-
ecentred’estudisalcoverencs 61
La tardo antiguitat romana al terme d’AlcoverJosep Francesc Roig
Pérez
Introducció L’actual terme d’Alcover, gràcies als seus
particulars condicionaments físics i a la riquesa dels seus
recursos naturals, va facilitar l’establiment i la pos-terior
explotació del seu territori per part dels romans (Cavallé 1979,
8-21; Massó 1987, 37-38; 1997, 34; Roig 2001, 22-46; 2007,
56).L’estat de la investigació arqueològica sobre els diferents
assentaments rurals que es localitzen a les nostres contrades es
troba encara a les be-ceroles, ja que manca una prospecció
extensiva i intensiva de la totalitat del terme, a més de la
realització d’excavacions arqueològiques. Per aquest motiu les
dades que exposarem a continuació són fruit dels resultats
as-sociats a la realització d’aquest article. En aquest sentit, hem
de dir també que caldrà una reflexió molt més acurada i profunda
per comprendre l’evo-lució dels diferents jaciments així com la
mateixa dinàmica constructiva, funcional i cronològica de cadascun
d’ells. Tot i això, cal dir que els pocs estudis realitzats en
aquest sentit han evidenciat una sèrie d’assentaments rurals amb
unes característiques força coherents amb altres jaciments
documentats al territorium de Tarraco.Les restes arqueològiques
d’època romana més representatives documenta-des al terme municipal
d’Alcover són: el magnífic taller ceràmic del Vila-sec
Butlletí del CEA 2014.indd 61 09/01/17 15:19
-
62
1212014
núm.
any
(Roig 2013), les estructures d’emmagatzematge i el pou d’aigua
del camí del Molí (Roig 2007, 45-60), les restes de paviments
d’opus signinum, murs, inhumacions i el monument funerari de la
vil·la d’en Burguet, les restes de paviments d’opus signinum del
pont de Goi, les inhumacions i dipòsits del mas de Gassol
(Canyellas et al. 1996, 27-41; López i Piñol 1995, 87-91), el
monument funerari de Roques Roges (Sentís 2008, 393; 2009, 37-40),
el conjunt de gerretes exhumades al mas de Miró (Massó i Roig 2004,
13-19) i les restes de ceràmica romana en superfície del mas de
Batistó, de la Ca-bana i de la vall del riu Glorieta (Massó 1997,
40). I en darrer lloc, tot i que no es troba dins dels límits del
terme municipal d’Alcover, per proximitat, destaquem el monument
funerari i l’edifici de planta rectangular absidiada de la vil·la
del Cogoll (Dupré 1987, 153-160; 1996, 4-5; Dupré i Julià 1984,
58-61; Massó 1987, 47-54; 1997, 40-43; Puig i Cadafalch 1931,
88-90).
Una mica d’antecedents històricsAbans de la conquesta romana,
els ibers que residien en el nostre terme ho feien en oppida, un
tipus d’assentaments mononuclears, jerarquitzats, amb
funcionalitats molt específiques i força complexes.Amb l’arribada
de les tropes romanes dins del context de la segona guerra púnica,
s’inicià el procés de conquesta del territori que donarà com a
resultat el que es coneix com a “romanització”. Aquest fet marcarà
la de-saparició de la cultura ibèrica i farà que aquell tipus de
poblament carac-terístic del món iber s’abandoni, i al seu lloc es
creïn tota una sèrie de pe-tits assentaments rurals dedicats a
l’explotació del camp, les anomenades uillae. Aquest sistema
d’explotació del camp, que es generalitza sobretot en època
d’August, es caracteritza per un gran centre d’hàbitat concentrat
que organitza i explota el seu territori depenent, anomenat fundus,
però sense descartar també altres tipus d’habitatges rurals, de
menor entitat, on podrien residir petits propietaris o colons
encarregats de l’explotació d’una part del fundus de la vil·la a la
qual depenien (Prevosti 2010, 84-85). D’aquest primer moment en
corresponen també l’ampliació de la xarxa viària i l’ordenació,
organització i centuriació del territorium depenent de la capital,
Tarraco. S’han fet càlculs de densitat d’aquest territori, i s’ha
proposat un assentament amb una mitjana de vint persones per
cadascun d’ells cada km2 (Carreté et al. 1995).
