Inventari Patrimoni Cultural de Marganell Memòria tècnica Redacció KuanUm!, S.L.: Marta Lloret Blackburn Ajuntament de Marganell Novembre 2008
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P�gina 2
Inventari Patrimoni Cultural de Marganell Memòria tècnica Redacció KuanUm!, S.L.: Marta Lloret Blackburn Ajuntament de Marganell Novembre 2008
cortesem
Sello
1
MEMÒRIA DEL MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL DE
MARGANELL
2
Promoció i finançament Ajuntament de Marganell
Oficina de Patrimoni Cultural de la
Diputació de Barcelona
Execució KuanUm!, S.L.
3
1. AGRAÏMENTS
Aquest inventari ha estat possible gràcies a la col·laboració d’un gran nombre de
persones. En concret, volem agrair el seu suport a tots els membres de l’Oficina de
Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, especialment a la Carme Rius, la
Teresa Reyes, en Lluís Rius i a en Pere Barbado.
També volem agrair especialment la col·laboració i ajuda en tot el que els ha estat
possible a l’Ajuntament de Marganell, en especial a l’alcalde, Ramon Bisbal, en Josep
Maria Fontàs, la Cristina Fiestas, la Maria Antònia i en Pere Puig.
Igualment, cal agrair el suport donat per l’Arxiu Diocesà de Barcelona, l’Arxiu
Episcopal de Vic, l’Arxiu Gavín, la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca del Casino de
Manresa, l’Institut Cartogràfic de Catalunya i el Servei del Patrimoni Arquitectònic
Local de la Diputació de Barcelona.
Finalment, hem de dedicar un especial agraïment a totes aquelles persones del poble que
ens han ajudat i que han fet possible la realització del present inventari. A en Valentí
Seubas (†) i la seva família, a la família Calsina, a les germanes benedictines, a Mn.
Rafel Vilaplana, a en Domènec Baronada i família, a la Delfina Baró, a en Joan Puig i
Junyent, a en Ramon Soler i a tota la família de Cal Pujolet, a en Joan Guixà i família, a
en Ramon Ribera i Corominas i família, a la família de Cal Magí del Racó, a la família
de Cal Fermí, i a tots aquells a qui haguem pogut oblidar.
4
2. PRESENTACIÓ
La següent memòria forma part de l’Inventari del Patrimoni Cultural i Natural del
municipi de Marganell, que constitueix una eina bàsica per a la gestió del patrimoni
local. Aquest projecte s’emmarca dins els Mapes de Patrimoni Cultural que promou
l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, i que té com a finalitat la
recopilació documental i material dels béns patrimonials d’interès cultural d’un
municipi determinat. Amb aquest llistat es pretén facilitar als ajuntaments els elements
necessaris per a poder gestionar, difondre i conservar els esmentats béns. L’Ajuntament
de Marganell ha sol·licitat a l’Oficina de Patrimoni Cultural que es porti a terme el
projecte, que ha estat encomanat a l’empresa KuanUm!. La persona encarregada
d’executar el Mapa de Patrimoni Cultural ha estat la Marta Lloret Blackburn,
llicenciada en Humanitats i màster en Gestió del Patrimoni Cultural Local. La primera
reunió de seguiment es va fer el gener del 2008, i en total el projecte ha durat al voltant
de mig any.
5
3. METODOLOGIA
El Mapa del Patrimoni Cultual de Marganell s’ha desenvolupat seguint les prescripcions
tècniques que marca l’Oficina de Patrimoni Cultural. Aquest consta de tres fases de
treball, les quals consisteixen en la recerca documental, el treball de camp i el treball de
gabinet.
La primera fase de recerca té la finalitat d’aportar una base documental al projecte, a
partir del buidatge de diversos arxius històrics, fons i biblioteques. S’han consultat
l’Arxiu Diocesà de Barcelona, l’Arxiu Episcopal de Vic i l’Arxiu Gavín. La
documentació trobada als dos primers arxius s’ha considerat de prou importància per
incloure una fitxa a l’inventari amb els seus fons (fitxes 118 i 123 respectivament). Pel
que fa a l’Arxiu Gavín, s’hi va trobar diversa informació, entre la qual hi ha tres goigs,
encara que en gran part es tracta de retalls de publicacions. També s’ha consultat el fons
del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, on en
destaca el fons fotogràfic, que també s’ha inclòs a l’inventari (fitxa 122). Finalment,
s’han consultat la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca del Casino de Manresa. A la
primera s’hi va trobar un exemplar del llibre Obsequi de filial gratitud, d’Eugeni Florí,
clergue nascut a Marganell. En aquest llibre parla dels seus records del poble, pel que
s’ha considerat de notable interès. També cal afegir la informació que s’ha facilitat des
de l’Ajuntament de Marganell, tant a nivell bibliogràfic com documental (Pla Especial i
Inventari de Construccions el Sòl no Urbanitzable).
6
Pel que fa a la planimetria emprada, s’han utilitzat els mapes virtuals de l’Institut
Cartogràfic de Catalunya, de Marganell: topogràfic de 1:50.000; topogràfic de 1:25.000;
topogràfic de 1:5.000; ortofotoimatge de 1:5.000. Pel que fa a la part del municipi
englobada dins el Parc Natural de Montserrat, s’ha utilitzat el mapa i guia excursionista
del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat de l’Editorial Alpina de 1:5.000 i
1:10.000.
La segona fase consisteix en el treball de camp, que implica la visita sistemàtica de tots
els elements destacats del municipi. Tot i que es parteix de la base documental per a
iniciar la recerca, és fonamental la informació oral transmesa pels habitants del municipi
i coneixedors de la zona. Els elements es fitxen segons uns criteris de selecció, que
venen definits pel seu valor historicoartístic i la seva rellevància dins el territori.
D’aquesta manera, quan un bé es troba repetidament per un mateix territori, com en el
cas de les barraques de vinya, es fitxen els més significatius.
Finalment, la darrera fase de treball és la de gabinet. Amb la informació obtinguda
durant la recerca documental i el treball de camp s’omple una base de dades amb
cadascuna de les fitxes, i finalment es redacta el present informe com a memòria de la
tasca realitzada. Com a última etapa, l’inventari és revisat pels tècnics de l’Oficina de
Patrimoni Cultural, per tal que encaixi dins les prescripcions tècniques establertes.
La base de dades que s’utilitza durant la informatització de la informació obtinguda està
programada en MS Access 2000. En cadascuna de les fitxes hi trobem els següents
camps que s’han d’omplir: Número de Fitxa, Denominació, Lloc/Adreça, Titularitat,
Nom del Propietari i adreça, Ús Actual, Descripció, Observacions, Estat de
7
Conservació, Autor, Estil/Època, Any, Segle, Emplaçament, Coordenades UTM,
Altitud, Accés, Fitxes associades, Història, Bibliografia, Nº Inventari de la Generalitat,
Protecció, Autor de la Fitxa i Data de registre i modificació. Igualment, s’ha de
classificar cadascun dels béns patrimonials segons uns codis predeterminats:
1.Patrimoni immoble
1.1. Edificis 1.2. Conjunts arquitectònics 1.3. Elements arquitectònics 1.4. Jaciments arqueològics 1.5. Obra civil
2. Patrimoni moble 2.1. Elements urbans 2.2. Objectes 2.3. Col·leccions 3. Patrimoni documental 3.1. Fons d’imatges 3.2. Fons documentals 3.3. Fons bibliogràfics 4. Patrimoni immaterial 4.1. Manifestacions festives 4.2. Tècniques artesanals 4.3. Tradició oral 4.4. Música i dansa 4.5. Costumari 5. Patrimoni natural 5.1. Zones d’Interès natural 5.2. Espècimens botànics singulars
Els criteris d’intervenció emprats per a incloure o descartar un element també venen
definits de forma predeterminada. Els béns que s’han d’incloure sempre a l’inventari
8
són aquells que es troben protegits. En el cas de Marganell, els elements que es troben
protegits són tan sols aquells que es troben dins el Pla Especial. Tot i així, no s’hi ha
inclòs tots els béns que hi consten, ja que alguns no reuneixen els valors
historicoartístics propis. És el cas de les cases de nova construcció o bé d’aquelles que
han estat tan alterades que no se’n reconeix la tipologia original. Uns altres béns que
haurem d’incloure són els que ja estiguin prèviament inventariats, ja sigui de la
Generalitat (Inventari del Patrimoni Arquitectònic, Inventari del Patrimoni Arqueològic,
Inventari del Patrimoni Etnològic, Inventari d’Arbres Monumentals, Inventari del
Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, etc.).
Pel que fa als béns que s’han fitxat in situ, els criteris que s’han seguit estan relacionats
amb el seu valor historicoartístic o bé social, en aquells casos en què tingui una especial
rellevància per als habitants del municipi. Tanmateix, els elements que s’han descartat
han estat aquells que han perdut el seu valor a causa d’una intervenció poc respectuosa,
aquells que es troben repetits o bé que s’han considerat poc representatius. Cal afegir
que alguns dels elements inventariats no s’han pogut veure, sinó que la informació que
s’ha obtingut prové de les fonts bibliogràfiques. És el cas d’aquells que es trobaven dins
de l’Abadia de Montserrat i una part dels del Monestir Sant Benet de Montserrat (s’ha
tingut accés als objectes, no als fons documentals).
