SEGONES JORNADES SOBRE SEGONES JORNADES SOBRE SEGONES JORNADES SOBRE SEGONES JORNADES SOBRE PRODUCCIONS AGRÍCOLES PRODUCCIONS AGRÍCOLES PRODUCCIONS AGRÍCOLES PRODUCCIONS AGRÍCOLES EN EL EL EL EL MARC DEL PROCÉS DE MARC DEL PROCÉS DE MARC DEL PROCÉS DE MARC DEL PROCÉS DE C C C CONCENTRACIÓ PARCEL ONCENTRACIÓ PARCEL ONCENTRACIÓ PARCEL ONCENTRACIÓ PARCEL·LÀRIA LÀRIA LÀRIA LÀRIA I MILLORA DEL REGADIU DE LA MILLORA DEL REGADIU DE LA MILLORA DEL REGADIU DE LA MILLORA DEL REGADIU DE LA CONCA DE TREMP CONCA DE TREMP CONCA DE TREMP CONCA DE TREMP · · · · Informe de Valoracions · · · ·
108
Embed
Informe Segones Jornades ok guillem - pallarsjussa.cat · Limoncillo Corbella Arbosana PATRONS: vigor d’IRTAi-18 segonsel patróal 6è anyd’injert(2007) Volum de copa (m3) Secció
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
SEGONES JORNADES SOBRESEGONES JORNADES SOBRESEGONES JORNADES SOBRESEGONES JORNADES SOBRE PRODUCCIONS AGRÍCOLES PRODUCCIONS AGRÍCOLES PRODUCCIONS AGRÍCOLES PRODUCCIONS AGRÍCOLES EEEENNNN EL EL EL EL MARC DEL PROCÉS DEMARC DEL PROCÉS DEMARC DEL PROCÉS DEMARC DEL PROCÉS DE C C C CONCENTRACIÓ PARCELONCENTRACIÓ PARCELONCENTRACIÓ PARCELONCENTRACIÓ PARCEL····LÀRIALÀRIALÀRIALÀRIA IIII MILLORA DEL REGADIU DE LAMILLORA DEL REGADIU DE LAMILLORA DEL REGADIU DE LAMILLORA DEL REGADIU DE LA CONCA DE TREMPCONCA DE TREMPCONCA DE TREMPCONCA DE TREMP
· · · · Informe de Valoracions · · · ·
Organitza:
Consell Comarcal del Pallars Jussà
Coordina:
Amb la col·laboració de:
Comunitat de Regants i Expectants de la conca de Tremp
Aquesta acció ha estat subvencionada pel Servei d’O cupació de Catalunya, en el marc del Projecte “Treball a les 7 comarques” i cofinançada pel Fons Social Europeu .
ADOBAT DEL PANÍS ..................................................................................................................... 63
REG EN FRUCTICULTURA............................................................................................................. 71
EXPERIÈNCIES DE PRODUCCIÓ DE POMA DE MUNTANYA.......................................................... 76
LA IGP POMA DE GIRONA............................................................................................................ 97
Relació de ponents.................................................................................................................... 105
2
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Presentació-------------------------------------
El cicle de les SEGONES JORNADES SOBRE PRODUCCIONS AGRÍCOLES EN EL MARC DEL
PROCÉS DE CONCENTRACIÓ PARCEL·LÀRIA I MILLORA DEL REGADIU DE LA CONCA DE TREMP
és una acció promoguda pel Consell Comarcal del Pallars Jussà i els Ajuntaments de Tremp,
Isona i Conca Dellà i la Pobla de Segur. Aquesta acció ha comptat amb la col·laboració de la
Comunitat de Regants i Expectants de la Conca de Tremp, l’Oficina Comarcal del DAAM de la
Generalitat de Catalunya i el Centre de Capacitació Agrària del Pallars. Les Segones Jornades
sobre produccions agrícoles han estat coordinades pel Centre de Desenvolupament Rural
Integrat de Catalunya.
Aquesta acció ha estat subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya, en el marc del
Projecte “Treball a les 7 comarques” i cofinançada pel Fons Social Europeu.
En el marc d’aquestes segones jornades, s’ha volgut donar resposta a algunes de les qüestions
que es plantegen els pagesos de la conca de Tremp, com són les varietats que es poden
adaptar millor al nou regadiu, els cultius que poden ser més rendibles, la gestió de l’aigua, les
possibilitats de transformació dels productes que s’obtenen o les vies de comercialització.
En aquestes segones jornades, s’han realitzat quatre sessions que han tractat les següents
temàtiques:
Jornada 1. Viabilitat del cultiu de l’olivera en regadiu i producció
d’oli a la conca de Tremp
Jornada 2. El conreu de la colza, el seu interès en la rotació de
cultius i potencialitat en nous regadius
Jornada 3. La gestió de la fertilització i el reg
Jornada 4. Pomeres de muntanya i fruita dolça al Pallars Jussà
A continuació es presenta un breu resum de valoracions i conclusions de cada jornada.
