Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Resultats preliminars, desembre 2010
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Seguiment i actualització del catàleg dels
opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Hankockia uncinata, Hypselodoris villafranca, Marionia blainvillea i Tritonia nilsodhneri.
La causa d’aquesta baixa abundància pot ser deguda a que algunes d’aquestes ja
acostumen a ser poc abundants, és el cas de Hankockia uncinata i Flabellina lineata,
mentre que d’altres, tot i ser més abundants, presenten una activitat majoritàriament
nocturna i són més difícils de localitzar durant el dia com ara Aeolidiella alderi, Aplysia i
Berthella.
15
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
Figura 1 Número total d’individus de cada espècie localitzats durant els mostrejos
143
76
63
39
32
32
30
29
27
24
23
22
17
15
14
14
13
11
11
10
9
9
8
7
5
4
3
3
3
3
2
2
2
2
2
2
2
2
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
0 25 50 75 100 125 150
Cratena peregrina
Flabellina pedata
Flabellina affinis
Hypselodoris tricolor
Cuthona caerulea
Peltodoris atromaculata
Tritonia striata
Thuridilla hopei
Calmella cavolinii
Dondice banyulensis
Diaphorodoris papillata
Diaphorodoris luteocincta
Facelinopsis marioni
Elysia timida
Caloria elegans
Elysia viridis
Hypselodoris orsinii
Cuthona ocellata
Flabellina ischitana
Chromodoris krohni
Berghia coerulescens
Bosellia mimetica
Hypselodoris fontandraui
Polycera quadrilineata
Crimora papillata
Limacia clavigera
Aplysia punctata
Bertellina edwardsii / Berthella …
Chromodoris purpurea
Doto koenneckeri
Aplysia fasciata
Dendrodoris grandiflora
Dendrodoris limbata
Eubranchus farrani
Onchidoris neapolitana
Petalifera petalifera
Phyllidia flava
Platydoris argo
Aeolidiella alderi
Aplysia depilans
Aplysia parvula
Berthella ocellata
Facelina rubrovittata
Flabellina lineata
Hancockia uncinata
Hypselodoris villafranca
Marionia blainvillea
Tritonia nilsodhneri
16
5.2 ANÀLISI TEMPORAL: OBSERVACIONS PER DIA DE
MOSTREIG
La riquesa biològica obtinguda per dia de mostreig no va mostrar diferències
significatives (p-val=0.975) i es va mantenir al voltant de les 22 espècies de mitjana al
llarg dels mostrejos, amb un màxim el mes de juny amb 25 espècies a Ferranelles i un
mínim el novembre amb 19 també a Ferranelles (Figura 2). Aquest valor mitjà de riquesa
és similar als obtinguts en els seguiments del GROC a la cala d’Aiguafreda i la Punta del
Ferro (GROC, dades inèdites).
Respecte a l’abundància, si que es varen detectar diferències significatives (p-val<0.001)
entre el número total d’individus observats per dia de mostreig, amb un mínim de 75
individus el mes de juliol i un màxim de 144, quasi el doble, el mes d’octubre. Amb el
tipus de mostreig realitzat no es pot determinar la causa d’aquestes diferències ja que les
dades no corresponen a un mateix punt de mostreig i per tant, factors com l’època de
l’any o el lloc (que determina la composició dels hàbitats, la batimetria o l’exposició) són
variables que podrien explicar aquestes diferències.
Respecte a la diversitat de Shannon tampoc es varen obtenir diferències significatives (p-
val=1) amb un valor mitjà de 2.64, que es pot considerar força elevat.
