolescent, el Víctor Iubacuto,
que es planteja un canvi de
vida. S’ha acabat que els
seus pares el vegincom un mandrós i
un pelut
-
13caracriaturesara DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012parlar del
seu gust pelsjocs de rol en viu.
Als nois, doncs, elsagraden els jocs d’estratè-gia, d’acció,
d’esports, decotxes, d’aventures o derol i en gaudeixen tant enla
seva versió electrònicacom la tradicional. Però,què passa amb les
noies?¿Arriben a l’adolescència ideixen de jugar? Ni de bontros.
Elles també juguen iho fan, com la major partdels nois de la seva
edat,als videojocs. No obstantaixò, la temàtica escollida,el temps
dedicat i, sobre-tot, l’edat en la qual aban-donen aquest tipus
depràctiques és diferent dela dels nois. Així, segonsl’informe
elaborat perInteco i aDeSe, tan sols un
18,9% de les nenes iadolescents juguen
a videojocs online,just la meitat
que els nois. Espodria dir,doncs, quementre queels nois mos-tren
més pre-
disposició icontrol sobre
aquest tipus depropostes d’oci
digital, mentre que enles noies aquestes pràcti-
CluedoA PARTIR DELS 8 ANYS
Un dels clàssics entre els jocs de taula.Els participants han de
resoldre un crimfictici fent servir la seva capacitat dededucció.
S’ha comès un assassinat is’ha de trobar l’autor, l’armai
l’habitació on va passar.Una bona estona de di-versió asseguradaper
a tota la
família
ques són més esporàdi-ques i busquen, sobretot,una jugabilitat
fàcil.
Jocs més socialsEduard Porta, encarregatde la botiga
I-MANVideojuegos de Barce-lona, tertulià del pro-grama L’hora de
l’ornito-rinc d’Abc Punto Radio iconeixedor dels hàbits decompra
dels adolescents,comenta que “les noiess’inicien en aquest món
através de videojocs de pla-taformes com Mario Brosi que, a mesura
que es fanmés grans, es decantenper jocs més socials i
con-tinuistes, als quals podenaccedir a través de Face-book, Tuenti
i aplicacionsmòbils”.
The Sims, SimCity iFarmVille són alguns delsjocs electrònics que
men-ciona Porta; la MartaDamià, una valenciana de18 anys, reconeix
que hiha jugat alguna vegadaper passar l’estona. Detota manera,
aquesta ado-lescent confessa que elque realment prefereix ésel
WhatsApp. Confirma,doncs, que les noies esdecanten més per
dis-treure’s amb les xarxessocials.e
-
c14 aracriatures DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012 ara
El 64% dels pares fan ser-vir internet com a fontd’informació
sobre preus,característiques, imatgeso descripció de les jogui-nes
abans de comprar-les.I el 23% d’aquests pares jas’ha decidit per
fer la com-pra de joguines online.Aquestes són dues de lesxifres
que s’extreuen del’estudi El rol d’internet enla compra dejoguines,
ela-
borat a petició de l’Associ-ació Espanyola de Fabri-cants de
Joguines, segonsl’estudi per aconseguirintroduir la compra
onlinecom a canal habitual decompra de joguines aEspanya.
L’estudi fa una anàlisidels motius pels quals el77% dels pares i
mares nocompren joguines perinternet. El 43% volenevitar despeses
d’envia-
ment; el 41% prefereixenanar físicament a lesbotigues, passejar
i veureels aparadors, i el 38%tenen reserves en relacióamb la
possible devoluciódel producte.
D’altra banda, tambéexposa les raons per lesquals el 23% dels
pares imares, en canvi, sí queopten per aquest canal.En aquest cas,
el 66%al·leguen la comoditat de
fer-ho des de casa i enqualsevol moment; el61% consideren que
hitroben més bons preusque a les botigues, grà-cies a descomptes i
pro-mocions; el 40% aconse-gueixen accedir ajoguines que no troben
allloc on viuen gràcies ainternet, i, finalment, el38% valoren
poder tro-bar-hi articles que estanesgotats a les botigues.