Butlletí del CEA 2014.indd 62 09/01/17 15:19
-
63
1212014
núm.
any
Figura 1. Plànol de situació del Cogoll en relació a Alcover.
Plànol base: Institut Cartogràfic de Catalunya.
Així doncs, en època romana ens hem d’imaginar el paisatge del
nostre terme dividit en diferents fundi, cadascun d’ells sota el
control d’una uilla, un autèntic centre de producció agrícola que
aplegava funcions domès-tiques (residència dels senyors
propietaris, convidats i algun membre del servei) –pars urbana–,
funcions productives i residencials dels esclaus i
Butlletí del CEA 2014.indd 63 09/01/17 15:19
-
64
1212014
núm.
any
dels treballadors del camp –pars rustica–, i en darrer lloc,
totes aquelles instal·lacions per a l’emmagatzematge i el processat
(premses, dipòsits de fermentació…) dels productes de la terra
–pars frumentaria–. Val a dir que l’activitat rural podria incloure
també l’explotació d’altres recursos, com ara la forestal, la
mineral (extracció de pedres o argileres) o fins i tot la
industrial (factories de salaons, tallers de producció ceràmica…).
Quan aquesta producció creava uns excedents que superaven les
necessitats d’autoconsum de la vil·la, els seus propietaris també
es podien dedicar al comerç.El concepte de vil·la es mantindrà
inalterable fins a mitjan segle II dC, moment en què s’observa una
important inversió econòmica per part de l’aristocràcia urbana, que
hi residirà més sovint tot evadint-se dels sorolls de les ciutats.
El resultat són unes uillae amb uns fundi molt extensos i unes
arquitectures molt més grans i luxoses, amb jardins dotats
d’estatuària de marbre i bronze, peristils, grans sales de recepció
pavimentades amb mo-saics i decoracions parietals, dormitoris
d’estiu i d’hivern i balnea privats. Durant aquesta època també
s’observen canvis d'àmbit social. Es potencia el patronatge o
colonat i es margina l’ús de l’esclavitud al servei domèstic. Els
motius resideixen en el fet que els colons presenten més interès –i
per tant més producció– a l’hora de conrear les terres, que no pas
els esclaus. (López 2006, 108-112).Un nou canvi es produirà a la
darreria del segle III dC, causat per les razzies associades a la
invasió d’un dels pobles bàrbars, els francs. En força vil·les del
Camp de Tarragona s’han evidenciat incendis i destruccions
virulentes amb una simultaneïtat cronològica que fa pensar que els
as-sentaments romans del nostre terme també s’hi van veure afectats
(López 2006, 114-115; Macias et al. 2013, 208).Tota aquesta
inseguretat i crisi socioeconòmica (devaluació de la moneda,
pressió fiscal i augment del preu dels productes de la terra) que
va carac-teritzar el segle III dC, va fer que les vil·les perdessin
la seva condició de segones residències –característica d’èpoques
anteriors– i van esdevenir el domicili habitual dels més rics.
Aquesta situació que es consolida ben entrat el segle IV dC va
provocar també la compra per part dels més poderosos de petites
propietats, als amos de les quals els era impossible fer front a
aquesta nova situació. Aquest fet va comportar la dependència
econòmica i social d’aquests antics propietaris als nous grans
terratinents rurals.
Butlletí del CEA 2014.indd 64 09/01/17 15:19
-
65
1212014
núm.
