7/21/2019 Jocs de Llenguatge (Teberosky, 2010) http://slidepdf.com/reader/full/jocs-de-llenguatge-teberosky-2010 1/44 Descripció PUBLICACIONS JOCS DE LLENGUATGE Novembre 2010CURS Educació Infantil i Educació Primària Teberoksy, A. (2010). Jocs de llenguatge . Document de formació no publicat. Disponible en www.aprendretextos.com Com citar el document:
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
1. IntroduccióEls infants troben en el joc un objectiu per si mateix i en la joguina un recurs per les
seves necessitats de descobrir i entendre el món, descobrir i exercitar les seves
habilitats, explorar i desenvolupar noves possibilitats del món i de si mateixos. Tenen
la gran capacitat de convertir en “joguina” qualsevol cosa que se’ls hi deixa explorar i
manipular. Podria ser el llenguatge? I tant, quina gran joguina!!
Trobem jocs de llenguatge sempre que les persones juguin amb la forma i/o les
funcions del llenguatge amb la finalitat de passar-s’ho bé (sols o junt amb altres). Tan
infants com adults juguen amb el llenguatge de forma espontània. La cultura popularestà plena de jocs de llenguatge i molts escriptors i lingüistes han fet dels jocs de
llenguatge l’objecte de la seva obra (de creació i d’estudi).
1.1. Definicions de jocs de llenguatge
Els estudiosos sobre aquest tema coincideixen en que tot el món juga amb el
llenguatge i respon als jocs. Coincideixen també en la funció dels jocs: per diversió o
distracció; així com en les conseqüències del jocs: atrau l’atenció sobre el llenguatge
mateix. Per exemple, Kuczaj (1998), es centra en el procés quan defineix el joc de
llenguatge en relació al comportament de modificar, imitar o repetir les propietats del
llenguatge. Crystal (1996, 1998) proposa que el joc amb el llenguatge passa quan la
gent “manipula” les formes i les funcions del llenguatge com a font de diversió.
Interpreta el “manipular” literalment: agafem una certa característica lingüística - tal
com una paraula, una frase, una part de una paraula, un grup de sons, una sèrie de
lletres - i fem el que no fem normalment. De aquesta manera se trenquen les regles de
la llengua. I si algú pregunta per què ho fem, la resposta és simplement per a divertir-
nos (Crystal 1998).
Denominació: jocs de llenguatge o jocs de paraules?
La denominació general és joc de llenguatge, jocs de paraules es considera una
subcategoria més relacionada amb un tipus particular de jocs, com ara el calambur o
En general, es considera la divisió entre forma i sentit com una base per a diferenciar
tipus de jocs amb la llengua. Per exemple, Yagüello (1981) considera que hi ha dos
tipus de jocs: jocs sobre la forma (oral i escrita) i joc sobre el sentit i la conjunció de jocs sobre els dos tipus a la vegada. El joc amb el so és essencialment la rima, la
repetició, al·literació (repetició de consonants), assonància (repetició de vocals),
acostament de parònims (paraules veïnes fonèticament) falses parelles, contrapet
(substitució de sons).
El joc amb el sentit és l'acostament inesperat de paraules, explotació de la
sinonímia, de l'ambigüitat, violació del sentit, l'al·lusió, les voltes, etc. En els nens, el
joc amb els sons precedeix el joc amb el sentit. Aquests procediments per a Yagüello
(1981) es troben en els jocs de llenguatge, en la poesia, en els proverbis, els
aforismes, el folklore infantil, en les fórmules màgiques i rituals, en els eslògans
publicitaris perquè la funció poètica no es limita al camp de la poesia. Aquesta autora
també sosté que els diàlegs de sords, els malentesos, els “quiproquo” exploten
l'ambigüitat de la polisèmia i l'homofonia, com en els calamburs. La sinonímia dóna lloc
a jocs d'eufemismes, connotació i metàfores. L'antonímia també dóna lloc a
connotacions, comparacions, oposats (i jocs de regles com el Scrabble).