‘Super MarioBros. U’
A PARTIR DELS 3 ANYS
El joc de referència en el món
dels videojocs treu una nova
versió per a la consola WiiU. Un
cop més, acompanyarem el
Mario en un camí ple d’obstacles
per poder rescatar dels dolents
la princesa Peachi els seus súbdits
Adolescència
Algunes clausper saber triarun videojocRespectar les
recomanacionsi deixar-se aconsellar
Fora de classe
Professorsque et marquen
Tots els professors s’han fet pro-fessors perquè en algun
momentde la seva vida n’han admirat al-gun. Jo n’he admirat uns
quants, lamajoria a la universitat. En destacodos de prou coneguts,
com el Joan So-là i el Sebastià Serrano. Del primer enrecordo la
passió per la llengua i lagramàtica, del segon el món de la
co-municació no verbal i alguns consellsper convertir-me en
escriptor. Unavegada llicenciat, vaig fer un curs perpoder impartir
classes com a profes-sor de secundària. Era una sortida na-tural
per a un filòleg. En aquell cursvaig conèixer un professor que
tam-bé em va marcar molt, l’Antoni Dal-mases. D’entrada em va
sorprendreel seu to crític, sempre amb un puntd’ironia, lliscant
amb un somriure so-bre la finíssima línia de la correcciópolítica.
Amb un discurs diferent. De-ia les coses sense embuts, i per
aixòse’m va guanyar des del primer dia.També demostrava que
s’estimava laprofessió com pocs. Exigia amarga-ment que als docents
se’ls havia depermetre ensenyar. Segons ell, elssuccessius sistemes
educatius esta-ven cada vegada més farcits de super-ficialitats i
interferències. Defensor,per tant, de les proscrites classes
ma-gistrals i demolidor amb la llavors re-cent implantació de la
Logse, Dalma-ses assenyalava que part del desgavellera provocat per
la irrupció als cen-tres dels psicopedagogs, que promo-vien la
mediocritat com a excusa perdonar a tots els alumnes les
mateixespossibilitats.
Caos a les aulesTambé assenyalava amb el dit els di-ferents
responsables polítics que hananat passant, ideòlegs del que ell
ano-mena la “deformació” de la cultura.En aquest sentit recomano el
llibreque acaba de publicar amb el demo-lidor títol de Caos a les
aules, on, apunt de jubilar-se i deixant-nos el re-lleu als
professors més joves, posa enordre tot el que ell considera un
des-gavell i un cúmul de despropòsits peracabar, amb premeditació
malèvola,amb l’ensenyament públic de quali-tat. Al llibre deixa ben
retratats alum-nes, professors, pares i polítics. Enmés o menys
grau tots han contribu-ït al caos actual en què el més impor-tant
és semblar més que no pas ser osaber. Vist com a professional de
ladocència, comparteixo bona part deles seves reflexions. I, per
cert, si al-guna cosa recordo són les se-ves petites lliçons, que
per ami van ser magistrals.
Xavier Gual
Xavier Gualés escriptori professorde secundària
Que els videojocs són elsreis de l’oci adolescent ésun fet. Ho
demostrentreballs com la Guía parapadres sobre uso segurode
videojuegos por meno-res i ho expliquen frasescom la de l’estudiant
Ale-jandro López, que, en pocmés de 20 paraules, mos-tra el ritual
d’iniciaciód’un jove de 12 o 13 anysal món dels jocs electrò-nics:
“Com que no et dei-xen sortir i passes moltde temps a casa,
comen-ces a jugar als videojocs i,moltes vegades, ho fasonline”.
Per això, i com amesura de prevenciódavant de possibles con-ductes
addictives o detemàtiques inadequades,no va malament que elspares
s’involucrin,almenys al principi, en laselecció i la comprad’aquest
material mul-timèdia. L’encarre-gat de la botiga I-MAN
Videojuegosde Barcelona,Eduard Porta,ofereix dues
Internet, també per comprarEl 64% dels pares s’informen a
internet abans de comprar
‘L’univers’A PARTIR DELS 5 ANYSUna de les novetats de Barcanova
peraquest Nadal és aquest llibre. L’universés el gran desconegut.
Un món perdescobrir ple de sorpreses. Un noutítol de la col·lecció
‘Conte perllegir a les fosques’ perintroduir els més petitsen els
misteris de
l’Univers
GETTY IMAGES
SRDJAN SRDJANOV / GETTY
recomanacions bàsiquesals progenitors. La pri-mera passa per
revisar elsistema PEGI dels jocs,és a dir, el codi que ori-enta
l’usuari respecte al’edat adequada per alconsum del videojoc. I
elsegon proposa consultarel personal de l’establi-ment –si pot ser
unabotiga especialitzada– ons’efectua la compra. “Hiha jocs
recomanats per amés grans de 18 anys que,encara que els demani
elnano de 15, no són ade-quats per a la seva edat”,adverteix.
-
c16 aracriatures DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012
araLleure/Escola
L’escola no és un joc, peXAVIER TEDÓFOTO: ESCOLA LA ROUREDA
El joc és present a lavida des de moltaviat. Aproximada-ment des
dels tres
mesos, quan l’infantinteractua amb les sevespròpies mans o amb
elllenguatge i després ambobjectes. I tot es conver-teix en un joc.