3
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
4
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
JORNADA 1JORNADA 1JORNADA 1JORNADA 1
Dilluns, 14 de novembre de 2011
- Agustí Romero Aroca. Tècnic en Olivicultura, Elaiotècnica i Fruita Seca. IRTA (Mas de Bover)
- Jordi Graell i M. Paz Romero. Departament de Tecnologia d’Aliments. Universitat de Lleida
VIABILITAT DEL CULTIU DE L’OLIVERA EN VIABILITAT DEL CULTIU DE L’OLIVERA EN VIABILITAT DEL CULTIU DE L’OLIVERA EN VIABILITAT DEL CULTIU DE L’OLIVERA EN REGADIU A LA COREGADIU A LA COREGADIU A LA COREGADIU A LA CONCA DE TREMP, I OBTENCIÓ NCA DE TREMP, I OBTENCIÓ NCA DE TREMP, I OBTENCIÓ NCA DE TREMP, I OBTENCIÓ D’OLIS D’OLIVA VERGESD’OLIS D’OLIVA VERGESD’OLIS D’OLIVA VERGESD’OLIS D’OLIVA VERGES
5
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
JORNADA 1
MODELS ACTUALS I FUTURS DE LES NOVES PLANTACIONS D’OLIVERA
Agustí Romero. Tècnic en Olivicultura, Elaiotècnica i Fruita Seca IRTA Mas de Bover
1. ECOLOGIA DE L’OLIVERA
L’ecologia de l’olivera es basa en dos requisits:
- el CLIMA:
o Clima mediterrani
o Pluviometria entre 300 i 600 mm/any
o Hiverns suaus (-2ºC a 0ºC)
o Estius llargs, càlids i secs (de 30ºC a 40ºC)
- el SÒL:
o Sòl neutre-bàsic (pH 6-8,5)
o ClNa < 0,1%
o Sòls francs, permeables, amb bon drenatge i aireació
• Cobertora: 100-120 UF N (Objectiu: 3 Tm/ha) Cal aplicar-la aviat !! (Finals gener)
• Si la colza esta ben implantada i desenvolupada a sortida d’hivern, es recomana
reduir cobertora amb N
6. LA RECOL·LECCIÓ
• La recol·lecció sol avançar-se a la de l’ordi
• Poca homogeneïtat de maduresa en tenir varis nivells de síliqües
• Referència de recol·lecció: llavor de les síliqües situades a mitja tija canvia de
color vermell a negre
• Pèrdues fàcils de gra en la recol·lecció. Cal regular bé la recol·lectora. Millor amb
barra de dall vertical
• És millor collir de bon matí i aturar-se a migdia per tal d’evitar el fàcil desgranat
de les síliqües
• Humitat màxima del gra: 9%
• Atenció a impureses
48
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
POTENCIALITATS DE LA COLZA COM A CULTIUS EN NOUS REGADIUS.
RESULTATS A LA ZONA DE REGADIUS DE LLEIDA
Antoni López. Unitat de Cultius Extensius IRTA Lleida
RESULTATS ASSAIGS DE COLZA A CATALUNYA, 2010
A. ZONA DE SECANS SEMIFRESCALS DE CATALUNYA
RENDIMENTS PRODUCTIUS I ÍNDEX RESPECTE A LA VARIETAT TESTIMONI
Assaig: Varietats de colza
Zona agroclimàtica: Secans semifrescals
Localitat: Calaf (Anoia)
Campanya: 2010-2011
VARIETATS PRODUCCIÓ (kg/ha 9% humitat)
ÍNDEX (%)
SEPARACIÓ DE MITJANES
Test Edwards & berry ( α =0.05)
NK AVIATOR * 6717 138,3 a ALBATROS * 6645 136,9 ab PR46W14 * 6054 124,7 abc NK CARAVEL * 5959 122,7 abc ES MERCURE * 5868 120,9 abcd TOCATTA * 5856 120,6 abcd ES HYDROMEL * 5853 120,6 abcd HYBRISTAR * 5847 120,4 abcde ARAMIS * 5726 117,9 abcde NK PETROL * 5723 117,9 abcde AVISO 5687 117,1 abcde PR46W31 * 5669 116,8 abcde IWAN 5611 115,6 abcde ES NEPTUNE * 5605 115,4 abcde CHAMPLAIN * 5598 115,3 abcde FORZA 5366 110,5 abcde NK DIAMOND 5272 108,6 abcde NK GRACE 5181 106,7 abcde CANTI CS 5099 105,0 bcde PACIFIC (T) 4855 100,0 cde AZUR 4827 99,4 cde FRICOLA 4745 97,7 cde MONICA 4678 96,4 cde SESAME 4375 90,1 de NK MOLTEN ** 4258 87,7 de BRAZZIL 4062 83,7 e
Varietat TESTIMONI PACÍFIC
Coeficient de variació 6,21% Nivel de significació dels tractants p < 0,0001 Nivell de significació dels blocs p = 0,3814 Nivell de significació de les columnas p = 0,0377
49
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Nivell de significació de les files p = 0,0188
Producció equivalent a l’índex 100 4855 kg/ha (9% humitat) Producció mitjana de l’assaig 5428 kg/ha (9% humitat)
* Varietat híbrida; ** Varietat línea alt oleica ÍNDEXS PRODUCTIUS PLURIANUALS RESPECTE A LA VARIETAT TESTIMONI (%)
RESULTATS PRODUCTIUS DE LA CAMPANYA 2010-11 CALAF (Anoia)
Nombre de campanyes d’assaig
(nombre d’assaigs)
Varietats 4 anys
(4)
3 anys
(3)
2 anys
(2)
1 any
(1)
varietats
Producció
(kg/ha 13%
humitat)
Separació
mitjanes
Test
Edwards
&Berry
(α =0.05)
AVISO 105,1 a 107,7 c 108,1 abc 117,1 NK AVIATOR * 6717 a
PACIFIC (T) 100,0 a 100,0 c 100,0 c 100,0 ALBATROS * 6645 ab
PR46W31* 127,1 a 128,8 ab 116,8 PR46W14 * 6054 abc
HYBRISTAR* 122,2 ab 125,5 abc 120,4 NK CARAVEL * 5959
abc
ES HYDROMEL* 111,0 bc 118,8 abc 120,6 ES MERCURE * 5868 abcd
NK PETROL * 131,8 a 117,9 TOCATTA * 5856 abcd