1.3. Relació amb l'adquisició del llenguatge
El joc amb el llenguatge està al centre del joc, el joc està en la llengua i recíprocament.
Durant el període de pràctiques de balboteig, que segueix la fase del refilet, és segueix
un procediment de construcció binària de paraules, com els mostren les primeres
expressions que aprèn el nadó que presenten una reduplicació de síl·labes: mama,
papa, pipí, caca, etc. Yagüello (1981) sosté que entre els 2 i 4 anys hi ha un
desfasament entre la competència passiva (capacitat de reconeixement) i la
competència activa (capacitat de reproducció). Després els nens segueixen atrets pels jocs amb el llenguatge, els ritmes, les cançons i el nonsense.
Crystal (1996, 1998) diu que els nens tenen el gust de manipular i experimentar
amb la llengua quan estan en el procés d'adquisició i aquest gust pot adquirir moltes
formes. Segons Crystal, els nens en l'edat de tres a quatre són generalment bastant
experts en la seva llengua com per a poder fer broma amb ella (1998). També es
refereix a un estudi fet per Ely i McCabe, demostrant que gairebé un quart (el 23%) de
les locucions fetes per un grup de cinc i sis anys tenen jocs de llengua.
No obstant això, Kuczaj (1993), sosté que el començament dels nens a jugar amb
la llengua és anterior: els "infants humans balbucegen, i molt d'això que balbuceja es
sembla a jugar". Predomina en l'etapa de desenvolupament durant la qual els adults
utilitzen la xerrada de nadó a dirigir-se als seus descendents. La xerrada de nadó és
també bàsicament joc de llengua. Crystal (1998) suggereix que en aquesta etapa es
pot veure les característiques típiques de jocs de llenguatge, com ara la rima, la
repetició i la formació de les paraules absurdes. De forma intuïtiva, els pares es
dirigeixen als seus nadons xerrant amb el mateixos recursos
En definitiva, els experts coincideixen en que els nens són molt sensibles als jocs,
a les rimes, a l'al·literació i els ritmes i en que els jocs amb el so de la llengua sembla
més atractiu pels nens que el sentit.
1.4. Història evolutiva dels jocs de llenguatge
Si els jocs de llenguatge són dins del llenguatge i el llenguatge té un desenvolupament
al llarg de la infància, llavors els jocs dels llenguatge també han de tenir una evolució.
Aquesta és l’ hipòtesi de C. Garvey (1977) que proposa el següent model de
desenvolupament.
Segons Garvey (1977) el nivell més primitiu del jocs verbal és el de la fonació o el
procés real d’emetre sons entre 6 i 12 mesos. Es tracta d’un joc sonor no comunicatiu.
Les vocalitzacions són rítmiques, sil·làbiques i repetitives: les síl·labes i la prosòdia de
l’entonació i l’accent provén el material verbal per als jocs en aquesta edat.
Entre 2 i 3 anys es dona un important avanç: els sorolls més convencions són
apresos i utilitzats per tal d’identificar certs esdeveniments i accions. Exemples de les
identificacions entre sorolls i acciones són els rin-rin del telèfon, el rum-rum del cotxe,
el nyam-nyam del menjar, o el xaf! dels objectes que cauen. Des del punt de vista de
la forma la reduplicació de les síl·labes és la característica principal de formació de
molt d’aquest sons.
El període preescolar és molt ric en adquisicions: el joc simbòlic i el llenguatge van
junts. El nen o la nena comencen a exercitar intercanvis conversacionals, preguntes i
respostes, ús social i de cortesia del llenguatge, i pràctiques de contar, llistar i
denominar. Es tracta, diu Garvey, d’un desenvolupament fonològic, gramatical i
semàntic a l’hora.