L’escolabressol ho fomenta primeramb els jocs d’exploració i
manipulació comla panera delstresors o lessafates
d’experi-mentació.
Els jocs motrius agafenel relleu quan l’infantgateja o adquireix
vertica-litat i estan relacionatsamb la descoberta del seupropi
cos. Sandra Ruiz,directora de l’escola bres-sol El Rial de Sant
Cebriàde Vallalta, afirma que“l’infant viu jugant, nodeixa de jugar
en capmoment” i afegeix que“amb el joc, pot interiorit-zar les
seves vivències,expressar el seu món inte-rior i fer
aprenentatges”.Tots aquests jocs,remarca la jove directorad’aquesta
escola bressoldel Maresme, “són elmotor del seu desenvolu-pament
psicomotor” i estreballen a l’aula, peròsobretot a la sala de
psico-motricitat. En aquestcicle, el joc no es pot dis-sociar de
l’aprenentatgeperquè “és el que li per-met construir-se,
relacio-nar-se i conèixer el seuentorn”.
El joc simbòlic és elsegüent estadi i es
comença a visualitzara partir dels divuitmesos, quan
l’infantrepresenta escenes
quotidianes com dor-mir o menjar. Francesc
Martín, mestre de cinquè
i cap d’estudis de l’EscolaSant Jordi de Vilanova,explica que el
joc simbòlicva evolucionant fins que“representen algú que nosón,
fan de pare o demetge, aprenen a situar-se en un altre lloc
perviure diferents situaci-ons”. Martín, que ha fetcursos de
formació sobreel joc a l’Escola d’Estiu deRosa Sensat, sentenciaque
“és la millor eina edu-cativa perquè gairebé totes pot aprendre amb
eljoc, amb l’avantatge quesempre els motiva”. Elmestre vilanoví
exposaque “s’aprenen actituds,valors, comportaments” ino té cap
dubte a l’hora desubratllar que “veientcom juga un nen veus comés”.
El joc esdevé repara-dor: “Si el nano és intro-vertit i s’inhibeix
en el joc,cal esperonar-lo a partici-par-hi i alhora
oferir-lialtres jocs amb els qualsse senti més còmode”.
El joc reglat, que apa-reix al voltant dels cinc osis anys
perquè requereixuna assimilació de nor-mes, és l’últim que
sor-geix. D’aquí provenen elsjocs de taula però tambéels motrius
com el futbol,un esport que ho envaeix
tot: “La majoria de nensjuguen a futbol i les nenestambé s’hi
afegeixen, peròa mesura que es fan grans,elles simplement passe-gen
pel pati”. Martín atri-bueix la preponderànciad’aquest esport a la
influ-ència social que té i al fetque “és un joc senzill fins itot
per als principiants inomés cal una pilota”.
Joc cooperatiuDavant d’aquesta situa-ció, l’Escola Sant Jordi
haestablert, com moltsaltres centres de primà-ria, torns de pati
perquè lapista central no la mono-politzin els més grans.També per
motivar-los ajugar a altres jocs. Enaquest sentit, ofereixenun
servei de préstec dejocs tradicionals (baldu-fes, bales o xapes)
gestio-nat pels mateixos alum-nes. “És un espai de patique els
serveix per provarcoses noves i evitar queportin jocs de
casa”explica Martín. Senseimpedir mai que el jocsigui espontani, es
buscaque a banda de jugar a fut-bol, a perseguir-se omatar-se, les
pràctiquesmés habituals al tempsd’esbarjo, la canalla tingui
L’activitatlúdica esconsolidaa les aulescom amètodeeducatiu
ApliKidsA PARTIR DELS 3 ANYS
Nomon Design proposa un nou
material lúdic educatiu d’APLI:
dues caixes temàtiques que contenen
plantilles per completar amb 968 gomets
de diferents formes i colors.
El regal perfecte perquè els
nens facin volar la
imaginació mentreaprenen jugant
DIVERSIÓ. A l’Escola LaRoureda treballen perconvertir el pati en
ungran espai per al joc.
-
17caracriaturesara DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012
erò s’hi jugainterès a descobrir que espoden divertir fent
altrescoses. Martín aposta demanera clara per fomen-tar el joc
cooperatiudavant el competitiu: “Calincentivar aquells jocs enquè
guanyem tots si acon-seguim l’objectiu”. Und’aquests jocs és la
tera-nyina, que consisteix aposar una goma elàsticaentre dos pals
perquè lacanalla passi entre elsforats: “No poden tocar lagoma ni
repetir cap foratper on ja hi hagi passatalgú i això els obliga
aorganitzar-se en funció deles seves habilitats perquètot el grup
assoleixi
aquesta fita”. A l’aulatambé utilitzen el joc coma eina
educativa ambtallers de matemàtiques ollengua: “Fem
servirl’Scrabble o el Rummi perfer operacions, o el
parxísortogràfic o el dòmino desíl·labes per aprendre aescriure”.