TOCATTA * 122,8 abc 120,6 ES HYDROMEL * 5853 abcd
ARAMIS * 121,0 abc 117,9 HYBRISTAR * 5847 abcde
FORZA 119,1 abc 110,5 ARAMIS * 5726 abcde
CHAMPLAIN * 111,1 abc 115,3 NK PETROL * 5723 abcde
NK GRACE 106,3 abc 106,7 AVISO 5687 abcde
CANTI CS 104,3 bc 105,0 PR46W31 * 5669 abcde
NK AVIATOR 138,3 IWAN 5611 abcde
ALBATROS * 136,9 ES NEPTUNE * 5605 abcde
PR46W14 * 124,7 CHAMPLAIN * 5598 abcde
NK CARAVEL * 122,7 FORZA 5366 abcde
ES MERCURE * 120,9 NK DIAMOND 5272 abcde
IWAN 115,6 NK GRACE 5181 abcde
ES NEPTUNE * 115,4 CANTI CS 5099 bcde
NK DIAMOND 108,6 PACIFIC (T) 4855 cde
AZUR 99,4 AZUR 4827 cde
FRICOLA 97,7 FRICOLA 4745 cde
MONICA 96,4 MONICA 4678 cde
SESAME 90,1 SESAME 4375 de
NK MOLTEN ** 87,7 NK MOLTEN ** 4258 de
BRAZZIL 83,7 BRAZZIL 4062 e
50
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
ÍNDEX 100
(kg/ha) 4326 4317 4429 4855
Coeficient de
variació 6,21%
(T) Testimoni.* Varietats híbrides. ** Varietat alt oleica
B. ZONA DE SECANS FRESCALS DE CATALUNYA
RENDIMENTS PRODUCTIUS I ÍNDEX RESPECTE A LA VARIETAT TESTIMONI
Assaig: Varietats de colza
Zona agroclimàtica: Secans frescals
Localitat: Solsona (el Solsonès)
Campanya: 2010-2011
VARIETATS PRODUCCIÓ (kg/ha
9% humitat) ÍNDEX (%)
SEPARACIÓ DE MITJANES Test Edwards & Berry ( α =0.05)
ALBATROS * 5847 116,5 a
ES HYDROMEL * 5844 116,5 ab
NK CARAVEL * 5802 115,6 ab
MONICA 5783 115,2 ab
PR46W31 * 5732 114,2 ab
HYBRISTAR * 5670 113,0 ab
AVISO 5644 112,5 ab
CHAMPLAIN * 5535 110,3 ab
IWAN 5441 108,4 ab
PR46W14 * 5427 108,1 ab
ES NEPTUNE * 5423 108,1 ab
FORZA 5264 104,9 ab
NK GRACE 5257 104,8 ab
AZUR 5223 104,1 ab
ES MERCURE * 5216 103,9 ab
NK AVIATOR * 5115 101,9 ab
CANTI CS 5085 101,3 ab
SESAME 5048 100,6 ab
NK DIAMOND 5048 100,6 ab
NK PETROL * 5035 100,3 ab
TOCATTA * 5034 100,3 ab
PACIFIC (T) 5018 100,0 ab
NK MOLTEN ** 4990 99,4 ab
ARAMIS * 4952 98,7 ab
FRICOLA 4886 97,4 ab
BRAZZIL 4333 86,3 b
Varietat TESTIMONI PACÍFIC
Coeficient de variació 5.99% Nivel de significació dels tractants p = 0,0242
Nivell de significació dels blocs p = 0,8336
Nivell de significació de les columnas p = 0,1164
Nivell de significació de les files p = 0,2417
51
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Producció equivalent a l’índex 100 5018 kg/ha (9% humitat)
Producció mitjana de l’assaig 5294 kg/ha (9% humitat) * Varietat híbrida; ** Varietat línea alt oleica
ÍNDEXS PRODUCTIUS PLURIANUALS RESPECTE A LA VARIETAT TESTIMONI (%)
RESULTATS PRODUCTIUS DE LA CAMPANYA 2010-11 – SOLSONA (Solsonès)
Nombre de campanyes d’assaig (nombre d’assaigs)
Varietats 4 anys (4)
3 anys (3)
2 anys (2)
1 any (1)
varietats Producció (kg/ha 13% humitat)
Separació mitjanes Test Edwards &Berry
(α =0.05)
HYBRISTAR *
133,2 a 127,2 ab 113,0 ALBATROS * 5847 a
PR46W31 *
130,5 a 128,1 a 114,2 ES HYDROMEL * 5844 ab
ES HYDROMEL
127,9 a 125,2 ab 116,5 NK CARAVEL * 5802 ab
AVISO
111,3 b 106,5 bc 112,5 MONICA 5783 ab
PACIFIC (T)
100,0 b 100,0 c 100,0 PR46W31 * 5732 ab
ARAMIS * 134,7 a 98,7 HYBRISTAR *
5670 ab
FORZA 130,6 a 104,9 AVISO 5644 ab
TOCATTA * 130,5 a 100,3 CHAMPLAIN * 5535 ab
NK PETROL * 129,7 a 100,3 IWAN 5441 ab
NK GRACE 128,4 a 104,8 PR46W14 * 5427 ab
CHAMPLAIN * 126,6 ab 110,3 ES NEPTUNE * 5423 ab
CANTI CS 117,5 abc 101,3 FORZA 5264 ab
ALBATROS * 116,5 NK GRACE 5257 ab
NK CARAVEL * 115,6 AZUR 5223 ab
MONICA 115,2 ES MERCURE * 5216 ab
IWAN 108,4 NK AVIATOR * 5115 ab
PR46W14 * 108,1 CANTI CS 5085 ab
ES NEPTUNE * 108,1 SESAME 5048 ab
AZUR 104,1 NK DIAMOND 5048 ab
ES MERCURE * 103,9 NK PETROL * 5035 ab
NK AVIATOR * 101,9 TOCATTA * 5034 ab
SESAME 100,6 PACIFIC (T) 5018 ab
NK DIAMOND 100,6 NK MOLTEN ** 4990 ab
NK MOLTEN * 99,4 ARAMIS * 4952 ab
FRICOLA 97,4 FRICOLA 4886 ab
52
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
BRAZZIL 86,3 BRAZZIL 4333 b
ÍNDEX 100 (kg/ha) 44155 4444 5018 Coeficient de variació 5,99%
(T) Testimoni.* Varietats híbrides.** Varietat alt oleica
C. ZONA DE REGADIUS DE LLEIDA
RENDIMENTS PRODUCTIUS I ÍNDEX RESPECTE A LA VARIETAT TESTIMONI Assaig: Varietats de colza
Zona agroclimàtica: Regadius de Lleida
Localitat: Alcarràs (el Segrià)
Campanya: 2010-2011
VARIETATS PRODUCCIÓ (kg/ha
9% humitat) ÍNDEX (%)
SEPARACIÓ DE MITJANES Test Edwards & Berry ( α =0.05)
ALBATROS * 7630
PR46W14 * 6660
PR46W31 * 6562
HYBRISTAR * 6461
ES NEPTUNE * 6351
CANTI CS 6328
180,9 a
157,9 a b
155,5 a b
153,1 a b c
150,5 a b c d
150,0 a b c d
NK CARAVEL * 6191 146,7 a b c d e
NK AVIATOR * 6097 144,5 a b c d e