Figura 2 Riquesa (nº d’espècies), abundància (nº total d’individus) i diversitat (valor de l’índex de Shannon multiplicat x10 per facilitar la representació gràfica) per dia de mostreig
Si es té en compte la freqüència d’aparició de les diferents espècies al llarg del temps, és
a dir el percentatge de mostrejos en els quals apareix una determinada espècie,
s’observa que aquelles més abundants són també les més freqüents, fet que podria
indicar que es tracta d’espècies sense cicles estacionals, com a mínim és el que s’intueix
en aquest mig any de mostrejos (Taula 5). No obstant, per afirmar estadísticament
l’existència de patrons fenològics d’aquest tipus, caldria comptar amb sèries de molts
anys d’observacions.
25 23 20 22 2419 23
87
75
93
106
144
133
87
29,6 28,1 25,4 25,3 23,9 23,528,8
0
20
40
60
80
100
120
140
160
Ferranelles
29/5
Ferranelles
3/7
El Salpatxot
7/8
Montnegre
4/9
Ferranelles
2/10
Ferranelles
6/11
Cova la Vaca
4/12
Riquesa
Abundància
Diversitat
17
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
Taula 5 Número d’individus de cada espècie observats a cada dia de mostreig i percentatge de
mostrejos en els quals s’ha observat cada espècie.
Espècies juny juliol agost setembre octubre novembre desembre total %
Donat que es va mostrejar Ferranelles en quatre ocasions i la resta una única vegada,
prèviament a la comparació entre punts es va calcular la mitjana dels 4 mostrejos de
Ferranelles.
Entre els 4 punts mostrejats els valors de riquesa varen mostrar diferències però, poc
significatives (p-val=0.47), amb un màxim de 23 a Ferranelles i la cova de la Vaca i un
mínim de 20 al Salpatxot (Figura 3).
Les abundàncies en canvi varen resultar significativament molt diferents entre els
diferents punts (p-val<0.001), amb un màxim de 110 a les Ferranelles i un mínim de 87 a
la Cova de la Vaca.
Per altra banda, la cova de la Vaca va resultar ser el punt amb més diversitat (índex de
Shannon=2.88), per davant de Ferranelles (2.63), el Salpatxot (2.54) i la Roca del
Montnegre (2.53), però les diferències no varen ser significatives entre els punts (p-
val=0.9987).
Figura 3 Riquesa (nº d’espècies), abundància (nº total d’individus) i diversitat (valor de l’índex de Shannon multiplicat x10 per facilitar la representació gràfica) per punt de mostreig
5.3.2 OBSERVACIONS PER HÀBITATS
En 473 de les 725 observacions (65% dels individus) va ser possible identificar l’hàbitat
on es localitzaven els opistobranquis. Segons aquestes dades, es varen localitzar
opistobranquis en 12 tipologies d’hàbitats diferents (Taula 6).
Cal tenir en compte que possiblement no es va realitzar un esforç de mostreig equivalent
en cada hàbitat (ni tampoc es pretenia de fer-ho pels objectius inicialment plantejats), de
23 22 20 23
110106
9387
26,3 25,3 25,428,8
0
20
40
60
80
100
120
Les
Ferrenelles
Roca del
Montnegre
Salpatxot Cova de la
Vaca
Riquesa
Abundància
Diversitat
19
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
manera que la riquesa i abundància d’opistobranquis dels diferents hàbitats és relativa,
condicionada per l’esforç de mostreig dedicat a cada un d’ells. Així doncs, els hàbitats
amb més observacions podrien ser els més rics, però també podria tractar-se d’un efecte
del biaix per la diferent presència de l’hàbitat en cada punt de mostreig o al temps de
mostreig destinat a cadascun d’ells.
