imances ressupost - Parlament de Catalunya

Skrie C - Minero 140 111 Legislatura / Cinquh periode Divendres, 27 d'abril de 1990

imances ressupost

Presidkncia de I. 'Illustre Sr. Ferran Pont

Sessió núm. 9

Terccra i darrera reunió

Projecte dc Llei de Pressupost de la Generalitat de Catalunya, de les seves Entitats Autbnomes i dc les Entitats Gestores de la Seguretat Social per al 1990

SUMARI

Aquest Diari de Sessions nomes conte' la transcrlpcid del debat de les emenes que m han esrat mantingudes per a isser defensades en sessid ylmdria, d'acord amb els ariicles 113.2 i 4 i concordants de! Reglament i el criteri interpretatiu de l'article 113.4, del 4 de desembre de 1987.

Tercera i darrera reunió

La sessió, suspesa ahir, es reprdn a les deu d.1 rnatf. Elaboració del Dictamen del Projectc dc Llei dc Prcssupust de I n Getieralitat de Catalunya, de tes scvcs Entitats Autbnomes i de les Entitats Gestores de la Seguretat Social per al 1990 (Continuaci6.) Dirccci6 GencraI dc Carretcrcs

(Dos fascicles) FascicIc primer

2758 DIARI DE SESSIONS / C - N6m. 140 / 27 d'abril de 1990 / GOM.D'ECONOMIA, FINANCES I PRESSUPOST

E~rnena del G. Socialista (núm. 860, a la totalitat)

Esmena de /'A. p . del Centre Dernocrdtic i Social (núm. 863, a la totalitat)

Esmena del G . p . del Centre Dernocrdtic i Social (núm. 862, de modificaci6)

E.smena de l'A p . del Centre Dernocrdtic i Social (nzirn, 863, de modificaci6)

fixmena del G. S'ociuli,vta (nirm. 864, de modificació i d'addició)

L'I. Sí-. Tomus (S) EU d d m per defensah (p. 2774).

Debutuh ahuns DSPC, 139 (p . 2745).

Dehatu& ubans DSPC, 139 (pe 274.5).

Debatuda abans DSPC, 139 (p. 2745).

Torn a favor: 1. Sra. Marti i Conill (S) (p. 2774). Torn en contra: I, Sr. Masd (CiU) (p . 2774).

Esmena del G. p. d'hiciutivaper Catctlunya (núm. 865, de moílificaci6) Debatudu abans (esmena n i h . 858).

13mena de I'A. p. del Centre Dernocrdtic i Social (nrim. 866, de modificaci6) Debatuda abans DSPC, 139 (p 2745).

Rsmmn del G. Mixt (num. 867, de modificacid) Torn a favor: I . Sr. Sahunza IM) (p. 2774). Torn en contra: I . Sr. Mas6 (CiU) (p . 2775). L'I. Sr. Subanza intervé per contradiccions (p . 2775).

Debatudu abans DSPC, 139 (p. 2 745).

Dehatudu abans DSPC, 139 (p . 2745).

Defensada abans (esmena núm. 858). Votaci6 de les esmenes n6ms. 860 a 870: rchurjades per 6 V Q ~ S a favor, 12 en contra i cap absfenei6 (p. 2775).

E&mena de 1'A p. del Centre Dernocrdtic i Social (ndrn, 868, de modificació)

Esmena de ¡'A. p. del Centre Dcrnocrdtic 1' Social (núm. 869, de modificació)

Esmena del C. p , cE'Im'ciuativa per Catalunya (ntirn. 870, cle modificaci6)

Direcció CIC Ports i Costes Esmena del G. Socialista (niim. 87 1, a la totalitatj

lG*rncnlz de Z'A. p . del Centre Dernocrdric i Social (núm. 872, de modificació)

Esmena del G. Mixt (núm. 873, dc modificació)

Esmena de VA. p. del Centre Dernocrutic i Social (núm. 874, de modificaci&)

I?rrnena dc / 'A. p. del Centre Democrdtr'c i Social (núm. 875, de modificació)

IZsmena de 1' A. p . del Centre Dernocrdtic i Social (n6rn. 876, de rnodificaci6)

Toni a favor: I . Sr. Manuel Nulla1 (S), juntament amb l'esrnena nu'm. 933 (p . 2775).

Debatuda ahans DSPC, 139 (p . 2745).

Dejimsada abans (esmena núm. 835).

Debatuda abans DSPC, 139 (p. 2745).

Defensada després (e,ymena núm. 953).

Defensuda dmprés (esmena núm. 953). Torn en contra conjunt: I. Sra. Bosch (CiU) (1). 2776). Votaci6 de les esmenes núrns. 871 a 876: rebutjades per 5 vots a favor, 13 en contra i cap abstencib (p. 2776).

13ireccici Gerieral d 'Obres MidrBuiiques fisrnena del G. Socidista (n6m. 877, a la totalitat)

Torn a favor: I , Sr. Mamrel Nadal ($), juntament amb les esmenes nÚms. 904 i 919 (p. 2776). Torn en contra: I . Sr, MasCi (CiU) (p. 2776).

Esmena de I'A. p . dei Centre Democrdtic i Social (n6m. 878, a la totalitat) Debatuda ubuns DSPC, 139 (11.2745).

Evrnenct del G. Mixt (mim. 879, a la totalitat) Defensalla uhms (Depurtument de Política Territorial i Obres Prihliques).

Esmcnu d d G. p . dc Converg2ncia i Unid (nurn. 880, de rnodificaci6) Toni a fiwor: I . Sr. Mas6 (CiU) (p . 2777). Jlztervk 1'1. Sr. Sabanzn (M) per fer uit aclariment sobre l'esmena núm. 879, la la Junta J'AigÜe.7 ( p , 2777).

ytacib de la qr al es po,rpusaJins al debat d

Votació de Ics esmenes nlims. 877 i 878: rcbi4tjlrdm per 7 vots a favor, 13 en contra i cap abstencib (p. 2777). Votaci6 de l'estnena núm. 880: aprovada per J3 vots a favor, cap en contra i 7 abstencions (p. 2777).

1)irccciri General d'Arquitectura i Habitatge Esmcnu del G. Socialista (n6rn. 881, a la totallitat)

Debatuda abuns (esmena núnz. 849). Esmena dei G. Mi& (ndm. 882, de modificació)

DIARI DE SESSIONS / G - Núm. 140 J 27 d'abril de 1990 / COM. D'ECUNOMíA, FINANCES I PRESSUPOST 2759

L'I, Sr. Subanza (M) la &nu per defensada (p , 2777).

Torn a favor: I . Sr. Oliart IS), juntament amb I'esmerta núm. 884 (p. 2777). Torn en contra: 1. Sr. Mush (CiU) (1). 2778).

Debatuda abans (esmena nrim. 883).

Debatuda abans IISPC, 139 {I.). 2745).

Tom a favor: 1. Sr.. Tornds ( S ) (p . 2778). Tom eir contra: X. Sr. MusÓ (CiU) (p. 2778). L'I. Sr. Tomds ( S ) intervé per contracliccims (pe 2778). L'I. Sr. Carnicer (8) intervt per fer un aclariment (I). 2779). Votaci6 de les esmenes nrims. 88 1 a 886: rebutjades per 7 vots a favor. I3 en cuntru i cup ubsmxió (p, 2779).

Esmena del G. Socialista (núm. 883, de Indificaci6 i addici6)

Esmena del G. Socialista (núrn, 884, de morlificaci6 i addici6)

Esmena de E'A. p . de! Centre I3emocrdtic i Social (núm. 885, de modificacl6)

Esmena del G. Socialista (núm. 886, de modificaci6 i addició)

Direcció Gcneral de Planificaci6 i Acci6 Territorial Esmena del G. Socialista (nrirn. 387, a la totalitat)

Tom a favor: I . Sr. Tunzds (S)* juntament amb Sesmena nlim. 890 (p . 2 779). Torn en contra: 1. Sra. Bclsch (CiU) ( p , 2779).

Defensada DSPC, 139 (p. 2753).

Dcbutuda abans DSPC, 439 (p. 2 745).

Befensuda abans (esmena núm. 8ü7).

L'X. Sr. Subunzu (MI n'anuncia la retirada (p. 2779). Vota& de les esmenes niíms. 887 a 890: rebutjades per 6 vots a favor, 13 en contra i cap abstenció (p. 2779).

Esmena d d G. Mixt ( n h . 888, de Indficacici)

Esmena de l'A. p . del Centre Dernocrdtic i Social (núm. 889, de modificació)

Esmena del G. Socialista (núm. 890, de modificació)

Esmena del G. Mixt (núm. 891, de mdificaci6)

Direcció General del Medi Ambient E,wnena del G. Socinlistls (núrn. 892, a la totalitat)

Torn a favor: I . Sr. Manuel Nadal (S$,junturnenb amb I'esrnenu nlim. 910 (p . 2779). Torn en contra: I . Sra. Bosch (CiU) (p. 2780).

Esrnerza de YA. p. del Centre Democrdfic i Social (núm. 893, a la totalitat) Debaiuh abans DSPC, 139 (p , 2745).

Esmerla de Z'A. p. dei Centre Dernucrdfic i Sucial (nGm. 394, a la totalitat) Defensada abans (Departanrent de Politica Territorial i Ubrcs Piibliques),

Esmena de 1". p , del Centre Democrdtic i Social (núm. R9S, de modificaci6) Debatuda abans DSPC, 139 (11,2745).

Esmena de E'A. p . del Centre Democratic i Social (niirn. 896, de modificació} Debatuda abans DSPC, 139 (p. 2745).

Esmerlrt dei G. Mixt (ndrn. 897, de modificació) Defensa& DSPC, 139 (p. 2753),

Esmena del G. Mixt (ntirn, 898, de modificaci6) Defensud! abans (esmeriu nim. 835).

Esmena del G. Mixt (mim. 899, de modificaci6) Torn a favor: I . Sr. Suhanza ( M ) (p. 2780).

Esmena dei G. Mixt (ndm. 900, de modificació) Debatuda abans DSPC, 139 ( p . 2745).

Esmena del G. Mixt (núm. 901, de rnndihcaci6) Torn a favor: I . Sr. Sahunza (M) (p. 2780). Torn en contra; I . Sra. Bosch (CiU) (p. 2781). L'I. SI.. Subanza (M) intervk per fer un aalurirnent (pa 2781).

Torn a favor: I . Sr, Manuel Nadal (S) (p . 2781). Votació de les esmenes niirns. 892 ;t 902: rebutjades per 9 vots afavor, 13 en contra i cup ahstenci6 (p.2781).

Esmena del G. Socialista (niím. 902, de modificaci6 i addici6)

Junta de Sanc,jament Esmenu dei G. p. d'lniciativa per Cutdurayu (núm. 903, a la totalitat)

L'l . Sr, President EQ ddna per defensa& (11. 2781). Esmena del G. Socialista (núm. 904, a Ia totalitat)

Defensada abans (esmcnu nhm. 877).

2760 DIARI DE SESSIONS / G - Ndm. 140 / 27 d’abril dc 1990 / COM.D’ECONOMIA, FINANCES 1 PRESSUPOST

Esmana de¡ G. Mixt (núm. 905, é i la totalitat) L’I. Sr. Scshanza la ddnu per defensaiiu (p. 2781).

Esmena de / ’A. p. úel Centre Democrdtic i Social (mim. 906, a Ja totalitat) L’I. Sr. Presiúent la dijna per defensah (p , 2781).

Esmena c i d C. Mixt (núm. 907, de modificació) L’I. Sr. Sahanzu 10 drina per &fcnsadu (p . 2783).

1:’smena del G. Sminlistu (núm. 908, dc rnodi€icacib i addíciii) Torn a favor: 1. Sr. MuiiueENadd IS), juiitument mnh I’esmena niím. 909 (p. 2782). Tom en contra: I . Sr. Mas6 (CiU) ( p , 2782). Torn a € W Q ~ (esmena núm. 907): I . Sr. Salianza (M) (p . 2782). Torn e11 contra: 1. Sr. Masb (CiU) (p. 2782).

Evmenu del G. Socidisto (mim. 909, de modificaci6 i acldició) Defensada abms (esmenu núm. 908). Votació de Ics esmenes núms. 903 il909: rehutjncles pcr Y vots afavnr, 13 en contru i cup abstenci(r (p. 2782).

Junta de Kesitlus Iismeizn del G. Socialistu (nlim. 910, a Irt totalitat)

Defensa& abam (esmcnu núm. 892) Esmena del G . Mixt (nGm. 91 1 , a la totalitat)

i,’l. Sr. President la llrincr per defensah (1). 2782). Esmena del G, p. &Iniciativa per Cutulunya (núm. 9 1.2, a la totalitat)

Torn a favor: 1. Sr. Gimeno (K) (p. 2782). Esmena de ¡’A. p . del Centre Democrdtr’c i Social (n6rn. 9 13, a la totalitat)

Debatudu despr&s {esmena nlirn. 953). h’smena d d G . 1). d‘Iniciativtx- per Cutdunyu (núm. 914, de modificació)

Dehatu& aliuns (esmenes núms. 858 i 912). EYTmena del G . p . d‘hiciativu per Cutulurzya (núm. 915, de inodificacib)

Debabudu abuns (esmenes núms. 8.58 i 912). Esmena del G . 1). d‘Inr‘ciativa pcr Catahnyu (nxirn. 916, de modificació)

Ilebatudu abans (esmenes nlirns. 858 i 912). Esmena del G . p. d’lrziciativu per Catahnyu (mim. 917, de mociificacid)

Debdtuda abans (esmenes n.4rn.r. 6158 i 912). Votació de les emenes nirrns, 910 a914 i.917: rebutjades per 9 vots a favor, 13 en contra i cap abstemi6 (p , 2783). Votaci6 de les emenes n6rns. 915 i 9i6: rehu~acies per 2 vots n favor, 20 en contra i cup ahstenci6 (p . 2783). Explicació de vot: I . Sr. Tnmds (S) (11.2783).

.I un tir tl ’A igiies i3mena de¡ G. p . dhiciativa per Catalunya (~iiím. 918, a la totaLitat}

Defensada n h t s . Esmena del G. Socialistu (niím. 919, a la totalitat)

Dehatucia uilclns (esmena núm. 877). Esmena de ¡’A. 11. del Centre Democnitic i Social ( n i h . 920, n la totalitat)

Dehatu& després (esmena n8m. 953). Esmenu del G. Socialistu (núm. 92 i , de modificaci6)

Esmena del G. Socidista (núm. 922, de modificaci6 i d’addici6)

Esmena del G . Socialisia (núm. 923, do rnwiificacjh i d’xldici6)

TT’Om a favor: 1. SY. ClUft?Ilt (s) (p . 2783).

Torn a favor: I . Sr. Manuel Nadui (SI, juntament rimh l’esniena mim. 923 (1). 2784).

Defensadu ahuns (esmena núm. 922). Torn en contra: I . Sr. Mas4 (CiU) (1). 2784). Votaci6 de les esmenes nlirns. 91 8 a 923: rehr.rtjadcs per 9 vots a favor, 13 ep1 contra i cap ahstmcid (p. 2785).

1Institut (:atali del so1 Esmena del G. Sncidisra (núm. 928, de modificaci6 i addici6)

Torn a €mor: 1. Sr. Oliart (SI, juntument umh I’esmenn rzúm. 931 (1). 2785). ‘]Tom en contra: 1. Sr. Mmti (CiU) (11. 278.5).

Torli ii favor: I . SI.. Oliart (S) (p. 2786).

Torn a fwor: I . Sr. Oliart IS) (13. 2786). Toni en contra: I. Sr. Mus6 (CiU) (p+ 2786). ]>’I. Sr. Ulirtri (S) intervk perfer un aclurirnent (11- 2787).

Esrriena del G . Snciulisla ( I ~ Ú T ~ . 929, de modificaci6 i ariclici6)

Emena del G. Socidista (núm. 930, de modificaci6 i addicici)

‘

DIARI DE SESSIONS / C - NLim. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMIA, FINANCES I PRESSUPOST 2761

Esmena del G . Socialista (n6m. 93 1, de modificació i addició)

Dcpartsirncnt d’ Agricultura, Ramaderia i Pesca Gnbinct del Consdicr i Secretaria Gcnernl Esmena del G. p . &lnicintivu per Cataliiriya (n6m. 939, de modificació)

Dehatuda lzbuits (esmena núm. 928).

Torn a favor; I . Sr. Gimeno (IC), juritumenr umh les esmenes míms. 940, 94I , 942, 943, 944? 945, 946, 947, 948, 949, 951, 952,955,95BJ963,964,96S,9ú6, 967 i 968 (p , 2787). Torn en contra: I . Sr. Graells (CiU) (11.2789)~

Dehatudes abans (esmena núm. 939).

Torn a favor: I . Sr. Roma ( S ) (p. 2791). Torn en contra: I . Sr. Graells (CiU) (pa 2791).

Esmena del G . p . d’Jniciativa per Catalunya (nfim. 95 1 , de modificaci6) Delmtuch abuns (esmena núm. 939).

Exmena del G. p . d’Iniciativu per Catalunya (niirn. 952, de rnodifiicaciii) Debatuda abuns (esmena mim. 939).

E m m a de l’A. p , del Centre Demacrdtic i Social (mim. 953, de rnodificaci6) L’I. Sr. President la d h a per defensada (1). 279.1).

Esmena del G. Socialista (núm. 954, de modificaci6 i acldici6) Torn a favor: I . Sr. Aleu (S) (p. 2791). Torn en contra: I. Sr. Cruells (CiU) (11.2791 ).

ELvmena del G. p . d’lnioiativu per Carahnyu {nlirn. 955, de rnodificaci6) Dehatu& abans (esmena núm. 939).

Esmena de !’A. p. del Centre Democrdtic i Social (núm. 956, de modi ficaci63 L’J. Sr. President la dúnu per defensa& (p , 2792).

Esmena del G. Socialista (núrn, 957, de supressió i addici6) Tom a favor: I. Sr. Roma (S),J’urztament amb les esmenes nfims. 979,988 i 1002 (p , 2791). Torn en contra: I . Sr. Graells (CiU) (p . 2792).

Debatuda abam (esmena núm. 939).

Torn a favor: I , Sr. Laturre (CDS), juntament arnh ¡ES esrnenef nlims. 961, 973,974,975, 978, 980, 981 , 987, 993,995,996, 1003 i I004 (p. 2792). Torn en contra: I . Sr. Grudls (CiU) (p. 2792)

15’1. sr. Shnchez Rarnos ( M ) n’anuncia la retirad i dhora fa la defensa de Ics esmenes rzlints. 962 i 971 (p . 2792). Torn en contra: I. Sr. Graells (CiU) (p . 2793).

Esmena de I’A. p . del Centre Democrdtic i Sociai (núm. 961, de modificació) Debatuda abans (esmena núm. 9.59).

Esmena del E. Mixt (n6m. 962, de modificació) Debatuda abans (esmena núm. 960).

Esmenes del G. p . d’lniciativa per Cotdunya (núrns. 963 a 968, de modiíicaci6) Dehutuúcs ahans (esmena núm. 939).

Eyrnena dei G. Sucialista (n6m. 969, de supressió i aádici6) Torn a favor: I . Sr. Aleu (S ) (p. 2793). Tom en contra: I , Sr. Graells (CiU) (p , 2793).

L’I. Sr. President la d6na per úefmsadu (p , 2793). Votació de les esmenes n6ms. 940,947,951,963,964965,966,967 i 968: rehirrjcrdes per 1 vot u favor, I 3 ert contra i 9 abstencions (p. 2794). Votacid de les esmenes núms. 939,941,942,943, 944,945,946, 948, 949,950,952,953,954, 955,956,957,958, 959,961, 962,969 i 970: rebutjades per I 0 vots a favor, 13 en contra I cup rrbstencici (p . 2 794).

Torn a favor: I . Sr. Gimeno (JC) (p. 2794). Torn en contra: I . Sr. Graells (CiU) (p. 2794).

Debatudes abans (esmena núm. 959).

Esmenes del G. p . d’hiciarivn per Cntnlunyu jnilms, 941) a 949, de modificació)

Emena del G . Socialisíu (nLim. 950, de moclificaci6)

Esmena del G. p . d’iniciutivu per Catulunya (núm. 958, de modificació)

Esmena de E’A. p . del Centre Bernocrdtic i Social (nlim. 959, de modificació)

Esmerza dei G. Mixt (niirn. 960, de modificació)

Esmena de 1’A. p . d’Esquerra Republicana de Catalunya (núm, 970, de InodificitcirS)

Esmena del G. p . d’fniciativu per Catalunya (núm. 972, de rnodifiicacici)

Esmenes de VA. p . del Centre Democrdtic i Social (núrns. 973 a 975, de mndificaci6)

Esmena del G. p . d’lniciativa per Catalunya (niim. 976, de modificaci6)

2762 DIAFU DE SESSIONS / C - Núm. 140 / 27 d’ahril de 1990 / COM.D’ECONOMIA, FINANCES I PRESSUPOST

Tom a favor: I . Sr. Girneno (IC) (1). 2794), Torn en contra: i. Sr. Gruelis (CiU) (p. 279#).

Defensah ahuns (esmena ntírn. 970). Votació de les csmencs núrns, 974,975 i 976: rebutjades per -3 vots a favor, I3 en contra i 7 ahstencimts (p. 2794). Votacid de les esmenes núms. 971,972,973 i 977: rebutjudes per I0 vats a favor, 13 en contra i cap ahstencid (p. 2794).

Esmena de ¡’A. p . d’Esquerru Republicana íi?e Cutulunya (núm. 977, de modificació)

IXrecci6 Gcrieral de I’romocih i 1)esenvtiluparnent I2,wnena de !’A. p . del Centre Dernocrdtic i Sociui (n6m. 978, de rnodificaci6)

Esmena del G. Socidistu (n6rn. 979, de suprcssió i addici6)

l ismmes de /’A. p . del Centre Dernocratio i Social (nkirns. 980 a 981, de modificació)

Esmenu del G. Socialintu { d m . 982, dc modificaci6 i ncldici6)

Esmena del G. Socialisru (núm. 983, de modificaci6 i acldici6)

Jhwna de VA. p . d’likquerra Repuhlicma & Gutulla~yu (núm. 984, de supressi6)

Debatulla uliuns (esmena núm. 9.59).

Der‘mtuh ahans (esmena n h . 957).

Debatudes abans (esmenu núm. 959).

L’I. Sr, Aleu (S) la ddna per &fensuda juntament umb I’esmena nurn. 983 (11. 2794).

Defcnsadu abuns (esmena nlim. 982)

L’I. Sr. P r t . d m la dhnn per defensada (pn 2794). Votació de les esrnencs n6ms. 981 i 984: rebutjades per 2 vots a fuvnr, .13 en conlra i 8 abstencions (p. 2794). Votaci6 cie les csmcnes núms. 978,979,980,982 i 983: rebutjades per 3 vots a favor, 13 en contra i 7 abstencions (p , 2794).

Tom a favor: I. Sr. Alcu (S), juntament amb l’e,vrwnu núm. 1377 ( p . 2795).

Tern a Favor: I . Sr. Girneno (IC) (p. 2795). Tom en contra: I . Sr. GrueE1,Y (CiU) (p. 2795). I>’]. Sr. Aleu (SI intcrve‘ per fer un aclariment (p . 2796).

Dehatu& abans (esmena nlirn. 9.59).

Dehatu& abans (esmena n h n . 957).

Torn a favor: I . Sr. Munuet Nadal (S) (p. 2796). Torn en contra: i. Sr. Gruells (CiU) (p. 2796).

Toni a favor: I . Sr. Girnenu (IC), jimtmnent mnh les esmenes núms. 991,992,998 i 1000 (p. 2797). Torn en contra conjunt: I . Sr. Grudls (CiU) (11.2797).

Debatudu nbarzs (esmena rziím. 990).

Debutuh ahans (esmena núm, 990).

Dehatudu abuns (esmena núm. 959).

Defcnsadn nbcrns (esmena núm. 984).

Dehatudes abans (esmena ndm. 959).

Dehatu& ubm.~~ (esmena riúm. 990).

Debatuda ahans (esmcna nhm. 9-53).

Debmdu ubans (esmena nlirn. 890), Votaci6 de les emeiics niims. 991,992,99.5,996,997,999 i 1000: rebuíjudes per 2 vots a favor, 13 en contra i 5 abstencions

Votaciri de les csInenes niílms. 985 a 990,993,944 i 998: rchutjudcs p e r 7 vots a favor, 13 en c o n m i cap abstencid (p. 2798).

XLrrnetza dei G. Socialista (núm. 985, a la totalitat)

E.rmena del G . p . dlniciativu per Cutulunyu ( n ~ m . 986, a la totalitat)

Esmena de 1’A. p . de1 Centre Dernoerutic i Social (niím. 987, de moúificació)

Esmena del G . Socialista (niirn. 988, de modificació i addici6)

Esmena del G. Srroialistu (nl‘m. 989, de modificaci6 i addició)

Esmenn dcl G. p . d’lniciativa per Catalunya (núm. 990, de mdXicaci6)

Eihrnena del G. p . d’hiuiativu per Catulunya (ruírn. 99 i , dc modificació)

Etvmena del G. p. d’lniciativa per Cutalurzya ( n ~ m . 992, de modificació)

l3mena de ¡‘A. p . d ? l Centre Democr&tic i Sociaal ( a h . 993, de modificació)

Esmenu de 1 A. p. d’Exqucrru Rcpuhlicana de Catdirnyu (núm. 994, de modificaci6)

Esmenes de i ’A, 11. &i Centre Dernocrutic i Social ( n h s . 995 i l997, de niadificaci6)

Esmena del G . p . d’Iniciativn per CcltaEuwyu (niini. 998, de tnodificacid)

Esmenu de I’A. p . del Cetatre Demnci-dlic i Social (n6m, 999, de rnodificítd)

Esmenu del G. p, d’lnicintiva pcr Catahnyu (n6m. 1000, de modificació)

(11. 2 798) I

Dirctlci6 (;en~r;d I%SM Mitritiini1 Emena del G. Socialista (núm. i00 i , ;i la totalititt)

a filvor: I . st-. MUWI NUM (SI (p. 2798).

DIARI DE SESSIONS / C - Núm. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOOMTA, FINANCES I PRF3SUPOST 2763

Torn en contra: I . Sr. GrueELs (CiU) (p . 2798).

Debatudu abans (esmena nlirn. 957).

Debatudes abans (esmena nlirn. 959).

Defensada ubans (esmena n i h . 984).

Defensada abans (esmenu rtlirn. 984). Votaci6 de ics esmenes nurns. 1003,1004, 1005 i 1906; rebutjades per 1 vuts a favor, 13 ey1 cuntru i 7 ahstmcinns (p.2793). Votaci6 de les esmenes núrns. 1001 i 1002: rebutjudes per 7 vots a fcvnr, 23 en contra i I abstmcih (p. 2799).

Esmena del G. Socialista (ndm. 1002, de supressiij i addició)

Esmenes de E’A. p . del Centre krnocrdf ic i Sociul (nsrns. 1003 i I O M , de modificaci6)

Esmena de YAA. p . &Esquerra RepuhIicana de Catalunya {nlim. 1005, de modificaci6)

Esmena de VA. p . &Esquerra Repblicnna de Catalunya (núm. 1006, de sugressi6)

Departament de Treball Gabinet dcl Conseller Esmena del G , Socialista (núm. 101 1, de rnodificacj6)

Torn a favor: 1. Sr. Rar?& (S), juntament amb les esmenes rtiíms. 1012,J027,1032,1040, ,1059 i 1062 (p. 2799). Torn en contra: I. Sr. Sesmilo (CiU). AIhors presents M ~ U esmena transaccional (p. 2799). L’I. Sr. Xañé (S) intervé per acceptar l’esmena transaccional (p. 2799).

Debatuda abans (esmena nhn. 1 Oli). Esmena del G. Socicalisia ( n i h . 1012, de rnodificaci6)

Sccsetaria Gcnerai Esmena del G. p . d’lniciativa per Catalunya (niím. 1 O1 3, de madificaci6)

Torn a favor: I . Sra. Fabian (E), juntament amb l‘esmenu nlirn. 1019 (p. 2800). Torn en contra: I . Sr. Sesmilo (CiU) (p. 2800).

Torn a favor: i. Sra. Fahian (IC) (p. 2800). Torn en contra: 1. Sr. SesmiIu (CiU). Alhora presenta una esmena transmcimal (p . 2800).

Torn a favor: I . Sra. Fahian (IC) (1). 26’00). Tom en contra: 1. Sr. Sesrnilo (CiU) (p , 26100).

Torn a favor: 1. Sra. Fahiun ( X ) (p. 2801). Torn en contra: 1. Sr. S e ~ m i l ~ (CiU) (p.28UI).

Torn a favor: I . Sr. Fubiun (IC) (1). 2801).

Esmena del G. p . d’lniciativa per Cutalunya (núm. 1014, de modificaci6)

Esmena del G. p . $‘Iniciativa per Cutuluitya (niirn. 1015, de modificació)

Esmena del G. g. d’lniciativa per Catalunya (nlim, 1016, de modificaci6)

Esmena del G. p. d’lniciativa per Catulunya (n6rn. 1017, dc inodificació)

Esmenu dei G. p . d’Iniciutivu per Catalunya (nií,, 101 8, de rnodificaci6) Tom a favor: I. Sr. Fubian ( K ) (p . 2801). Torn en contra: I. Sr. Sesmih (CiU) (p. B O I ) ,

Debutuda abans (esmena núm. 1013).

L’I. Sr. President la ddna per defensada juntament amb Ics esrncnes núms. 1021 a 1026 (p. 2801).

Defensades abam (esmena núm. 1020) I

Defensacla ahrtns (esmena núm. IOIJ).

Torn a favar: I . Sr. RaiP (S), juntument amb Ics c,trnenes rilirns. 1033, 2042, JO60 i 1063 (p.2801). Torn en contra: I. Sr. Sesmilo (CiU) (11. 2801). L’I. Sr. Secretari d h u lectura a E’esmena transuccinnal CIC les r sn te~~es núrns. 1011, 1014, 1027, 1032, 1040, 1059; .!O62 (p . 2802). Tot seguit, E’I. Sr. Ruñé (S) i Iu I . Sra. Fahiun (IC) ncrcpten l’esmerra transaccional ( p , 2802). Votaciri de l’esrnena transaccional: aprovada per unanimitat (p . 2802). Votaci6 de l’esrnena n t h . 1024: rebutjada per 2 VOLT a favor, 16 C I Z coiicru i cap abstencid (p. 2802). Vdaci6 de Ics esmenes niírns. 1020,1023,1025 i 1026: rebutjada per 2 vots a fuvnr, 13 en contra i 4 abstemims (p. 2802). Votaci6 de les esmenes nlirns. 1012, 1013, 1015 a 1019, 1021, 1022 i 1028: rebutjades per 7 vots a favor, 13 en contru i cup absteiicid (p. ZBO2).

Esmena del G. p , d’lniciativa per Cutulunya (núm. 1019, de tnodificació)

fismena de E’A. p. del Centre Democrdtic i Social (núm. 1020, de modificaci6)

Esmena de I’A. p. del Cenire Dernocrdtic i Social (núms. 1021 (z 1026, de modificacid)

Xismena del G. Socialista (nlim. 1027, de moclificacihi)

Esmena del G. Socialista (núm. 1028, de modificació)

Direcci6 General (te Relacions LabaraEs Esmenu del G. p . d’laiciativa per Catalunya (niím. 1029, de modificaci6)

Torn a favor: I . Sru. Fahiart (K) (pa 2802). Torn en contra: I . Sr. Sesmilo (CiU) (p. 2802).

2764 DIARI DE SESSIONS / C - Núm. 140 J 27 d’abril de 1990 / COM.D’ECONQMIA, FINANGES I PRESSUPOST

Esmena de 1’A p , del Centre Democrdtic i Social (nirrn. 1030, de moclificacib)

Esmena de 1’A. p . del Centre Democrdtic i Social (núm. 1031, de mudificació)

Esmena del G. Socialiata (núm. 1032, de mdificaci6)

E,vnena del C;. Socialista (núm. 1033, de modificacib)

Esmena del G. Sociulistu (n6m. 1034, de supressi6 i addici6)

L’I. Sr, Presiúent la dhna per defensadh juntament amb I’esmena núrn. SO31 (p. 2802).

Defensada abans (esrnetw núm. I03#).

Dehatuda ahans (esmena n h . ]OI I ).

Debutudu abans (esmena n h n . X0283.

Tom a favor: I . Sr. Ruñé (S),junturnent amb les esmenes riu’ms. JO35 r’ 1036 (p. 2802). Torn en contra: I . Sr. Sesrnilo (CiU) (p . 2803).

Defensades ubans (esmena nlim. 1034). Votaci6 de l’esmena nllm. 1029: rehutjadu per 8 vots la favor, 13 en contra i C Q ~ ahstencih (p.2803). Votació de l’esmena nlim. 1030: rebutjada per cup vot a favor, 13 en contra i 8 abstencions (pe 2803). Votaci6 de l’esmena ribim. 103 1: aprova& per. unarzinzitut (p. 2803). Votaci6 de I’esmena núm. 1033: rehutjaúu per 8 vuts a favor, 13 en contra i cap ahtenci6 (p , 2803). Votació de les esmenes núrns. 1034, i 035 i 1036: uprova&sper unanimitat (p. 2H03).

Esmenes de1 G. Sbcialistu (núms. 1035 i 1036, de suprcssi6 i addici6)

13irecci6 General d’Ocupaci6 Ksmena dei F. Snciu2ista (núm. 1037, a la iotaliíat)

Torn a favor: 1. Sr. Ruñé (S) (p . 2803). ‘Tom en contra: 1. Sr. SesmiZo (CiU) (p. 2804).

Debatuda abarts (esmena nbm. 953).

De?iutuda abccns (esmena nlirn. 953).

Defiutuh abuas (esmena núm. 1011).

Esmena de l’A. p . del Centre Denzocrcitic i Social (núm.

I’smenu de ¡’A. p. &I Centre Democrdtic i Social (nljm.

Esmena del G. Socidista (ndm. iM, de modificació)

038, de modificació)

039, de modificació)

Esmena dei G. Socialista: (nrim. 1041 de modificaci6 i addici6) Torn a favor: 1. Sr. Ruiie‘ (SI (p. 2804). Torn en contra: I . Sr. Sesmiln (CiU) (p. 2804).

Pebatuh abans (esmena núm. 1028).

Torn a favor: I . Sr. Rañé IS), juntament amb les esmenes núms. 1045,1047,1049 i 1 O57 (p. 2808).

Esmena d d G. Socialista (níírn. 1042, de modificaci6)

Esmena del G. Socidista (nbrn. 1043, de supressió i modificaci@

‘Com e11 contra: I. Sr. J ~ w I ~ ~ o (CSU} (p. 2805). ~ ~ S V W I Q de E’A. p . de1 Centre Democrdcic i Sociul (nlim. 1044, de modificaci6)

fixmena del G. Socidista (ndm. 1045, de supressi6 i modificació)

Ensmena de YA. p. del Centre Dernocrdtic i Social (núm. 1046, de modificació)

Esmenu de2 G. Socialista (núm. 1I147, de supressió i rnrxlificació)

IIxrnenu de I’A. p. del Centre Democrhtic i Social (niírn. 104.8, de modificacid)

Esmena del G . Socialista (nGm. 1049, de supressió i rndificaci6)

fiLymena &l G. p . de Convergincia i Uniú (ii6m. 1050, de supressi6)

Esmmn del G. p . d’ínic:iativa per Cataluriya (núm. i05 1, de modificació)

iTsmenu dei G. €1. d’hiciirtiva per Cutnlunyu (niím. 1052, dc modificacib)

Debatudu abans (esmena nlim. 953).

Debatuda abans (esmena nlim. 1U43).

Debatuth ahuns (esmena nhm. 953).

Debatuda abans (esmenu n3m. 1043).

Dclratudu abans (esmena mim. 9.53).

Debatuda abans (esmena ndm. 1043).

Torn a €mor: I . Sr, Sesrniko (CiU) (p , 2805).

Torn a €mor: I . Sra. Fubian (K), juntameat amh I’csrneitn d m . IOS2 (p. 2805).

Dejcnsada ubam (esmena núm. 1051). Tom en contra: I . Sr. Sesmila (CiU) (p . 2805).

Torn a favor: I . Sr. Xahe‘ (S) (11. 2805). Torn en contra: I . Sr. Scsmilo (CiU) (li. 2806}.

Esmena del G. Socialista (niírn. 1053, de modificaci6 i acidiciri)

Esmena del G. Sncialistu (num. 1054, de modificaci6 i addició)

DIARI DE SESSIONS / C - Núm. 140 J 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMIA, FiNANCES I PRWSUPOST 2765

Torn a favor: I . Sr. Rañé (S), juntament amh les esmeries n ú m . I055 i 1056 (p , 2806). Torn en contra: I . Sr. Sesrnilo (CiU) (p.2806).

Defensada abans (esmena nrim 1054). Votaci6 de l’esmena Arn . IOSO: aprovada per unanimitat (p. 2807). Votació dc les esmenes núms. 1038, 1039, 1044, 1046 i 1048: rebutjades per cup vots a favor, 13 en contra i 7 ubstm- c i m s (11. 2807), Votació de les esmeiics núrns, 1037, 1041, 1042, 1043, 1045, 1.047, 10118, 1049, 1051, 2052 a 1057: rebutjades per 7 vots u favor, 13 en contra i cup uhstenció (p. 2807),

Lli rccci6 Gencral de Cooperatives i Societats Anbninies I ~ b o r a l s Esmena del G. Socidista (niím. 1058, a la: totalitat)

Ton a favor: I . Sr. Raiíé (S) (p . 2807). Tom en contra: 1. Sr. Scsmilo (CiU) (1). 2807).

Defensada ahans (esmenu mim. I O1 I ).

Defensada abans (esmenu nhm. 1028).

Defensada ahuns (esmena núm. 953). Votaei6 de i’esmena núm. 1061 : rehutjadd pcr cup VOLS a favor, 14 en contra i 6 abstencions (p.2##7). Votació de les esmenes núms. 1058 i 1060: rebutjudes per 7 vots afavor, 33 en contra i ca13 nbstenciú (p. 2807).

Esmenu del G. Socialista (nitrn. 1055, de supressib i addici6)

Esmena del G. Socialista (n6m. 1059, de tnodificaci6)

Esmena del G. Sociutistu (núm. 1060, de modificacili)

Esnlena de !‘A. p. del Centre Dernocrdtiu i Sociul (núm. 1061, de rnodificacih)

Direcció Genera1 de Segwctnt Social Esmena del G. Social istu (núm. 1.062, de modificació)

Esmena del G. Socialista (mim. 1063, de modificacih)

Esmena úel G. Socialista (nlirn& 1064, de supressió i modificació)

Esmena del G, Socialista (nhrn, 1065, de supressi6 i addici6)

Defensadur ahuns (esmena nrirn. 1011 1.

Defensada abans (esmena nlim. 1028).

Tom a favor: I . Sr. Rarié (S) (p. 2807).

Torn a favor: 1. Sr. Ra6d (S) (p. 2807). Torn en contra: 1. Sr. Sesrnilo (CiU) (1). 2808). Votaci6 de les esmenes núms. 1063, 1064 i 1065: rebutjades per 7 vats a: favor, 13 en contra i cap abstencih (p. 2808).

Departament de Justicia Gabinet del Conscllcr i Secretaria General Esmena del G. Socialista (núm. 1073, de modificació)

Torn a favor: I . Sr. Oliart (S) (p , 2808). Tom en contra: I . Sra. Bruguera (CiU) (p. 2808).

Esmena del G. Socialista (núm. 1074, de supressió i addici6) Torn a favor: I . Sr. Oliart (S), jurttament amb I’esmena núm. 1079,1093 i JO94 (p . 2808).

Esmena del G. Socialista (niim. 1075, de supressi6 i addici6) Torn a favor: I . Sr. Oliart (S) (p, 2809).

Esmevia de E’A. p . del Centre Democrutic i Social (dm. 1076, de modificaci6) Defensada abuns (csrnena ndm. 953).

E.wneita úel G. Socialista (núm, 1 077, de rnodificaci6) Torn a favor: I . Sr. Oliart (S), juntament amb I’esmenu ndm. i078 (11.2809).

Esmerza del G. Socialista (núm. 1078, de modificació i addici6) Defensah abans (esmena núm. 1077).

Esmena del G. Socidista (núm. 1079, de supressi6 i addició) Defensada abans (esmena nlirn. 1074).

E:smena de )’A. p . del Centre Democrdtic i Social (núm. 1080, de modificaci6) Defensa& abans (esmerta núm. 953).

Esmena del G. Socialista (nGrn. 1081, dc modificació) Torn a favor: I . Sr. Abdló (S), juntament amb !es emenes núms. 1O82,1083,iO9I1 I092 i li15 (p. 2809).

Esinenes del G. Socialista (n6ms. 1082, de niodificaci6 i addici6 i 1083, de supressid i rndificaci6) Defensades abans (esmena mím. 1081).

Esmcna del G . p. d’lniciativat per Catalunya (n6rn. 1084, de modificació) Torn a favor: I . Sr. Nuulart (K), juntument amb les esmenes núms. 1088,1889 i JO90 {p. 2810).

E,~:smene,r del G. Mixr (núrns. 1085,1086 i 2087, de modificaci6) Defensades n ha ti s.

2766 DIARI DE SESSIONS / C - Mím. 140 / 27 d’aabril de 1990 / CQM.D’ECONOMM, FINANCFX I PRESSUPOST

Esmenu del G . p . d’lniaiattivo per Curalunya { n h . 1088, de modificació) Debatudu abans (esmena núm. 1084).

E,vmena del G. p. d’hiciativa per Cufalunyu (núm. 1 089, de modificaci6) Dehatu& abans (esmena núm. 1084).

Esmena del G. 11. d’lniciativu per Catalunya (núm. 1090, de modificació) Debatuh uhms (esmena núm. lU84).

Esmenes del G. Socialista (n6rns. 1091, 1092, de modificaci6 i addicici) Debatudes ahuns (csmem núm. JOSl) .

E.mmu del G. Socialista {nh. 1093, de supreeSsi6 i xldicih} Defensada abans.

Iisrnem del G. Sociuiistu (n6m. 1094, de suprcssi6 i acldicih) Dqfeirnsa& ahuns. Torn en contra: i. Sra. Briquerrz (CilJ) (p . 2810). Votaci6 de les esmenes niíms. 1073 a 1094: rc.butj&sper 7 vots a favor, 13 en contra i cap abstem56 (p. 28I1}.

L’I. Si.. Ab~Ilo’ (5’) la dhna per defensada, juntunlent amb les esmenes n h s . 1096, 1097, 1099, 1100, 1101, 1102 i 1103 Esmena dei G. Socialista (mim. 1095, a la totalitat)

(p. 2811). E,vmena del G. Socialista ( n h . 1096, de modificaci6 i addició)

lhnena del G. Socialista (núm. 1097, dc modificaci6 i addició)

&mena del G . Socidista (núm. 1098, de supressi6 i addici6)

K~naena del G, p . Popular (núm. 1099, de mdificacih)

IrLsmenes dei G. Socidista (~iiirn. 1 100, de modificaci6 i ;zcldici6, 1 102 i 1 103, de rnaclificaciú)

Dehutudu alrans (esmenu núm. 109.5).

I l e b n t u h abans (esmena n i h . 1095).

Tom a favor: I . Sr. Oliart (S) (p. 28.123.

Defensada abuns.

Dehatudes abans (esnzeiia nlim. 1095). Torn en contra: I . Sr. Orriols (CiU) (1). 28123. Voíaci6 de les esmenes núrns. 1095 a 1103: rehutjadcs per 7 VOLT a favor, I 1 en contra i cap abstemi6 (p. 2812).

Direcci6 General de Servcis Penitenciaris i RehaXiiliEacih i~xmcrw dei G. Socialista ( n h . 1104., a la totalitat)

Torn ii favor: I . Sr. Oliart (S) (1.). 2812). Torn en contra: I . Sr. Orriols (CiU) (p , 2813).

’Ibni a favor: 1. Sr. Nualart (IC), juntament ctmb les ~srnenes n h s . 1106,1107 i 1108. Tot seguit anuncia la retirada de les esmenes nlinis. I I 12 i 1113 (p. 2813). Torn cn contra: I: Sr. Orriols (CiU) (p , 2813).

Esmenes del G. p , d’lnicicstiva per Catalunya (núms. I 1 O6 a 1 108, cle modificació) Debatudes ubuns (esmena nlim. I IOS).

Esmena del G. Socialista (níím. XIW, de supressidi) Torn a favor: i. Sr. Oliart (S) (p. 2814).

Esmena de I’A. p . del Centre Dcmocrutic i Social (nrim. 11 10, de modíficaci6) Dehafudu abuns (esmena núm. 95.3).

Jkwna del G . 11. Popular (núm. S 11 1, de modificaci6) Defensada abans.

Esrnmrrs del G. 11. d’lniriativu per Catulunya (ntirns. 1 112 i 1 11 3, de modificrtci6) Retirada ahms (esnzena núm. I10.5).

Emena del G. Socialistu (núm. 11 14, tic modificaci6) Tom a favlyor: i. Sr. Abelli5 (S), jimtument amb les esmenes nlirns. 1119,IX20,1123,1124 i 1125 (p . 2814).

ELTmerza dci G. Socialistu (nirrn. 1 115, dc modificaci6) Debatudu nhum (esmena num. 1081). Torn en contra: I , Sr. Orl-iols (CiU) (11. 28.14), Votacici de les esiiieIics n h s . 1104 a 11 i 1 i 1 i 13 á i 1 3 15: rebutjades per 7 wt,Y a favor, 11 en contra i cup ubstenci6

&mena del C;. p . d’lniciativu per Catalunya (níirn. i 105, de mocrificació)

(p . 2815). nirccci6 (;eneral ric Drut i lhtitats .Jiiridiques Esmencr del G. p , &Iniciativa per Cutuluviyu ( n h . I1 16, de modifimci6)

Toni a favor: 1. Sr. Nlualcrrt (IC), juntament crmb Yesmenn núm. 1122. Alliora, dcinu per defensades les esmenes núm. I l l a r‘ I J2 I (p , 28 IS).

Esrnena dcl G. Sociulista (nhn. 1 I 17, de moclifilcacic5 i addició)

DINCI DE SESSIONS / C - Núm. i40 J 27 d’abril de 1990 J COM, D’ECONOMIA, FINANCES I PRESSUPOST 2767 -_

Torn a favor: I , Sr. Oliart IS) (p.2815). Torn en contra: I , Sr. Orriols (CiU) (p. 2816). Votaci6 de les esmenes n6ms. 1 1 16 i 1 125: rebufjaks per 6 vots a favor, 12 en contra i cap ahstencici (p . 2816).