any
També s’han fet càlculs de densitat del territori d’aquest
moment cronolò-gic, i s’ha proposat 1,6 assentaments per cada km2
(Carreté et al. 1995). Una reducció poc destacada en relació a la
densitat de poblament proposada per a l’alt imperi. Aquest fet
seria el resultat de la pervivència d’antics assentaments, sense
interrupcions d’ocupació, que tot i ser de menors dimensions
aglutinarien un major nombre de persones dependents. Val a dir
també, que hi ha la possibilitat que alguns d’aquests assentaments
es trobin sota actuals pobles d’origen medieval (Prevosti 2010,
99-100). El resultat final fou, entre altres coses, la progressiva
desaparició ja durant el segle V dC del sistema d’explotació tipus
vil·la, entesa com a entitat vertebradora del territori (Feijoó
2013, 202; Menchon 2012, 133). Arribats a aquest punt, ja entraríem
de ple en el món visigòtic i el motiu principal d’aquest
treball.Tal com ja hem apuntat més amunt, l’escassetat de jaciments
excavats dins d’aquesta cronologia no ens permet fer grans
precisions, fet pel qual tan sols puguem apuntar algunes
característiques coincidents amb altres jaci-ments que sí que han
tingut la “fortuna” de ser excavats. Per exemple, els assentaments
que han perdurat són aquells que es troben ben comunicats amb la
xarxa de camins. No es documenten assentaments de nova creació i sí
grans transformacions funcionals i arquitectòniques, a partir de
l’espoli i la reutilització de materials de moments cronològics
anteriors, a més d’una reducció de la superfície útil d’aquests.
Les àrees residencials presenten una planta tancada o en “U” i
s’articulen al voltant d’un hortus. També s’observa una certa
proximitat entre el món dels morts i el dels vius, és a dir, una
convivència implícita entre els espais funeraris i els de producció
o residència (Macias 2014, 454-456; Menchon 2012, 134). I tot això,
sense abandonar les ganes d’ostentació i representació social
d’acord amb la ideologia del moment. Tal i com ens ho evidencien,
per exemple, els mosaics que pavimenten algunes de les estances de
la vil·la de Paretdelgada de la Selva del Camp (Massó 2007,
Vallverdú i Ollé 1998, 4-7).Com ja hem apuntat més amunt, el nombre
de jaciments durant la tardo antiguitat es va reduint sensiblement,
alhora que es produeix durant els segles VI i VII dC una
concentració poblacional a partir de la creació de petits
assentaments tipus granges o poblats de gran simplicitat i bastits
amb materials peribles, fet que sovint no ens hagi permès la seva
identi-ficació. No passa el mateix amb els enterraments, dels quals
se’n coneixen
Butlletí del CEA 2014.indd 65 09/01/17 15:19
-
66
1212014
núm.
any
de diferents tipologies, però el fet de no recuperar aixovar ni
ofrenes, no ens permet precisar-ne la cronologia, generalment
situada entre els segles V-XII dC (Adserias et al. 2010, 192-193,
197; Feijoó 2013, 209; Menchon 2012, 137; Vergés i Zaragoza 1996,
43-52).Un darrer punt del qual també voldríem parlar fa referència
a la cons-trucció d’edificis de caire cristià al món rural. M.
Feijoó ens comenta que els encarregats de la cristianització dels
habitants del pagus, els pagani, va anar a càrrec dels grans
senyors rurals, ja que van ser ells per inici-ativa particular, els
qui van edificar en les seves propietats construccions religioses
cristianes, tipus oratoria o basilicae (Feijoó 2013, 210). De nou,
el santuari de Paretdelgada esdevé l’exemple més proper. En aquest
santuari
Figura 2. Número 1: TS Africana D forma Hayes 61A, número 2:
àmfora bètica tipus Keay 13A i número 3: dolium tipus D/Gox/1.2.
(Voldria agrair a la directora del Museu, la senyora Ester Magriñà,
totes les facilitats rebudes per accedir als materials del Cogoll
que es conserven al magatzem del MMAL).
Butlletí del CEA 2014.indd 66 09/01/17 15:19
-
67
1212014
núm.
any
Figura 3. Fragment de la part inferior de capitell de marbre
blanc d’època visigòtica EC-124/15.047. Fotos de totes les cares i
secció.
es va recuperar un capitell visigòtic, que ens indicaria una
continuïtat en l’ocupació d’aquesta antiga vil·la romana, fins ben
entrat el segle VI dC (Domingo 2005, 180 i 186).