Taula 6 Hàbitats on es varen localitzar opistobranquis durant els mostrejos (Classificació segons
el Manual dels Hàbitats de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2009)
Codi Hàbitat
11.261+ Coves i túnels submarins semifoscos
11.2211+ Fons detrítics costaners
11.2224+ Sorres infralitorals de llocs calms
11.2414+ Fons infralitorals rocosos, calms, ben il·luminats, sense algues fucals
11.2416+ Fons infralitorals rocosos, calms i mitjanament il·luminats, sense algues fucals
11.2418+ Fons infralitorals rocosos, batuts per l'onatge i poc il·luminats
11.2419+ Fons infralitorals rocosos, calms i poc il·luminats
11.2421+ Fons circalitorals rocosos no concrescionats, dominats per algues
11.2422+ Fons circalitorals rocosos no concrescionats, colonitzats sobretot per animals
11.334+ Alguers de Posidonia oceanica, mediterranis
11.2511+ Coral·ligen sense gorgònies, circalitoral
11.2512+ Coral·ligen amb gorgònies, circalitoral
Es varen detectar diferències significatives en la riquesa dels diferents hàbitats (p-
val<0.05), essent els més rics els fons circalitorals de coral·ligen sense gorgònies i els
fons circalitorals rocosos no concrescionats dominats per algues, on es varen localitzar
25 espècies diferents (Figura 4). Els més pobres van ser els hàbitats detrítics, els de
sorra i les coves, que altrament també varen ser els menys mostrejats. Però aquestes
diferències podrien ser conseqüència de possibles diferències en l’esforç de mostreig per
a cada tipus d’hàbitat, per tant, la interpretació dels resultats dels anàlisis estadístics s’ha
de fer amb cautela.
De la mateixa manera l’abundància va presentar diferències molt significatives (p-
val<0.001), amb un valor màxim també en el coral·ligen sense gorgònies.
La diversitat en canvi no va mostrar diferències entre els diferents hàbitats (p-
val=0.9865). Cinc dels 12 hàbitats presentarien una alta diversitat al situar-se líndex de
Shannon per sobre de 2, mentre que els 7 restants presentarien una diversitat baixa, per
sota de 2.
D’aquesta manera, amb els resultats preliminars l’hàbitat de coral·ligen sense gorgònies
podria ser el més valuós de cara als opistobranquis, per la seva riquesa, abundància i
diversitat d’opistobranquis. Però per poder-ho afirmar amb suport estadístic caldria
20
corregir per l’esforç de mostreig realitzat a cadascun dels hàbitats. Però per poder-ho
afirmar amb suport estadístic caldria corregir per l’esforç de mostreig realitzat a cadascun
dels hàbitats.
Figura 4 Riquesa (nº d’espècies), abundància (nº total d’individus) i diversitat (valor de l’índex de Shannon multiplicat x10 per facilitar la representació gràfica) per hàbitat
1
1
1
3
4
5
7
11
15
21
25
25
1
1
2
3
4
13
36
26
81
70
90
146
0,00
0,00
0,00
10,99
13,86
13,78
14,71
20,98
22,72
27,78
26,59
27,81
0 25 50 75 100 125 150
11.2211+ Fons detrítics costaners
11.2224+ Sorres infralitorals de llocs calms
11.261+ Coves i túnels submarins semifoscos
11.2512+ Coral·lígen amb gorgònies, circalitoral
11.2419+ Fons infralitorals rocosos, calms i poc il·luminats
11.334+ Alguers de Posidonia oceanica, mediterranis
11.2418+ Fons infralitorals rocosos, batuts per l'onatge i poc il·luminats
11.2416+ Fons infralitorals rocosos, calms i mitjanament il·luminats, sense algues fucals
11.2414+ Fons infralitorals rocosos, calms, ben il·luminats, sense algues
fucals
11.2422+ Fons circalitorals rocosos no concrescionats, colonitzats sobretot per
animals
11.2421+ Fons circalitorals rocosos no concrescionats, dominats per algues, sense
Cystoseira
11.2511+ Coral·ligen sense gorgònies, circalitoral
Diversitat
Abundància
Riquesa
21
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
5.3.3 OBSERVACIONS PER RANGS DE PROFUNDITAT
Es varen prendre dades de profunditat de 496 observacions (97% dels casos) i
posteriorment es varen agrupar per rangs de fondària de 5 metres per facilitar el seu
tractament i perquè des del punt de vista dels opistobranquis té sentit biològic fer rangs i
d’aquesta amplitud (Figura 5). Igual que en el cas dels hàbitats, no tots els rangs de
profunditat varen ser prospectats amb el mateix esforç de mostreig.
