INFORME núm. 2 Juny 2009 INTRODUCCIÓ 1. DADES AGRONÒMIQUES 2. DADES VINÍCOLES 3. EVOLUCIÓ DE PREUS AL CONSUM 4. QUADRE DE COMANDAMENT DE LA VINYA, EL VI I EL CAVA 5. DESCRIPCIÓ I PRINCIPALS RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DEL PREU DEL RAÏM DE VINIFICACIÓ A LA VEREMA 2008 EN L’ÀMBIT CATALÀ
32
Embed
INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
INFORME núm. 2 Juny 2009
INTRODUCCIÓ
1. DADES AGRONÒMIQUES
2. DADES VINÍCOLES
3. EVOLUCIÓ DE PREUS AL CONSUM
4. QUADRE DE COMANDAMENT DE LA VINYA, EL VI I EL CAVA
5. DESCRIPCIÓ I PRINCIPALS RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DEL PREU DEL RAÏM DE VINIFICACIÓ A LA VEREMA 2008 EN L’ÀMBIT CATALÀ
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
Informe sobre el sector vitivinícola a Catalunya; Juny 2009 Elaboradors del III Butlletí: Cristina Escobar (CREDA – UPC – IRTA) ([email protected]) José M Gil (CREDA – UPC – IRTA) ([email protected]) Lluc Mercadé Romeu (CREDA – UPC – IRTA) ([email protected]) Ester Freixa (CREDA – UPC – IRTA) ([email protected]) Coordinador: Xoán Elorduy (INCAVI) ([email protected]) Amb la col·laboració de: Cristina Fumanal (DAR) ([email protected]) ÍNDEX DE CONTINGUTS I: DADES AGRONÒMIQUES
1. SUPERFÍCIE VITÍCOLA A CATALUNYA Distribució Territorial Denominacions d’Origen Especialització VQPRD
2. EXPLOTACIONS VITÍCOLES A CATALUNYA 3. EVOLUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE I DE LES
EXPLOTACIONS VITÍCOLES A CATALUNYA 4. PRODUCCIÓ VITÍCOLA A CATALUNYA
Anàlisi varietal de la producció vitícola 5. OCUPACIÓ EN LES EXPLOTACIONS VITÍCOLES A
CATALUNYA II: DADES VINÍCOLES
6. PRODUCCIÓ DE VI A CATALUNYA 7. ESPECIALITZACIÓ EN LA PRODUCCIÓ DE VI A
CATALUNYA I DENOMINACIONS D’ORIGEN Anàlisi de la producció de vi segons varietat de raïm
Denominacions d’Origen del sector vinícola català 8. ESTRUCTURA DEL SECTOR VINÍCOLA A CATALUNYA
III: EVOLUCIÓ DE PREUS AL CONSUM
Preus en Establiments Comercials d’Alimentació IV: QUADRE DE COMANDAMENT DE LA VINYA, EL VI I EL CAVA V: DESCRIPCIÓ I PRINCIPALS RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DEL PREU DEL RAÏM DE VINIFICACIÓ A LA VEREMA 2008 EN L’ÀMBIT CATALÀ
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
Aquest butlletí correspon a la setena publicació de l’Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava de Catalunya.
Per una banda, s’ha realitzat una actualització de la major part de la informació publicada anteriorment al butlletí número 4 de l’Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava, sobre el sector vitivinícola a Catalunya. Aquesta actualització ocupa la major part del present butlletí: apartats I, i II. En aquests, la informació gràfic – numèrica continguda es representa en sèries temporals, en les que s’afegeixen tants anys com ha estat possible, segons la informació disponible. No obstant, en el text explicatiu que l’acompanya es fa esment de l’evolució de la sèrie respecte el darrer o darrers anys afegits, ja que l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior butlletí de seguiment del sector quant a la seva situació agrària i vinícola (núm.4/2008). Al punt III, es realitza l’observació de preus en establiments comercials, a partir de la selecció d’uns vins i caves de referència. Com ja es va anunciar, aquesta informació s’anirà observant successivament amb l’objectiu d’oferir una continuïtat. En un quart apartat, s’introdueix com a novetat el Quadre de Comandament del sector, que defineix els indicadors clau del sector i la seva evolució, i ens servirà per fer un anàlisi i avaluació de la situació de manera àgil i pràctica. Per finalitzar, en un cinquè apartat es realitza una descripció dels principals resultats de l’estudi encarregat d’avaluació del preu del raïm a la verema 2008 en l’àmbit català.
Xoán Elorduy Vidal Responsable Tècnic de l’Observatori de la Vinya, el vi i el cava
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
La superfície total i en producció de vinya a Catalunya es mostra desglossada per províncies a la taula 1. En l’any 2008, Tarragona és la província que major superfície de vinya conreada (49,8%), seguida de Barcelona (37,8%), Lleida (8,5%) i Girona (3,9%). Respecte l’any anterior, es manté força la distribució provincial tot i que Tarragona cau lleugerament en benefici de les altres. La majoria es conrea en secà (94%), excepte a la província de Lleida en la que el 48.5% de les plantacions són de regadiu. Respecte l’any 2007, aquesta proporció de regadiu ha retrocedit lleugerament, trencant amb la tendència creixent que portava. A Catalunya, la superfície total de vinya s’ha reduït en un any un 4% respecte el 2007. Aquesta reducció és més palesa en les produccions en regadiu, que redueixen la seva superfície més d’un 8%. La superfície en producció representa el 96,6% de la superfície total.
Taula 1
Superfície de vinya a Catalunya i Províncies. 2008.