El CogollTot i que en l’actualitat el Cogoll no es troba dins
dels límits administratius del terme municipal d’Alcover, per
proximitat i unitat física natural, esdevé un element essencial per
entendre la finalitat d’aquest treball (figura 1).J. Massó als seus
articles “El terme d’Alcover a l’antiguitat” i “Alcover i la
romanització del Camp de Tarragona” ja ens apuntava, a partir de
l’abun-dant bibliografia existent sobre partida del Cogoll, la
importància d’aquest jaciment (Massó 1987, 49-54; 1997, 40-45). No
pretenem repetir les seves sàvies paraules, sí però incidir en el
fet que en aquest indret des de sempre s’ha documentat un gran
nombre de restes materials (ceràmica, moneda de Constantí I del
324-337, base de columna de soldó, fragment de capitell
Butlletí del CEA 2014.indd 67 09/01/17 15:19
-
68
1212014
núm.
any
de marbre…) i estructures (enterraments d’inhumació en tègules i
lloses de pedra, edifici de planta rectangular absidiada associada
a un conjunt termal i un sepulcre funerari en forma de torre)
d’època romana (Cavallé i Barbarà 1987, 23; Dupré 1987, 155,
157-159; Dupré i Julià 1984, 58-61; Massó 1987, 47-54; 1997, 42;
Vidal 1897, 6-9).Al magatzem del Museu Municipal d’Alcover es
conserva un conjunt de restes materials procedents del Cogoll,
recollides en prospecció superficial i amb una cronologia força
àmplia. La revisió d’aquest material ha permès identificar, a més
de diferents fragments ceràmics clarament d’època al-timperial
(destaquem en TS itàlica la forma Consp. 18.2; en TS sud-gàl·lica
la forma Herm. 9, Drag. 24/25 i Drag. 33; en TS hispànica les
formes Drag. 15/17, Drag. 18, Drag. 24/25, Drag. 30, Drag. 33,
Drag. 37a i Drag. 37b; en cuina africana la forma Ostia III, 267; i
en àmfores les formes Dr. 2 i Dr. 2-4 tardanes de producció
tarraconense, així com altres fragments informes de producció
itàlica, bètica i africana), un petit nombre de peces amb una
cronologia inicial de finals segle IV dC – inicis segle V dC, i
final de mitjan segle VI dC (figura 2). La primera datació ens ve
donada per dues vores de plat en TS Africana D tipus Hayes 61A i
Hayes 61B (Bonifay 2004, 167-171) i per una vora d’àmfora bètica
tipus Keay 13A (Remolà 2000, 139-141). La datació final ens la
proporciona la vora de dolium tipus D/Gox/1.2 (Macias 2000, 49,
185-186, làm. 26). Val a dir que de tot el conjunt, la peça més
coneguda i publicada correspon a un fragment de la part inferior
d’un capitell de marbre blanc recuperat en un nivell superficial
(figura 3). Presenta decoració de tres fulles d’acant estilitzades
i treballades a bisell. Mesura 11,7 cm d’alçada, 7,6 cm d’amplada
màxima, 13 cm de gruix en la seva part superior i 6,3 cm en la
inferior. Està seccionat longitudinalment i presenta per la part
inferior un forat circular d’encaix força irregular. S’ha proposat
per aquesta peça una cronologia d’època visigòtica (Cavallé i
Barbarà 1987, 23; Macias et al. 1996, 100; Massó 1997, 45; Menchon
1992). Actualment es conserva al Museu municipal d’Al-cover amb el
número d’inventari EC-124/15.047.Aquest fragment de capitell manté
una evident semblança amb el capitell datat fins ben entrat el
segle VI dC recuperat al santuari de Paretdelgada de la Selva del
Camp (figura 4) (Domingo 2005, 180 i 186; Macias et al. 1996,
98-100, 110, fig. 1 i 2). El fet que ambdós elements presentin una
mateixa mètrica, tècnica de treball i decoració d’influència
gàl·lica fa pensar que al
Butlletí del CEA 2014.indd 68 09/01/17 15:19
-
69
1212014
núm.
any
Cogoll hi va haver ocupació humana, com a mínim fins al segle VI
dC. I de la mateixa manera com succeeix al santuari de
Paretdelgada, aquest fragment podria ser l’element indicatiu de
l’existència en aquest jaciment d’algun tipus d’edificació
religiosa cristiana d’àmbit rural (possibilitat ja apuntada per C.