La sessiú se susp&n a icn quart de quatre de la tarda i set miniats i es repr2n a les quatre de la tarúu. Departament d’Ind6stria i Energia Gabinet del Consclles i Scrrutsrria General Esmenes dd G. Mixt (n6ms. 1 130 a 1134, de supressió)

Torn a favor: I . Sr. Shzchez Ramos (M), juntament amb les esmenes núrns. .IJ39,11411 1143, 1/44, IJ47,1161# 1.143, 1165, 1171,1175 a 1177,1285,1188,1189,1193,1195 a 1197 i 1203 (pa 2816). Tom en coiztra: I . Sr. Murrí i F u r & (CiU) (p. 281 7).

Esmmes úe E’A. p . del Centre Democrdtic i Social (niiins. 1135 a 1138, de rnodificaci6) I;a 1. Sra. Vice-presidenta les dbna per d e f e n d e s , juntument amb l’esmenu nlim. I140 (p , 2818).

Esmena del G. Mixt (núm. 1139, cle modificació) Debatudu abans (esmena núm. 1130).

Esmenu de I’A. p. del Cenire Demmrritic i Social ( n i h . 1140, de modificació) Debatudu abans (esmena núm. 1135).

Esmem del G. Mixt (núm, 1141, de rno&€icaci6) Debatuda abans (esmena ndm. 1130).

E m e n a del G. Socialhtu (~ilim. 1142, de modificacili) Tom n favor: I . Sr. Riera i Olive‘ (S) (p. 2818). Torn en contra: I . Sr. Murtf i Furt! (CiU) ( p . 28x8).

E,~rnenes llei G, Mixt (ntírns. 1143, de supressi6, i 1144, de modificació) Debatudm abans (esmena niím. 1130).

Esmenes de 1’A. p . del Centre Democrdtic i Social (niírns. 1 I45 i 1 146, de modificaci6) XA I . Sru. Vice-presidenta Ies dhm per dq%nsades, juntament amb I’esmenu núm. 1148 (p. 2819).

ELw.wza del G. Mixt (nGrn. 1147, de modificació) Debatudu abans (esmena núm. 1130).

Esmena de ¡‘A. p . del Centre Bemocrdtic i Social (núm. 1148, de moclificaci6) Debatuda abans (esmena nlim. ,1145).

Esmenes del G . p. d’lniciativa per Catalunya (niíms. 1149 a 1153, de modificació) Tom a favor: I . Sr. Gimenu (K) (1). 2819). Torn en contra: I . Sr, Murtf i Ferr-é (CiU) (1). 2819).

Esmenes del G. p . d‘lrtieiutiva per Catalunyu (niims. 1154 i 1155, de modificaci&) Tom a favor: I . Sr. Girneno (IC) (p . 2820). Torn en contra de l’esmena núm. 1154: I . Sr. Martf i Ferre‘ (CiU) (p . 2820). Torn en contra de l’esmena núm. 11%: I . Sr. Sánchez i Llibre (CiU) (p . 2820).

I-u 1’. Sra. Vice-presidenta la dhaa per defensah ( p . 2820). Votació de les esmenes nrims. 1 135 a 1 142: rebutjudes per 8 vols a favor, 13 ert contra i C Q ~ ahtencid (p. 2820). Votació de les esmenes ntiims. 1130 a 1134 i 1143 a 1156: rebutjades per 2 vots n favor, 13 en contra i i5 abstencions

Esmena de 2’A. 11. del Centre Democrdtic i Sociul finim. 1156, de modificació)

( p . 28203. Direcció General d’IndÚstria Esmenes cle ¡’A, p . del Cenire Democrdtic i Social (ntiims. i 157 a 1159, de modificaciri)

IA I . Sra. Vice-presiúentu les dbna per defensades (p. 2820). Esmena dei G. Socialista (núm. 1160, de modificació)

Torn a favor: I. Sr. Mudueño (S) (p . 2820). Torn en contra: I . Sr. Murri i Ferre‘ (CiU) (p. 2821).

Bebatuúu abans (esmena nlim. 1130).

Lct I . Sra. Vice-presidenta la dóna per defensuda (p. 2821).

Debau& abans (esmena nlim. .7130).

Torn a favor: I . Sr. Gimenu (IC),juntczrnent amb les exmenes nhm. I167 a 1169 (p. 2821). Tom en contra de I’esmena ntím. 1164: I . Sr. Murtl i Ferré (CiU) ( p . 2821). Torn en contra de les esmenes niirns. 1 167 a 1 169: 1. Sr. Súnohez i Llibre (CiU) (p. 2822).

Debatuda ahans (esmena n6m. IJ30).

Esmena del G. Mixt (niim. 1161, de supressió)

Esmena de I’A. p . del Centre Demncrdtic i Social (nlim. 1 162, de Inodificació)

Esmena del G, Mixt (mim. 1163, de supressió)

Esmena del G. p . &Iniciativa per Catalunya (núm. 1 164, de modificaci6)

Esmena del G. Mixt (núm, i 165, de supressió)

2768 DIARI DE SESSIONS / C - Núm. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM.D’ECONOMIA, F“C!ES I PWSUPOST --

Emena del G. Socidista (núm. 1 166, de supressib i modificació) L’I. Sr. Riem i Olivé (S) anuncia la presuntaci(i d’ una esmena bransaccioml (p. 2822), que &s llegida i votuda abans de I’lnstitut Catald del Conrurn.

l3rnenes del G. p. d’hiciativu per Catalunya (núms. 1 167 a 1169, de modificaci6) I)ebatudea ahuns (esmena nhm. 11 64).

lGmena de 1’A. p . del Centre Dernncrdtic i Sucial (núm. 1170, de modificació) I ~ U I . Sra. Vice-presidenta la dhw per defensadt. (11.2822).

Esmena del G. Mixt (Iafím. 1 271, de modificació) Delzatuh abans (csmcnu mim. 1130).

Esmenes de 1’A. p . del Centre Dernocrdtic i Social (núm. 1 i72 i 1173, de rnodificaci6) Lu I. Sra. Vim-presidenta les dbna per defensdes (11.2822).

E,smenu del G- Souiuiissa (niini. 1 174, dc modificaci6 i addici6) Torn a favor: I . Sr, Rieru i Qíivé (SI (p , 28223. Torn en contra: I. Sr. Marti i Ferrk (CiU) (p . 2823).

Dcbcltuúcs abans (esmena nhm. 1130).

IAI I . Sra. Vice-presidenta la dhna per &$ensa& (1). 2823). Vota36 clc les esmenes niíms. I157 a 1161; rehtjades per 7 vuts u favor., 13 en contra i cap abstemi6 (p , 2823). Votaci6 de I’csrnena núm. 1170: rebutja& per 7 vot3 a favor, I3 en contra i J ahstirnciCE (p- 2823). Votació de les esmenes niíms. 1 i 74 ;I 1 176: rebutjudt?s per* 8 vots a fuvnr, 13 cn contra i 1 abstenci6 (p. 2823). Vataciij de les esmenes xiums. i I62 c2 1173,1177 i 1 i 78: rebutjades per I vot a favor, 13 en cuntra i 7 abstencions (p. 2823).

Ekmenes del G. Mixt (11Lirns. 1.175 a 1 177, de suprcssicí)

Ksnzena de 1”. p . del Centre Demncrdtic i Social (niírn. 1178, de rnodificaci6)

Direccici Gcneral (1’ ISnergia fiknena úd@. Socialista (núm. 1179, a la totalitat)

Esmena úel G . p . d’lniciutivu per Catalunya (núm. i 4.80, a la totalitat) Toni ii favor: I . Sr. Riera i Oh,? (S) (p, 2823).

Tom a favor: I. Sr. Gimeno (IC) (p - 2823). Torn en contra ~an~junt: I. Sr. Súnchez i Llibre (CiU) (p. 2824).

Tom a favor: I. Sr. Girnenu (ICS ( p . 2824). Torn en contra: 1, Sr. Sdnchez i Llibre (CiU) (p- 2824). Votacidi: rebutjades per 7 vots n fuvor, 13 en emir(, i cup abstemi6 (p . 2825).

E,~rnencs del G. p . d’lrticiativa per Catalunya (nlims. 1 18 1 i 1 182, de modificaci@

DirccciÓ Gcnersl dc ScgureL~t i Qualitat Industriat I?’,vmena del G. Socialista (núm, 1 183, a la totalitat)

Torn a favor: I . Sr. Riera i O M IS) (p , 2825). Torn en contra: I. Sr. Marti i Ferrk (CiU) (11, 2825).

iisrnenn de l’A 11. del Centre Denzocrdtic i S’ocid (nfim. 1184, de modificació) IA I . Sru. Vice-presidentu la dbnu per defensaúo, juntament amb l’esmena nrim. I.J86 (p. 2825).

Esmena del G . Mixt (núm. 1 185, de mmIificaci6) Dehatu& nbms (esmena núm. 1130).

Emnena de 1’A. p . del Centre Democrdtic i Svcicll (nútn. 1 186, de modificaci6) Ueliatudu abans (esmena núm. 1184).

Esmena del G. Socialista (nlim. 11 87, de modificació i atldici6} Torn a favor: I . Sr. Riera i OlivG (S), junturnent nmh l’esrnena núm. 1194 (p. 2825). Toni en contra: I . Sr. Martí i Ferrk (CiU) (11, 2826).

Delmtudes afiuns (esmena núm. I130).

Torn ti fivor: I. Sr. Gl’meno (K), juntament arnb L’esmenta tzu’rn. 1192 (p. 2826). Tom en contra: I . Sr. Martl’ i Fewk (CiU) (p.2826),

Esmena dc /‘A. p , del Centre Democrcitic i Social (núm. 1 191, de modi€iicaci6) La I . Sra. Vice-imsiúerzta la d h a per úcfmsadu (p . 2827).

Esrncna dei G . p . d‘Iriiciatiw per Cutalimya (niixn. 1 192, de modificació) Dc/ratudu nbans (esmcwa nlim. J l90).

i3-menn del G. Mixt (núm. 1 193, tic mcxlificnció) ikliutudu u l ~ ~ r s (t.snienu n h . 1130). Votaciti de les esmenes n6rns. 1 190 a 1 192: rdmtjudes per 2 vots aJwvor, A en contra - 6 ccbstmcLaw (p , 2827 . Votaci6 de les esmenes nlirns. 1 i 83 a 11 89 i i 193: rebutjudes per 8 vots a favor, 13 en contra i cup abstenció (p . 2827),

Esmenes llei G. Mixt (núms. I 188, de supressió, i 1 189, de modificxid)

E:srneria del G . p , ú’lnicicitiva pcr Catrrlunya (niim. 1 190, dc modificacici)

llirecció (:cncraI de X’romociri Comcrcid

DIARI DE SESSIONS / C - Nlim. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMVI, FINANCES I PRESSUPOST 2769

Esmena del G. Socidista (núm. 1194, de rnoclifkacjh i addici6)

Esmenes del G . Mixt (niirns. 1195, de modificació, 1196, de supressió, i 1197, de modificaci6)

Esmenn de E’A. p . dei Centre Democrdtic i Social (núm. 1198, de modificaci6)

Esmenes del G . p. d’Iniciaiiva per Catalunya ( n h s , I199 a 1201, de modificació)

Debatuda ahaizs ( c ~ n l e m nlirn. 1187).

Debutudes abans (esmena mim. il.30).

La 1. Sra. Victymsideiztu la dóna per defensah (p , 2827).

Torn rl favor: I . Sr. Gimeno (112) (p . 2827). Torn cn contra: I . Sr. Súmhez i Llibre (CiU) (11.2827).

Esmena de 1;A. p , del Centre Dernocrdfic i Sociol (núm. 1202, de modifkaci6) LA I . Sra. Vice-presideníu I c s dúrm per defeerzsadu {p. 2828).

Esmena del G. Mixt (niim. 1203, de modificació) Debatulla abans (esmena núm. 1130). Votaci6 de les esmenes n6rns. 1194 i 1202: rebutjndtx per 8 vots a favor, 13 en contra i cap abxtenci6 (p , 2828). Votació de les esmenes n h s . 1195 a 1201 i 1203: rebutjades per 2 vots a favor, 13 ep1 contra i 6 abstencions (1). 2828).

Torn a favor de les esmenes núms. 1243, 1247 i 1251: I . Sr. Gibert (S) (p. 2828). Departament dc Corners, Consum i Turisme

Gabinet del Canscller i Secretaria General Esmenes de¡ G. Mixt (núms. 1209 a 1215, de supressi6)

Torn a favor: I . Sr. Sdncfiez Ramus (hi)’ jruttarnent amb les emenes nlirns. 1219 a 1222,1224,1225,1227,1227,l231,1233, 1237,1239,1241 i I249 (p, 2829). Torn en contra: J . Sr. Goll i Majú (CiU) (1). 2829).

L’I. Sr. President les dhnu per defensades, juntament amb E’esmena nlim. 1223 (p , 2829).

Debatudes abans (esmenu nlim. 1209).

Debatu& abans (esmena nim. 1216).

Debatudes abans (esmena nbnz. 1209). Votaci6 de les esmenes níírns. 1209 a 1225: rebutJades per 14 vofs a favor, 13 en contra i cup abstcncib (p, 2829).

E:rmenes de 1’A. p . de2 Centre Dernocrdtic i Social (n6rns. 1216 a 1218, de modificacid)

Emeries del G. Mixt (nlims. 1219 a 1221, de modificaci6, i 1222, de supressi6)

Esmena de /’A. p . del Centre Democrdtic i Social (níjrn. 1223, de mdificaci6)

Esmenes del G. Mixt (núm. 1224 i 1225, de modificació)

Dirccció General del Consum i IXseiplina dcl Mercat Esmena del G. Socialista (núm. 1226, a la totalitat)

Tom f i favor: I . Sr. Mcrduefio (S) (11.2829). Esmenes del G. Mixt (núms. 1227 i 1228, de modificacili)

Dcbarudcs abuns (esmena mím. 1209). Esmenes de [’A. p . del Centre Dernocrritic i Social (núms. 1229 i 1230, de modificaci6)

L’I. Sr, President les dóna per defensades ( p . 2830). Torn en contra: 1. Sr. Coll 1’ Majb (CiU) (p. 2830). Votaci6 de les esmenes n6ms. 1226 a 1230: reburjades per 5 vots a favor, 13 en contra E’ cup abstenció (p , 2830).

Ilirecci6 General del Corners interior i Serveis Esmena del G. Mixt (núm. 123 1 , de supressi6)

Debatuda nhans (esmella núm. 1209). Esmem de E’A. p . del Centre Dernocr&ic i Social (n6m. 1232, de modificacihi)

L’I. Sr. President la ddna per defensada (p, 2830). Esmena del G. Mixt (núm. 1233, de supressió)

Debatuda abans (esmena ~ l i m . 1209). Esmenes del G. p. cl’fniciativct per Catutunyu ( n ú m . 1234 a 1236, de rnodificaci6)

Torn a favor: I . Sr. Gr’meno (IC), juntament amb les esmienes nlims. 1236: i 1245 (p. 2830). Tom en contra: 1. Sr. Coll i Majb (CiU) (p. 2831).

Dehatulla ahans (esmena nu’m. 1209).

Debati& abans (esmena núm. 1234). Votaci6 de les esmenes n6rns. 123 1 a 1238: rebutjades per 4 vots n favor, J2 en conlru i cup ahrtenció ( p , 2831).

Emena del G. Mixt (nrirn. 1237, de supressió)

Esmena del G. p. ,#Iniciativa per Catalunya (núm. 1238, de rnodificaci6)

Uirccció General de Turisme Esmena del G. Mixt (ncrn. 1239, de supressió)

Esmena del G. Socialista (niírn. 1240, de supressió i addició) Debartu& abans (esmena mim. 1209).

2770 DXARI DE SESSIONS / C - Núm. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM.D’ECONOMZA, FVWWES I PRESSUPOST

L ’ I . Sr. Gihert (S) EU dbna per defeerzsada (p . 2831).

Debatudu abans (esmena núm. 1209).

L’I . Sr. Yresidmt la dónu per defensuh (p. 2831 )-

Debutudu abans (Depurtument de Comerg, Consunz i Tmiyrne).

Tom í i favor: L Sr. Gimeno (IC), juntament amb les esmenes nbnzs. 1246,1248 i 12.50 (p 2831).

&’butuda ahans (esmma núm. 1234).

Debatuda abuns (esmena num. 1244).

Debatuda abans (DepmWunent de Comerg, Consunt i IT*urismc.).

Delmtuda abans (esmena núm. 1244).

Ilehutuda aharrs (esmena núm. 1209).

Debutuh abuns (esmena núm. i244).

llebaruda abans (Departament de ComesG, Consum i Turisme), Torn en contra conjunt: I . Sr. Coll i Majd (CiU) (p. 2831). Votaci6 de les esmenes núrns. 1239,1241,1249 i 1250: rebutjades per cap vot ajkvor, 13 en. contra i 5 abstencions (p. 2832). Votació de les esmenes núms. 1.240, 1242 a 1248 i 1251: rebutjudes per 5 vots a favor, 13 eyt contra i cap absrencili (p . 2832). L’I. Sr. Secreturi Elegeix el text de ,!‘esmena transaccional a l’esmem nrirn. 1166 (p, 2832). Votació de l’csmena tmnsaccional a l’esmena núm. 1166: nprovudaper unanimitat (p. 2832).

Esmena de1 G. Mixt (niím. 1241, de supressi6)

Esmena de E’A. p . del Centre Dernncrdic 1’ Social (n6rn. 1242, de modificació)

Esmena del G . Socidista (núm. 1243, de rnodificaci6)

Esmena del G. p . ü Iniciativa per Cataiuwyu (n6rn. 1244, de modificació)

Esmana del G . p. d’I~iiciutivu PET Catalunya (níím. 1245, de modifjcaci6)

Emena del G. p . d’lriiciutivu per Catalunya ( n i h . 1246, de modificació)

Esmena úel G. Socialista (n6rn. 1247, de modificaci6 i addicid)

Esmena del G . p . d’lniciativa per Catalunya (níírn. i 248, de modificaci6)

Esmena del G. Mixt (n6m. 1249, dt: supressi6)

I;Jsmenn del G . p . d’hiciativn per Cutalunya (nfirn. 1250, de modificació)

Fkmwa del C. Socialista (nlim. 125 1, de supressió i addici6)

IllStihJt d d ConSUm Esmenes del G. 11. $Iniciativa per Catalunya (niirns. 1255 a 1260, de modificació)

L ’ I . Sr. Gimeno (IC) les d6na per defensades ( p , 2832). Votaci6: rebutjades per S vots a fuvor, 13 en contra i cap abstenció (u. 2833). L’I. Sr. Girneno (K) intervé per retirar ics e~rnene~ riúms. 1257 i I260 (p. 2833).

(:lasses passives Iismena del G. Mixt (niím. 1262, de modificació)

L’l. Sr. Sdnchez Ramos ( M ) la dóna per defensada (p . 2833). Votaci6: rchutjuda per 6 vots a favor, 12 en cuntra: i cap abstemi6 (p. 2833).

Sinrlicatrrra de Chmptes Esmenes del G. 11. de Converg&nciu i Uui6 (nhns. 1263 a 1265, de modificacid)

Torn a favor: I. Sr. Escidk (CiU) (p. 2833). Votaci6: aprovades per 12 vots afavor, cap en contra i 3 abstencions (p . 2833).

I)epurLmnent de llenestar Sociat Gabinet dui Canseller i Secretaria Gencral Esmena de 1’A. p . &I Centre Democrdtic i Social (niítn. 3271, de mudificació)

Exmenes del G. Mixt (núms. 1272 a 1275, de suprcssi6) L’I. Sr. President la dbna per defensada (p . 2833).

128- a 12% Torn a favor: I. Sr. Sdnchcz XWWW (M), jiwtament amb les emenes ntrrns. 1278 u 128 1287, 129.1 a 1293, 1296, E298,1299,1303 a 1306,1309,1314,1316 a 1318,1320 a 1322,1324,1325,1329 a 1331, I333 i 1334 (p , 2833). Torn en contra: I . S m . Sevvitje (CiU) (p. 2833).

L’í, Sr. President les dbna per &fensades (p. 2834).

Debatudes abans (esmena nlinz. 12 72).

L ’ J . ST-. President la &nu per defensada (p.2834).

L’I. Sr. President la ddna per defensada (1). 2834).

Debatudes abans (esmena núm. 1272).

fismenes del G . p . d’lniciativa per Catalunya (núms. 1276 i 1277, de xnodificaci6)

Exmenes del G. Mixt (nilrns. 1278 a 1280, de snpressir))

Esmenu de E’A, p , del Cmtre Dernocrdtic i Social (nfirn, 12x1, de modificaci@

Esmena del G. p . Jhiciativn per Catalunya (núm. 1282, de modificació)

Esmenes dei G. Mixt (n6rns. 1283 a 1285, de madificaci6)

D W DE SFXSXONS / C - Nlirn. 140 / 27 d’tlbd de 1990 / COM, D’ECONOMW, FINANCES I PRESSUPOST 2771

Esmeria de VA. p . del Centre Democrdtic i Social (niini. 1286, de modificació) L’I. Sr. President la dhna per defcnsadu ( p . 2834).

Esmena del G. Mixt (núm. 1287, de modificacici) Debatuda uhans (esmena núm. 1272).

Esmena de I’A. p . del Centre Democrdtic i Social ( n h . 1288, de rnodificaci6) L ’ J . Sr. Prcsillent Ia diina per defensada (1). 2834).

Esmena del G. Socialista (núm. 1289, de modificació) Torn a favor: I . Sra. Ferran (S) , jurttuament amb les esmenes rilirns. 1326 i 1350 (p. 2834). Torn en contrit: I. Sra. Sewitje (CiU) (p. 2834). Votaci6 de les esmenes 1283 a 1285 i 1287: rcbuQ&,T per J vot afuvnr, 12 en contra i 4 abstencions ( p . 2834). Votaci6 de les esmenes 1271 a 3282,1286, 1288 i 1289: reburjades per 1 vot a favor, 12 en cuntra i 4 abstencions (p . 2835).

Ilirccció General de Serveis Comimitaris Esmena del G. Socialista (núm. 1290, a la totalitat)

Tom a favor: I . Sr. Oliart (S) (p. 2835). Tom en contra: I. Sra. Servitjc (CiU} (1). 2835).

Esmenes del G. Mixt (nf~rns. 1291 a 1293, de siipressi6) Deliatude*r abans (esmena nlim. 1272).

Esmenes del G. p . d’hiciativa per Gataíurzya (ndrns. i 294 i 1295, de moditicaci6) L’I. Sr. President Iex dfim per defensades (p. 2836).

E,rmena del G. Mixt (n6m. 1296, de modificació) Debatuda abans (esmenu núm. 1272).

Esmena del G. SociaEistu (niírn. 1297, de modificaci6 i addició) Tom a favor: I . Sr. Oliurr (S) (p. 2836). Tom en contra: X. Sra. Servirje (CiU) (p . 2836).

Debutudes abans (esmena nbm. 1272). Votaci6 de fes esmenes 1290 a 1299: rebutjudes per 5 vots afavor, I1 en contra i cap abstemi6 (p. 2836).

Emmas del G. Mixt (n6ms. 1293, de macIificaci6, i 1299, de supressió)

Dircccih General d’ Afers Socials Esmenes del G. Socialistu ( n h s . 1300 a 1302, de rnodificaci6)

Torn a favor: 1. Sra. Ferran ( S ) (p. 2836). Torn en contm: I. Sra, Sewitje (CiU) (p. 2837).

Esmenes del G. Mixt (núms. I303 a 1 306, de supressi6) Debatudes uhans (esmena núm. 1272).

Esmenes del G. p . d’hiciativu per Catalunya (núms. 1307 i 1308, de modificaci6) L’I. Sr. Presiden lr I C S dbna per defensades (19. 2837).

E,wwnu dei G. Mixt (núm. 1309, de modificació) Debatuda abans (esmena niim. 1272).

Esmenes del G. p . d’lniciatiua per íhtulunya (niíms. 13 10 a I3 1 3, de modificaci6) L ’ I . Sr. President les d6na per defensades (€1,2837).

Esmena del G. Mixt (núrn, 1314, de modificació) Debatuda abans (esmena nhm. 1272).

Esmena del E. p b diniciativa per Catalunya (n6m. i 3 15, de modificació) L’I. Sr. President la dóna per defensada (p. 2837).

Esmeizes del G. Mixt (núms. 1316 ii 1318, de supressih) Debatudes abans (esmenu nlirn. 1272). Votaci6 de 1’esmena niirn. 13 15: rehutjuh per I vot a favor, 1 O en contra i 4 abstencions (pa 2837). Votaci6 de les esmenes 11Úrns. 1300 a i314 i I 3 16 a 131 8: rebutjades p r 5 vots a favor, 10 en contra i cap abstenció (p . 2837).

Direcció General d’Acci6 Cívica Esmeria del G. p , d’lniciativa per CutaEunycl (n6m. 13 19, de modificacili)

Tarn a favor: I . Sra. Fuhian (IC) (pe 2837). Esmenes del G. Mixt ( n h s , 1320 a 1322, de supressió)

Debatudes ahans ( t m m ~ a niírn, 12723. Esmena de I’A. p. del Centre Democrcltic i Social (niim. 1323, de modificaci6)

L’I. Sr. President la dóna per defensada (1). 2837). Esmenes &l G. Mixt (núms, 1324, de supressi6, i 1325, de modificaci6)

Debatudes abans (esmena núm. 1272). Esmena del G, Socialista (núm. 1326, de rnodificaci6)

Dehatuda a b ~ n . ~ (esmena nlim. 1289).

2772 DIARI DE SESSIONS / C - Niirn. i40 J 27 rl’abril de 1990 / COM.D’ECONOMlA, FINANCES I PWSUPOST I .--

Esmena úel G . Socialista (núm. 1327, cle mcdificació) Torn a favor: I . Sra. Ferran IS), juntament amb les mrnenes núms. 1353 i 1359 (11. 2837). Torn en contra de les esmenes n6tns. 1319 i 1327: I . Sra. ,%-vi#& (CiU) (p . 2837). Torn en contra de Ics esmenes n6ms. 135’4 i 1359: I . ,%. l’adrhx (CiU) (p. 26138). L ’ I . Sr. Camicer ( S ) intwv6per una yüestiú &or-dre (p. 2838). Lu I . Sru. Fubian (KJ defensa ¡es esmenes nlims. 3346 u 1349, X351,1352,1354,135S, 13.58 i i360 a 13hZ (p. 2&3K), Votació dc l’esrnena núm. 1325: rehidrjadu per cup vot a favor, 14 en contra i 4 abstencions (p . 2838). Votacid de les esmenr=s n h s . 23 19 ii 1324, 1326 i 1327: rebutjades per 5 wcs afavnr, 13 en contra i cap abstenci6 (1). 2838). L’i. Sr. 1Dr.esident~u avinent que han decaiRut les eb\4menes núms. 1346 a 1355, 13.58 i I360 a 1362 (13.28393,

1)ircccili Gcnural d’htencio :i la Inf‘hncia /;:,rmenes del G. Mixt (ndms. 1329 a 1331, de suprcssic‘l)

Kvnena de 1’A. p . del C~rih‘c Dernncrutl’c i Sociul (n6m. 1232, de modificilci6)

E,smencs del G. Mixt (nums. 1333 i 1334, clc supressi6)

Dehati&s arlmrrs (csrnmu ndm. I 2 72).

L’I. 5’1.. Prcsidmt lu d h u per dcfcnsadu (p . 28.39).

Debatudes afians (esmena núm. 1272). Votaci6 de l’esmena n h . 1334: rrhurjada per 1 vot af¿wol-, 13 en contra i 4 abstencions ( p . 2839). Votació de les esIncIies núms. 1329 1333: r-diurjadcs per- .5 vots cljuvnr, 13 en contra i cap abstenuih (p . 2839).

Entitat AiitOnoma tlc Jocs i Apostcs Esmenes del G. Mixt (nilrns, 1339 a 1341, de modificació)

Dehmtuúes ahnns (esmetia nlim. 1272). Votaci6: rel‘luijudes per 5 vnts a fhvor, 13 en cnntra i cap abstemi6 (p , 2839).

institrit Catalb d’hsisteticis i Serveis Socials Institrit Cabh d’hssistcncia i ScrvcIs Socials - Generalitat E‘srncnus del G. 11. d’lniciativu per Catalunya (núms. 1346 a 1349, de madificaci6)

/kbuiuúcs i decaigudes abuns (csmcnu nkm. I32 7). Ksmena del G. Socialistu ( n h . 1350, d’addició i modificació)

Ilehatuda i decaiguda ahuns (csrylenes núms. 1289 i 1327). I<srnenes dei G. p . d’lniciativa per. Cutulunya (niims. i 35 1 i i 352, de modifiicaci6)

r k l , u i u h i dccaigiidcs alians (esmena núm. 132 7). ELrmcrlu dei G. Socialista (núm. 1353, de modificaci6)

Debatuh i decaiguh ubans (esunena nlirn. I32T). Scrvei rl’Atcnci6 ii Pcrsoncs Disminuides Ihmenea del G. 11. d’lniciutivu per Catdurtyu (n6ms. 1354 i 1355, de modificaci6)

Ddmtudcs i decaigudes libans (esmena mím. 1327). Emena dei G. Sncialisra {núm. 1356, de mdificaciir)

Torn a favor: I. Sru. Ferrun (S) (11.2839). Torn en contra: 1. Sr. Pndrhs (CiU) ( p , 2839).

Torn il fíí~or: I. Sra. Ferran ($3 (11.2839). Torn en contra: 1. SI-. P a d r h (CiU) ( p . 2839).

E,wnena dei G. p . d’hioiativa per Cutaluriya (núm. 1358, de modificació) Delutuda i decaiguda ahms (esniena núm. 1327).

E.wzena del G . Sociulistu (núm. 3 359, de mo&€ícacih í addicid) Dctiatwh ni5ans (esmena niim. 1327). Vot.aci6 de les esmenes ndrns. 1356, 1357 i 1359: rebutjades per S vots a fuvor, 1 I en contru i cap ahstencid (p. 2840).

IZ,wzena del G. Sociaialistu (núm. 1357, de modificació i addicih)

Scrvci d’Atuncici ii la Vellcsa 1Zsmencs del G. y . d’lniciutiva per Catallinyu (mims. 1360 a 1362, cle medifiicació)

Serveis Socials d’Atenci6 Prirnbria iikmenes did G. p . d’lnií-idvn per Cutulunya (niírns. 1363 i 1364, de modificació)

Debatudes i clecaiKudes ahans (emena nlim. 1327).

Tom a favor: I . Sra. I”abian (E), juntament amb /‘e,rrnena n i h . 1366 (p.2840). Torn en contra: I. Sr. Padrhs (CiU) ( p . 2840). Votació: relriiijkks per 5 vots u favor, 13 c x corztm i cap abstcnciú ( p . 2840).

Ferlsiotls assistcnlcials l i m e n a del G. Sociuiistu (núm. 1365, dc modificació i adclicidi)

Tom a favor: I . Sra. P~rrcrr~z (S ) (p , 2840). Torn en contra: 1. SI+. Pndr6s (CiU) (11. 2840). Votacirj: rehug>ich per 5 v m aJuvor, 13 en cwrztr’cr i cup uhstencid (p. 2841).

DIARI DE SESSIONS / C - Núm, 1.10 / 27 d’abril de 1990 I COM. D’ECONOMTA, FINANCES I PRESSUPOST 2773

Administració General Esmena úel G. p , d’lnicidva per Catalunya (n6rn. 1366, de modificacihi)

Esmena úeí G. y. d’lniciutiva per Catalunya (núrn, 1367, de modificaci6) Debatuda abans (esmenu núm. 1363).

Torn a favor: I . Sra. Fahian (ICS (11.2841). Torn en contra: I. Sr. Padr6s (CiU) (p . 2841). Votació: reburjades per 5 vots a favor, 13 en contra i cap abstenoih (p. 2841).

Institut (htalh d’ Assistimcia i Scrveis Socials - Seguretat Social Esmena de ¡’A p . del Centre Dernocrdtic i S ~ c i a l (núm. 1368, a la totalitat)

L’I. Sr. President la ddna per defensuda (p. 26181). Votaci6: rehuíjaúa per 5 V Q ~ S a fuvor., 13 en contra i cup ahstencici (p . 2841 ).

Servei d’htcncid a la Vellesa Esmenes del G. Socialista {núms, 1369 i 1370, dc modificació i addiei6)

Torn a favor: 1. Sra. Fcrrun (S) (p. 2841 1. Tom en contra: I , Sr. Pudrbs (CiU) (p , 2841). Votació: rebutjades per (I vots afavor, 12 en contra i cap abstencid (p . 2841).

Empreses dc la Generalivat 14mwcarriIs de la Gencralitnt dc Catalunya Esmena de 1’A. p . d’Esquerra Republicana de Catalunya ( n h . 1374, de supressió)

L’I. Sr. President EU &nu per defensada (p. 2842). Votaci6: rebutjada per 5 vots afavnr, 12 en contra i cup ahtenci6 (p , 2842).

Centre Divrrlgadar de la Informittica Esmena de I’A. p. d’Esguerru Republicana de Catalunya (ndm. 1384, de modificaci6)

L’I. Sr. President la dhna per defensada, juntament amb I’esmcnn núm. 1392 (p. 2842). Votaci6 de les esmenes niirns, 1384 i 1392: rebutjades per 5 vots a favor, 12 en contra i cup cabstencih (p. 2842).

Agricola Experimental, SA Esmena de I’A. p . dEsquerra Xepublicana de Catalunya ( n h , 1392, de supressió)

Debatuda abans (esmena nhn. 1384). L’I. Sr. President intervé per una qiiesti6 d‘ordre (p. 2842). L’I. Sr. Carnicer (S) intervé per una qiiestib 6 ordre (p . 2842).

Votaci6: aprovat per 13 vots a favor, cap ert contra i 5 absrancions (p. 2842). Text del Dictamen (Estat de Despeses)

La sessid s’aixeca a dos quarts de vuit del vespre i lleu minuts.

2774 DIARI BE SESSIONS / C - N6m. 140 / 27 d’abril cle 1990 / COM. D’ECONOMIA, FíNANCH I PRESSUPOST

La sessi6, suspesu ahir, cs w p 2 n a Ecs &u del matí. Presi- deix 1’1. Sr. Pont, acornpunylre de lu Vice-;r)r~,sic~~ntc~, I . Sra. Murti i Conill, i &1 Secrcturi, I . SI-. Cusuls. Assisteix IQ Mcstr I’Uidor dt? Comptes.

íii s6n prcrsents les diputuúes i els diputats I . SI.. Cmdiiinn, 1. Sr. Gclvin, 1. SI-. Gruu, I . Sr. Coll i Muj6, f* Sr. Grmlls, I . Sr. E,~ciid&, I . SI-. Coma, J . SI.. M m 6 , I. Sr-. Guarsuh, I . SI.. Urriols, I. SI.. Murtíiiez i Iháfiez, I . Sr. Martí i Ferrk, I. Sr. Sesmila, I . Sra. I h s c h , I . Si-. Siirirhez i Llibre, I . SI-u. Brupera i I. s’r. Pnúrds, pel G. 1). de Convergt:ncia i Unih; I . S I - , Hriinct, 1. Sr. Curnicer, 1. Si-. Riera i Olive, I . Sra. Rwenys, i. SI-. Oliart, 1. S I . . Tumds, I. Sr. Munuel Nial, I . Sr. Clofcnt, I . Sr. Ahe116, 1. Sr. Mncliirrrrio, I . S’r, Aleu, 1. Sr. Roma i 1. Sr. Kmirl‘, pel G. Sncinlista; 1. Sr. Gi- meno, 1, Srd, Fahiuri i I . Sr. Nualart, peí G. p . d‘lniciativa per Cacuilcnyu; I . SI-. Pereu, pcl G6 11. Popular; I. S I - . I,atorve, per l ’A . p . del Centre Dcmncrutic i Social, i i. Sr. Sbnchm Rarniis i I . Sr. Srrbanza, pel G. Mixt.

El Sr. PRESIDIX‘T: Es reprh la sessih. Pertoca ara d’cntrar en la Dircccii, General de Carretcres, La

primera esmena que licm de veure 6s una esrnciia presentada a la totalitat d’aquesta Direcci6 General, que porta cl n6tnero 860 I que ha estat prescntacla pel Grup Socialista d’aqucsta Cambra.

Per fer la defensa d’aquesta esmena ít la totalitat, t6 la paraula el senyor Tornh.

El Sr. ’I‘OMAS: Senyor President, donem per dcfcnsacla I’esmeria 860.

Ei Sr. PRESIDENT: GrBcies, L’esineriii següent, que 6s dcl Grup Socialista, és la 864. La senyora Rosa Marti té la paraula.

La Sra. MARTÍ I CONILL: Moltes gricies, setiyor Yresi- dent. Aquesta 6s iitia emcna que proposa, en la part de l’alta, la pussihilitat rl’jml~urc a ili Direcci6 General de Ciirretercs, es- pccíficament, una obra que s’anomcna <<Carretera Ronda Sud tlc Grariollers~r. Aquesta 6s una obra molt jrnportaiit per a la ciutat de Granollers, perquk produiria uila dcscongestió important del trbnsit. fis i i ~ i a obra que té un pressupost de 1.254 milions de pessetes, malgrat que en aquesta esmetia es proposa inclnrrrc-hi una partida cle 250 milions de pessctes, 6s a dir, una quant i t at inferior,

Nosaltres, no és que defcnsem CII cap monicnl que Ics Iliver- sions dc la Direcció Gcricral de Curctcres puguin o 110 estar desglossades. Evidentment, seria molt Inillor que hi hagués la pssibilítat que estiguessin csyecificadcs cada iinii de les ¡mer- sions. 6 s molt possililc cpe el senyor Mas6 em digui (pic no, qire estima que la millor soloci6 6s que la Ilirecció General cn- glohi i IIV crsiori s.

Aquesta csmena puntual, cvidcntment, nomes 6s una mostra del que haurien de ser. molies i moltes de les clciiorniiiacioiis puntuals, donat el dEfici1 que HI aquests riiornents t6 iota la xarxa de carreteres de Cntalunya, p r h , aqrresta, 1 ’hem inclosa possiblement per iinii qiiestió, dirícm, piirrtual, perquk l’atly 1983 el Director General de Carreteres es vil comprornetrc especificament amb 1;i Corporxi6 IiiuniciIial quc, umh chsrec als ~msss”-

postos de 1’;tny 84-85, aquesta obra es realitzaria. Som a l’any 90 i aquesta obra no s’ha rcalitmt i ni tan sols ha comengat,

Pensem quc, ateses aquesta circumsthcia i la necessitat de I’obra, esperem aconseguir cl vot favorable de la majoria per a l’aprovaci6 cl’aquesta esmena, i, en cas que aixb no sigui p s i - ble -en el cas utbpie que aixb no sigui possible-, ens agradaria, si m6s no, que el senyor Masó cns especifiqués quines s6n Ics rams per les quals aquesta obra no s’hi inclourh, atesa la importhncia de l’obra.

Moltes &cies, senyor President, EI Sr. PIRESTDENT: Grhcies, senyora Diputada, El senyor

Ricard Masó te la paraula. E1 Sr. M A S 6 Si, senyor President. Corn malt be ha dit la

Tl*lustre Diputada, el Gnip de la majoria 110 hi votartrB a favor, d’aquesta esmena, perqui: és costum -i nosaltres entenem que 6s bo aqiicst cosium- 110 posar amb destinacions finalistes per a o h m concrctes les partides del pressupost de carreteres ni altres partides d’altres itiversims, perque depenen, moltes vegades, de situacions específiques que estan pendents encara de resnldre’s durant l’excrcici, i ilwors podrien ser diners que estiguessin congellits amb una finalitat finalista i que, igualment, no es poguessin invertir, per problemes d’expropiacions, per problemes de dificultats de projectes, per problemes de diverses m n c s que la Tklustre Diputada, ella, coneix molt bé, perquk es- t& també molt viliculada a la gcsti6 directa, en el cas de X’Admi- nistraci&

A mks, en el cas concret de la carretera de la Ronda Sud de Granollers, aquesta esth concatenada amb l’autopista Mataró- Granollers, i, per tant, ara mateix ds una mica extemporani par- las d’aquesta obra complementiria, mentre no estigui deh ida l’obra base,

De totes maneres, nosaltres no és que vulguem treure importhcia a aquesta obra, que s’hiiuri de fer en un moment o altre, per6 el que no creiem oportfi és posar partides amb destinació especifica que podrien congelar -ja ho hc dit al principi- una partida específica del pressupost, que no pudria ser destinada a altres fitialitslts, en el cas que, per raons materials o per raons del que fos, no es pogués realitzar l’obra, i aixb podria anar hi- potecant de mica en mica moltcs partides del pressupost. Per tant, hi votarem en contra.

Grhcies, senyor President. E1 Sr. PRESIIEN“: Grhcies, senyor Masó. L’esmena se-

güent que queda pendent de defensar és la 867, del Grup Mixt. El senyor Sabatim té la paraula. ~i SS. SA~ANZA: GAC~CS, senyor President. 6s una esmena

presentada al Capítol 670, quc sbn <<Inversions en altre immobi- litzat material>>, i , entre parhtesis, hi he posat <movcs incidh- cies>>, perqui: a la rnemhria ti’inversions hi ha uila partida que hi posa 930,6 milions, i nosaltres voldríem concretar-los en 346 milions i mig, que proposem que vagin a la partida 660.05, <dXn-cs incloses en ci conveni xarxa viBria-PENTh, que és el Pla d’Emerg&ncia Nuclear de la província de Tarragona, perqub hi ha redactat un contracle 4 ’ a c o r d amb les parts: Diputació clc ’ í ‘mapla , Govern central i Govern de la Generalitat- per signar, segons se’nns ha informat des dc la Conselleria de Go- verna&, 1111 cop estiguin aprovats els pressupostos, X com quc ja el Govcm central ho ha aprovat, la Diputacilj ---en el Ple que va fer el clia 2 de mar$-, la Diputaci6 de Tarragona també ho V B aprov;u i enteniem que la Generalitat twnb6 ha donat la seva

DIARI DE SESSIONS / C - N h , i40 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMIA, FTNANCES I PRESSUPOST 2775

confianp i ha dit que esth tan sols a reserva d’aprovar el Pres- supost, era lbgic que, en aquest pressupost, hi figurés concretament una partida destinada a aírontar les obligacions que en l’anncx es detallen, per part de; la Generalitat.

Val a dir que al punt 7.d) del coiiveiii a signar es diu que aquestes obres <ces realitzaran en un termini de tres anys, II partir de la signatura del present conveni>>, o sigui, el trienni 90-92; per tant, 6s una simple operació aritrnktica de dividir per tres el total de les previsions que s’assignm a la Generalitat, a les quals ja ha donat conformitat, tant des de la Conselleria de Go- vernació com des des de Ia gerkncia de Protecció Civil, com des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, en coherkncia i en lbgica, per tmnquiMitat de tots els habitants de la circumscsipcih de Tarragona, i m&s concretament de les dues bees afectades pels plans d’ernergkncia --al voltcant de la central nuclear d’Asc6 i de la de Vmdellbs-, es veuria amb total cohertmcia, per donar tmnquiklitat, ja dic, a aquesta gent i, per una vegada més, reafirmar el nostre suport o el nostre reconeixement a la tasca de1 Govern de Catalunya, que es fixés concretament aquesta partida en 346 milions i mig, que és el que proposa l’esrnena que confio que, en tota Ibgiccz, tamb6, ser3 ac- ccptada pel Grup de la majoria.

GrBcies. 151 Sr. PRF3DENT: Grgcies, senyor Sabanra. Per fer un

tom en contra, el Diputat senyor Mash. El Sr. MAS6 El& senyor President, jo hauria de dir al sen-

yor Sabanza que, creu el nostre Grup, el firianpment del 90 cornpromes en els convenis del Pla PENTA, per part de la Ge- neralitat, no té el total dels 364 milions i mig que ell demana que s’hi posi, sinó que td un total molt inferior, i ell, que sembla que coneix bé els tcrmes del conveni signat entre el Conseller Gornis, del Departament de Ciovernaci6, i e1 Guvern centrat, i tamb6, doncs, amb presencia de la Diputació de Tarragona, en aquest cas, suposo que ell coneix molt bé que el compromís de l’my 90 pes part cle la Generalitat 6s al voltant d’uns 30 milions, total que, per altra part, ja est& comnprornks i s’ha inclbs en les partides generals per a inversions en carreteres de Ia xa- xa.

O sigui, el conveni signat es complirh, i no cal, doncs, fer, una vegada més, anar destinant partides específiques obres concretes, més que mks quan aquesta respon a un conveni signat i amb consignació prevista en el total global ja del pressupost que avui es debat,

El Sr. PRESTDENT: Grhcies, senyor Mas& (L’I. Sr. S~zbanza demana per- parlar.) Si, senyor Sabanza?

El Sr. SABNZA: Bk, grkies, senyor President. Per contradiccions, en tot cas, li demanaria poder fer izaes ptintualitza- cions, perb 6s que ...

El Sr. PRESIDENT: Sabeu que no teniu ..., vaja, entenc que no; per6 excepcionalment podeu fer-ho, senyor Sabmza.

El Sr. SABWZA: Si, el senyor Mas6 diu que COIEC perfectament cl total i que és menys del que csta assignant la Genera- litat. Jo li diria que, per a E’hrea d’Asc6, són 916,5 milions de pessetes, i per a la de Vandellbs, 123. És un conveni que, ho torno a dir, ja ha estat aprovat per les altres dues administracions implicades, i que a l’annex de les membries no hi ha cap ni una de tes carreteres previstes en aquest conveni que estiguin quanti€icades, ni tan sols anomenades a I’anncx de la rnembria.

&$cies,

El Sr. PRESIDENT: Grhcies, senyar Sabanza. En aquest moment la Presidkncia els praposa de fer una votaci6 h i c a per a totes les csrnenes que hi ha presentades a la DirecciQ General de Carreteres. Alguna dificultat? No. Aleshores, fem una vota- ci6 per a totes les emenes presentades a la Direcció General de Carreteres, que són les compreses entre el número 860 i el n6- mero 870, ambdós inclosos.

VQtS a favor? Vots en contra? Abstencions‘? ci a favor, 12 en contra i cap abstenci6; no prospera aquest

conjunt d’esrnenes. Passem ara a la Direcci6 General de Ports i Costcs. En pri-

mer IIoc, hi ha una esmena a la totalitat, del Grup Socialista, la 87 1. El senyor Manuel Nadal té la paraula.

El Sr. MANUEL NADAL: Sí, scnyor President. Si m’ho permet, defensar6 conjuntament l’esmena 87 1, a Ia Direcci6 General de Ports i Costes, i l’csrnena 933, a la Comissi6 de Forts de Catalunya.