NK DIAMOND 5755 136,4 a b c d e
AZUR 5754 136,4 a b c d e
ARAMIS * 5667 134,3 b c d e
FORZA 5637 133,6 b c d e
FRICOLA 5401 128,0 b c d e
CHAMPLAIN * 5347 126,7 b c d e
AVISO 5258 124,6 b c d e
SESAME 5206 123,4 b c d e
ES HYDROMEL * 5189 123,0 b c d e
NK GRACE 5171 122,6 b c d e
MONICA 5130 121,6 b c d e
ES MERCURE * 5078 120,4 b c d e
TOCATTA * 5064 120,0 b c d e
NK MOLTEN 4696 111,3 b c d e
NK PETROL * 4540 107,6 c d e
BRAZZIL 4402 104,3 d e
PACIFIC (T) 4219 100,0 e
IWAN 4206 99,7 e
Coeficient de variació 18,06 % Nivel de significació dels tractants p = 0,0086 Nivell de significació dels blocs p = 0,6136 Producció equivalent a l’índex 100 4219 kg/ha (9% humitat) Producció mitjana de l’assaig 5535 kg/ha (9% humitat) * Varietat híbrida;
Varietat TESTIMONI PACÍFIC
53
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
ÍNDEXS PRODUCTIUS PLURIANUALS RESPECTE A LA VARIETAT
TESTIMONI (%)
RESULTATS PRODUCTIUS DE LA CAMPANYA 2010-11
– Alcarràs (el Segrià)
Nombre de campanyes d’assaig
(nombre d’assaigs)
Varietats 4 anys
(4)
3 anys
(3)
2 anys
(2)
1 any
(1)
Varietats
Producció
(kg/ha 13%
humitat)
Separació
mitjanes
Test
Edwards
&Berry
(α =0.05)
HYBRISTAR * 149,2 a 148,2 a 153,1 ALBATROS * 7630 a
TOCATTA * 148,5 a 134,7 ab 120,0 PR46W14 * 6660 ab
CHAMPLAIN * 142,9 ab 139,5 ab 126,7 PR46W31 * 6562 ab
ES HYDROMEL 138,6 ab 135,8 ab 123,0 HYBRISTAR * 6461 abc
La gran crisi europea de la fructicultura (1966-1970)
3 problemes diferents a superar:
- La crisi europea del mercat
- La crisi de la producció
- Augment dels costos laborals
Una sobreproducció i intervenció del producte de la UE, estructures envellides, cost de
la mà d’obra, ... En els anys de crisi: fundació de les cooperatives a la Val Venosta
La crisi impulsa la fructicultura intensiva.
- Slender Spindle sobre M9:
3.000 – 4.000 arbres/ha
Plantacions fetes en el Sud del Tirol:
1969 30 ha
1970 60 ha
1971 180 ha
1981 2.000
ha
1990 16.000
ha
2011 18.500
ha
Punts forts de les explotacions de la Val Ventosa:
- El cultiu intensiu és una prioritat, perquè la superfície cultivable és limitada.
- Moltes de les explotacions són ateses a temps parcial per les famílies: Política
Italiana: pro-agricultura.
- Mínima càrrega d’impostos.
- Autonomia política del Sud del Tirol: el govern local té moltes competències.
- Els “agricultors tancats” i la vella llei austríaca per protegir la propietat de la
terra.
- 40 anys de la UE amb recolzament a l’agricultura.
- Les cooperatives tenen una llarga tradició (des de 1800).
- Bones possibilitats de crèdits i bancs locals.
- Organitzacions paraigües: VOG i VIP, un prerequisit per rebre les subvencions
de la UE.
- Clima favorable en la zona alpina.
- Bones organitzacions per l’extensió, la investigació i l’ensenyança.
- Posició central en el mig d’Europa (balanç entre consum domèstic i
d’exportació).
- Sola planta de processat per l’ús amb poma.
88
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
- Tranquil·litat domèstica.
- Plena ocupació.
Problemes de les explotacions de la Val Ventosa:
- Sovint són explotacions petites.
- Poca mentalitat comercial, segurament per la presència de les cooperatives.
- Les cooperatives tenen menys pes comparades amb la magnitud de les
cadenes de supermercats.
- Monocultiu de poma: limitacions ecològiques i econòmiques. (les pomes són
de 2a i 3a generació).
L’ESTRUCTURA BÀSICA DE LA INDÚSTRIA FRUCTÍCOLA AVUI A LA VAL VENTOSA
89
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Dimensions de les explotacions en %
Tan sols fructícola
Amb una altra entrada
Par-time
90
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Estratègies bàsiques i la seva filosofia:
L’objectiu apunta a com incrementar l’ingrés net, a través d’invertir i millorar les
tècniques de producció i les varietats innovadores. ( Reg i protección antigelades,
xarxes antipedra, mecanització, viver,…)
Prioritats en la ruta al llarg dels anys:
Anys 60 Anys 70 Anys 80 Anys 90 Més enllà del
2000
Reducció en la
mà d’obra
Reducció en
la mà d’obra
Reducció en la
mà d’obra
Reducció en la
mà d’obra
Reducció en
la mà d’obra
Augmentar la
producció
Augmentar la
producció
Augmentar la
producció
Augmentar la
producció
Millorar la
qualitat
Millorar la
qualitat
Millorar la
qualitat
Innovació de
varietats
Innovació de
varietats
Augmentar
l’eficiència
91
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
LA PRODUCCIÓ DE POMA AL LIMOUSIN (FRANÇA).