La superfície de vinya es mostra desglossada per comarques a la taula 2. Es representen les dues darreres campanyes disponibles (2007 i 2008). Comparant aquestes dues, s’observa com les comarques amb major tradició vitivinícola són les responsables de la davallada del 4% de la superfície total a Catalunya. Principalment es deu a una reducció de les hectàrees a la província de Tarragona, experimentada al Tarragonès (-18%), la Conca de Barberà, la Ribera d’Ebre i l’Alt Camp (aquestes tres reduint la superfície al voltant d’un 12,5% cadascuna). Les comarques amb menor tradició vitícola, mantenen en general la seva superfície de vinya, experimentant augments o davallades poc significatives segons la comarca.
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
Gràficament, es representen les comarques amb major tradició vitícola a la figura 1. Comparant aquestes proporcions amb les de l’any 2007 ( butlletí nº 1 ), s’observa com les variacions no han estat significatives.
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
A la taula 3 queda reflectida la superfície vitícola destinada a VQPRD inscrita a les denominacions d’origen del territori. La proporció que representa cadascuna d’aquestes DO s’observa gràficament a la figura 2.
Com ja és conegut, destaca la DO Penedès que, mantenint les hectàrees respecte a la campanya anterior, és la DO catalana amb major superfície – representa el 47% de la superfície inscrita (campanya 2007/08) -.
Si analitzem l’evolució de la campanya 2006/07 a la 2007/08 (taula 3), s’observa com la superfície inscrita a les denominacions d’origen ha patit una davallada de l’1,85% respecte a la campanya anterior. No obstant, cal esmentar que en aquest càlcul faltaria afegir la superfície registrada exclusivament a la denominació d’origen Catalunya i Cava. Afegir la superfície total inscrita en aquestes DO podria donar lloc a duplicacions, donat que les finques vitivinícoles poden pertànyer a vàries DO.
Quant a l’evolució per DO, aquestes es mantenen en uns nivells força constants, exceptuant la DO Tarragona, que redueix les seves hectàrees respecte a la campanya anterior en un 14%.
Per a la DO Cava, es proporcionen dades a nivell estatal. Com es coneix, aquesta DO s’ubica al conjunt del territori espanyol. No obstant, cal esmentar com la gran majoria d’aquestes hectàrees corresponen a Catalunya Aquesta DO es manté força constant (al voltant de les 32.000 ha), tot i un lleuger increment experimentat en les darreres campanyes.
Totes aquestes variacions tenen una important component resultant d’ajustaments estadístics.
Fig.1 Distribució de la superfície de vinya a les comarques catalanes. Any 2008. Font: Estadístiques DAR. Gabinet tècnic
30%
11%
13%8%6%
7%
4%
4% 3% 3%2% 2% 7%
ALT PENEDÈS ALT CAMPTERRA ALTA CONCA DE BARBERÀPRIORAT BAIX PENEDÈSANOIA SEGRIÀALT EMPORDÀ TARRAGONÈSRIBERA D'EBRE URGELLRESTA
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
Empordà -Costa Brava Costers del Segre Conca de Barberà
Alella
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
És conegut que la producció de vi a Catalunya es centra en la producció de vi de DO (VQPRD) i/o cava (VEQPRD), essent la producció de vi de taula i d’altres de caràcter més marginal.
Així es demostra ja que la superfície destinada a VQPRD representa l’any 2007 un 93% de la superfície total en producció a Catalunya (figura 3). Aquest fet també es manifesta si observem el percentatge d’explotacions que s’especialitzen (85,1%) (figura 4). Les dades posen de manifest que les explotacions no especialitzades són les de dimensions més petites.
2. Explotacions vitícoles a Catalunya
A la campanya 2007-08, 9.183 productors varen realitzar la declaració de collita (font Registre Vitivinícola de Catalunya, RVC). No obstant, aquesta xifra no es pot extrapolar al nombre d’explotacions ja que existeixen més productors que explotacions. Això es degut a l’existència de diferents règims de tinença, com la parceria o l’arrendament de terres, entre d’altres.
Fig.3 Evolució de l’especialització en el conreu de raïm a Catalunya. Hectàrees. Font: IDESCAT
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
70.000
80.000
1993 1995 1997 1999 2003 2005 2007
Hec
tàre
es
VQPRD VT TOTAL
Fig.4 Evolució de l’especialització en el conreu de raïm a Catalunya. Explotacions. Font: IDESCAT
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
1993 1995 1997 1999 2003 2005 2007
Exp
lota
cio
ns
VQPRD VT TOTAL
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
Comparant amb la campanya 2006-07, el nombre de productors que varen realitzar la declaració de collita s’ha reduït al voltant del 4% (font RVC). El total de viticultors inscrits a les DO evoluciona a la baixa (10,6%) quan comparem la campanya 2007-08 amb l’anterior (taula 4). Aquest fet confirma la tendència continuada de reducció de viticultors. Per a la comptabilització total s’ometen les DO Catalunya i Cava, ja que poden donar lloc a duplicacions de les dades. Destaca com en aquest període han reduït de manera important els seus viticultors, les DO Priorat, Tarragona i Penedès (23,7%, 22,6%, 20,7% i 17%, respectivament). Aquesta davallada, tot i que confirma la tendència decreixent, reflecteix depuracions en el registre deguts a reajustament de criteri de comptabilització (s’eliminen aquells propietaris que no són titulars de la producció).
Taula 4
Nombre de Viticultors inscrits a les DO catalanes. Del 2000-01 al 2007-08.
3. Evolució de la Superfície i de les Explotacions Vitícoles a Catalunya
En aquest apartat es donen de nou xifres sobre superfície i explotacions de vinya (taula 5). No obstant,el que es pretén en aquest cas es mostrar l’evolució conjunta en el temps d’aquests dos paràmetres. Aquesta evolució s’observa representada gràficament a les figures 5, 6 i 7.
S’expressen hectàrees i explotacions, d’orientació vitícola i del conjunt d’explotacions amb superfície agrària útil per tal de poder realitzar una comparativa.
Comparant els dos darrers anys disponibles , 2005 i 2007, la superfície agrària útil s’ha incrementat molt lleugerament mentre que les explotacions han davallat considerablement.