B6, en aquest cas, la Direcció General de Ports i Costes és una direcció general el pressupost de la qual creix d’una mme- ra important -uns 350 milions; és a dir, un 68%----, perd el Grup Socialista entkn que aquest creixement és insuficient, i, a mes, 6s insuficient per portar a terme els dos objectius fonamentals d’aquesta Direcció GenerilI, que serien, cu primer Iloc, doncs, Ia promoció de la infrastructura portubia a Catalunya -constmcció de ports i dhrsenes, tant esportives, com pesqueres, com comercials-, i aquest, que havia estat un dels objectius de la mateixa Presidkncia de la Generalitat, amb una campanya de fil uns quatre o cinc anys, important, dient quc a Catalrmya necessithvem una politica de ports que s’havia cl’anar desenvolupant, hem vist com els anys Iim anat transcorrent i aquells desigs del President de la Generalitat no s’han fet realitat, i a la major part de la nostra costa, els problemes d’in- suficihcia de la infrastructura portuhria continuen essent vigents: 6s a dir, no s’han fet els ports esportius que es preveien, no s’han potenciat els ports comercials dependents de la Gcne- ralitat de Catalunya i de la Comissi6 de Ports de Catalunya, si que es potencien els ports authnoms, i, per tant, en aquest aspecte, pensem que ef Pressupost de la Generalitat no cobreix aquests objectius de millorar la seva infrastructura portufia.

El scgon objectiu fonamental d’aquesta Direcci6 General, per tant, seriu el desenvolupament de la infrastructura de la nostra costa -fonarnentalment, el tema de E’ordenació del litoral, constaui6 de passeigs maritims.. .-, i novament veiem que q u i el pressupost torna a ser insuficient i que els objectius que es marquen poden ser molt ambiciosos, perh la realitat normal- nient cs cpcciít en un 110 res, 6s a dir, d’un objectiu de cent es fa zero.

Eiis trolwm que e1 nostre litoral, en aquests moments, es troba e11 una situacici de recessió, i un dels objectius, per tant, d’aquesta Direccili seria la reconversió del nostre litoral a tra- vés de les SCYCS coriipetkncies: per tant, d’alguna manera, la protecció dc la costa, ki protecci6 dels espais encara verges del nostre país, i111 ordenament dels sectors urbanitzats, la construc- ció de passeigs maritims, etcktcra, que no s’esth acompht. En un moment que hi ha una crisi turística important, Ia potencia- ció del nostre litord, la millora de la infrastructura, la conserva- ció d’aquests aspectes paisatgístics i de la naturalesa que

2776 DIARI DE SESSIONS / C - N ~ m . 140 / 27 d’abril de 1990 / COM, D’ECONOMIA, F l N m C m I: PREBSTJPOST

s’haurien de conservar com un dels valors fonamentals del nostre territori, no es Pm.

Per tant, el Grup Socialista crcu que hem de votar en contra dc la Direcci6 General de PQI~S i Costes i que hem de fer una esmena a la totalitat dcl seu pressupost.

El Sr. PRESIDENT: Grhcics. Un tom en contra, la Diputada senyora Uosch.

La Sra. BOSCII: Bé, grhcies, senyor President. Entenem que realment potser no poden complaure, en la seva totalitat, tots els projectcs que porta la Conselleria, per& també hem d’entendre que D6u n’hi do el que s’ha estat fent, D6u n’hi do el que ha estat projectat, i cal que aixb vagi enclavant, i, al contrari, si són UIIS moments de recessiii, en comptes de tirar endavant, més val quc no p e r n pals a les r d e s i la cosa pugui millorar-se. Perb tamhk cal tcnir piasent que, de vcgatdes, cl millor és cnemic dc1 Im. Per tant, s’han coincnpt ja tard aquests pressupostos per qiiestions que tots sabem, i , deshores, m6s val donar 1111 vol de confianp en un projecte d’ambició que, dintsc de tot, té la Goa- selleria, donem-hi un vot dc conf iqa i podrem tirar endavant tot el projecte qiie porta la Direcció Gcncral de Ports i Custes.

Per tant, no podríem estar c2 favor rlc la seva proposta i hi vo- taríem cn contra.

El Sr. PItESJDENT: Gricies. No queda cap mes esmena pndent de debat ii la Dirccció General de Ports i Costes, i , per tant, anem a fer una votaci6 sobre aquest conjunt ~l’esrn~nes, que són les que van des del número 871 fins al nllrinero 876.

Vots a favor d’aquest conjunt tl’esmenes? Vots en contra? Abstencions? 5 a favor, 13 en contra i cap abstenci6. No prospcrcn aqrrcs-

tes esmcnes a la Dirwció General de Ports i Costes. Passem iuii a la Dirccci6 General d’Obres Hidrhuliqws. Hi

ha una esmena a I n totalitat, tainb6, presentada pel Grup Socia- lista, la que porta el niarnero 877. Senyor Nadd?

El Sr. MANIJEL NADAL: Senyar President, si m’ha permet, ciefcnsark conjuntament, doncs, 1’eSmena 877, a la Direc- ci6 Gerieral d’Obrcs I-Iidriuliqucs, la 904, a la Junta de Sancjaincnt, i la 919, a la Junta d’Aigües.

136, el Grup Socialista enth que la Direcci6 General d’Obres Hidrhuliques, tal com diu la llci catalana, té la €uaci6 de la coordinació de la polítia hidrhulica ciitalana, i executa aquestíi politica a íravBs dels dos braps executors -valgui la E- duncihcia-, que són la Junta de Sanejament i la Junta d’Aigiics.

El Grup Socialista en aquesta Cambra ha expressat la voluntat cl’arribar a acords en rnathia hidchulica amb cl Goveni de la Generalitat; així, s’ha arribat ii algun acord en aspectes impnr- tants, COM I ’elaboraci6 de la Llei d’hfrastnrctures Hidrhuliques CI la Llei d’abastanzent de l’irea E ~ C fiarcelona, perb a nosaltres cris sembla que aqucsts acords continuen essent insuficients, i el que ens preocupa més 6s que, si be són insuficients, a mes, tenim dubtes que es compleixin cn la seva totalitat. Eiis trobem que un dels acords als quals cs va arribar era la constitcrci6 de la Comissi6 d’Bstudi del Pla Hidrolbgic de les Conques Internes de Catalunya --funciri primordial de la Direcci6 General d’Ohres 1-lidriuliques-: quina és la politicii hidrbulica que volem fer a les corques interiors cle Catalunya, quins s6n els &fi- cits, qnines s6n les infrastructures nccessiries pcr cobrir aquests dkficits, .. , i aqircsta Comissi6 est& esp rmt la seva constitució; fa gairebé tres niesos d’aquests acords i la Comissió encara no

s’ha coristitu‘it. EI temps va transcorrent i no estudiem la proble- rnhtica hidrhulica de Catalunya. I no l’estudiem davant de situacions tan greus com la que en aquests moments se’ns planteja, d’unn. amenaqa de restriccions de I’abastament d’aigua a l’hrea de Barcelona, o en altres moments quan, precisament, les condicions meteorolbgiques s6n les contrhries 11 íes actuals, ens trobem amb amenaces d’inundacions a les principals poblacions catalanes o en Arnbits territorials importants.

És a dir, ens trobem en la necessitat de fer uns estudis per estudiar quina és la situaci6 actual i quines infrastructures s’han de realitzar. Aixb, la Direccici General cl’ Obres Hidrhdiques, que és competent per fer-ho, doncs no ho est& fent.

Un altre element d’acord sobre el qual estem esperant encara el compliment 6s la moclificaci6 de Ja composici6 de la Junta d’Aigiies per adaptw-la a les sentencies del Tribunal Constitu- cional. Perb no solament, doncs, estem en contra de ia política de la Direcció General d’Obres Hidrhuliques i dels seus pressupostos perquh no afronten aquests acords de l’aigua que nosaltres vam estar d’acoxd a signar amb el Grup majoritari, sinó que, a mes, no fa Ies funcions que hauria d’executar. Ho rep- teixo: uila política d’abastaments Barcelona, Costa Brava, poblacions COM --després ho veurem- Sant Jaume d’Enveja, etcktera, en zones interiors de Catalunya, no tenen aigua per a la seva poblaci6 humana,

Els ternes de sanejament: en els ternes de sanejament, ens trobem que, per primera vegada quan els recursos hidrhulics s6n escassos, quan estem menaqats per la politica de restriccions, sc’ns anuncia que es vol fer una política de policia hi- drhlica molt seriosa. Per que no s’ha fet abans? Ens trobem, doncs, per tant, que s i ells nostres rius estan contaminats, no solament és perquB no s’hagin fet les plantes depuradores que estan previstes en els plans de sanejament, sin6 que no s’lian fet per una manca de policia hiclrhulica. Novament, responsabilitat de la Dirwcici General d’Obres Hidruliques i del pressupost quc no afronta aquesta situació.

Per tant, el Grup Socialista, com que veu que: no s’afmnta ni la política d’abastaments ni la politica de sanejament d’una manera satisfactbria, ni una politica de rcgadius que compleixi les demandes de moltes zones territorials de Catalunya, com pot ser, doncs, la zona dc les cornarques de Ik ida , la Segarra i les Gamipes, moltes poblacions importants de les comarques de Tarragona, a la zona de l’Ebre, o, fins i tot, poblacions de les comarques de Girona que estan esperant els regadius del Ter, ens sembla que aquests pressupostos no afronten aquestes demandes i, per tant, ens veiem obligats a demanar-ne el retorn al Consell Executiu.

El Sr. PRESIDENT: Grhcies, scnyor Nadal. Torn CII contra? El scnyor Mas6

EI Sr, MAS^: Senyor President, CM sembla que en aquestes mateixes ..., b6, si parlem només d’obrcs hidrhuliqiics, perb el senyor Nadal ha fet tamM el torn a favor de les esrncncs de retorn de la Junta de Sancjamcnt i de Ia Junta d’Aigües. Ja faré també el torn en contra ..., o potser valdria m&s també quc es fessin abans el torn de les aitres esmenes que hi ha en aquesta ...

El Sr. PRESIDENT: La Prcsidhncia us agrakh si podeu fer els tres torns en contra, i si no, doncs, oportunament, us donar8 la paraufa.

E1 Sr. MAS& Molt bé. do ho dic perque hi ha altrcs esmenes a la totaiitat de les Juntes d’higiies i de Sanejament,

DIARI DE SESSIONS / C - Núm. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM, D’ECONOMM, FINANCES I PRWSUPOST 2777

El Sr. PRl3IDEW: Doncs C Q ~ vulgueu, senyor Mas6 El Sx. M A S 6 No, no, ja €u& el torn en contra globalment i

llavors ja el donaré per fet. Senyor Nadal, lamento la seva poca confianp en el compli-

ment dels acords fets en ies converses pr&vies durant la gestaci6 de la Llei d’hfrastructures Hidrhuliques, que va portar a la crea&, la constitució ..., I’aprovació en un Ple de la crea& d’aquella comissi6 d’estudi, i, després, també, que I’Honorable Conseller prenguBs el compromís de modificar la composició de la Junta d’Aigües. D’aixb, no 6s que faci precisament un temps excessiu: les coses no han estat encara fetes del tot, en aquest moment, pwb voste coneix malt b6 --estic segur que ho coneix molt bé- que aixb esth a punt d’arríbar a bon terme.

Supuso que aquest no seria motiu suficient per esmenar el pressupost, perqui: aquests no són ternes pressupostaris. Seria usi argument de molt poc pes, dir: <<Oh, 6s que nosaltres votem en contra del pressupost perque no cs compleixen unes altres coses que no tenen res a veure amb el pressupost>>. Les seves raons, que ha donat respecte a la politica hidriulica-, la política de sanejament, d’abastaments i de regadius, nosaltres ens reme- tem al que és precisament aquest projecte, al que s6n annexos d’inversions ... Ha fet referhncia a obres que no es feien i que s’havien de fer i que hi havia d’haver previsions, per6 de l’stbastament, per exemple, de la Costa Brava-centre, hi ha una previsi6 pressupostkia a I ’ r ~ e x d’hversions molt concreta; dels regadius del Baix Ter, l i ha una previsió pressuposthria molt concreta; dels canals de les terres de Lleida, hi ha partida pressuposthria molt concreta, a I’annex d’inversions ...; no especifiques, amb partides de pressupost, perquk és la tbnica d’aquest pressupost, que nosaltres mateixos hem defensat, i que encara, en unes intervencions anteriors, hi he fet referencia, no especificant finalitats finalistes, partides que podrien llavors no ser invertides, pesquk sap molt E, IMustre senyor Diputat, que aquestes obres ptibliques moltes vegades depenen també de les aportacions econbrniques de tercers, d’ altres corporacions ---de la mena que sigui: si són de regadiu, comunitats de regants; si s6n obres d’hb i t municipal, duncs de les corporacions municipals corresponents--, i, per tant, la falta de terrenys o la faIta de finanqament Complementari podria hipotecar-ne la destina&

Perb als pressupostos que es presenten hi ha un annex en quk hi ha totes aquestes obres, bona part d’aqucstes obres, tingudes en compte, i amb el benentks que el programa ... --sobretot pel que fa referhncia a política hidrhulica de la Junta d’Aigiies--, acabem d’aprovar fa pocs dies en aquest Parlament, amb un consens bastant considerable per part dels grups d’aquesta Cambra, la Llei d’lnfrastructures Hidrhuliques, que permeuh resoldre uns problemes, per6 que no pot permetre-ho encara en aquest exercici, perque el cinon que far& possible fer aquestes obres no es rexaptar$ fins d’aquí a uns mesos. Per tant, no seran efectius fins l’any que ve. Aquest any es compta amb els recursos que hi ha, i la seva aplicaci6 nosaltres entenem que és totalment correcta, i , per tant, votarem en contra de totes aquestes tres esmenes de retorn.

EI Sr. PRESIDENT: Grhcies. Queda, a la Direcci6 General d’Obres Hidrhuiiques, una esmena del Grup de Converghcia i Unió, que porta el número 880. El senyor Mas6 té la paraula per fer un torn a favor.

El Sr. MAS6: SI, senyor President. Molt breument, perquh fa referhncia a la dotació pressupostaria per poder constituir

aquella societat a qu& feia referencia aquesta Llei que acabo de mencionar, d’Infríístructures Hidrhuliques, aprovada €a un mes en aquest Parlament: d’aquella societat, d’aqueIIa entitat que haurh de gestionar el que en podriem dir politica de regadius. La compra d’accions d’aquesta societat i el seu funcionament requereixen una dotacid pressupost&ria, perqu& serA de capital integrament públic, i, per tant, doncs, aquesta esmena només serveix per poder donar compliment al que es va aprovar fa poques setmanes en el Parlament.

El Sr. PRESIDENT: Grhcies. És que hi ha algun torn en contra? NO. Aleshores, abans d’entrar a la votació, voldria cle- manar l’assentiment de la Comissió perque ens acompanyin, en et transcurs dels trcbails, juntament amb el senyor Pere Feliu, la senyora M a r h e Serras, que és la Cap de Secció de Pressupos- tos. Suposo que no hi ha cap inconvenient. Grhcies.

Podem ara sotmetre a vota& aquest conjunt d’esmenes a la Direcci6 General d’Obres Bidrhuiiques, que són les esmenes que porten els niimerus 877, 878, 879 i 880. &’I. Sr. Manuel Nadal demanu per parlar.) Perdó, senyor Nadal.

El Sr. NADAL: La 880 per separat, si lis plau. EI Sr, PRESIDENT: D’acord, (L’I. Sr. Sahunzu demana per

parlar.) Senyor Sabanza? El Sr, SABANZA: S í , senyor President. La 879, ja vam

anunciar ahir que no era a la Direcci6 General d’Obres Hidrhu- liques, sinó que 6s a la Junta d’Aigiies.

El Sr. PRESIDENT: D’acord, senyor Sabanza. Aleshores, una vota& sobre les esmenes 877 i 878.

Vots a favor d’aquestes esmenes? Vots en contra? Abstencions? 7 a favor, 13 en contra i cap abstencid No prosperen ni la

877 ni la 878. La 879 queda pendent per a quan tractem la Junta d’Aigiies,

i ara podem sotmetre a votaci6 l’esmena 880, del Grup de Con- verghcia i Unib.

Vots a favor dc I’esmena 880T Vots en contra? Abstencions? 13 vots a favor, cap vot en contra i 7 abstencions. Queda

aprovada l’esmena que porta el ndmero 880, del Grup de Con- verghcia i Uni6.

Passem ara a la Direcció Gencrat d’Arguitectura i Habitatge. Hi ha esmena a la totalitat, presentada pel Grup Socialista, el torn a favor de la qual va ser fet ja ahir.

L’csmena següent 6s la que porta el número 882, del Grup Mixt. Senyor Sabanza?

El Sr. SABANZA: Grhcies, senyor President. La donariem per defensada.

El Sr. PRESDENT: Grhcies. L’esmena següent, la 883, del Grup Socidista, com rambé la 884 i Ia 886. El senyar Oliart veurb si pot fer i111 torn de Les tres esmenes, uiz sol tom o si vol fer-ho separadanient; la Comissi6 i la Presidkncia agriteixen sempre els torris corn més amplis millor, per6 el senyor Diputat pot decidir corn vol fer-ho. El senyor Oliart té la paraula.

El Sr. OLIART: Grhcics, senyor President. Efectivament, defensaria la 883 i la 884 conjuntament; nu aixi la 886, que la defensar& el senyor Esteve Tomhs.

Es tracta d’obrir dues partides: una, que portaria la denomi- naci6 ---en cas que sigui acceptada- de <<Programa d’habitatgc

2778 DTARI DE SHSIONS / C - Nfirn, 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMIA, HNANCES I PRESSUPOST

per a la gent jove>>, i una altra que seria <<Programa cl’habitatgc en rkgirn de lloguer>>. Les obrim amb iina quantitat mhima, la de 1.000 pessetes, perqu5 mks que res el que volem és que es constati la voluntat del Govern d’enclegar aquests programes, programes que s6n liecessaris i que, per altra banda, cl mateix Govern, en diverses ociisions, se n’ha fet ressb, tant e11 les seves promeses electorals corn en les intervencions del Molt Honora- ble President de la Generalitat.

Indubtablement, s h programes que necessiten tenir la. seva especificacid. Ens trobem que la gent juvc 6s un dels segments més ahtats en aquesta realitat actual que sofrim de manca cl’habitatgc. Naturiilment, els habitatges per a la gent jove poden tcnir unes caractcristiques determinades ---corn, per exemple, ser cle 60 metres quadrats, més rcdui’ts. I, per altra banda, hi ha tainb6 un segment cle poblaci6 que, malgrat que hi hagués utia política més activa cn promoció pliblica d’habitatge i en habitatge de proteccib oficial ---cosa que nosaltres deriuirciem reitemlarncnt que no 6s ix;--, perb fins i tot en el supbsit gric aixb fos veritat, doncs encara hi ha un segment de població que no podria arribar als preus dels habitatges de proteci6 oficial i que riecessitaria, per tant, tenir o poder gaudir d’unn ofeita cl’habitatgc en rbgim de lloguer.

f i s per aixb, doncs, que presentem aquestes ducs esmenes, que rlernanern i no dubtem que el Grup de la majoria hi donar& suport.

MoItcs grkics, senyor President, senyores i senyors diputats.

El Sr. PRESDENT: Gricies, sciiyor Oliat. Torn et1 contra d’ayuestes dues esmenes? El Diputat scnyor Mas&

~i Sr. MASÓ: Si, senyor President. S’IU de fer un tipus de foinent d’habitatges pcr a la gent juve; el que IIO es pot fer és un programa de construcció d’habitntges per a gent jove, corn ram- poc no es pot fcr un programa específic d’habitatges per a tercera alat o pcc a gent de característiques espccífigues, pcrquk nu es poden mar crtmt ghettos i grups d’habitatges que tot si- p i n joves, un altre yiie tot siguin vells, un altre que tots siguin d’una altra característica. especifica ... (Remor de veus.) No som partidaris de hi sectoritzaci6 de la societat a base de hlws d’edificis espcciditzats en aquest sentit, i, per tant, ens sembla absolutament fora de lloc aquesta esmena.

Pel que fii al programa d’habitatges en rkgirn dc lloguer, nosaltres eiis hauríem de remetre al que cs fa a travks de l’lnstilut Catttalh del Shl --que mes tard en pariarerri-, p r b que, de fet, quan cs fan habitatges ..., els habitatges qiic fa I’Tnstitut Catal5 del Sbl s’ofereixai sempre a les corporacions o als elis locals que vulguin, que ells ho demarliti o que vufguin gestionar-los en r&gim de lloguer -que pocIeri fer-ho-, i llavors ells reben clx habitatges, El que passa 6s que s6n les mateixes entitats locals que rcbutgen aquest sistema, perquk en aquests moments aixb 6s econbmicarnent inviable,

Per tant, .cioncs, votarem CII contra d’aqucstes dues csmenes. El Sr. PIESDENT: Grkics. L’esmena 886, del Grup So-

EI Sr. TOMAS: Moltes grhcies, senyor President. Aquesta 6s una emena cpntificada i destinada a ~ I I M activi-

tat que nositltscs ..., cluc mereix pcr part nostra tot el relleu, que és inveair recursos ceonhrnics en el nucli antic de Bdapicr3 u11

nucli antic que reclama inversions for~es :i cliiisa del seu estat i sobre cl qual I’Ajuntamcnt de Balaguer hi ha m a t treballant in-

cialista. El senyor Tomis té la paraula.

tensament. De forma sorprenent, veiem que en I’annex d’inversions es destincn molt pocs recursos -15 milions de pessetes, només- a la rehabilitació del nucli antic dt: Balaguer i, en canvi, es destina una xifra important -45 milions de pessetes- per a la rehabilitacih d’un edifici la missi6 dei qual 6s simplement acollir la seu del Consell Comarcal dc la Noguera,

Diferents consells comarcals, simplement, el que hau fet és, amb molt bon criteri, llogar unes oficines, diguem-ne, suficients perb distants de qualsevol ornamentació i presurnpcib de <chxo- sitat>>, corn es pretkn a la Noguera, i és en aqucst sentit, que nosaltres considerem que el Consell de la Noguera podia igualrncnt fer Ics seves €uncions en unes instaMacions dignes, perb en cap cas, doncs, a base d’unes inversions qumtioses, que segurament seria ... molt ben vist, per la poblaci6 de Balaguer i per les necessitats Cl’ aquesta població, destinar-lcs en el conjunt de Ics inversions en la rehabilitació del nucli antic de Balaguer.

Per tant, la nostra demanda és molt clara i molt concreta: és que aquests 45 miiions de pessctes que es volen destinar a la re- habilitaci6 d’un simple edifici es destinin a ia rehabilitacid del conjunt nucli antic d’aquesta població, en el sentit que, si s’iiprovés aquesta esmena, faríem un bon favor en el conjunt de la població, que així ho espera.

Moltes grkies. El Sr. PRESDENT: Grhcies. ’Tom en contra, el senyor Masd ~i Sr, MAS^: Sí, senyor President. Les intervencions amb

c h e c en aquell concepte, el 61 1-01, no han estat ni^ territoria- likades i, atesa la complexitat dels procesos de licitació de Ies obres, no és aconsellable limitar fins a aquests extrems la capacitat d’esgotament dels cruits pressupostaris, Per altra part, el prograama d’inversians de la Direcció General ea els anys que venen j a inclou la previsió d’actuaciuns per al municipi de Ra- lagues, algunes d’elles per ser iniciades en aquest mateix exer- citi, i amb compromisos d’inversions superiors als formulats en la @pia esmena, que li diré quins són. El. Pla d’inversió públi- CR pec a la seu del Consell Comarcal de Balaguer per a I’any 90 6s de 15 milions; per al 92,41) milions, i per al 92,25 milions, i per a les urbanitzacions del casc antic, 13 milions per al 90 i 10 per al 91. O sigui que les previsions sumades s6n que per a l’my 1990 serien 28 milions de pessetes; per a l’any 1991, 50 milions, i per a l’any 1992, 25. La suma total pot fer-la en un moment desprh 1’ll.lustre Diputat, per& com pot comprovar, superen Ampliament la previsili que ell demanava que es fes.

En la mateixa línia de 110 prendre compromisos pels arguments que he dit, de les dificultats que llavors poden sorgir sobre la mama, i no deixar hipotecades quantitats finalistes, nosaltres votarem en contra d’aquesta partida, senyor President.

El SI.. PRESIDENT: Si. Senyor Tomhs. El Sr. TOMAS: No, sirnpleinent per contradiccions. El sen-

yor Mas6 ha dit que en cap cas estan territoriditxades. Jo no sé si ha sentit els pressupostos o no, perb en qualsevol

cas el remeto a l’annex d’inversions, i veur& que aquesta partida ha estat territorialitzada, que és pr a la seli del Consell Comar- cal, i s6n 45 milions de pessetes, exactament. Que quedi clar.

EI Sr. PRESDENT: Sornetcm a votació aquest conjunt d’csmenes de la Dirccci6 General cl’ Arquitectura i Habitatge corn- preses entre els números 881 i 886. Perdci, senyor Marti C amicer.

El Sr. CARNICER: Suposo que la 881 s’ha de votar per separat.

DIARI DE SESSIONS / C - Núm. 140 / 27 ci’abril de 1990 / COM. D’ECONOMIA, FINANCE9 I PRESSUPOST 2779

EI SI-. 13RFSDENT: Bé, haviern tingut dubtes, senyor Martí Camicer, perquk si fos dels que 11x1 d’miar al Ple sí, pcrb, Ino- rint a Comissici, si les aprovéssim totes, que passaria? Vol dir que ens quedariem sense Direcci6 General d’Arquitectura i Ha- bitatge. Les altres, tecnicament, decaurien.

El Sr. CARNICER: Si més no, hauriem aprovat unes esmenes també al niateix temps. 6 s un terila totalment fornal; no hi ha cap problema per part nostra, perb.. .

El Sr. PRI;,S:XDENT: 136, si no hi insistís, fariem una sola vw tació; si hi insisteix, en fariem dues. (Pairsa.) No hi insisteix. D’acord, doncs, una sola votaci6 dc Xa 881 a la 886.

Vots a favor? Vots en contra? A hstencions? 7 a favor, 13 en contra; no prospera aquest conjunt d’esme-

Passem ara a la Direcci6 General de Planificaci6 i Acci6 Te-

Comeriga la prirncra esmem del Grup Socialista, 6s la núme-

EI ~ r . TOMAS: si, senyor President, moltes gr~cies. Defensaria conjuntament l’csmena ---com vosth ha dit molt

Be, la 887 6s una esmena ---com poden, les senyores i els senyors diputats, haver vist- a la totalitat del pressupost de Ia Direcci6 General de Planificaci6 i Acció Territorial.

Tots recordaran que aquesta Direcci6 General era, va assumir en els inicis de l’activitat del Departament, una fumi6 molt important; fins i tot j o recordo que, en diferents debats, es deia que era el cervell>> del mateix Departament, en tmt que d’aquesta Direcci6 General sortien tots els criteris i directrius que havien de marcar les polítiques cle plmificaci6, d’itwersió, htcetera.

Hem vist que, lentament, aquesta Dirccció Gerieral ha anat perdent el seu p s específic i que ha estat iricapaq de resoldre, com n mínim, cl gr,m repte que aquest Parlament li va encomanar, que era --crec recordar: (zixb ja Cs, gairebé, esth en el temps de la histbria, l’any 82-83-, 6s a dir, que elabores -pec tant, fa set anys--, que elabar& el Pla Territorial de Catalunya, Estem a l’my 90, prhcticarnent, doncs, a mitjan any 90, i aquest Pla Territorial de Catalunya no est& ni presentat ni culminat, malgrat les diferents i cliverses manifestacions al llarg d’aquest anys que s’hm fet, tant CII cls treballs de CO- missi6 com en el si del Ple del Parlament, que molt aviat estaria, doncs, resolt,

Lbgicament, si, a m6s a mks, tenim en compte que aquesta Direcció General de Política Territorial abaris assumia totes les tasques que avui té assignades la Direcció General de Medi Ambient, entenem que 6s IJM dirccció general que esta pricti- cainent paralitzada, que la seva activitat no justifica una inver- sió de 1,000 milions de pessetes, simplement destinats ii

despeses de personal i al capítol 2; en aquest sentit, creiem que o bd: aquesta Direcció Genetal rcformula les seves activitats, LI b6 activa els enchrecs que aquest Parlament i les diferents administracions l i han encarregat, o bé, evidentment, el que no justifica en cap cas 6s aquest pressupost, en el sentit d’esperilr, doncs, una resposta que realment, per part de ConvcrgEnciki i Unió, justifiqui la inversió de 1.000 milions destinats a no fer res. En cas contriui, nosaltres vindricm a aquesta csmena i, pcr

nes.

rri torial.

ro 887, a la totalitat. El senyar TOIXGK

b6- 887 i la 890.

tant, rcclarnariem que el seu pressupost fos retornat a fi que s’ajustds a la seva activitat real.

EI Sr, PRESIDENT: Tom en contra, la senyora Bosch. La Sra. BOSCH: Grhcics, senyor President. Bé, tampoc suposo que és tan desastrhs G O ~ ho planteja el

senyor Tornhs. Aquest pressupost no cal dic que és necessari per exercir les

compethies i dur a terme les tasques que li s6n encomanades per aquesta normativa vigent. Aquestes tasques, en aquest moment, ens trobeni contra les quals hi ha especificanicnt els set plans comarcals de muntanya, que van ser aprovats l’any 89 i que cs corresponen (amb allb que estableix l’article 13, apartat d, de la Llei 211983, del 9 de marq, d’ Alta Muntanya. Amb aixh tenim present que si, que de moment ens fa falta aquesta Direc- ció General, i que unes tasques que tk encomanades 6s necessari que tirin endavant i no les deixem aturades en aquest moment.

Grkies, senyor President. El Sr. PRESDENT: Grhcies. Queda clicara una esmena, la

El Sr. SABtWA: Senyor President. La retirm’ern. El Sr. PRESIDENT: Grhcies. 89 1, retirada. Aleshores, poden anar a votació aquest conjunt d’esmenes

de la Direcci6 General de Pianificaci6 i Acció Territorial, de la 887 fins a la 890.

Vots a i‘avor? Vots en contra? Ah s t enc ion s ? 6 a favor, 13 en contra; no prospera en tot aquest conjunt

Arribem a la Direcci6 General de Mecli Ambient. Esmena a la totalitat de1 Grup Socialista, Porta el número

El Sr. MANUEL NADrV,: Si, senyor President. Defensare conjuntament l’esmeiia 892, a la Direcció Geiierai

del Medi Ambient, i la 910, a la Junta de Residus, ja que gran part del pressupost de la Junta de Residus prove de transferkncies de la Direcció General de Medi Ambient.

B6, aquest Diputat creu que si els nltres diputats o el conjunt de diputats d’aquesta Cambra, es dediquessin a rec6rrer el territori catal& i fessin un dictamen de l’cstat del nostre medi ambient, veurien que es troba en un situació fraticcament dolenta., i amb unes perspectives, tarnbk, de no millorar, i per tant hauriem de veure qui és el responsable de la situació i quines mesures correctores es pensen portar ii terme.

Les Ir1estires correctores fonamentalment s61i mesures pres- supostirics i desenvolupades en diferents programes, Un primer programa que a nosaltres ens sorprh per Ja seva migradesa és el programa d’cspais d’iriterhs natural de Catalunya, el PEIN. Aqucst pais fa molt de temps que estem reclarnaiit l’elaboracib d’aquest Pla d’Espais d’Tntcrks Natural a Catalu~iya, sc’ns ha anunciat repetides vegades, els treballs rknics esfan fets, pcrb 110 GS tira endavant, no s’aprova el PEIN i el que ds 1n6s prewu- parit k s , doncs, que, rnentrc 110 hi ha I W N , el tt‘rritori continua la seva degradació. En el pressupost ~iom&s hi ha 80 milions de pcssctes per i\ elatmraci6 tl’estiiriis dcl PGlN, i IIO hi ha cap partida, doncs, destinada a p s a c CII iiiarxii la protecciri d’ ;~pwsts espais cluc haurien de quedar iiiclosos en el P h d’Espais d’hte- rks Natural de Catiilunya.

891, del Grup Mixt. El Diputat senyor Sabanm te la paraula.

d’esmenes.

892; el Diputat senyor Nadal.

2780 DIARI DE SESSIONS / C - Nlirn, 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D ’ E C O N O U , FINANCES I PRE3StTPOST

Un altre element que ens preocupa és que, la gesti6 dels parcs naturals i dels diferents parcs que tenim en aquests moments a Catalunya, doncs, estk feta fonamentalment per la Con- selleria d’Agricdtura, i queda nomes en mans de la Direm56 General de Medi Ambient el Parc de la Garrotxa, cosa que ens sorprkn. A nosaltres ens sembla que aquesta Direcci6 General de M d i Ambient, doncs, te compethncies quc li han estat -4- pern- excloses per altres conselleries, i faria E de reclamar la gestih d’aquests parcs ella mateixa.

No hi ha cap partida pressuposrhia, corn hi havia altres anys, destinada a la compra de tcrrcnys, doncs, que d’alguna manera passarien a ser tcrrenys pirblics en aquests parcs naturals que en aquest moments tenim a Catalunya, corn fins ara es feia en els Aiguamolls, que en aquest any només hi ha partida a la Conselleria d’Agricultura, perb no solament no hi ha partida d’AiguamoIls, sinó que no hi ha cap més piutina en aquests moments per a compri de terrenys públics per anar incorporant en el patrimoni dels espais naturals de Catalunya.

Un segon programa, el. Programa de Protecció AtmosfErica, en cl qual nosaltres ens trobem que, en aquest país, doncs, amb problemes tan greus com poden ser les tkrmiques de Cercs, en aquests moments cn funcionament, que t6 la primera sentkncia per deiicte ecolbgic a nivell de 1’Estat; amb problemes com són els de contarninacid urbana, ja sigui per calderes dc calefiacció, ja sigui per combusti6 de cotxes; amb problemes corn són les indústries quimiques i farmackutiques, que tenen greus problemes tl’emissió de fums contaminants; tot el problema de les pa- pcrcres; tot el problema de la petroleoquimica de Tarragona ... Ens trobem que en aquest Programa hi ha una paríida de 380 milions de pessetes nomes destinada a la creació de la xarxa de control atmosfkric de Tarragona, quan a nosaltres eiis sembla que, en aquests moments, el país requeriria l’establiment d’aquesta xarxa e.n moltes altres poblacions del nostre territori.

Un altre programa, i aquest conegut per tothom, com és el Programa de residus industrials i residus sblids urbans, té una partida important -1.900 milions de pcssetes-; jo crec que, del terna dcls residus sblids, dels residus industrials, ja se n’ha parlat a bastament. Tothom sap quina 6s la posició del Grup So- cialista: ens sembla que si ei Govem de la Generalitat hagués invertit els diners que cada any ha anat anunciant en aquest programa, en aquests moments, totes les plantes que s’han anunciat en el pla de residus estarien ja constru’ides i tindríem el territori de Catalunya ple de plantes d’eliminació de residus industrials. Sempre se’ns anuncia un pressupost, m i s ’executa. XguJment ens trobem en el tema dels residus sblids urbans, que se’ns anuncia un programa aquest any important cl’ajuts als municipis i altres entitats territorials; esperem que s’executi pequi3 el país no pot rcsistir més be la situaci6 dc €alta d’eliminaci6 d’aquests residus.

Un altre Programa important, pcrb que no té partida pressuposthria significativa: és el programa de les activitats extsacti- ves. VostEs saben que en aqucst país c;da vegada hi ha més Inilies a cel obert, hi ha més explotacions de pedreres ... A@, el G ~ u p Socialista ha fet repetides intcrpeklacions soErre Ia nccessi- tat de posar en marxar els platis de restauració previstos pcr la Inatcixa Llei (1’ Activitats Extractives ... Nom& hi ha 7 milions de pessetes, cosa que em sembla totalment inoperant. Per tant, si sabem quina és l’actual situació en el nostre territori i veiem els programes en marxa, veiem que aquests programes no reso-

len el problema ni assenyalen el cami per resoldre el problema. En canvi, ens trobem que nomh a la Direcció General de

Medi Ambient hi ha més de 250 milions de pessetes destinats a publicitat i propaganda; és a dir, ens sembla que, mes que hten- tar resoldre els problemes del medi ambient, el que es vol fer ks una gran publicitat del poc quc es fa,

Moltes grhcies, senyor President. El SI-, PRFSDENT: Grhcies. Torn en contra, la diputada

La Sra. BOSCH: Gracies, senyor President. Senyor Diputat, no trobi estrany que voste faci un programa

que no sigui coincident m b el que ha presentat la Conselleria; per aipna cosa vost&s pertanyen a iin grup i nosaltres tenim una altra visió del fet i de les programacions i de l’actitud politica que pot portar a la prhctica la Conselleria, i que donen suport al que vast& en diuen la umajoriaw, Escolti, certament, potser hi hauria dgunes coses que es podrien considerar, perb tampoc trobem que sigui tan nefast i tan malament el que pe- sentem en aquesta Comissi& Aleshores, tamp oc..., jo volia dir que, corn que vost& fa un esment general que no hi ha pressupostos per comprar més terrenys i rn&#., bé, tot arribar3 al seu temps, i cadascú ..., en un moment detemhat, suposo que aqui 6s qüestió de fer una rcdistribucid del diner que es td, que no 6s pas sempre, sempre anem amb capacitat d’inferioritat i amb UIIS

dkficits, i jo crec que, amb el que hi ha, administrativament esth prou ben fet.

Quan voste fa referhicia que hi ha excessiva pubbcitat i propaganda, jo ii diria que no és aquest el cas. Simplement, el que passa cn aquests moments és que hi ha un desconeixement molt gran del que 6s la protecci6 dei medi ambient, de les conse- qUhncies que poden provocar els residus industrials, que s6n un atemptat al medi ambient, i tot el que fa respecte a l’ecologia, i si no hi ha un desenvohpament seri6s i fornal i una mica in- tensiu per part de la ConseIleria perguE tots els ciutadans de Ca- talunya tinguem coneixement de les seves conseqühcies, de les causes i de la manera de poder-ho portar a terme, és prime- rament aquesta propaganda i aquesta publicitat la que donar& una informació bona perquh pugui prendre un estat d’opinió, que, no només sigui d’una manera unilateral, sind que pugui ser extensa i completa,

senyora Bosch.

Grhcies, senyor President. El Sr. PRESIDENT: Grhcies, Queden, encara, a aquesta Di-

reccici General de Medi Ambient, esmenes: la 899, presentada pel Gnrp Mixt; el senyor Sabanza.

El Sr, SABANZA: Grhcies, senyor President. El motiu de presentar l’esrnena, per un costat, era intentar racionalitzar una mica el Pressupost --que falta l i fa-, i perque vkiern exagerat, altre cop, que en una partida com aquesta, que 6s de reunions i can€cr&ncies, s’hi esmercin o s’hi proposin 30 milions de pessa- tes; creiem que amb 5 n’hi ha prou, i la diferkncia estaria més ben utilitzada en estudis i treballs tknics, entre altres coses, per fer, doncs, per cobrb ecanbrnicament el compromís del Conse- ller amb els ajuntaments afectats pel Pla de Residus, de subvencionar els estudis alternatius i independents i, per tant, passaria aquesta partida de 10 a 35 milions.

Gricies. El Sr. PRESIDENT: Gricies. €€i ha -abans no l’hi he

o€erí- també una esmena del mateix Gmp Mixt, la 901. (Re- rnnr de veus.) Senyor Sabanza, hi ha tamb6 l’esrnenn 901, del

DIARI DE SESSIONS I C - NÚm, 140 / 27 d’abril de 1990 J COM. D’ECONOMIA, FINANCES I PRESSUPOST 2781

seu Grup. Si en volgués fer tamb6 la defensa, pairiem fer el tom en contra agrupant les dues. 901, del seu Grup.

El Sr. SABANZA: Si, senyor President. Aquesta esmim cs- tava presentada per vejam si, per part del Grup de la majoria, ens podien donar explicacions en qu& s’esmercen els 500 milions de pessetes previstos, o on s’esmercen, previstos al Pla de Residus Sblids Urbans,

(Remor de veus.) EI Sr. PRESIDENT: Senyor Diputat ..., perdó, senyors dipu-

tats, preg’uia, si us plau, que si no poden abstenir-se de fer c e nientaris, els fessin en veu baixa, sí us plau. Senyors diputats, si tenen necessitat de comunicar-se entre vostks, la Presidkncia agrairia que ho fessin en veu baixa, perqtik, si no, dificultcn la comprensi6 dels senyors diputats que escolten els qui interve- nen. Concretament, en aquesta darrera intervenció el senyor Sa- banza demanava on es destinaven els 500 milions previstos en aquest Pla de Residus Shlids Urbans. Per fer UII torn en contra, t6 Ia parada la Diputada senyora Bosch.

La Sra. BOSCH: GrRcies, senyor Prcsident. Aquest Pla de Residus Sblids Urbans és un nou programa que t6 en aquests moments disposici6 la Direcció General per poder fer les seves aplicacions en els llocs que segons aniran destinats després a les corporacions locds, que hi hauch les seves corrcspnents tramferencies, que es posin d’acord per poder aplicar el programa de solucionar aquestes deixalles dels sblids urbans. Per tant, tampoc considerem que sigui massa clar que vostgs vulguin treure 1.OOO pessetes per tai de pssibilitar la disrninrxci6 de I’endeuta- ment. Per aixb nosaltres considerem que no es pot estar d’acord amb aquesta esmena, perque no cal reduir els residus urbans, la s* luci6 dels residus urbans, per una disminuci6 de deute de 1.ooO pessetes, que és prhcticament una cosa nomes simbhlica.

El Sr, PRESIDENT: Grhcies. (L’I. Sr. Subanza dcrnana per parlar.) S í , senyor Sabmza.

EI Sr. SABANZA: B6, agrait per la seva extensa i clarifica- dora explicaci6, perh (aixb de les 1.000 pesstes no era per reduir, sinó que era l’excusa per demanar-li unes expiicacions que, en tot cas, no s’hm donat.

El Sr. PRESIDENT: GrAcies. Queda, encara, una esmena del Grup Socialista, la que porta el nlfrmero 902. El Diputat scnyor Nadal.

El Sr. MANUEL NADAL: Si, senyor President. El Grup S e cialista, d’acord amb la filosofia expressada per la Diputada del Grup de Converghncia i Uni6, Maria Gricia Bosch, té un inte- r&s important perquk el PIa cl’Eliminaci6 de Residus Urbans estigui ben dotat i , a més, estigui dotat amb partides concretes per a objectius concrets, una mica en la linia del que demanava e1 Diputat senyor Sabanza; és a dir, si hi ha diners destinats a l ’ d i - rninaci6 dels residus sdids urbans, ens interessa saber c11 q u b s ’aplicaran.

A la comarca del Baix Empordh hi ha un prohlenia endkniic amb el qual ens trobem, per exemple, amb municipis com TCF rroella de Montgri, doncs, que envia el seus residus urhiuis II la planta de Vacarisses, de Terrassa, la qual cosa ens semhla molt antieconbmica ... No ho sé, ens sembla una animaIada, corn algunes dc les coses que passen en aquest pais. El municipi de Palafrugell té un abocador, diguem-ne, incontrolat, que ocasio- na repetits problemes sanitaris, anibicntals, d’incendis, i el municipi de la Bisbal d’Ernprdh va intentar resoldre el problema creant una planta incineradora, d’aqucstes de tipus petit, pcrb

resulta que es veu que els residus urbans de la Bisbal no eren prou energktics; s’hi va afegir gas-oil, pcrquk cremés millor, i total que la planta va cremar i és inservible. 6s a dir que ens trobem en una comarca francament amb problemes importants per a l’eliirninaci6 de residus shlids urbans.

A la mateixa comarca hi ha un abocador, que comenqa a funcionar de manera controlada, que 6s important, quc 6s I’abocador de Solius -terme municipal de Llagostera, Santa Cristi- na d’Aro-, que esth gestionat per la Mancomunitat de Municipis, que nosaltres tenim coneixement que la Dircccili General de Medi Ambient te el desig d’ampliar, potenciar intro- duint el sistema de compactació. Llavors, al Grup Socialista ens sembla que aquesta 6s una bona acció, que s’ha de continuar portant endavant; per tant, In millora cle l’abocador actual de Solius, perb ens sembla que e1 Baix Ernpordh necessita un altre sistema d’eliminaci6, que a nosaltres ens sembla que la fórmula millor, segurament, seria una planta incineraclora situada en la zona de la Bisbal-PaIa€hq$l, perb, si aquest no fos el sistema escollit, sí que, doncs, s’hauria de pensar en la construccid $’un altre abocador controlat. Abocador que, evidentment, no hauria d’anar en el teme de les Gavarres, com al seu moment s’hwia plantejat, en la zona de Fitó, sin6 que hauria d’anar a la zona, doncs, que geolbgicarnent fos mes acceptable i que tingut% menys implicacions ambientds.

Per tant, ens sembla que 6s una esmena constructiva, de dir cndav‘mt al terna de Solius, i endavant amb la reccrca d’una altra solució pr a I’eliminacid dels residus sblids urbans del Baix Empordh. Per tant, demanariem al Grup de Convergencia i Uni6 que votés favorablement aquesta esmena.

El Sr. PRESIDENT: Grhcies, senyor Nadal, Pcr a un torn en contrit, ia Diputada senyora Rosch.

La Sra. BQSCH: Bé. Grhcies, senyor President. Be, jo voldria dir que tots aquests 500 milions, que ja he dit qiic aiaveri distribu’its als ajuntaments i en l’aitra interpellaci6, de fet, no he acabat de complementar-ho, i 6s que aquests ajuntaments ho re- bran a partir d’una convocattbria pliblica, per la qual cosa resulta totalment impossible cornarcalitzar aquestes subvencions previament a la convocatbria.

Altrament, Ia modificació proposada limitaria el crklit per a la resta de les comarques de Catalunya a 350 milions; sense que la problemhtica dels residus urbans al Baix Enipordh s’hagi de considerar mes greu que les dtltres comarques, justifica la modificaciri pressupustbria. Per tant, davant d’aquest aspecte, scn- tint-ho molt, els ho haurem dc votar en contra.

Grhcies, senyor President. El Sr, PRESDEN?‘: Grhcies. Podem wíi ja mar a la votacili

d’aqziest corijiint d’esmenes de la Direccio Gcriesal de Medi Ambient, qul: s h les coniprcses entre eEs números 892 i 902.

Vots a favor? Vots ~ ‘ I I contra‘! M s t ericions? c3 3 fwor, 13 en cont rx IIO prospera nqucst conjunt cl’csme-

Entreni a la Jiinita dc Siuiejanient. Queden per defcnsar l’cs- ~iie~ia 9Oh, del Centre Denicxr;jt ic i Sockl; 110 hi ha Iiingli, pcr tant, la donem pcr defensada, i 1 3 007, del Gnip Mixt. Senyor Sabanza.

El Sr. SABANZA: Sciiyor President, la vimi doiiu pcr defensada ahir.

IICS.