A partir dels 3 anys es desenvolupa el joc social de llenguatge. Garvey (1977)
suggereix que hi ha tres tipus de jocs socials: els jocs espontanis de paraules basat enritme, el joc amb la fantasia i amb el nonsense i el discurs convencional. En relació al
primer, s’ha mostrat la predilecció infantil pel ritme, la rima i l’al·literació. Les propietats
fonològiques de la llengua semblen molt disponibles, però també les propietats
morfològiques, com ara la formació de diminutius i augmentatius. En relació el segon
tipus de joc amb la fantasia i el nonsense, la dimensió de distorsió del significat
convencional i de disbarat és una important font de plaer pel nen i nena. Així també els
jocs semàntic sobre els contraris. Finalment, l’aspecte pragmàtic de la conversació
resulta un camps per imitar, distorsionar o violar les convencions conversacionals. Els
nens manifesten una predilecció pels monòlegs on poden arribar a imitar dues
persones en un diàleg.
Garvey (1977) sosté que el llenguatge no és només matèria per a un joc, és
també el instrument per crear un altre tipus de joc social i mental, com és el de fer
veure o la falsa creença. Al final d’aquest període el nen o nena poden arribar a usar elllenguatge per a funcions cognitives més complexes com ara el fer veure, la simulació i
l’engany.
1.5. Procediments dels jocs de llenguatge
Segons Kuckaj (1983) els nens petits utilitzen dos tipus de procediments que en el seu
joc verbal. Un procediment és el d’imitació i repetició i l’altre és el de modificació. La
repetició és sobre sí mateix, en tant que la imitació es realitza sobre una altre persona.
Dins de la modificació hi ha procediments d’expansió de l’enunciat addicionant unitats
per fer-lo més llarg, el de trencar l’enunciat per descobrir les unitats internes, el
d’ajuntar enunciats separats combinant els elements i el de substitució d’un part o d’un
paraula de la mateixa classe gramatical.
Mentre la repetició es juga de forma solitària, individual, auto-centrada i sense un
fi comunicatiu, els altres tipus de procediments requereixen l’aspecte social: o bé el
context social sense interacció o bé la relació social de tipus comunicativa. Els pares
poden tenir influència en el context social de dues formes: o bé com a models de jocso bé donant informació. Però evidentment, si bé hi ha una part espontània en aquests
jocs verbals, la freqüència de la pràctica social ajuda i molt per anar més allà de les
primeres formes de jugar amb la llengua.
En els jocs de la primera infància de tipus sonor, entre 2 i 5 anys, es pot veure els
procediments de repetició i imitació en la reduplicació de l’input propi o en la imitació
de l’altre. Els aspectes sonors que es repeteixen o imiten són la prosòdia i el material
segmentat de l’estímul. Inkelas (2003) ha analitzat aquests procediments en un estudi
longitudinal d’una nena de entre 2 y 5 anys durant l’adquisició de l’anglès com llengua
materna. En els jocs verbals es pot analitzar com arribar a manipular les propietats
prosòdiques i segmentades del llenguatge imitant els jocs de rimes proposats pels
seus pares. Inkelas suggereix que la imitació passa per estadis considerant d’una
banda en els aspectes prosòdics i de l’altre en els aspectes segmentats de les
paraules. Inicialment hi ha una reduplicació parcial de les paraules de una o dues
síl·labes, amb una preservació de la consonant dins de la síl·laba (que es diu l’atac de
la síl·laba) que no es canvia ni de posició ni de consonant. Després es passa a una
reduplicació que coincideix amb la síl·laba accentuada, ampliant cada vegada la
quantitat de síl·labes imitades. Durant aquest procés la consonant o atac es manté fixa
sense arribar a canviar l’aspecte segmentat de la paraula, fins que arriba un moment
en que la nena es capaç de reduplicació total de les paraules amb atacs diferents en
posició inicial. Aquesta autora afirma que la realització dels jocs sonors facilita la
consideració ara dels aspectes prosòdics (d’accent, ritme i número de síl·labes), ara
dels aspectes de mètrica de naturalesa segmentada fins arribar als segments
mateixos.