Vidal l’any 1897!) edificada segurament per iniciativa particular
d’un potent senyor terratinent, ja que seria l’única manera
d’entendre que un taller d’artesans itinerants, provinents de la
Gàl·lia, fes parada en un lloc tan concret i allunyat de la
capital, com és el Cogoll (Domingo 2005, 180 i 186; Feijoó 2013,
210; Macias et al. 1996, 117-120). Aquesta edificació cultual
explicaria també la deposició d’enterraments a prop seu, tal com
s’ha evi-denciat en els darrers anys (Cavallé i Barbarà 1987, 23;
Massó 1987, 51-52; 1997, 42; Menchon 2012, 136; Vidal 1897,
8-9).
Conclusions Amb aquest treball hem volgut, tot i la manca
d’estudis específics d’aquest moment cronològic concret, evidenciar
el fet que el terme d’Alcover va ser durant la tardo antiguitat i
l’època visigòtica una zona habitada. Idea que
Figura 4. Capitell de marbre de Saint Béat (?) procedent de
Paretdelgada (la Selva del Camp). Mides: 21,2 x20,4 x 22,3 cm. MNAT
12338.
Butlletí del CEA 2014.indd 69 09/01/17 15:19
-
70
1212014
núm.
any
ja fou defensada al seu moment per J. Massó (Massó 1997, 44-45)
i que nosaltres tan sols recollim i ampliem a partir dels darrers
treballs publicats (Adserias et al. 2010, Chavarría 2001, Domnigo
2007, Feijóo 2013, López 2006 i 2008, Macias 2005 i 2014, Menchon
2012, Prevosti 2010, i Remolà 2002 i 2007). És també en aquest
context en què cal entendre els fragments ceràmics (figura 2) i de
capitell (figura 3) procedents del Cogoll que es conserven al MMAL.
Unes petites peces que ens confirmen que el nostre terme va ser
po-blat i explotat de manera ininterrompuda fins a l’arribada dels
musulmans (713-714) i segurament, més enllà.Som conscients que ens
movem dins del terreny de la hipòtesi, però també hem de dir que
les dades actuals (tot i les llacunes existents, la informació
incompleta i parcial procedent de notícies antigues i excavacions
sense metodologia arqueològica, a més de no disposar de datacions
radiocar-bòniques ni estudis antropològics) ens permeten pensar en
aquest sentit.
Bibliografiaadserias, M.; BraVo, P.; GarCía, M.; roiG, J. F.;
ramón, E. 2010, “Noves aportacions
als conjunts funeraris entre els segles IV i VII: Mas dels
Quarts (Perafort, Tarragonès) i la Mineta (Cambrils, Baix Camp)”,
Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya,
Tarragona, 191-199.
BarBarà, A.; CaVaLLé, J. 1982, Guia d’Alcover, Els llibres de la
Medusa 16, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV,
Tarragona.
BoniFay, M. 2004, Etudes sur la céramique romaine tardive
d’Afrique. BAR International Series 1301, Archaeopress, Oxford.
CanyeLLas, J.; piñoL, L.; VerGès, J. M. 1996, “La vil·la
d’Alcover i la necròpolis de Mas Gassol”, Quaderns de Vilaniu 29,
Institut d’Estudis Vallencs. Valls, 27-41.
CaVaLLé, J. 1979, “Els condicionaments físics d’Alcover en la
nostra història”, Butlletí 8, Centre d’Estudis Alcoverencs,
Alcover, 8-21.
CaVaLLé, J.; BarBarà, A. 1987, “Guía del Museu Municipal
d’Alcover”, Butlletí 40, Centre d’Estudis Alcoverencs, Alcover,
15-30.
Carreté, J. m.; Keay, s.; miLLett, M. 1995, A roman provincial
capital and its hinterland. The survey of the territory of
Tarragona, Spain, 1985-1990,
Butlletí del CEA 2014.indd 70 09/01/17 15:19
-
71
1212014
núm.
any
Journal of Roman Archaeology, Suplementary Series 15, Ann Arbor,
Michigan.