És important recordar que els inventaris no són un llistat d’elements tancat, sinó que es
pot ampliar amb nous béns que en aquesta primera etapa no es van incloure, sempre sota
la supervisió d’un tècnic i informant a l’Oficina de Patrimoni Cultural.
9
4. DIAGNÒSTIC
4.1. Marc Geogràfic i medi físic
El municipi de Marganell té una extensió de 13,24 km² i es troba situat al vessant
septentrional de la muntanya de Montserrat, al sud-oest de la comarca del Bages. Limita
amb els municipis del Bruc, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Sant
Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet. Es troba en un territori força
accidentat, ja que el la seva alçada respecte el nivell del mar oscil·la entre els 250 metres
a la Riera de Marganell fins als 1236 metres del pic de Sant Jeroni, el cim més alt de la
muntanya de Montserrat. La riera de Marganell (fitxa 89) travessa el municipi pel mig,
entrant des del Bruc pel coll de Can Maçana i sortint a prop de la masia de La Fassina
(fitxa 36) pel terme de Castellbell i el Vilar, on desemboca al Llobregat. Aquesta riera
es troba alimentada per nombrosos torrents i fonts montserratins per la vessant sud, i el
torrent del Gras pel vessant nord.
El terme de Marganell compren bona part del massís de Montserrat, des del sector de les
Agulles i els Frares Encantats fins a Sant Jeroni. La muntanya és formada bàsicament
per conglomerats que comprenen còdols lligats per una matriu sorrenca i ciment calcari.
Aquests conglomerats es van formar durant l’Eocè, quan començaren els processos
erosius sobre els relleus litorals i es produí una important acumulació de còdols
al·luvials. Aquests originaren un conjunt de cons de dejecció molt importants, i la
tectònica alpina provocà que els sediments formessin diversos massissos, que
constituirien la Serralada Prelitoral Catalana, de la qual en destaca Montserrat. L’erosió
10
posterior ha donat com a resultat la muntanya actual, amb el característic relleu
montserratí, entre el qual hi ha molts canals, espadats i monòlits.
El clima de Marganell és bàsicament mediterrani, tot i que hi ha variacions entre les
diferents zones del terme, amb més pluja a la zona muntanyosa. Al trobar-se a la vessant
nord de Montserrat, el clima es troba influenciat per la continentalitat de la depressió del
Bages, essent més fresc i plujós que els pobles situats a la vessant sud.
La població forestal es caracteritza per diferents tipus d’alzinars, que eren molt més
nombrosos abans de l’incendi de la muntanya de l’any 1986: alzinar amb marfull
(Quercetum ilicis galloprovinciale), alzinar amb boix (Quercetum ilicis
galloprovinciale viburnetosum lantanae) i alzinar muntanyenc (Quercetum
mediterraneo-montanum). També hi és present la roureda amb boix (Buxo-Quercetum
pubescentis), la teixeda (Saniculo-Taxetum) i el pi blanc (Pinus Halepensis). Entre les
comunitats arbustives, destaca el romaní i el bruc d’hivern (Erico-Thymeetum
11
tinctoriae) i la garriga (Quercetum cocciferae). Cal destacar que entre les roques del
massís hi ha diverses espècies interessants des del punt de vista biogeogràfic, com són
l’orella d’ós (Ramonda myconi) i la corona de reina (Saxifraga callosa catalaunica),
aquesta última exclusiva de Montserrat i Sant Llorenç de Munt.
A nivell faunístic, hi trobem diverses espècies d’interès, tot i que amb la urbanització de
la base de la muntanya s’ha vist perjudicada. Dins de les comunitats d’ocells, s’hi pot
veure el pit-roig, el bruel, el cargolet, la merla, la mallerenga blava, el tallarol i el gaig.
A banda, també són abundants el ratolí de bosc, el tudó, el picot verd i l’esquirol.
També hi trobem ocells rapinyaires, com són el falcó pelegrí, l’àguila cuabarrada, el
duc, l’astor, l’esparver i el gamarús. Entre els mamífers destaca el senglar, la fagina i els
ratpenats. Dels rèptils que s’hi troben és important el dragó comú, la sargantana ibèrica i
l’escurçó ibèric.
4.2. Poblament, estructura econòmica i població
En el moment de fer l’inventari, el municipi de Marganell té un total de 248 habitants
censats. Aquests es troben distribuïts de forma dispersa per tot el territori, formant petits
nuclis de població. El nucli principal és l’anomenat Raval de Cal Janet, que es troba
vorejant la riera de Marganell. La majoria de cases són de nova construcció, tot i que
encara que en queden del segle XIX i principis del XX. No gaire lluny d’aquest nucli hi
ha el Raval del Cisó, on s’hi barregen construccions antigues amb d’altres d’època
contemporània. Al nord d’aquests nuclis hi ha les cases disseminades del Pla de
Roldors, moltes de les quals són d’origen rural. El municipi té també dues
urbanitzacions, construïdes dins les propietats de dues masies importants situades dins
12
el Parc Natural de Montserrat; són la del Casot i la de la Calsina. Cal afegir que també
s’hi troben masos disseminats, entre els quals en destaca El Gras, Cal Pujolet i La
Fassina.
La població de Marganell ha patit en els darrers segles cicles de creixement i cicles de
decreixement. A finals del segle XVIII hi havia una població de 114 habitants. Fins que
es va elaborar el primer cens modern, l’any 1860, la població experimentà un cert
creixement. Aquest fet es pot explicar per l’auge que tingué el conreu de la vinya durant
aquest període. Al segle XIX la tendència s’invertí i es produí un decreixement de
població, fins al nou creixement de la primera meitat del segle XX. Però fou a partir del
1960 quan començà a perdre població de forma important, procés que segueix fins al
moment actual. El percentatge de població envellida a finals del segle XX era força
notable (28,4%), mentre que la jove era molt poca (8,1%).
La demografia que ha tingut el poble de Marganell, sobretot els darrers anys, s’explica
en gran part a través de la seva economia. Encara en l’actualitat, el sector econòmic més
fort del municipi és l’agricultura i, de manera menys significativa, la ramaderia. L’any
1989 hi havia encara un total de 104 hectàrees conreades, mentre que la superfície
forestal n’ocupa 974. Bàsicament s’hi conrea blat, hortalisses, oliveres i ametllers, i en
menor mesura la vinya. Pel que fa a la indústria, és totalment inexistent al municipi, fet
que explica que sovint els marganellesos vagin a treballar a les poblacions properes.
Igualment, el comerç també hi és pràcticament inexistent. A part de l’Agrobotiga que
subministra els productes que es conreen a la zona, cal destacar la producció del mató
des de diverses cases del municipi. Aquest s’elabora de forma artesanal cada dia, i es
ven al mercat de Montserrat i es distribueix per tota Catalunya.
13
Pel que fa a les comunicacions, el poble de Marganell consta de dues carreteres locals;
la BV-1123, que uneix Castellbell i el Vilar amb Sant Salvador de Guardiola, i la BP-
1103, que transcorre per la muntanya de Montserrat fins al monestir. Des de la
muntanya hi ha diversos camins que arriben fins al poble: el que baixa de Ca n’Oliver
(sense asfaltar), el que travessa la urbanització del Casot i el que passa per Sant
Cristòfol. La resta de camins del municipi es troben tots sense asfaltar i comuniquen els
petits nuclis dispersos. Finalment, cal destacar els camins marcats per al senderisme,
dels que destaquen el sender de Petit Recorregut PR C-19 i els de Gran Recorregut GR-
4 i GR-172 (fitxes 14 i 100), tots ells dins el Parc Natural de Montserrat.
4.3. Breu síntesi històrica
El primer testimoni material que s’ha trobat que confirma la presència humana material
a la zona de Marganell correspon al jaciment de les Coves de Santa Cecília (fitxa 1). En
aquestes dues coves s’hi trobà ceràmica i puntes de sílex, entre d’altres elements, que
14
s’han datat de l’Edat del Bronze. Més endavant, al terme del Bruc, molt a prop del de
Marganell s’hi ha trobat diverses necròpolis, que ja daten d’època medieval.
Dins el terme de Marganell també es troba documentat el Castell Marro, actualment
desaparegut. Es trobava situat a prop de l’actual monestir de Santa Cecília i, tot i que hi
ha moltes teories sobre l’etimologia del lloc, encara es desconeix d’on prové. L’origen i
situació del Castell Marro segueixen essent desconeguts, i algunes de les hipòtesis que
s’han escrit han quedat infundades. Bàsicament, trobem la teoria que el Castell Marro i
Santa Cecília es trobaven al mateix indret; d’altres teories el situen a la carena de la
Calsina o bé al costat de l’ermita de Sant Dimes. El que queda clar, basant-nos en la
documentació que en parla, és que aquestes dues construccions sempre han estat
lligades. Es troba documentat des de l’any 901, tot i que podria ser anterior. En aquest
sentit, es parla d’una suposada escriptura del castell que data del 871, en què Ansulf i
Druda el compraren a Rodulf, tot i que és dubtosa la seva autenticitat. En el fogatjament
de les Corts de Cervera de 1359, hi apareix Santa Cecília de Montserrat i el Castell
Marro amb 6 focs. Els habitants de Marganell estaven sotmesos a aquest castell.