1.6. Quins beneficis porta jugar pel desenvolupament del llenguatge?
D’acord amb els estudis abans mencionats poden considerar que els jocs de
llenguatge contribueixen al desenvolupament fonològic a través del seu focus en les
propietats prosòdiques del llenguatge, els contrastos de sons i els aspectessegmentats. A través dels jocs morfològics s'ajuda també en el desenvolupament
morfosintàctic. A més, les oposicions i semblances semàntiques així com el nonsense
ajuden en el desenvolupament semàntic, i les interaccions i jocs simbòlics ajuden en el
desenvolupament de l'ús social del llenguatge (o desenvolupament pragmàtic).
1.7. Jocs de llenguatge i aprenentatge de la lectura i l'escriptura
Aquesta atenció a la llengua, aquest distanciament respecte a l’ús, justifica tenir en
compte els jocs de llenguatge en relació amb l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.
Per això molts autors, com per exemple Bryan & Bradley (1998), sostenen que lasensibilitat a la rima i a l’al·literació tenen relació amb l’aprenentatge alfabètic. Però
veure una relació no implica que aquesta sigui directa. L’aprenentatge de l’escriptura
alfabètica té exigències que els jocs orals no tenen. Es a dir, no hi ha una altra
experiència lingüística que sigui idèntica a l’experiència implicada en l’aprenentatge de
l’escriptura alfabètica. Per exemple, la escriptura requereix d’una consciència
metalingüística que implica algú tipus de reflexió i el joc de llenguatge no és el mateix,
sosté Crystal (1996). Però tenen alguna cosa en comú: tots dos impliquen un
distanciament del llenguatge (Crystal, 1996, usa l’expressió anglesa stepping back
from language que podríem traduir com “tornar sobre la llengua”). Es a dir, tots dos
estan lluny de l’ús natural de la conversació i tots dos poden “tornar sobre la llengua”
per mitjans del parlar.
Malgrat les relacions entre els jocs de llenguatge i l'aprenentatge de la lectura i
l'escriptura encara són pocs els llibres o els projectes pedagògics que incorporen els
jocs en els materials d'ensenyament. Crystal (1996) sosté que recolzant-se un en
l'altre es pot ajudar al nen en l'aprenentatge.
1.8. A guisa de conclusió de la introducció
Els jocs són en el llenguatge, per tant formen part de desenvolupament i presenten
beneficis tant pel llenguatge oral com l’escrit. A l’oral hi ha formes recolzades en
configuracions de repeticions i de ritmes sonors, en configuracions lexicals
d’oposicions i contrastos, en efectes de substitució i invenció de paraules, en el
nonsense i el disbarat, en la imitació de la parla. Aquestes formes s’han de promoure
en la interacció amb el llenguatge, que és per si mateix educatiu. Si els mestres tenenun coneixement més explícit dels aspectes del llenguatge amb els que es pot jugar,
explorar, treballar en cada joc, seran molt més capaços de treure’n el màxim de
rendiment i d’introduir-los com una part fonamental de la seva programació en l’àrea
Els jocs de llenguatge que reposen sobre l’aspecte sonor responen al principi de la
repetició o iteració d’un element, en aquest cas el sonor. Aquest principi es pot
realitzar en poesia mitjançant el coupling o relació d’equivalència entre elements dinsd’un text (Marchese & Forradelles, 1998). Però pot haver repetició a tots els nivells del
llenguatge i amb moltes finalitats. En el cas de la repetició sonora, per exemple, dins la
redundància o repetició consonàntica idèntica, dins de l’eco o repetició final d’una
paraula, dins la imitació de sorolls, veus o sons naturals, com les onomatopeies, dins
les cacofonies, en fi dins de la rima. En el que sigui presenten exemples amb
propostes de repetició amb paraules.