El problema defomentar l’aprenentatgeamb el joc és que “cadacop hi
ha menys mestres irecursos i fer un joc amb25 nanos és
complicat”.
El pati, un espai de jocSandra Gallardo, direc-tora de l’Escola
La Rou-reda de Sant Esteve Ses-rovires, està impulsant
“Incentivem jocsen què si assoliml’objectiu tots higuanyem”,
diuFrancesc Martín,cap d’estudis
el tres en ratlla i a l’horade l’esbarjo sempre tre-uen unes
capses ambgomes, cordes llargues icurtes i raquetes ambl’objectiu
que la canallapugui jugar al que més liagrada. Ara, a més, hanpodat
les moreres quetenen al pati perquè lesfulles caiguin cap avall
iaixí crear coves naturalson la mainada es puguiamagar. També
aixecaranmonticles de sorra com-pactada perquè puguinpujar i baixar
o posarantroncs tallats perquèpuguin passar-hi per
‘Agua, aguapor todas partes’A PARTIR DELS 6 MESOSUn llibre de la
col·lecció ‘Baby Einstein’ enquè les criatures es podran
familiaritzaramb l’aigua, un element molthabitual a les seves
vides. Lapodran descobrir a travésd’un simpàtic pop i elsseus
amics. Ideal perjugar a la banyera
una reforma a fons delpati per convertir-lo enun gran espai de
joc. Bàsi-cament perquè té moltclar que “el joc no ésnomés un
contingut, és elmitjà, és una eina educa-tiva de primer ordre
per-què els aspectes psicomo-trius afavoreixen undesenvolupament
inte-gral de l’infant, especial-ment a infantil i primà-ria”. Sota
aquestapremissa, han instal·latdos rocòdroms i unaxarxa en un racó
del patiperquè els alumnes tre-ballin l’habilitat, handibuixat jocs
tradicionalsa terra com la xarranca o
Com ha de serel joc a l’escola?e1Ha de conciliar el plaeramb
l’aprenentatge.e2Ha d’oferir diferentsrelacions i situacions
perprovocar una alfabetitza-ció i una riquesa motriu.e3Ha de
mantenir vivala curiositat del nen.e4Ha d’incidir físicament enla
imatge global del cos.e5Ha d’apostar pel joc coope-ratiu i no pel
competitiu. CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT
-
c18 aracriatures DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012 ara
La setena hora
Brecht retratava en un conegut poema la posició de l’ésser hu-mà
que veia com al seu costat s’anava implantant la ignomí-nia més
obscena, però com que no li tocava de ple no reacci-onava. Una cosa
semblant ens ha passat amb el català vist des delPrincipat. Hem
estat testimonis de com el govern popular del Pa-ís València ha
intentat reduir-ne el coneixement, convertir-lo enuna llengua de
segona, tancar emissores de televisió i anar-lo fentdesaparèixer
dels territoris on es parla des de fa segles. També hemvist com el
mateix partit al govern de les Balears rebaixava la influ-ència de
la llengua catalana. En els dos territoris s’ha arribat a de-fensar
bajanades tan descarades com que estem davant de llengüesdiferents.
Cap acadèmia de la llengua ha sostingut aquesta afirma-ció, però
quan la ignorància té poder és converteix en una arma ter-rible.
Tan descarat ha estat el paper del PP a les Balears que gentde
cultura que militava en aquest partit ha decidit abandonar-lo iha
arribat a sol·licitar formar part de l’Institut Ramon Llull.
Des del Principat ens en dolíem, d’aquestes polítiques, però
pen-sàvem que n’estàvem salvats. Ara veiem el nostre error. No
comp-tàvem poder tenir un ministre d’educació de l’Estat que ha fet
dela destrucció de la llengua catalana un dels sentits de la seva
vida.Com es pot ser ministre d’Educació i menystenir una llengua
quehauria de protegir? Doncs a l’Espanya del senyor Rajoy i de la
se-nyora Sánchez-Camacho tot és possible. El poema de Brecht aca-ba
constatant que quan al narrador li va arribar el torn ja era mas-sa
tard per reaccionar. Nosaltres, els que estimem les llengües,
lesnostres i totes les altres, si bé fins ara hem estat massa
il·lusos i pocsolidaris, ara hem de reaccionar. No podem fer altra
cosa, perquè
les escoles som institucions de cultura i protegir lesllengües i
fomentar-ne el coneixement i l’ús és unaresponsabilitat que mai no
podrem defugir.