La riquesa d’espècies va presentar diferències significatives (p-val<0.05) respecte a la
fondària, descrivint un patró sinusoïdal, amb un màxim de 34 espècies al rang entre els
10 i els 15 metres, un 71% de totes les observades. Aquest valor es podria explicar
perquè a les Illes Medes, entre els 10 i els 15 metres de fondària, es dóna el contacte
entre les comunitats fotòfiles i el coral·ligen, és a dir, la transició entre aquestes
comunitats, de manera que és possible trobar-hi representats una gran diversitat
d’hàbitats diferents, o també es podria explicar per un major esforç de mostreig a
aquestes profunditats, sobretot pel que fa al temps.
El patró mostrat per l’abundància va resultar similar al de riquesa, amb unes diferències
també molt significatives (p-val<0.001), però amb la particularitat que entre els 5 i els 10
metres hi apareix un pic no proporcional de 183 exemplars. Aquest fet s’explicaria
perquè l’espècie més abundant a les Illes Medes, Cratena peregrina, té en aquesta rang
de fondària el seu aliment bàsic (Eudendrium) i per tant hi presenta el màxim número
d’individus.
Al calcular la diversitat, aquest patró sinusoïdal es recupera, amb el valor màxim de totes
les variables calculades (Index de Shannon=3.09) al rang entre 10 i 15 metre, tot i que
no mostra diferències significatives entre profunditats.
22
Figura 5 Riquesa (nº d’espècies), abundància (nº total d’individus) i diversitat (valor de l’índex de Shannon multiplicat x10 per facilitar la representació gràfica) per rang de profunditat
1
11
21
27
34
20
9
1
26
102
166
173
183
50
0
22,7
26,1
29,1
30,9
21,3
17,5
0 50 100 150 200
30-35
25-30
20-25
15-20
10-15
5-10
0-5
Ra
ng
s d
e p
rofu
nd
ita
t
Diversitat
Abundància
Riquesa
23
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
6 DISCUSSIÓ
La riquesa d’opistobranquis no va presentar diferències significatives entre els dies de
mostreig, indicant que durant els darrers set mesos de 2010 el número d’espècies
observat es va mantenir constant. La riquesa entre els diferents punts de mostreig si que
va resultar significatiu, però molt poc, de manera que la localització del mostreig no
sembla un factor determinant pel que fa al número d'espècies. En canvi, si que es van
observar diferències en la riquesa dels diferents hàbitats i els diferents rangs de fondària,
indicant que o bé hi ha una clara selecció per part dels opistobranquis de certes
categories d’aquestes variables, o bé a hi ha hàbitats i rangs de fondària molt més
prospectats que altres. Si aquesta darrera hipòtesi fos certa, les modificacions
proposades per la metodologia de mostreig que s'aplicaran a partir d'ara permetran
eliminar aquesta incertesa.
L’abundància en canvi, presenta diferències molt significatives per totes les variables, fet
que es podria explicar per una banda pels diferents pics que certes espècies van
presentar en condicions concretes, i per l’altra per un possible esforç de mostreig no
homogeni de les diferents categories de cada variable.
La diversitat de Shannon no presenta diferències significatives a cap de les variables, és
a dir, que en totes les categories de totes les variables hi ha una proporció similar entre
el nombre d'espècies absents o molt poc abundants i el d'espècies molt abundats.
Per tant, tenint en compte que la riquesa va resultar significativa en tres variables i la
diversitat en cap d’elles, queda clar que la diferència rau en l’abundància de cada
espècie concreta entre les diferents categories de les variables.