“Paraules bessones”Aquesta activitat de joc de paraules es pot organitzar de forma oral per Educació Infantil de 4
anys o inicis de 5, i de forma escrita per a finals de 5 anys i Primer de Primària. Es tracta de
paraules amb les síl·labes repetides. El joc consisteix en trobar i repetir aquestes paraules per
adonar-se que tenen repetició. Hem denominat “bessones” a aquest tipus de paraules degut a
la reduplicació de síl·labes. El joc de trobar paraules de aquest tipus es pot fer de forma oral
des del començament de Pàrvuls de 4 anys, i de forma escrita amb els nens i nenes de 5 i 6
anys. A nivell d’escriptura és útil pels infants de nivell sil·làbic-alfabètic (veure document 4),
però pot presentar conflicte amb el criteri de varietat. Per tant, s’ha tenir en compte aquestaspecte. En la taula 1 presentem una llista d’exemples de paraules bessones i de noms propis.
Es tracta de paraules amb proximitat fonètica que comencen o acaben igual i que
responen a la figura denominada de paronomàsia (Marchese & Forradellas, 1998). És
a dir, són paraules semblants des del punt de vista fonètic.
Es pot fer servir el programa www.rimas.es per les que acaben igual (hi ha versió en
castellà i en català).
Paraules maleta
Es tracta de paraules inventades a partir d’ajuntar o amalgamar dues en una sola
(Marchese & Forradellas, 1998). És a dir posar paraules juntes en una mateixa
“maleta”. És un joc que va ser inventat per l’autor de Alícia en el país de les
meravelles, L. Carroll. Està a meitat de camí entre l’aspecte sonor i el semàntic (ja que
dóna lloc a paraules noves, sense sentit o amb un sentit creatiu). Per exemple nomsd’animals. Una restricció ben interessant consisteix en proposar que la última síl·laba
de la primera paraula coincideix amb la primera síl·laba de la segona, eliminant la
repetició. Per exemple, vaca +cabra = VACABRA. Es poden preparar papers amb
trossos de noms existents per barrejar en noves paraules, per exemple:
GIRAFA + GAT =
GIRAGAT
CAMALLEÓ + TIGRE =
CAMATIGRE
RINOCERONT + GOS =
RINOGOS
Paraules univocàliques
Es tracta d’usar només una vocal en la sèrie de paraules o en una frase, es poden
trobar paraules reals o bé inventar algunes. Per exemple “L’Anna fa grans salts”.
Cançons univocàliques
Són cançons populars que es van repetint cada vegada utilitzant una única vocal
diferent. Es sol jugar de forma oral amb nens i nenes ben petits (des de 3 i 4 anys).
Es tracta d’un joc de parlar només amb una vocal, per exemple parlar amb la /I/, o amb
la /O/. Com que es fa bastant difícil d’entendre es pot jugar a dir el nom de coses que
assenyala la mestra (o un infant). Es pot fer una mica més complicat mostrant unobjecte i la vocal (escrita) que es demana que s’utilitzi. Per exemple, s’assenyala la
finestra i es mostra la /I/. Els infants han de dir “finistri”
ii) Paraules i frases univocàliques
Hi ha moltes paraules en la llengua que són univocàliques. Per exemple, paraules
només amb la /A/, a partir de les quals es pot fer una frase. Per exemple, noms de
ciutats en Amèrica del Sud (sobre tot Brasil i Paraguai que porten només la /A/ degut a
característiques de la llengua original de la zona, el Tupi guaraní).Taula 4. Paraules i frases univocàliques
Es tracta de jocs que estan a mig camí entre la forma sonora, la forma morfològica i el
sentit i que fan servir aspectes de la morfologia i de la rima, així com de l’etimologia.
Rimes sobre morfologia
Es tracta de jocs amb paraules que rimen sobre la base de la seva semblança
morfològica. Es pot proposar sota el títol de “No confonguis”.