15
En tot cas, el monestir de Santa Cecília és la construcció més antiga que es conserva al
municipi. Fou un important cenobi benedictí, del qual se’n conserven l’acta de fundació
i consagració, del segle X. La seva fundació fou obra de l’abat Cesari i patrocinada pels
comtes de Barcelona, Sunyer i Riquilda. L’any 945 el bisbe Jordi de Vic va autoritzar-
ne la institució monàstica, regint-se segons la regla de Sant Benet i mantenint-se sota
l’obediència canònica dels bisbes de Vic. Al segle XIV el monestir ja entra en
decadència, fins que s’uní al monestir de Santa Maria el 1539. Durant la Guerra del
Francès fou destruïda, passant els serveis parroquials definitivament a Marganell.
Pel que fa a l’antiga parròquia de Sant Esteve, fou cedida pel bisbe de Vic, Ramon
Gaufred a l’abat de Santa Cecília Guillem, l’any 1143. Ja al segle XVI, la seva senyoria
i el patronat eclesiàstic passaren del monestir de Santa Cecília al de Montserrat. Des del
1880 va passar a dependre del bisbat de Barcelona fins que el 1936 fou destruïda. L’any
1945 s’inaugura al Raval de Cal Janet la nova església de Sant Esteve.
El segle XVIII va suposar per Marganell un auge econòmic, sostingut al voltant del
conreu de la vinya. La majoria de construccions rurals del municipi daten d’aquest
període de creixement. Però entre el segle XIX i XX la fil·loxera que, a finals del segle
XIX va travessar els Pirineus, destruí la vinya que s’havia constituït pràcticament en
monocultiu des del segle XVIII a Catalunya. La rapidesa de la plaga va deixar la
població sotmesa a la misèria en dos anys. En la recerca d’alternatives, es va intentar la
introducció del peu americà, immune a la fil·loxera, però aquest, empeltat amb la vinya
autòctona, era molt més delicat, necessitava un procés molt més llarg i costós per donar
fruits i, a més, moria més ràpidament. La segona alternativa fou el canvi cap a una altra
mena de productes, però el procés fou lent i no donà fruits fins ben avançat el segle XX.
16
Les conseqüències de la fil·loxera foren, d’una banda, l’emigració, que va agreujar la
tendència de descens de la població, i d’una altra, l’abandonament de l’activitat.
4.4. Toponimia
El municipi de Marganell era conegut oficialment amb el nom de Santa Cecília de
Montserrat, fins que el 1982 se li donà el nom actual. Tot i així, el lloc de Marganell ja
és esmentat ja el 867, en un document on apareix el nom de Marganello. Pel que fa a la
majoria de topònims que fan referència a indrets del municipi, estan relacionats amb els
seus edificis, ja sigui les masies antigues com les esglésies (Serra del Florí , Carena de
la Calsina, Carena de l’Oliver, Pla de Roldors, etc.).
Pel que fa a l’actual escut oficial de Marganell, va ser aprovat en sessió plenària el 5 de
juliol de 1996. Es tracta d’un escut caironat de color atzur (blau intens), amb una arpa
daurada acompanyada per tres còdols d’argent. Al timbre hi ha una corona mural de
poble. L’arpa simbolitza a Santa Cecília de Montserrat. Mentre que els còdols fan
referència al martiri de Sant Esteve, patró del poble. L'arpa simbolitza Santa Cecília de
Montserrat, abadia que ha estat el centre tradicional del municipi; de fet, aquest era
l'antic nom oficial de Marganell. Els còdols al·ludeixen al martiri de sant Esteve, patró
del poble.
Font:http://ca.wikipedia.org/wiki/Escut_de_Mar
ganell
17
4.5. Mapa general del terme amb els béns patrimonials inventariats
18
4.6. Mapa del nucli de Marganell amb els béns patrimonials inventariats
19
4.7. Estat legal de protecció
El municipi de Marganell ha elaborat en els darrers anys el POUM i el Pla Especial, on
s’hi inclou el Catàleg de Masies i Cases Rurals en sòl no urbanitzable. En el moment de
fer l’inventari, ambdós encara no es troben aprovats definitivament; tanmateix s’ha
considerat oportú que els béns inventariats presents hi constin amb la seva futura
protecció. Ara bé, en el cas improbable que hi hagués alguna modificació, caldrà
rectificar-ho posteriorment a l’inventari. El Pla Especial atorga a les masies un marc
legal de protecció i unes especificitats tècniques per a la seva intervenció, com també ho
fa el POUM, d’on cal destacar l’Església de Santa Cecília.
A nivell territorial, una bona part del terme de Marganell es troba protegida com a Parc
Natural. La part de la muntanya es troba inclosa dins el PEIN (Pla d’Espais d’Interès
Natural) i la Xarxa Natura 2000, que s’estenen des sud del terme fins a l’alçada de la
urbanització del Casot. El PEIN és una configuració legal que defineix una delimitació i
l'establiment de les mesures per a la protecció bàsica dels espais naturals, d'acord amb
els seus valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials i didàctics. D’altra
banda, la Xarxa Natura 2000 és una xarxa ecològica d’àmbit europeu que busca la
conservació d’espais d’interès natural, delimitant Zones d’Especial Conservació (ZEC) i
les Zones d’Especial Protecció per les Aus (ZEPA).
D’entre els elements patrimonials del municipi, n’hi ha diversos que es troben inclosos
dins d’un inventari. A l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat tan sols hi
ha un bé: les Coves de Santa Cecília, que també constitueixen l’únic jaciment que s’ha
trobat al municipi. Igualment, a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat
20
hi ha tres béns: l’església de Santa Cecília, l’església de Sant Esteve i l’església del
Monestir de Sant Benet de Montserrat. Pel que fa als béns de la zona del Parc Natural de
Montserrat, molts d’ells estan inclosos dins de l’Inventari del Patrimoni Cultural del
Parc Natural de la muntanya de Montserrat, fet per la Generalitat de Catalunya l’any
2007. A les fitxes de l’inventari, se li ha donat l’abreviatura IPC PNM, ja que al ser un
projecte concret sobre la muntanya de Montserrat no té una abreviatura definida. Tot i
així, alguns dels elements que s’han fitxat a la zona del parc natural no hi estaven
inclosos. Per últim, l’any 2006 l’Ajuntament de Marganell es va realitzar l’Inventari de
Construccions en Sòl no Urbanitzable, que inclou les cases que figuren en el Pla
Especial i unes quantes de les barraques de vinya del terme. Cal afegir, tanmateix, que
els inventaris no donen als béns cap tipus de protecció.
21
4.8. Equipaments patrimonials
L’únic equipament patrimonial que hi ha a Marganell és l’arxiu municipal, que es troba
situat entre l’antic i el nou ajuntament. Conserva el fons documental generat per
l'Ajuntament des del segle XVIII fins l'actualitat. L'Arxiu ha estat ordenat, condicionat i
inventariat gràcies al programa que desenvolupa, des de 1992, la Diputació de
Barcelona en col·laboració amb els ajuntaments de la província.
Es troba classificat de la següent manera:
1. Administració general
2. Hisenda
3. Proveïments
4. Beneficiència i assistència social
5. Sanitat
6. Obres i urbanisme
7. Seguretat pública
8. Serveis militars
9. Població
10. Eleccions
11. Ensenyament
12. Cultura
13. Serveis agropecuaris i medi ambient
L’arxiu es troba obert al públic, prèvia sol·licitud de consulta. S’ha inclòs amb una fitxa
individual a l’inventari (fitxa 120).
22
4.9. Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme
Abans de fer un anàlisi general de la situació dels patrimoni de Marganell, és
convenient estudiar amb percentatges els paràmetres que considerem a l’hora
d’inventariar un bé. Les dades obtingudes ens permetran fer una interpretació global
relacionada amb la tipologia, la titularitat, la cronologia i l’estat de conservació dels
elements inventariats:
TIPOLOGIES
35,29%
2,21%
12,50%0,74%11,03%
1,47%
0,74%
8,09%
2,21%
1,47%
0,74%
10,29%
1,47%
0,74%
6,62%
0,74%
1%
Edifici Conjunt arquitectònic Element arquitectònic JacimentObra civil Element urbà Objecte Fons d'imatges Fons bibliogràfic Fons documental Manifestacions festives Tècniques artesanalsTradició oral Costumari Música i dansa Zones d'interèsEspecimens botànics
23
Amb el següent gràfic, podem veure que la tipologia predominant dins el terme són els
Edificis (35,29%), seguit dels Elements arquitectònics (12,50%), que junts suposen,
gaire bé, el 50% dels elements de Marganell. També és notable el tant per cent d’Obra
Civil (10,27%), de Zones d’Interès (9,59%), dels Fons documentals (7,53%) i dels
Objectes (6,16%). La resta de tipologies s’hi troben de forma poc significativa, no
arribant a superar totes juntes el 13%.