Resumint, podem dir que les abundàncies relatives de les diferents espècies presenten
diferències significatives, tant al llarg del temps com en els diferents punts de mostreig
així com respecte a la tipologia dels hàbitats i a la profunditat. Amb aquests resultats
preliminars es comença a intuir que les comunitats d'opistobranquis són variables i vénen
determinades, com a mínim, per aquestes variables.
7 CONCLUSIONS
• Els mostrejos duts a terme pel Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya
durant la realització del seguiment mensual d’opistobranquis a les Illes Medes del
juny al desembre de 2010 van comportar la observació de 48 espècies, 15 de les
quals no havien estat citades abans a l’arxipèlag segons les publicacions i les
fonts consultades. Amb aquestes dades el catàleg d’opistobranquis de les illes
Medes arriba a les 60 espècies.
• Tot i que es van realitzar mostrejos amb un freqüència mensual, no es va
completar un cicle anual i es varen realitzar en diferents punts de mostreig, de
24
manera que no és possible treure conclusions sobre l’abundància d’opistobranquis
al llarg de l’any, ni tampoc definir patrons temporals d’aparició de les diferents
espècies. Per fer-ho es necessitarien sèries de diversos anys de mostreig.
• Comparant els resultats amb els obtinguts en seguiments similars del GROC,
s’observa que les Illes Medes són una punt ric i divers en d’opistobranquis, però
tot i així encara s’està lluny d’assolir els valors reals, ja que només es varen
realitzar 7 mostrejos. La comparació amb els seguiments d’altres zones només es
podrà realitzar de forma objectiva quan s’hagi augmentat l’esforç de prospecció.
• Un problema important dels mostrejos realitzats va ser que bàsicament es van
prospectar els fons de roca i, per raons de seguretat, únicament des dels 0 fins
als 35 metres de fondària (majoritàriament per sobre dels 25 m). Aquest fet va
limitar el número d’espècies observades, ja que no es van prospectar els fons tous
de sorra i fang, les praderies de Posidonia oceanica tampoc van ser suficientment
mostrejades, ni els hàbitats més profunds per sota dels 25 metres. Caldria doncs,
prospectar també aquests hàbitats de manera exhaustiva si es vol completar el
catàleg d’opistobranquis.
• Cal tenir en compte que el protocol no inclou el sacrifici d’exemplars per identificar-
los mitjançant l’anàlisi de la ràdula, de manera que alguns individus, com per
exemple els corresponents als gèneres Bertella/Bertellina, poden no ser
identificats correctament a nivell d’espècie. En alguns casos, els gèneres Aplysia i
Elysia també poden comportar aquesta limitació.
• Amb els resultats obtinguts es posa de relleu la necessitat d’escollir un únic punt
de mostreig, d’acotar el temps d’immersió i definir i descriure detalladament el
recorregut del transsecte per tal d’equilibrar el temps que es dedica a cada hàbitat
i rang de fondària.
• El fet que els opistobranquis siguin tan especialistes fa que algunes espècies
puguin tenir una distribució molt local. Per tant, si es vol obtenir un inventari real i
complert de les espècies d’opistobranquis de les illes Medes caldria anar variant el
punt de mostreig per aconseguir la representació de tota la variabilitat existent.
• De cara al futur, caldria obtenir dades més rigoroses per poder aplicar nous
estadístics que tinguin en compte l’abundància d'espècies rares o molt poc
abundants. A més, s'ha de tenir en compte que en aquests mostrejos preliminars
no s'ha pogut corregir per l'esforç realitzat a cadascuna de les categories de les
diferents variables, fet que podria esbiaixar els resultats de manera important.
25
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
8 PROPOSTES DE FUTUR
Les propostes de futur van encaminades no només a l’aprofundiment del coneixement
dels opistobranquis del Parc, sinó també a la difusió d’aquest grup animal entre el
col·lectius de submarinistes, ja que les illes Medes són un destí d’immersió de primer
ordre a nivell europeu i cal aprofitar aquest potencial d’observadors.