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
S’observa que la viticultura té un comportament diferent a la resta d’explotacions. Pel que fa a l’evolució de la superfície vitícola, aquesta incrementa en una major proporció, però sobretot destaca l’increment produït en el nombre d’explotacions vitícoles (4,2%) que, tot i que lleuger, segueix una tendència contrària a l’esperada (reducció del nombre d’explotacions).
El resultat d’aquest comportament és una petita reducció en la grandària de les explotacions vitícoles (ha/explot.).
Taula 5
Evolució a Catalunya de les hectàrees i del nombre d’explotacions pel total de cultius i per la vinya. Proporció de vinya (hectàrees i explotacions) respecte tots els cultius a Catalunya. Anys 1993 al 2007.
Fig.5 Evolució de les hectàrees i del nombre d’explotacions vitícoles a Catalunya Font: IDESCAT
4.000
7.000
10.000
13.000
16.000
40.000
46.000
52.000
58.000
64.000
70.000
1993 1995 1997 1999 2003 2005 2007
No
mb
re d
'exp
lota
cio
ns
Hec
tàre
es
hes vinya explot vinya
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
Pel que fa a la grandària de les explotacions (figura 7), s’observa com les vitícoles l’han reduïda lleugerament, mentre que el total d’explotacions continua amb una tendència a l’augment d’hectàrees per explotació. En l’any 2007 les explotacions vitícoles tenen una dimensió mitjana de 7,83 hectàrees., mentre que pel total d’explotacions agràries augmenta fins a 21,53.
4. Producció Vitícola a Catalunya
Anàlisi Varietal de la Producció Vitícola
En aquest punt es vol analitzar la producció de raïm segons si es tracta de varietats blanques o negres i, segons la varietat específica.
Cal esmentar que les campanyes del Registre Vitivinícola de Catalunya fan referència a la campanya de comercialització, mentre que les de l’INCAVI fan referència a la campanya de cultiu. Així la darrera campanya vitícola seria pel RVC la 2008-09 i per l’INCAVI la 2007-08. Totes dues però, fan referència a la mateixa collita.
A figura 8 es mostra com es distribueix la collita de raïm produït a Catalunya segons si es tracta de varietats blanques o negres. S’observa com al voltant del 75-70 % de la producció de raïm prové de varietats blanques. Cal esmentar que tota la producció de
Fig.6 Evolució de la SAU i del nombre d’explotacions totals a Catalunya Font: IDESCAT
50.000
55.000
60.000
65.000
70.000
75.000
80.000
900.000
950.000
1.000.000
1.050.000
1.100.000
1.150.000
1.200.000
1.250.000
1.300.000
1993 1995 1997 1999 2003 2005 2007
No
mb
re d
'exp
lota
cio
ns
Hec
tàre
es
hes SAU explotacions
Fig.7 Evolució de la dimensió de les explotacions (ha/explotació) en el total de Catalunya i en el sector de la vinya amb referència 100 pel 1993 Font: IDESCAT
-
40
80
120
160
200
1993 1995 1997 1999 2003 2005 2007
∆ h
a/ex
plo
t
Total Vinya
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
cava es realitza a partir de varietats blanques i que aquest factor és determinant per generar l’esmentada distribució.
Quant a les varietats conreades, de les 56 varietats declarades en el Registre Vitivinícola de Catalunya (2008), 9 es poden considerar representatives, ja que sumen el 86% sobre el total (figura 9). Aquest fet determina la gran riquesa de varietats existents en el territori però la poca importància relativa de la majoria.
Tal i com s’observa a la figura següent, les més significatives serien Macabeu, Parellada i Xarel·lo, totes elles varietats blanques.
5. Ocupació en les explotacions vitícoles a Catalunya
En aquest apartat es recull com ha evolucionat l’ocupació en les explotacions vitícoles a Catalunya i, més específicament, el tipus d’ocupació (familiar i assalariat), tot fent una comparativa entre el sector d’estudi i la resta d’orientacions productives. També es pretén estudiar si existeixen diferències en l’ocupació quan diferenciem les explotacions segons Unitats de Dimensió Econòmica (UDE1).
A partir de dades de l’enquesta d’estructura agrària del 2007, s’observa que la viticultura catalana genera un total aproximat de
1 UDE: Unitat de Dimensió Europea. Unitat de mesura comunitària per la que s’expressa el Marge Brut Total de les explotacions agràries. Una explotació té una dimensió econòmica d’una UDE si el seu Marge Brut Total és de 1.200 euros.
Fig.8 Distribució del raïm produït a Catalunya entre varietats blanques i negres. Mitjana de les campanyes 2003-04, 2004-05, 2006-07 i 2007-08 Font: RVC. DAR.
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2003-04 2004-05 2006-07 2007-08 2008-09
NEGRE BLANC
Fig.9 Distribució de les hectàrees de raïm a Catalunya segons varietats. Font: RVC. 2009.
23%
15%14%7%6%
6%
6%
5%4%
14%
Macabeu ParelladaXarel·lo Garnatxa negraUll de llebre MerlotCabernet sauvignon ChardonnaySamsó Resta
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
6.800 unitats de treball (UTA2), en front de les 67.750 del total del sector agrari, el que es tradueix en un 10% de l’ocupació agrària. Aquest percentatge s’ha incrementat lleugerament respecte a l’observat en el cens agrari del 1999 i l’enquesta d’estructura del 2005 (8,8%) Si comparem la dedicació familiar respecte l’ocupació total, s’observa que en les explotacions vitícoles el percentatge d’ocupació familiar és inferior que en la mitjana de totes les orientacions. Això es pot explicar per la necessitat de mà d’obra assalariada en el moment de la verema, principalment, donat el pic de feina que representa en el cicle del cultiu. Destaca, en anar en contra de la tendència esperada, com el percentatge de mà d’obra familiar ha augmentat respecte l’any 2005 en el cas de la viticultura (figura 10). No obstant, l’increment és molt lleuger i caldrà observar que succeeix en els propers anys per tal considerar-ho.