Brecht i el català
Jaume Cela & Juli Palou
Gregorio Luri és doctor en filosofia i educador
La cua de Quiró
Gregorio Luri
Als usuaris de Rodalies que fan la línia Barcelona-Blanes elsés
familiar la Fonda Marina de Montgat, però és probableque no es
pugui dir el mateix de la fundació Món, Mar i Cel,que ocupava 9
hectàrees al seu costat i que era propietat d’un grupd’onze nens
orfes. El dissenyador i ànima del projecte va ser Joa-quim Cusí i
Fortunet (1879-1968), director dels Laboratoris Cusí,del Masnou. Va
comprar les terres i va habilitar els tres edificis quehi havia com
a habitatge, escola i corrals.
El 3 de juliol del 1934 va arribar el primer nen. Es deia
MiquelRomanyà, era de Roses i tenia 12 anys. Pocs dies després
arribà Pe-re Armangat, de Pineda. A mesura que s’hi establien
passaven a sercopropietaris de la finca. Tot el mobiliari de la
casa va ser constru-ït pels mateixos nens. Una jornada normal
començava amb les fei-nes als estables i continuava amb les de
l’hort i la bòbila. De dillunsa dijous hi havia classe de francès
d’onze a dotze. A la tarda, de tresa dos quarts de vuit, es feien
la resta de classes. Els caps de setma-na els nens rebien una
petita quantitat de diners per si volien anaral cine o sortir a fer
un tomb. A més, cadascun tenia la seva llibre-ta d’estalvis. Amb
ells vivien un matrimoni de pagesos i una ser-venta que feien de
padrins.
El projecte de Joaquim Cusí era que els nens que volguessin
que-dar-se a viure a Món, Mar i Cel poguessin fer-ho, amb la
condicióde passar a ser els padrins de nous nens acollits al
centre. Però elseu somni no va sobreviure al trauma de la
guerra.
Hi ha una escola a Figueres que porta el nom de Jo-aquim Cusí,
un nom que cal recordar.
Món, Mar i Cel
Jaume Cela és mestre i escriptori Juli Palou és doctor
en filosofia i educador
Lleure/Escola
Fetes a màEls nens creen jocseReciclajoc és un projecteque ha
impulsat el mes-tre de primària FrancescMartín que consisteix enla
construcció d’ele-ments de joc a partir del’ús i la modificació
dematerial de rebuig. Laproposta persegueix eltractament
interdiscipli-nari de continguts curri-culars i vol fomentar
demanera transversalvalors com el respecte pelmedi ambient, la
inter-culturalitat i l’educacióper un consum responsa-ble, a l’hora
que desenvo-lupa la creativitat perquèpermet als mateixosalumnes
fer lesseves pròpiesjoguines.
damunt. Gallardo justi-fica la remodelació: “Eljoc no es genera
si no hiha el context, cal posartots els mecanismes a laseva
disposició perquèells en gaudeixin a la sevamanera”.
Aquesta variada ofertapermet que el futbol noacapari tot el
tempsd’esbarjo. També quehagin optat per obrir lapista central als
diferentscicles en lloc de prohibirjugar a pilota certs diescom fan
algunes escoles:“Fem assemblees amb elsalumnes per
distribuirl’espai per grups i un diajuguem a futbol, un altrea
bàsquet, voleibol,hoquei i fins i tot pati-natge, a banda de
jocstradicionals. Poden jugaral que vulguin, peròintentem que ho
provintot”. A les classes tambéhi ha jocs: “L’aula no per-met jocs
motrius, però síjocs de taula, i fem anglèsjugant a cartes o
alsescacs”. Gallardo és taxa-tiva a l’hora d’afirmarque “amb el joc
es mos-tren tal com són” iapunta que “a banda demillorar les
habilitatsmotrius, fomenta el dià-leg i el respecte”.e
TrunkiA PARTIR DE 3 ANYS
Una maleta convertida en transport.N’hi ha diferents models, com
aquestde la vaqueta Frieda. Gràcies a les rodesque porta la maleta
i a la resistènciaque té, els nens podenfer-la servir com a
mètodede transport, alhoraque hi portenles seves coses
Exemples dels jocs fetspels alumnes en el pro-jecte Reciclajoc.