2782 D W DE SJESSIONS / C - Núm. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONQMJA, FTNANCES I PRESSUPOST

El Sr. PRESTCTENT: Grhcies, cl’acord. La 908, del Grup So- cialista, i la 909 també, si les pot agrupar.

El Sr. MANUEL NADAT,: Be, doncs defensaré corijunt;i- ment les esrnencs 908 i 909. Bé, l’esmena 908 fa referbncia, doncs, a la necessitat de transferir partides de la Junta de Sane- jament a Ics respectives administracions actuants que executin les clepuradorcs previstes en els diversos plans de sanejament. Nosaltres hem estudiat els diversos plans de sanejament, hem vist que aquests plans s’cstan vertebrant, que no s’executen, liem cstudiat l’mncx d’inversions de la Junta de Sanejament o de la Junta d’Aigües, i vcicm que, depuriidorcs que estava previst que al seu moment estiguessin completades o, com a. mi- nirn, en una fase molt avanpda d’obres pec a l’tuly 90, o €iris i tot l’aiiy 89, doncs, encara no s’hm iniciat. En aquest sentit ens scrnblava, doncs, fer una crida d’atenci6 a aquest incompIi- mcnt, fer una cricla pressuposthria, de dir: destinin una part dels diners destinats a inversions en general a uns casos molt concrets que no estan previstos, com són, doncs, la depuradora de Manlleu i Torellli, cn el Ter, la depuradora de Montornes a la Llagosta, en la conca del IBesbs, les depuradores de Sitges, la de Fiix, en I’Ebre, i la del Vendrell, doncs, en una zona costanera de la comarca del Tmagonhs. M, ens sembla a nosaltres que questes són unes depuradores necessirics, que no estan previstes i que, tal corn he dit, que si que estaven planejades al seu moment cn els respectius plans de sanejament. Ens sembla, per tant, que haurien cic vota favorablement aquesta proposta.

El Sr. PRESIDENT: Gricics. Per a un torn en contra, cl senyor Masb.

El Sr. MAS6 Grhcies, senyor President. L’IMustre senyor Nadal, que deia que havia estudiat molt a fons els programes i els plans, se’ls ha estudiat, perb no suficientment per il I’aprovat, pcrquk, 6s clar, diu que s6n obres que s’haurien cie fer per- ¶u& estaven a punt d’cxecutar-se i que s6n incloses en els plans.,. Miri, hi ha dc tot: ho pasa tot en un mateix calaix de sastre, i no es pot passar tot pel mateix rasador. Hi ha algunes obres qrie sí, que realrnent sdn urgents, com Manlleu, Torellli, i alguns cl’aquests, i que ..., pcrb cl que passa és que amb aquest mateix critcri de no arigiditzar>> el pressupost i no comprometre quantitats qiic llavors no sabrem si sortiran problemes postc- riors per executar-les, prefereix posu-ho en una partida global. Pcrb val la pena cspecificas que, per exemple, d’aquests que ha dit, dos ciisos concrets, com s6n la Llagosta i h.l[ontorn&s, l~ll~lustrc senyor Nadal es pot assabentar molt M quc hi ha problemes, en aquests momeiits, de terrenys molt seriosos, que es resoldran o no en aquests vuit mesos que queden dc i’any; no ho ~6,110 ho sabem, perb, en qualsevol cas, IIO s6n instal-lacioiis d’aqxrelles que puguem dir ara mateix, amb els ulls clucs, que cs poden Cer dc seguida. I d’altrcs de les quals parla, com per exemple la de Flix, escolti, I’Alcalde de Flix E s membre del Consell de la Junta i mai, de mai, dc mai, ha padat de la clepu- radora de Flix. O sigui que nu deu ser un tema que estigui previst amb urghcia ni que sigui reclamat insjsteiitinent per 1’A.i untament.

1 el Vendrell, el cas del Vendrell, també, el projecte es rc- [lacta, estarh fet, doncs, iiiolt aviat ... Ili ha un cantencilis ciitrc el Vcncfreil i Calafell, perqui: hi havia i i ~ i emissari COmpl’Qm6S, doncs, i en fcr les transferkncies ctel MOPU, que s’ha fet aquest emissari ..., perb ara el Vendrell posa ~ C S certes retichicies pcr a la connexio de Calafell, i 6s un terna que s’ha de resoldre, pc-

rb, malgriit tot, el projecte va endavant i ajxb es resoldrh, ben segur, i l’obra es fa& perb no pas per entrar en el nivell de con- creci6 cspcífica per a destinaci6 de partides, que no sabem si 6s la soIuci6 d’aquestes coses que, anant Apicles, de vegades poden passar uns mesos, scrh dintre d’aquest any 1990.

Gr Acies, senyor President. El Sr. PRESIDENT: Grhcies, senyor Mas6. (L’l. Sr. Sabanza

demanti per parlur.) El senyor Sabanza ens demana la paraula. El Sr. SABANYA: Si, senyar President, per demanar discul-

pes perqu& ha estat una confiisi6 meva respecte a l’esmena 907; l’he confós amb la 905, que era la que havia estat anunciada.

El Sr. P R E S I D f 3 : No hi ha inconvenient perquc pugueu fer el torn a €avor de la 907, senyor Sabmza.

El Sr. SABANZA: Grhcies. MoIt breument. 6s el mateix que l’esrnena 901; cra per úematm infumaci6, perqu& la partida 680.01, <<Inversions en irnmobilitmt i material>>, no hem trobat en la mernhria del pressupost cap tipus d’informació en quk es gasten aquests diners i, per tant, doncs, proposhvern de passar- la a €a 710 per €er una trmsfehcia a la Junta d’Ai@es, que és la que fa les inversions amb els diners de la Junta de Sancjment.

El Sr. PRWLDENT: Gdcies, senyor Sabanza. Senyor Mas6, torn cn contra?

El Sr, msb: SI’, senyor President. Els ingressos de la Jiinta de Sanejament, el senyor Sabanza ha cle saber que s6n finalistes, que s’ha de poder, a més a més, verificar que la recaptacih de cada zona tamb6 s’inverteh en cada zona, i que només, doncs, es pcden fer ubrcs d’aigües quan s6n enchecs espccí- fies. Per tant, aiixb, em penso que ..., vaja, marxaria de la més absoluta legalitat respecte a la Llei aprovada per aquest Parla- ment, i 6s impossible, 6s impossible d’admetre aquesta esmena.

El Sr. PRESIDENT: Grbcies. Poden anar, doncs, ja a votació Tes esmenes de la Junta de Sanejament, que s6n les compreses entre la número 903 i la número 909.

Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? 9 a favor, 13 en contra, cap abstencid: no prospera aquest

coiij un t d ’ esmenes. A la J~inta de Residus ens trobem que totes les esmenes han

estat ja defensades Q donades per defensades. Ara be, ahir, el senyor Saura, les d’hiciativa, fes va donar totes per defensades, per6 la Mesa no té cap inconvenient, avui que hi ha el senyor Gimeno, si cII vol fer un torn a favor de l’esrnena 912, que tenia, d’oferir-li 1”s de la paraula. Senyor Gimeno ...

El Sr. GIMENO: Grbcies, senyor President, Molt breument, perb crec que Ics esmenes a la Junta de Residus haurien de ser, hauriem de fer una consideració bbvia, i 6s que s’ha de plantejar una reestnicturaci6 d’aquest Prcssupost, ja que existeix una impossibiht manifesta de portar a terme aquest programa que cstb dissenyat al pressupost de la Junta de Residus, ja que el programa no esth aprovat, el Pla Director per a la Gesti6 dels Residus Industrials est; subjecte a possibles modificacions per ln via d’aqwcst futur Projecte de Llei, que entrar& a discussió, i que prcvisiblement no aprovarem fins possiblement passat I’es- tiu, i, pes tant, si hi ha modificacions i hi ha un retard en la seva aplicació, és lbgic que, totes les inversions que hi ha previstes, no cs f;iran; per tant, és un pressupost inviable.

A més a mbs, des del nostre punt de vista, es deuria també xeforinular totlilrnent el pressupost des d’dtrcs plantejaments,

DIARI DE SESSIONS / C - Ndm, 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMLA, T;wANCES X PRFSSUPOST 2783

corn per exemple el d’un increment d’ingressos. Avui se’ns planteja un pressupost en el qual 1’apartat de taxes i altres exac- cions comporta nomes una partida estimada de 14 milions de pessetes, i les niultes i S ~ W ~ Q I I S -se suposa que de totes aquelles empreses que incompleixen la normativa i, per tant, qiie fan abocaments incontrolats de residus tbxics i perillosos--, norn6s es contemplen dos milions de pessetes; la resta del pressupost s6n aportacions públiques. Creiem que aixb 6s iticomprensible, perquE en tot cas noInQ és una mostra cie la permissivitat i la falta de vigilhncia a les indústries.

Em permeto, en tot cas, suggerir molt breument algunes de les nostres aportacions u un programa nou, que s6n totes les csmenes que hem fet parcials, que s6n la 914, la 15, la 16 i la 17. Una destinem 150 milions a la vigiihulcia i control d’abwa- ments, p”r evitar precisament aquesta permissivitat i exercir aquesta policia de control de residus industrials; 1 . O 0 0 milions als consells comarcals, en la tasca aquesta de corresprisatdit- m r els ajuntaments i les administracions locals en el controi dels residus industrials, i complint l’article 13 de la. Llei 6/83, sobre Residus Industrials, que planteja que la Generalitat ha de col-laborar amb les entitats locals en la fonnulaci6, desenvolupament i execució de plans o projectes relacionats amb els ab- jectius de la Llei; l’esmeiia 916, diem de destinar uns 400 milions a empreses privades, que siguin destinats a reduir la producci6 de residus en el seu origen i tamb6 a promoure i ajudar empreses que tinguin previst instaurar plans de reciclatge i eliminaci6 in situ dels seus residus i la imphtacili de tecnoio- gies netes, i la 917, posem 40 milions de pessetes destinats a fer un inventariat i caracteritzaci6 cl’hms contaminades -seria per iniciar uns processos de recuperaci6 de les Arecs més afectades per residus tbxics, on caldria conkixer la delimitació de les zones afectades, identificació dels productes abocats, trtms- formacions i modificacions produi’des i les seves conseqiikncies actuals i previsibles, i procediments de recuperació a utilit rar.

Són sols algunes mostres dels diferents criteris que caldria emprar en la xeutilitzacib dels fons de la Junta de Residus. EE Sr. PRESIDENT: Grhcies. Podem anar ja a Ea votaci6

d’aquest conjunt cl’esmenes. (Remor de veus.) Hi ha especial interks a fer un torri en contra? És que, de fet, liem ofert u11 toni rnks al senyor Gimeno perque ho expliqués, pesb j, les havíem donat per cleíknsades,. .

Votacih sobre aquest conjunt d’esmenes de la Junta de Resi- dus, que cornenga per Ia número 9 10 ...

El Sr. TOMAS: Senyor President ... El Sr. PRESIDENT: Si, senyor l’omhs. El Sr. TOMAS: Nosaltres demanriríetn voislcici separada de

El Sr. PRESIDENT: O sigui, la €5 i li1 16, ~ i i votaci6, la

El Sr. ‘I’OMAS: Per a aqiiestes dues. I clesprks deniiuiarem

E1 Sr. PRESIDENT: B’acord. Doiics, votaci6 sobrc les es-

Vots a favor d’aquest conjunt d’esnienes? Vots cii contra? Abstencions? 9 a favor, 13 en contra, cap abstenci6: no s’aprcwen aquestes

3. ara fem una votació sobre les esmenes 915 i 916.

la 915 i de la 916.

915 i 91 6, iina votacirj especifica per n aquestes dues‘?

explicació de vot.

rncnes... Corncncem per la. 910,911,912,913,914 i 917.

esmenes.

Vots a favor? Vots CII contra? Abstencions? 2 vots a favor, 20 vots en contra i cap abstenci6: no s’apro-

Per fer cxplicaci6 de vot, té la paraula el senyor Tomh. El Sr. TOMAS: Sí, senyar President. Per dir que nosaltres

estem absolutament d’acord amb les paraules que ha dit el Di- putat senyor Gimeno, de la necessitat de dotar econhicament de rccursos Ics entitats locals per afrontar tot el tema del tractament dc residus en ei nostre pais, i tmbé dotar econ6,mic;iment les empreses perque puguin reciclar les seves prbpies deixdks en origen. E1 que passa 6s que hem votat que no simplement per iina qüestió de deniincia: creiem que la Genergalitat de Catalun- ya ni a travbs dc les seves gestions corn a Govern ni a través de cap política legislativa ha dotat de competkncies els consells comarcals i, per tant, nosaltres considerem que ei primer rz qui? cal procedir és a una legislaci6, a una actitud de d o n a un niarc cornpetencial a aquests consells comarcals perquis puguin afrontar aquesta situació i, en segoii lloc, en cap cas tampoc hem vist el mateix en el terna de la relaci6 sobre el qual,.. i unb quins criteris les empreses han d’afrontar l’eliminació dels seus residus, Per tant, 6s una votacid de carhcter polític concret, que no de carhcter conceptual.

ven 915 i 916.

Moltes grhcies. El Sr. PRESIDENT: Grkies. Entrem ara en la Junta ci’Ai-

giies. Queden pendents de defensar les esmenes números 921, 922 i 923, del Gmp Socialista. Per fer-ne la defensa, d’aquesta esmena 921, el senyor Clofent.

El Sr. CLOFENT: Grhcies, senyor President. Per defensar l’esmena 921 ... He de comeqar fent una precisi6, i és que no sé la ra6 per la qual la proposta que en definitiva feiern no ha sortit reflectida com vam fer, i 6s que nasaltses denzanhvern que aquests diners que demanem que s’aprovio van destinats a ui1

estudi al Maresme, sobre la problemhtica i les solucions a les rieres. Dit aixb, els vull proposar les raons per les quds crec que, aquesta esmena, me l’hm de tenir en compte -ja dic de bell antuvi que no m’importaria gaire quc em discutissin la partida en si, ni d’on s’ha de treure. Les raons és que el Maresme 6s ~iria cor~iarca de caracteristiques geogrhfiques que fan que el seli conjunt de pobles estiguin situats, s’hagin constru’it, a l’en- toni de la riera --les rieres acostumen R ser les rambles; per tant, l’avirigrida principal de tots aquests pobles de l’indret--, i que el Maresme és una comarca en expansi6 demogrkfica ---per truit, cal pensar que, d’acord amb estudis que hem elahorat allh, des del Coiisell Comarcal, 6s probable que, ;i l’entom de l’any 2000, sigui una coniuca amb mks de 51x).OOO habitauts. Pcr tant, crec que val la pena que conmiceni a plantejar-nos aquelles accions que em porzarm desprks a orientar les inversions.

Per tant, primer cal uo~izenqiu a estudiar qiríns s6n els pro- Irien~cs i quines solucions hi ha --les diferents rieres, CII funció de la coiica que piiguiti ~ g n f a s uncs i les altres, plantegen possi- blcs sol~rcions diferents, qiic cal veure tbcnicament quina ks ca- dit lina d’elles. La ra6 per l ; ~ q~ial cal que aixh es faci 6s evident: cal q1e cii aquells pobles s’actu‘i, hiisicamcnt, amb aquelles inversions que tenen caractcristiques urhiístiqucs, ja que 6s una comarca ( p e vindrh prhcticament dedicada, en la majoria de la seva activitat, a l’activitat dc serveis; per tíint, totes les inversions principals aniran orientades primordidmcnt a aspectes ur-

2784 DIARI DE SETSIONS / C - Nlirn. 140 / 27 d’abril de 19510 / COM. D’ECQNOMIA, FINANCES I PRESSUPOST -

banístics. I aquesta és una proposta que es comencin a fer estudis per resoldre aquests problemes concretament,

Perb, a part els problemes t&cnics, que pretenc haver-los explicat d’una manera suficient, hi ha raons polítiques de fons, que ara no m’hi estendré, per?> és que el Maresme E s la comarca m6s maltractada de Catalunya en inversions --per& de llarg, de llarg. Jo no voldria pensar, jo no voldria pensar, que 6s pcrquk els rnarcsrnencs tenim unes caracteristiqucs, a l’hora de fer p- litica, serena, tranquil-la, que, les coses, les feni a partir de raons, de converses, més o menys encertades, m k s o inenys du- res, per6 des d’una perspectiva de tranquillitat; no volciria pensar que, p q u & sc’m faci cas, caldria canviar l’estil de soklicitar les coses.

6s francament difícil d’critcndre com el Maresme, pel que es, continua essent, en els Pressupostos cl’engumy, tambk, Li darrera comarca de Catalunya en inversions, i, per tant, perqui: vostEs no CM puguin dir, l’aay que ve --si ayucst any xin rn’aproven I’esrnena-, que cal fcr estudis abans, per aixb els propso que aquest any habilitin liria partida sobre la possibilitat de fer cstudis, perqu& entenem que unii de les invemioris prioritiries que s’ha de fer en aquella zona 6s donar solucions als problemcs que representen les rieres en el si dels pobles.

¡--To rcpctcixo: si vostks volcn proposar uiia transaccional a l’esinena, cap inconvcnicnt; si volen dir que cal canviar les partides on cs (161~ de baixa, cap inconvenient; que cal modificar I’impoxt, cap inconvcnjcnt. Pcrb em sembla que, no tan sols per raons polítiques, sin6 per raons de justicia, aquesta esmena, vostks me l’haurien de tenir en compte.

Moltes gr,icies. El Sr. PRESTDENT: Moltes grhcics. Si hi ha algun torn en

contra... (Pausa.) Il’acord, el farh despres. 922, del Gnip Socia- lista: per fer la defensa, el Diputat senyor Niidd.

El Sr. MANUEL NADAL: Si, senyor President. Defensar6 l’csmcna 922 i la 923 i, si el senyar President m’ho permet, diguem, donat que acumulo totes dues esmenes, far6 una petita referhicia a l’esinena 909, que abans no ..., ha estat defensada, diguem-ne, en temes parlamentaris, perb no ha estat explicada la dcfcnsa.

136, són dues esmencs quc preveuen, doncs, quc, dc la partida d’inversions dcsthadcs a Mns d’lis general, doncs, es con- cretin UIICS inversions molt concretes, que ens sernblcn imprescindibles per poder portar endavant una pelitica hidrhulica en aquest país sense generar la dcscanfiarqa dels ciutadans, sense generar conflictes innecessaris.

La pohlació dc Sant Jaume d’Enveja 6s uila poblaci6 situada en el delta de I’Ebre, que té, doncs, 1’Ebrc a tocar, i que es troba amb un greu problema cl’ahastamcnt d’aigua. bs 11 dir, tot i tenint el major curs fluvial que tcriini a Catalunya, no t6 aigua d’rrhastarnent, i es troba amb un problema de saIinitzaci6 dels seus paus. I ens sembla que en un rnomcnt en qui: es planteja la redacci6 del Pla Hidrdogic de les Conques Internes de Cata- lunya, q w es crea una comissi6 parlamentiria ... o qw esperem que es crei’ una comissi6 d’estudi parlamentari cl’aquest Ph Hi- drolligic de Ics Conqucs Intcmrics de Catalunya, que cl Conseller Molins ens anuncia ~ L I ~ S són els criteris de la delegació catalana en el plenari de la Gonfderaci6 Ilidrogrhfica de L’Ebre, eiis sembla un sarcasme que una pblacici situada a tres passes de 1’Ebre encara tingui greus problemes d’abastarnent d’ ig~ ia . Si volem portar endavant una politica hidrhulica cohcrcnt , solucio-

nem els problemes dels ciutadans, i llavors podrem parlar de quins són els dkficits i corn es solucionen aquests dkficits.

Per tant, nosaltres proposhvern que, 100 milions de pessetes que estan destinats a una partida gen5rica d’inversions, es con- cretin en una poblaci6 sirnbblica de la lluita de les comarques de 1’Ebre per la seva aigua.

Un altre exemple --simbblic, si ho volen- és el tema de la portada d’aigiies a la Costa Brava Centre, portada cl’aigües que va ser aprovada en una propic i6 no de llei en la Comissi6 de Politica Territorial d’aquest Parlament fa gairebé catome mesos, que havia d’haver-sc iniciat al ilarg de i’any 1989 i que encara esperem que les obres s’iniciin. Una altra vegada 6s un cas en qul! no podem deslligar un problema de portada d’aigües a unes poblacions -per tant, aigua per a abastament hurnh, per a C O I ~ S U ~ de boca- sense fer una politica compensatbria als re- gatits: en aquella comarca, ells regants del Baix Ernprdh, han reclamat la construcció dels regadius del marge esquerre del riu Ter. 1 també en aquesta comissi6 parlamciit~ria de la Comissió de Política Territorial d’aquest Parlament es va aprovar que les obres s’iniciarien l’any 89: tampoc s’han iniciat, Ens sembla, per tant, imprescindible fer aquesta crida en el Parlament de Catalunya, a la Comissi6 de Pressupostos del Parlament, que si valem portar endavant una política hidrhulica coherent siguem capaps de consensuar amb el territori les seves reinvidica- cions; dtmment, no portarem en aquest país una politica raonable, sin6 que només farem que generar desconfiances i confrontacions.

1 el que deia de Isesmena 909 és un aftre cas en que un grup d’ajuntaments de la comarca dcl Besbs, de la regada pel Besbs, s’han posat d’acord per afrontar els probleetnes de sanejamelit d’aquell territori: han creat un consorci que vol tirar endavant ... en algun cas la realitzaci6 de les obres de les plantes depuradores i emissaris per al sanejament de les seves aigües residuals, en d’dtres casos la construcció ---per tant, l’administraci6 actuant és la mateixa Junta d’Aigües; el que voldrien és ser l’or- ganismc gestor de les obres un cop realitzades. A nosaltres ens sembla que aquesta voluntat de treball conjunt d’ajuntaments hauria cl’estar fomentada per la Junta de Sanejament i, per tant, Riem aqriella proposta, que no ha estat defensada, que hi ha- gués 25 milions de pessetes destinades a aquest consorci.

Moltes grhcies. El Sr. PRESTDENT: Gracies. Torn en contra, senyor Masó? El Sr. M A S 6 Si, senyor President. S’havia de tenir una vi-

si6 preclara per entendre que l’esrnena 921 volia dir que era per fer uns cstudis del Maresme; val n dir que nhg~ ha tingut aquesta premonició i, per tant, no ho haviern entks. Ara, amb les explicacions de I’IIlustre Diputat sí que ha quedat clar, i ens sembla que, doncs, ds una aspiració molt legítima; deu ser una necessitat absoluta i nosaltres també, doncs, serem els primers que defensarem prop dels organismes de l’kecutiu que tirin endavant estiidis en aquest sentit. Perb ei fet d’acceptar aquesta partida sense la nomenclatura especifica del que es vol fer, tampoc ens diria que aquests diners anessin per a l’estudi dels problemes del Maresme i, per altra part, destinar-ha especificament a un concepte, ja hem dit repetides vegades en aquestes internen- cims que nosaltres no en som partidaris, tot i reconhixer quc aixb s’ha de €a urgentment.

Pel que fa a les altres esmenes, la 922, Sant Jaume d’Enveja, ja ha sabem tots, els problemes que hi ha, perque han estat co-

DIARI DE SWSIONS / C - Núm. 140 / 27 d’abrii de 1990 / COM. D’ECONOMA, F?tNANCES I PRFBSUPOST 2785

rncntats en aquesta Cambra i en les mateixes sessions plenhries, en debats successius i en preguntes a I’Honorable Conseller qu& és el que esth passant. Ho sabem tots, i 6s molt acil fer aquesta proposta ara, qum les coses estan com estan en aquests moments. El projecte estuh fet d’aqui a un parell de setmanes, els terrenys ara hi són, perh ha estat un problema molt difícil, per qüestions de cota. Vost& ... Bé, no repetiré ara, perquk no és qüestió ni hi ha temps de fer-ho, eIs arguments tknics, perquE hi havia problemes, tot i haver-li tanta aigua prop de Sant Jau- me d’Envejn, perquh no es podia fer la captaci6 amb facilitat, perh en els terrenys per poder fer els pous perque, fins ara, sense els terrenys, no es podia fer captacions enlloc, perque, 6s clar, falta tenir el terreny per fer-ho, i llavors, amb els terrenys s’ha pogut fer el projecte, el projecte esta acabat, falten un parell dc setmanes per acabar-se, faltarh l’aval, encara, perb en aquest cas... B6, I’aval arribuh, el projecte ja esth practicament arribat, i aquesta 6s una obra que 6s reconegudíssim que s’ha de fer i no cal -una vegada més ho repeteix- posar-lli destina- ció específica, perquk esth en les previsions d’execrrci6.

Pel que fa, IIavors, a l’esmena 923, ais abastaments a Costa Brava centre: i regadius, bé, el projecte de la Costa Brava centre sers sotmks a informaci6 piiblica, i hi ha, com sempre passa en aquests casos, problemes, problemes, sobretot, per la travessera de les c,monades pels diferents municipis i que, doncs, cadascú estudia a veure quin benefici pot treure pel fet de suportar aquesta conducci6. hixb s’esth fent, i s’esta estudiant poder-ho executar per fases i amb inversions plurianuals i aix6 em sembla que l’lllustre senyor Nadal ho sap, ho sap molt be, en aquest cas i aquest any, a mes a més, d’una manera especifica, figuren en l’annex d’inversions ja per a les aigües de la Costa Brava 200 milions. També hi figura una partida per aIs regadius del baix Ter a que es feia menci6, per5 jo volária cspecificw que les previsions, les previsions de la Costa Brava s6n d’iinver- si6 per a I’any 90 els 200 milions que hi ha aquí, i 6s clar quc els altres no són vinculants, perb la previsió 6s d’invertir-ix 550 el 91, 800 el 92 i 900 el 93. Pensin que aixb, aquestes inversions, es veuran beneficiades per la recapta& del cimon aprovat per la Llei d’lnfrastructures Hdrhuliques d’aquest Parlament fa poques setmanes.

Fjnalment, per acabar, fem referkncia a l’eesmena 909, que era a la Jwnta de Sanejament, i que ha estat, no dic defensada ara, perqui: ja liavia estat votada, per6 comentada, el Consorci del Beshs, per part de I’Exwutiu, té unes certes,,., no hi ha la seguretat de la seva lcgalitat absoluta; aixb ha estat, també, dis- cutit cn alguna pregunta en el Ple del Parlament. Hi ha en aquests moments demanats uns informes de la Comissió Jurídi- ca Assessora per veure si pot ser adrninistraci6 actuant, perb mentre no hi hagi una seguretat juridica, aixb no 6s possibIe fer-ho, no 6s possible encomanar-li una gesti6 que 110 hi hagi seguretat que se li pugui encomanar. En aquest sentit, senyor President, aquesta ja ha estat votada, per6 les altres les votarem en contra.

El Sr. PRESDENT: Grhcies. Votaci6 sobre el conjunt d’esmenes de la Junta d’nigiies, nlirneros Compresos de la 918 a la 923, inclosa la 879, del Grup Mixt, que al seu moment haviem deixat pendent perqu5 feia referhcia a la Junta d’Aigücs.

Vots a favor d’aquest conjunt d’esmenes? Vots en contra? 9 a favor, 13 en contra: no prosperen.

D’ncord amb l’advertirnent inicial, no es transcriuen el debat i ies votacions de les esmenes núms. 924 (G. Socialista), 925 (G. p . dlniciativa per Cutulunya), 926 (G. Mixt) i 927 (A. p . del Centre Dcrnncrdtic i $mial), u [‘Institut Cutald del Sol.

El Sr. PRESIDENT: Grhcies. A 1’Instiiut CataEh del Sbl encara queda la 928, 928, també del Gnip Socialista: senyor mart.

El Sr. O L M T Senyores i scnyors diputats, acumu16uia la defensa de la 928 i la 93 1.

L’esmena 928 proposa l’obertura d’una nova partida, que diria: <<Adquisici6 de sbl per a habitatges de prornoci6 pública en ARI>>, per 610 milions de pessetes. Creiem que 1’Administmió de la Generalitat hauria d’ajudar els esforqos dels ajuntaments per a la rehabilitaci6 dels seus barris més degradats.

Per altra banda, no seria m6s que demanar també la corres- pondhcia --cmrdinaci6, en aquest cas- entre la Dirccci6 Ge- neral d’Arquitectura i Habitatge, que té oberta una partida en aquest concepte, perb que en els pressupostos de l’WCASOL, de 1’Institut Catal& del Sbl, doncs, no hi és, no hi figura. Per tant, seria també una justa correspondhncia política i pressups- thria entre propis organismes de l’Administraci6. Ho detraiem d’on? Doncs, del capitol 1 de I’INCASOL, perque a la mateixa vegada que en la Direcció General d’Arquitwtura, Habitatge i UrbLmisme ja ho hem assenyalat en les seves esmenes a la totalitat$ aquí tambd hi ha una hflaci6 burocrlica. Des de l’any 19114 fins ara s’han multiplicat les despeses del capitol 1 per tres, cosa que nosaltres considerem completament injustificada i que si que justifica, per tant, que nosaltres detraiem d’qui cls diners perqub es faci aquest programa.

L’esmena 931, en principi, demanava també qne hi h a e h una coordinació entre una partida que figura en la Direcci6 Ge- neral #Urbanisme i que no figura en els pressupostos de 1’IN- CASOL, que és la localitzaci6 d’indústries preferents dins l’hmbit de les ZUR, per& b6, es va aprovar en aquesta Comis- sió, ahir, una esmena transaccional que va sorgir de l’esmena número 853, del Grup Mixt, i nosaltres estaríem disposats a canviar la denominació d’aquesta esmena nostra per l’esmena que va ser aprovada -aquesta esmena transaccional a q d m’he referit- en el cas, naturalment, que el Grup de la majoria estigués disposat a donar suport a aquesta esmena.

Moltes grhcies, senyor President, senyores i senyors diputats.

El Sr. PRESIDENT: Grhcies. Torn cn contra, senyor Masó? El Sr. MAS6: Sí, senyor President. El nostre Grup enth que

les intervencions en les &rees de rehabilitaci6 integmda no ..., o sigui, la part que correspon fer a I’JNCASOL no ds, precisament, la compra d’habitatge, sin6 que les seves actuacions són per resoldre els problemes de rehabilitaci6 en un altre sentit. De vegades, puntnalment, es compren alguns habitatges; per altra part, 188 milions tampoc, doncs, no 6s la xifra que permetés de resoldre grans problemes. No ens sembla prudent, no ens sembla convenient, perb és que, a mks a més, la reducci6 de les partides que requeriria faria inviable la continu’itat de l’eestmctura administrativa de 1’INCASOL.

I, pel que fa referbcia a la segona esmena, la 93 I, nosaltres entenem que la distribució en aquella esmena d’ahir respecte ii

l’hmbit de la ZUR, va quedar suficientment axregIada, i vota- ran en contra, tamb6, d’aquesta csmena.

2786 DIARI DE SESSIONS / C - N h . 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMTA, FJNANCFS I PRFSSUPOST

El Sr. PRESIDENT: Sí. Queden c h m esmenes, encara, del Grup Socialista: 929 i 930. EI. senyor Oliart,

EI Sr, OLIART: Sí. Senyur President, defensaré per separat aquestes dues esmenes: primes, la 929.

B6, en la 929 xlosaltres demanem l’obcrtura d’una nova partida, <<Programa d’habitatges accessibles als disrninu‘itm, pcr Ia quantitat simbalica de 1.000 pessetes, per@ el qw és necessari aqui és demostrar tarnbe la voluntat política d’endegm un programa d’aquestcs camcterístiques. Existeix uila normativa a iiivcll d’Estat, i tamb@ a nivell de Catalunya que en els habitatges p6blics cal reservar un 2% pcr a aquesta finalitat, que jo s ~ - poso que I’INCASOL, cn totes les scvcs edikacions i constriiccious, ho respecta --no poso cn dubte aixb-, pcrb si que existeix una iieccssitat cl’adcquar l’ofcrtrz a la demanda, Concretament en els centres urbans rn6s densos és on aquesta problcmbtica es veu cí’una manem m6s clara. Per tmt, s’haurien cl’cudegar noves accions per@, per exemple, una d’elles p- dria ser la compra d’habitatges de segona mi i rehabilitar-los pr ii questa finalitatt, i €ornentar tamb6, de cara a la iniciativa privada, en la constrticci6 d’habitatges, doncs, tarnbd tinguds en compte aixb. I, lbgicament, COM qw aquesta adequació necessita unes despeses superiors a Ics nomals, doncs, l’rldministra- ció hauria dc subvencionar --mitjanqant crkdits o mitjanpnt subvencions a fons perdut- aquesta constmcci6 d’habitatges que tinguessin arpes tes caracceristiques.

Per aixh jo els demano la votacid a favar d’aquesta esmena, que Ja dic que és sirnklica, de 1 .O00 pcssctes, p r b que demos- traria la voluntat política del Consell Exccutin i del Grup de la majoria d ’asmnir-ho.

Moltes grhcics, senyor President. El Sr. PRESIDENT: Grhcies, senyor Oliart. El senyor Masó

ha fet arribar a aquesta Mesa Ia voluntat d’agrupar els toms en contra. Per tant, pot ara defensar I’esmena 930, senyor Oliart.

El Sr, OLJAlPT: Grkies, senyor President, Per l’esrnea 930 nosaltres dcmmem, tmb6, i’obertura d’xiiia nova partida en I’INCASOL: rcPrograma de promoció dc sbl urbanitzat: per a la construcció d’habitatges de protemi6 oficial>), per 10.000 milions de pessetes. Nosaltres creiem -i ho hem repetit ja en (li- krents ocasions- que en les circumsthcies actuals totes les actuacions de l’Adrninistraci6 pdblica en matkria d’habitatge i sbl residencial han d’imar a prornoci6 de sbI per a habitatges dc protecció oíicial, siguin d’iniciativa privada o siguin d’iniciativa pública. hixb no estil reflectit en els pressupostos de I’TN- CASOL i, naturalment, aixb ens inquieta.

Pcrh, per altra banda, veiem que en la Dirwci6 Gcneral d’Arquitectura i Habitatge si quc es t6 en compte atliiest programa, pcrb que uila altra vcgiidil, diguem, i per falta de coordina- cid 110 esth reflectit en els pressupostos de I’INCASOL. Creiem que és nccesskrir-t aquesta partida cspecifica; pensem que tots els diners o totes les inversions que es pensen fer en rnati3-h dc sbl estiguin reunides o concentrades en una sola partida, sense especificacib dc la scva destinació, creiem que aixb no és bo, ni per al control quc el Parlament ha de fer dc les actuacions de I’LNCASOL, ni tampoc per a la deguda claredat d’aquestes intervencions i d ’aquestes actuacions.

Moltes grkies, senyor President, senyores i senyors clipu- tats.

El Sr. PW,SIDJ<Nl’: Grhcies, senyor Oliart. Un torn en contra, cl senyor Mas&

E1 Sr. M A S 6 Sí. Senyor President, nosaltres inicialment ha- víem tingut un sobresdt perque m s penshvern que, a m6s a m& d’aquella compartirnentaci6 social que semblava que es volia fer, doncs, en cases per a joves, en cases per a gent gran, tamb6 s’havia de fer uns blocs pes a disminu’its. Aixb ens hauria semblat absolutament ceníraprocluent per a la societat catalana. Pe- rb ara n’ha fet una altra expIicaci6, dikent, I’II.lrrstre Diputat senyor Oliart, i és clar, ajxb ja no respon a un programa d’habitatges, sinó que, en tot cas, es tracta de fer una política perquE els disminuits puguin tenir, doncs, els habitatges en unes concli- cions en qui? puguin viure-hi. Llavors, aixb es desenvolupa a través d’un programa que té d Departament de Benestar Social, i, per tant, nosalíres ens hem de remetre SI aquell, de programa, no pas a aquest, i també voldria fer menci6 que hi ha una gran sensibilitat per aquest terna, fins al punt que ..., ja vosth saben que hi ha un decret del Consell Executiu, un acord que f . s ara s’havia de destinar en les obres fetes en e3 patrimoni propi un mig pcr cent a supressió de barreres arquitectbniques, i que ara, aquest mig per cent s’esth preparant per transformar-10 en un i%: un 1% en obres de tractament del propi patrimoni 6s una xifra molt elevada per destinar-la a supressi6 de barreres arquitectbniques. Aixb vol dir el grau de sensibilitat que hi ha en aquest sentit. Entre aquesta observació, que fa, doncs, que posa de manifest la bona disposició, em sembla, i el programa de Be- nestar Social, entenem que no.,., no cal, no conve acceptar aquesta esmena 929.

Per altra part, l’esmenil930, de passar els 1O.OOO milions de pessetes per a promoció de sbl urbanitzable, aquests 10.000 mi- liom de pessetes es destinen, en aquests moments, a la promo- ci6 de &I, perb seria un contrasentit destinu-10s nom& a habitatges de promocib oficial. Perquk, és clar, si es fa la pro- m d 6 del sbl i llavors no hi ha demanda per fer habitatges de protecció oficial, que s’ha de fer? S’ha de deixar que hi crei- xin ... ? S’ha de deixar per a horta, aquells temenys urbanitzats? És clar, I’Instittut Catal& del S ~ I promou terrenys urbanitzats per facilitar, per agilitar el mercat, per reduir el mercat, per donar entrada -i vosth ho sap molt bé, perque, entre altres, les cooperatives de la UGT i de Comissions Obreres, per exemple, han comprat en llocs molt concrets terrenys.., Bd, i altres que no s6n d’aquests. .., que no estan adherides a organitzacions sindicals. He fet aquestes referhies perqub tenen un pes espmific molt important, i que Ies compren a preu taxat, que 6s el preu que s’ha de fer, i llavors l’lnstitut Catalh del Sbl, moltes vegades, en aquest sentit, doncs, hi perd diners, per dir-ho aixi, no? PerquE el preu taxat, les bases s6n baixes, no?

Doncs, aixi, és una politica d’abarattiment de sbl, 6s uila politica per poder ..., perqub hi hagi sbl ofertable, perquk, si no, resulta que no hi hauria sbl per fer habitatges d’aquests ..., o sigui, qualsevol promoció de 1’Institut Catalh del Sbl, d’aqucsts 10.000 milions mes de pessetes, qui vulgui fer habitatges de protecci6 oficial, el tindsh en el preu taxat. Per tant, no cal fer una inversi6 especifica en promocici d’urbanització, que llavors podria no trob u..., pexqub si la conjuntura del mercat, pel que fos, no hi hagués, no pro- porcionés demanda, aquells terrenys urbanitzats quedessin marts all& o, fins i tot, tal com deia ahir, que arribés a de- saparhixer, per les transformacions que fos, el regim de protecció oficial, i llavors, aquelles promocions urkanisti- ques fetes no servissin ben b6 per a res.

DIARI DE SHSIONS / C - Nh. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMIA, FINANCES I. PRESSUPOST 2787

Per tant, ens sembla que aquesta destinaci6 específica no cal; el que s’ha de fer és invertir, entenem nosaltres, aquests 1O.OOO milions de pessetes en promoció de sbl, que els que vulguin fer habitatge de protecció oficial el puguin adquirir al prrxl taxat, i que aquesta 6s la bona politica que en aquests moments s’ha d’aplicar.

Grhcks, senyor President. El Sr. PRESIDENT: Grhcies. (.L”i. Sr. Oliart demana per

El Sr. OLIART: Senyor President, per ima petita contradic-

El Sr. PRESXDENT: D’acord, d’acord. El Sr. OLIART: Jo he cregut que el senyor Mas6 interpreta-

va que, en el moment que jo defensava els habitatges accessibles d s disminu’its fisics, doncs, que jo parlava que estiguessin concentrats en un lloc determinat, en un ghetto, i jo, indubtabIe- ment, no he defensat aixb, sinó que he defensat que hi hagués una reserva en tots els habitatges que es fessin, perh no que es concentressin en un lloc geogrhfic determinat. Voldria que aixb quedes molt clar, senyor President i senyor Mas6.

El Sr. PRESIDENT: D’acord. Entenc que, de la intervenció del senyor Mas6, ja hi quedava, perb tambk millor que ho hagi refermat el senyor Oliart.

Ara podríem fer una votació, que els propsaria que fos úni- ca, CIC les esmenes que queden d’aquest Departament, que són les que van de la n6tnero 924 fins a la 933. Observin que hi in- corporo les dues de la Comissió de Ports de Catalunya. Si hi ha cap obstacle, una sola votació.

parlar.) S1, senyor Oliart?

ció que he notat en l’actuacid que s*ha fet en la resposta.

Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? 9 a favor, 13 en contra, queden rebutjades les esmenes com-

preses entre el número 924 i el número 933. Amb aixb hem acabat el Departament de Politica Territorial

i Obres Piibliques, i podem entrar en el Departament d’Agricul- tura, Ramaderia i Pesca.

D’acord amb l’adveriimerzt inicial, no es trunscriueiz el debat i la votacib de ies esmenes núms. 934 (G. p . d‘lniciah’va per Catalunya), 935 (G. Socialista), 936 (G. 11. Popular), 937 (C, Mixt) i 938 (A. p . del Centre Demncrcitic i Social), al Departu- ment Q‘Agricultwa, Ramaderia i Pesca.

Ara, a continuaci6, segueixen esnienes al Gabinet del Con- seller. N’hi ha d’hiciativa per Catalunya: 939, 940, 941, 942, 943, 944, 945,946,947, 948, 949 ..., i ens ha fet arribar a la Me- sa la voiuntat, del ponent de la majoria, tl’agrupar les respostes; per tant, deinanaria al senyor Gimeno que pot fer la defensa d’aquest conjunt d’esmenes. Senyor Gimeno, si us plau.

(La I . Sr. Vioe-prcsidentlz suhstitueix 1’J. Sr. President ei1 la direociú del debat.)

El Sr. G m N O : Bé, no tinc cap inconvenient a fer la defensa seguida, i a més procuraré ser suficientment breu com per no cansar excessivament els membres de la Comissi6.

Cornenp per la 939. Creiem que la baixa és a causa que hi ha un increment desproporcionat dels SOUS dels alts chrrecs: 6s un 33% respecte a l’any 89, i llavors proposem que 10 milions deIs que hi ha en aquesta partida siguin destinats a ampliar el control i la millora de 1’6s de productes zoosanitaris i llurs residus, a partir d’una campanya formativa i educativa dels pagesos,

Les següents, de la 940 fins a la 947, hem tret una seric de milions de pessetes de l’increment de sous de funcionaris, i ho fem no perque vulguem rebaixar els sous dels funcionaris, sinó per@ hi ha un 10% d’increment; amb el que rebaixem, queda per sabre dcl 9%, i creiem que, com que no hi ha d’haver, ja que el pressupost d’Agricultura no és expansiu, no hi ha d’haver u11 increment de personal, queden suficientment coberts els iiicrements de sou amb la quantitat que deixem. Part d’aquests diners van destinats -1’esmena 948- a potenciar el funcionament del Consell Assessor. L’rmy 89 hi havia 4 milions, enguany se’n preveuen 3, i pensem que el que cal fer no 15s reduir I’activitat del Consel1 Assessor, sinó potenciar-la, pergir$ el que no creiem és que el Consell s’aanirh, altmisticament, a reunir, a causa que tots els pagesos tenen uns grans beneficis i es poden permetre el fet de no cobrar la intensa activitat que hagin de fer.

En la 941 plantegem ampliar també la partida de millorar la capacitaci6 gerencial de les cooperatives amb un pressupost de 29 milions; l’any passat n’hi havia 12, enguany se n’hi destinen finicament: 10, i creiem que l’hxit de les cooperatives no est2 sols a finanqar o promoure la seva creaci6, sin6 a garantir-ne una bona tasca de gestió. Per tant, ca2 potenciar clarament la formació dels seus gerents i la seva capacitació per al millor kxit de les seves tasques.

En la 942, promovem incrementar de 10 milions de pessetes els ajuts per a la creació de noves cooperatives i associacions agrhies. Entenem que, als pagesos i als mitjans pagesos, l?íni- ca solucili que els queda és aquesta, i aixb no esta reflectit suficientment en les dotacions que es preveuen a les partides 437.01 --que només hi ha 8,2 miliuns- i 772.03 -que és una partida de nova creació, amb set milions i mig-; creiem que tot aixb, 15 milions, no 6s suficient per a aquests ajuts, si volcm arribar a diverses localitats o a diversos indrets.

En la 943, destinem 5 milions de pessetes a ampliar la partí- da de fomentar agrupacions de gestió d’explotacions, i destinem aquests recursos, fonamentalment, a una campanya informativa que prepari els pagesos en la convenikncia i en la utilitat d’agrupar esfoqos per tal de reduir alguns costos fixos que han d’afrontar ells individuahent.

En la 944, destinada als alumnes de cursos complementaris de transformaci6 industriai i artesanal de productes agraris, creiem que la partida actual, d’un fili6 i mig de pessetes, és totalment insuficient, ja que cal promoure clarament aquest aspecte per fomentar el coneixement i el control dels productors dels processos de transformació industrhl dels seus productes i incentivar els mateixos productors a incidir en el camp de la transformaci6 i la comercialitzacid, que, en tot cas, és el que mes s’enduu els guanys del sector agrari.

La 945, fomentar l’aplicació de la comptabilitat a l’empresa agrhia, creiem que és totalment insuficient, la partida d91.Z50.UO0 pessetes que hi ha actualment, i pensem que s’ha de potenciar, aquesta partida.

Igualment la 946,6 milions de pessetes destinats a l’organit- zaci6 de cursets pagesos i capacitació agrbia, tot i que i’any passat hi havia 13 milions i enguany hi ha 24.399,996 pessetes, ens fa pensar que aquesta quantitat tan exacta fins a la pesseta vol dir que hi ha uns cursets molt preparats, molt detallades ja quines s6n les seves finalitats, i, en tot cas, aquests 6 milions serien per ampliar i diversificar, descentralitzar, en definitiva, aquests cursets, perquk puguin arribar a tots els indrets de Catalunya.