En desglossar l’ocupació familiar entre l’ocupació del titular i la resta de familiars, s’observa com les diferències entre la viticultura i el total d’orientacions no són significatives, encara que en l’evolució en el temps es comporten de manera diferent. En el cas de les explotacions vitícoles, l’ocupació del titular ha disminuït la seva participació respecte l’ocupació familiar (del 2005 al 2007), el contrari que en el cas de totes les OTE. No obstant, en tots dos casos, aquest percentatge no experimenta una tendència definida, mantenint-se al voltant del 60-65% (figura 11).
2UTA: Unitat de Treball Any. Una UTA equival al treball que fa una persona a temps complet durant un any (228 jornades o més). 3 OTE: Orientació Tècnico Econòmica. És l’orientació dominant en el sistema de producció de l’explotació, d’acord amb les seves diferents activitats. Es determina per la proporció relativa de Marge Brut Total que aporta cada cultiu i cada espècie de ramat.
Fig.10 Percentatge de l’ocupació familiar en relació amb l’ocupació total (UTA) a Catalunya en les explotacions vitícoles i en el total d’explotacions (Totes les OTE3). El percentatge restant fins el total seria ocupació assalariada. Anys 1999, 2005 i 2007. Font: INE
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%
Viticultura
Totes les OTE
1999 2005 2007
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
Respecte l’ocupació assalariada fixa (figura 12), s’observa una gran reducció en la proporció d’aquesta en la viticultura, el que es tradueix en un gran increment en la temporalitat dels treballadors vitícoles. Aquest fet també es podria explicar parcialment per l’augment de l’ocupació familiar experimentat. Destaca com en la viticultura l’ocupació assalariada fixa és inferior al de totes les OTE, com a conseqüència d’una major importància de l’ocupació assalariada eventual en la viticultura degut als condicionants del cultiu.
En els gràfics a continuació (figura 13) es mostren les unitats d’ocupació per hectàrea emprades en les explotacions segons la seva dimensió econòmica, comparant les dades del 2005 amb el 2007. Destaca principalment el gran augment experimentat en les UTA per hectàrea emprades en viticultura. Aquest increment es dóna fins a les 60 hectàrees. Fins a les 16 hectàrees ve de la mà de l’ocupació familiar i de 16 a 60 hectàrees es produeix principalment per l’increment experimentat en les UTA per hectàrea assalariades. Aquest increment posa encara més de manifest com la viticultura requereix més unitats de treball que la mitjana de totes les OTE, donat que es tracta d’un conreu de caire més intensiu.
Fig.11 Percentatge de l’ocupació del titular d’explotació en relació amb l’ocupació familiar (UTA) a Catalunya en les explotacions vitícoles i en el total d’explotacions (Totes les OTE). El percentatge restant fins el total seria ocupació d’altres familiars. Anys 1999, 2005 i 2007. Font: INE
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%
Viticultura
Totes les OTE
1999 2005 2007
Fig.12 Percentatge de l’ocupació assalariada fixa en relació amb l’ocupació assalariada eventual (UTA) a Catalunya en les explotacions vitícoles i en el total d’explotacions (Totes les OTE). El percentatge restant fins el total seria ocupació assalariada eventual. Anys 1999, 2005 i 2007. Font: INE
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%
Viticultura
Totes les OTE
1999 2005 2007
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
En les línies generals es continua mantenint la tendència de reducció de l’ocupació per hectàrea a mesura que augmenta la dimensió econòmica de les explotacions, exceptuant les explotacions més petites. Les UTA familiars per hectàrees segueixen la mateixa distribució que les UTA totals. Pel que fa a les UTA assalariades, aquestes augmenten a mesura que augmenta la dimensió econòmica de l’explotació. Aquest fet es podria explicar donat que generalment, UDE i tamany de les explotacions són factors correlacionats positivament. Aleshores, esdevé lògic que explotacions més grans utilitzin major nombre de mà d’obra assalariada per hectàrea.
Fig.13 Distribució de l’ocupació agrícola per hectàrea diferenciat segons UDE. Viticultura i Totes les orientacions. Anys 2005 i 2007. Font: INE
a) UTA TOTALS
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
< 1
a <
2
2 a
< 6
6 a
< 1
6
16 a
< 6
0
60 a
< 1
00
>=
100
UTA
/ H
a
Totes les OTE'05 Viticultura'05
Totes les OTE'07 Viticultura'07
b) UTA FAMILIARS
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
< 1
a <
2
2 a
< 6
6 a
< 1
6
16 a
< 6
0
60 a
< 1
00
>=
100
UTA
/ H
a
Totes les OTE'05 Viticultura'05
Totes les OTE'07 Viticultura'07
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
La producció de vi a Catalunya els anys 2006, 2007 i 2008 torna a remuntar – després d’una davallada forta l’any 2005 – per sobre dels 3 milions d’hectolitres.
Quant a la producció de cava (figura 15) s’observa que des de la davallada de l’any 2000, presenta una tendència creixent, superant l’any 2008 l’1,7 milions d’hectolitres.
7. Especialització en la producció de vi a Catalunya i Denominacions d’Origen
Anàlisi de la producció de vi segons varietat de raïm
Tal i com s’ha comentat prèviament, la producció de raïm a Catalunya prové en un 75-70% de varietats blanques. Aquest fet es veu reflectit en la producció de vi (incloent-hi la producció de vi base cava).
Fig.14 Evolució de la producció de vi total a Catalunya. Font: Estadístiques del
DAR. Gabinet Tècnic.
FEGA per a la producció
del 2008.
1.000.000
1.500.000
2.000.000
2.500.000
3.000.000
3.500.000
4.000.000
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Hl
Fig.15 Evolució en la comercialització de cava al conjunt estatal Font:elaboració pròpia a
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
L’evolució de la producció de raïm blanc i negre (figura 16) mostra aquesta clara superioritat de les varietats blanques, i com les tendències més o menys es mantenen respecte anys anteriors.