8.1 INICI DEL SEGUIMENT QUANTITATIU
Per al GROC és important comptar amb dades quantitatives i per això es proposa iniciar
un seguiment quantitatiu a les Illes Medes, de manera que s’hauria d’escollir un únic punt
del Parc on realitzar-hi un mostreig mensual amb un esforç equivalent i un transsecte
ben definit.
A partir dels resultats preliminars no és senzill escollir el punt amb més riquesa
d’opistobranquis, doncs les diferències entre punts són poc significatives. No obstant, la
immersió de Ferranelles presenta certs avantatges com ara un perfil suau, gran diversitat
d’hàbitats (praderies de posidònia incloses) i es troba arrecerat de tramuntana.
Es proposa definir el transsecte entre les zones de Tascons Petits, l’Escrivana i les
Ferranelles (Mapa 2), iniciant la immersió a la boia de centres de Tascons petits i
finalitzant-la a la boia de particulars de les Ferranelles. D’aquesta manera a l’inici de la
immersió es podrien mostrejar els hàbitats de coral·ligen profund de les primeres barres
de l’Escrivana i paulatinament anar ascendint a mesura que es va arribant a la boia de
Farrenelles passant per una gran diversitat d’hàbitats.
El protocol quantitatiu a més dels paràmetres detallats en l’apartat 4.2 Protocol de
mostreig, ha d’incorporar les següents millores:
• Realitzar-se sempre al mateix punt,
• Utilitzar sempre el mateix número d’observadors (amb experiència similar)
• Realitzar el mateix recorregut submarí, tenint en compte que sigui equilibrat
respecte al percentatge d’hàbitats i rangs de profunditat.
26
Mapa 2 Situació del transsecte proposat per realitzar-hi el seguiment quantitatiu.
27
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
8.2 CONTINUÏTAT DE L’INVENTARI
Es proposa de seguir realitzant mostrejos a diferents punts del Parc (no només a les Illes
Medes) per tal de determinar la riquesa real d’espècies i obtenir una distribució
batimètrica i de preferència d’hàbitats de cada una d’elles. Es mostrejarien de forma
específica hàbitats poc representats fins ara com els fons tous de sorra i fang i les
praderies de Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa.
Tot i que es proposa que siguin mensuals, aquests mostrejos no seguirien el protocol
quantitatiu del GROC, i per tant, no seria imprescindible fer-los amb una determinada
regularitat ni esforç de mostreig. En aquest cas hi hauria la possibilitat de que hi
participessin els centres d’immersió de la zona cedint places de les seves sortides als
mostrejadors del GROC.
8.3 CREACIÓ D’UNA XARXA D’OBSERVADORS
Les més de 65.000 immersions que es realitzen anualment a les illes Medes podria ser
una font molt important d’observacions si es creessin els canals de recollida de dades
necessaris. Es proposa de crear aquest canal a través d’una pàgina web a Internet amb
una base de dades associada per tal de recollir les observacions i les fotografies
d’opistobranquis. També caldria editar un fulletó informatiu de l’existència d’aquesta
xarxa i les instruccions per adherir-s’hi i entrar les dades.
8.4 EDICIÓ D’UNA GUIA SUBMERGIBLE
Amb els objectius de difondre els opistobranquis i millorar la formació dels observadors,
es proposa de dissenyar i editar una guia submergible amb fotografies de les 30 o 40
espècies més habituals.
28
9 BIBLIOGRAFIA
• Altimira, C.; Huelin, M.F.; Ros, J. (1981). Mol·luscs bentònics de les Illes Medes
(Girona). I. Sistematica. Butlletí Institució Catalana d’Història Natural (Sec. Zool.)
47: 69-75.
• Ballesteros, M. (1985). Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y
Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y
faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis doctoral (resumen).