ESC. ST. JORDI
-
c20 aracriatures DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012
araFamília
RebeA PARTIR DELS 2 ANYS
Si el que voleu són joguines exclusives,
Nüar proposa nines i ninos
personalitzats, fets a mà i amb tots els
detalls. Com la nina Rebe, feta de
cotó i altres teixits. Podeu
contactar amb Nüar a:mcbertral@
gmail.com
En famíliaés mésdivertit
PALOMA ARENÓSFOTO: DAVID BORRAT I GETTY IMAGES
Aviat arribaran lesvacances deNadal, uns diesidonis per
trobar
una estona per jugar ambels fills, néts o germans,gaudir de la
seva compa-nyia i, alhora, millorar lesrelacions i enfortir
elssentiments mitjançant eljoc. Tot i que cada famíliaés un món i
cadascú té unshoraris amb unes necessi-tats i obligacions
dife-rents, cal ser conscientque infants i joves tenenmoltes hores
lliures perNadal i que s’han de tro-bar estones per compar-tir. I
el joc és una bonaexcusa.
Prescindint de la per-sistent campanya nada-lenca i de Reis
d’anuncisde joguines (televisió icatàlegs) que ja ha comen-çat i
deixant de bandamarques i productes con-crets, tots els
expertsconsultats defen-sen les bondatsdel joc. “Jugarés
comuni-car-se i elsbeneficis deljoc són els
mateixos que els de lacomunicació. Es pot posaral mateix nivell
que lafamília que llegeix i com-parteix les lectures, quesurten a
la muntanyahabitualment o que tenenuna afició que els obliga afer
accions junts”, detallaOriol Ripoll, expert en elmón del joc. Per
aquestmotiu, Ripoll afirma que“jugar afavoreix unes rela-cions
personals sòlides iteixeix complicitats, i coma conseqüència
permetque en moments difícilsaquests vincles estiguinper sobre de
les diferèn-cies”. I avui aquestes com-plicitats són més
necessà-ries que mai, per ladificultat amb què es tro-ben molts
pares per conci-liar vida laboral i familiar.Encara que es disposi
depoca estona, l’importantés que aprofitem aquesttemps per gaudir
almàxim de la relació ambels fills, i el joc pot ser elpont que
faciliti començar
a teixir les complicitats.El món del joc és ple
de tresors, que enri-queixen les relacions.D’una banda, “crea
unclima de diversió i rela-
xació: les famílies quejuguen, o que viuen lessituacions en clau
de joc,xerren, riuen, són capaçosde trobar activitats per
ferplegats”. I de l’altra, segonsapunta Ripoll,
“afavoreixl’aprenentatge en qualse-vol àrea”. “Un infant juga-dor
ha de llegir textos,comprendre’ls, elaborarhipòtesi i
transformar-lesen estratègia de joc, saberguanyar i perdre i
expres-sar els sentiments que elsprovoca aquesta victòria
oderrota”, diu.
Avis, companys de jocAquestes relacions sóncada cop més
intergene-racionals. La prolongaciódels horaris professio-nals, la
falta de germansamb qui jugar –hi hamolts més fills únics quefa
tres dècades– i unaesperança de vida mésgran són alguns dels
fac-tors que converteixen elsavis en els nous companysde joc. Els
membres del’Observatori del JocInfantil, promogut perl’Associació
Espanyola deFabricants de Joguines(AEFJ), recorden que el80% dels
avis espanyolsjuguen amb els seus néts.“Tenen temps,
saviesa,experiència i paciència, iaixò els converteix enmagnífics
companys dejoc. Els nens d’avui en diatroben en els seus avis
elsaliats perfectes per jugar icomunicar-se i amb ellsaprenen a
relacionar-se, arespectar torns, regles i apensar”, segons
concloul’estudi El joc i la joguinaa la societat actual, fet
perJuegorama de Famosa.
La consultora pedagò-gica Imma Marín, mem-bre de l’Observatori
delJoc infantil, recomana
El Nadal és una època excel·lentper jugar en família i així
millorarrelacions i enfortir sentiments
“Jugar afavoreixtenir relacionspersonals sòlidesi
complicitats”,diu Oriol Ripoll,expert en el joc
El 80% dels avisjuguen amb elsnéts. I són bonscompanys de
jocperquè són savisi pacients
COMPARTIR. Jugar en família fasentir especials les criatures
ienforteix lligams amb els adults.
que els jocs i joguinessiguin adients a l’edat del’infant i
afirma que “elmés important és com-partir-los i gaudir-ne ambells”.
En aquest sentit,indica que als nens petitsels encanta jugar amb
elsjocs que els proposen iensenyen tant els aviscom els pares
perquè con-fien en ells i en el seu cri-teri. Per a qui vulgui
cami-nar sobre segur, val moltla pena
consultarwww.ludomecum.com,una pàgina web on es potadaptar la
recerca i estroba informació sobreles qualitats pedagògi-ques de
cada producte.
