Informe estudiar a catalunya - Estudiar al Vallès Occidental 2014

Estudiar a Catalunya.

Estudiar al Vallès

OccidentalSetembre 2014

INFORME

Al llarg dels darrers anys l’educació pública ha vist com els seus recursos i les seves capacitats minvaven a causa de les mesures d’austeritat establertes tant pel Govern d’Espanya com pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Les retallades en el sistema educa-tiu s’han produït en tots els seus nivells: des de l’escola bressol fins a la formació professional i l’educació universitària, passant per l’educació infantil, la primària i la secundària.

Es pot observar com des de l’aplicació d’aquestes polítiques restricti-ves estudiar a Catalunya és cada cop més difícil i la qualitat d’aquest dret bàsic cada cop és més baixa. Podem veure un exemple d’aquest empitjorament per cadascun dels nivell del sistema educatiu.En el cas de les escoles bressol, el Govern de la Generalitat de Catalunya va reduir les aportacions que feia en 1000€ per infant, carregant aquesta despesa extra a les famílies i als Ajuntaments.

Pel que fa a l’educació infantil, la primària i la secundària s’han vist afectades pel tancament de línies, les classes en barracots, l’aturada en la construcció de nous centres previstos i la reducció de mestres i professorat a les aules. Això ha portat a una massificació de les aules.Un altre exemple de la dificultat per poder estudiar és l’augment de les taxes administratives i de matriculació en la Formació Professio-nal; a més l’augment del preu públic dels crèdits universitaris, pro-vocant que l’educació superior sigui un luxe per a moltes famílies que no es poden permetre pagar aquestes quantitats.

També podem citar la reducció del nombre de beques augmentant el llindar de tall per aconseguir ser becat, i l’elitisme de l’actual sis-tema d’ajuts, que introdueix requisits d’excel·lència i augmenta per tant les desigualtats entre els estudiants.

Amb el present informe volem donar a conèixer la situació actual de l’educació pública en la nostra comarca i en el conjunt de Cata-lunya i denunciar com les polítiques aplicades per ambdós go-verns, el Govern estatal i el Govern de català, han reduït la igualtat d’oportunitats dels estudiants i la qualitat de l’ensenyament en tots els seus nivells, anant en detriment dels drets dels i les alumnes de Catalunya.

1Introducció

Es pot observar com des de l’aplicació d’aquestes polítiques restrictives estudiar a Catalunya és cada cop més difícil i la qualitat d’aquest dret bàsic cada cop és més baixa.

“Estudiar a Catalunya. Estudiar al Vallès Occidental” | JSC Vallès Occidental

2

L’educació universitària, com els altres nivells educatius, ha pa-tit de forma evident les conseqüències de la crisi i de les mesures d’austeritat. Els campus públics catalans han vist com l’aportació que rebien per part de la Generalitat queia al voltant d’un 20% en els darrers anys i el dèficit acumulat de totes les universitats pú-bliques catalanes es disparava. Això ha provocat una caiguda de la qualitat de l’educació universitària: des de la reducció del professo-rat fins a la massificació de les aules, passant per la cancel·lació de subscripcions a publicacions acadèmiques.

Tot i les similituds amb la situació dels altres nivells educatius és en el cas de les universitats catalanes, o millor dit dels estudiants universitaris on s’evidencien de forma més clara les conseqüències d’aquestes retallades i mesures d’austeritat. Fins l’any 2012 el Minis-teri d’Educació fixava que cada comunitat autònoma podia aplicar sobre els preus universitaris un augment màxim de 4 quatre punts més l’IPC. Aquell mateix any el Partit Popular va eliminar aquest topall, deixant a la lliure elecció de cada Govern autonòmic fins a quin punt volien augmentar el preu de la matrícula universitària. El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprofitar aquesta oportu-nitat i va aplicar un augment de fins al 66,7% de les taxes, el màxim permès. Astúries i Galicia van congelar les taxes, i la Comunitat Valenciana i Canàries van aplicar augments d’entre el 30 i el 40%; totes molt lluny de l’augment aplicat pel Govern de CiU. Aquestes modificacions en els preus de les universitats públiques catalanes s’enfilés fins al primer lloc de tot l’Estat espanyol. L’argument que s’ha utilitzat moltes vegades per justificar aquest augment ha estat que segons la Secretaria d’Universitats i el Ministeri d’Educació l’estudiant només pagava el 15% del cost dels seus estudis. Dos or-ganismes diferents com són la Sindicatura de Comptes de Catalun-ya i l’Observatori del Sistema Universitari han denunciat, però, que els estudiants ja pagaven al voltant del 20% del cost dels estudis, arribant en alguns casos a superar aquesta xifra. No hi ha un con-sens sobre la xifra ja que en funció de com es facin les estimacions