Per exemple,
CARAMEL AMB CARA DE MEL
EN NARCÍS MONTORIOL AMB ANAR AL CIRC AMB L’ORIOL
VES A POSAR OLI AMB POSAR OLIVES
Canvis morfològics
Es tracta de jugar amb els aspectes morfològics de les paraules: diminutiu i
augmentatiu. Es pot proposar l’escriptura del nom d’un animal i després formar els
diminutius i augmentatius. És recomanable que s’orienti la comparació entre els noms
originals amb les seves formes en diminutiu i augmentatiu perquè es trobin els
aspectes comuns. També ajudar a trobar les variacions, del tipus “eta”, “ona”, “azo”,
etc., les relacions de parentesc del tipus “el fill de …” (nom d’algun animal), o les
relacions de mida. Aquests són aspectes de relació morfològica i semàntica.
De la mateixa manera es pot jugar amb els elements morfològics que donen lloc a
variacions de gènere i número . Es pot procedir amb les variacions de gènere masculí i
femení i de nombre, singular i plural igual que en l’anterior joc.
Jocs de construcció de paraules
Pels nens i nenes més grans es pot jugar amb la construcció de paraules. Perexemple, Calaque (2002) proposa jocs de construcció de paraules, el benefici és el de
millorar la capacitat dels nens i nenes d’analitzar i construir formes y sentit de les
paraules a partir dels seus components: prefixos, sufixos, arrels considerats com
elements morfològics i com unitats de sentit. Per exemple, la descomposició de
paraules construïdes del tipus: geografia en geo-grafia, ortografia en orto-grafia, etc.
Per exemple, el calambur és utilitzat per construir endevinalles com les següents que
presentem en castellà (pot ser que el sistema vocàlic del castellà en permet més):
“La primera és de conill,
la segona és d’àguila,la tercera de serp
i l’última d’aranya”
= CASA
Paraules contràries (antònims)
L'antonímia és un tipus de relació semàntica que busca la simetria. Els lingüistes
identifiquen tres tipus de simetria que caracteritzen classe d'antònims. Per exemple,Yagüello (1981) proposa la següent classificació en tipus de antònims:
• Oposició binaria: dicotomia mútuament exclusiva, com mort/viu, no hi ha
comparació possible.
• Oposició no binaria però mútuament exclusiva : com els noms de
parentesc.
• Contrasts binaris no exclusius : oberts a la gradació i a l’ús comparatiu, com
ric i pobre i més ric que, etc.
• Oposicions en mirall que es delimiten mútuament amb relacions de
reciprocitat , com: pare i fill, sota i dalt, amb graus de comparació).
Els estudis de psicolingüística mostren que els nens tendeixen a establir relacions
entre antònims. Per exemple, en el lèxic amb adjectius la tendència és buscar
antònims. Però hi ha contraris en diferents categories gramaticals.
Respon al principi de l’enumeració o acumulació d’elements d’un conjunt. No es tracta
d’un inventari complert dels elements sinó més aviat de l’enumeració incomplerta o
d’una juxtaposició (Marchese & Forradelles, 1998). En els següents exemples es tracta
de paraules d’un mateix camp semàntic, és a dir que tenen relacions semàntiques o
temàtiques entre elles.
Taula 13. Camps semàntics
Inventari de paraules d’un mateix camp amb un intrús.
Es pot fer oral (per els més petits) o escrit. L’adult en pot proposar però elsinfants també en poden fer, per exemple per taules o per parelles perquè elsresolgui un altre grup. També els poden deixar fets al racó de jocs de llenguatge.També es pot proposar de buscar l’hiperonímic (quin nom podem donar a totesaquestes coses? Mobles, animals, fruites, eines...).
Cançons populars que van afegint parts del cos, animals, colors, sorolls,etc.
“En Joan petit quan balla...” (parts del cos)
“Tenia un gall que era molt petit...” (noms i sons d’animals)
“Blau, blau, blau és tot el que m’agrada...” (colors)
“Margarideta llevat dematí...” (peces de vestir)
“Un gat tenia una puça...” (parts del cos)
(Observació: seria convenient donar als pares la lletra i la música perquè
la poguessin cantar amb ells).