2788 DIARI DE SESSIONS / C - N h . 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMiA, FINANCES I PRESSUPOST

La 947 aniria destinada a tornar a recuperar una tradici6 j a vella, que és Ics publicacions, fonamentalment, del Servei d’Extensi6 Agriria, que en aquest servei han desaparegut completament --per aixb posem (cnova partida>>. Creiem que des- centralitzem diners del Gabinet del Conseller i Secretaria General i, aquestes partides que reduim de publicacions, al servei 01, pensem que alguiaes s’hau de destinar al Servei aquest, fonamentalment, al SEA, i transfomw aquest servei actualment burocrhtic que té el Servei d’Extensi6 Agrhcia,

Hem dit que voliem defensar conjuntament totes les del O1 *.. RB, fins ara parlivern de rcducck5 de la partida de fimionaiis, de retribucions bhsiques; en la 948 i 949, proposem reduir la partida de productivitat, ja quc tampoc no entenem que sigui aquesta la manera de finanpr els serveis laborals dels funcionaris, i veiem completament inapropiat I’jncrernent que ha tingut ayucsta partida: l’any passat eren 17,7 milions i enguany s’ha incrcmentat d’un 377%. No sé si és que volem promoure molt la productivitat dels nostres funcionaris del Department; de tota manera, creiem que no 6s per aquesta via. Per tant, en X’esmena 948, pe~isem que cal destinar m6s diners a forncntíu la, integraci6 dels joves íd cooperativismc; per aixb proposem en aquesta partida obcrta, de 1.000 pessetes, i suposant que q u i vindran d p n s fons externs, perb que cal posar-lli una aportaci6 grhpia del Departament, dc: 1 O milions de pessetes. I, en la 949, tambk hem trobat que hi ha unit p M u a de dotació per a la partida dc protecclci de la flora i seguiment de la pluja Bcida, tat i que despxks esth en concepte d’inversions, pcri, em sembla contraproduent, aquesta partida que sols planteja inventari d’ar- brcs rrionumentals i d’oceils jnsectivors ..., perb o E reduiin o canviem la partida o bé destinem una partida suficient a aixb, a la protecció dc la flora i seguiment de la phja Bcida, i per aixb proposem iiicrernentar estos 6 milions de pessetes.

En la 51 i la 52, que també seria reduir la partida de les retribucions, cn aquest cas en concepte de gratificacions per serveis extraordinaris ... Si l’augment en productivitat creiem qrre era injustificat, nqucsta és que ens sembla una barbaritat: l’my passat hi havia 9 milions de pessetes i cnguany, en gratif-icaeions i serveis extraordinaris, 110 ho entenem -en tot cas, se’ns hiltirh d’cxplicar molt M-, per qu& hi ha aquest increment tan brutal del 51 1 o/n de fa partida de gratificacions i serveis extraordinaris. Creicm que no es operatiu i, d’aquests diners, proposem clesti- nar-ne 10 milions per ii indemnitzacions per danys i perjudicis i dcspeses de les inversions a les hrees d’influhncia dels espais naturals, ja que les actuals indemnitzacions previstes -1 1 milions, aproximadament- que hi ha s6n clxramerit irrsuficients per als propietaris ..., i 30 milions m k s , que serien subvencions a corporacions locals per afavorir Ics comunitats nrrrtls en Arces naturds protegides, 6s a dir, transferir diners alls ajjuntarnents de les hees aquestes perquE ells puguin fer algunes actuacions per afavorir les seves cornunitats nirals, quc tencn amplis dkficits en qu;mtitat d’ecjuiparnents i infrastructures.

No se si cm queda ... Dc la 10.01, encarti me’n queden, nol Si. TA 955 15s rebaimr -com he dit abans- la partida de prem- sii, revistes, llibres i altres pub1ic;icions clc la Secretaria Gcnc- ral, 20 milions, i que siguin dcstinats als sindicats pagesos per al foment cle prestacions, seweis i execucih de programes mit- janptit concert amb el Departament d’Agricultura. Creiem que no 6s prou, aquest increment sofert de l’any passat fins a enguany, sin6 que cal creure més en el paper dels sindicats, cal te-

nir els sindicats COM uns coklaboradors, i per aixb se’ls ha de dona majors facilitats de cara a tots aquells serveis i activitats que puguin realitzar, i per aixb proposem aquests 20 milions.

La 958, reduym, dels 29 milions de pessetes que hi ha, fa partida de formaci6 i promoció, considerable partida per at Ga- binet del Conseller i Secretaria Generai; crciern que esta forma- ci6 i promoció hatlria d’estar, en tot cas, distribu’icla m i l h il les respectives direccions generals, que estigués centralitzada, i proposem est canvi dels 20 milions de pessetes a les entitats territorials -fonamentalment, control de les corporacions locals-, per a la promoci6 d’activitats agrhies,

La 963, esta seria, junt amb Ics següents, una reducci6 dels diners destinats a camins; 963, 364,965, 66 i GT, s6n tot reduc- ci6 -i fins i tot la 68- de diners de camins. Hem dit que no és política a g r i a fer camins, sinó que és politica del Departament de Política Territorial, i llavors e1 que fem 6s usos alternatius: un, el de l’esmcna 963, promoure regadius privats i foment de l’cestalvi d’aigua per a 1’6s de reg 4 s a dir, ampliació dels sistemes d’estalvi d’aigtia, ja sigui fomentant Ea reduccid del consum o incrementant la superfície regable amb sistemes que consumeixin menys aigua-; a aixb, destinar-hi 100 miIions de pessetes. A les installacions agrhies d’lis comú -esmena 964- destinem 60 milions de pessetes, per tal de fomentar la collaboració entre els pagesos, promovent les installacions i i ’adrninistraci6 d’activitats de carhcter conjunt,

En la 965, en la particla de millora d’infrastmctures rurals a chrec de les corporacions locals, preferim que siguin els ajuntaments els que diguin que 6s el que es pot fer a les seves xones rurals, que no destinar d’aquesta manera obres des del Departa- ment per a camins.

LA 966, també una partida per it corporacions locals, i es destincn 50 milions d’aquesta partida SL benestar social i desen- vdupament comunitari en 7anes d’ordenaci6 cl’explotacions i en zones de concentració parcellhia destinades a incrementar i a miliorar la qualitat de vida dels pagesos.

En la 967, també 100 milions de pessetes per tal d’aprofitar les aigües subtcnhies i residuals depurades per a reg --crec que ho diu prou l’enunciat de la partida.

I, finalment, cls cittims 100 milions d’aquests camins, destinats a la compra de finques per a l’augment del patrimoni p6- blic forestal. L’6nica actuaci6 que es planteja el Departament és comprar o fer m6s inversions en adquisició de finques ais Ai- guamolls de 1’Empordh; creiem que hi ha altres zones en qui: es podrien comprar finques i intentar algunes actuacions de protec& de la natura, a part aquesta dels Aiguamolls, que no criti- quem, perd que si qiie ens sembla exclusiu i inapropiat, nom& destinar-ho alla dalt.

Crec que amb aixb he acabat totes les esmenes del servei 01, La Sra. VICE-PWSIDE‘N?*.A: Molt E, moltes @cies, sen-

yor Crimem Realment, voste ha afegit Ia resta d’esmenes corresponents al Gabinet del Conseller, que no havia mencionat inicialment; per tant, per a aclariment de tots els diputats, c d dir que han estat defeensades totes les esmcnes presentades a aquest Gabinet per hiciativa per Catalunya. En tot cas, pregun- tariem al senyor Graells si és que vol fer ara el torn de rhplica, o esperar que, hi hagi les altres intervencions dels altres grups.

El Sr. GRAELLS: No, sí, senyor President, podria fer la rkplica ara, si m’ho permet.

DIARI DE SFSSIONS / C - Nrirn, 140 / 27 d’abrii de 1990 / COM. D’ECONOMIA, FINANCFS I PRESSUPOST 2789

La Sra. VICE-PRESIDENTA: Bé, doncs, té la paraula, senyor Graells.

EE Sr. GRAELLS: Bé, respccte a l’esmena 939, l’increment dels salaris dels alts c b ~ m s 6s a causa de l’acord del Consell Executiu, i aquest increment és el mateix per als alts c h e c s del Departament d’Agricultura que per a tots els altres departaments de la Generalitat.

Amb aquesta emena demana una alta de 10 milions de pessetes per a cormol i millora de productes zoosanitaris i residus. Nosaltres, qui , esmercem una partida d’ 1.200.000 pessetes, que amb aquesta partida es pretén, tan sols, tenir un banc de principis actius, de productes fitosmitaris, que no es troben en ef mercat mundial, i que s’han d’obtenir amb purificacions de formulacions comercials per poder ser utilitzades com a patrons per a ciifercntes anUisis que es puguin fer al Laboratori Agrari del DARP, a Cabrils. D’altra banda, tmrM vufl dir que, per condicionar i per fer aquesta tasca, 31 Laboratori de Cabrils hi ha prevista una partida de 5 milions de pessetes, i que, bd, les anhlisis aquestes, les despeses, en fi, més importants, serien les de personal, que evidentment no s6n amb c h e c it aquesta partida.

Respecte a l’esmena 94.0, que proposa una alta de 4 milions de pessetes als consells assessors, bé, els consells assessors del. Departament d’ Agricultura, d’un dels quals sdc vice-president, del Consell d’Agricultura, Ramaderia i Boscos, doncs, té una experhcia d’uns quants anys i, aleshores, es preveu, amb l’experihncia que hi ha, les despeses que es generen: és una partida oberta i segur que els tres milions que es pressuposten seran suficients.

Respecte a l*esmena 941, <<Ajuts a la millora i la capacitaci6 gerencial de cooperatives>>, bC, ztquf, en una linia oberta, una U- nia que concretament 6s et Decret: 49Jl987, que preveu ajuts per als gerents i els directors de nova creaci6 de les cmperati- ves -ajuts que representen subvencions de 800.000 pessetes el. primer any, 600,000 pessetes el segon any, 400.000 pessetes el tercer any-, i desprh, també, es preveuen ajuts per a especia- listes i quadres mitjans -i aquests ajuts són de 400.00 pessetes l’any, el primer <any, 300.000 pessetes el segon any i 200,000 pessetes el tercer any-, nosdtres creiem que, aquesta partida, el que el Diputat demana l’alta esth suficientment ben cobert,

Respecte a I’esmena 942, <<Ajuts de creacid de noves cooperatives i associacionisme agrari>>, bé, es preveu amb carrec a la partida 487.01, ajuts a creaci6 de cooperatives i associacionisme agrari, subvencions del 50% per a totes aquelles despeses necesshries per a Ia creació i la construcció de noves cooperatives fins a un m k i m d’un miIi6 i mig de pessetes per sollicitud.

Respecte a construccions, millores i installacions que es poden fer rl les cooperatives, aIeshores, rnitjanpnt el Reglament 355177, es poden aconseguir subvencions per a millora d’estructura d’un 30 i un 35%. És a dir, nosaltres creiem que, en aquest aspecte, doncs, Ia partida de quE disposa el Departament, més Ia partida que ens ve de la Comunitat Econbmica Europea, és suficient,

<<Foment d’agrupacions de gestid d’explotacionw. Bé, aquesta també 6s una altra partida oberta, que t6 en compte el RegIament 797, i que desplega el Reial Decret-llei 1908. Són ajudes destinades a subvencionar els costos de gestió de les agrupacions durant els primers cinc anys; s6n les característi-

ques de l’agrupacid, dependrh del nombre de socis, del nombre de joves que s’hi incorpor in..., segons l’activitat agrhria o forestal, i les subvencions que es preveuen són del 50 i fins d’un TO%, fixant un m h i m de 1.500 ECU. Nosaltres creiem que tampoc fa faha l’augment que proposa el Diputat,

Respecte a ajuts a alumnes de cursos complementaris de transforrnacid industrial i artesanal de productes agraris --estic parlant de l’esmena n6rnero 944-, aquesta és una expriEncia nova del Departament, que es durh a teme en el Servei de Ca- pacita& Agrhria de Tremp, i que consisteix en un curs sobre la trmsfomaci6 artesanal i industrial de productes agraris; 6s un mili6 i mig de pessetes el que es preveu per al pressupost, i 6s nomes per als ajuts als alumnes que assistiran a aquest curset, i que 6s una experihncia nova. Evidentment, els professors es pa- guen amb c h m at capittol I i al capitol H.

Respecte a l’esmena 945, foment de l’ampliaci6 de la comptabilitat agrhia, que demana un increment de 10 milions de pessetes, be, aquesta és una partida que ..., en realitat són dues partides que s’momenen igual: una que és a c h e c del Departa- ment d’Agricultura, i una altra que esta oberta amb 1.000 pessetes, que és amb chrrec, doncs, at Reial Decret 808, Toies les empreses agraries que es comprometen a dur a teme comptabilitat gaudiran, els primers quatre anys, d’una subvenci6 de 700 a 1,050 ECU, la qual cosa significa 90 a 15O.OOO pessetes, igual corn Xa resta de pasos de la Comunitat Econbmica Europea. I cal tenir present, també, que les visites i les reunions les fan els mateixos Ehxics del Departament, motiu pel qual la inversió de1 DA” estimem que 6s suficient per tirar aquesta tasca endavant.

Respecte a l’esmena 946, organitzaci6 cursets pagesos capa- citaci6 agr&ria..a9 M, els cursets que es duen a terme amb els tknics de2 Servei d’Extensi6 Agrbria, de capacitaci6, no generen despeses; un dels objectius és el d’nbtenir la quaijficaci6 empresarial per acollir-se al reglament 797 ... A més a més, en aquesta linia i amb aquest objectiu s’han de sumar les partides 985.02, ajuts a I’assisthcia a centres de capacitacib agrhria, i cursets breus, dotats amb 14 milions de pessetes; la partida 485.03, ajuts als alumnes de cursos complernentuis de capaci- tació agriria per a membres cl’empreses agrhries, dotada amb 12 milions i mig de pessetes; la pardcla 485.5 1, ajuts d’assis th cia a cursos, partida oberta amb una partida de 1.000 pessetes, que 6s a c k e c del Reglament 797, per a joves en edat superior a Ia corresponent a l’escolaritat obligathria, igual a la que estableix el Ministeri d’Educaci6 i Ciencia en les convocathries del rkgim general d’ajut a {’estudi. Nosaltres creiem que aquesta partida t amb6 esth suficientment coberta.

Després, en l’esmena 947, <<Nova partida de publicacions>), demana una alta, aquí, de 5 milions de pessetes ..., bé, q u i hi ha una confusi6, hi ha una confusió que és lbgica fins a cert punt, i 6s que totes les despeses que genera per publicaci6 el servei 03, Direcci6 General de Promoci6 i Desenvolupament, estan incloses la partida 320.02, de Secretaria General. Aleshores, premsa, revistes, llibres i altres publicacions, que és de 35 milions. Aquesta partida contempla una quantitat de 7.175.000 pessetes, que ds scnsibIernent superior als 5 milions que proposa d’augrnent el Diputat, i és per als triptics de divulgació de les escoles de capacitació agriria, que és allb per quE s’interessava, i despres, també, pels cent quime quaderns i vint-i-set fulls de divulgaci6 de crrltius del Servei d’Extensi6 Agrbia, entre els

2790 DIARI DE SFSSJONS / C - Ndm. 140 / 27 d’abril de 1390 / COM. D’ECONOMIA, F ” C E S I PRESSUPOST

quals podem anomenar, doncs: i’horta, la flor, la fruita doltp, fruits secs, cereals, vinya, oiivera, regs, adobs, cl vacum, el por- qui, l’ovi, suros, cítrics; en fi, la partida aquesta 6s tinguda en cornptc, no en el servei 03, perb si en el servei 04.

Respecte a l’esmena 948, @oment de la ititegracib de joves al cooperativisme)>, be, aquesta és una partida, també, oberta, de 1.000 pessetes, que es financa amb pressupostos del Ministe- ri d’Agriculhrra i que, per a aquests joves agricultors que s’iu- corporen a1 cooperativisme, es tenen en compte subvencions d’un 50 a un JO%, fins a un iimit de 500.000 pessctes per agricultor jove que s’hi Incorpori. Ens sembla que es una tasca important i un ajut important.

Respecte ii l’esmena 349, <<Protecciri de la flora i seguiment de la pluja hcida>>, té rad el senyor Diputat quan diu que, en aqucsta partida, solament hi consten dos apartats: un 6s inventari d’arbres d’jnterks monumental -7 10.000 pessetes- i protec& d’crcells jnsectivors, 1.200.000 pessetes, i aleshores úius: <<Be, per qu& es diu 1;i pluja acida, si no es té en compte a. cap pressupost?>>. Aquí s’ha de dir qnc, respecte a aixb, al seguiment cle la phija itcida, des que s’ha creat el Centre dc Recerca k d b g i c a i d’Aplicacions Forestals, el CREA, que és el consorci entrr: I ’TRTA, el Departament de Política Territorial i la Uni- versitat Autbnoma, i que el DARP hi participa a travks dc I’IRTA, amb 15 milionis de pessetes, 6s aquest el centre que duu a terme els estudis de seguiment d’aqucstn pluja k i d a i per aixb no es té en compte en aquesta partida.

Rcspccte a l’csmena 95 1, <Gratikacims i serveis extraordinaris?), que demanava una baixa de 10 milions de pessetes, el Diputat, s’ha dc dir que aquesta patida és necesshia -jo diria que quasi imprescindible-, per a les campmycs de prevenció i d’extincjb d’incendis que es fan --incendis forestals, em refereixo, evidentment-, i de la lluita contra els focus de pesta quina; recordi els controls aquells que vam haver de posar per controlar l’entracla d’cquhs, doncs, a tota la perreria de Cata-

Respecte a l’alta, &dernnitmcions per danys i perjudicis, i despeses de les inversions>>, bé, aquest serh en fimció dels nials que es facin, doncs, les despeses que s’hauran de generar, no? I, aleshores, ens sembla que amb aquesta partida esth suficientment ben cobert; a mks, s’incrernenta un IQ%.

Respecte a l’esmcna 952, &abvencions per afavorir les comunitats rurals en hees naturals protegides)), bé, aquesta és ~ i n a partida que s’incrcmenta d’un 31,3%, s’incrcmcnta, respecte a I’any passat. I respccte a l’any 87, s’incrementa d’un 154,8%. Bs a dir, I’esforq que esmeqa ei Departament d’Agricultrrra en aquest sentit, és important. De tota manera, estic d’acord que les limitacions d’6s que pot representar per als afectats, siguin ramaders, pagesos forestals, quan cs protcgcix una hrca natural, s’ha d’indemnitzar com cal, i s’ha de ser gener& en aquest sentit.

E, respecte a X’esmem 955, que és sobre efs sindicats pagesos ..., be, aquesta ..., aquesta 6s histbricn. Aquesta és l’esrnena de sempre, que cs demanen mks diners per als sindicats pagesos, I la contesta, evidentment, Es la de sempre: aquest any s’incrementa aquesta partida d’un 11%. Bé, són 31 milians de pessetes. L’any passat eren 28 milions cle pessetes, perd és que I*my 88, fa dos anys, eren 22 milions clc pessetes; s’ha incrementat d’un 41% en dos anys, 31 inilioris de pcssctcs, jo entenc que és una quantitat important, prh , de tota manera, els sindi-

lunya.

cats pagesos no salament se’ls potencia donant-10s una subven- ci6; els sindicats pagesos se’ls potencia asseient-los a les taules sectorials i asseient-los a les taules de concertació agrhria, i que cls pagesos i els sindicats diguin el que pensen de la política que ha de seguir el Deparkament d’Agricultura, sigui política scctorkd9 a travks de les taules sectorials, o sigui política de tipus més general, a traves de les taules de concertació.

Respecte a l’esmena 958, que aleshores el que proposa és que 20 milions de pessetes passin a entitats territorials per a la prom~ció d’activitat s agrbries ... , nosalires creiem que aixb no pot ser de cap manera, perquh els 20 milions de pessetes és per a una tasca important, com és la de forma& del personal tknic dcl Departament d’Agricultura, A més, Ia quantitat aquesta va dirigida a subvencionar petites fires ramaderes de carhctcr tradicional, que són importants, perb que, per l’experikncia d’aqwsts altres anys, amb el que es pressuposta, 6,5 milions de pessetes, es creu que ser& suficient.

S’ha deixat l’esmena 963, que és de <<€%omoci6 dels regadius privats i foment de l’estalvi ... >> No, perdó, pcrd6. A l’esmena 963, vostk demana la baixa de la partida, una baixa de 100 milions de pessetes a la partida <<Obres en miics d’ordenacid cl’explotacions i altres zones d’actuació,). Sí que és cert que tota aquesta partida va dirigida a la construcció de camins murals, perb és que 6s imprescindible, fer aquests camins. És imprescindible. Es pot discutir si els canins rurals que s6n propietat dels municipis 6s una cosa que hauria d’assumir Polftica Terri- torial. u que hauria d’assumir la Diputaci6, perb que 6s una tasca imprescindible per tirar endavant, evident.

Respecte a l’alta que demana, &omoci6 dels regadius pi- vats i foment de l’estalvi d’aigua per a Ú s de r e p , M, nosdtres, aquí, l’any passat teníem una partida de 88,8 milions de pessetes, i ara baixa a 14,l milions de pessetes, Aixb és a causa, que baixi a aquests 14 milions de pessetes són per pagar, shple- ment, anualitats anteriors, perque a partir d’ara totes les millores que es vulguin €er en materia de regadius privats es podran finanFar a través del Reglament 797, i aleshores, com se sap, les millores que es vulguin fes, les subvencions que es donen 6s un 30% corn R mínim, si esth en 7mna de muntanya o en zona desafavorida, un 40%, si és jove agricultor, doncs, que esth en aquesta zona, fins a un 50%, i creiem qiie est& suficientment coberta, aquesta tasca.

Respecte a l’esmena 964, c<lnstal.lacions agrhries d’6s comí en zones d’ordenaci6 d’explotacionm,.. Bé, aqui tainbd 6s una d’aquelles partides que es demanda ... Les comarques d’ordena- ci6 d’explotacions, són els mateixos interessats els qui han de presentar al Departament d’Agricultura o a la Diputació, si ells volen fcr una obra cornplementitria, en la qual se’ls d6na un 40% de subvenci6, i l’altre 60% l’han de pagar ells, ni que sigui a 20 anys i amb el 40% d’interks, Perb aixb clependrh de les soI~Iicituds que hi hagi, i 6s en funci6 de les soklicituds que es preveuen, que s’han previst aquests pressupostos.

Respecte a l’esmena 965, a <<Corporacions locals per a la millora d’itifrastructures ruralw, aquesta dotada amb 47 milions de pessetes demana un increment de 50 milions. B6, aquesta partitla. en realitat, 6s per subvencionar petites obres que presenten al Departamcnt petits municipis rurals, que se subven- cionen amb X00,900.000 pessetes ... fis una partida que algunes vegades, ñns i tot aquest Diputat es pregunta si 6s una partida que hauria de tenir el Departament d’Agricultura, aixb, perquE

DIARI DE SESSIONS / C - Num. 140 J 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMIA, FINANCES I PRESSUPOST 2791

més aviat és propi de pla d’obres i serveis, perb, err tot cas, sempre els serveis en aquests municipis, ja que es complemen- ten amb nn ajut que moltes vegades, grhcies a aquest, es poden realitzar aquestes obres,

L’altra esmena, 966, també demana una alta per al mateix que es fa, pcrb en aquest cas s6n els municipis que estan inclosos dintre de zones d’ordenaci6 d’explotacions. I en aquest cas, be, doncs, ja era una experihcia aquí, i ja ells mateixos, els municipis, amb els plans que tenen, i durant el temps que dura l’actuaci6 especial, doncs, deshores, presenten ells la sollicitud i, mes o menys, es cobreixen totes les sollicituds guc w presenten.

A I’esmena 967, aprofitament d’aigües subterrhnies i residuals depurades per a reg.., bé, aqui hi ha un increment important. Aqwi hi ha un increment important, qu i ; respecte a I’aay passat hi ha un increment del 2396, all[ on proposa l’alta, i respecte a l’any 88, hi ha UII increment del 7,5%. Ah, nosaltres creiem que, amb aquest pressupost, quelcom es farh de positiu en aprofitament d’aigües subterrhnies i residiiaIs depurades per a reg.

L’esmena 968, compra de finques per a l’aaligment de patrimoni pliblic forestal, home, vostk diu: <<es que, 6s clar, la partida va per adquirir finques als Aiguamolls de 1Tmpordhn --doncs, be, bB- , ai va per adquirir finques a Can Tinent, a les Nbries de B e r g u d b -doncs, b&-, <(i, aleshores, no va per adquirir aquelles altres finques>>. Bé, per& aquí, el que s’ha d’analitzar és que aquest pressupost incrementa un 1890% respecte a l’any passat, un 190%: 6s a dir, l’any passat eren 100 milions de pessetes i ara el que s’hi destina són 289,9. Perb, ckspr6s, lzi ha una altra cosa, i 6s que en aquest moment no hi ha cap negociació en trhmit: no seria lbgic augmentar la partida perqu& tampoc ho podríem complir; una negociació d’una posada en venda d’una fmca no es fa en quatre dies.

Respecte a I’esrnena 972, que demana un augment per il control i racionalitzaci6 de 1’6s de pinsos i farratge (remor & veus) , . . .

(L’l. Sr. President es reineupom al seu lloc.) El Sr, PRJ3II)ENT: Perdó, senyor Diputat,.. El Sr. GRAELLS: Aquesta era,.. El Sr, PRESIZ)ENT: Senyor Diputat, senyor Diputat.,. El Sr. GRAELLS: 136, doncs, sembla que he contestat totes

Ics esmenes, Moltes grhcies, senyor President. EE Sr. PrcESIDENT: Grhcks, senyor Graells. Ara correspon

de debatre I’esmena 950, que 6s del Grup Socialista. El Diputat seny or Rom a.

El Sr. ROMA: Grgcies, senyor President. Molt breument. Aquesta esmena 6s una repetici6 ja de l’my passat. Nosal-

tres creiem que les agrupacions de defensa forestal van demostrar la seva efectivitat, tant en la prevenci6 com en la 1luit;i contra incendis, i ei progressiu increment que veiem que cada any es va produint, donant-se d’alta noves ADF -que, evidentment, de vegades abasten un sol municipi, perb que en altres ocasions, doncs, és la suma de dos, tres o mks municipis-, aixb fa que cada any s’hagi d’incrementar de manera substancial la partida destinada a aquestes agrupacions de defensa forestal; a més a més, el progressiu envelliment, tamb6, del rnatcrial mci bil de quk disposen aquestes ADF, creiem que fa indispcnsablc augmentar de 60 milions la partida pressupostiria, perque tam- bé hem comprovat que, tat i l’incrcment que es va fer l’aaliy passat, unes 350.000 pessetes per tnunicipi 6s clarament iiisuficiciit

per al manteniment d’una agrupaci6 de defensa forestal. fis per aixb que proposem aquest augment de 60 milions de la partida que est& prevista en el Pressupost.

Grhcies, senyor Resident, senyores i senyors diputats. El Sr. PRESIIXNT: Grhcies. Per a un tom en contra, el Ili-

p t a t senyor Graells. EI Sr. GRAELLS: Si, senyor President. Respecte a l’alta que

demana el Diputat del PSC, ({Foment d’agrupacioms de defensa forestal>>, nosaltres hem de dir que aquesta partida, respecte a l’any passat, s’incrementa d’un 35,796; és unit quantitat important, és una quantitat important. I Iambe hem de tenir en cornpte l’exit que han tingut les agrupacions de defensa forestal durant aquests tres anys: vull dir amb aixb que Ia tasca que han fet ha estat rncritbria, i ]’han fet amb els pressupostos que s’havien assignat. Evidentment, si nosaltres 110 incrementem d’un 3S,7%, és d’esperar que encara la tasca que faran les agrupacions cle defensa forestal ser& millor.

Perb jo tmbi voldria dir una COSR, i és que ia superfície total forestal que hi ha a Catalunya és d’1.140.000 hwtjrms, i la cobertura que hi ha de les ADF 6s de 852.000; és a dir, hi ha una cobertura del 75%. hs importantissima, la tasca que estan fent aquestes agrupacions. I tambd passa que aixb comporta que poques, poques agrupacions de defensa forestal es poden crear, ja, i es contempla per (zixb, tan sols, 14 miiions i mig dintre d’aquesta partida, per a les noves agrupacions que puguin sorgir, Nosalíres creiem que, amb I’experihcia que hi ha hagut aquests anys, amb aquesta partida ser& suficient.

Moltes grhcies, senyar President. El Sr. PRESDENT: Grhcies. Una esmena, ara, dcl CDS,

953 i successives: acaba de mamar; per tant, es dóna per dcfcn- sada, la 953.

954, del Gnip Socialista: el senyor Aleu. El Sr. ALEU: Grhcies, senyor President. Ja 6s una repetici6

d’una esmena d’altres anys, que també pot esdevenir una esmena clhssica, que 6s la defensa de la creaci6 d’un banc de terres. Llavors, no 6s tant la partida, sin6 l’esperit quc representa aquesta esmena. El que passa és que l’any passat varn quedar sorpresos perquk el portaveu de Convergkncia ens va anunciar que durant l’any 1989 es presentaria una iniciativa legislativa ..., que potser no es diria <<banc de terres), per6 que enfocaria aquest problema. Nosaltres vam estar molt contents que fos ai- xí, vam oferir la nostra col-labració, perb, iElusos de nosaltres!, ens trobem, un any en acabat, defensant la mateixa esmena, i no sé quina resposta tindrem, per6 en qualsevol cas l’esperit continua esscnt el mateix: pensem que aquesta 6s una qüesti6 que s’ha de regdar i que, certament, ha de tenir dotaci6 pressups- thria, Amb un <<COM que,>, qiie 6s que, des que ha sortit l’orche que regula el decret de pejubilació agrhria, els bancs de terres de les comunitats autbnomes poden jugar un paper irnportantís- sim i , pcr tant, CEC que seria eI moment d’cncetar la qiiestió i quc cl tema es pusés damunt clc la taula. 1 pcr aixb, nosaltres, per fer-ho possible, hi posem una partida prcssuposthria.

Moltes gricics, senyor Prcsident. El Sr. PRESIDENT: Grhcies, senyor Diputat. Senyor

Gc ael ls ? El Sr. GRAELLS: Sí. Senyor hesicient, cstaria d’acord amb

tot el (pe ha dit el senyor IXputat, i a mks és cert, que l’any passatt, aquí, nosaltres vani dir que aquest era un projecte que estava estudimt el Consell Assessor, i quc evidentmcnt, nosal-

2792 DMRI DE SESSIONS / C - N i h . 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMLA, FTNANCES I PRFSSUPOST I

tres volciriem fer quelcom per mirar de millorar la base territorial de les explotacions agrhrics. Aquest és un tema difícil, en d sentit de trobar les accions i les mesurcs rn6s escaients -ep1 sistema frances, com sap, lla estat tiii fracis, per la maiica de trans- parbcia en wsignar les terres--, perb, de tota. manera, nosaltrcs estem en la linia de cercar alguna soIuci6 respecte ii

aquest tcrna, que es pugui concretar en una proposta aqui, en el Parlament, i corn li vam dir l’atiy passat, riosaltres volclriern que aquesta proposta, aquest projecte que presentéssim, fos rrn projecte consensuat amb vostks i amb tots els altrcs gnips parlamentaris. Dc tota manera, corn ha dit el Diputat, és una esmena sirnbblica, perqik, com que 110 hi ha suport legal, tampoc: es p- dria acceptar. Per tot aixb, hi votarem en contni.

Mol tes grk ics. EI Sr. PRESIDENT: Gricies. Esmena 956, del Centre De-

tnocrhtic i Social, per defensatla. Esmena 959, del Grup Socia- lista: el senyor Roma.

El Sr. ROMA: Griicies, senyor President. Senyores i senyors diputats ... Hé, en tot cas, sollicitaria a g n p r les csrncnes YS7, 979,988 i 1002.

Hé, grhcies, senyor Prcsldent. Senyores i senyors diputats, de fet fa referkncia, i és continuaci6, ja, d’unit altra esmcna que havia prcsentat l’any passat pel mateix conccptc, que és el foment del ttirisme rural cn les comarques de muntanya, en quR.,, i sobretot aquelles que pateixen -i totes elles ho pateixen- m a regcssió dcmogriifica, i, per una altra barda, també problenies fins i tot de pbrdua dc llocs clc treball com i1 conseqikncia dc la crisi de diferents sectors, com pot ser el de la mineria del carbli, o del tkxtil, en el cas del Berguedii, pcrb t m b k per altres tcmcs CII altres comarques dc Catalutiyii. El turisme és un dels sectors que cal potenciar i quc en altres priisos europcus ha tingut un fort increment, especiallilent aqiicll que cs diu <<turisme verd>> o turisme rural, que pot scr ei lfoc on els pagesos puguin trobar una altra via cle finanqment d’ increment dels scus recursos, urcglant les seves cases de paghs i destinant-les en part ;i x o - llir turisme, o t;.unE altres experikncics de turisme niral que tots coneixem, com 6s cl foment d’esports dc inuntanya, de ..., cn fi, d’acampades i tal, cn aquestes comarques clc rcgressi6 de- mogF t l f‘ Ica.

Bs pcr aixb que considerem que la partida i la siima cle pnrti- des amb Ics quals arribem il una quantitat de 28 milions és j a utla quantitat clarament insuficient pel que hauria de ser una politica decidida d’ajut a aquest turisme, que en altres pai’sos s’ha convertit en una font molt irnpodant de recursos per a totes les comarques de muiiianya. 6s per aixb, doiics;, quc demanem cl vot favorable de tots els grups pcr veure com, cuni il mínim, que existeixi 1 1 1 u partida dc 28 milioiis per a. aquest fomcrit de turisme niral.

Grhcies, senyor Presitlent, seriyoms i senyors diputats. El Sr. PRES1 DENT: Grhcies, senyor Ilipitnt. El senyor

GraeIis, pcr fer un torn en contra d’aquestes csIncncs. 1!1 Sr. GRAELCS: Si, senyor President. Jo ..., cl nostre Gnip

esti coinplctanient d’acord amb el (pe ha dit 1’11.lustre Diputat, hi esth completament d’ncord, i 6s evident que aquest és IIII tcrna irnportmtíssim, i 6s evident, també, quc en els Pressupostos de la Gcner;alitat hi 1121 UIM partida de 16.000 milions de pessetes que s’esperen tie la CEE i del MAPA --ho he repetit abans-, i ayucsta pmida coiitetiipia ajuts per al turisme niral ---en principi, sense cap lirniiaci6. I per a quk, els ajuts? Qui cn

s6n els beneficiaris? Els agricultors, a títol principal, cn zones dc muntanya o desfwarides. Completament d’acord, completament d*acord, perqui: ells han de ser els beneficiaris. Finali- tats? Per a adequaci6 d’cdificis per II acollir turistes; adequació cl’espais d’acampada i instaliacions elhtriques, sanitAries, et&- tcra, per a acollir turistes; installacions per a la venda de productes ~r als turistes. Bé, doncs, aixb t6 una subvenci6 del 40%: noinQ cal psentar la sollicittic~! Aixb esth completment cobit, ja, pel Reglament 797 i el lpcial Decret 808, que el desplega.

Per tot aixb, nosaltres votarem en contra. Moltes gricies. El Sr. PRESIDENT: Grhcies. Esmena segiient, la 959, del

Gnip del CDS: senyor Latorre. El Sr. LATORRt3: Sí, grhcies, senyor Prcsident. Per defensar

conjuntament, a més d’aquesta esmena nou-cents ... cinquanta- sis, ha dit, o cinquanta-nou?

El Sr. PRESIDENT: 959. El Sr. LATORRE: Doncs, b6, dcfcnsar canjuntamcnt la 959,

961, 973, 974, 975, 978, 980,981, 987, 993, 995,996, 1003 i 3004, en Ia mateixa linia que ja hem apuntat en altres departaments, tl’intentar --i no aconseguir, naturaiment- la rebaixa de partides de despesa corrent, de gratificacions, de publicitat i propaganda, d’estudis i trelidls thcnics, de subministrament de bens i serveis, d’adquisició de materials per al Dia dc l’Arbre, i concentrar en aquest apartat, en aquest Departament, totes les altes --o intentar concentrar-les, naturalment- a les comunitats de regants per ai foment dels regs comunitaris.

Grhcies, senyor President. El Sr. PRESIDENT: Grhcies. Cal fer un torn en contra, sen-

yar Graells? El Sr. GFWFLLS: Senyor President ..., em sembla que, en fi,

pel que s’ha escoltat en la defensa, doncs, no cal posicionament en contra, perque en realitat no ha donat cap argument per quin 6s GI motiu de l’dta, i per quk, quins objwtius hi ha; de tota manera, 6s evident que hi votarem en contra.

Moltes grhcics, senyor President. El Sr, PRESDENT: Grhcies, senyor Graells. L’esrncna se-

giient E s del Grup Socialista i porta el n6mero 969, (Puusa.) Percl6, perdó! Grup Mixt, 960: el senyar Shnchcz.

EI Sr. SANCI-KZ I RAMOS: per informar cic la retiracla de la 960 i la defensa de la 62 i la 7 1.

Raspccte a l’esmena 962, hi ha un objectiu molt clar, i 6s que, si volem iina agricultura en condicions al nostre país, ne- cesshriament s’ha dc fer la participaci6 de les organitxacions representatives deis sindicats pagesos. Aixb, des del nostre punt dc vista, s’hauria d’cxpressar des d’im punt de vista polític, la par t i c ip i6 d’aquestcs organitzacions, en la discussi6 cle que fer i COM fer-ha, perb des d’un punt de vista pressupostari, que 1 ’Administració tingui capacitat de faditar la tasca d’aquestes organitzacions socials. ks precisament per aixb qne hem pImte- jat la ncccssitat d’una partida de 3.200.000 pessetes, com un clcmcnt d’ajuda a la tasca que els sindicats haurien de fer.

La 97 1 , I’objecíiu és aconseguir que una normativa existeiit, de la Generalitat, que explicita m l i molta claredat que en les 7mnes periufimes existeixi una activitat concreta i, per tant, la nostra idea és CIC p a r 10 rriilions de pessetes en aqwstes isones per a E- alment facilitar aquesta tasca que la mateixa Conselleria, el mateix Govern CIC la Generalitat ja ha explicitat en el seli moment.

Res més i moltes grhcies.

DIARI DE SESSIONS / C - N6m. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMIA, FPW“ES I PRESSUPOST 2793

El Sr. PWDENT: Grhcies. Senyor Gradls? EI Sr. GRAELLS: Sí, senyor President. Respecte a I’esmena

962, que demana un increment de 3,2 milions de pessetes als sindicats pagesos, el que faria f6ra repetir els mateixos arguments de quan hem debatut l’esmena 955, cl’hiciativa per Cata- lunya, i a ells em remeto.

Respecte a l’esmena 971, doncs, que demana una alta de 10 milions dc psetes en mnes períurbanes, cal dir que el 89 es contemplava una partida de 46 milions i mig de pssetes i ara no hi ha partida, i és lbgica l’observaci6 que fa el Grup Mixt en quest sentit, prb el motiu esti que, amb l’aprovaci6 de la Llei 5/1990, del 9 de mar$, d’Inhstructures FZidrhliques de Catalunya, i atenent els articks 2.4 i l’article 3, aquest tipus d’obres en zones periurbanes, les assumir& el Departament de Politica Territorial, sembla ser, a partir d‘ara. Per akb nosaltres hi votarem en contra.

Mottes gracies, senyor President. El Sr. PRESIDENT: Grhcies. L’esmena següent: la 969, del

Gnip Socialista. El senyor Aleu. EI Sr. ALEU: Moites grhcies, senyor President. Aquesta es-

mena te ducs justificacions: la baixa i l’alta. La baixa és de 148.936.000 pessetes, precisament en les

<cobres en zones de concentraci6 parcel.l&ria>z, perquh som conscients -4 suposo que ho deuen ser tots els diputats- que 1’6ni- ca obra en concentraci6 parcelalhria que s’ha €et es tracta de l’ordenació de les explotacions al municipi de Choves, al Va- Iks Oriental, per a justificar la cor~struccit-5 d’una presa a Va- llfomés, en zona de protecci6 del parc del Montseny, i el resultat de Z’ordenació d’explotacions és que tots els propietaris tornen a ser propietaris de totes 19 cadascuna de les mateixes finques de les que eren propietaris abans, Posant de moda I’esb gan que ha sortit pels carrers de Reus, de Salou i de la Vila-seca: mi un pam>>, doncs, ni un pam ha canviat de propic- tari en aquesta concentració parcel-lhria.

Per tant, nosaltres demanem que aixb es doni de baixa, perqui? és una burla per a un instnirnent Ú t i l com 6s el de la CQI-I-

e en traci6 parcel.lhri a, Per altra banda, nosaitres volem donar d’alta les <<Ajudes a

les organitzacions de productors agraris de fruita seca>>, que és conegut que estan en fase de constituci6, i que poden ser una soIuci6 de pd-Ei, no que solucioni, un fet que paldii‘ la greu situa& en quh es troba el sector de la fruira seca, i per aixb demanem aquesta ajuda, que creiem que seria bastant ben agra’ida.

Malgrat que el Director General de Producció i Indústries Agroalimentiries ha anat explicant que els diners no arribaran de la Coinunitat Fxonbmica Europea, ja dic al senyor Graells que no em justifiqui cap vegada més, perquk ho considero un argument políticament cinic, dir: <<no hi posem un duro, perquh j a ve de Ia Comunitat Econhica Europea>>.

Moltes grhcies, senyor President, El Sr. PRESDENT: GrBcics. Scnyor Graells. El Sr. GRAELLS: B6, respecte a les <<Obres en ZOIICS de

concentraci6 parcel.lhria>>, el que és cert 6s que s’han fet les obres. El que potser no s’ha fet 6s la reestructuració de la propietat, la concentraci6 parcellhria en si, i aleshores aquesta partida és imprescindible per a la xarxa de reg del riu Mogent, i, a mes, 6s zma obra contractada per 1 1 1 milions de pessetes, i les obres cornplementkies -embassament de Vall€ornés, que tam- bé esta contractat-, de 32 milions i mig de pessetes.

Aquestes obres són totalment imprescindiblcs,

Bé, a mi em sembla que,.,y no ho sé, potser si es donessin altres arguments, doncs, jo, d’alguna manera, podria contestar d’una altra manera. No crec que aquest Diputat -i, a mks, m’esfoqo tant cani puc per complaure els companys diputats, per donar-10s satisfacciij d’explicar-10s com millor s i i amb el rnhim d’arguments el perqui? si o cl perquh no d’una partida-, no crec que en la meva actuacid, en fi, hi hagi hagut cinisme de cap manera.

Perb, de totes maneres, el que si 6s cert 6s que avui, nosaltres, que ja estem dins la Comunitat konbmica Europea, hi ha mesures que 110 solament es fan per Catalunya, i no solment per a la resta d’Espanya, sinó que es fan per a tot Europa, i aleshores 6s per complir accions determinades, i aleshores es fan mesures de tipiis epecial o que incideixin més en un territori més petit, com és e1 de la fniita seca.

El Diputat sap que hi ha el Reglament 2159/89, de 18 de ju- liol -4s a dir, que esta calent, est& calent-, que 6s per a fruita seca. I I’Tklustre Diputat sap que aquest Reglament preveu una subvenció per quilo d’avellana de 10 pessetes, la producci6 que es trmita a frav6s de les OPA -una subvenció de I0 pessetes per quilo d’avellana. Que, a mbs, preveu una subvenció per a la meitat del capital circulant que posin les OPA: és a dir, si la producci6 que ven I’OPA, la diferhcia entre el que cobra el soci i el que se n’ha fet ent6n que 6s capital social, doncs, si en- tren 10 milions de pessetes, doncs, aleshores se n’hi posen deu mks, es fiinanga amb un 50% el capital social d’aquestes OPA de fruita seca.

El Diputat tamb6 sap que, per al cultiu de la fruita seca, es donen 45.000 pessetes per hecthrea de subvenci6 per als cinc primers anys, i p r als altres cinc anys, és a dir fins als deu anys, 30.000 pessetes per hectha. Subvencions per a les despeses d’ex- phtació, com poden ser l’adquisici6 dels adobs, les podes, les prktiques culturals i inversions que facin els avellaners.

Despr6s també hi ha; una campanya --que ho preveu el De- m-, que es dóna el 50% de subvenció de campanyes de pro- mocic5 genhriques d’estucvs de mercats i mercats de la fruita seca, i 6s una actuació important. I es d6na també durant els primers cinc anys subvencions del 5%, ei segon del 5%, el tercer del 4, el quart del 3, el cinquh del 2, de subvencions pel total de la producció.

Bé, i 11osa1tres entenem que esta suficientment cobert. Perb jo també voldria dir una cosa, parlant d’aquest terna, i és que per molt que es faci amb la fruita seca 6s perquh les negociacions ..., i que consti una cosa, senyor Aleu, jo tinc 61 convenci- ment absolut que voste esta tan preocupat corn ho pugui est& jo pel tema agrari, i que les coses no van bd, perb la responsabilitat la té qui Ia té, Quan es va fer l’entrada al Mercat Com& la fruita seca, les nostres produccions d’ametlles, les produccions d’avellanes es van malbaratar, i aquesta responsabilitat la té qui la té, i no sorn nosaltres.

Per tot aixb, nosaltres votarem en contra, senyor President. El Sr. PRESIDENT: Grhcies. L’esrnena següent 6s la 970,

clct Grup d’Esquerra Republicana, que no 6s present en els treballs de la Comissi6 i, per tant, es dóna per defensada, i poden anar a valaci6 aquest conjunt d’esmenes que fan referencia al Departament d’ Agricultura, al Gabinet del Conseller i Secreta- ria General.

S6n les esmenes que porten els números de la 939 fins a la 970 ... Perdó, n’hi ha una de retirada, que és la 960, clel Gmp

2794 DIARI DE SESSIONS / C - Núm. 140 / 27 d’atirll de 1998 / COM. D’ECONOMIA, FINANCES I PR%SUPOST -

Mixt, i, a m@s B m6s, CM sembla que el scriyor Alcu demana alguna votació separada.

El Sr. AIXJ: Demano wttaci6 separada de les esnienes 940, 947,951,963,64,65,66,67 i 68.

El Sr. PRESTB1’:NT: D’acord. Doiics en i i x i i i primera vota- ció, sotmetem ;i consideracid dels senyors diputats aquest conjunt d’esmenes yuc acaba de dir el diputat senyor Aleu.

Vots a favor d’aquest conjunt? Vots en contra? Abstcncinns? Un ;i ~ V W , i 3 cn contra i 9 abstencions: 110 liun prosperat

Aril una altra votació per a la resta d’esmenes. Vots I1 fiivor? Vots en contra‘? A tw tcncion s? 10 a favor, I3 en contra i cap abstenció: no s’aproven la res-

ta (1 ’esmencs a la Secretaria dcl Conselles d’ Agricultura, Rama- dcria i Pesca,

Entrem ara a la Direcció Gcncral dc Producció i lnclristrics Agroa 1 i meii tiries.

Quedii pciident C ~ C d ~ f * e n ~ ; u I’esmcna 972, del Glup d’hicia- t iva. Senyor Gimcno.. .

E1 Sr. GIMENO: Grhcies, senyor President. En aquesta el quc plmtcgem 6s quc veiem absolutament injiistificat l’increment de la partida de <<Dietes, Xacomoció i trasllats>> de la Di- recc i6 Gericral, cluc experimcnta un increment del 3 85 %: passa de 5 milions l’itriy passat a 14.255.976 pessetes, qrre aquesta precisió en una particla essemiaiment sempre és així a I ’ a l p , seme tenir-ho tan clar fins a la pesseta, sembla ser que des de la Dircxci6 Gencral se sap molt bé on es vol mar, corn s’hi vol anar i (pian s’hi vol mar. Potser estaria bé que ens ho &rifi- quessin per mantenir o per retirar l’esmena.