TITULARITAT
72,60%
2,74%24,66%
Pública Privada Pública/Privada
Aquest gràfic ens permet definir, com és habitual, que la propietat privada és on recau la
major part de la titularitat dels elements, amb un 72,60%. No obstant, és força
remarcable el percentatge de titularitat pública, amb un 24,66%, que en part es troba
justificat pel fet que diversos elements del parc natural pertanyen a les administracions.
Cal afegir el 2,74% relatiu als béns que comparteixen titularitat pública i privada, que
correspon bàsicament a camins.
24
0,77%
3,08%
2,31%
23,08%
44,62%
13,85%
12,31%
Prehistòric Medieval Medieval-ContemporàniaModerna Moderna-contemporània ContemporàniaIndeterminat
CRONOLOGIA
El gràfic referent a la cronologia ens indica que gairebé la meitat dels elements
pertanyen a l’època contemporània (44,62%). El segueixen de forma destacada els que
daten d’entre l’època moderna i la contemporània, majoritàriament del segle XVIII al
XX, amb un 23,08%. Molts d’aquests corresponen a barraques de vinya, molt esteses
pel municipi, i que a causa de la seva unitat tipològica són difícils de datar amb
25
exactitud. És important també el nombre de béns datats d’època moderna, amb un
12,31%, i aquells que són d’època indeterminada amb un 13,85 %. Tot i que
aparentment pot semblar poc rellevant el 3,08% d’elements d’època medieval, cal
incidir que és prou important el nombre que se’n conserva, ja que en ser tan antic és més
difícil la seva perdurabilitat. Per últim, els elements d’època prehistòrica suposen un
0,77% i els d’època entre medieval i contemporània un 2,31%.
ESTAT DE CONSERVACIÓ
70,55%
8,90%
20,55%
Bo Regular Dolent
Segons aquest gràfic, veiem que l’estat de conservació dels elements patrimonials de
Marganell és majoritàriament bo, amb un 70,55%. El segueixen els elements que es
troben en estat regular, és a dir que presenten algun desperfecte, amb un 20,55%.
Finalment, els que es troben en mal estat representen un 8,90%.
26
Com a valoració general, partint dels resultats dels anteriors gràfics, podem determinar
que la situació del patrimoni del Marganell és bona. Hi ha un predomini dels béns
immobles, ja sigui d’elements arquitectònics com d’edificis. El patrimoni que més hi
trobem té un marc cronològic entre l’època moderna i contemporània, que coincideix
amb l’època de més poblament del municipi. D’altra banda, una bona part dels elements
es troben en mans particulars, tot i que no és poc important la quantitat de béns de
titularitat pública. Cal remarcar que tot i així, s’han trobat pocs béns en estat d’abandó,
pel que es posa de manifest la preocupació dels habitants del municipi per a mantenir-
los.
Dins dels edificis que trobem a Marganell destaca l’església romànica de Santa Cecília
(fitxa 9), un important exponent de l’arquitectura romànica. És sens dubte l’element que
ha generat més documentació al municipi, essent també el més emblemàtic. No cal
recordar que fins l’any 1982 el municipi era oficialment conegut amb el nom de Santa
Cecília de Montserrat. Ha estat restaurada en nombroses ocasions, entre la que destaca
l’efectuada per l’arquitecte Puig i Cadafalch. A causa de les diverses restauracions, avui
es troba en bon estat de conservació. Cal afegir que a l’inventari hi ha diversos elements
associats a Santa Cecília, com són l’acta de fundació i consagració de l’església (fitxa
116), l’escultura de Santa Cecília (fitxa 129), o els goigs (fitxes 23 i 138), entre d’altres.
També cal destacar un altre edifici romànic de gran importància: l’església de Sant
Esteve (fitxa 33). Aquesta es troba en estat ruïnós, a causa de les destrosses que patí
27
durant la Guerra Civil. En una encertada intervenció actual, s'ha restaurat amb la
finalitat de consolidar-la, garantint així la seva conservació i evitant la reconstrucció.
Dins el terme de Marganell també hi ha diverses masies de considerable importància,
entre les que destaquen principalment La Calsina (fitxa 11), El Casot (fitxa 12), Ca
n’Oliver (fitxa 15), Can Font (fitxa 35), La Fassina (fitxa 36), Can Bisbal (fitxa 37) i El
Gras (fitxa 45). Totes elles, excepte La Fassina i El Gras, es troben en bon estat
estructural i de conservació.
L’altre àmbit en què destaca el municipi és el relacionat amb el medi natural. Hi ha un
gran nombre de fonts, moltes de les quals es troben molt ben arranjades. També
destaquen la riera de Marganell (fitxa 89), al voltant de la qual s’estructura el poble, els
28
diversos torrents, gorgs i un gran nombre d’indrets de gran interès ambiental i
paisatgístic. El fet que molts d’ells estiguin inclosos dins el Parc Natural de Montserrat
en garanteix un bon estat de conservació.
29
5. ELEMENTS FITXATS
5.1. Llistat per ordre numèric
Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 1 COVES DE SANTA CECÍLIA 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 2 ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE SANT BENET 1.1 Patrimoni immoble Edifici 3 CAMPANAR DEL MONESTIR DE SANT BENET 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 4 BARRACA DEL PITEU 1.1 Patrimoni immoble Edifici 5 FORN DE LA CALSINA I 1.1 Patrimoni immoble Edifici 6 SANTA ANNA DE LA CALZINA 1.1 Patrimoni immoble Edifici 7 FORN DE LA CALSINA II 1.1 Patrimoni immoble Edifici 8 TRULL DE LA CALSINA 2.2 Patrimoni moble Objecte 9 SANTA CECÍLIA DE MONTSERRAT 1.1 Patrimoni immoble Edifici 10 TORRENT DE LA FONT DEL LLUM 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 11 LA CALSINA 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 12 EL CASOT 1.1 Patrimoni immoble Edifici 13 CAL QUINTÍ 1.1 Patrimoni immoble Edifici 14 RUTA MONTSERRAT-PUIGCERDÀ (GR-4) 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 15 CA N'OLIVER 1.1 Patrimoni immoble Edifici 16 CAMÍ DE L'ARREL 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 17 HIMNE DE MARGANELL 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 18 CAMÍ DE LA CALZINA 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 19 CAMÍ DE SANTA CECÍLIA AL MONTGRÒS 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 20 CAMÍ DE MARGANELL A MONTSERRAT 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 21 CAMÍ NOU DE L'OLIVER 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 22 CAMÍ VELL DE L'OLIVER 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 23 GOIGS DE SANTA CECÍLIA, VERGE I MÀRTIR 3.2 Patrimoni documental Fons documental
30
24 FONT DELS MONJOS 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 25 HOTEL COLÒNIA PUIG 1.1 Patrimoni immoble Edifici 26 PARADA DE DILIGÈNCIES 1.1 Patrimoni immoble Edifici 27 CASA A LA FONT DELS MONJOS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 28 CREU DE LA TARTANA 2.1 Patrimoni moble Element urbà 29 BARRACA DEL CAMÍ DE ROLDORS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 30 MATÓ DE MONTSERRAT 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 31 BARRACA DEL FONT I 1.1 Patrimoni immoble Edifici 32 BARRACA DEL FONT II 1.1 Patrimoni immoble Edifici 33 ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE 1.1 Patrimoni immoble Edifici 34 SAFAREIG A LA ZONA DE SANT ESTEVE 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 35 CAN FONT 1.1 Patrimoni immoble Edifici 36 LA FASSINA 1.1 Patrimoni immoble Edifici 37 CAN BISBAL 1.1 Patrimoni immoble Edifici 38 BARRACA AL BOSC DEL FONT 1.1 Patrimoni immoble Edifici 39 BALMA GRAN 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 40 CAL PUJOLET 1.1 Patrimoni immoble Edifici 41 CAL JOSEPÓ 1.1 Patrimoni immoble Edifici 42 CAL JAI 1.1 Patrimoni immoble Edifici 43 MAS DEL PLA DE ROLDORS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 44 CAL ROSSELL 1.1 Patrimoni immoble Edifici 45 EL GRAS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 46 BARRACA DEL CAMÍ DE CAL ROSSELL 1.1 Patrimoni immoble Edifici 47 BARRACA DE LA VINYA DEL RAFEL 1.1 Patrimoni immoble Edifici 48 BARRACA A L'EST DEL BOSQUET 1.1 Patrimoni immoble Edifici 49 BARRACA AL CAMÍ DEL GRAS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 50 BARRACA ALS AMETLLERS DEL GRAS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 51 CAL JAN PERE 1.1 Patrimoni immoble Edifici 52 BARRACA DEL CISÓ 1.1 Patrimoni immoble Edifici 53 BARRACA DE GUIMBERES 1.1 Patrimoni immoble Edifici
31