ChaVarría, A. 2001, “Poblamiento rural en el territorium de
Tarraco durante la antigüedad tardía”, Arqueología y Territorio
Medieval 8, Jaén, 55-76.
dominGo, J. A. 2007, “Els capitells tardoromans i altmedievals a
Catalunya (segles IV-VIII dC)”, Butlletí de la Societat Catalana
d’Estudis Històrics XVIII, 175-187.
dupré, X. 1987, “Els monuments funeraris”, Guia Arqueològica
Tarraconense. Tarragona, 153-160.
dupré, X. 1996, “Els monuments funeraris”, El Codony 9,
Vilallonga del Camp, 4-5.
dupré, X.; JuLià, M. 1984, “Un edifici de planta basilical a
Vilallonga del Camp (Tarragonès)”, Información Arqueológica 42,
Barcelona, 58-61.
FeiJoó, M. 2013, “Poblament i cristianització al territori de
Tàrraco durant l’antiguitat tardana”, Macias, J. M. i Muñoz, A.
(ed.) Tarraco Christiana Ciuitas, Documenta 24, Institut Català
d’Arqueologia Clàssica, Tarragona, 199-212.
Girona, J. M. 1982, “Crònica del Trimestre”, Butlletí 19, Centre
d’Estudis Alco-verencs, Alcover, 4-6.
JoVé F.; BarBarà, a. 1973, “Ampliació de la monografia històrica
d’Alcover”, Història d’Alcover, Gràfiques Sant Jordi, Alcover,
37-150.
López, J. 2006, “El poblament rural del camp de Tarragona en
època romana: assaig de síntesi”, Butlletí Arqueològic, èp. V, núm.
28, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Tarragona,
97-135.
López, J. 2008, “El camp de Tarragona en temps dels romans”,
Vergès, J. M. i López, J. (coord.), vol. 2: De la prehistòria a la
fi del Món Antic, Roquer, S. i Navarro, Ll. (coord.) Valls i la
seva història, Institut d’Estudis Vallencs, Valls, 329-351.
López, J.; piñoL, LL, 1995, “El món funerari en època tardana al
Camp de Tar-ragona”, Butlletí Arqueològic, èp. V, núm. 17, Reial
Societat Arqueològica Tarraconense, Tarragona, 65-120.
maCias, J. M. 1999, La ceràmica comuna tardoantiga a Tàrraco.
Anàlisi ti-pològica i històrica (segles V-VII). Tulcis. Monografies
Tarraconenses 1, Tarragona.
Butlletí del CEA 2014.indd 71 09/01/17 15:19
-
72
1212014
núm.
any
maCias, J. M. 2005, “Els assentaments romans com a espai de
residència: l’exemple del territorium de Tàrraco”, Cota Zero 20,
Vic, 78-86.
maCias, J. M. 2014, “El territorio y la ciudad de Tarraco”,
Pensabene, P. i Sfa-meni, C. (ed.) La villa restaurata e i nuovi
studi sull’edilizia residenziale tardoantica, Edipuglia, Bari,
453-465.
maCias, J. M.; menChon, J.; muñoz, A. 1996, “Noves dades
d’elements decorats d’arquitectura hispanovisigòtica a la província
de Tarragona”, Butlletí Arqueològic, èp. V, 18, Reial Societat
Arqueològica Tarraconense, Tarra-gona, 97-122.
maCias, J. m.; morera, J.; oLesti, o.; teixeLL, i. 2013, “Crisi
o invasió? Els Francs i la destrucció parcial de Tàrraco al s.
III”, Vidal, J. i Antela, B. (ed.) Más allá de la batalla, la
violencia contra la población en el mundo antiguo, Libros Pórtico,
Zaragoza, 193-214.
massó, J. 1987, “El terme d’Alcover a l’Antiguitat”, a Alcover.