Perlim: un exemple d’èxit al mercat espanyol.
Sr. Enric Mañé . Delegat comercial Perlim España.
PERLIM: LA MARCA CON DOS DENOMINACIONES DE ORIGEN PROTEGIDAS (AOP)
Una larga tradición arborícola
Fue a finales de los años 1960 cuando por la iniciativa de un puñado de arboricultores
y negociantes de fruta nació el grupo de productores PERLIM, contracción de PERigord
(para las nueces) y LIMousin (para las manzanas). La vocación de este grupo, radicado
en Corrèze (Francia), es producir, almacenar y comercializar manzanas y nueces
procedentes de 2 territorios específicos, cada uno de los cuales está acreditado con
una AOP tras la obtención de este signo oficial de calidad para estas 2 producciones
(2002 para las nueces y 2004 para las manzanas):
- Périgord para las nueces con cáscara y peladas representa el 30% de la
producción de la cuenca situada principalmente en Dordogne, Lot y Corrèze y
más de un 60% de las nueces vendidas con la denominación de origen
protegida AOP.
- Limousin para las manzanas con el 70% del tonelaje producido en la zona AOP
(Corrèze, Haute-Vienne, Nord-Dordogne) y un 90% sólo en Corrèze.
El control técnico al servicio del sabor
- Inversiones continuadas tanto en las explotaciones de los productores como en
las estaciones de almacenamiento y envasado
- Gestión de Calidad común o paralela para los 2 productos y coordinada por un
servicio Técnico tanto en las huertas como en las estaciones.
La cultura del sabor A diferencia de otros grupos situados en otras regiones, PERLIM
sólo comercializa productos de sus afiliados y no realiza ninguna compra fuera de su
zona de producción. Este principio fundamental garantiza una trazabilidad sin fisuras
así como la calidad y el origen del producto vendido. Por ello, la filosofía de PERLIM,
marca con dos AOP, es la cultura y defensa del sabor, una filosofía que se adapta
perfectamente a las expectativas de un gran número de consumidores.
PERLIM EN BREVE
Algunas cifras…
Volumen de negocios: Manzanas + Nueces a 31/08/2010: 56 millones de €, de los que
48 millones de euros para las manzanas y 8 millones para las nueces.
92
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Plantilla del complejo: 400 personas.
La herramienta industrial
- La actividad de las manzanas posee 2 centros de almacenamiento y envasado
autónomos situados en el Noroeste de Brive.
- el centro de St-Aulaire, donde se encuentra igualmente la sede social de la
empresa, ha sido ampliado y renovado para acoger a partir de finales de 2010
una nueva calibradora que integra el último proceso de la selección electrónica
de la categoría. (Inversiones previstas: 6 millones de euros);
- el centro de St-Laurent, situado a 1 km del centro de St-Aulaire, está equipado
desde el año 2000 con una calibradora de iguales características.
Objetivo: tener 2 centros autónomos (almacenes frigoríficos y salas de envasado) que
permiten envasar entre 60 y 70.000 t de manzanas. Esta estrategia se inscribe dentro
de una búsqueda de flexibilidad con el fin de responder a las exigencias de la clientela
(GMS en un 70%) y Francia/Exportación (40% /60%), velando al mismo tiempo por la
competitividad de nuestro producto.
En cuanto a la cooperativa de nueces LIPEQU, ésta ha invertido en 2009 más de un
millón de euros en la renovación, ampliación de su herramienta y mejora de la
productividad situada en St-Aulaire, en correspondencia con el trabajo en las huertas.
PERLIM, UNA GESTIÓN DE CALIDAD COMÚN
El objetivo de la gestión de calidad Perlim ha sido siempre controlar su producción,
desde las huertas hasta la expedición, para servir al consumidor un producto seguro y
de calidad. En las huertas
La Denominación de Origen Protegida (AOP)
Para beneficiarse de la AOP, las manzanas y las nueces deben responder a unas
condiciones fijadas en un pliego de condiciones que rige los métodos de obtención de
la denominación (el tipo de variedad, el método de cultivo, la densidad,…).
Cada operador, desde los productores hasta el comercializador, es controlado todos
los años por organismos independientes acreditados por el INAO (Instituto Nacional
del Origen y la Calidad). Para más información al respecto, consultar:
- www.perlim.com
- www.noixduperigord.com
- www.pomme-limousin.org
La certificación GLOBALGAP
Creado en 1997 bajo el impulso de importantes protagonistas de la gran distribución
europea, el referencial GLOBALGAP permite responder a las crecientes preocupaciones
93
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
de los consumidores en términos de seguridad alimentaría, bienestar de los animales,
protección del medioambiente y mejora general de las condiciones de trabajo.
- GLOBAL GAP PARA LAS MANZANAS: En 2009, 178 productores certificados
según el referencial de buenas prácticas agrícolas, o sea, el 95% de nuestros
afiliados.