54 CA L'AIGUADER 1.1 Patrimoni immoble Edifici 55 CELLER DE CA L'AIGUADER 1.1 Patrimoni immoble Edifici 56 PREMSA DE CA L'AIGUADER 2.2 Patrimoni moble Objecte 57 CAN SIMÓ 1.1 Patrimoni immoble Edifici 58 CAL RIP 1.1 Patrimoni immoble Edifici 59 EL MARC NOU 1.1 Patrimoni immoble Edifici 60 FONT DEL FERRO 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 61 FONT A LA ZONA DE SANT ESTEVE NOU 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 62 FORN A LA ZONA DE LA FASSINA 1.1 Patrimoni immoble Edifici 63 CAN SIMONET 1.1 Patrimoni immoble Edifici 64 MOLÍ DEL BISBAL 1.1 Patrimoni immoble Edifici 65 POU DEL PLA DE ROLDORS 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 66 POU A LA ZONA DE CAL SIMONET 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 67 SALT D'AIGUA I GORG DEL BISBAL 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 68 RESCLOSA DEL BISBAL 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 69 RUÏNES A LA ZONA DE CAL JOSEPÓ 1.1 Patrimoni immoble Edifici 70 SÍNIA DE CAL FELIP NERI 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 71 TINES DEL GRAS 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 72 BARRACA DE CAL FELIP NERI 1.1 Patrimoni immoble Edifici 73 BARRACA AL SOLELL DEL FONT 1.1 Patrimoni immoble Edifici 74 BARRACA DE CA N'OLIVER 1.1 Patrimoni immoble Edifici 75 BARRACA DE CA N'OLIVER II 1.1 Patrimoni immoble Edifici 76 BARRACA A LA ZONA DE SANT ESTEVE 1.1 Patrimoni immoble Edifici 77 CA L'ENVETAT 1.1 Patrimoni immoble Edifici 78 CA L'ESTEVENÓ 1.1 Patrimoni immoble Edifici 79 CAL MAGINET 1.1 Patrimoni immoble Edifici 80 CAL VEU 1.1 Patrimoni immoble Edifici 81 CAL MAGÍ DEL RACÓ 1.1 Patrimoni immoble Edifici 82 CASES DEL RAVAL DEL CISÓ 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 83 EL FLORÍ VELL 1.1 Patrimoni immoble Edifici
32
84 FONT DEL RAVAL DEL CISÓ 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 85 SALT D'AIGUA I GORG DEL TORRENT DEL
GRAS 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes
86 MINA D'AIGUA DE CAL MAGÍ DEL RACÓ 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 87 PONT DE LA FASSINA 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 88 PONT DEL CAMÍ DEL TORRENT DEL GRAS 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 89 RIERA DE MARGANELL 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 90 AVENC DE L'EMBUT O POU DE LA
FORADADA 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes
91 CANAL DE SANT JERONI 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 92 COVA DELS LLADRUCS 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 93 CREU DE REGATÓ 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 94 FONT DE LA MENTIROSA DE L'OLIVER 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 95 FONT DEL BULL 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 96 FONT DE SANT JOSEP 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 97 FONT DE SANTA TERESA 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 98 FONT DEL MORO 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 99 FONT D'EN VILA 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 100 RUTA DE BELLPRAT A LA MUSSARA (GR-
172) 1.5 Patrimoni immoble Obra civil
101 LLEDONER DE CA N'OLIVER 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics 102 ALZINA DEL FONT 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics 103 ESCULTURA DE LA MARE DE DÉU DEL
ROSER 2.2 Patrimoni moble Objecte
104 PINTURA DEL MONESTIR DE SANTA CLARA 2.2 Patrimoni moble Objecte 105 FESTA MAJOR 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 106 INSCRIPCIONS LAPIDÀRIES DE SANTA
CECÍLIA 2.2 Patrimoni moble Objecte
107 CREU PROCESSIONAL 2.2 Patrimoni moble Objecte 108 FONS DOCUMENTAL DEL MONESTIR DE
SANT 3.2 Patrimoni documental Fons documental
33
109 FONS DOCUMENTAL DEL MONESTIR DE SANT
3.2 Patrimoni documental Fons documental
110 ARXIU DE LA COMUNITAT DE SANT BENET DE
3.2 Patrimoni documental Fons documental
111 FONS BIBLIOGRÀFIC DE SANT BENET DE 3.3 Patrimoni documental Fons bibliografic 112 ARTESANIA CERÀMICA DE SANT BENET DE 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 113 BALL DE LA COCA 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 114 FESTA DEL PANELLET 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 115 PINTURA MURAL DE SANTA CECÍLIA 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 116 ACTA FUNDACIÓ I DE CONSAGRACIÓ DE 3.2 Patrimoni documental Fons documental 117 LLEGENDA DE MONTSERRAT DE
MARGANELL 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral
118 FONS DE L'ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA 3.2 Patrimoni documental Fons documental 119 ARXIU PARROQUIAL 3.2 Patrimoni documental Fons documental 120 ARXIU MUNICIPAL 3.2 Patrimoni documental Fons documental 121 PARC NATURAL DE MONTSERRAT 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 122 FONS FOTOGRÀFIC DE L'SPAL 3.1 Patrimoni documental Fons imatges 123 FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU EPISCOPAL
DE 3.2 Patrimoni documental Fons documental
124 CAMPANES DE SANT ESTEVE NOU 2.2 Patrimoni moble Objecte 125 FITA DE TERME DE MARGANELL,
CASTELLGALÍ I 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic
126 CAL TOMASET 1.1 Patrimoni immoble Edifici 127 CAL TOMÀS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 128 CAL PEDÓ 1.1 Patrimoni immoble Edifici 129 ESCULTURA DE SANTA CECÍLIA 2.2 Patrimoni moble Objecte 130 LLEGENDA DE LA FUNDACIÓ DE SANTA
CECÍLIA 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral
131 LLEGENDA DEL CASTELL DE MARGANELL I 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral 132 LLEGENDA DE L'ALMOINA DE SANTA
CECÍLIA 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral
34
133 CANÇÓ PER LA MORT DEL RECTOR 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral 134 REC DE CAL JANET 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 135 FONT DE L'ALBA 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 136 CASES DE LA PLAÇA DE L'AJUNTAMENT 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 137 GOIGS A SANT JOAN DEGOLLACI 3.2 Patrimoni documental Fons documental 138 GOIGS DE SANTA CECÍLIA 3.2 Patrimoni documental Fons documental 139 EL ROSER DE TOT L'ANY 4.5 Patrimoni immaterial Costumari 140 RELLOTGE DEL FONT 2.2 Patrimoni moble Objecte 141 BARRACA AL NORD DEL GRAS 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 142 CAL FÈLIX 1.1 Patrimoni immoble Edifici 143 CAMÍ VELL A SANT ESTEVE 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 144 CAMÍ DE MARGANELL A SANT SALVADOR
DE 1.5 Patrimoni immoble Obra civil
145 PONT DE FUSTA 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 146 VACA MATONERA 2.1 Patrimoni moble Element urbà
5.2. Llistat per ordenació onomàstica
Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. fitxa
ACTA FUNDACIÓ I DE CONSAGRACIÓ DE L'ESGLÉSIA DE SANTA CECÍLIA DE MONTSERRAT
3.2 Patrimoni documental Fons documental 116
ALZINA DEL FONT 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics 102 ARTESANIA CERÀMICA DE SANT BENET DE MONTSERRAT
4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 112
ARXIU DE LA COMUNITAT DE SANT BENET DE MONTSERRAT
3.2 Patrimoni documental Fons documental 110
35
ARXIU MUNICIPAL 3.2 Patrimoni documental Fons documental 120 ARXIU PARROQUIAL 3.2 Patrimoni documental Fons documental 119 AVENC DE L'EMBUT O POU DE LA FORADADA 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 90 BALL DE LA COCA 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 113 BALMA GRAN 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 39 BARRACA A LA ZONA DE SANT ESTEVE 1.1 Patrimoni immoble Edifici 76 BARRACA A L'EST DEL BOSQUET 1.1 Patrimoni immoble Edifici 48 BARRACA AL BOSC DEL FONT 1.1 Patrimoni immoble Edifici 38 BARRACA AL CAMÍ DEL GRAS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 49 BARRACA AL NORD DEL GRAS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 141 BARRACA AL SOLELL DEL FONT 1.1 Patrimoni immoble Edifici 73 BARRACA ALS AMETLLERS DEL GRAS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 50 BARRACA DE CA N'OLIVER 1.1 Patrimoni immoble Edifici 74 BARRACA DE CA N'OLIVER II 1.1 Patrimoni immoble Edifici 75 BARRACA DE CAL FELIP NERI 1.1 Patrimoni immoble Edifici 72 BARRACA DE GUIMBERES 1.1 Patrimoni immoble Edifici 53 BARRACA DE LA VINYA DEL RAFEL 1.1 Patrimoni immoble Edifici 47 BARRACA DEL CAMÍ DE CAL ROSSELL 1.1 Patrimoni immoble Edifici 46 BARRACA DEL CAMÍ DE ROLDORS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 29 BARRACA DEL CISÓ 1.1 Patrimoni immoble Edifici 52 BARRACA DEL FONT I 1.1 Patrimoni immoble Edifici 31 BARRACA DEL FONT II 1.1 Patrimoni immoble Edifici 32 BARRACA DEL PITEU 1.1 Patrimoni immoble Edifici 4 CA L'AIGUADER 1.1 Patrimoni immoble Edifici 54 CA L'ENVETAT 1.1 Patrimoni immoble Edifici 77 CA L'ESTEVENÓ 1.1 Patrimoni immoble Edifici 78 CA N'OLIVER 1.1 Patrimoni immoble Edifici 15 CAL FÈLIX 1.1 Patrimoni immoble Edifici 142 CAL JAI 1.1 Patrimoni immoble Edifici 42 CAL JAN PERE 1.1 Patrimoni immoble Edifici 51
36
CAL JOSEPÓ 1.1 Patrimoni immoble Edifici 41 CAL MAGÍ DEL RACÓ 1.1 Patrimoni immoble Edifici 81 CAL MAGINET 1.1 Patrimoni immoble Edifici 79 CAL PEDÓ 1.1 Patrimoni immoble Edifici 128 CAL PUJOLET 1.1 Patrimoni immoble Edifici 40 CAL QUINTÍ 1.1 Patrimoni immoble Edifici 13 CAL RIP 1.1 Patrimoni immoble Edifici 58 CAL ROSSELL 1.1 Patrimoni immoble Edifici 44 CAL TOMÀS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 127 CAL TOMASET 1.1 Patrimoni immoble Edifici 126 CAL VEU 1.1 Patrimoni immoble Edifici 80 CAMÍ DE LA CALZINA 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 18 CAMÍ DE L'ARREL 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 16 CAMÍ DE MARGANELL A MONTSERRAT 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 20 CAMÍ DE MARGANELL A SANT SALVADOR DE GUARDIOLA