Denominacions d’Origen del sector vitícola català. Producció de vi.
En aquest apartat es mostra un recull dels hectolitres qualificats per les denominacions d’origen catalanes (campanya 2000-01 al 2007-08). Comparant les dues darreres campanyes, s’observa una decrement en el volum total qualificat per part de les denominacions d’Origen, excloent-ne la DO Catalunya. Aquest decrement es pot explicar parcialment per la variació en les condicions climatològiques. No obstant, s’observa una migració entre els volums d’algunes DO (principalment Penedès) cap a la DO Catalunya (taula 6). Així, si considerem aquesta migració, les fluctuacions en el volum de vi qualificat es suavitzarien considerablement (~10%). Respecte a aquest punt, cal recordar que la DO Catalunya no està inclosa en el sumatori de vi tranquil per evitar duplicitats. No obstant, amb la introducció de la targeta magnètica del RVC, s’espera que aquestes duplicitats acabin desapareixent. Si observem l’evolució de la producció per a cada DO, es corrobora com la DO Penedès ha reduït en gran mesura els hectolitres qualificats ( 39,5%). Altres DO també redueixen en gran part la seva producció, destacant la Conca de Barberà que ho fa en un 80%. Aquesta variació ve donada en part, per canvis en les condicions meteorològiques, així com bàsicament per modificacions en el procediment de quantificació dels vins qualificats dins de cada DO.
Fig.16 Evolució de la producció de vi blanc, negre i rosat a Catalunya. Font: Estadístiques del
DAR. Gabinet Tècnic.
FEGA per a la producció
del 2008. Aquesta
darrera font no diferencia
entre la producció de vi
negre i rosat. Així, la
sèrie de vi negre inclou
totes dues categories.
NOTA: La producció de
vi blanc inclou el vi base
destinat a cava.
0
500.000
1.000.000
1.500.000
2.000.000
2.500.000
3.000.000
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Hl
Blanc Negre Rosat
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
Algunes DO incrementen les seves produccions, com Alella i Montsant (100% i 55,5%, respectivament). De tota manera, aquests increments les fan retornar als volums qualificats en d’altres campanyes, pel que es pot concloure que la campanya 2006-07 va patir una davallada important però puntual. L’evolució del vi tranquil total (sèrie temporal) es mostra a la figura 17. La gran davallada que s’observa en la campanya 2005-06 respon al canvi de criteri expressat en el butlletí núm.4 de l’Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava (novembre del 2008). No obstant la tendència a la baixa també queda representada per les dades de la darrera campanya. Els Hectolitres qualificats de la DO Catalunya, com és d’esperar, no reflecteixen el canvi de criteri efectuat a partir de la campanya 2005-06. Aquesta DO experimenta un creixement continuat en el temps, especialment en les darreres campanyes L’evolució dels hectolitres qualificats per les diferents DO es representa a la figura 18 a partir de les dades de la taules 6. S’han omès les DO d’Alella i el Pla de Bages, ja que l’ordre de magnitud d’aquestes és molt inferior a la resta i no apareixen ben representades.
Taula 6
Evolució en la producció d’hectolitres qualificats per les DO catalanes Del 2000-01 al 2007-08.
Font: INCAVI
NOTA:
Aquestes dades es situen sobre el 20 % del total de vi produït a Catalunya (~3 milions d’Hl, incloent la DO
Catalunya i el vi base cava).
Les DO Catalunya i Cava no s’inclouen al sumatori per tal d’evitar duplicar les dades.
DO 2000-01 2001-02 2002-03 2003-04 2004-05 2005-06 2006-07 2007-08
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
L’anàlisi econòmic del sector vitícola de l’any 2006 al 2007 ens indica que, tot i que el valor de la producció ha incrementat lleugerament, els costos de producció ho han fet en una major proporció (figura 19). Així, la rendibilitat econòmica del sector vinícola s’ha reduït lleugerament d’un any a l’altre.
Pel que fa a l’estructura del sector industrial vinícola català, cal destacar, segons dades d’estructura econòmica de la indústria de l’IDESCAT (2007), que el nombre d’establiments es situa per sota dels 300, seguint una tendència baixista des de l’any 2002.
No obstant, el nombre d’establiments de més de 20 empleats es manté constant.
El nombre mig d’ocupats per establiment industrial és del 15,3, amb
Fig.17 Evolució de la producció d’hectolitres de vi qualificat a Catalunya
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
una tendència creixent sobretot a partir del 2002; mentre que les hores treballades per empleat al llarg de l’any són 1.808. En el seu conjunt, el sector genera aproximadament 4.300 llocs d’ocupació, xifra que s’ha reduït un 15%, des de l’any 2005..
Fig.19 Evolució del valor de la producció i del valor afegit brut . Font: Idescat (euros constants)
0
200.000
400.000
600.000
800.000
1.000.000
1.200.000
1.400.000
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Mile
rs d
'Eur
os
Valor de la producció (sortida fàbrica)
Valor afegit brut (cost de factors)
Fig.20 Evolució del nombre d’indústries i de l’ocupació en el sector vinícola. Font: Idescat
0
100
200
300
400
500
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Indústries totals Indústries > 20 ocupats
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
Seguint la metodologia establerta en el butlletí número 24, es determinen els preus de determinats vins i caves catalans (vins de referència) en diversos establiments comercials d’alimentació (supermercats i hipermercats). Els preus al consum es recullen trimestralment i coincidint amb la publicació dels informes de l’Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava (els mesos de març, juny, setembre i desembre). Els preus al consum que es presenten han estat obtinguts en el mes de juny del 2009 (taula 7). S’observa que els vins blancs i els caves de referència estan molt ben representats en la totalitat del establiments. Pel que fa als vins negres, la representació és més baixa, sobretot pel que fa als vins de criança. Els productes joves segueixen sent més representats en els establiments, augmentant la seva presencia respecte la darrera recollida preus.