- GLOBAL GAP PARA LAS NUECES: En 2009, la producción de nueces de la
cooperativa Lipequ, según el referencial de buenas prácticas agrícolas, se
extiende sobre 586 hectáreas y alcanza las 834 toneladas, lo que representa el
25% de las aportaciones. La zona de certificación se extiende sobre 3
departamentos de Francia:
- Dordogne con 348 Ha de nogales certificados
- Corrèze con 114 Ha
- Lot con 124 Ha
Para más información al respecto, consultar: www.globalgap.org En las estaciones
Los sistemas de gestión de la seguridad alimentaría
El referencial BRC (British Retail Consortium) y el referencial IFS (International Food
Standardisation) tienen como finalidad garantizar la seguridad de los productos
alimentarios comercializados con Marcas de Distribuidor (MDD). Perlim manzanas
obtuvo la certificación BRC por primera vez en 2007. Perlim nueces, con la certificación
IFS desde 2009, se alegra de haber alcanzado en 2010 el nivel superior. Por
consiguiente, todos los centros del grupo son auditados cada año por un organismo de
certificación con el fin de obtener la renovación de sus respectivas certificaciones. Para
más información al respecto, consultar:
- www.brc.org.uk
- www.ifs-certifcation.com
LAS MANZANAS DEL LIMOUSIN PERLIM AOP
Producción
- 200 arboricultores agrupados en una cooperativa y una SICA (implantadas en
el mismo centro) garantizan la producción comercializada por GIE PERLIM.
- Huertas : 1 800 ha situadas en la región del Limousin entre 350 y 450 m de
altitud. 40% de la huertas tienen menos de 7 años. El 98% de las huertas está
protegido con redes contra granizo.
94
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Tonelajes
- PERLIM representa más del 70 % de la producción del Limousin, 15 % de la
producción nacional de Golden y 30 % de la Golden de altitud.
- Puesta en mercado : 400 T/día.
- Calidad de la cosecha 2010: las tierras del
- Limousin demuestran una vez más su tipicidad. Buena mescla de azucar,
acidez y dureza, un calibre medio (65% de + 75mm).
Calendario de desalmacenado
Oct Nov Dic Enero Feb Marzo Abril Mayo Junio Julio Agos
Golden
de
altitud
Gala
Braeburn
Canada
gris
Capacidad de almacenado
62 000 toneladas (106 cámaras ULO)
Marcas de comercialización
- Perlim AOP
- Roselim
- Margote du Limousin
- Altide
- MDD
LOS PROCESOS ESPECÍFICOS DE GESTIÓN DE CALIDAD La producción frutícola integrada La Producción Frutícola Integrada se define como la producción económica de fruta de alta calidad, dando prioridad a métodos ecológicamente más seguros, minimizando los efectos secundarios no deseados y el uso de productos fitofarmacéuticos, con el fin de mejorar la seguridad medioambiental y alimentaria. Ya desde el año 1999, Perlim emprendió el proceso PFI “Producción Frutícola Integrada”. En 2009, el 93% de nuestros afiliados fueron certificados conformes a la Carta PFI. Para más información al respecto, consultar: www.chartepfi.com Los pliegos de condiciones de los clientes
95
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
A los dos procesos de gestión de calidad, como son la PFI y GlobalGAP, se pueden añadir las exigencias de los pliegos de condiciones de los clientes. Si hacemos un resumen, actualmente las manzanas de primera calidad de categoría 1 son a día de hoy:
- La referencia solamente de aquellos productores que respetan los principios de la "Producción Frutícola Integrada" y del referencial Global Gap para el conjunto de prácticas agrícolas,
- La referencia solamente de aquellas parcelas que son gestionadas respetando estos principios,
- El inicio de las operaciones de cosecha en el punto de madurez óptima,
- La recepción de las manzanas por las estaciones y su selección en función del potencial de conservación que poseen,
- La ausencia de cualquier tratamiento tras la recolección,
- El establecimiento de condiciones de conservación óptimas, - El envasado selectivo de las manzanas que permite garantizar el calibre, el
aspecto y los parámetros gustativos objetivos y medibles, tales como el
contenido de azúcar, la acidez y la firmeza (10.000 análisis al año),
- La puesta en práctica de análisis de residuos,
- La puesta en marcha de un sistema de trazabilidad ascendente y descendente.
LAS NUECES EN CÁSCARA Y DESCASCARADAS DEL PÉRIGORD PERLIM A.O.P.
El AOP: garantía de calidad y garantía de origen
Perlim, líder de la nuez del Périgord con 3 000 T, es decir 30 % del tonelaje de la zona
geográfica, es el principal operador de la Denominación de Origen (1 200 T de nueces
secas vendidas con D.O. durante la cosecha de 2008, es decir 50 % de la nuez D.O.) y
seguirá con la comercialización de sus productos, nueces y nueces descascaradas, bajo
este título de calidad. Verdadera garantía de origen y de calidad, existen tres
variedades de nueces secas implicadas, MARBOT, FRANQUETTE, CORNE, y tres
variedades de nueces descascaradas, FRANQUETTE, CORNE, GRANDJEAN, todas ellas
producidas en la región (departamentos de Corrèze, Lot y Dordogne).
Producción
- La cooperativa Limousin Périgord Quercy agrupa 670 productores, cuya
comercialización es realizada por el GIE PERLIM.
- 2 400 hectáreas de nueces repartidas en los departamentos de Corrèze, Lot y
Dordogne.
Tonelaje (cosecha 2010) Nueces de mesa
Franquette: 1 800 T
Carne: 500 T
96
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Marbot: 500 T
Varios: 100 T
Total 2 900 T
Nueces para elaboración 1 000 Toneladas >>> 400 T de nueces descascaradas
Nueces descascaradas de todas categorías (extra mitad, arlequin mitad, invalide extra,
invalide y arlequin) fabricadas por Perlim a partir de la producción regional.
La agricultura biológica
Desde hace tres años, 50 productores afiliados a la cooperativa se han comprometido
a seguir los preceptos de este modo de producción. Habida cuenta de los tres años de
conversión, la cooperativa prevé aportaciones consecuentes de nueces biológicas en
2013. En diciembre de 2009, Perlim nueces obtuvo el certificado de conformidad que
le permite comercializar nueces con cáscara y peladas que responden al modo de
producción biológica
97
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
LA IGP POMA DE GIRONA
Venanci Grau. President. IGP Poma de Girona
1. LA IGP POMA DE GIRONA
La IGP és una marca de qualitat agroalimentària atorgada per la
Unió Europea. El nom és utilitzat per designar un producte
agrícola, alimentari o d'altre tipus, que posseeix un origen
geogràfic determinat i la qualitat o reputació del qual es deu al
lloc d'origen.