1.5 Patrimoni immoble Obra civil 144
CAMÍ DE SANTA CECÍLIA AL MONTGRÒS 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 19 CAMÍ NOU DE L'OLIVER 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 21 CAMÍ VELL A SANT ESTEVE 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 143 CAMÍ VELL DE L'OLIVER 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 22 CAMPANAR DEL MONESTIR DE SANT BENET 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 3 CAMPANES DE SANT ESTEVE NOU 2.2 Patrimoni moble Objecte 124 CAN BISBAL 1.1 Patrimoni immoble Edifici 37 CAN FONT 1.1 Patrimoni immoble Edifici 35 CAN SIMÓ 1.1 Patrimoni immoble Edifici 57 CAN SIMONET 1.1 Patrimoni immoble Edifici 63 CANAL DE SANT JERONI 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 91 CANÇÓ PER LA MORT DEL RECTOR 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral 133 CASA A LA FONT DELS MONJOS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 27 CASES DE LA PLAÇA DE L'AJUNTAMENT 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 136 CASES DEL RAVAL DEL CISÓ 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 82
37
CELLER DE CA L'AIGUADER 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 55 COVA DELS LLADRUCS 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 92 COVES DE SANTA CECÍLIA 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 1 CREU DE LA TARTANA 2.1 Patrimoni moble Element urbà 28 CREU DE REGATÓ 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 93 CREU PROCESSIONAL 2.2 Patrimoni moble Objecte 107 EL CASOT 1.1 Patrimoni immoble Edifici 12 EL FLORÍ VELL 1.1 Patrimoni immoble Edifici 83 EL GRAS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 45 EL MARC NOU 1.1 Patrimoni immoble Edifici 59 EL ROSER DE TOT L'ANY 4.5 Patrimoni immaterial Costumari 139 ESCULTURA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER 2.2 Patrimoni moble Objecte 103 ESCULTURA DE SANTA CECÍLIA 2.2 Patrimoni moble Objecte 129 ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE 1.1 Patrimoni immoble Edifici 33 ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE SANT BENET 1.1 Patrimoni immoble Edifici 2 FESTA DEL PANELLET 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 114 FESTA MAJOR 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 105 FITA DE TERME DE MARGANELL, CASTELLGALÍ I SANT
1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 125
VICENÇ FONS BIBLIOGRÀFIC DE SANT BENET DE MONTSERRAT
3.3 Patrimoni documental Fons bibliografic 111
FONS DE L'ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA 3.2 Patrimoni documental Fons documental 118 FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU EPISCOPAL DE VIC 3.2 Patrimoni documental Fons documental 123 FONS DOCUMENTAL DEL MONESTIR DE SANT ANTONI I
3.2 Patrimoni documental Fons documental 108
SANTA CLARA DE BARCELONA FONS DOCUMENTAL DEL MONESTIR DE SANT BENET 3.2 Patrimoni documental Fons documental 109 DE MATARÓ FONS FOTOGRÀFIC DE L'SPAL 3.1 Patrimoni documental Fons imatges 122 FONT A LA ZONA DE SANT ESTEVE NOU 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 61
38
FONT DE LA MENTIROSA DE L'OLIVER 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 94 FONT DE L'ALBA 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 135 FONT DE SANT JOSEP 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 96 FONT DE SANTA TERESA 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 97 FONT DEL BULL 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 95 FONT DEL FERRO 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 60 FONT DEL MORO 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 98 FONT DEL RAVAL DEL CISÓ 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 84 FONT DELS MONJOS 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 24 FONT D'EN VILA 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 99 FORN A LA ZONA DE LA FASSINA 1.1 Patrimoni immoble Edifici 62 FORN DE LA CALSINA I 1.1 Patrimoni immoble Edifici 5 FORN DE LA CALSINA II 1.1 Patrimoni immoble Edifici 7 GOIGS A SANT JOAN DEGOLLACI 3.2 Patrimoni documental Fons documental 137 GOIGS DE SANTA CECÍLIA 3.2 Patrimoni documental Fons documental 138 GOIGS DE SANTA CECÍLIA, VERGE I MÀRTIR 3.2 Patrimoni documental Fons documental 23 HIMNE DE MARGANELL 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 17 HOTEL COLÒNIA PUIG 1.1 Patrimoni immoble Edifici 25 INSCRIPCIONS LAPIDÀRIES DE SANTA CECÍLIA 2.2 Patrimoni moble Objecte 106 LA CALSINA 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 11 LA FASSINA 1.1 Patrimoni immoble Edifici 36 LLEDONER DE CA N'OLIVER 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics 101 LLEGENDA DE LA FUNDACIÓ DE SANTA CECÍLIA 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral 130 LLEGENDA DE L'ALMOINA DE SANTA CECÍLIA 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral 132 LLEGENDA DE MONTSERRAT DE MARGANELL 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral 117 LLEGENDA DEL CASTELL DE MARGANELL I SANTA 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral 131 CECÍLIA MAS DEL PLA DE ROLDORS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 43 MATÓ DE MONTSERRAT 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 30 MINA D'AIGUA DE CAL MAGÍ DEL RACÓ 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 86
39
MOLÍ DEL BISBAL 1.1 Patrimoni immoble Edifici 64 PARADA DE DILIGÈNCIES 1.1 Patrimoni immoble Edifici 26 PARC NATURAL DE MONTSERRAT 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 121 PINTURA DEL MONESTIR DE SANTA CLARA 2.2 Patrimoni moble Objecte 104 PINTURA MURAL DE SANTA CECÍLIA 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 115 PONT DE FUSTA 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 145 PONT DE LA FASSINA 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 87 PONT DEL CAMÍ DEL TORRENT DEL GRAS 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 88 POU A LA ZONA DE CAL SIMONET 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 66 POU DEL PLA DE ROLDORS 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 65 PREMSA DE CA L'AIGUADER 2.2 Patrimoni moble Objecte 56 REC DE CAL JANET 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 134 RELLOTGE DEL FONT 2.2 Patrimoni moble Objecte 140 RESCLOSA DEL BISBAL 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 68 RIERA DE MARGANELL 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 89 RUÏNES A LA ZONA DE CAL JOSEPÓ 1.1 Patrimoni immoble Edifici 69 RUTA DE BELLPRAT A LA MUSSARA (GR-172) 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 100 RUTA MONTSERRAT-PUIGCERDÀ (GR-4) 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 14 SAFAREIG A LA ZONA DE SANT ESTEVE 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 34 SALT D'AIGUA I GORG DEL BISBAL 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 67 SALT D'AIGUA I GORG DEL TORRENT DEL GRAS 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 85 SANTA ANNA DE LA CALZINA 1.1 Patrimoni immoble Edifici 6 SANTA CECÍLIA DE MONTSERRAT 1.1 Patrimoni immoble Edifici 9 SÍNIA DE CAL FELIP NERI 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 70 TINES DEL GRAS 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 71 TORRENT DE LA FONT DEL LLUM 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 10 TRULL DE LA CALSINA 2.2 Patrimoni moble Objecte 8 VACA MATONERA 2.1 Patrimoni moble Element urbà 146
40
5.3. Llistat d’ordenació tipològica
Àmbit Tipologia Núm. Fitxa
Denominació Codi
Patrimoni immoble Edifici 76 BARRACA A LA ZONA DE SANT ESTEVE 1.1 Patrimoni immoble Edifici 48 BARRACA A L'EST DEL BOSQUET 1.1 Patrimoni immoble Edifici 38 BARRACA AL BOSC DEL FONT 1.1 Patrimoni immoble Edifici 49 BARRACA AL CAMÍ DEL GRAS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 141 BARRACA AL NORD DEL GRAS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 73 BARRACA AL SOLELL DEL FONT 1.1 Patrimoni immoble Edifici 50 BARRACA ALS AMETLLERS DEL GRAS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 74 BARRACA DE CA N'OLIVER 1.1 Patrimoni immoble Edifici 75 BARRACA DE CA N'OLIVER II 1.1 Patrimoni immoble Edifici 72 BARRACA DE CAL FELIP NERI 1.1 Patrimoni immoble Edifici 53 BARRACA DE GUIMBERES 1.1 Patrimoni immoble Edifici 47 BARRACA DE LA VINYA DEL RAFEL 1.1 Patrimoni immoble Edifici 46 BARRACA DEL CAMÍ DE CAL ROSSELL 1.1 Patrimoni immoble Edifici 29 BARRACA DEL CAMÍ DE ROLDORS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 52 BARRACA DEL CISÓ 1.1 Patrimoni immoble Edifici 31 BARRACA DEL FONT I 1.1 Patrimoni immoble Edifici 32 BARRACA DEL FONT II 1.1 Patrimoni immoble Edifici 4 BARRACA DEL PITEU 1.1 Patrimoni immoble Edifici 126 CAL TOMASET 1.1 Patrimoni immoble Edifici 80 CAL VEU 1.1 Patrimoni immoble Edifici 37 CAN BISBAL 1.1 Patrimoni immoble Edifici 35 CAN FONT 1.1 Patrimoni immoble Edifici 57 CAN SIMÓ 1.1 Patrimoni immoble Edifici 63 CAN SIMONET 1.1