A què juguem?Quan se li demana a OriolRipoll quins jocs poden
feravis i néts, suggereix que“d’entrada tots, i són elsavis els que
han d’esco-llir”. “Però posats a triar–continua Ripoll–,
elsaconsellaria que fessinjocs de sempre, dels que esfan amb
elements quetens habitualment percasa (paper, llapis i
tisores,cartes o tauler). D’aquestamanera els estaran trans-metent
el patrimoni cul-tural, i els infants, degrans, recordaran que
aaquell joc hi jugaven ambels seus avis. En el meu cassón les
dames”. La consul-
Beneficisdel joc en famíliaeLlibertatEl joc relaxa, fa que
enssentim lliures, autènticsi espontanis.eUnióAfavoreix la
trobada,la unió familiar, la comu-nicació, la confiançai l’afecte
entre els mem-bres de la família.eRelacióAjuda a construir
unarelació familiar sòlidai duradora.eAutoestimaDesenvolupem
l’autoes-tima dels nostres fills, jaque sentiran que, com apares,
dediquem temps adivertir-nos plegats. Iaixò els fa
sentirimportants.eTempsS’ha de trobar una estonaal dia per
compartir el jocamb els fills.eAprendreEns permet desenvolu-par
estratègies positivesi ensenyar que el queimporta és participari no
guanyar. Calaprendre a perdre.
-
21caracriaturesara DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012
tora pedagògica ImmaMarín subratlla que “el jocés font
d’alegria, vitalitat,optimisme i humor”. Elsnens per ells mateixos
sónuna font de vida per alsavis, sobretot si tenir elsnéts no es
converteix enobligació. Per Marín, “eljoc que es juga amb
altrescrea complicitats i vinclesafectius importantíssims.Néts i
avis jugant és unaimatge enriquidora per atots dos”.
Els pares, segonsRipoll, han de tenir “elpaper d’anar a remolc
delque interessa als nens,provar amb ells els nousjocs i
presentar-los elsque no coneixen, però quehaurien d’incorporar
alseu repertori”. Per tot
això, l’expert proposa queels pares coneguin “lesúltimes
novetats, que lesprovin plegats, que escol-tin què agrada als fills
is’assegurin que estan pro-vant tota mena de jocs”.
I és que el joc no nomésés beneficiós per a les cri-atures.
També ho és perals adults. Cal no oblidarque jugar és per a la
per-sona una bona manera deno oblidar la seva identi-tat. Per als
adults tornar ajugar permet recuperarfuncions que la seriositat
iles responsabilitats del’edat els han pres. Calreprendre el
concepte dejoc com un acte plaent,gratuït i aplicable a totesles
edats. Jugar no ésnomés cosa de nens.e
“El joc és fontd’alegria, vitalitat,optimisme ihumor”, recordala
consultoraImma Marín
Contes ininots reciclatsA PARTIR DELS 3 ANYSDes de Roda de Ter,
Vabau ens proposa elscontes del peix, el conill i la girafa,que
vénen acompanyats delsninots que els protagonitzeni que expliquen
històriesecosostenibles
Per a més informacióEl placer de jugarImma Marín i Sílvia
Penon(Ed. Ceac). Per aprendre idisfrutar jugant amb fillsd’entre 0
i 14 anys.52 fines de semanacon los nietosÀngels Ponce (Ed.
Ceac).Més de 100 propostesperquè els avis juguin ambels néts.Juegos
multiculturales.225 juegos tradicionalespara un mundo globalJaume
Bantulà i Josep MariaMoral (Ed. Paidotribo).Àmplia oferta de
jocsd’arreu del món.www.jocs.org iwww.oriolripoll.netBlog i web
d’Oriol Ripollamb informació sobre jocs.
EXPERIÈNCIA. De vegades elsavis són els millors companys dejoc
de les criatures.
-
c22 aracriatures DISSABTE, 15 DE DESEMBRE DEL 2012 araSeparats
amb nens, uniu-vos!
El 2011,284
Sóc un paio estrany. Sóc un repre-sentant d’una minoria
escarran-sida i poc coneguda. Per sort, laminoria a la qual
pertanyo no està gai-re estigmatitzada, i sobre el paper es-tà
emparada per la llei. En tot Cata-lunya els membres de la
mevaminoria som bastants menys que elsciutadans d’origen xinès,
molts menysque els que parlen urdú i moltíssimsmenys que els fidels
de l’Esglésiaevangèlica. Sóc un pare separat ambla custòdia
compartida de dos fillsmenors d’edat, i encara que semblimentida
aquesta situació és encaraminoritària al nostre país. No he sa-but
trobar, a la xarxa, cap estadísticasobre el nombre de pares i mares
ambla custòdia compartida de menors,però segons dades de l’Idescat,
el 2011les llars amb un sol progenitor ambfills menors d’edat eren
al voltant de90.000 –de les quals només un 7%eren pares–, però no
s’hi reflecteix lasituació de custòdia compartida.