Estat de la qüestió, Alcover, 37-56.
massó, J. 1997, “Alcover i la romanització del Camp de
Tarragona”, a Alcover: una història, Alcover, 33-52.
massó, J. 2007, Les excavacions inèdites del Museu de Reus a
Porpres i a Parets-Delgades 1934-1936, Fundació Privada Liber,
Reus.
massó, J.; roiG, J. F. 2004, “Notes sobre un lot de gerres de
ceràmica trobat a la pedrera de la Lloera”, Butlletí 107, Centre
d’Estudis Alcoverencs, Alcover, 13-19.
menChon, J. 1992, “Arqueologia medieval a les comarques
tarragonines, estat actual”, Acta Arqueològica de Tarragona 5,
Tarragona, 1991-92, 7-30.
menChon, J. 2012, “Necròpolis de l’antiguitat tardana i alta
edat mitjana a les comarques del Camp de Tarragona, Conca de
Barberà i Priorat”, Molist, N. i Ripoll, G. (ed.), Arqueologia
funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII), Monografies
d’Olèrdola 3.1, MAC, Barcelona, 125-154.
preVosti, M. 2010, “La ciutat de Tarraco entre nucli urbà i
territori”, Prevosti, M. i Guitart, J. (dir.), Ager Tarraconensis.
Vol. 1: Aspectes històrics i marc natural, Documenta 16, Institut
Català d’Arqueologia Clàssica, Tarragona, 25-111.
puiG i CadaFaLCh, J. 1931, “Monuments funeraris romans.
Sepulcres d’Alcover”, Anuari. Institut d’Estudis Catalans VII,
Barcelona, 88-90.
Butlletí del CEA 2014.indd 72 09/01/17 15:19
-
73
1212014
núm.
any
ramon, E. 1997, “Alcover i el seu entorn a l’època ibèrica”,
Alcover. Una His-tòria, Centre d’Estudis Alcoverencs, Alcover,
19-32.
remoLà, J. A. 2000, Las ánforas tardo-antiguas en Tarraco
(Hispania Tar-raconensis). Siglos IV-VII d.C, Instrumenta 7,
Universitat de Barcelona. Barcelona.
remoLà, J. A. 2002, “Centcelles y las villae de Tarraco durante
la antigüedad tardía, Arce, J. (ed.) Centcelles, el monumento
tardorromano. Iconogra-fía y arquitectura, Roma, 97-112.
remoLà, J. A. 2007, El territori de Tarraco: vil·les romanes del
camp de Tar-ragona, Tarragona.
roiG, J. F. 2001, “Inscripcions romanes sobre pedra d’Alcover”,
Butlletí 95, Centre d’Estudis Alcoverencs, Alcover, 22-46.
roiG, J. F. 2007, “Darreres evidències d’època romana a l’actual
terme d’Al-cover: el camí del Molí i el Vila-sec”, Butlletí 114,
Centre d’Estudis Alcove-rencs, Alcover, 45-60.
roiG, J. F. 2013, La figlina del Vila-sec (Alcover, Alt Camp):
un centre de pro-ducció ceràmica de l’Ager Tarraconensis. Tesi
doctoral inèdita. Tarragona.
sentís, C. 2008, “El mausoleu romà de les Roques Roges”, Vergès,
J. M. i López, J. (coord.), vol. 2: De la prehistòria a la fi del
Món Antic, Roquer, S. i Navarro, LL. (coord.) Valls i la seva
història, Institut d’Estudis Vallencs, Valls, 393.
sentís, C. 2009, “El mausoleu romà d’Alcover”, Quaderns de
Vilaniu 56, Insti-tut d’Estudis Vallencs, Valls, 37-40.
VaLLVerdú, J.; oLLé, A. 1998, “Excavacions a la vil·la romana de
Paret Delgada”, CES Informació. Revista del Centre d’Estudis
Selvatans 11, La Selva del Camp, 4-7.
VerGès, J. M. 1996, “El seguiment arqueològic de la construcció
del gasoducte de Gas Tarraconense, S.A. entre el Morell i el Pla de
Santa Maria”, Qua-derns de Vilaniu 29, Institut d’Estudis Vallencs,
Valls, 85-89.
VerGès, J. M.; zaraGoza, J. 1996, “Les tombes de “caixa de
lloses” i l’hàbitat medieval de mas de Llaneta (Alcover)”, Quaderns
de Vilaniu 29, Institut d’Estudis Vallencs. Valls, 43-52.
VidaL, C. 1897, Alcover. Monografia històrica, La Saura,
Alcover. [Reedició, amb grafia normalitzada: Alcover, 1973].
Butlletí del CEA 2014.indd 73 09/01/17 15:19