2Estudiar a les universitats catalanes

El Govern de la Generalitat de Catalunya va aplicar un augment de fins al 66,7% de les taxes, el màxim permès pel Ministeri, provocant que els preus de les universitats públiques catalanes s’enfilés fins al primer lloc de tot l’Estat espanyol


3

(si s’inclou la recerca o no, o altres indicadors) els resultats són uns o altres; falten per tant uns procediments estandarditzats que per-metin calcular aquesta xifra.

Pel que fa a l’efecte d’aquesta variació en els preus les dades globals dels estudiants universitaris de cada curs no permeten dir de forma clara i amb total seguretat que hi ha hagut un impacte negatiu. Tot i així no han estat pocs els estudiants que s’han trobat amb la impos-sibilitat de pagar per tot un curs i s’han matriculat de menys crèdits o han abandonat els estudis. És difícil veure aquests efectes reflectits en les xifres, ja que l’entrada de nous estudiants cada curs corregeix la disminució provocada pels que surten del sistema ja sigui perquè finalitzen els estudis o perquè els abandonen.

Hem escollit quatre Comunitats Autònomes per comparar els preus públics dels seus graus amb els de Catalunya. El criteri ha estat escollir CCAA governades per diferents partits: Andalusia i Astúries (governades pel PSOE, la primera en coalició amb IU), la Comu-nitat de Madrid (governada pel PP) i el País Basc (governada pel PNB).

Només hem seleccionat els preus per crèdit ECTS en primera matrícula dels graus de les abans esmentades Comunitats Autòno-mes, excloent-ne les segones i successives matrícules i els estudis de màster.

Taula 1. Catalunya

Nivell d’experimentalitat Preu (en primera matrícula)

Coeficient A 25,27€Coeficient B 35,77€Coeficient C 39,53€

Font: Decret 92/2014, de 17 de juny, de la Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia.

Coeficient d’estructura docent A: Grau en Administració i Direcció •d’Empreses, Grau en Dret, Grau en Economia, Grau en HistòriaCoeficient d’estructura docent B: Grau en Arquitectura, Grau en Biologia•Coeficient d’estructura docent C: Grau en Medicina, Enginyeries•


<< 2. Estudiar a les universitats catalanes

Han estat molts els estudiants que s’han trobat amb la impossibilitat de pagar per tot un curs i s’han matriculat de menys crèdits o han abandonat els estudis.

4

Taula 2. Comunitat de Madrid


1 33€2 31€3 27€

Font: Decret 80/2014, de 17 de julio, del Consell de Govern de la Comunitat de Madrid. Elaboració pròpia

Nivell d’experimentalitat 1: Grau en Biologia, Grau en Medicina•Nivell d’experimentalitat 2: Grau en Arquitectura, Enginyeries•Nivell d’experimentalitat 3: Grau en Administració i Direcció •d’Empreses, Grau en Ciència Política i Gestió Pública/i de l’Administració Pública, Grau en Dret, Grau en Humanitats

Taula 3. Andalusia


Grup 1 12,62€Grup 2 12,62€Grup 3 12,62€Grup 4 12,62€Grup 5 12,62€

Font: Decret 113/2014, de 15 de juliol, de la Junta d’Andalusia. Elaboració pròpia.