Taula 7
Preus al consum. Juny 2009. Resultats obtinguts classificant els establiments d’alimentació en funció de la seva gamma comercial (àrea metropolitana de Barcelona)
S’observa que no existeix gaire variació de preus segons el tipus d’establiment, tot i que en els hipermercats els preus es mantenen al voltant d’un 6,5% més baixos.
Aquesta diferència és més notable en els vins negres de criança (figura 21), pels que el preu al consum pot variar fins a més de 2 Euros per ampolla.
4 Butlletí 2, Setembre 2007, on s’estableix els vins i els establiments escollits per a al seguiment de preus.
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
Si efectuem una comparativa de preus interanual, s’observa com els preus han disminuït molt lleugerament pel conjunt de productes (figura 22). L’evolució de preus respecte a la darrera recollida (març 2009) també disminueix pel conjunt de productes (-1,3%); en aquest cas la davallada és més acusada que en la comparativa interanual. Fixant-nos concretament en el vi blanc, aquest incrementa el preu en el cas del vi jove, mentre que el vi d’agulla el disminueix fins al valor del desembre del 2008. En el cas del cava i del vi negre, s’observa un descens en el preu en tots els productes, excepte en dos vins negre (jove 1 i criança 2), en que el preu es manté.
Figura 22 Evolució dels preus al consum: agost, desembre del 2008 i març i juny del 2009 Font: Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava
0
2
4
6
8
10
12
14
16
Jove
Ag
ulla
Jove
1
Jove
2
Cri
anç
a 1
Cri
anç
a 2
Cri
anç
a 3
Bru
t
Bru
t Nat
ure
Re
serv
a
Vi blanc Vi negre Cava
€/
am
pol
la 7
5 c
l
Agost'08 Desembre'08 Abril'09 Juny'09
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
IV: QUADRE DE COMANDAMENT – OBSERVATORI DE LA VINYA, EL VI I EL CAVA
En aquest apartat s’introdueix com a novetat el Quadre de Comandament del sector, que defineix els indicadors clau del sector i la seva evolució, i ens servirà per fer un anàlisi i avaluació de la situació de manera àgil i pràctica.
JUNY 2009
Període Anterior Període Actual Variació Període Valor Període Valor (%)
Superfície a Catalunya (ha) Superfície total (ha) 2007 63.126 2008 60.590 -4,0 ▼ Superfície Varietats Blanques (ha)
2007 40.722 2008 41.088 0,9 ▲
Superfície Varietats Negres(ha)
2007 18.098 2008 16.446 -9,1 ▼
Collita de raïm a Catalunya Tn totals 2007 818.162 2008 386.778 -52,7 ▼ Tn de raïm blanc 2007 584.159 2008 281.107 -51,9 ▼ Tn de raïm negre 2007 234.003 2008 105.525 -54,9 ▼
Producció de vi tranquil a Catalunya Hl totals 2007 3.041.982 2008 2.991.085 -1,7 ▼ Hl de vi blanc 2007 2.156.527 2008 2.156.437 0,0 = Hl de vi negre 2007 776.033 2008 834.645 7,6 ▲ Hl de vi rosat 2007 109.422 2008 n.d.1
Hl comercialitzats de cava 2007 1.687.125 2008 1.710.374 1,4 ▲ Preus percebuts pel pagès a Catalunya
€/Tn raïm per a transformació
2008 36,33 20092 n.d.
€/Hgrau vi blanc 2008 2,86 20092 3,07 7,3 ▲ €/Hgrau vi negre 2008 3,81 20092 3,91 2,6 ▲ €/Hgrau vi rosat i claret 2008 3,77 20092 3,80 0,8 ▲
Preus al consum a Catalunya €/ampolla 0,75 cl de vi 2008 6,52 20092 6,42 -1,7 ▼ €/ampolla 0,75 cl de vi blanc
2008 4,00 20092 4,05 1,3 ▲
€/ampolla 0,75 cl de vi negre
2008 5,42 20092 5,14 -5,2 ▼
€/ampolla 0,75 cl de cava 2008 9,95 20092 10,13 1,8 ▲ Comerç Exterior a Catalunya Exportacions de vi (Milions d’Euros)
Taxa de cobertura (%) 2007 318,37 2008 358,16 12,5 ▲ Continua a la pàgina següent 1: La producció de vi negre inclou la de vi rosat 2: Dades del gener al juny del 2009
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
Continuació Període Anterior Període Actual Variació Període Valor Període Valor (%)
Comercialització de les DO catalanes al mercat Estatal (Hl) Alella 2007 15.640 2008 13.206 -15,6 ▼ Catalunya 2007 186.556 2008 199.932 7,2 ▲ Conca de Barberà 2007 17.182 2008 7.036 -59,1 ▼ Costers del Segre 2007 34.776 2008 54.473 56,6 ▲ Empordà CB 2007 36.729 2008 41.798 13,8 ▲ Montsant 2007 33.262 2008 33.613 1,1 ▲ Penedès 2007 209.401 2008 182.644 -12,8 ▼ Pla de Bages 2007 7.081 2008 6.473 -8,6 ▼ Priorat 2007 7.002 2008 8.815 25,9 ▲ Tarragona 2007 83.856 2008 82.860 -1,2 ▼ Terra Alta 2007 48.432 2008 14.082 -70,9 ▼ TOTAL 2007 679.917 2008 644.932 -5,1 ▼
Comercialització de les DO catalanes al mercat Exterior (Hl) Alella 2007 4.772 2008 4.452 -6,7 ▼ Catalunya 2007 170.227 2008 203.747 19,7 ▲ Conca de Barberà 2007 24.310 2008 4.792 -80,3 ▼ Costers del Segre 2007 27.607 2008 26.031 -5,7 ▼ Empordà CB 2007 3.708 2008 3.537 -4,6 ▼ Montsant 2007 21.461 2008 36.810 71,5 ▲ Penedès 2007 186.354 2008 75.879 -59,3 ▼ Pla de Bages 2007 1.258 2008 1.343 6,8 ▲ Priorat 2007 8.704 2008 9.352 7,4 ▲ Tarragona 2007 28.178 2008 14.533 -48,4 ▼ Terra Alta 2007 30.782 2008 16.773 -45,5 ▼ TOTAL 2007 507.361 2008 397.249 -21,7 ▼
Consum anual a les llars Catalunya (L/ per càpita) Consum a les llars Catalunya
