Jornades filòsofiques

Sense passar-se de la ratlla.La normalització dels consums de drogues

David Pere Martínez Oró

Els consums de drogues de les societats tradicionals

Controls i sancions sobre les substàncies abans del prohibicionisme

L’adveniment del prohibicionisme

Els consums contraculturals

6

«Crisi de la heroïna»

La irrupció de la normalització

La normalització constitueix el marcador de canvirespecte els consums compulsius de heroïna. Ésun procés sòcio-històric caracteritzat per unaugment de la tolerància cap a certs consums queha provocat l’assentament sòcio-cultural dedeterminats usos fins el moment estigmatitzats. Lanormalització permet la percepció social d’altresdrogues i foragita el monstre de «la Droga».

Discurs de la normalització

El discurs de la normalització supera la miradadicotòmica i alarmista del prohibicionisme. Entén elsconsums de drogues a partir de l’avaluació dels riscsassociats. L’anàlisi es realitza a partir del tipus desubstància, context, temps, freqüència, intensitatfinalitat del consum, grupalitat i conseqüènciesobtingudes. Així, accepta (normalitza) els consums enquè prevalen els efectes positius i desestima elsproblemàtics. S’allibera de la carga moral i permetgenerar nous significats associats als consums dedrogues.

Característiques de la normalització

• Descens de la alarma.

• Augment de les prevalences.

Augment de les prevalences

Característiques de la normalització

• Conseqüències menys problemàtiques.

• Invisibilització del consumidors/es.

• Canvis en l’accessibilitat.

• Desvinculació subcultural.

• La transició a la adultesa.

L’apropiació de la normalització per part dels consumidors

• La normalització a través del discurs de la regulacióretorna al consumidor la «hermenèutica de si» peraplicar-se «tècniques de si». Permet la governançade si mateix.

• Control i regulació com a pràctica d’auto-atencióineludible per sobreviure en un context hostil.

• La normalització possibilita tornar la dignitat alconsumidor. Lluitar contra l’estigmatizació i lacriminalització.

La micropolítica de la normalització

• Ruptura amb els significats tremendistes.

• Les experiències satisfactòries permeten lalegitimació dels usos de drogues.

• Els consumidors (transformadors) com asubjectes polítics.

• Valors hegemònics en consonància amb la lògicanormalitzadora. Tolerància per desinterès.

La insostenibilitat del prohibicionisme

• Danys a la salut pública.

• L’atropellament dels Drets Humans.

• Estigma i discriminació.

• Dispendi de fons públics.

• Xarxes criminals, conflicte i corrupció.

• Conseqüències ambientals.

Noves polítiques de drogues?

• Fracàs en l’assoliment dels objectius

prohibicionistes.

• Període de interregne.

• Dificultats per cristal·litzar noves polítiques.

• Necessitat que les imatges de la normalització es

converteixin en hegemòniques.

Gràcies

[email protected]