Sinònims i parònims
Es pot proposar jugar amb el sentit de les paraules, per exemple en versos o en
Es tracta de fer jocs a partir de les definicions de paraules.
i) Endevinar i fer definicions
Es pot començar a definir a nivell oral dient “com és “ i “perquè serveix”. S’hi pot jugar
com si fossin endevinalles. Per exemple la mestra diu: “és rodona i serveix per jugar”.
Després poden ser els alumnes els que proposen definicions perquè els altres les
endevinin. Als més grans se’ls pot dir que han de fer preguntes per assegurar que la
solució que pensen és la correcta. Per exemple: “És que bota?”. La mestra pot reunir
tota la informació en una frase, per exemple: La pilota és una cosa rodona que bota i
serveix per jugar.
ii) Definicions i relacions cap al “nonsense”Es tracta d’un joc del tipus de disbarats. Per parelles o en grup els infants pensen en
una cosa i perquè serveix. La mestra creua noms i utilitats preguntat a un grup “Quina
cosa heu pensat?” i a un altre “Perquè serveix el que heu pensat?” reunint les dues
informacions en una sola frase. Per exemple: Un plàtan que serveix per tapar-se les
cames !! A partir d’aquestes respostes es pot ajuntar noms i adjectius sense sentit
però que es poden dir. Poden fer llistats de noms de coses i després de com són les
coses:
Es pot canviar a l’atzar els aparellaments i llegir-los (si és necessari s’ha de canviar el
gènere o el nombre i, sense anomenar-ho amb una terminologia gramatical, treballem
la concordança). Es pot fer aquest joc inventant els aparellaments més
inversemblants.
iii) Definició amb pregunta i resposta
Els surrealistes van proposar aquests jocs amb la tècnica de “paperets” que consisteixen que cada jugador escriu alguna cosa en un paper, el passa al seu company de la
Calavera: és la cara de les persones quan ja no són més persones
Dit: part del cos que no cal ficar en el nas
Excel·lent: lent molt bona
Relliscada: el que passa entre la trepitjada i les paraulotes
Urgent: gent amb pressa
Zebra: animal que ha pres sol darrere de les reixes
Definicions d’expressions (frases fetes)
Consisteix en recollir expressions i frases fetes d’us comú. Moltes d’elles es fan al
voltant d’un tema. En cada moment donat es pot treballar només amb un tema, per
exemple aquelles en que hi surt alguna part del cos, o bé aquelles en que hi surt algunanimal. Els infants poden ampliar el seu repertori portant escrites pels pares les que
diuen a casa seva:
Sortir fum del cap
Treure foc pels queixals
Ser un cara dura
Tenir-hi la ma trencada
Estirar més el braç que lamàniga
Partir-se el cul
Caure de peus a la galleda
Treballar amb el significat literal i el significat de la frase feta.
Non sense
Es tracta d’una forma d’expressió que consisteix en frases sense sentit que resulten
Originom: Sèries de números, mesos, setmanes, estacions, etc.
Es tracta de fer un anàlisi del noms de sèries tals com els números o els dies de la
setmana.
Origen del nom dels números
Jugar amb els noms del números que es formen a partir del deu per composició
(malgrat que només és evident del disset al dinou, al igual que passa amb el vint). De
la mateixa manera es pot jugar amb els noms dels dies de la setmana.
Nombres propis i altres noms: compostos
Es tracta de noms o paraules que es formen per la unió de dues paraules senzilles.Poden estar compostes per dos noms, nom i adjectiu, nom i verb, adjectiu i adjectiu,
verb i verb, verb i adverbi, verb i pronom, adverbi i adverbi, frases senceres. En podeu
el joves llatins o amb vers com els joves turcs). Un joc consisteix en substituir
juraments amb paraulotes per altres amb imaginació, com Pitàgores que jurava “Pel
número Quatre!” o Sòcrates que jurava “Pel el meu gos!” (Crystal, 1994). Junts amb
les paraulotes es pot jugar a dir parauletes que són dolces i boniques.