2007 14,14 2008 12,74 -9,9 ▼
Consum vi de taula 2007 9,90 2008 8,26 -16,6 ▼ Consum VQPRD 2007 3,52 2008 3,53 0,3 ▲
Pes de la producció a Catalunya respecte a d’altres (%)3 Catalunya / Espanya. VI TOTAL4
2005 7,2 2006 7,8 9,3 ▲
Catalunya / Espanya. VQPRD
2005 19,3 2006 20,6 6,8 ▲
Catalunya / UE27. VI TOTAL5
2004 2,0 2005 1,5 -25,0 ▼
Pes del consum a Catalunya respecte a d’altres (%)3 Catalunya / Espanya. VI TOTAL
2007 20,7 2008 19,1 -8,1 ▼
Catalunya / Espanya. VQPRD
2007 16,7 2008 17,7 5,7 ▲
Catalunya / Espanya. ESCUMOSOS I CAVA
2007 33,6 2008 31,0 -7,7 ▼
Catalunya / UE27. VI TOTAL3
2004 1,9 2005 2,0 4,7 ▲
3: Variació en punts percentuals 4: les dades del 2006 són les darreres dades definitives de producció a Espanya 5: darreres dades disponibles (OIV).
Notes generals
Mentre que les superfícies i les produccions de vi es mantenen més o menys constants, la collita de raïm disminueix considerablement respecte la campanya anterior.
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
Aquesta disminució de la collita repercuteix en un lleuger increment dels preus percebuts pel viticultor. Mentrestant, els preus al consum es mantenen. Pel que fa al comerç exterior (en valor monetari), la taxa de cobertura continua incrementant, seguint la tendència dels darrers anys. D’altra banda, la comercialització de les DO es redueix lleugerament, sobretot a nivell del mercat exterior. Aquesta reducció ve influenciada bàsicament per les fluctuacions derivades de la DO Penedès. El consum de les llars a Catalunya continua disminuint, també seguint les tendències dels darrers anys. Aquest decrement ve sobretot influenciat pel consum de vi de taula, categoria que disminueix en major proporció. Emmarcant la producció i el consum de Catalunya respecte el
total a Espanya, s’observa com a Catalunya les seves produccions incrementen lleugerament, també pel que fa a VQPRD. Quant al consum, la proporció de vi que es consumeix a Catalunya respecte a Espanya, pateix una davallada pel consum de vi total, però s’incrementa pel consum de VQPRD. Aquestes xifres denoten l’especialització tant de producció però sobretot de consum de VQPRD a Catalunya.
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
V: DESCRIPCIÓ I PRINCIPALS RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DEL PREU DEL RAÏM DE VINIFICACIÓ A LA VEREMA 2008 EN L’ÀMBIT CATALÀ.
Parc Tecnològic del Vi - VITEC
Els objectius específics de l’estudi varen ser:
L’objecte d’aquest treball és calcular el preu corrent percebut pels viticultors establerts a Catalunya a la campanya 2008 pel kg de raïm. Aquest preu és una dada mitjana ponderada d’un recull de preus significatiu de les varietats plantades en les diferents Denominacions d’Origen. També es te el preu mig per denominació d’Origen i per varietat vinífera. Les dades s’obtenen per enquesta directa a comprador ja que d’aquesta manera s’aconsegueix abastar un major volum. Tot i així s’han realitzat una sèrie d’enquestes a productors com a verificació de les dades obtingudes.
Metodologia: Els raïms de vinificació remunerats tenen dues vies de valoritzar-se. Una via és a través de les empreses compradores de raïm, que elaboren i embotellen o que tan sols elaboren i venen a tercers, que anomenarem empreses. L’altre camí per comercialitzar el vi és l’elaboració a través de societats cooperatives catalanes limitades, que anomenarem cooperatives. En el cas de les primeres les dades obtingudes es corresponen amb la verema 2008 mentre que les cooperatives sols disposen de preus tancats de la verema 2007. Per obtenir el preu del 2008 s’ha de calcular a partir del preu consolidat del 2007 i s’aplica la tendència de les empreses entre les dues anyades a aquest preu. El preu consolidat del 2007 és una dada que pel que fa a les empreses es va sol·licitar a l’enquesta del darrer any mentre que per les cooperatives s’ha obtingut aquest any. Aquest preu és una mitjana ponderada fent una estimació del pes de les cooperatives en el conjunt del mercat, que segons els nostres càlculs realitzats a partir de dades facilitades pels consells reguladors és del 42% per les cooperatives i el 58% per les empreses.
Recollida de dades:
S’han realitzat un total de 65 enquestes a compradors que inclouen 686 preus que representen 241 milions de kg,; això representa més del 60% de la producció anual. S’han obtingut preus de 21 varietats viníferes. Com a limitació cal esmentar que no s’han obtingut preus d’empreses de la Terra Alta, tal com es veu a la taula 1 pel que cara a fer l’estimació de preus per al 2008 s’emprarà l’estimació general per Catalunya. Pel que fa a les enquestes a viticultors s’han realitzat 5 enquestes a cada Denominació obtenint un total de 115 preus que sumen més de 4 milions de kg de raïm.