41
Patrimoni immoble Edifici 27 CASA A LA FONT DELS MONJOS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 12 EL CASOT 1.1 Patrimoni immoble Edifici 83 EL FLORÍ VELL 1.1 Patrimoni immoble Edifici 45 EL GRAS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 59 EL MARC NOU 1.1 Patrimoni immoble Edifici 33 ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE 1.1 Patrimoni immoble Edifici 2 ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE SANT BENET 1.1 Patrimoni immoble Edifici 62 FORN A LA ZONA DE LA FASSINA 1.1 Patrimoni immoble Edifici 5 FORN DE LA CALSINA I 1.1 Patrimoni immoble Edifici 7 FORN DE LA CALSINA II 1.1 Patrimoni immoble Edifici 36 LA FASSINA 1.1 Patrimoni immoble Edifici 43 MAS DEL PLA DE ROLDORS 1.1 Patrimoni immoble Edifici 64 MOLÍ DEL BISBAL 1.1 Patrimoni immoble Edifici 26 PARADA DE DILIGÈNCIES 1.1 Patrimoni immoble Edifici 69 RUÏNES A LA ZONA DE CAL JOSEPÓ 1.1 Patrimoni immoble Edifici 6 SANTA ANNA DE LA CALZINA 1.1 Patrimoni immoble Edifici 9 SANTA CECÍLIA DE MONTSERRAT 1.1 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 136 CASES DE LA PLAÇA DE L'AJUNTAMENT 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 82 CASES DEL RAVAL DEL CISÓ 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 11 LA CALSINA 1.2 Patrimoni immoble Element arquitectònic 3 CAMPANAR DEL MONESTIR DE SANT BENET 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 55 CELLER DE CA L'AIGUADER 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 93 CREU DE REGATÓ 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 125 FITA DE TERME DE MARGANELL, CASTELLGALÍ I SANT VICENÇ 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 61 FONT A LA ZONA DE SANT ESTEVE NOU 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 96 FONT DE SANT JOSEP 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 97 FONT DE SANTA TERESA 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 60 FONT DEL FERRO 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 84 FONT DEL RAVAL DEL CISÓ 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 24 FONT DELS MONJOS 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 99 FONT D'EN VILA 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 115 PINTURA MURAL DE SANTA CECÍLIA 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 66 POU A LA ZONA DE CAL SIMONET 1.3
42
Patrimoni immoble Element arquitectònic 65 POU DEL PLA DE ROLDORS 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 34 SAFAREIG A LA ZONA DE SANT ESTEVE 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 70 SÍNIA DE CAL FELIP NERI 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 71 TINES DEL GRAS 1.3 Patrimoni immoble Jaciment 1 COVES DE SANTA CECÍLIA 1.4 Patrimoni immoble Obra civil 18 CAMÍ DE LA CALZINA 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 16 CAMÍ DE L'ARREL 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 20 CAMÍ DE MARGANELL A MONTSERRAT 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 144 CAMÍ DE MARGANELL A SANT SALVADOR DE GUARDIOLA 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 19 CAMÍ DE SANTA CECÍLIA AL MONTGRÒS 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 21 CAMÍ NOU DE L'OLIVER 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 143 CAMÍ VELL A SANT ESTEVE 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 22 CAMÍ VELL DE L'OLIVER 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 145 PONT DE FUSTA 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 87 PONT DE LA FASSINA 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 88 PONT DEL CAMÍ DEL TORRENT DEL GRAS 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 134 REC DE CAL JANET 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 68 RESCLOSA DEL BISBAL 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 100 RUTA DE BELLPRAT A LA MUSSARA (GR-172) 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 14 RUTA MONTSERRAT-PUIGCERDÀ (GR-4) 1.5 Patrimoni moble Element urbà 28 CREU DE LA TARTANA 2.1 Patrimoni moble Element urbà 146 VACA MATONERA 2.1 Patrimoni moble Objecte 124 CAMPANES DE SANT ESTEVE NOU 2.2 Patrimoni moble Objecte 107 CREU PROCESSIONAL 2.2 Patrimoni moble Objecte 103 ESCULTURA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER 2.2 Patrimoni moble Objecte 129 ESCULTURA DE SANTA CECÍLIA 2.2 Patrimoni moble Objecte 106 INSCRIPCIONS LAPIDÀRIES DE SANTA CECÍLIA 2.2 Patrimoni moble Objecte 104 PINTURA DEL MONESTIR DE SANTA CLARA 2.2 Patrimoni moble Objecte 56 PREMSA DE CA L'AIGUADER 2.2 Patrimoni moble Objecte 140 RELLOTGE DEL FONT 2.2 Patrimoni moble Objecte 8 TRULL DE LA CALSINA 2.2 Patrimoni documental Fons imatges 122 FONS FOTOGRÀFIC DE L'SPAL 3.1 Patrimoni documental Fons documental 116 ACTA FUNDACIÓ I DE CONSAGRACIÓ DE L'ESGLÉSIA DE SANTA 3.2
43
CECÍLIA DE MONTSERRAT Patrimoni documental Fons documental 110 ARXIU DE LA COMUNITAT DE SANT BENET DE MONTSERRAT 3.2 Patrimoni documental Fons documental 120 ARXIU MUNICIPAL 3.2 Patrimoni documental Fons documental 119 ARXIU PARROQUIAL 3.2 Patrimoni documental Fons documental 118 FONS DE L'ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA 3.2 Patrimoni documental Fons documental 123 FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU EPISCOPAL DE VIC 3.2 Patrimoni documental Fons documental 108 FONS DOCUMENTAL DEL MONESTIR DE SANT ANTONI I SANTA CLARA
DE BARCELONA 3.2 Patrimoni documental Fons documental 109 FONS DOCUMENTAL DEL MONESTIR DE SANT BENET DE MATARÓ 3.2 Patrimoni documental Fons documental 137 GOIGS A SANT JOAN DEGOLLACI 3.2 Patrimoni documental Fons documental 138 GOIGS DE SANTA CECÍLIA 3.2 Patrimoni documental Fons documental 23 GOIGS DE SANTA CECÍLIA, VERGE I MÀRTIR 3.2 Patrimoni documental Fons bibliografic 111 FONS BIBLIOGRÀFIC DE SANT BENET DE MONTSERRAT 3.3 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 113 BALL DE LA COCA 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 114 FESTA DEL PANELLET 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 105 FESTA MAJOR 4.1 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 112 ARTESANIA CERÀMICA DE SANT BENET DE MONTSERRAT 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 30 MATÓ DE MONTSERRAT 4.2 Patrimoni immaterial Tradicció oral 133 CANÇÓ PER LA MORT DEL RECTOR 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral 130 LLEGENDA DE LA FUNDACIÓ DE SANTA CECÍLIA 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral 132 LLEGENDA DE L'ALMOINA DE SANTA CECÍLIA 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral 117 LLEGENDA DE MONTSERRAT DE MARGANELL 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral 131 LLEGENDA DEL CASTELL DE MARGANELL I SANTA CECÍLIA 4.3 Patrimoni immaterial Música i dansa 17 HIMNE DE MARGANELL 4.4 Patrimoni immaterial Costumari 139 EL ROSER DE TOT L'ANY 4.5 Patrimoni natural Zones d'interes 90 AVENC DE L'EMBUT O POU DE LA FORADADA 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 39 BALMA GRAN 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 91 CANAL DE SANT JERONI 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 92 COVA DELS LLADRUCS 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 94 FONT DE LA MENTIROSA DE L'OLIVER 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 135 FONT DE L'ALBA 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 95 FONT DEL BULL 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 98 FONT DEL MORO 5.1
44
Patrimoni natural Zones d'interes 86 MINA D'AIGUA DE CAL MAGÍ DEL RACÓ 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 121 PARC NATURAL DE MONTSERRAT 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 89 RIERA DE MARGANELL 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 67 SALT D'AIGUA I GORG DEL BISBAL 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 85 SALT D'AIGUA I GORG DEL TORRENT DEL GRAS 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 10 TORRENT DE LA FONT DEL LLUM 5.1 Patrimoni natural Especimens botànics 102 ALZINA DEL FONT 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics 101 LLEDONER DE CA N'OLIVER 5.2
45
6. ELEMENTS NO FITXATS
Durant la realització de l’inventari han sorgit diversos elements que finalment s’han
descartat per ser inclosos en el llistat final. Es tracta d’elements que es troben seriats,
poc rellevants, que han desaparegut o no han estat localitzats o bé que estan fora del
municipi. A continuació detallem una llista d’aquests elements no fitxats, seguits d’una
breu descripció i el motiu pel qual han estat finalment descartats:
PATRIMONI IMMOBLE. EDIFICIS
- Cal Martorell: es tracta d’un edifici que es troba situat al Parc Natural de Montserrat i
que pertany a l’Abadia de Montserrat. Tot i que es troba a l’Inventari del Patrimoni
Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, s’ha cregut que l’edifici,
fortament intervingut, no reuneix prou valors historicoartístics per incloure’l.