2.7. Jocs formals i de sentit relacionats amb els textos
El text és una unitat del llenguatge escrit que els nens i nenes han d’aprendre a copsar
i produir. Hi ha diversos tipus de textos en relació amb els diferents gèneres, és a dir
en funció d’una agrupació que els usuaris de la llengua reconeixen com a tal i que
diem “gènere”. Per exemple, la narració és un gènere que tots podem reconèixer, la
poesia un altre, la informació documental, un tercer. Dins d’aquests gèneres hi ha
diferents tipus de textos, per exemple, dins la narrativa tenim els contes, les novel·les,
el relats curt, etc. Els jocs de llenguatge amb textos impliquen abordar el text com una
unitat.
Narracions: gramàtica de la història i coneixement de contes
Es denomina gramàtica de la història a l’estructura pròpia de les formes narratives. Hi
ha una forma prototípica que pot respondre a les preguntes: Què, qui, on, com,
perquè.
Es tracta de treballar l’estructura d’una història narrativa o d’un text informatiu apartir d’il·lustracions: preguntar què passa, qui són, on són, com ha passat, per què fan
el que fan, etc. Es poden inventar contes nous, tipus “non sense”, a partir d’aquesta
estructura (com a la Gramàtica de la fantasia de G.Rodari)
Textos Cloze
Es tracta de jugar amb textos de diversos tipus, en els que es borra una paraula que
s’ha de recuperar per el context i/o per la memòria. Els procediments per esborrar
poden ser:
• una paraula cada 5, 6 o 7 paraules
• un nom substantiu cada X paraules
• un verb o un adjectiu
• las paraules gramaticals (queda el text estilo telegràfic)
També es pot fer a nivell oral, amb els contes o cançons conegudes pels infants, la
professora diu el començament i els nens i nenes han de continuar (frase, nom, etc).
Se tracta de donar trossos retallats d’un text. Moltes variants d’aquest joc són
possibles:
•
Partir de un text conegut (cançó, poema, refrany, etc.)
• Amb diversos gèneres , per exemple amb un text conegut del tipus narració
o amb un text informatiu, una carta, etc.
• Amb text desconegut , amb frases afirmatives
• Amb text de preguntes i respostes
Respecte a la segmentació, es pot fer de diverses formes:
•
Una de elles és tallar els trossos, en versos (línees) si és poesia o ensintagmes (o formes d’expressions amb coincidència amb la recitació oral
(una mena de línia d’alè)
• Si el text és llarg, es pot separar amb paràgrafs.
Segmentacions de textos
Un joc consisteix en donar un text sense separacions entre paraules, tot en una línea
(o més de una línea), i demanar als infants que marquin o retallin “per que quedi bé,
com en el llibre” (s’ha de deixar llibertat per que l’infant realitzi la separació a diferents
nivells). Si es tracta d’una poesia, pot funcionar el vers, si es tracta d’una narració, en
canvi, ha de funcionar la línea d’alè.
Cançons segmentades
Es tracta de cançons que van substituint frases, paraules o noms de lletres per un gest
o un cop de mans.
Per exemple,La cançó de l’elefant. “Mireu allà dalt en els estels que hi ha...” (frases)
El meu capell. “El meu capell te tres puntes...” (paraules)
El cotxe de la Laura “ Al cotxe de la Laura se li ha punxat una roda...” (paraules)
Bingo “Un bon pagès tenia un gos i Bingo era el seu non. Bé, i, ena, ge, o...” (noms de
lletra)
Joc de matrius
Utilitzant la tècnica dels paperets ja descrita es fa un joc de matrius seguint laGramàtica de la història amb Que, qui, on quan i per què. Es pot realitzar a partir