La indicació geogràfica esdevé, doncs, un vincle entre el
producte i el lloc d'origen. La zona de producció de la Indicació Geogràfica Protegida
Poma de Girona està situada als camps de les comarques del Baix Empordà, l'Alt
Empordà i el Gironès en sòls desenvolupats sobre materials recents d'origen fluvial en
una topografia plana, amb una mínima erosió i un drenatge òptim.
Les plantacions on es conrea la Poma de Girona gaudeixen d'un clima privilegiat influït
per la proximitat de la mar Mediterrània i els Pirineus. Les temperatures són suaus i
fresques, amb contrastos molt marcats dia-nit, i una humitat relativa i una insolació
elevades durant l'estiu.
El resultat: pomes de color perfecte i amb un alt contingut de sucre.
A més a més, Poma de Girona utilitza mètodes respectuosos amb el medi ambient pels
quals es rendibilitzen els mitjans naturals i l'ecosistema de la zona. En
aquest sentit, segueix les premisses de la Producció Integrada.
La Poma de Girona es cultiva en un exclusiu nombre de finques que
compleixen la norma de Producció Integrada, un sistema de
producció d'aliments de qualitat mitjançant mètodes respectuosos
amb el medi ambient i la salut dels pagesos i dels consumidors.
La producció integrada minimitza l'ús de productes agroquímics i aplica processos que
afavoreixen la diversitat de l'ecosistema agrícola en preservar la flora i la fauna
autòctones i potenciar l'activitat conservadora del medi rural i del paisatge.
*Projecte Pom.net a Girona
La confiança dels consumidors és fonamental.
98
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Per això, empreses externes especialitzades, garantia d’objectivitat i independència,
certifiquen la qualitat de la Poma de Girona després d’aplicar-hi rigorosos controls.
Així, la certificació de conformitat de producte Applus+ Agroalimentario avala la
qualitat i la seguretat alimentària de la Poma de Girona.
En aquest aspecte, Venanci Grau comenta que seguir les premisses de la Producció
Integrada i la IGP té una despesa i unes exigències de control, però alhora és una
oportunitat per entrar als mercats en els quals el preu és millor. Venanci Grau apunta
que no n’hi ha prou en produir, sinó que s’ha de saber posicionar en el mercat i
valoritzar els productes agrícolas, i en aquest sentit, les marques i distintius faciliten
assolir aquests propòsits.
I+D+i
Consorciada amb l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), l'Estació
Experimental Agrícola Mas Badia està al servei de la investigació agrícola amb
l'objectiu de millorar l'agricultura de les comarques de Girona.
Al cor de l'Empordà, al municipi de la Tallada, els tècnics
de Mas Badia disposen de trenta hectàrees de terreny, laboratoris i modernes
instal·lacions per dur a terme la seva recerca en fruticultura i en altres àmbits
agrícoles.
2. LES VARIETATS:
- Golden
- Royal Gala
- Red Delicious
- Granny Smith
Golden:
- Fruita de color groc verdós, de pell fina i llisa.
- Calibre gran.
- Polpa blanquinosa, consistent, sucosa, cruixent, sabor dolç i molt aromàtica.
- Arbre de port semierecta, de ràpida entrada en producció.
- Flor de color blanc, rosat, gran i molt resistent a les gelades.
Es recull a principis de setembre.
- Indicada per consumir al natural, per sucs, amanides i pastissos, o per a cuinar al
forn.
99
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Royal Gala:
- Fruita bicolor, vermell i crema. Pell amb estries marcades.
- Calibre mitjà.
- Polpa blanca, consistent, sucosa, fina i molt cruixent, de sabor dolç.
- Arbre de port alçat, vigorós, de ràpida entrada en producció.
- Flor de color blanc rosat, gran i resistent a les gelades.
- Es recull durant el mes d'agost. Ideal per consumir al natural i en amanides.
Red Delicious:
- Fruita de color vermell i de pell llisa o estriada.
- Calibre gran.
- Polpa blanquinosa, consistent, sucosa i ensucrada.
- Es mantenen sempre molt dolces.
- Arbre de port feble, de ràpida entrada en producció.
Flor de color blanc rosat, productiva i lleugerament sensible a les gelades.
- Es recull a principis de setembre.
- Indicada per consumir al natural i per cuinar al forn, en compota, fregida o rostida
per acompanyar carns o peix.
Granny Smith:
- Fruita de color verd intens amb lenticel blanques.
- Calibre gran.
- Polpa blanquinosa, compacte, consistent i sucosa, de gust acidulat.
- Arbre de port vigorós, amb un característic aspecte desmaiat, de ràpida entrada
en producció.
- Flor de color blanc rosat, resistent a les gelades i molt
productiva.
- Es recull durant el mes d'octubre.
- Indicada per consumir al natural, al forn i per preparar
pastissos.
3. LES EMPRESES
Les empreses de Poma de Girona, agrupades sota la marca GiroPoma
- Girona Fruits
- Empordà
- Costa Brava
El fet que estiguin agrupades permet donar una resposta més ràpida als clients.
100
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Algunes dades de producció d’aquestes 3 empreses:
Producció
certificada
IGP (Tn)
Superfície
(Ha)
Núm. socis
productors
Núm.treballadors
al camp
Núm.
treballadors
a central
Costa
Brava
18.000 610 35 500 100
Fructícola
Empordà
10.000 388 36 350 60
Girona
Fruits
20.000 636 28 550 100
TOTAL 48.000 1.634 99 1.400 260
Aquestes empreses tenen cada una entre 30 i 40 socis productors, i facturen entre 15 i
20 milions d’euros. La facturació global de les empreses és d’uns 50.000.000 €. Cada
productor ha de tenir un mínim de 20 ha.