- Cal Ventura: es tracta d’una casa en estat ruïnós que es troba dins la propietat i força a
prop de Cal Rossell (fitxa 44). S’ha optat per incloure’l dins la fitxa de la casa principal.
46
- Totes aquelles cases del Catàleg de Masies i Construccions Rurals que són de nova
construcció o bé han estat fortament intervingudes.
PATRIMONI IMMOBLE. ELEMENTS ARQUITECTÒNICS
- Creu de Mossèn Lluís Francolí: el dit rector fou afusellat per les tropes franceses el
1823. En homenatge se li construí una creu amb base de pedra, que posteriorment fou
destruïda i només en quedà el peu. No s’ha pogut localitzar.
- Font del Bisbal: és una font molt important per als habitants de Marganell, que
històricament s’hi està relacionada. Tot i així, es troba a l’altre costat de la Riera de
Marganell, que correspon al terme del Bruc.
- Font de Canaleta: es troba pujant pel Camí del Casot als primer trencall a mà dreta. Es
troba fora de terme.
47
- Font de la Fassina: com la del Bisbal, és una font utilitzada sobretot pels habitants de
Marganell, però es troba al terme de Castellbell i el Vilar.
- Font de la Jaia: també es coneguda pels habitants de Marganell, però es troba fora de
terme.
- Font de la Teula: no s’ha pogut localitzar. Segons fonts orals, va quedar tapada per uns
moviments de terres.
48
- Pou de Cal Fermí: és un pou circular que es troba construït amb maó i arrebossat. No
es considera de prou antiguitat per inventariar-lo.
- Pou de Sant Esteve: s’ha inclòs dins la fitxa de l’església de Sant Esteve (33).
49
PATRIMONI IMMOBLE. JACIMENTS
- En diverses intervencions arqueològiques s’han trobat necròpolis d’època medieval.
Es tracta de la necròpolis del turó del Mal Niu, de la necròpolis del Mas de la Vall, la
necròpolis del camí de Can Morota i del Sepulcre del Serrat del Vent. Totes elles es
troben en el terme municipal del Bruc.
PATRIMONI NATURAL. ZONES D’INTERÈS
- Dins el Parc Natural de Montserrat hi ha diversos elements que no s’han pogut
inventariar a causa de la dificultat del terreny. Són la Balma de la Bateria Alta de
l’Hospitalet, l’Avenc del Cavall Bernat, l’Avenc de l’Escletxa del Moro, l’Avenc al
Nord de les Roques del Duc, la Balma del Coll del Miracle, la Cova dels Frares
Encantats i la Cova de la Mentirosa de l’Oliver. Pel que fa a les fonts, tampoc s’ha
pogut accedir a la Font de la Teula, la Font de les Coves de Santa Cecília, la Font del
Llum i la Font de Coll de Porc.
PATRIMONI NATURAL. ESPÈCIMENS BOTÀNICS SINGULARS
- Al Parc Natural de Montserrat hi ha diverses espècies endèmiques, com la
“Campanula Montserratina”, la corona de reina o l’orella d’ós. No s’han inclòs per la
falta d’exclusivitat d’aquesta espècie al terme de Marganell.
50
7. BIBLIOGRAFIA
ALTÉS I AGUILÓ, F.X.; Butlletí del Santuari de Montserrat: "Una visita a Santa
Cecília de Montserrat a les darreries del segle XVIII". Montserrat.
AMADES, J. (1982) Folklore de Catalunya, Barcelona: Editorial Selecta.
AAVV (1989). Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya.
Generalitat de Catalunya: Barcelona.
AAVV (1984). Catalunya Romànica. Vol XI. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
AAVV (1986). Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona.
AAVV (1994). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 9. Fundació Enciclopèdia
Catalana: Barcelona.
AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de
Marganell.
AAVV (2005). Manual Hicira. Centres d’Interpretació del Patrimoni. Diputació de
Barcelona: Barcelona.
AAVV (2003). Menjar, beure i dormir. Aproximació històrica i contemporània a
l'hostaleria del Bages. Sant Fruitós de Bages.
51
AAVV (2007) Pla Especial d'Identificació i Regulació de les Masies i Cases Rurals en
Sòl No Urbanitzable Susceptibles de Recuperació o de Preservació, Ajuntament de
Marganell.
BLASCO I PLANESAS, D. (1996). Marganell i els seus avantpassats. Ajuntament de
Marganell.
BALLÚS, G. (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.
CATALÀ I ROCA, P.(1983). Llegendes de Castells Catalans. Barcelona: Col·lecció
Nissaga nº2.
FLORÍ, E. (1947). Obsequi de filial gratitud. Barcelona:Balmes.
FORESTAL CATALANA, S.A (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d’Ús i
Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.
Guia de l'Arxiu. Monestir Sant Benet de Montserrat. Gener de 2008.
HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc
Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.
REDÓ, S. (1996) Montserrat i el seu entorn. Col·lecció d'indrets (I). Angle Editorial.
Manresa.
52
SAGUÉS, F.(1997). "Ermites i Esglésies Rurals de Catalunya" (article). Vacarisses.
SITGES I MOLINS, X. (1977) Les esglésies Pre-Romàniques de Bages, Berguedà i
Cardener. Caixa d'Estalvis de Manresa: Manresa.
SITGES I MOLINS, X. (2001) L’argenteria i l’orfebreria al Bages. Segles X-XVIII.
Centre d’Estudis del Bages: Manresa.
http://www.abev.net/arxiu.html
http://www.benedictinescat.com/
http://www.lletnostra.com/cow_parade/catala/cow_parade.htm
http://mediambient.gencat.net/
http://www.muntanyamontserrat.net
http://www.senderisme.com
http://ca.wikipedia.org/
53
ÍNDEX
1. AGRAÏMENTS ..........................................................................................................3
2. PRESENTACIÓ ............................................................................................................4
3. METODOLOGIA..........................................................................................................5
4. DIAGNÒSTIC......... ......................................................................................................9
4.1. Marc geogràfic i medi físic...........................................................................9
4.2. Poblament, estructura econòmica i població .............................................11
4.3. Breu síntesi històrica ....................................................................................13
4.4. Toponimia .....................................................................................................16
4.5. Mapa general del terme amb els béns patrimonials inventariats ............17
4.6. Mapa del nucli de Marganell amb els béns patrimonials inventariats....18
4.7. Estat legal de protecció.................................................................................19
4.8. Equipaments patrimonials.......................................................................21
4.9. Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme............................22
5. ELEMENTS FITXATS.................................................................................................29
5.1. Llistat per ordre numèric.........................................................................29
5.2. Llistat per ordenació onomàstica............................................................34
5.3. Llistat per ordenació tipoògica................................................................40
6. ELEMENTS NO FITXATS..........................................................................................45
7. BIBLIOGRAFIA ...........................................................................................................50
20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P�gina 3
Related Documents