Centro de Publicaciones de la Universitat de Barcelona, Barcelona.
• Ballesteros, M. (2007). Lista actualizada de los opistobranquios (Molusca:
Gastropoda: Opistobranchia) de las costas catalanas. Spira, Vol. 2, 3:163-188.
• Ballesteros, M. (30/12/2010). Mòdul Mol·luscs. Banc de Dades de Biodiversitat de
Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.
http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html
• Cattaneo-Vietti, R. Chemello, R. &Gianuzzi-Savelli, R. 1990. Ed. La conchiglia,
Roma.
• Cervera, L. et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs
(Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and
49. Calmella cavolini (Vérany, 1846) Familia FACELINIDAE Bergh, 1889
Genus Facelina Alder et Hancock, 1855
50. Facelina rubrovittata (A. Costa, 1866) Genus Cratena Bergh, 1864
51. Cratena peregrina (Gmelin, 1791)
Genus Caloria Trinchese, 1888
52. Caloria elegans (Alder et Hancock, 1845)
Genus Facelinopsis Provot-Fol, 1954
53. Facelinopsis marioni (Vayssière, 1888) Genus Dondice Marcus, 1958
54. Dondice banyulensis Portman et Sandmeier, 1960
Familia AEOLIDIIDAE D'Orbigny, 1834
Genus Aeolidiella Bergh, 1867
55. Aeolidiella alderi (Cocks, 1852)
Genus Berghia Trinchese, 1877
56. Berghia caerulescens (Laurillard, 1830)
Familia EUBRANCHIDAE Odhner, 1934
Genus Eubranchus Forbes, 1838
57. Eubranchus farrani (Alder et Hancock, 1844)
Familia TERGIPEDIDAE Thiele, 1931
Genus Cuthona Alder et Hancock, 1855
58. Cuthona caerulea (Montagu, 1804).
59. Cuthona ocellata (Schmekel, 1966)
60. Cuthona albopunctata (Schmekel, 1968)
33
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
10.2 ANNEX 2. FOTOGRAFIES
Fotografies de les 48 espècies observades durant els mostrejos de 2010. Les fotografies
formen part del fons d’imatges del GROC, però no totes van ser realitzades a les Illes
Medes.
1.Aplysia depilans
2.Aplysia fasciata
3.Aplysia parvula
4. Aplysia punctata
5.Petalifera petalifera
6.Elysia timida
34
7.Elysia viridis
8.Thuridilla hopei
9.Bosellia mimetica
10.Berthella auriantiaca/Berthellina edwarsii
11.Berthella ocellata
12.Onchidoris neapolitana
13.Diaphorodoris luteocincta
14.Diaphorodoris papillata
35
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
15.Limacia clavigera
16. Polycera quadrilineata
17.Crimora papillata
18.Hypselodoris villafranca
19.Hypselodoris orsinii
20.Hypselodoris fontandraui
21.Hypselodoris tricolor 22.Chromodoris purpurea
36
23.Chromodoris kronhi 24. Platydoris argo
25.Peltodoris atromaculata
26.Phillydia flava
27.Dendrodoris grandiflora 28.Dendrodoris limbata
29.Tritonia nilsodhneri 30.Tritonia striata
37
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
31.Marionia blainvillea 32.Hankockia uncinata
33. Doto koenneckeri
34.Flabellina affinis
35.Flabellina ischitiana
36.Flabellina lineata
37.Flabellina pedata
38. Calmella cavolinii
38
39.Faceina rubrovittata
40.Cratena peregrina
41.Caloria elegans
42.Facelinopsis marioni
43.Dondice banyulensis
44.Aeolidiella alderi
45.Berghia coerulescens
46.Eubranchus farrani
39
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
47.Cuthona caerulea 49.Cuthona ocellata
Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya Mas Castellar, s/n web: www.opistobranquis.org Pontós 17773 mail: [email protected] (Girona) telèfon: 649056034