Grup 1: Grau en Dret•

Grup 2: Belles Arts, Geografia•

Grup 3: Enginyeries, Arquitectura•

Grup 4: Ciències Experimentals•

Grup 5: Ciències de la Salut•

< 2. Estudiar a les universitats catalanes


5

Taula 4. Principat d’Astúries


1 22,03€2 17,26€€3 12,11€

Font: Decret 60/2014, de 20 de juny, del Principat d’Astúries. Elaboració pròpia.

Nivell d’experimentalitat 1: Grau en Medicina•

Nivell d’experimentalitat 2: Grau en Biologia, Grau en Administració i •

Direcció d’Empreses, Grau en Dret, Enginyeries

Nivell d’experimentalitat 3: Grau en Filosofia, Grau en Història•

Taula 5. Euskadi


1 19,84€2 19,19€3 14,39€

4 14,08€Font: Ordre de 3 de juliol de 2014 de la Consellera d’Educació, Política Lingüística i Cultura del País Basc. Elaboració pròpia.

Nivell d’experimentalitat 1: Grau en Biologia, Grau en Medicina•

Nivell d’experimentalitat 2: Enginyeries•

Nivell d’experimentalitat 3: Grau en Administració i Direcció •

d’Empreses, Grau en Economia, Grau en Educació Infantil/Primària/

Social

Nivell d’experimentalitat 4: Grau en Dret, Grau en Història, Grau en •

Filosofia


< 2. Estudiar a les universitats catalanes

6

Per accedir a les dades s’han utilitzats els decrets i ordres publicats als butlletins oficials dels respectius Governs autonòmics que esta-blien els preus per crèdit entre altres elements dels estudis univer-sitaris. Per calcular el cost d’un curs que podem observar a la taula 6 s’han tingut en compte els 60 crèdits ECTS d’un curs de grau i no s’han inclòs les taxes administraves o altres costos similars que varien no només entre cada comunitat autònoma sinó entre cada universitat.

A l’hora d’escollir els estudis a comparar hem detectat que cada comunitat autònoma classifica d’una manera diferent els estudis se-gons el seu grau d’experimentalitat. Així, Catalunya ho classifica se-gons tres coeficients d’estructura docent (A, B i C), mentre que Ma-drid, Astúries i el País Basc ho fan segons nivell d’experimentalitat. En darrer lloc Andalusia classifica els estudis en grups.

3Comparació entre Comunitats Autònomes


Taula 6. Comparació dels preus de diferents estudis de Grau

Història Dret Biologia Enginyeria Medicina

Catalunya 1.516 € 1.516 € 2.146,20 € 2.371,80 € 2.371,80 €Madrid 1.620 € 1.620 € 1.980 € 1.860 € 1.980 €Andalusia 757,20 € 757,20 € 757,20 € 757,20 € 757,20 €Astúries 726,60 € 1.035,60 € 1.035,60 € 1.035,60 € 1.321,80 €País Basc 844,80 € 844,80 € 1.190,40 € 1.151,40 € 1.190,40 €

*A Astúries el Grau en Dret s’inclou en el mateix nivell d’experimentalitat que les enginyeries.

A la taula 6 podem comparar el cost de quatre graus diferents a les Comunitats Autònomes escollides. Catalunya i Madrid s’allunyen molt dels preus dels altres tres territori. En el cas d’Andalusia no van més enllà de representar la meitat del preu més baix a Cata-lunya, i en els casos tant d’Astúries com del País Basc sobta que ni el grau més car, el Grau en Medicina, arribi al preu d’un grau com el d’Història, dins la franja “baixa” de preus, a Catalunya. En el cas de Madrid, només en el cas dels estudis de grau amb menys

En algunes comunitats, el preu de la matrícula pot arribar a ser la meitat del cost de la mateixa matricula a Catalunya

7

experimentalitat com Història o Dret els preus són lleugerament superiors. A partir del següent esglaó la diferència posa Catalunya al capdamunt del rànquing d’universitats més cares.

Aquesta diferència entre comunitats autònomes es constata obser-vant la taula 7, que compara els preus mitjans del crèdit ECTS, per una banda, i el preu mitjà d’uns estudis de Grau, per l’altra.