Minoria creixentEncara que inflem una mica les xi-fres, perquè
molts separats amb lacustòdia compartida empadronen elsseus fills
amb un únic progenitor, imés encara quan només tenen un fill,no
crec que arribem als 5.000 pares i5.000 mares que visquem, sense
pa-rella, amb fills menors d’edat en rè-gim de custòdia compartida.
Però lanostra minoria és de les que creixen.L’any passat, a
Catalunya, d’un totalde 680 separacions de matrimonisamb fills
menors, la custòdia compar-tida es va atorgar en 142 casos
(284pares i mares). En 28 casos es va ator-gar només al pare, i en
510 a la mare.Fa només cinc anys, el percentatgede custodies
compartides era la mei-tat. És evident que s’opta més peraquesta
solució en la mesura queanem abandonant la vella idea –queja va
qüestionar Freud– segons la qualles dones tenen un anomenat
instintmaternal i l’arrelada creença que elsnens necessiten molt
més la mare queno pas el pare.
Esclar que pel camí d’aquest pro-cés cap a la igualtat trobarem
minis-tres de Cultura que diuen coses comque la transmissió de
l’educació envalors a la família està en crisi per laincorporació
massiva de les dones almón del treball. Si el ministre vol lesdones
a casa, de cases sense dona, nique sigui per uns dies, no crec que
envulgui saber res. Però benmirat, també en aquesttema les idees
rànciespotser ens van a favor!
David Cirici
David Ciriciés escriptor
Família
ELN
AN
CAST
ELLE
R
A què podem jugaraquesta tarda?Propostes per jugar plegats, a
taula i per tota la casa
P.A.
Quan ens plantegema què podem jugardurant una tardade festa en
família,l’expert en jocs OriolRipoll, més que un joc ouna joguina
concreta, pro-posa que per a aquestNadal cal “l’actitud dejugar
plegats, en família”.“Per què no dediquem elsdies que són a casa
per pre-parar un gran joc, una gim-cana, per exemple, quepugui fer
tota la famíliadurant qualsevol de lestrobades familiars? Pro-poso
fer un joc amb pre-guntes i respostes ambanècdotes familiars, o
unjoc de paraules que espugui resoldre amb grupsformats per membres
dediferents edats”, reco-mana. I per als adults,Ripoll suggereix
que “pen-sin un gran joc perquè elspetits hagin de moure’sper casa
buscant un tresoramagat i resolent enigmeso proves junts”. Perquè
elNadal ja és molt a la vora.Qui s’hi anima?
Construir plegatsI si volem optar per unjoc que faci seure
lafamília al voltant d’unataula, una novetat per aaquestes festes
nadalen-ques és El nan casteller(www.elnan.cat),un joc de
cons-trucció quereprodueixels castellshumans ambpeces defusta i que
ofe-reix diferentsnivells de dificultat. Des-taca per l’estabilitat
i elsangles rectes de les sevespeces, dues característi-ques que
permeten alsmés petits endinsar-seen les tècniques d’apilar-los i
encaixar-los perobtenir estructures iescenaris diversos ifomentar
així la sevaimaginació.
A la vegada, ofereix unrepte diferent i especialper als més
grans, ja queproposa l’estimulantobjectiu de construir cas-tells de
diferents alçades icomplexitats basats enmodels reals que es
cons-
Super 4en línia
A PARTIR DE 3 ANYSSi us agrada jugar en grup i disposeud’espai,
Feber proposa una versió gegantdel clàssic joc d’estratègia i
habilitat. Ésperfecte per jugar a l’interior o al’exterior i per
reptar família iamics
trueixen en l’actualitat.La construcció de castellshumans és
complexa imoltes vegades difícild’entendre per als que nohi estan
avesats. Aquestinnovador joc traslladaaquesta complexitat almón de
la joguina i ofe-reix la possibilitat derecrear models reals
decastells, i alhora ens ajudaa entendre, aprendre iestimar una
mica mésaquesta llarga tradició. Eljoc té un valor afegit, jaque
està produït íntegra-ment a Catalunya en uncentre especial de
treballde gent amb discapacitatmental, i a més té un pro-jecte
ambiental moltinteressant al darrere pera la recuperació dels
bos-cos catalans.e