En tot cas, creiem que es3 de moment, injustificat i proposcm reduir aquestes ricspcscs de 5 milions, destinades al <<Control i racionalitzaci6 dc 1 % ~ de pinsos i de farratge>>

Ics csmenes 940,947,951,963,964,765,966,967 i 968.

El Sr. PKESíIlEN’i’: Grhcies. Senyor Graells. El Sr. GRAEX,I,S: Si, senyor President. Nos;iltres crciern

que la partida que s’asssigna de 14.200,OOU pessetes per a dliettes, locornoci6 i trasllats>> del sewei 02 6s imprescindible; 6s imprcscinrlihle pcrquh aquest Departament t6 una plantilla de 12s t&cnics que s’fian de desplaFar, cvidcntinent; 6s imprescindible pels tiesplapmcnts que s’hm dc fcr pcr atcndre els serveis tle sanitat animal o de protecci6 dels vegetals, o derivats de la pruduccii5 agriria,

A mi cin sembla que 6s una bona mesurii quc els tecliics del Dcpariarnent estiguin en contacte al inhxim de cops possible, doncs, amb cl sectcir, i a més, aquesta, cm sembla que cril una dcrnanda que sempre s’hilviii fet, i qiie sense cap dnhte ara, amb l’ztugmcnt d’ayucsta partid;i, podrem dur a terrne amb mks sa- tisfacciii.

No sé si 1’1.lustre Diputrit ha parlat de I’altn que proposa de 5 milions de pessetes ...

U6, doncs, ~r tot aiixb, scnyor President, hi votarem c11 crmlsii. Moltes grhcies. El Sr. PIESIDENT: Grhcics, Esmena 976, tarnh6 del Grup

d’hiciat iva. Ei senyor Gimeno., , El Sr. GMENO: Si, simplement és tmslladar la capacitat dc,

decisió de la Generalitat en la wp-omoci6 de les fires ramade-

res>> als consells comarcals>>, que siguin aquests els que desti- niii aquestes partides pressuposthries per a la promoci6 de fires ramaderes a les seves cornarques respectives; simplemcnt una transfcrkncia de recursos als consells cornarcais.

El Sr. PREFJDENT: GrZlcies. Senyor Graells. El Sr. GRAEIALS: Sí, senyor President. Nosaltres, aquesta

csmcna, l’hcm mirada amb molta atenció i, de fet, val a dir que hi havia certa predisposici6 fins 1 tot a acceptar aquesta esmena, pcrb, lamentabfenient, doncs, bé, no, no, estem ja a meitat d’any, i hi ha despeses d’aquestes que ja estan compromeses amb les fires locals que s’lim fet,

No, perb, de tota manera, m’agradaria que aquesta esmena, el proper any, o esmenes d’aquesta naturalesa es poguessin acceptar pel nostre Grup.

Moltes grhcies, senyor President. EX Sr. PRESDENT: Grhcies. Sotmetem a votació aquest

conjunt d’csmenes reliitives a la Dirwci6 General de Producci6 i Ind6strics Agroaliment3ries, que tenen una numeració com- presa entre el 971 i 977,

Vots it favor d’aquest conjunt d’esrnenes? El Sr. ALEU: Senyor President ... El Sr. PW3IDENT: Perdó ... El Sr. ALEU: ...p er demanar votació separada de la 974,975

EI Sr. PRWIDENT: Molt M. Doncs, en primer lloc, 974,

Vots a favor’? Vots en contra? Abstencions? 3 il favor, 13 en contra i 7 abstencions: no prosperen la 974,

Vots a favor de la resta d9esmenes? Vots en contra? Abstencions? 10 a favor, 13 en contra. NO s’aprova la resta d’esmenes de

la Direcci6 Gerieral de Producció i Indústries Agroalimenthries. Passem ara rz la Direcci6 General de Promoció i Desenvolu-

pament. Queden per defensar només ducs esmenes del Griip Socialis-

ta, la 982 i 983. Senyor Aleu ... El Sr. ALEU: Les donem per defcnsades, senyor President. El Sr. PRESIDENT: GrBcices. Per tant, podem anar ja a Ia

votaci& perqu& la 984, d’Esquerra Republicana de Catalunya, succeeix que no hi ha cap representant II la Cornissi&

Per tant, se’ls proposa, scnyors diputats, senyores diputades, una única vdaci6 de les esmenes compreses entre els n6meros 978 i.,. (L’I, Sr, Murtf Carnicer demana per parim,) Senyor Mani Camicer.. I

El Sr. CARNCER: Senyor President, separades la 981 i 984.

I51 Sr. PRESIDENT: n’acord. Votacj(4, doncs, de la 981 i la 984.

Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? 2 a favor, 13 en cuntra i 8 abstencions: no prosperen ni la

Ara una votaci6 sobre la resta. Vots a favor?

i 976.

975 i 976.

ni 975, ni 976.

981 ni la 984.

DTARX DE SESSIONS / C - Ndm, 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMIA, mANCES I PRESSUPOST 2795

Vots en contra? Abstencions ? 3 a favor, 13 en contra i 7 abstencions: tampoc prosperen ía

resta d’esmenes a la Direcci6 General de Prornocid i Desenv@ luparneiit .

Passem ara a la Direcció General del Medi Natural. Obser- varan que en el Butlletí, no se per qu&, per un follet d’impremta, ha aparegut <<el Medi Ambient>>: és Xa Direcci6 General del Medi Natural. Esmena 985, del Grup Smialista. El senyor Neu.

El Sr. ALEU: Si, defensar6 conjuntament la 985 i Ia 1377, Bé, l’esmena a la totalitat de devoluci6 a la Direcció Gerieral

clcl Medi Natural ve produida perque, en el fons, aquesta Direc- ci6 General és absolutament continuista, perb mes aviat a la baixa, perquh aquí hem sentit fa una estona arguments que la partida 601 .O1 s’havia incrementat en tu1 percentatge considerable, el que passa és que ..., i que una part important era per a compra de finques als Aiguamolls de I’Empordi, i aixxb no és veritat .

O sigui, dels 289 milions, 286 són per pagar l’anualitat d’un contracte lleoni per a I’AdministraciÓ de la compra dels Aigua- moils de l’Empordh,

Junt amb aquestes, hi ha altres partides que tenen un nom es- pecific dintre la Conselleria, que s6n Ees del funcionari tal, que veiem que creixen exageradement i, en contra, la de <qmcs naturals i reserves>> es queda francament estancada.

De tota manera, nosaltres hem presentat una esmena a l’articulat que pensem que permetrh un debat al Ple i, per tant, donariem per defensada aquesta esmena.

Qirant a la Forestal Catalana, és la continuitat de les esmenes d’anys anteriors, que veiem que 6s una entitat que no serveix per massa cosa, si no és per no dir res,

I finalment, voldria recordar-li al senyor GraelEs que llegis la intervencib del Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pcsca l’any 85 al Parlament sobre l’ingrds d’Espanya al Mercat Co- mli: al que diu ell de la fruita seca.

El Sr. P W L D m : Grhcies. Correspon ara un torn en contra al senyor Graells.

El Sr. GRAPLLS: Sí, senyor President. Senyor diputat, I b giré el que diu el Conseller aqui al Parlament l’any 85. M, nosaltres, sembla que 1’Dlustre Diputat ha deixat la dis-

cussi6 d’aquestes dues esmenes pes al Ple. Doncs h5, en el Me j a les discutirem.

El Sr, PRESIDENT: Gricies. La 986, del Grup d’lniciativa, El Diputat senyor Gimeno.

E1 Sr. GIMENO: Sí, grhcies, senyor President. Bé, jo crec que no 6s una sorpresa que no sapiguem ni com se diu aquesta Direcció General, perqu8, quan jo vaig fer una interpellació SD-

bre la Direcció General del Medi Natural, me la van titular tam- bé <<Direcci6 Generab o dnterpeJ.laci6 sabre el medi ambient)). Avui aixb es torna a repetir, i aixb 6s una mostra m6s del confu- sionisme existent entre ccmcdi natural>> i <<medi ambient>>.

Llavors, jo crec que hauríem de ser conscients de la incon- gnikncia que hi ha en aquesta Generalitat, en aquestes dues direccions generals: la del Medi Natural, del Departament d’Agicultura, Ramaderia i Pesca, i la del Medi Ambient, de Política Territorial i Obres Pitbliques.

Vam plantejar, sense kxit fins ara, la necessitat d’agnipar les dues en una Única direcció general que depcnpés del Dep<wta-

ment de Politica Territorial, ja que -ho tomo a repetir- el Medi Natural no és Agricultura, Ramaderia i Pesca, i que aixb fos anar en catni d’una nova conselleria.

Per tant, la nostra esmena és de rebuig a la integraci6 O el manteniment de la Direcció Gened dins del Departament, i que el que hem de fer dins del Departament 6s politica agriiria.

Ara bé, com que suposo que IIQ 6s aquest I’linic argument de discrephcia que esperen, famM els dir6 a l p apartat m6s del nostre desacord: una vegada més, el meúi natural continua essent menyspreat; l’increment del medi n a t d , de la partida aquesta avui dins del Departament d’Agriculturn és solament del 1 3,3%, quan l’iincrernent del conjunt del Departament liem dit abans que era del 16,9, i d’aquest increment, I’tínic augment important és aquesta partida destinada ats Aiguamolls de X’Em- pordi. Aquest increment tan considerable que ens deia el senyor Graells del 190% respte a I’any 89.

Si retall6ssirn aquest increment, dels 190 milions destinats, en una petita aportació de 3 milions i la r e m als Aigrramolls, trobaríem que solament s’ha incrementat la Direcci6 General en un 2%, si traiem aquesta operació de compra. Per tant, aixb vol dir que hi ha una desatenci6 ai medi natural o, en tot cas, és tina sibiklina estrat&gia de desmanteUament progressiu del medi natural a base de no donar-li recursos i d’anar escanyant les seves escasses funcions, perquE podem lrobar que hi ha disminució del manteniment i millora deis parcs n a t d s -1’my passat n’hi havien 150 milions i enguany, tot i que est3 en dues partides, n’hi ha menys: una és 76 i l’aftra 3%-, hi ha una disrninu- ci6 dels programes de restaura& de les zones d’incendis, hi ha una disminució quant a la protecci6 d’es@ks i hi ha, no una disminució, sin6 una abshcia total quant a programes relatius a posar en marxa el PEIN.

Per tot ak6 ens sembla quc no és p r d e n t aquest pressupost.

Ei Sr. PRl3SDENT: -cies, senyor Diputat. Per fer un torn en contra, el senyor Graells.

El Sr. GRAELIS: Si, senyor President. J0, la veritat 6s que no sé per on comenpr, perque, és clar, nosaltres estern parlant d’ms pressupostos de la Direcció General del Medi Natural, i nosaltres estem parlant de les accions que es faran a través rl’aquesta Direcci6 General, i nosaltres, aixb, nom& ho estern analitzant a trav6s d’uns pressupostos. Aleshores, els números no quadren, ni evidentment fóra com vosth CEU.

L’acci6 que nosaltres pddern fer en aquest sentit mancaria i faria aigiies per moIts llocs.

BC, perb cal dir --i no voldria que un altre cop, en fi, em tractbssiu de cínic (remor de veus)- que aquest any, aquest any ja s’ha assignat el conveni amb I’XCONA. El conveni amb I’ICONA és per 1.335 milions de psetcs. I que s’ha de fcr (amb aquest conveni? M c s , esih previst fer repobla5ons forestals, tractaments siivimles, obres d’hidmlogia, d d n s a COntfIt allaus, m s ~ c t u a c i ó de camins, estudis de conca i millora de pastutes: 1.300 milions de pessetes. Jo estic convenpt que amb aquests 1.3oQ milions de pessetes nosaltres farrem una política com cal, amb aquest Departament. Pe&, a mk, tamM voldria assenyalar wia cosa, quan es parla del departament del natural, i és I’&xit que ha tingut i que em semhla que estA en la ment de tots els diputats d’aquidel Parlament respecte a incendis forestals.

EI fet que, per exemple, a Catalunya, de ulnes arbrades cre- rnadcs 1 ’any 87 fossin solament 1.200 hectbrccs, a Espanya eren

2796 DIART DE SESSIONS / C - “rm. 140 / 2‘7 cl’ribril de 1990 / COM, D’ECONOMIA, FINANCES I PRESSUPOST --

158.000; Critalunya tk un 10% dc la superficic forestal d’Espan- ya: haguessin correspost, si els incendis liaguessiii afcctat igual, 8.800 hecthrrces. L’aiiy 88 se’n cremen 945; a Espmya se’n cre- mcn 39,000; n’hagucssin corrcspost 3.900. L’atarly 89, 1.297; a Espanya 152.000. I?s a dir, em sembla que si un dcls Exits que ha obtingut el Dapartament d’hgricultura 6s precjsainent aquesta tasca -que evidentment hi haurem col*laborat tots i de la qrial iots en n’haurcm dc fdicitar.

Per tot aixh, nosaltres votarem en contra d’aquesta csmena, senyor Presiclcnt.

Moltcs grhcies. E1 Sr. PRESIDENT: Gricies. El senyor Aleu demana la pa-

raula. Scnyor Aleu. ”. EI Sr, AIJEU: Només per fer constar que 110 hi ha hagut, en

cup moment, voliilitat d’ofendre, i si ha estat interpretat aixi, re- tiro ia frase i demano disculpes, per6 IIO hi ha hagut voluntat rl’oíendrc personalmcnt H nitig6.

El Sr . PRESlDENT: Moltes grhcies, senyor Aleu. La Mesa així ho havia interpretat, per6 esta molt contenta d’aquesta ma- iiifcstació dcl senyor Ateu.

A continuaci6, la Mesa posa en discussió I’csmcna número 989, del Grup Socialista. El senyor Nadal.

El Sr. MANIJEL NADAL: Bé, aquestii esniena té sentit tant per Xa baixa com pes l’alta.

A la baixa nosaltres plantegem la disminució d’una partida de compra de material inventariablc, rnaqrrinhria i xarxa de comunicacions i cl’adquisici6 de vehicles, que estan evidentment cn 1~ Dirwcici Gcncral dcl Medi Nattural, i que estan destinats als guardes forestals, ara dits guardes rurals.

Aqucsta cra una de les ohsessions o projectes mCs estimats de I’anterior Conseller, el Conseller Mii.6, la creacjh d’aquest equip de guardes rurals, In seva potcnciaci6, la compra d’uni- formcs, la compra rl’armes, la crcaci6 CIC xarxa de cornunica- cions, en fi, la creaci6 d’una petita policia niral, amb no sabem quina finalitat futura.

Afortunadament, jo penso que riqrresta visió mds militarista cl’aqiicst m5n irh dcsapareixent, p r b a nosaltres ens sembla que s’haurien de disminuir aquestes partides, i mes quall avui, per exemple, veiem que el Conseller Gomis a Governaci6 tarnhd ens anuncia la creaci6 d’una xarxa de comunicacions. Ja ho liern dit moltes vegadcs, hi lm una superposició de xarxes de comunicacions a Catalunya molt important.

Pcrb si la baixa 6s important, ho 6s molt més I’alta: l’alta ~ ) r o p s a una dotaciri de 37.G68.000 pessetes per illa constmcci6 ~ ’ U I I laboratori interprofessional lleter. N, aquesta és una rei- vjndicaci6 Iradiciorial dels professionals ramaders i clcls professionals industrials dc la llet a Cataiun y x

En aqtiests rnorncrits tlc coni1ictc pel preu de la llct, s’cstri x-civiridicant precisannent l’existkncia d’un laboratori interprofessional, un lahiixtori walat per 1’Administmcici que doni controls oficials de la qualitat de la llet, tant pe1 que fa referhicia a la scvii bacteriologia COI^ pel quc fa refcrkncia a la seva qualitat: pcr exemple, riquesa arnh greix o el que sigui. b;s a dir, un laboratori avalzit per 1 ’Adtninistraci6 que faci aquests co11- trols, que permetran pagar Xa llet en €uunci6 de la scva qualitat, ja sigui bacteriolhgica o cn funci6 de la seva qualitat en riquesa de greix.

Aixb no ho poden fer n i els ramaders per un cant6 ni Ics in- tiúslries lleteres per l’altre, perqu5 evidentment els ramaders

voldrien un preu de la llet més elevat en funció que dirien que hi tia una millor qualitat i les ind6stries dirien el contrari: dirien que s’ha rebaixat el preu de la llet, perqu& la llet nn és de suficient qualitat. Ha de ser una qiicstió que, precisamcnt, a nivell europeu i a nivell de I’Estat espanyol, en alguns llocs -per exemple, a la Comunitat de Navma- es creen aquests laboratoris conjuntament entre els industrials lleters i els ramaders, i avalats per I’Adinhistració, i aquest aval no és solament l’irn- puls perqui: es construeixi, sinó que ha de ser també un impuls pressupostari per hcilitar aquesta casa de trobada entre els ramaders i els industrials IIctcrs.

Fa gairebé un any i mig el Gmp Socialista va fer una propo- sició no de llei en aqucst sentit aquí al Parlament, fou aprovada, 6s :i dir, la Generalitat avala la creació d’un laboratori jntcrpro- fessional lleter a Catalunya, pri3 ens sembla que no n’hi ha prou amb l’aval, ni amb les reunions amb els sectors, ni amb la vertebracid d’aquest sector per a la posada en marxa del labom- tori, sin6 que cal l’impuh pressupostari, i, per tant, nosaltres de- manaríem que aquell compromís del Parlament de Catalunya de continuar avalant la constnxcci6 del laboratori s’avalés avui rimb una esmena dotant-la pressupnstbiarnent.

El Sr. IWZSBENT: Grhcies. Un torn en contra, senyor Graells.

El Sr. GRAELU: SI, senyor President. Respecte a les esmenes que proposa la baixa, la quaI I’H-lustre Diputat ha ironitzat -m’ha semblat a mi- sobre el que li agradava o li desagrada- vil al Conseller Mir6, jo vull fer una reflexi6: en primer lloc, que la partida <<adquisició d’equips, material inventariable, ma- quiiMa i xarxa Re comunicacions>) disminueix en un i45%, i respecte a l’altra padda que proposa la baixa són per a vehicks de guhrdia forestal i, evidentment, per fer la vigilhcia.

Aleshores, aqui sembla que hi ha hagut posicionaments diferents entre el Grup Socialista i Convergkncia i Uni6 sobre la vigilhncia dels boscos. Nosaltres creiem que la vigilhcia és imprcsjndible; 6s imprescindible la vigikncia en els boscos per mantenir la natura. I un exemple: ben segur que a Doñana, l’any 87, si hi hagués hagut una altra vigihcia, no haguessin mort 30.000 aus, 30.000 aus; qui: costiirh a aquest Parc Nacio- nal restituir aquestes 30,000 nus? Potser hauria estat millor que haguessin comprat algun cotxe i que hi haguCs hagut vigiI8ncia. 30.000 aus pel mal ús d’insecticides a Ies zones perimerrals de Doñatla,

Be, respecte a la llet, el 30 de mar$ de 1989, per resoluci6 del Parlament, diu: &l Prcrlamcnt de Catalunya>>, com dcia 1’11.lustre Diputat, <<insta e1 Govern de la Generalitat a prosseguir i acccntuar l’impuls per a la creaci6 de laboratoris interpro- fessiona1s.n El dia 1 1 ci’abril del 89 es reuneix la taula sectorial de la llet i el seu President, el senyor Estrada, €a seferencia --consta en acta- n la iniciativa pariarnmtkria del PSC, i ma- nifcsta la posició davant la taula de la llet, davant tota la inter- sectorial, i diu: d3i laboratoris interprofessionals han de seguir la iniciativa del sector i del DAW recoizarh les peticions eca- nbrriiques que li siguin presentadesn.

Evidentment, el laboratori l’ha de fer el sector; nosaltres cl que podem fer 6s subverwionw-lo.

Referent: a aquesta tasca continuo: el 2 de febrer de 19W, i en una altra remi6 de la taula sectorial de la llet, amb l’únic ordre del dia: d ~ b r a t o r i interprofessional>>, i en aquesta reunili no hi va haver acord entre sindicats, cooperatives i el sector industrial.

IXARI DE SESSIONS / C - N~írn. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONUMIA, FLNANCES I PRESSUPOST 2797

L’1 de mar$ de 1990, a iniciativa del Departament d’hgricultura, es visita el Laboratori hterprofessional lleter d’ Auch, a Exanqn, a 76 quilbmetres de Tolosa. Finalitat?: veure si resulta aplicable totament o parcial a les condicions i a les peculiaritats d’aguí a Catalunya el laboratori aquell.

Nosaltres estem d’acord a auxiliar aquest laboratori, quan la iniciativa, quan l’empresa sectorial, doncs, ho proposi. De moment, manca acord.

Perb, en aquest assumpte de la llet, jo tarnbb valdria fer una altra referkncia: evidentment que el laboratori és importcantis- sim, evidentment que és importantíssim, perb, avui, l’important, el que esth al carrer és el preu de la llet. Nu creguem nosaltres que, perque aquí hi tractem, fóra bo iin laboratori interprofessional de la llet, que evidentment han de fer ells i que s’han de posar d’aacord ells, i que nosaltres subvencionarem, i estern disposats a subvencionar, que no s’entengui que, amb aquest debat, nosaltres ja n’hi ha prou per a salvar els problemes que estan al carrer, que s6n els preus de la llet,

T jo estic segur que vostks, com nosaltres -perque els ccs- nec-, tenen tant interhs C Q ~ nosaltres puguem tenir pel sector agrari, per6 6s evident que hi ha errors, i hi ha errors greus. I ara els productors de llet de Catalunya estan patint unes males negociacions, unes nefastes -voldria dir- negociacions que va fer oportunament el govern socialista, i a més, i a més, quan akb, un pais que nosaltres som importadors de llet, un país que nosaltres solament produlrn el 75% de la llet, aquestes negociacions per a mi s6n avui els mals que pateix el sector.

I amb aixb, senyores i senyors diputats, vull dir: laboratori interprofessional? Si, sí, i tamb6 vull dir que els governs corresponents es facin responsables de les seves actuacions.

Moltes grhcies. El Sr. PRESIDENT: Grhcies. L’esmena que segueix ..., s6n

un grup d’esrnenes presentades per Iniciativa, que cornenp per la ndmero 990 i que agrairia al senyor Girneno que volgués fer la defensa seguida de les seves esmenes.

Grhcies. EI Sr. GMENU: De les tres o de les cinc que tinc? Les puc

fer totes, tot i que són diferents. La 990, al que ens oposem 6s a conceptuar COM a actuciom

del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca el concepte de la ramaderia dornkstica urbana, perque Ia ramaderia urbana entenem que no 6s objecte d’aquest Departament, i aixh és el que es fa amb aquesta partida de 18 milions destinats a <<Protec- ció i control d’anirnals de companyia>>. Aixb és molt dificil de lligar amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. No sk si els pagesos estarien gaire d’acord a saber que més de la meitat dels recursos que es destinen als sindicats pagesos es destinen als animalets de companyia, i així és, i amb aixb aprcp- fito per dir al ponent de Convergencia i Unió que és clar que els sindicats també s’hm d’asseure a les taules, per6 també han de tenir els seus recursos per a fer i fomentar determinades activitats de servei als pagesos.

Per tant, suggerim la supressió cl’aquesta partida; en tot cas, aixb ho han de fer els mateixos usuaris urbans no agraris, i c1 que proposem és destinar els 18 milions a l’cAcci6 sobre la fauna piscícola i cinegktica i sobre les espkies protegides>>; 6s a dir incrementar l’atenci6 sobre les espkies en perill.

La 991 i la 992 van en la mateixa línia que abans cmenth- vern dels camins. Si c<Cnmins>> no s6n politica agrhria, tampoc

ITO ho són aqui, a la Direcci6 General del Medi Natural. Conti- nuem pensant que han d’anar al seu lloc, que és Politica Terri- torial,

Per tant, els primers 12 milions de la <<Xarxa vihria niral>> aquesta, els proposem destinar a l’<<Adequaci6 recreativa, r e p - sic% i conservació>>, equiparant la partida dels 45 rniIions que hi havia l’any 89 per R aquest concepte i que enguany se’ns proposa reduir a 33.

En segon lloc, amb l’esmena 992 també proposem destinar 20 milions d’aquests de la <<Xarxa vibin rural>> al <<Tractament preventiu dels forests per ;i la lluita contra els incendis forestals>>, ja que, tot i que tarnb6 se’ns ha dit que enguany havia disrninu’it sensiblement la incidkncia dels incendis forestals, tampoc no cal confiar-se que, moltes vegades, hi tk més a veure el temps, el clima que no les actuacions preventives i reparado- res del Departament.

Pcr tant, no rebaixem la vigilhncia, mantinguem la tasca, aquesta, preventiva en la lluita contra incendis forestals i no re- haixem, per tant, el pressupost. L’my passat: hi havia 89 milions destinats per a aquest concepte i enguany es queden redu’its a menys de 68, si no hi sumem aquests 20.

Les partides 998 i 1000 van en la mateixa linia d’aquella esmena que se’ns havia mirat amb tant d’interhs per part del De- p,zrtament, per& que no se’ns havia pogut tenir en compte, atEs el desenvolupament del curs pressupostari. fis transferir la partida d’<rAjuts per a incentivar les mesures de prevenci6 d’incendis>>, úe 38 milions de pessetes, a les <<Corporacions locals>>, fonamentalment als consells comarcals; que siguin ells els que tinguin aquestes ajudes i les puguin destinar.

I, finalment, la 1000 6s el mateix, ja que aqui esta cn funci6 dels <<Ajuts per a la installació d’hrees forestals recreatives>, que també, aquests ajuts, siguin tramitats a traves clcls consells comarcals.

EI Sr. PRESIDENT: Per a un torn en contra, el Diputat senyor Graell s.

El Sr. GRAELLS: Si, senyor President. Respecte a l’esmena 990, que el Grup d’lniciativa per Catalunya proposa una reduc- ció de 18 milions de pessetes a <ckotecció i control d’animals de companyia>>, aquest 6s un tema que, evidentment, la politica a desenvolupar dependrh molt de la sensibilitat que un tingui respecte als animals de companyia, perh, en aquest cas, per a nosaltres 6s imprescindible, per a l’adequacib de les instalala- citriis del Centre de Fauna de Torrefermsa, per a acollir tempo- ralment animals de companyia provinents de comisos realitzats pel Departament d’ Agricultura, Ramaderia i Pesca.

1 cijr que aquesta partida es redueix, respecte a l’any passat, ct’un 21,5%.

D’altra banda, la reduccid,.., cs proposa una alta de 18 milions de pessetes a <<Acció sobre la fauna piscicola i cjnegktica i sobre esp5cies protegides)). Evidentment, jo crec que el motiu principal d’aqiicsta alta seria que Ea partida que nosaltres ..., que s’assigna, que assigna el DARP per al 90 disminueix un 24% respecte a la que hi havia el 89; segons les informacions que tb aquest Diputat, 6s perquk, abans, el personal que hi havia treballant per a desenvolupar totes aquestes tasques ara es paga en capitol I, perh que més o menys els diners que es destinen per t i r i endavant aquesta tasca s6n els mateixos, i que aixb com- portar& tasques importants, com s6n les repoblacions piscícoles a 1’Alt Urgell, al Berguedh, a la Garrotxa, al Soison&, a fa Vall

2798 DIARI DE SE3SXONS J C - N h . 140 / 27 d’abril cie 1990 / COM. D’ECONOMA, FINANCES I PRI3SSUIC)OST

d’kan, que s’hi clcstinen 8,J milions CIC pessctes; i permetri tambt5 la gcstiri i reserva natural del delta del Llobregat, que s’hi destinen 6 milions de pessctes; estudis d’wosistexnes naturals, amb iin pressupost de 2 milions de pessctes; activitats d’anellamcnt científic, amb 2 milions de pessetes; rcpohlacions i funcionaments de reserva del Cadi-Moixeró, amb 3,3 milions de pessetes; control i cura d’mirnals salvatges, arnb 800.000 pessetes; repoblacions cincghtiques al Ripollhs i la Vall d’hrtn, 2.890.000 pessetes; manteniment de li1 granja d’lsona i d’Este- mi d*Aj\neu, amb 5 Inilioiis de pssctcs, i manteniment c~e la pis- cifrtctoria de1 Bergucda i de1 Pont clc Suert, ainh 18,2 miIiorix de pessetes..

Em sembla que la tasca que es preveu amb aquests pressupostos 6s una tasca que jo rn’atreviria a dir i que quulificaria ci’ impoi-tant.

Rcspccte a l’esmena 991, que deinaria una baixa de la partida 667.01 , &icquaciÓ rccreattiva, reposició i conservació)).. ,, s’iza de dir una cosa aquí: nosaltres que assignem tina pmtirla de 33.1 IK).OOO pcssetes, doncs, Ics &rees recreatives que es puguin tirar endavant depenen de la ciemanda que hi hagi dels ajuntaments; 6s a dir ..., I alcshores, amb l’experikncia qtre te el Dc- partament dels altres anys, cs preveu que amb aquests 33 milions de pessetes es palliia cobrir la demanda que hi pugui haver, la demanda que es preveu, I, evidentment, si diuant aquest any hi hagués mes tlemmda, cloncs, aixb comportaria automhticxment que, per il aquesta particla, l’any que ve s’hi as- signaria més pressupost.

Respecte a l’esrnena 992, tamM la baixa que es contempla pels pressupostos d’aquest any, que representa un 27%, 6s a caiisa, principalnrent, que aqucst personal contractat especialment per ii ayucstcs tasques, aquest any s’incíou en el capítol I clcl servei O i , i quc. amb aquests pressupostos, cns pemetrh, doncs, portar accions tan importtants com poden ser: installació i consesvaci6 de toms de vigilincia, amb 31 milions dc pessetes; rnanteriiznerit de tallafocs, amb 12 milions de pessetes, en diferents comwqiics, al Bages, a l’Anoia, a Osona, a I’Alt Penc- d h , al Garraf, al Vallh Oriental, al Ripoll&, a fa coiica del Rarlxri; construcció de tres dipbsits contra incendis a la forest d’utilitat pública. 103, 102 i 99, amb 3 milions CIC pessetcs; iractanients preventius contra incendis, amb 6 3 milions de pessetes, i caldria afegir de la partida 783 <<Ajuts a cremes contro- lades-construcció de tallafocs>>, que sljn 111 milions de pessetes 1nh.

Nosaltres creiem que, arnb tot aixb, cs podr.8 dur a terme una tasca important i suficient per afrontar aquest capitol.

El Sr. PRESIDENT: Grhcies. El Sr. GRAELLS: Bé, respecte a les altres dues emerm, la

998 i la 1000, nosaltres també hi votarcin en contra, senyor Pre- siden t,

El Sr. PKESIIXNT: Grhcies, senyor Graells. Aleshores, podem anar a la votaci6 de les esmciies corresp-

nents a la DisecciG General del Medi Natural, csrneiies cotnpre- ses entIe el 1i6rner.o 985 i ei número 1000. (Id’]. SI-. A h demana pcr parlar.) El senyor Aleu,

El Sr. ALEU: Voldriern votació separada de la 991, 92, 95, 96,97,99 i 1000.

EI Sr. PIES1 DENT: Grhcies. D’acorcl. U~ia primera votaci6 d’aquest conjunt d ’estnenes qiic ha csInciitat el Diputat senyor Aleu.

Vots a favor d’aquestes esmenes? Vots en contra? Abstencions? 2 vots a favor, 13 en contra i 5 abstencions: no prosperen ni

Ara una votació sobre les altres esmenes d’aquesta Direcció

Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? 7 a favor, 13 cn contra: no prosperen la resta d’esrnenes a la

Direcció Gemeral del Medi Natural. Queda viva, per debatre, una Einica esmena d’Agricdtura. f i s

la que fa referkncia a la Direcci6 General de Pesca Marítima, esmena a la totalitat de1 Grup Socialista, esmena 1001. El Dipu- tat senyor Nadal.

El Sr. MANUEL NADAL: R6, el Grup Socialista ha fet una esmena a la totalitat en aquesta Direcció General de Pesca Ma- rítima, perque cI prcssuipost no s’ajusta als objectius que demana cl sector pesquer catah

Veiem com els diversos programes presentats tenen uns pressupostos ridiculs, que, a pesar del que deia el senyor GraelIs, ara resulta que si hi ha alguna particla pressuposaria no tinguda en compte en el pressupost, perb si als programes, s61i diners provinents de la Comunitat -afertunadament hem entrat a la Cornimitat; d’aquesta manera podem fer una mica de polili- ca pesquera-, per6 ens trobem que, pel que fa referencia al m6n de les estructures pesqueres, la vertebració de les confra- ries, els ajuts són priicticament ridículs; respecte a una necessitat imminent que el problema del popet ha posat damunt de la taula, que 6s la aeestnrcturaci6 de la flota pesquera, doncs, no hi ha priicticarnent patides pressuposthries; per tant, pel. que és cornpetencia també de la Direcciú General de Pesca, que fa referhicia al control pesquer en terra, doncs, no s’hi dediquen diners i, per tant, a nosaltres ens sembla que hem de fer aquesta esmena a la totalitat.

El Sr. PRESIDENT: Grkies, senyor Nadal. Torn en contra, el Diputat senyor Graells.

El Sr. GMELLS: Si, senyor President. Dir a 1’11-lustre scxi- yor Diputat que nosaltres creiem que els pressupostos que s’assignen a aquesta Direcció General de Pesca Maritima s6n suficients, i cal afegir també els pressupostos diens que viri- clran, que són importants, s6n importants, il-lustre Diputat.

Miri, per a Ia modernització d’infrastructura de la nota pesquera, repoblacions i pians nacionals, sumi als nostres pressupostos 365 milions més, i per a la millora de la comercialització pesquera, per a ajuts a empreses dedicades a l’aqiiicultura, a ajuts R organitzacions de productors i equipaments de ports pes- quers sumi-hi 303,X milions més, i amb aquests 668.800.000 pessetes de mks, segur que surten els comptes, senyor Diputat.

991, ni 992, ni 995, ni 996, ni 997, ni 999, ni 1000,

General,

Per tot aixb nosaltres hi votarem en contra. Moltes grhcies, senyor Resident. El Sr. PRESIDENT: Grhcies, senyor Graells. La Mesa pro-

posa una votació per a totes les esmenes que fan seferhncia a la Direcció General de Pesca Marítima, cmenes de la 1001 a la 1006. (L’I. Sr. Aleu demana per parlar.) Perd6, senyor Aleu.

El Sr. ALEU: Votació separada de la 1003,1004 i 1005. El Sr. PRESIDENT: D’acord. Votnci6, doncs, sobre la 1003,

1004 i 1005.

D W DE SESSIONS / C - Núm. 140 / 27 d’abd de I990 / COM. D’EECONOMIA, F‘INANCES I PRESSUPOST 2799

Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? 1 vot a favor, 13 en contra i 7 abstencions: no prosperen ni la

I ara una votacilj sobre la 1001 i Ia 1002. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? 7 a favor, 13 en contra i 1 abstenció: no prosperen 1001,

1002 i 1006, que no havíem esmentat, perb sempre fiiern la vo- taci6 sencera d’aquestes esmenes.

1003, ni 1004, ni 1005.

Grhcies. Amb nixb s’ha acabat el Departament d’Agricuitura, Rama

deria i Pesca i podem entrar R debatre un nou Departament, el Departament de Treball.

D’acord amb l’advertirnent inicial, no es transcritien el debat i les votacims de les esmenes ntírns. XO07 (G. Socialista), 1008 (G. Mixt), 1009 (A. p , de! Centre Demmrdtic i Social) i i010 (G. p , d’hiciativu per Catalunya), al Departament de Treball.

El Sr. PRESlDEW: Passem ara ja al Gabinet del Conseller, esmena i01 1 , del Grup Socialista, i el senyor Rañé veu& si en pot agrupar alguna m6s.

EI ~ r . RAÑÉ: Sí, senyor President. Nosaltres voldríem agnipar les segiients esmenes: 1011, 1027, 1032, 104.0, 1059, 1062, €012, 1028, 1033.,., bé, si de cas, m’aturaria qui. . , Perdó, aca- baríem amb la 1062, perque són totes les referents ai tema de transvasar fons a les centrals sindicals, a la partida de fes centrals sindicals.

El Sr. PRESDENT: Podeu fer el torn, senyor Raiié. El Sr. R&: EI nostre plantejament al voltant d’aquesta es-

mena se sustenta en un criteri: l’rzrticle 22 de totes les direccions generals l’any 89 pujava, en el seu conjunt, Gabinet del Conseller, Secretaria General, Dirwci6 de Relacions Laborals, Direcci6 d’Ocupació, Direcció de Cooperativisme i Direcció General dc Seguretat Social: 56.300.000 pessetes; I’any 90 creix fins a 119.200.000 pessetes. Aixb comporta que per a material d’oficina, per l’article 22, creix un 200,13% i es transfor- ma en 1’3,4% de tot eI Pressupost, tenint en compte que dins d’aaquests 119 milions hi ha partides, com per exemple <<Prem- sa>>, <<Compra de premsa, llibres i altres materials), que en el seu conjunt del Departament significa una despesa de més de 35 milions de pessetes.

En aquest sentit, creiem que no comporta cap proposta teme rbia fer una reducci6 de totes aquestes partides, i aquest conjunt d’esmenes el que fan & reduir proporcionalment 1’1 1% de totes les partides per destinar-las, i amb aixb poder recollir un muntant de 22 milions de pessetes, per destinar-les a les ccn- trals sindicals en tasques de fornacil6 i assessorament.

En aquest sentit, creiem, per una banda, que 6s possible fer- ho, que el creixement de la despesa corrent 6s excessivament fort, que la quantitat que restaria, no tan sols amb aquesta esmena, sin6 amb Ia que farem a continuaci6 tarnbk per destinar-la al Consell de Treball, encara signikaria o mantindria un creixe ment del 32% de les despeses del material d’oficina, que ens sembla prou suficient i que vol dir que passaria de 56 rnilions a

74 milions el que e1 Departament podria gastar-se en material d*oficina, i des d’aquesta perspectiva entenem que el fet que ho plantegem que es transvasi o que s’<<impiementia la partida de centrals silidicals en Ies seves tasques de €ormació i assessorament ve en la direcci6 que 6s necessari donar un reconeixement efectiu, per6 tmb6 donar potenciabilitat econbrnica a les centrals sindicals per pler dur endavant la seva tasca de participaci6 institucional, p q u k no tan sols és reconeixer el dret de ser-hi en una taula, sinlj tamM que s’a€avoreixi que les centrals sindicals tinguin els mitjans per poder estar en aquella taula amb les condicions de dignitat minima, atesos els seus mtirsos ecmbmics.

El Sr, PRJ2SXDENT: Grhcies. Per a un tom en contra, el senyor Sesmilo.

Ei Sr. SFSMTLO: Sí, senyor President. Aquest any en el Projecte de J3essupost de la Generalitat j a s’ha incrementat Ia partida de subvencions o aportacions a les centrals sindicals per a fortnació i assessorament.

Es també voluntat del nostre Grup i del Govern, perb en aquest cas volciria dir del nostre grup, mirar d’incrementar, no per donar total satisfaccid.., crec que tothom cornprendrh que en uns pressupostos es fa allb que 6s possible o el que al nostre criteri ens sembla possible, i en aquest sentit ofeririem al Grup Socialista.. . (Pausa.)

El Sr. PREC5llJ)ENT: Sí, senyor Sesmilo. El Sr. SESMILO: ... i en aquest sentit ofeeririem al Grup So-

cialista una transacci6 sobre la base de mirar d’allh on es po- drieii treure recursos per incrementar les aportacions de les centrals sindicals, doncs, fer una baixa al concepte 614.01, que és 4dquisici6 d’un immoble de 5 milions de pessetes>>, i incrementar la partida 480.01, <<A centrals sindicals, formació i assessorament>>, amb aquests mateixos 5 milions.

l?s a dir, el nostre Grup tambd comparteix, doncs, aquesta in- quietud, és el mhim que hem pogut trobar repassant lvnb pro- Smditat et pressupost, perquk d’on suggereix el Grup Socialista sí que s6n certs aquests increments -la veritat, no m’he parat a calcular-los iunb aquests percentatges-, perd s’ha de pensar que, 6s clar, tambk ho treu d’un capítol que és el del tema de Ia renda mínima d’inserció, en el qual la part burocrhtica, per les funcions que es reparteixen entre Benestar Social. i Treball, van a Treball, i aixb requereix un increment important de despeses en ei capítol 2.

Per tant, en aquest capitol no hem vist possible aquesta baixa, i doncs oferim aquesta @ansacci6 de rebaixar la partida 614.02, que és ddquisici6 d’un immoble>> de 50 milions a 45, i aquests 5 milions aportar-los, doncs, a la semi6 11, servei 02, concepte 480.01, <A centrats sindicals, formació i assessorament>>,

Per tant, queda oferta la transacció. El Sr. PRESIDENT: Si aquesta transacci6 fos acceptada,

l’haurjeu de presentar per escrit, si us plau. Senyor Raiié ... Et Sr. RAÑÉ: Si, hi ha una dita castellana que diu: aMenos

da una piedra>>, per& pcr dir-ho d’alguna manera, encara que considerem que la quantitat que demanhvem per als sindicals era més Amplia, naturalment nosaltres acceptem un increment de la partida a les centrals sindicals amb aquesta quantitat, i, per tant, acceptaríem la proposta transaccional.

El Sr. PRFSIDENT: D’acord. Mentre la Mesa espera que aquesta transaccional li sigui presentada per escrit, continuem el debat entrant a la Secretaria General.

2800 DXRRI DE SESSIONS J C - N h . 140 / 27 d’abril de 1990 / COM, D’ECONOMJA, FINANCES I PRFXSWOST

A la Secretaria General hi ha un conjunt d’esmenes, la primera de les quals 6s la 1013, del Grup d’lnlciativa per Cata- lunya.

La senyora Diputada veur8 si cri pot agnipar algunes o COM

vol ferer-ho. Cornenqa per la 203 J . . . (Pausa.) Heu de connectar el.., (Pausa) i013 i 1019. (Rcmw de

veus.) La Sra. FARUN: 1013 i 1029, qric es iractc? d’una baixa a

c<Retribucions cornplcmentiirics dels alts chrrww i, consegüent- ment, a la Seguretat Social que aquestes retribucions comnple- menthies portarim implicites per jncremcntar les particles de dksidhcies dels temps lliure>> i la sepent tamM 6s la del <#oment de les activitats sindicals del temps lliure>>.

Aquesta Última partida esth congelada respecte a l’any 89 i no contempla la necessitat d’incremcnt del temps d’util itmci6 de les rcsidkncies, quan els sindicats en aquests moments estan demanant 1 ’jncrcment del període d’utilitxació.

I, quant a la primera esmena, la 1013, considerem tamhk que la congelaci6 d’aquesta partida, que també ha estat congelada, significa una p&rdua en la qualitat del servei que es presta.

Per tant, considerant que les ... (Persisteix la remor de veus.) El Sr. l ” T : Grhcies. El Sr. FABIAN: No, no, és que no he acabat. El que passa és

que hi ha tal disbauxa de parlar, que demanaria ... El Sr. PRESDENT: Perdó, senyora Diputada. Sí, t6 tota la

rad. Un segon, si us plau. (Pausa.) La Sra. FABIAN: Considerant que Ics <<Retribucions com-

plementiriew podria ser una partida que es podria acurar, de- manaríem aquest increment que proposem amb aquestes dues esrnencs

Moltes gricies. El Sr. PIRESIDENT: Grhcics, senyora Diputada. Per fer un

torn en contra, el Diputat senyor Sesinilo. Ei Sr. SESMILO: Corn ja acostuma a passar, en aquest cas

no ks tant un torn en contra de l’alGa, tambt5 segons la nostra opinió potser seria més adequat a Ia 1013, per&, vaja, aixb no &s l’importmt. L’iiInportant 6s que, doncs, entenem que les altes

poclen ser baixades. Es a dir, són unes retribucions j a pactades; al cap i a la fi, siguin alts chnecs o no, no deixen de ser treballaclors al servei de I’Adrinistraci6 pGblica i , per tant, en ah6 hi ha una politica general pcr a tots els departaments i nosaltres, doncs, bhsicament d que ens hem d’opusar h a la baixa.

Per tant, hi votarem en contra, senyor President. El Sr. YRFSIDENT: GrBcies. Esmenes ara ii cotitinuaci6, la

primera, la 1014, també del Grup d’lniciativa. La senyora Fa- bian t6 la paraula.

Ida Sra. FABIAN: Grhcics, senyor President. Aquesta tarnb6 és una baixa a les (<Retribucions cornplementhries d’alts CA- rrecw, que vull dir-li al senyor Sesndo que les retribucions complementhries 110 estan ja pactades, nom6s les bhsiqties, i , per tant, per aixb s6n en aquesta partida les que creiem que IX>- den ser tocades, sobretot perquk, corn no se li escapa, el Regla- ment obliga els grups parlamentaris que quiul es proposa una alta hi hagi una baixa, per tant considerem que, en fi, dient que l’alta 6s justa dir que el que 6s injust és la baixa ..., em sembla que quan ell ha proposat una transaccional també ha hagut d’es- coltir. 1 li hauríem de dir: doncs si l’immoble val 50 milions, COM és que ara el poden comprar per 45. Es tracta d’acurar la

situació, perquE quan una situa& es considera justa, realmcnt es mantingui.

I l’alta que nosaltres proposem 6s al tema de I’increment a les ajudes de les centrals sindicals, formació i assessorament, amb el qual tamb6 discrepo amb el senyor Sesmilo, perqub tam- bé aquest és el tercer any consecutiu que aquesta partida ha estat congelada, i nosaltres entenem que aixb 6s un mensypreu al paper atorgat per la Constituci6 a les organitzacions sindicals en els termes establerts als articles 7 i 9.2

Moltes grhciees. EI Sr. PRESDENT: Gracies. Torn en contra de la 1014,

(Persisteix EU remur de veus.) El Sr. SESMILO: Sí, senyor President ... El Sr, PRESmENT: Senyors diputats, si us plau. Si no hi ha

ni& remei que parlar, vulguin fer-ho en veu baixa els senyors diputats. Per fer un torn en contra de l’eesmena 1014, td la paraula el Diputat senyor Sesmilo.

El Sr. SESMLO: Per endavant, dir, senyor President -ara la hi far6 arribar-, que la transacci6 que oferim al Grup Socia- lista, també, lbgicament, I’oferim al Grup d’hiciativa per Cata- l u ny a.

Am bé, jo me’n guardaré bé prou en aquest torn dir el que és just o el que és injust. És a dir, aixb 6s una cambra politica, tot és opinable i respon a les opcions dc cadasd. Per tant, sobre la justicia Q la injiistícia de les altes o de les baixes jo no em pro- nunciaré.