Taula 7. Preus mitjans crèdit ECTS i GrauPreu mitjà crèdit

ECTS Preu mitjà Grau

Andalusia 12,62 € 757,20 €País Basc 16,88 € 1.012,80 €Astúries 17,13 € 1.027,80 €Madrid 30,30 € 1.818 €Catalunya 33,52 € 2.011,20 €

S’aprecien clarament tres grups: a la primera franja, amb els preus més baixos, Andalusia. A la segona franja , amb un preu mitjà per crèdit al voltant dels 17 euros i un preu mitjà d’un curs de grau que supera per poc els 1.000 euros. A la tercera franja trobem Madrid i Catalunya, amb uns preus mitjans per crèdit que són gairebé el do-ble que els de la segona franja. Tot i així dins la tercera franja hi ha una diferència considerable, que arriba als 200 euros si comparem els preus mitjans d’un curs de grau, entre Catalunya i Madrid.

< 3. Comparació entre Comunitats Autònomes

Catalunya és la comunitat més cara de l’Estat espanyol en preus públics universitaris.


8

Un altre cost important i que en funció de la situació geogràfica de la residència respecte el campus universitari pot arribar a ser considerable és el del transport. En aquest cas la situació de cada estudiant varia molt més i es fa més difícil de comparar. En fun-ció del municipi de residència, de la universitat on s’estudia, de la disponibilitat de transport públic connectat amb la corresponent universitat el preu pot variar molt.

A tall d’exemple hem agafat els preus de diferents tarifes integrades de transport públic. No tenim en compte per tant el cost de fer els desplaçaments amb transport privat o d’aquelles serveis de transport públic no incloses en les tarifes integrades.

4El transport


Taula 8. Transport al centre universitari diari amb transport públic.

1 zona 2 zones 3 zones 4 zones 5 zones 6 zonesT-50/30 (10 mesos)

425 € 710 € 996 € 1.220 € 1.400 € 1.500 €

T-50/30 (9 mesos)

382,50 € 639 € 896,40 € 1.098 € 1.260 € 1.350 €

T-Jove* 315 € 465 € 630 € 747 € 856,50 € 916,50 €

Font: Autoritat del Transport Metropolità. Elaboració pròpia.*Cada T-Jove permet desplaçaments il·limitats dins la zona corresponent al llarg de 90 des de la validació del bitllet. El càlcul s’ha fet pensant en tres T-Joves (equivalent a 9 mesos o 270 dies).

La taula 8 reflexa el cost de diferents opcions de tarifes integrades. En primer lloc hem considerat la tarifa T-50/30 (50 viatges in-tegrats en 30 dies consecutius des de la primera validació) i hem calculat el seu cost en funció de 9 i 10 mesos. En segon lloc hem seleccionat una tarifa T-Jove (inclou viatges integrats il·limitats en 90 dies consecutius des de la primera validació per a joves menors de 25 anys). Aquesta segona, si bé és evident la diferència de preu respecte les altres, presenta un greu inconvenient: limita el seu ús als joves menors de 25, excloent els i les joves que superen aquesta edat de l’ús d’aquesta tarifa.

Al cost de la matrícula universitària podrien afegir-s’hi entre 300 i 1.500 euros en cas de fer ús del transport públic.

9

A nivell indicatiu també hem comparat el cost d’una tarifa T-50/30 al llarg de 10 mesos en les diferents zones que inclouen aquest tipus de tarifa, corresponents a les diferents províncies de Catalunya. Cal tenir en compte la realitat de cada un d’aquests territoris a l’hora de fer aquesta comparació, ja que la realitat de cada un d’ells a nivell de les diferents infraestructures i de la disponibilitat del transport públic varia molt.

Al cost de la matrícula universitària podrien afegir-s’hi, per tant, entre 300 i 1.500 euros en cas de fer ús del transport públic.