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
(2008) DO (kg) (kg) Alella 372.481 Catalunya 115.683 24.406.460 Cava 18.335.284 78.196.836 Conca Barberà 24.145.374 488.110 Costers Segre 700.320 20.002.700 Empordà 1.419.140 872.588 Montsant 4.312.821 217.198 Penedès 5.070.058 30.503.830 Pla del Bages 108.000 392.000 Priorat 437.029 193.342 Tarragona 10.480.021 1.473.107 Terra Alta 18.805.924 0 Total 83.929.654 157.118.653
Els resultats obtinguts posen de manifest que:
El preu mig del raïm a Catalunya per la collita 2008 s’obté a partir de les dades del 2007 fent un preu ponderat entre cooperativa i empresa, tal com es veu a la taula 2. A aquest preu se li aplica la tendència observada per les empreses, que per a la collita 2008 és una disminució de preus del 6,75%. La suposició que es fa és que al estar les dues tipologies en un mateix mercat la tendència de preus ha de ser similar. Si es desgranen les dades per Denominació d’Origen s’obté un estimador diferent per cada una d’elles, pel que la tendència és variable, tal com es veu a la taula 3. S’observa una caiguda de preu a la regió del Cava i el Penedès. En el cas del cava aquesta disminució es deguda al canvi en la cistella de preus per la sortida de més de 15 milions de quilograms de raïm d’alt valor (pinot noir i chardonnay). En canvi, en altres denominacions com ara el Alella o Costers del Segre s’observa un increment de preu considerable.
Taula 2
Càlcul de preu general del raïm a Catalunya per la collita 2008 (dades en €/kg); les dades en itàliques són estimacions en base a la variació interanual d’empreses i tenint en compte la ponderació empresa-cooperativa. Font: VITEC
ANY VEREMA 2007 VEREMA 2008
PREU EMPRESES 0,420 0,391
VARIACIÓ INTERANUAL EMPRESES. -6,75%
PREU COOPERATIVA 0,263 0,245
PREU PONDERAT 0,354 0,330
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
Si es desagreguen les dades per varietat vinífera s’obtenen els resultats que es visualitzen a la taula 4. . La cistella global mostra la participació en volum d’aquesta varietat sobre el enquestat global, on s’observa la coincidència entre el volum enquestat i la distribució aproximada en el país de 75% blanques i 25% negres. En les varietats blanques la tendència en les de més volum (macabeu, xarel·lo i parellada) és de baixada de preus. Les varietats amb menys impacte mostren pujades de preu excepte el picapoll i el sauvignon blanc. El chardonnay tot i augmentar no ho fa amb la mesura que ho va fer a la campanya 2007. Les varietats negres mostren una valorització de les varietats tradicionals i del pinot noir (que ja s’observava el darrer any i que s’explica per ser una varietat minoritària en el Cava) i una disminució de preu de les foranies. Sobresurt la variació de preu del samsó que s’explica per la variació en la cistella de preus per les empreses. En el 2007 hi havia enquestats un volum molt gran de raïm de la DO Catalunya que el 2008 no hi és. Això esbiaixa la variació de preus per les empreses de 0,552 €/kg pel 2007 als 0,959 €/kg en el 2008 i al aplicar aquest increment per la mitjana de l’any 2007 surt un preu pel 2008 molt alt. No obstant la majoria de dades de preu pel 2008 són superiors al 2007 a la majoria de denominacions, mantenint aquesta apreciació del mercat per les varietats tradicionals negres.
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
En la verificació de resultats s’han realitzat una sèrie d’enquestes a
viticultors. En general els preus obtinguts a viticultors són més baixos que els enquestats als compradors, la desviació mitjana és del 4%. Les dues zones amb més volum de producció, Penedès i Cava, tenen variacions inferiors a la mitjana.
Taula 4
Preus (€/kg) per varietats blanques i negres a Catalunya,
la cistella global mostra el
percentatge de cada varietat en el volum
total enquestat (blanques i negres).
Font: VITEC
Varietat cistella
global
PREU MIG
2007
PREU MIG
2008
Varietats Blanques
Macabeu 27,66% 0,282 0,281
Parellada 16,64% 0,294 0,291
Xarel.lo 12,79% 0,310 0,290
Chardonnay 7,01% 0,637 0,646
Garnatxa blanca 3,40% 0,359 0,370
Muscats 1,98% 0,491 0,505
Altres blanques 1,22% 0,218 0,242
Sauvignon blanc 0,24% 0,597 0,525
Chenin blanc 0,13% 0,391 0,408
Gewurztraminer 0,11% 0,620 0,731
Picapoll 0,02% 0,676 0,650
Pedro ximenez 0,01% 0,130 0,130
Varietats negres
Garnatxa negra 5,54% 0,457 0,492
Ull de Llebre 4,97% 0,354 0,371
Merlot 4,58% 0,492 0,491
Cabernet 4,34% 0,528 0,485
Samsó 2,55% 0,390 0,677
Pinot noir 2,41% 0,534 0,635
Syrah 1,87% 0,534 0,556
Trepat 1,81% 0,307 0,304
Altres negres 0,66% 0,272 0,281
Monastrell 0,05% 0,424 0,446
Sumoll 0,02% 0,241 0,159
Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava
Conclusions: A modus de conclusió es pot observar en la campanya 2008 un retrocés
clar en els preus. Per les blanques és més clar en les varietats tradicionals mentre que en les negres aquest retrocés es fa palès en la cabernet sauvignon mentre que les tradicionals augmenten. Per Denominacions es pot remarcar la baixada de preus a la zones de influència màxima de les varietats blanques macabeu, xarel·lo i parellada i assenyalar la DOQ. Priorat com a zona on el raïm es paga més. De totes maneres, si aquests imports es transporten a rendiments per Ha, un viticultor d’aquesta zona que produeixi 1600 kg/Ha (aquesta zona està al voltant de 2200kg/Ha) te els mateixos ingressos que un de la regió del Cava que produeixi 10500 kg/Ha.