Repeteixo que per a nosaltres el capítol d’on es podrien detreure aquests 5 milions d’incrernent que oferim com a transac- ció el trobem més adequat -repeteixo que ni m6s just ni més injust-, més adequat de la 4 h n p r a cl’ecüficis>>, diu, 6s a dir tampcx: n’hi ha cap de concret perque, lbgicament, fins que no s’aprovi el pressupost la Conselleria no té decidit quina 6s la in- versi6 real que val fer.

Per tant, oferim aquesta transacci6, que faig arribar a la Me- sa, no s& si cal que estigui signada ..., bk, signada, si I’accepten Q no l’accepten ..., ja ho veurem.

El Sr. PRESIDENT: Grhcies. Esmena 1015, del Grup d’lniciativa.

La Sra. FAEZAN: Grhcies, senyar President. La propera esmena tambe, significa una alta en el <<Sosteniment de guarderies infantils laborals>>, que des del nostre punt de vista 6s importan- tíssim i bhic atendre les necessitats de finanpment d’aquestes guarderies que estan sota I ’hbi t de Ia Conselleria de Treball.

senyor Sesmilo.

Moltes grhcies. El Sr. PRWZDENT: Grhcies. Torn en contra. El Sr. SESMILO: Si, senyor President. A part que el terna de

guarderies inht j l s lahorals pot ser que en aquests moments po- dríem considerar que esth en un parhesi , ates el debat de la LQGSE, i sobre el tractament que hagin de tenir aquestes guiu- derics, estem en el mateix cas que l’anterior.

Nosaltres, sobre les retribucions bhsiques, i en aquest cas dels Euncionaris, dones, no ho s6, hi ha una esmena del mateix grup a l’articulat que demana augmentar dcl 6,5 al 8,s les retribucions.,,, fins i tot, si m’ho permeten, fins i tot ho trobo d h a certa incongruhcia.

Nosaltres no podem acceptar la baixa bhsicament i, per tant, hi votarem en contra.

Moltes grkies.

DIARI DE SESSIONS / C - Núm. 140 / 27 d’atixil de 1990 / COM. D’ECONOMIA, FINANCFS I PRESSIJPOST 2801

EE Sr. PRESIDEN1’: Grhcies. Esmena 1016, del Grup d’Ini- ciativa. La senyora Fabian.

La Sra. FABIAN: Grhcies, senyor President. El senyor Ses- mi10 insisteix a discutir les esmenes a trrtvks de les baixes; doncs que les torrli a teure d’un altre edifici i tarni a oferir una altra transaccional que no li posarem cap problema.

Aquesta alta t6 coin a objectiu hcrernentar la partida de les denominades <<accions de xoc>>, perquk entenem que a pmir d’aquestes accions s’esth o es pot arribar a rcalitzac una iluita clara contra l’atur i creiem que, des del nostre punt de vista, aquesta 6s una de les principals funcions i una de les lluites més importants que ha d’abordar la Conselleria.

Moltes @cies. E I Sr. PRESlDENT: Sí, senyor Sesniilo. El Sr. SESMZIILO: Senyor President, em sap greu insistir, no?

(<Retribucions complementbries dels funcionarim: estan pactades. És impassible tocar cap ... Hi votarem en contm

EI Sr. PRESIDENT: Esmena 1017, del Gnip d’hiciativa. La Sra. FABIAN: Grhcies, senyor President. L’activitat que

est& portant el CMAC és una activitat en aquests moments molt hmplia i molt important i, a més, s’ha mibat a un acord amb les centrals sindicals d’incrementar fins i tot I’activirat que est21 portant aquest organisme.

Considerem important que aquest organisme estigui infor- matitzat per alleugerir la seva fum%. No hem trobat en d Pres- supost cap partida per a la informatitzaci6 del C M C i, dient4 al senyor Sesmilo que acceptariem qualsevol transacci6 donant la baixa d’aquella partida que el Gmp de la majoria considerés mes adient, li proposem aquesta alta.

Moltes grhcies. El Sr. PRESIDENT: GrBcies. Na hi ha torn,.. El Sr, SESMLO: No, no, no insistiré en els arguments, sen-

yor President. El Sr. PRESDENT: D’acord, 1018, que 6s la darrera

d’aquesta skrie d’iniciativn. Senyora Fabim. La Sra. FABUN: Grhcies, senyor President. Aquesta ..., no

ho sé, suposo que el senyor Sesmilo desisteix de fer tom en contra, perd aquí també volem proposar un increment en els d‘rogrames d’xupació en entitats sense h i m de lucre)>.

En aquests moments ja n’hi han, recollides en una partida important, per6 entenem que s’haurien d’incrementar, perque aquesta partida esta congelada, sense l’increment del cost de la vida, més els 150 milions també pactats amb les centrals sindicals,

Moltes gracies, senyor President, El Sr. PRESIDENT: Grhcies. Senyor Sesmilo. El Sr. SESMILO: Senyor President, en aquest cas sí que

hauríem de dir que a part de cap argument sobre la baixa, perb en aquest cas I’alta -en els altres casos tant de bo s’haguis p e gut complir-, en aquest cas, doncs, home, mira, com més n’hi hagin millor, perb no trobem la necessitat o la urgencia que aprecia Iniciativa per Catalunya i que, per tant, en aquest sentit, doncs, la votem en contra amb més tranquillitat.

EI Sr. PRESIDENT: Grhcies. Esmena 1020, del Centre De- mocrhtic i Sociat, que pot anar directament a votacib,

1021, del Centre Dernocrcitic i Social; igualnient que la 1022, i la 1023, i la 1024, i la 1025, 1026, la 1027 ja ha estat defensada, la 1028 també i, per tant, podem acabar fins aqui ...

EI ~ r . RARI~: La 1028 no.

El Sr, PRESIDENT: Perdó, la 1028 no. EI Sr. RAÑÉ: L’he anomenat, perb després ho he retirat per

organitzar- me. El Sr. PRESIDENT: Doncs, en tot cas, senyor Raiié ... Si, si,

no hi ha inconvenient. El Sr. MRÉ: M’agradaria afegir a la 1028. en la defensa de

la í028, la 1033, la 1042, la i060 i Ia 1063, que conformen, diguem-ne, tot ei segon bloc ...

El Sr. PRESIDENT: D’acord, senyor R 6 6 . Endavant. El Sr. RAÑÉ: I a mes amb una defensa, d’aIguna manera,

que ja esti simplificada pel que abans he esmentat, j a que el lloc d’an pretenem aconseguir les baixes 6s el mateix que ha- víem (iedult que podria servir per finxqar els ajuts a les ccn- trals sindicals en les seves tasques de formació i assessorament i la destinaci6 d’aquests 23 milions que hem aconseguit resca- balar entre totes les despeses de material d’oficina, de l’article 22, les voliem destinar a potenciar, tot i que aquest any s’irrcre- menta d’una manera interessant, perb estem parlant d’un creixement sobre taxes molt rcdui’des, estkvem parlant d’un pressupost de 8 milions, en un pressupost de 22 milions, a un organisme corn el Consell de Treball, que si ha de desenvolupar les seves tasques d’afavorir la participació de totes les associacions patronals i sindicats, i ha d’afdvorir tamK o ha de servir corn a lloc de trobada d’esludi i intercanvi d’apinions necessita- r& unes despeses importants, i en aquest sentit creiem que, tot i reconeixent que hi ha un increment de 8 a 22, considerem insuficient i optem per la idea que s’incremenii, amb el conjunt global dc totes aquestes esmenes, en 23 milions més, portant les despeses del Consell de Treball, que a l nostre entendre, i per no complicar el debat parlamentari, ens agradaria que assumís una entitat prbpia, amb ún pressupost de 45 milions en el seu conjunt: 22 que ja té pressupostats més 23 que desitjaríem que arribessin a aquest organisme.

El Sr. PRESIDENT: Gxkcies. Torn en contra, senyor Sesmilo. El Sr. SESMLO: S í , senyor President, Quant a I’alta, quan

hem debatut les centrals sindicals ja ho he dit, els capítols dels quals el Grup Socialista pretén detreure no ho trobem possible, per6 també quant a l’alta, en aquest cas, ja sabem que un pressupost mai és l’bptim, tant de bo, no?, perb sí que entenem que és suficient per a Ia tasca que esta fent el Consell de Treball, que a més crec que és opini6 sentida per tothom que, precisament en aquests darrers temps, est& complint d’una manera molt satisfactbria Ia seva comesa en tota la concertaci6 i en els acords que s’hm aconseguit.

Doncs, si s’han aconseguit els acords amb un pressupost que jii reconeix el Diputat socialista que s’ha incrementat, és a dir, s i SCIW l’increment que es proposa ja ha complert la seva mis- sió ;imb satisfxci6, doncs, amb el fort augment que ja preveu el Projecte de Pressupost entcncm que és suficient.

Per tant, en aquest cas ens oposaríem tant a l’alta corn a la haixa.

Moltes grhcics. El Sr. PRESlDEW: Grhcies. Abans d’ericrar a1 capitol dc

votacions, el senyor Secretari donarh lectura a l’esrnena transaccional. (LA 1. Sra. Fuhian demana per parlar.) Senyora Fa- bian .

La Sra. FABIAN: Abans d’eentrar a la votació, jo demanaria votaci6 separada de la 1024.

(L’I. Sr. Rai2 dcrnum per. parlcrr.)

2802 DIARI DE SESSlONS / C - Nhn. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM, D’ECONOMIA, FINANCES I PRESSUPOST

El Sr. PRESIDENT: Senyor Raiié? El Sr. RAm; Tanmateix, a part de sumar-nos a aquesta idea

que hi hagi una votaci6 separada de la 1024, plantejaríem una votaci6 separada fins i tot d’aquesta 1024, de la 1020, 1023, 1025 i 1026.

El Sr. PRESTDENT: D’acortl. Ara el senyor Secretari donarh lectura a la proposta transaccional.

El Sr. SECRETARI: dhiisiicci6 a les esmenes 1011, 1027, 1032, 1040, 1059, 1062, del Grup Socialista, i 1014, del Grup d’lniciativa per Catalunya: la baixa es produiria a la swci6 11 , servei 02, concepte 614.01, pcr 5 milions de pessetes, i l’dta a la secció i i , scrvoi 02, concepte 480.01, per 5 inilioris de pessctes. B

El Sr. PRESIDENT: Grhcics. El Gnrp Socialista accepta

EI Sr. RAM: Sí, si. El Sr. PRESIDENT: El Grup d’hiciittiva tanib@? (Pausa.)

B’acord. Doncs, en primer lloc, anem a votar aquesta esmena transaccional.

l’esmena?

Vots a favor dc la transaccional? Vots en contra? Abstencions? Per unaniinitat dels presents s’aprova l’esmem trmsaceio-

I ara les votacions: en primer lloc, les que nis han estat de-

Esmena 1024, utla votaci6 nomds d’aquesta esmena. Vots a favor de la 1024? Vots en contra? Abstencions? 2 vots a favor, 15 en contra i cap abstenció: no prospera I’es-

mena 1024. (Remor de veus.) Perdó, repeteixo el resultat de la votacili: 2 it favor, 16 en contra i cap abstencih.

Ara una votaci6 també sobre el paquet d’esmenes que ha de-- manat de separar el Grup Socialista, que són la 1020, 1023, 1025 i 1026.

nal,

manades per separat.

Vots a favor d’aquest conjunt? Vots en contra? Abstencions? 2 a favor, 13 en contra i 4 abstencions: 110 prospera aquest

conjunt d’esmenes. I aril una votaci6 de la resta d’esrnenes al. Gabinet del Conse-

ller que no hagin wtat objecte de votació. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? 7 a favor, 23 en contra i cap abstenci6: no prosperen la resta

d’esmenes ni del Gabinet del Conseller, ni de la Secretaria Ge- neral.

(Remor de veihs.) Per tant, ara podem entrar a debatre les esmenes que corres-

ponen a la Dirccci6 General de Relacions Laborals, hi primera de les quals és la número 1029, del Grup d’hiciativa. La senyora Fabian.

(Remor de veus.) La Sra. FABIAW: Gricics, senyor Prcsident. Amb aquesta

esmena pretenem doblar la quantitat assignada al Pressupost u la partida 480.01, cluc s6n cls d‘rogrames de scguretat i higiene en el treball>> i tarnbe modificar el títol d’aquesta partida traient

<<i altres d’interks per al Departament)>, perque entenem que la quantitat dedicada pressupostMarnent ha de ser, si m6s no, tota dedicada a la seguretat i higiene en el treball i, a més, la considerem insuficient, insuficient perquk els accidents laborals i les condicions de treball no solament no milloren, sin6 que estan en una situació d’estancament respecte als exercicis anteriors.

Per tant, creiem que I’esfoq pressupostari ha de ser superior per acabar amb una situaci6 greu dels trcbdlatlors.

Persisteix la remor de veus.) Tampoc tindríem cap inconvenient que no fossin acceptades

les baixes des del punt de vista que nosaltres les plantegem i es fees una trmsaccid amb les baixes que el senyor Sesinilo ...

131 Sr. PRESIDENT: Perd6, senyora Diputada. Permeti’m, si us plau. Els senyors diputats volen fer el favor de seure i, una vegada mes, repeteixo que, si tenen necessitat ineludiúle de parlar, vulguin fer-ho en veu baixa, Senyora Diputada Fabian, teniu la paraula.

La Sra. FABTAN: Grhcies, senyor President. Insistir que l’inter&s d’hiciativa per Catalunya esta a l’alta, que el terna de les baixes 6s un tema purament reglamentari i que, per tant, acceptariem qualsevol transacci6, vingués la baixa d’on el senyor Sesmilo considerés més adient.

Moltes grhcies. El Sr. PRTBIDENT: Grhcies, senyora Diputada. Per rl un

torn en contra, el senyor Sesmilo. El Sr. SESMLLO: Na, gracies per l’aklusi6. Jo parlo en nom

del nostre Grup, i per tant han estat estudiades a bastament pel nostre Grup totes les esmenes. Creiem que la darrera etapa en la Conselleria de Treball, i per tant en el Govern, no és que hagi crescut la sensibilitat sobre aquest tema, que sempre hi ha estat, perb s’hi han pogut esmerqar més mitjans.

Donats les característiques del nostre pressupost i el creixement notable que ha tingut, no trobem possible atendre una alta, que trobaríem fins i tot raonable, perb que, arnb els mitjans arnb quk avui en dia es compta i sobretot amb el remodelatge que es far& y u e també figura en el pressupost- dels centres d’higiene i seguretat del treball, entenem que -repeteixo-, sempre dintre de les pssiblitats pressuposthries, almenys per a aquest any és suficient.

Moltes grhcies. EE Sr. PRESIDENT: Gricies. Esmena 1030, del Centre De-

rnmrhtic i Social. No hi ha representant a la Comissi6; per tant, a votacili. 1031, tampoc; 1033, del Grup Socialista, ha estat defensada, i, COM la 1032, la 2934. Senyor Rafié, 1034.

EI Sr, R A Ñ k Perd6, agrupariem la defensa de la 1034, 3035 i 1036,

Aquesta és una esmena que tenim un dubte de com defensar- la, perqub pot ser, O bé que sigui una esmena exclusivament tkcnica, donat quc, en fer l’avantprojwte de pressupost, s’ha traslladat la idea que la inversi6 que es fa, es fa sobre un centre --és a dir, hi ha els quatre centres: Barcelona, Tarragona, Llei- da i Girona-, i pot ser que el programa informhtic s’hagi equi- vocat, i posi <cRnrcelona i Gironaw, o pot ser una assiglaci6 correcta, amb la qual cosa, nosaltres defensem aquesta idea en el sentit d’evitar que es pugui produir l’efecte que tota la Inver- si6 dels centres de seguretat i higiene es faci exclusivament a la província de Barcclona, cosa que considerem incorsecta. En aquest sentit, COM es veu& 6s una esmena que, senzillament, I’únic que fa 6s que, quan diu mentres de seguretat i higiene de

DIARI DE SESSIONS / C I Núm. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOhUA, FINANCF.3 I PRESSUPOST 2803

Barcelona i Girona}>, treu la paraula (<Barcelona>> i deixa d3iro- na>>; quan diu, <<Barcelona i Tarragona)), treu c<Rarcelona>> i deixa <<Tarragona>>; quan diu ((Barcelona i Lleiclm, deixa només <<Lleida>>, i naturalment perqu2 hi ha una altra partida, que no hem esmenat, que correspon a la inversi6 en els centres de seguretat i higiene de Barcelona. En aquest sentit, creiem que f6ra molt m6s bo racionalitr~r i territoriditzar i assignar recursos a cada una dc les provincies i centres, i en aquest sentit liem fct 1 ’esmena.

El Sr. PRESIDENT: Grhcies. Un torn en contra, senyor Ses- rnilo.

El Sr. SESMILO: No es tracta de cap error irifomhtic, perquk d Centre de Barcelona figura com a RarceIona ~ Q ~ B s , no? fis amb l’afany del Departament de, primer, en territoritzar les inversions, la voiuntat política de fer-ho a Girona, a Lleida, a Tarragona, perb deixant-se, diguem-ne, Ja llibertat, en un moment determinat --corn que moltes són inversions de reposi- ció- d’allb que en u11 moment deteminat doncs, calgut%. No obstmt aiixb. les expIicaeions del.. . , la intervenció del Diputat Raií6 em sembla, doncs, que han estat prou clares per fer recon- siderar la nostra posici6, i , en principi, votariem també R favor d’aquestes esmenes.

El Sr. PRESIDENT: Gricies. Podem, doncs, anar ja a la votació de les esmenes a la Direc-

ció General de Relacions Laborals. (La 1. Sra. Fubian demam per parlar.)

La Sra, F A B W : Demanaríem votaci6 separada de la 1030 i de la 1031.

El Sr. SESMILO: I, senyor President, i el nostre Grup, COM

és obvi, de les que pensem votar a favor, El Sr. PRESIDENT: D’acord, d’acord. 1030 i 1031, potser una Única votaci6, senyora Fabim? No,

separadament. (Remor de veus.) D’acord. Doncs, vejarn: primer de tot, una votació sobre la 1029, del

Grup d’lniciativa, Vots a favor? Vots en contra? Ab s t en c ion s ? 8 vots a favor, 13 en contra; no prospera la 3029. Ara la 1030, del Grup del CDS. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Cap vot a favor, 13 vots en contra, 8 abstencions; 110 prospe-

1031, del CDS, Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Unanimitat en contra dc I’csinena 103 1. Esmena 1032. ha estat J R triuisaccionada. La 1033, del Grup Soci n 1’ wa. 1033. Vots a Eavor? Vots en contra? Abstencions? 8 a favor, 13 en contra; no prospera 1033. I ara, segons he entks, em sembla que 1034, 1035 i 1036 p e

ra 1030.

den anar en una Única votaciii.

Vots a favor d’aquestes tres esmenes? En contra? Abstencions? Per unanimitat dels presents, s’aproven 1033, 1034, 1035 i

1036. Passem ara a la Direcció General d’Ocupaci6. Esmena 1037,

de1 Grup Socialista. Senyor Rai% EI ~ r . RAR& Sí, aquesta és tina emena que plantegem a to-

ta Ia Direccili General d’Ocupaci6, fonamentalment basada en les següents idees. La primera 4s que aquesta 6s una direcci6 general que redueix un 25% el seu pressupost en relaci6 amb I’any anterior. A m6s IZ mes, hem fct un conjunt d’esmenes amb el qual intentarem demostrar a posteriori que era possible assolir les propostes que els sindicats van plantejar a la taula de concertaci6 i encabir-les dintre del pressupost global de la Di- recció General d’Ocupaci6, i que, per tant, no tenia cap ra6 de ser la negativa que, ai final, o Ia discrephcia que es va produir sobre ets temes competkncia de la Direeci6 General d’Ocupa- ció. I en aquest sentit, entenem que es produeix un fet profun- dament negatiu en una de les partides mes importants i de les funcions In6s importants d’aquesta Direcci6 General d’ Ocupa- ci6. corn ho 6s el tema de la formació ocupacional,

En aquest punt en concret, hem de dir que el pressupost de l’any passat, el del 89, era de 1.300 milions per a accions de formaci6 en connexió amb el Fons Social Europeu, perb que fi- ndment, com que aquest era l’iinic crhiit ampliable, o era un crkdit arnphble, es van esrnerqar en aquest conjunt de programes fets amb el Fons Sociai Europeu, 1.817 milions. Tot i aixb, i sabent que possiblement del Fons Social Europeu puguin mibar 2.250 milions, i que, en conseqiihcia, al Departament li co- rrespotidrh acabar abonant 2.750 milions, per assolir la xifra de 5.000 milions, s’han pressupostat, exclusivament, 1.400 milions. Aixxb comporta, per una banda, un risc que, si el Pons Social Europeu retallés per qudsevol ra6, una sola pesseta destinada a formació ocupacional a Catalunya, els ciutadans i els treballadors de Catalunya veurien seduides les seves possibilitats d’assoh una formació ocupaciomal adient per modemitzu els SCUS coneixements O integrar-se en e1 món laboral, de 2,22 pessetes; aquest és un element que nosaltres considerhem que, amb una pressupostació adequada, on la voluntat del Departa- ment tinguks un reconeixement pressupostari, i, per tant, aqui tinguéssim 2.7.50 milions, permetia que, si hi hagu@s algun retall per part de1 Fons Social Europeu, la phdua nom& fos allb quc cls hrgans comunitaris deixxcssin d’invertir en formació ocupacional a Catalunya.

Des d’aquesta perspectiva, tenint en compte que, tkcnicament, no és possible incrementar, via esmena darrere esmena, cls 1.400 milions fins als 2.750, hem considerat que el que hi ha darrere d’aixb ks una manca de voluntat cie comprometre CI’utia nianera efectiva d l b que d’entracla s’estA declarant i que té una milsica, o una lletra que pugui ser que ens agradi, perb que la música no se li acaba de posar en aquesta canq5.

Per una altra banda, hem plantejat tambd a la Direccih Gene- ral d’Ociipaci6 una esmena a la totalitat perque, tant en la dwu- inentació que ve acompanyant aquest avantprojectc o aquest projecte de pressupost, com en les ordres dc quk hem tingut coneixement de desenvolupament dels diferent s programes d’ac- tuacih, hi ha una manca de criteris objectius a l*hora d’establir prioritats sobre els col.lectius que es beneficiaran o que gaudi-

2804 DJAM DE SFSSIONS / C - Núm. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMA, €WJANCFA 1 PRESSUPOST -

rim de l’acció d’ayuesta Direcci6 General d’8cupació i d’aquestx programes.

Per totes aqucstes raons, creiem que fhra bo un replanteja- ment global de tota la DDircccirj General d’Ocupaci6 dintre del conjunt dels pressupostos del Departament de Treball.

Res mes, i moltes grhcies. El Sr. PIWSXDEN?’: Sí, griicies. Un torn en contra, el senyor

Sesrr1ilo. El Sr. SESMILO: Si, senyor President. El nostre Gmp j a ha

valorat, en I’anterjor ocasi6, en l’esrncna a la totalitat del De- partament, la valoració molt positiva que en fil de tota l’acci6 de govern respecte a I’ocupacib, ibgicarncnt del Departament més directament implicat, que 6s el Departmmt de Treball, perb en aquest cas, cspccíficammt de la Direcci6 General d’Ocu- pació. fis a dir, els resultats, crec que tothom els coneix; no hi insistir6 perque, realment, he de dir que, al nostre Grup, aquesta esmena ens sorprh quan diria quc la Direcci6 General d’Qcu- pació, respecte a l’ocupaci6, que 6s el scu principal objectiu, doncs, ha obtingut a Catalunya uns resultats molt per dcmiint de qualsevol altra comunitat autbnoma, i j a no diguem tle 1’Estat.

6 s ciar, arguments que aporta el Diputat senyor Raiié: la quantitat que figura pr esmerpr cn fosmiició ocupacional, No sk si ha oblidat expressament que fa dos anys o I’anterior va ha- vcr-hi un increment notahilissirn, 6s a dir, va representar tina nova tr-ajcctbria o un nou enfocament en la política del Depma- ment de Treball cn ocupació, que Gra la formació ocupacimal; els multats estan a la vista, primer punt. Segon, és clar que es- p rem €om del I’ons Social Enropeu, prrS 110 sé, no sé, perquk sc n’ha descuidat, que també esperem UIIS altres fons, que es el del trzisphs de la formació ocupacional de I ’ N M a la Genera- litat de Catalunya. es possible quc, ainb el canvi de Conseller de ’l’reball, ai!, de Ministre de Treball a 1’Estat aixb es pugui re- tardar una rniqueta mes, i que algun dia no se’iis tomi ... a tots votar l’autodeterminilció, qiie pot ser UII dels motius pels quals Catalunya s’ha vist rnancacla d’uns folis que són ..., que, en j u s - tícia, li corresponen. Per tant, el senyor Rafié, per k o r , i el Grup Socialista que no oblidin que tanibe per a formaci6 ocupacional, amb tot el circt, també esperem fons de I’Rstat que ja estan pictats. Per& 6s clar, rworcimt que cambres agrhiies i al-. tres t e m s , sembla que els pactes en castell& no sune servan&; pcr tant, també esperem aquests fons, i, com que els esperem, yiic no es preocupi que Ia fortnaciii ocupacimal, confiant en la paraula del socialistes de Wstat, es veurh incrementada positi- varnerit aquest any.

També ha prlat d’uria altra rac‘,: de la xnanca cle criteris oh- jectius en el ~~epartiment dels ajuts a Ics entitats SCIXS~ hnim de lucre, pec a íormaci6. Em sembla que és evident que el ho fa des de part, i, 6s clar, parhr de criteris ohjactius des d’rrna dc. Ics parts, doncs, 6s ben legitim, per6 tamM comprendran, els senyors i senyores diputats, que nosaltres entenguem que, precisament, potm eis criteris que no serien objectius serien els d’una de les parts, no? Per tant, nosaltres, corn que en aquest sentit, no tenim pafi, no tcnitti, cligucm-nc, cap sindicat --entre cornetes- afí, doncs, per tant, possiblement es podria prejutjar que la nostra posici6 fins i tot podria ser -i ho dic en condicio- nal, evidentment, per 110 ferir ni~-@-- encara mes objectiva que els critcris yirc pogu6a tenir el senyor RriíZ.

Per totes aquestes raons, perb, insistenrrnent ... 1 per la p i t i - vil, k s a dir, prquk eis resultats de l’acció politica de la Direc-

ció General d’Ocupaci6 crec que s6n indiscutibles, nosaltres ens oposarem a aquesta esmena.

Moltes grhcies. El Sr. PRFSLDENT: Erhcies. Esmena segiient 6s la 1041, del Grup Socialista, i el senyor

Rañ6 veurh si pot, la 1042 ja ha estat defensada; quedaria la 1043, la 1045 ... El senyor Rañé j a vew& si en pot agrupar algu- I X S .

Senyor Rañé, teniu la paraufa. Sr. R A ~ : SI, no, la 1041 té un plantejament [liferent a la

resta, i en tot cas, les properes sí que les agruparia. Aquesta és una esmetia feta cxclusivament per donar-li pos-

sibilitat, a la Direcció General d’Ocupaci6, de, en la mesura que així ho consideri adient, 6s per obrir una partida de 1,000 pessetes, perquk, naturalment, els rec~irsos que s’hi haurien d’esrncr- p r serien m6s importants, de pla de foment de l’autmcupació.

Creiem que, tot i que hi ha una direcció general de cooperativisme i SAL, tambd f6ra interessant que, des del Departament de Treball i de la seva Direcció General d’Ocupaci6, s’oferk la possibilitat d’establir un ajut a aquells treballaclors que avui estan a l’atur, i que la seva opció és la de generar-se el seu propi lloc de treball. Ei1 aquest sentit, 6s només obrir aquest pla o aquesta partida a fi que la Direccid Generd‘d’OcupacM pugui elaborar un pla amb el m k i m de consens possibie i generar actuacions al voltant d’afavorir que els trebaliadors aturats, trcba- lladors o treballadores aturats -perqub són, en alguns CRGOS, gran majoria-, puguin generar-se el seu propi lloc de treball.

131 Sr. PRESIDENT: Gricies. Tom en contra, scnyor Sesrni- 10?

EI Sr. SESMILO: Si, President. EI nostre Grup ha vist amb interh aquesta esmena, perqub en principi és un tema, doncs, que tamb5 eiis interessa, i posats en contacte amb la Direcci6 General d’Ociipaci6, donat, doncs que, 6s clar, un pla de foment a l’autoocupaci6 nomes anunciat no diu el que hi ha darrere, malgrat que es pot suposar, doncs, em sembla que hi ha bona disposici6 per parlar-ne, per, en algun proper exercici pressupostari, possMement tractar d’aquest terna. Ara, per quE no s’accepten ni aquestes 1 .O00 pessetes simbbliques?, i ho voldria explicar: és precisament una de les raons objectives que, almenys, segons el seli criteri, té la Direcció General d’Ocupa- ci6, és que creu, com ha dit molt bk el Diputat Rañé, que possiblement podria entrar en collisió amb programes i amb plans que sobre aquesta mateixa teemhtica ja fa la Direcci6 General de Cooperatives i Societats Anbnimes Laborals.

Pcr tcmt, per na crear expectatives que podrien ser fdses, i rlespr&s inoperatives, perb amb la intenci6 que realment es pw gui estudiar a fons, jo el que puc anunciar als membres de 111

Comissió, i espccialment al Grup Socialista, és que em seinbla que la Direcció General d’Ocripaci6 estaria disposada d’estu- cliar bé, ii fons, el terna, si realment hi hagués un pla elaborat Q

un inici o esb6s de pla elaborat. Mcntrestat, i per no entrar en col.lisi6, ho repeteixo, o en

possible collisi6 amb les activitats i funcions qiie ja tenen altres clircccions generals dintre del mateix Departament, nosaltres hi votarem en contra.

El Sr. PRESTDEET: Grhcies. Esmena 1043, del Grup Socia- lista, Senyor Rail@.

El Sr. RAI@: Sí, aquí, tal com he anunciat anteriorment, agruparia Ia defensa de la 1043,1045,1047,1049 i 1057.

DIARI DE SESSIONS / C - Nirm. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMM, FINANCE3 I PRESSUPOST 2805

La defensa d’aquest tema és prou ficil, crec. Nom& llegint: els capitols als quals volem que es doni la baixa, j a queda clar p<m del nostre plantejament. Volem quc cs doni baixa de partides quc es diuen: &€aterids diversos per a nous programes d’ocupació>>, <rSubministrament s ciivcrsos per a m u s progratnes d’ocupaci&>, <<Despeses diverses per als nous programes d’ocw paci6>>, estic parlant de 5 , 8, 2 milions..,; dk-vveis diversos pcr als IIOLES programes d’ncupaci&>, 8 milions; <<Mobiliari i maqui- nhia per als nous programes d’ocupaci6>>, 15 milions. 131 total, 323 milions destixiats íi serveis clivcrsos per n progxiimes d’ocu- pació que IIC) s’han definit i que, a m@s a mh, eiis trobem que les partides de material tl’okina i de matcxials diversos, m b els quals aquests formen una coatinuaci6 no definida, han mes- cut, com hc dit anteriorment, en percentatges irnprtants. Per tant, 6s afcgir, ploure sobre inu1Iat i, a 1116s ii m6s, amb utla in- clcfinició important. Si d x m s es defensava la idea quc aquestes put icles havien cle cr6ixcr molt pcrquk hi huvia IWUS programes d’ocupaci6, no veiem adient que, I?. més a mks dc cr&xr,r moIt aque3les partidcs --estem parlant dc crcixemerits del 200 i del .300%-, hi hagi partides noves, a mds, irirletmnin;dcs, per a nous programes d’ocuyaci6 cn aquest scntit.

Creiem que, per tant, es poden donar de baixa aquests de- ments i generar amb aixxb un pla, o jnicremcntar o (<iniplernen- tan> el pla d’ocupaci6 que nosaltres en clkiem <cjuvenil)>, i que ja avat lcm que coincidim amb l’esmena que farh Convergkticia, amb la idea de suprimir la idea de (<juvenil>> perquk abasti més collectius, per tant, amb un pla d’ocupaci6 en cdIaboraci6 amb els ajuntaments,

El Sr. PRESDENT: Grhcies& Per fer un torn en contra d’aquestes esmenes, el senyor Scsrnilo.

El Sr. SESMLO: Senyor Prcsiclent, el Departament mant&, i , a mbs, l’ha dotat amb m6s recursos, el pla d’ocupaci6, que, si prospera la nostra esmena, ja no es dirh ccjuvenil>>, sinb <<ú‘ocu- pació, en coI*laboracib amb els ajuntments>>. Per tant, la voluntat de col.laboraci6 institucional 6s clara.

Ara b6, els resultats optimistes dintre de la magnitud dcl problema de l’atur, perb optimistes, hern de dir, si volem ser objectius, c k Ix Direcció General d’Ocupaci6 sobre l’atur a Catalunya, agafcmt el referencial obligat nostre, que és el de I’Estat, no vol dir que el Departament es creui de brqos i s’adormi, COM diuen els castellans, <<en 10s laurelcw, 6s cz dir, el Departament continua chborant nous programes, continua in- tentant fer noves aportacions en uti camp difícil, en el qual em sembla que els senyors diputats coincidiran qiie el que cal es es- p r h e r molt el magí per@ realmcnt s’han provat moltes situacions, s’han provat molts progrimes amb diversos resultats,

Per tant, nosalti-ces entenem que aquest capitol esth molt justificat i que realment, quan es presenti a la concertació --I)crquk hi ha voluntat del Departament de presentar-ho a la concerta- ci6- aquests nous programes d’ocupaci6, jo crec --o almenys ho esperem en el nostre G r u p que de les riegociacioris en stir- tin depurats, perb que realnient seran ben acceptats i ben vistos fitis i tot per les parts socials, i, per tant, nosdtrcs mantindrem aquestes patides i ens oposarem a aquestes esmencs.

Moltes grkcies. El Sr. PRESIDENT: Gricies. L’esrnena segiient és del Grup

de Converghicin i IJni6, la que porta el iuímero 1050. El Sr. SESMILO: Senyor President, simplement per supri-

mir de la denominaci6 del concepte 460,Ol la paraula <<jjuvc-

riib, Quan es va elaborar el Pressupost a l’inici es comptava de continuar, perb les sdlicitucis d’rtjrintaments i la realitat social dcnota que, 110 és que s’hagi superat dissortadament ni molt rnenys el proble~na de i’atlir juvenil, perir qiie realment potser s’incrcmenta m6s fa nmcssitat en altres col*lectius que no scin cls juvenils, i , per tant, pcr donar més una omnicornprensi6 R aquest capitol, doncs prryosarícm suprimir la paraula ~ j w e - n i b ,

Moltes gr5cies. El Sr. PRESIDENT: Grhcics. Algun tom cn contra? (Parusa.)

Esmncs, ara, 105 i, del Grup d’lniciativa per Catalunya: senyora Fahian.

La Sra. P’ADIAN: Grhcies, senyor President. Jo agniparia la 1051 i la 1052, per dir que aquestes esmeiies no representen un jncrernerit pressupostari, sinó quc significa dedicar la meitat del pressupost del pla d’ocupacir5, que ja no t:s dirh <+ivenil>), sin6 <<en cotlabraclh fimb els ajuntamcntsn, i el mateix amb els consells cornarcds, per dedicar la meitat de la partida a I’ocu- pxi6 específicment €einenha. No cal remarcar que l’atur €o- nierli 6s molt més important que el masculi; que Ics cimes encara cstem en una situació dc discriminaci6 respccte a l’aacc6s del treball i, per t‘mt, considerem que la meitat d’aquesta partida s’hatrria de ddicilr específicament a la meitat i una. mica m6s de la població treballadora.

Grhc ie s. El Sr. PRFSIDEW: Grhcies. Torn en contra? El Sr, SESMILO: Sí, senyor President, nosaltres estern total-

El Sr. PRF3DENT: Grhcies. El Sr, SESMLO: Per concepte ..., si m’ho pcrmet, les hauria

d’explicar breument. En primer lloc, perque no SOM partidaris d’una segregacid

ara sexual, diguem-ne, repartint els programes segons sexes. En segon lloc, perqu& en la concertació ja s’ha aprovat que

en el pla d’ocupaci6 social el 65% seria destinat a dones, o sigui, la voluntat política t% aquesta, i cl 35% a la pblacid mas- culina. Aquesta 6s Ia voluntat dc resultes de la realitat social. Si a la concertaci6 ja s’ha acordat que la voluntat política és aquesta, ara no rebaixarem del 65% al 50%, ens semblaria un pas enrerc.

Quant a l’esmena 1052, d’aqucsts programes amb els consells comarcals, hem de dir que el resultat concret de l’exercici passat han cstat 39 colitractes contrets: 25 pcr a dones, 14 per a liornes. El que no farem ara és reduir les dones tarnb6 només a la meitat. F:s a dir, nosaltres continuem en e1 fet que homes j dones s6n persanes i que és la mateixa realitat social la que indica cap a quin coklwtiu s’han d’esmcrqar mes recursos, i en arpcst cas concret fins i tot, RO un 50%, sinó un 65%, amb la voluntat de complir SI quc s’ha acordat cn la concertxih social 11 Catalunya.

ment en contra d’aquestes ducs esmenes; totalment en contra ...

Moltes grhcies. El Sr. PRESIDENT: GrLcics. Esrncna 1053, del Gnip Socia-

lista. El senyor Rañ& El Sr. RANÉ: Aquesta la tenia traspaperada. La 1OS3 és una

esmelis cn la qual nosaltres pretenem, cl’alguna manera, que tenint en compte els resultats que s’han prcxlu’it ilcls progranies cl’ocupaci6 amb els consells comarcals, i veient la ncccssitat cl’hcrementar el tema de les accions de xoc, atEs, precisament que han estat poc efectius des del punt de vista wupacional i

2806 DIARI DE SKWOMS / C - Niim. 140 / 27 d’abril de 1990 COM. D’ECONOMIA, FINANCES I PRESSUPOST

que en la prhctica ens trobem que, quan els conselis comarcals comencen a generar programes de xoc, se’ns diu que no hi ha rccursos econbmics. 6s a dir, la Direcci6 General d’Ocupaci6 ha generat un programa de collaboració amb els consells comarcals per dinamitr~r els ternes de forrnaci6, ocupació, etcktera, i quan genera un pla de XOC resulta que no hi ha rccursos per p d e r finanqar aquest programa de xoc, com per exemple ha ocorregut --almenys firis ara, aixb 6s la informa& que tinc jo personalment-, ha succe’it en el tema de l’única comarca que ha fet una cosa com aquesta, que és la del Baix Llobregat, fer un programa de xoc que se li nega pcrquk no hi ha recursos, i , per una altra banda, s’ajuda a generar expectatives que desprh no es poden assumir.

En aquest scntit, hem anat pel dret i hem dit: home, mks val que posem els recursos alli4 on es puguin fer les accions evidents i no generem una xarxa que vagi destinada a aixecar fai- ses expectatives que després no tenen recursos adients al respecte. En aquest sentit, considerem adient o convenient quc aquests 1 O0 milions passessin del programa d’oeupació amb els consells comarcals a accions de xoc, que es podrien fer amb els coiisells cornards o amb altres collectius que s’integressin dintre d’aquestes accions de xoc de formaci6.

El Sr. PRESDIWT: Grkies. Torn en contra? El Sr. SFSMJLD: Si, senyor President, em semlila que

aquesta esmena no deixa de ser uila antcdota o un pas més din- Lrc de la poiitica general que rnani€esta el Gnip Socialista en tot el debat pressupostari, d’cvitar transferkncies de XCCU~SOS als consells comarcals, Vull dir, en el temps que he estat q u i s’ha visi contiiiuament liquest tipus cl’esmenes.

Com que nosaltres, precisament, fa poiitica que €em E s a Tn inversa, ja és bo que hi hagi una alternativa, perb, clc moment. serntila que la nostra és la que troba mes adequada el país, de cara a dotar els consells comarcals, és per aquestes raons estrictament polítiques que nosaltres hi votarem en contra.

Moltes grhcies. El Sr. PRESIDENT: GrBcies. Queden encara, em sembla,

per defensar d’aquesta Dirwci6 General les esmenes 1054, 1 O55 i 1056, del Gnrp Socialista. Senyor Raiié.

~i Sr. RAÑÉ: Sí, que, a més, S U ~ O S O r p e per anticipacid, ja ha vist que preteníem de€ensar-les totes de manera conjunta.

Abans, el represwtant del Grup de Converghcia i Unió lila fet aquella dita llatina del pacia sunf servunda, doncs, aixb pre- tén precisament aixb. El Departament de Treball i el de Benes- tar Social van subscriure I J ~ acord sobre la renda ininima d’inserci6 que en un dels seus apartats deia que amzX16s departaments abonarien a parts iguals 300 milions de pessetes en progrdmes diversos de suport a chrrcc d’ambd6s departaments, II rnds a mes dc 800 rnilions cada un, pa- al programa de renda mínima.

Els 800 milions, els hem trobat nial ubicats -ja en parIarem dcsprks--, pair els hcm trobat; el que no s’ha trobat dintre cl Pressupost, i per aixb fem una esmena que sigui capaq de reco- l l ir d’altres programes aquests 150 mi~ions,p,, p r q u b , si b6 6s cert que hi ha una patida cle 300 milions dcstinada a col4ectius amb espaxials dificultats, s’ha de dir que aquesta partida, l’any <anterior, tenia utla consideració de 250 milions. Aixi, 110 es pot dcsprendre de cap cle Ics manem que incrementant SO milions es pugui~i incorporar un cornpromis de 3 50 milions, si no es re- dueixen, nl inateix temps, les accions quc ja es vcriicn fent.

Per tant, una de ilues: o es reduiran les accions que es venien fent, cosa que no valem, o s’incomplirh l’acord sabre el terna de renda mínima, i en aquest sentit entenem que el nostre plantejament és que es compleixi l’aportació dels 150 milions que el Departament de Treball es va comprometre a fer quan va signar, amb els sindicats d’UGT i Comissions Obreres, per corn- plernentar les accions de la renda mínima d’inserci6. Aquests recursos, els hem buscat fonamentalment de ixes programes: el primer, que deixem en 1 .O00 pessetes nom& el d’dntercanvis internacionals)), perquh és un programa que no funciona actuaJ- ment d’una manera eficient, i , en tot cas, deixem la partida oberta per si algun dia funciona, que hu puguin incrementar perb funcioni de veritat, perque els treballadors puguin fer hter- canvis, no perqui: es puguin fer viatges.

El tema d’orientacici professional, que el pretenem suprimir, no perqui: no hi hagi d’haver orientació professional, sin6 perque aixb suposa dues coses: primer, duplicar xarxes plibliques d’orientació professional que estan a la Generalitat i a I’INEM, amb el qual es volen establir col-laboracions, i, a rn6s a més, no tan sols duplicar-les, sin6 privatitzar-les. I, a més a més, suprimir, per fer números radons, la partida de 1.000 pessetes de l’article, del concepte 612.01, perque suposo que per una errada thcnica és la mateixa partida que el 611.01, que te la mateixa denominaci6 i la mateixa quantitat: 1.OOO pessetes per mibar a acords amb 1’INEM. Jo suposo que entre 1.OOO pessetes i 2.OOO per treballar en collabraci6 amb l ’ m , el Grup de Conver- gEncia poclrh acceptar aquesta esmena que, corn a mínim, farB tkcnicament més presentable el Pressupost que aqui aI final aprovar8 el Parlament.

El Sr. PRESDENT: Grhcies. Un breu torn en contra, e1 senyor SesmiEo,

El Sr. SESMILO: S í , senyor President. Nosaltres, pel mateix que ha dit el Diputat, j a es veu que complim l’acord, 6s a dir, en comptes de 150, T ~ Q 150, n’hi ha 300, el que passa és que, Cs clar, és una operació comptable. L’any passat ja n’hi havia 250, perb en un capitol que era per a persones amb especials dificuf- lats. fis a dir, nosaltres entenem que esta complert l’acord.

Quant a l’urientaci6 professional, no hi podem renunciar perque, en tot cas, el que demanem és que es traspassi el programa de I ‘INEM al nostre programa d’orientaci6 professional, i quan vingui incrementui aquesta partida, perb no per aixb l’hem de reduir.

PH tots aquests motius, votarem en contra d’aquestes esmenes.

Moltes grkjes. El Sr. PWSJDENT: Podem anar ja a les votacions. Aquí

hem de tenir en compte que ... (L,u I . Sra. Fubiun demana per parlar.) Perd6, la senyora Fabian.

La Sra. FAIHAN: Grhcies, senyor President, El nostre Grup deinanaria votació separada dc la 1038, la 39 i la 48, que, si els altres grups hi estan cl’acord, pochien ser votades totes juntes.

El Sr. PRESXDENT: Il’acorcl. També hem de separar la 1050, del Grup de Convergkncia i Unib ...

El Sr. SESMILO: Nosaltres afegidem, a més a mds, la 44 i la 46.

El Sr. PRESIDENT: D’acord. Ser2 una altra votació, doncs, amb la 1044 i la 1046. Tenir en compte tamb6 que la ... Esth d’acord a fer un sol bloc amb totes aquestes, senyora Fabiari? (Pa usu. D ’ acord.

DIARI DE SESSIONS J C - NGm. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMíA, FINANCES X PRESSUPOST 2807

Aleshores, tenir en compte també que la i040 ja ha estat

Per tant, en primer lloc. votació sobre la 1050 de Canver-

Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Per linanimitat dels presents, s’aprova la 1050. Ara, votaci6 sobre el paquet que ha demanat el Grup Socia-

Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Cap a favor, 13 en contra i 7 abstencions: no prosperen

aquestes esmenes, I, finalment, una votaci6 sobre la resta d’esmenes d’aquesta

Direcci6 General. Vots a fíívor? Vots en contra? Abs 1: enc ion s? 1 a favor, 13 en contra i G abstencions ... (Remor de veus.)

No hi ha cap inconvenient.., Em sembla que el resultat d’aaques- ta votació no ha estat clar, i, per tant, es torna a sotmetre a vota-

aprovada amb la transacci6 que s’ha acceptat anteriorment.

gkncia i Uni6.

lista i cl Grup d’lniciativx 1038, 1039, 1048, 1044. i 1046.

ci6 la resta d’esmenes d’aquesta Direcció General. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? 7 a favor, 13 en contra i cap abstenció: no han

aquestes esmenes que acaben amb la 1057. h a entrem a la Direcci6 General de Cooperatives

Anbnimes Laborals, esmena 1058, a la totalitat, del cialista. Senyor Rañ6.

prosperat

Societ tats Grup So-

~i ~ r . RAÑÉ: Sí, de manera molt breu, nosaltres entenem que aquesta esmena a la totalitat estaria recolzada en tres criteris bhsics: el primer, que la destinaci6 que cs fa de recursos cap a 1’Institut de Promoci6 i Formacirj Cooperativa no va acompanyada d’uns criteris clars de la Direcci6 General; en segon llac, que no considerem convenient que es dediquin 25 miliuns a I’Institut Catali de Finances, duplicant mecmisnies financers que ja te el. mateix col*lect.iu i el mateix moviment cooperatiu -i que, a més a més, hem vist a la prhctica que els raursos que es destinen a I’hstitut Catab de Firianccs, després, com es pot vewe de l’cxecució de l’exercici del 1989, cap d’ells retor- na al moviment cooperatiu-, i, per últim, que tot i que els 180 milions a einpreses Irrivailes 6s uiia quantitat important, en aquest apartat de transferbticia a cinprescs privades, colisiderem que 6s insuficient en rclició amb el 1983.