Taula 9. Transport diari al llarg de 10 mesos segons provínciaT-50/30

(10 mesos) 1 zona 2 zones 3 zones 4 zones 5 zones 6 zones

Barcelona 425 € 710 € 996 € 1.220 € 1.400 € 1.500 €Girona 338,00 € 545 € 765,00 €

Tarragona 325 € 598 € 841 €

Lleida 299 € 436 €

Font: Autoritat del Transport Metropolità. Elaboració pròpia.

< 4. El transport


10

A la matrícula universitària i al transport cal afegir el cost de comprar el material necessari pel curs, com llibres o fotocòpies, de menjar, d’allotjar-se en cas de viure lluny de la universitat, de fer cursos d’idiomes...

Aquests elements no acostumen a ser considerats quan es parla del cost d’estudiar a la universitat i són crucials a l’hora de determinar si un estudiant podrà o no permetre’s fer aquesta despesa. Un article del diari El País (http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/09/21/catalun-ya/1411324445_015419.html) , per exemple, posava de manifest el 21 de setembre el cost de menjar als bars i restaurants de les univer-sitats públiques.

L’informe “El cost de la universitat” (http://issuu.com/ajec/docs/ajec-maquetaci__amb_cobertes) que l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya va publicar el curs 2010-2011 recollia tots aquests elements i evidenciava el cost d’estudiar a la universitat. Tot i la diferència evident a causa del temps transcorregut des d’aleshores, és un recull detallat dels costos de la universitat per als joves catalans.

5Els altres costos d’estudiar


A la matrícula universitària i al transport cal afegir el cost de comprar el material pel curs (com llibres, fotocòpies), alimentació, allotjament, cursos d’idiomes, etc.

11

A continuació trobareu una petita relació de la situació actual del centres educatius de la nostra comarca. En ella destaquem quatre aspectes principals: municipis on s’han produït tancaments tant de centres sencers com d’algunes línies; l’eliminació sistemàtica per part del Govern de la implantació d’instituts escoles; la no cons-trucció o ampliació de centres de secundària a diversos municipis (tot i estar l’obra en molts casos adjudicada); i en darrer lloc el no augment de professorat, tot i l’augment d’alumnat en la majoria de casos, com abans ja hem destacat.

La Generalitat ha tancat línies o centres sencers a la nostra 1. comarca als municipis de: Cerdanyola del Vallès (centre), Santa Perpètua de Mogoda (línies, en aquest cas ampliant la concerta-da), Palau-Solità i Plegamans (línies), Badia del Vallès (línies) i Terrassa (centre).

Ha eliminat del mapa la construcció d’instituts escoles* a la 2. nostra comarca ja planificats als municipis de Polinyà, Palau-Solità i Plegamans i Castellar del Vallès.

Tot i estar en molts casos pressupostats amb anterioritat, el 3. Govern no ha construït o ampliat nous centres de secundària a diverses poblacions: Montcada i Reixac (2 IES previstos), Sant Quirze del Vallès, Sant Cugat del Vallès i Sabadell.

No ha ampliat professorat (en molts casos l’ha reduït) tot i 4. augmentar el nombre d’alumnes a quasi totes les poblacions de la comarca. Alguns exemples són els casos de Sant Quirze del Vallès, Badia del Vallès o Santa Perpètua de Mogoda.

6Situació dels centres educatius al Vallès Occidental


*Els instituts escola (model recuperat a la LEC del tripartit) apleguen, en un mateix centre, l’oferta d’educació infantil, primària i secundària, comportant una estructuració de l’ensenyament obligatori equivalent a la dels centres educatius dels països nòrdics, denominat model de sistemes integrats. Els estudis realitzats en aquests tipus de centres indiquen que ajuden a la integració de l’alumnat especial-ment vulnerable en el context socioeducatiu i milloren significativament la possibi-litat de no abandonament prematur dels estudis per part d’aquest col·lectiu.

El Govern de la Generalitat ha aplicat a la nostra comarca tancaments tant de centres sencers com d’algunes línies; la suspensió de la implantació d’instituts escoles; la no construcció o ampliació de centres de secundària i el no augment de professorat.

12

Informe estudiar a catalunya - Estudiar al Vallès Occidental 2014

News & Politics