4. EL MERCAT
Poma de Girona al mercat espanyol:
101
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Les principals comercialitzadores espanyoles son, per ordre:
Per tant, s’observa que IGP Poma de Girona és la segona empresa comercialitzador de
poma .
MéS dades de producció
Producció de pomes 2011
Espanya 502.000 tn (+3%)
Catalunya 325.000 tn (+4%)
Lleida 226.000 tn (-3%)
Girona 96.000 tn (+22%)
Producció emparada per la IGP 48.500 tn
Altres dades
Capacitat d’emmagatzematge en fred: 40.000 tn
Número de productors: 90
Hectàrees: 1400
Treballadors al camp: 1400
Treballadors a les centrals de manipulació: 260
Mercat
75% Espanya
18% Europa
7% resta del món
102
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
S’observa que més del 20% de la producció de poma prové de Poma de Girona. També
s’observa que el 75% va al mercat espanyol, i el 30% restant va a l’exportació (a nivell
internacional, Poma de Girona té mercat a Xile, Brasil, Colòmbia, Rússia, països
nòrdics, nord d’Àfrica, etc). Comenta que aquests mercats tenen unes possibilitat
enormes, i també destaca l’esforç en la internacionalització, per exemple, assistint a
fires, i la capacitat d’adaptació dels comercials, que han hagut d’aprendre idiomes i
viatjar molt.
El packaging el tenen molt treballat, i dediquen molts esforços en promoció i
màrqueting de forma continuada, per anar-se fent veure, i perquè consideren que si
no es fa sempre publicitat, aquesta no és efectiva.
Un dels problemes amb què es troben és que als supermercats no els deixen posar
l’etiqueta a les pomes, aleshores venen la marca impresa en les caixes. Però comenta
que ara això està tornant a canviar, perquè els supermercats volen que s’utilitzin les
seves caixes.
També fan molta tasca de promoció i els caps de compra van a Mercabarna per
aconseguir que adquireixin les seves pomes i paguin una mica més.
En aquest sentit, tenen un anagrama propi, molt identificatiu del producte, i que va
costar molt aconseguir però que ara n’estan molt satisfets.
També comenta que produir pomes té un cost, però també és molt important el
transport i la qualitat que arriba al consumidor final. Si no hi ha bona qualitat, per
molta etiqueta o marca que s’hi posi, el producte ja no és rendible. Cal vetllar molt la
qualitat en tot el procés.
103
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Per acabar, Venanci Grau mostra algunes dades sobre el cost de la producció de poma.
En aquest punt, comenta que hi ha previsió que entri molta producció de la varietat
Golden, atès que és una varietat que es produeix en quantitat i qualitat en zones altes
de muntanya del Nord i Centre d’Europa. Davant aquesta previsió, des de les empreses
de Poma de Girona s’està informant els pagesos que no continuin plantant més golden
i que potenciin el cultiu de les altres varietats, que són la Royal Gala, la Red Delicious,
la Fuj i la Granny Smith.
Els costos associats a la producció de poma són: l’aclarida (que es fa a mà), els adobs,
la collita, les malles anti-pedra, la poda, els talsp, el tractament fitosanitari, la
pol·linització, les assegurances i l’electricitat.
Respecte als costos, es destaca el cost de la mà d’obra, sobretot en la collita. Cal
recordar que un fructicultor és un gestor de mà d’obra, el 70% del cost és mà d’obra.
En les explotacions, normalment la mà d’obra és gent de fora. En el cas d’explotacions
petites, si s’ha de subcontractar la mà d’obra, la rendibilitat de l’explotació disminueix.
Per això, és molt important tenir un control de costos i saber gestionar molt bé la mà
d’obra.
També es destaquen les mermes (del camp, de la central i del transport), produccions
que es llencen perquè no compleixen els estàndards de qualitat.
Els factors meteorològics que tenen incidència negativa en el cultiu de poma són dos:
la pedra i el vent.
En funció dels kg/ha, el cost per kg disminueix. Així, és important tenir uns kg/ha alts,
perquè els costos són més o menys fixes.
A l’hora de fer els càlculs per conèixer els beneficis, cal tenir en compte les despeses
intermèdies (transport, distribuidor, botiga, etc). Cal que cadascú es faci una estratègia
pròpia. Cadascú ha de buscar el seu model de negoci, i trobar la manera més eficaç per
posicionar el producte al mercat.
És molt important la transferència de coneixements entre la R+D+i i els profuctors.
Les empreses que comercialitzen Poma de Girona tenen molta mecanització. Ara
tenen un projecte de robotitzar l’emplenament de les caixes. Actualment el pre-
calibrat ja és mecanitzat (les pomes circulen en cintes amb aigua, perquè és el mitjà
que redueix cops, i es separen per calibres i es classifiquen en palots per calibres). El
nou projecte robotitzarà l’envasat (d’aquesta manera, podran treballar 24 h/dia). La
paletització actualment també ja és automàtica.
104
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Per últim fa un incís en la importància estricta del control de qualitat. Totes les
entrades de poma són analitzades, i en funció de la qualitat, el pagès cobra més o
menys. També s’han donat casos en què s’ha hagut de retornar fruita per no complir
amb els estàndards de qualitat, així com que també s’ha hagut de fer fora a algun
pagès.
Pel que fa a les potencialitats del cultiu de poma a la Conca de Tremp, s’apunta que
potser es podria pensar en les parts més altes de la conca. També es remarca a tall de
recordatori, que es pot ser competitiu en qualitat i en quantitat. Cal saber molt bé
quina línia es vol seguir, i a partir d’aquí, hi ha d’haver un projecte empresarial al
darrera i buscar un valor afegit. En territoris com els de muntanya, en què els costos
poden ser més elevats, cal competir amb qualitat i amb valor afegit.
105
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Relació de ponents
Agustí Romero, Tècnic en Olivicultura, Elaiotècnica i Fruita Seca. IRTA (Mas de Bover)