Res més, i moltes grhcies. El Sr. PRFSIDENT: Grhcies. El torn en coiitri\. cl senyor

Sesrni 10. EI Sr. SESMILO: Senyor 13-esident, nosaltres 110 compariini

els criteris de1 Grup Socialista, 1 gairehb jo li miria a la contra. 6 s a dir, em sembla catrecta la reiació amb i’Institut C;\taiB úe Promoció i Forrnaci6 Cooperativa, ens senibla correcta també la politica d’avafs a traves de I’institut Catali de Finances, et&- tem

Per 110 rrllargar-me: votarun en contra. El Sr. 1RI;XTDENTr Grhcies. L’csrnena següent és del Grup

del Centre Deniocrhtic i Social, que ja esth, i , per tan t , podem

votar totes les esmenes de la Direeci6 General de Coope- ratives* (La I . Sra. Fahian demana per parlar.) Senyora Fabi an .

La Sra. FABIAN: Sí, per favor, amb l’esmena 1061 a banda. El Sr. PRESIDENT: D’acord. Doncs, la 1061, en primer

Vots a favor de Ia 1061? Vots en contra? Abstencions? Cap vot a favor, 14 en contra, 6 abstencions: no ha prosperat

Ara, la resta d’esmenes. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? 7 a favor, i 3 en contra: no han prosperat la resta d’esmenes

-imagino que tots els senyors diputats i les senyores diputades han tingut en compte que la 1059 ja havia estat votada anteriorment, inclosa en la transaccional.

Ara, entrem a la Direcció General de la Seguretat Social. L’esnwna 1OG4, del Grup Socialista: senyor Rai%.

El Sr. RAm: Aquesta 6s una esmena merament thnica, perqu&, tenint en compte que la partida 480.02 estava en el Pressupost amb 1.ooO pessetes i la 480.03, amb 16 milions, amb el mateix nom, sembla lijgic que s’agrupin i s’integrin en una sola patida, que seria la 480.02; vull dir, és una esmena senzilIament tBcnica: no veiem ia raó de tenir dues partides -l’una, oberta amb 1 .O00 pessetes, quan és el mateix programa que 1 ’ anterior .

El Sr. PWIIDEN: No se si he entks bé que la 1065 també havia estat defensada, senyor Rañk..

~í Sr. RAM NO. El Sr. PRESIDEIW No? Doncs, pot fer-ho. El Sr. RAÑ& La 1065 6s una proposta que té, per una bm-

da, un canvi de nom. Un canvi de nom perque entenem que els 800 milions estan destinats exclusivament al pagament de la renda mínima cl’inscrció, en funció dels acords, i, per tant, no poden ser subjecte de finanpment, a partir dels 800 milions, aitres accions de formaci6 per ii colkxtius de dificiI integració, no en poden ser objecte: 6s la renda mínima dins d’inserci6, la que esti pactat amb els sindicats que tindrh BO0 milions, no aitres programes que es podrien incloure aqui.

Aquesta 6s una part de l’esmena, i l’altra és que considerem que, des del punt de vista del Departament de Treball, no correspon ti la Direcci6 General de Seguretat Social, sin6 a la d’Ocupaci6, per@ és e1 vessant ocupacional del programa de renda ininima d’instrci6 el que s’hauria de potcnciar. Per tant, cIiteneIn que no es pot fer cies de Treball cap concessió que la renda rninirlna d’inscrci6 pugui ser considerada COM un element assistencial o puranicnt assistencial, sin6 que des de Treball ha CIC ser considcrat com un element d’<<ocupacionalit a b , de tendir cap a l’ocnpaci6; en tot cas, a Benestar Social hi pot haver altres elements complementaris, perb, ho repeteixo, per aquesta rad creiem que ha d’estar ubicada a Ocupaci6, i per respecte al pacte signat amb els sindicats 110 és adient quc inclogui o que pugui incloure altres progr,mies o altres accioris de formaci6 per a coFIectius, perquk, ho repeteixo, 1’ acord diferencia molt b6 que els 800 s h per a la renda rninirna i els 300 milions eren per a Ics accions de fonnaci6.

lloc.

la 1061.

2808 DIARI DE SESSIONS / C - Núm. 14-0 J 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMLA, FTNANCES I PRESSUPOST

EI Sr. PRESIDENT: Gracies. Torn en contra, senyor Sesmi- lO?

El Sr. SESMILO: Sí, senyor President, nosaltres ..., pot estar tranquil el Grup Socialista: el Govern complir& els acords 4 s un terna terminolbgic, cl primer punt. L’altre, el de la ubicaci6, sempre 6s un tema discutible, pcrb en quest cas nom& volia fer un advertiment, o un aclariment: repeteixo que aquest és un tema discutible, pcrb en aquest cas la birecci6 General de Se- guretat Social té una infrastnrctiira que és idbnia per no fer créi- xer aquells apartats que a vegades es queixen els altres grups, burocritics. Per quina raó? Perque tarnb6 fa temps que es tenen ..., esta en coliverses el trasphs de la Seguretat Social: el nostre Govern, potser amb optimisme excessiu, va creure que aixh era imminent i va crear aquesta Direcci6 General, i , lbgicament, se li ha de donar un contingut, Pcr tant, és opinable, potser, el que diu el Diputat Rañ6, perb per raons estrictament funcionals s’ha cregut més oportG ubicar-ho a la Direcci6 Ge- neral dc Seguretat Social.

Per aixb votarem en contra. El Sr. PRESTDENT: Grhcies. Anem a votar, doncs, les cs-

menes corresponents a la Direcci6 General de Seguretat Social, tenint en compte quc la 1062 ha cstat objecte de transacció i aprovada; les altres esmenes, una sola votació.

Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? 7 a favor, 13 en contra: no prosperen 1063,1064. ni 1065. ihtrem ara a 1’Tnstitut de Promoció i Formació Cooperati-

ves.

D’awrd amh I’advertiment inicial, no es transcriuen EI debat i la voiuciú de les esmenes n6ms. 1066 (C. Sociutistu), 1067 (A. p . del Centre Denzocrdtic i Social) i 1068 (G. p . d’iniciartvu per Catalunya), u E’hstitut per a la Prornocih i EU Fcrrmacirj Cooperatives,

El Sr. PRE?JIXNT: Els saiyors diputats i les senyores diputades s6n convidats a patir d’aquest moment a entrar en el De- pattamerit de Justicia.

D’acord amb l’advertirnent inicial, nn es transcriuen el debat i les votmiuns de les emenes ni2ms. 1069 (G. p. d’hiciativcl per Cutalunya), 1070 (A. p , del Certtt-e Dcmocrdtic i Socid), 1071 (G. Mixt) i 1072 (G, Socialista), al Departument de Justicia.

El Sr. PRESIDENT: Al Gabinet de2 Conseller, esmena 1073, del Grup Socialista: senyor Oliart..,

El Sr. OLIART: Grhcies, senyor Presidcnt. Senyores i senyors diputats, aquesta esmena te com a finalitat iwgmentrlr la partida que diu <<Aportacions a compte de capital al Centre d’hiciatives per a la Reinserc:ciii>>, pcr un valor de 170 milions de pessetes,

Quan cs va crear el UIRE es v;m crear també, amb ell, uria &ric d’expectatives quc, malauradament, en veiirc aquest ..., en mirar ara i observar i estiidiar ainb deteniment el seu prcssn- post, doncs, aqucstes expultativcs hari quedat completament fru s trad es.

Si vostks ho observen, senyores i senyors diputats, veuran que les dotacions per ii inversions, per a maquindsia i altres in-

versions, sumen nom& 52 milions de pessetes: nosaltres considerem que amb aquestes inversions tan baixes és molt difícil de crear nous llocs de treball i, indubtablement, de tirar endavant aquesta empresa.

Per tant, nosaltres fem aquesta esmena d’augment, i les baixes corresponen al capitol 1, del Gabinet del Conseller, perquk considerem, indubtablement, que la. seva suma tottal, de 1.224 milions de pessetes, de capítol 1 i de capital 2, són, indubtablement, massa importants per les compethncies que t6 el Gabinet.

Aleshoxes, senyores i senyors diputats, per totes aquestes raons, els demanem el seu vot il. favor d’aquesta esmena.

El Sr. PRESIDENT: Gracies. ‘És que hi ha alguna esmena ... ? No es pot agrupar, no es pot fer cap més defensa, i després fa- ríem els torns en contra? (Pausa.) Canvia. el tema, Molt bk. Un torn cn contra: la senyora Rosa Bruguera. La Sra. BRUGUERA: Si, grhcies, senyor President. Les cx-

pectativcs, realment, nosaltres tirarem endavant amb el Centre d’iniciatives per a la Reinserci6, i es compliran totes les expectatives que s’havien format. Pensi que el mes de gener es va no- menar iin nou gerent, que les installacions s6n les adequades i que, a m6s a mgs, Ili ha una part molt important, que 6s fomentar la preparaci6 professional entre la poblaci6 reclusa, de manera que el treball els serveixi per reintegrar-se a la sociekat.

Aquest és un dels aspectes rn6s importants: una empresa nu es crea solament arnli la bona intenci6 i ainb la voluntat que en quatre dies creixi, sinó que s’han de buscar nous clients, s’ha de buscar aquella part que fííci que tingui ..., que sigui rendible, i aixb s’ha de fer amb una mica m6s de temps. I cregui que els diners que hi ha pressupostats s6n suficients per a aquest any 1990,

Grhcies. EI Sr. PRESIDENT: Grhcies. Esmena 1075, del Grup Socia-

El SI-. OLIART: Senyor President, 6s la 1074, si no m’equi-

El Sr. PRBTDEm: E1 senyor Oliart t6 rad: és la 1074. Per- 66.

HI Sr. OLMRT: Molt bk, senyor President. Aleshores, aquí agruparia quatre esmenes m6s: la 1074, la 1079, la 1093 i la 1094.

Les quatre esmenes, senyares i senyors diputats, fan esment a la construcció de nous centres penitenciaris i el que demanen és l’obertura de quatre noves partides pressuposthies en el departament de serveis penitenciaris.

El primer és la constnicció d’un nou centre de compliment de dones i hi posem nom& la quantitat de 1.000 pessetes perqu& el que volem aquí és que es demostri la voluntat política de tirar endavant aquesta construcci6; d’dtra banda, és una cons- trucci6 que ha estat promesa directament pel Conseller de Justí- cia i també est& inclosa en les promeses electerals del partit del Govern. TamM té un altre lipus d’wgument, i 6s que en aquest moment el centre cle Wad-ras és un dels pitjors centres penitenciaris existents a Catalunya i, per altra banda, l’augment de la població reclusa femenina els filtims anys és molt important, de manera que en aquest moment el centre de més massificaci6 que existeix a Catalunya, despr6s de la Model de Barcelona, 6s precisament el centre de dones de Wacl-ras. També és un hdex de la situaci6 en quE es troben les dones dc Wad-ras, en el sentit que, tfe les iíltjmes informacions que ens ha proporcionat la

lista. Senyor Oliut, (amb&?

YOCQ,

DIARI DE SESSIONS / C - N6m, 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMTA, FTNANCES I PRFSSUPOST 2809 -

Conselleria sobre clrogaaddiccions, precisament 6s a Wad-ras on hi ha un percentatge mks elevat d’intemes drogaaddictes.

L’altra esmena, la 1079, fa referencia a la construcci6 d’un nou centre de compliment de joves, i tmb6 demanem nomes la seva simp€e obertura, 6s a dir, amb una quantitat mínima dc 1 .O00 pessetes, per@ considerem que el centre actual també és un centre completament insuficient , i, per altra banda, també forma part, aquesta construcció d’un nou centre penitenciari per a joves, de les promeses del Conseller i de les promeses decto- rals del Grup del Govern.

E’dtra esmena, la 1093, fa referhcia a la construcci6 d’un nou centre d’adults, que a k b forma part ja d’un vell programa, d’un vell programa que va presentar el Conseller de Justicia l’my 1984, de descongesti6 de la pres6 Model, i d’aquest programa, estan en constmcci6 dos dels centrcs, p r b el tercer centre encara no s’ha cornenqat ni es té tampoc la finca. Tambk hi ha hagut promeses en aquest sentit i , per tant, el que nosaltres volem és que es tiri endavant aixb, i per aixb demanem aquesta obertura, que només és de 1.000 pessetes, i , per tant, que es v e gi aquesta voluntat politica.

I. la quarta de les esmenes, que tarnb6 fa refeerhcia a nous centres penitenciaris, el que demanem 6s la construcció d’un hospital psiquihttric. Aqui he de dir que aquesta és una p m mesa electoral de Convergkncia i Unió i tampoc no és una prtF mesa que hagi fet directament el Coliseller de Justícia, perb nosaltres considerem que 6s molt important i molt necesskria la constnrcci6 cl’aquest hospital psiquihtric, perquk s’han d’enviar cada any molts interns malalts psiquihtsics fora de Catalunya, i normalment s’envien a I’Hospital Penitenciari d’ Alacant.

Per tots aquests motius, senyores i senyors diputats, j o els demano a vostes el seu vot a favor d’aquestes quatre esmenes, que no comportei I..., no componen un trasllat important de fons, sin6 que solament entre les quatre s6n 4.000 pessetes, i que ks, ho repeteixo, un acte de voluntat política -si vosths ho volen, sirnbdic-, perb que esti i ha d’esta en correspondkncia amb les promeses electorals i amb les necessitats que actualment tenim aquí a Catalunya,

Per altra banda, jo vull dir, ja per acabar, que si vostks miren l’annex d’inversions del Departament corresponent veuran que aquests quatre centres que nosaltres demanem no hi s6n ressen- yats.

Res mes, senyor President, senyores i senyors diputats. EI Sr. PRESDENT: Grhcies, E? portaveu que ha de fer els

torns en contra in’ha deInatiat d’acumular-les per dircccioris generals i nosaltres no hi tenim cap inconvenient; per tant, la se- güent esmena que ara caldria defensar és la 107S, dei Grup Socialista. Grhcies.

El Sr. OLIART: Gricies, senyer President. Scnyores i senyors diputats, aquesta esmena, el que cleniana tambk es l’oober- tura d’una partida pressuposthia de 1.000 pessetes, arnh la dcnominaci6 scgiierit : <<A corporaciorin locals per ai rnanteni- ment dels dipbsit s municipals>>. Senyores i senyors diputats, a m6s dc les dietes alimenthries, s’ha de proporcionar a les corporacions locals els mitjans per tal que els diphsits munjcipals que estan obligats a mantenir ho siguin en unes condicions dignes.

D ’ d m bauda, la ~ Q W divisi6 de partits judicials i la seva ca- pitalitat 6s un element més a tenir en compte, i és veritat que aquestes dietes aliment3cies es donen i cs proporcioncn per Ia Generalitat, d’acord amb les seves competkncies, perh també 6s

veritat que ni una pesseta mks d’aquest concepte esmentat va a parar als dipbsits, als municipis perquk puguin adequar millor les installaciqns als seus dipbsits municipals. Crec que %s un sentiment compartit per tots nosaltres que els dipbsits municipals hui d’estar en uiles condicions que puguin acollir digna- ment els interns que es veuen obligats a passar-hi allh uns dies en espera que hi hagi una decisi6 judicial immediata.

Moltes gracies, senyores i senyors diputats, senyor Presi- dent

El Sr. PWSIDENT: S i ... 1075, feta. 1077, del Grup Socia- lista, a la mateixa Direcció General: senyor Oliwl.

El Sr. OLIART: La 1077, l’agrup, senyor President, amb la 1078.

El Sr. PRESDENT: Grhcies. El Sr. OLIART: Grkies, senyor President. Senyores i senyors

diputats, la 1077 6s augmentar una partida que ja existeix, qic és: {<Atencions als interns iillibcrats i familiars>>. 1 nosaltres ho fem per@ la dota56 actual de 17 milions de pessetes la considerem totalment insuficient. Si nosaltres fem la divisió dels quatre mil interns i escaig que hi ha en aquest moment a les presons cle Catalunya i ho dividim, dividim aquesta quantitat pels quatre mil interns, ens dóna una quantitat irrisbria de 4.000 pessetes per any i famdia. És indubtable, senyores i senyors diptuats, que amb aquesta quantitat ben poca ajuda es pot donar als interns, ben paca ajuda es pot donar als interns alliberats i ben poca ajuda es pot donar als seus familiars.

L’esmena número 1078 és la creaci6 d’una nova partida pressupostiria que digui: <<A comissions d’assistkncia social>>. Tots vostks saben, senyores i senyors diputats, el paper impur- tant de les comissions d’assisthcia social en el procks dc rein- serció de l’alliberat. I nosaltres veiem que fins a l’any 1988 en els Pressupostos de la Generalitat aquestes comissions d’assistkncia social hi tenien una partida prbpia i especifica, i ara no se sap -jo, personalment, no sé per quines raons, encara no se m’ha explicat, i potser avui se m’exp1icar~- encara per quines raons -ho repeteix- a partir del Pressupust de l’any 1989 no s’especi€ica ja amb aquest concepte de <<Comissions d’assistkncia sociab i, per tant, etis 6s completament impossible, des del Parlament i des d’aquesta Comissió de fer iin control i un xegui- ment de totes les activitats d’aquestes comissions d’assistkncia social i dels esfoqos pressupostaris que l’Arlministraci6 de la. Generalitat, que el Govern de Ia Generalitat li dedica.

Rcs més, senyor President, senyores i senyors diputats. EE Sr. PRESIDENT: Grhcies. L’esmena gtie scgueix a conti-

nuaci6 a aquesta Direcció General ..., no l’esmena, sin6 les esmenes, encara són dcl Grup Socialista. S6n les que porten eis números 1081, 1ü82 i 1083. Per tant, correspon al senyor Oliart, si en vol fer la defensa ... No, el senyor Abcll6. Grkies.,. Per donar UIM mica de temps. Perdh, senyor Abe116.

El Sr. DELL6: Faríem la deferisa de les csinenes 1081, 1115,1082,1083, 1091 i 1092.

l!n primer lloc, defensaríem les emenes 108 1 i 1 1 lS , que fan referhicia als a,iuts a brgans dependents de l’Adininistraci6 de Justícia. NosaltIcs hem vist que en eis dos darrers anys precisament aquesta partida ha anat disminuint fins a extrems preocupants. 12s a dir, i’any 88 aquesta partida era de prop de BO milions, l’luiy 89 ja vit baixar fins a l s 40 milions, i aquest any esta sota mínims, és a dir, ens trobem amb una quantitat irrisbria de 4 milions. Nosaltres hcm de dir, en primer lloc, quc

2810 DIARI DE SESSIONS / C - NGm, 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECQNOMIA, FINANCES 1 PWSUPOST

no entenem aquest procks de disminució tm radical; creiem que els ajuts eren una bona línia de cal*laboraci6 entre dues administracions i, per tant, des d’aquest punt cle vista, nosaltres creiem que un increment -4 que proposem 6s un increment molt moderat- ajudaria precisament a restablir tat el que fa refeerhcia a les relacions entre brgans dependents clc I’Adrninis- traci6 de Justicia i la Generalitat. Nosaltres creiem que el precedent que hi ha hagut en aquests darrers anys ha estat molt positiu, des del punt de vista del funcioriament de I’Admiriistra- ció de Justicia, i , per tant, les nostres dues emenes anirien en aquest sentit.

L’altra esmena Fa referkncia a l’hstitut de Dret Catal5 per a Estudis del Dret Civil Catal&; nosaltres pensem que a aquesta partida fem una proposta tamb6 molt moderada, d’un milió i mig; fins al Pressupost de l’any 88 existia una partida que feia refer&ncia a aquest Institut; no cal dir el paper que ocupa 1’Znsti- tut des del punt de vista de prestigi i, per tant, ens hem trobat també durant dos anys consecutius que aquesta partida ha desaparegut, si bé 2’my 1988 no 6s que fos una partida malt important, de 600.000 pessetes, perb, realment, la irnporthcia precisament en el procés en quE ens trobem en aquests moments de reforma del dret civil catalh pensem que fa necessari que hi hagi aquest ajut ;i aqiiest Institut. I, per tant, des d’lzquest plint de vista, demanaríem al Grup de la majoria que s’acceptés aquesta esmcria.

t ’ a h esmena, la 1083, fa refencia ii la Universitat Autb- ~ioina de Barcelona. kqui, si bé és vcritat que hi ha una padida destinada a la Universitat Autbnoma, el que proposem 6s un increment de putida, un increment també molt modest, per6 que el considerem absolutament necessari. fis a dir, és una partida que, en aquest sentit, la que t6 assignada la Universitat Autbnoma 6s molt ajustada i , per tant, la proposta quc fem realmat no repre- sentaria cap increment, des del nostre punt de vista, imporíanl.

La segiient esmena fa refeerkncia a la Universitat de Barcelo- na, a la Faciiltat de Dret. L’alny 88 ens trobhem que en els Prcssupostos hi havia una partida que feia referhcia a les fa- caltats de dret per a uiis programes de millora de la formaci6; nosaltres creiem que era una partida molt interessant, que per- inctia precisament la formac% dels llicenciats o de les persones que es troben n plint de llicenciar-se en dret. Aquesta partida ja va dcsapar5ixcr l’my passat, i aquest any ens trobem que sola- malt ei1 els Pressupostos hi ha una partida que fa refexhcia a la [Jniversitat Autbnornii. Per tant, nosaltres considerem, en primer lloc, que 6s necessari que hi hagi aquests programes i qiic la Conselleria no es pot desentendre precisament d’aqucsts programes de formaciii de les facultats de dret catalanes i, per tant, considerem que una quantitat? tarnbk, de 2 milions és una quim- titat tiialt miiisn que podria ser perfectamcnt acceptada.

FinaImcnt, en aquest bloc em trobariem amb un altre increment de partida, que fa referkncia a I’Institut de Drets Humans de Catalunya. l’amb6 6s un jiicrenient no excessivament desme- surat. L’Institut de Drets Humans ja té una partida consignada al Pressupost; nosaltrcs pensem quc el papcr que fa aquest Ins- titut, des del punt de vista de les personalitats, dels treballs de la seva revista i , precisarncnt del carhcter de pluralisrne que t@ el mateix Institut, faria Iicccssaili aqiiest increment i, per tant, des cl’aquesl punt de vista, nosaltrcs també proposem que s’incre- rnenti la partida de l’hstitut de Drets Hutnans.

Res mds.

El. Sr. PRESIDENT: Grhcies. 13 ha esmenes, encara, del Grup d’lniciativa, que sbn les que prten els números 1084,1088,1089 i 1090. El Diputat senyor Nualart en pot fer la defensa.

El Sr. NUALART: Si, &cies, senyor President. Jo agruparia totes aquestes esmenes en una sola defensa, i és modificaci6 d’aquestes partides en el sentit ci’incrementar-les; incrementar- les perquk entenem que en aquests moments en qub hi ha la reforma del dret civil catalh i les modificacions que s’han de donar, que se’ns donen dins de la societat, i que s’ha d’ajustar tota la Llei a aqucstcs modificacions, és evident que es fa necessari que hi hagi ajudes a la investigacib sobre Emes juridics, i, a més, entenem que aquests ajuts han de ser j a a entitats i a fundacions que tinguin un prestigi. Jo crec que aixb pot interes- sar la mateixa Conselleria, perque fa pocs dies hem llegit com la ConseIleria va enviar un programa in€ormhtic sobre una &rie de mat&ries de tipus penal, en les quals encara existia corn a delicte el delicte d’homosexualitat, el delicte de mac$, el delicte de comunista, Per tant, és evident que interessa que es facin aquests estuctis per@ la Conselleria no caigui en aquests errors, Per tant, jo crec que el Grup de la majoria hauria de votar a favor d’aquest increment d’aquestes partides, perque li serveixin aquests estudis per poder fer els seus treballs i, aleshores, dirigir-se als altres organismes d’una manera competent,

GrBcies. El Sr. PRESIDENT: Grhcies. Ara si que ha arribat el mo-

ment dels portaveus de Convergencia i Uni6 perque facin un torn tan escarit com puguin en contra cl’aquestes esmenes. Senyora Rosa Bruguera, t6 la paraula.

La Sra. BRUGUERA: Moltes grhcies, senyor President. Mi- rar6 de contestar totcs les esmenes; si 6s que m ’ n deixo alguna, ja em perdonaran,

Bé, la construcció dels centres penitenciaris requereix uns recursos financers importants que no poden satisfer-se amb els recursos normals del Pressupost d’enguany. Així i tot, s’estan portant a terme estudis de localització de dikrents nous centres i, de tota manera, vostEs han de tenir en compte que el Sinaxqa- ment dels quals correspon a 1’ Administració central. Quant, concretament a l nou centre de compliment de dones, aquest en aquests moments no esth contemplat, perb sí que existeix un projecte ci’un mhdul de dones, que, aquest, es portar& a terme molt immediatament.

(Remor de veus.) Quant al de joventut.. . Miri, del conjunt de la població rcclu-

sa existent avui a Catalunya, precisament són els joves els que s6n mes minoritaris; la pres6 de la Trinitat est3 per sota de la seva capacitat des de fa tres anys. fis per aixb que, lbgicament, s’ha de donar pas a les necessitats més immediates i vives.

La. construcci6 del nou centre d’adults, a part que s’esth bus- cant les noves ubicacions, la Gencralitat esta finangant totalment el nou centre de Brians, i deixem que hi hagi pressupostos i subvencions del Govern central per tirar-ho endavant.

(Remor de V E U S . Pausa.) No, quant a la construcci6 de l’hospital psiqriihtric, aquest es presenta en un moment... -és que estaveii parlant molt i estava esperant que callessin-, s’esth demanant en un moment en qui5 s’esth fent el penitenciari ...

(Remor de veus.) El Sr. PRFXIDEW: Perdoni, senyora Diputada. Si us plau,

senyors diputats, senyores diputades, si han de parlar, vulguin- ho fer en veu baixa,.. Senyora Rusa Bruguera, teniu la paraula.

DIARI DE SESSIONS / C - Nlim. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMIA, FINANCES I PRFJSUPOST 281 1

La Sra. BRUGUERA: Moltes gracies. Bé, dic que es demana la construcci6 d’aquest hospital psiquihtric, dic, en un m e ment en que s’esth tirant endavant la construcciri del penitenciari prop de Terrassa, i que vosths saben que la cons- trucci6 d’un hospital psiyuihtric -aixb, en aquests moments no cstB contemplat- hauria de resoldre’s, i nosaltres creiem que hauria de resoldre’s a través de la xarxa s‘mithria general. Avui, els hospitals psiyuihtrics C H C ~ estran depenent de les diputa- cions, Així i tot, estem estucliant la possibilitat de crear un petit rnhdul de malalts psiquiititrics cuhnics, al projecte de remodclat- ge de la infermeria de la Model.

Quant a Ics corporacions locals, la partida de vost&s sjrnbbli- ca --com posaven- per a corporacions locals per al l nan te ni- ment dels dipbsits municipals: aixu, vostks saben quc correspon als ajuntaments, i que la Direcció General nom& esth obligada r7. fes-se c h e c del subministrament de béns i serveis, u sigui, de la manutenci6, i, per tant, esth contemplada, aquesta partida, en el seu lloc corresponent, concretament a la partida 221.14,

<<Atencions als interns alliberats i familiars>>: aquesta, jo la hi contestaré juntament amb la que 6s <Comissions d’ assisthcia sociah. En aquesta partida d’atencions als interns alliberats i familiars, nosaltres hi tenim contemplada la part de comissions d’assisthcia social. VostPls saben que les comissions d’assis- tbncia social, dintre del projecte de llei de presons de l’Estat, es contempla un barem d’acord amb la població reclusa de cada comunitat authnoma. Enguany, per a Catalunya corresponen 43 milions, que no sé si vostks els cantemplaveni quan €eien aquella divisi6 del que representava per 8 cada recllis. Vol clic que, precisament, doncs, hem d’augmentar aquesta quantitat de 43 milions en la ja prkvia de 17. O sigui quc la qiiantitat de 17 milions 6s piirament addicionat, i vostk sap que la Direcció Gcnc- ral no hi tindria cap obEigaci6, perb que el que Ii interessa és millorar la situaci6 actual, i per nixb la. hi posen.

A veure. <<Ajuda als brgíuis depidentw: he, quant a l’rijjuda que vostb demana per als brgans depcndents dc l’Admhistracii5 dc Justícia, si efectivament durant l’my 90 rcdment es fes cl trasphs dels recursos materials de 1’AdministmciÓ de Justícia, ja esth contemplat que hi haiirh l’organitzacih i la planificació necesshries per tal d’afrontar-ho. De tota matiera, aque.sc any la Direcció Gcneral el que fa és mirar d’atendre la justicia de pau, que vostks saben que esth molt abandonada.

L’Xnstitut de Dret Catalh per a Estudis dei Drct Civil Catali: quk esta fent ei Departanlent en aquesta materia? Doncs, bhsi- ciunent, per tina bancia hi ha Ics comissions a nivell tle Dcpma- ment, formada per jriristcs de prcstigi dedicats a l’cstudi, i i

l’elahoraci6 i la reforma de temes tan inipoI-tíinrs ccm l’afiiia- ció, l’adopcio i l’ncollinient al rkgiin p;itrirnonial, etchtera. D’altra banda, hi ha la col.laboraci6 amb cntitm jurídiqiics sobre e1 niateix tcma.

121-1 definitiva, cl quc es p r e t h 6s actuaiitz:u el Dret Civil Ca- t& a la realitat social viscuda 11 C;italuriya, riiitj;uqarit lleis especials que, psteriannent, passiirilíi a integrar un finit cos legal.

Quant it la Univcrsitat hutbrionia, la partida que hi ha és suficient, pertluk aqucsta particla només te en compte cl mzister cn execució penal que cs portaril ii terme en col.laboraci6 amb el Centre d’Esrudis i Forrnacici del mateix Departament.

A veure, després vostks ricmanaven tamM.. . Universitat dc Barcelona, A part del concurs de subvencions anuals, sempre

s’atorguen ajudes a la Facultat de Dret per a necessitats especí- fiques, amb independhcia dels convenis de collabraci6 que se subscriuen per a organitzar cursos o prhctiques.

B6, a l’lnstitut de Drets Humans de Catalunya --que ja 6s al fix&--, el que fan 6s nords subvencionar la part de les seves despcses habituals, és a dir, el que és la revista i cl que s6n els CUSOS quc fan, perb, en aquests moments, no s’ha tingut en compte cap altre conveni amb qualsevol entitat especifica.

Passem ja a Ics d’hiciativa per Catalunya. No em referir6 a la Universitat Autbnoma, que ja n’hcrn parlat, sin6 només a les ajudes a investigacions sobre temes Juridics. La consignació per a ajudes a investigacions es considera suhcient: primera, per les disponibilitats pressuposthies, i, segona, pcrquP; corresponen a aquelles investigacions coordiiiadcs pel Centre d’Estuiciis i Por- mació i dirigides a llicenciats interessats en temes penals i cri- minolbgics. Des de l’any 88, els he de dir que amb aquesta consignació s’han pogut coordinar i publicar prop de quaranta estudis.

I, quant a la Fundació B Q S C ~ i Girnpera, aquest concepte esta previst només per a o r g a n i t ~ ~ r les jornades bianuals de Tossa de Mar.

A part de tot aixb, permetin-me que els digui, que faci una mica de rcferkncia a les baixes, encara que vostks normalment no hi tenen massa jnterks. Mirin, vostks, en la major part de les seves esmenes, presenten corn a rebaixa partides que afecten el personal, Mns mobles i immobles, estudis i treballs, despeses de locomoci6,6s a dir, vol dir que, en general, per a mi, entenc que aproven l’actuació del Departament. No iinpugneri cap ac- tuaci6 concreta, sin6 que, bhsicament, demanen un prcssupost mes alt per a actuar en altres camps o per a aprofundir en els ja existents. Estic segura que vostes admetran que, si nosaltres aprovéssim la major part d’aquestes esmenes parcials, la qualitat del treball i el. tracte personal estaricti negativament afectats. Per tant, vosths, com a oposició fiari el que han de fer: dir e1 que volen dir sense necessitat de baixar la realitat ni sec realistcs, i riosaltres, com a partit que d h a suport al Govern, fem tmitg el que hem de fer: ser coherents i aprovar aquelles partides via- bles; 6s a dir, tenir en compte els mitjans necessaris i possibles per tal de garantir e1 bé comú dc la societat.

Moltes grhcies, senyor President. El Sr. PRESIDENT: Grhcies, senyora Bruguera. Podem anar

a les votacions d’aquest conjunt d’esmenes; els niheros corn- presos entre la 1073 i la 1094.

Vots a favor d’aquest conjunt d’esmenes. Vots Cll contra? 7 a favor, 13 en contra. N o s’aprova aquest canjunt d’esrne-

ties corresponents al Gabinet del Corisellcr i Secretaria General, milneros compr~esos entre la i073 i la 1094.

YMSCJI~ mi ii la 13ircccib Geriera1 de Justicia Juvenil; esmena t 095, del, Grup Socialista. Senyor Abcllci.

EE ~ r . ABELLO: Senyor President, donariem per defensaries Ics csinencs 1095, 1096, 1097, 1099, 1 lOO... (Romur de veus.) ... No, no, no, 1099.

131 Sr. PIIEStDEN’: Perd6,h que 6 s del Giup Popular, scnyor Abclld. Imagino qzrc vosti: en vol deixar ma2, en vol mer- var algun a . . .

EI sr. A B E L T . , ~ LA i 098. El Sr, PRESIDENT: La 1098 no queda dcfensada. El SI-. ABELL6 No queda defensada,

2812 DIARI DE SF3SIONS / C - Nixm. 140 / 27 cl’abril de 1990 / COM. D’ECONOMiA, FXNANCFS I: PFWSSUPOST

El Sr. PRESIDENT: No q u d a defensacla. D’acord. ElSr.ABELT,b:La llOO*Ia 1101,la1102ila1iO:4. El Sr. PRESJDENT: Grhcies. Aleshores, senyor hkell6, IPC>-

dríeu fer un tom a favor de la 1@8? si ho creieu convenient. EI senyor 01 iart, perdh.

El Sr, OLIART Si, la far6 jo, senyor President, perquk encara que aquesta esmena esth, cn funci6 de la seva baixa, en el Departament de Justícia Juvenil, el fet 6s que I’esrneria que s’ha presentat correspon al Servei 03, és a dir, al de Politica Peniten- cibia.

Be, el que nosaltres denianem 6s que hi hagi un prrjgrama de tractament de drogodependents; 6s a dir, yiic proposem que s’ohri una nova partida amb la quantitat també simhblica de mil pessetes, i la justificacib, senyorcs i senyors diputats, ens f ’ x a - ba cle donar, si més no, ct mateix Canscller ck Justicia en contestar-nos a una prcgunta escrita sobre la situacih de fes drogodepndkncies en els centres penitcrrcimis. I d’aquesta ili-

forma& -de la qual els donar6 algunes dades- el que es des- prkn 6s la gran sorpresa i cstrmycsa que hem de tenir tots que, davant cl’una situa& tan greu COM la que el rnatcix Departa- mcnt, doncs, demostrit amb la sevii contesta, amb la seva resposta, doncs, no hi hagi cap programa de tractament de clrogodepcmllbicies en el pressupost del Departament corresp- neiit. Perquk vosiks se’n puguin fer chrrcc, senyores i scnyors diputats, en els centres penitcnciaris de Catalunya hi ha un 44% hcroi’nbrnans, 1111 38% d ’addictes al cannabis, un 22% (1’ addictes ii la coc,iina i 1111 24% ci’addictcs a productes farmackutics o firmi~cs diversos. I si a ~ c m per centres, i només em rcferiré a l’heroi’na, perqui: es, corn tots vost5s saben, unit de les més CILI- rcs i la que cornporta m6s contagi dc malalties, com poden ser la SWA o pot ser l’hcpatitis dc totes classcs, vcurem quc ei1 el ccntrc: penitenciari ci’homes dc Barcelona hi ha un 45% d’lie- rohomans, en el centre joves u11 48%, en el centre de dones un 57%, en el centre de J.,leida-1 un 3596, en e1 centre de l,leida-2 UII S6%, en el centre de Girona un 26%, cn 431 ccntrc de Figue- res un 37% i en el centre de Tarragona un 41%. Xifrcs, senyores i scnyors diputats, senyor President, hastmt illustratives per elles mateixes de la gravetat de la situaci6. Jo espero que, (la- vant d’aquest pes enorme que ICS dades ens estan proporcio- nant, que les xifrcs eiis proporcionen, el Gnip de la majorla doni suport i\ aquesta esmena, que total el que demana és quc es vcgi que hi ha la voluntat plítica i (pic es faci quest programa, arn11 i ,000 psetes que s’obri, i ctmpr& j a veurem el qiic píssilrh,

Moltes grhcics, scnyor President. El Sr. PRESDENT: Si, senyor Oliart. Per a un torn en con-

tra, el Diputat senyor Orriols. EI Sr, ORRTQLS: Sí , grhcies, senyor Prcsidcnt, molt: breu-

ment. La voluntat politica no només hi @s, sinó que vosth 60-

neixen cpc s’hi actua t:n aquest terreny, urla altra cosa 6s que en el Pressupost hi consti especificarrient la p,utid;t-progr;lm;i que vostEs volerr obrir mil) 1 .O00 pessetes. E1 que en realitat cal i cl que cn realitat conv6 6s que s’iictiii, i cn aquest sentit, 6s indubtable quc, CIE estrctil col.laboraci6 amb el Departiment clc Sani- tat, es cobrcixcn aquests tractatncnts als irieIiors drogaaddictes.

Grkies, senyor President. fi1 Sr. PRESIDENT: Senyor Oliíirt? Poclern aríi sotmetre a

votacij, totes questes esrnemx que fiui referkncia ii Iia 1Sirwci6 General de Justícia Juvenil, esnicries compreses entre la 1095 i la 1103.

Vots a favor d’aquest conjunt? Vots en contra? 7 a favor, 11 en contra, No prosperen aquestes esmenes a la

Direcció General de Justicia Juvenil. Entrem aril a la Direcció General de Serveis Penitenciaris i

Rehabilitaci6; esmenes del Gnip Swialista que comencen, la primera, amb la 1 104.. Seiiy~r 01 iart.

El Sr. OLIART: Grhcies, senyor President. Senyores i senyors diputats, csxnena nriinero 1304. a la totalitat de retom a la Dirccci6 General de Serveis Penitenciaris i Rehabilitaci6 per les següents raons: la primera, perqrk la política penitencihria est& mancada d’interhs per la rehabilitaci6 i per la reinserció, tal COM est& demostrant aquest pressupost, i tal com esth demas- trmt també I’actitud del Grup de la majoria en donar-nos un vot negatiu a tutes aquelles accions ( p e nosaltres estern demanant, doncs, que millorarien aquesta politica de reinserci6 social. Pcr- quC vostks se n’adonin: primer, ridiculesa d’alpnes partides a qu8 ja hem fet esment; <<Atencions als alliberats interns i familiars>> cs queda amb disset milions de pessetes; 110 hi ha cap partida per a les comissions d’assisthncia socia1 i no es pot seguir, doncs, la seva cvoluci6 des del punt de vista pressupostarj; migradesa de les dotacions al CIRE, que no milloraran, des de1 nostre punt de vista, les condicions de trcball penitenciari actualment existents; irrisori increment del 4% en el conjunt de patides destinades a la rehserci6 -passem clc 96 milions del Pressupost passat a 100 niilions actuals; vostks mateixos poden clccidir i poden veurc quina és la voluntat del Govern en aquest sentit-; manca de programes de tractament cle rlrrogodepnd&n- cies i de promoció d’activitats culturals i esportives als centres penitenciaris ... La segona dc les raons, senyores i senyors diputats, és que la politica de construcci6 dc nolis centres penitenciaris és insiificieitt i coritradictbria; solcment esta prevista la continuació de can Brians i l’inici de tes obres de l’hospital penitenciari; cap rcfcrbncia --i aquí hi ha una de les contradiccions més greus i més paíem- a la construcció dels centres promesos en els programes electorals de Converghcia i Unió, tantes vegades, tantes vegades incomplerts. No hi ha referimcia al centre de cornphrient de penes per a joves, hi ha referhncia al centre de compliment de penes per a adults, no hi ha refe- rbncirt al centre de preventius de Barcelona, ni hi ha refeerhncia al centre de preventius de Girona. Jo els invito, senyores i senyors diputats, que vostks, sobretot els de la majoria, es remirin, es rellegeixin, llegeixin el seli programa electoral de l’,my 1988, i veuran que aquests quatre centres estaveli promesos, 3 la vcritrzt 6s que si en els Pressupostos de I’any vinent no hi són, iticlubtablcment: aqiicsts centres ni es cornenpran; en aquest moment, no hi ha ni una sola partida, és a dir, que no es tenen tampoc ni les ubicacions, els emplaqarnents, les finques necessb ries pe,r pdcr dcsprbs construir aquests centres. Cap mfehcia tampoc il la construccí6 de noves places de rkgirn okrt, malgrat les llistes d’espcra actrids, rn;tlgrat les prurneses electorals --que tarnb6 hi ~611, en el seu programa, senyors de Convcrghcin i Uni6-, i malgrat, t m W , la dímera i~sposta per escrit del Conse- llcr dc Justicia, que pi-ometia immediatment la crcaci6 de noves 19laces ot~rtcs, de &gjm obert, pcrdó, aquí, a la província de Rar- celona, i tmbé a la proviticia de Tarragona. Cap Tcferhcia tam- IXX: a un cenire de compliment per a dones; Wad-Ras ha passat de 229 internes ;i 214 en el periode d’un any i mig, quan la capacitat bptirna d ” p ~ ~ t cent.re penitenciari 6s de 136; 6s a clir, que cnca-

I

DIARI DE SESSIONS J C - Núm. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMTA, ‘FINANCE!! I PRESSUPOST 2813 --

ra en aquest moment t B una taxa d’acupaci6 de 2,30, que s’aproxirna ja perillosament a la de Ja Mode1 que, com tots vos- t&s saben, és el paradigma d’una pres6 massificada.

Tercera raó, des del nostre punt de vista: injustificaci6 d’aquest pressupost d’inversions. Per quk? Perque amb un pressupost com el d’enguany, amb un pressupost general, em sefe reixo, tan expansiu, que arriba al bilió de pessetes, amb un increment del 21% sobre l’anterior, no hi ha cap justificacid possible que se’iis presenti un pressupost pcriitenciari tan allun- yat de les necessitats reals; no es fa un esforg en una conjuntura tan favorable, i si no es fa en aqiicsta corijuiiturn tan faverable, quan es Earh? No es farh mai. Aixb indica que la política peni- tciicihria del Govern de la Generalitat no cs troba, o es troba. m6s ben dit, en el darrer llac de les seves jerarquitzacions: prc- fereixen vostks, per una part, inflar les partides de la politica d’<caparaclor>>, quc ha sofert zm increment superior als 5,000 milions de pessetes en aquest pressupost en relació amb el prcssupost de I’any passat; quantes presons no es podrien construir amb aquests 5.000 milions de pessetes, pregunto jo‘? I, davant d’aquesta realitat pressuposthia, senyores i senyors diputats, té molt poca consisthcia que vosths repeteixin l’argument tan silat que Madrid no financia; assumeixin, almenys, dccorosanent, les consqühcies de les seves prbpies decisions i de les seves p r b pics prioritats; facin-ho aixi, si és que no volen canviar.

Moltes griicies, senyor President. EI Sr. PRESIDENT: GrAcies, senyor Oliart. És que hi ha al-

gun torn en contra? El senyor Orriols. El Sr. ORKXOLS: Grhcies, senyor President. Jo no voldria

repetir 1’Últim debat de la Moció que es va fer sobre aquest tema de nous establiments peniteaciaris; en tot cas, m’hi remeto, perqui: em sembla que e1 Diari de Sessions reflectich prou bd quines s6n les posicions de cada grup en aquest terna, no? Jo li haig de reiterar, senyor Oliart, que les promeses electorals es fan comptant amb una situació corn la nostra, amb el fhanqa- ment actual de les comunitats authomes i, per tant, de la Gene- ralitat de Catalunya, comptant amb allh que de justícia hom creii que li pertany per a poder desenvolupar els programes i les promeses de cornpromis amb I’eicctorat. 6 s en aquest sentit que, dc tot allh que creiem que de justícia CIIS ha d’arribar per part del Govern central, que és qui en realitat tB la responsabilitat de la creacici de nous centres penitenciaris, en la mesura que aquest incompliment cs fa pal&, I’finic que pot €cr i fa la Gene- ralitat de Catalunya, ii travks dc la seva Direccili General de Serveis Penitenciaris, 6s un csforq irnprtant dc s i iphc ia per cobrir justanicnt aclucIles responsabilitats que té el Govern central etivers aquest tema. N o caí que li digui, senyor Oliart que, per exemple, cls 2.345 milions que s’han posat de niis ayiicst any, que s’han posat en ei pressupst per acabar lri pres6 de Brians, v m 11 chssec, eskictamcnt, del Pressupost de la Gencra- litat de Catalunya, seme rebre cap aportació. Vosti: sap, senyor Oliart, quc podt-Ícin fer, amb aquests 2.345 milions, CII matkria de reinscrcici i en tot el que vostk mimenava‘? Itnrigini-s’ho! Nosaltres no1116s li volem dir quc aquest any augmenta un 29,4O/u c1 Departament de Justicia, que, amb el 40% dc I’any anterior, realnient s h xifres d’una certa iniporthnciii i que, en la Incsura yuc --ho reitero- cl Govem central compIís les seves responsahif itats, moltes mds obligacions qiiedarien cobcflcs per part del Goveni.

Grhcies, scnyor President.

El Sr. PRESIDENT: Grhcies. Ara, esmenes del Grup d’hiciativa per CataIunya: la primera, la líO5 i següents. Senyor Nualart.., 33 Sro WALART: Grhcies, senyor President. Nosaltres

agruparíem la 1105, la 1106, la 110 í’..., 108 -retirariem la 112- i la 1113.

EI Sr. PRESIDENT: Grhcies, senyor Nualart. EI Sr. NUALART: Bé, nosaltres, simplcrnent d’una anhllisi del

Pressupost de l’any anterior i e1 d’aquest any, veiem que hi ha una skrie de partides que h m sofert molt poc increment i, si examinem dc la manera que han funcionat una si% de serveis, cns d onarem que aquest increment 6s rnr’nim i que, si no hi ha un increment més important, res millorar& de la sihracih de les presoiis.

La primera que nosaltres incremcntem és la dc productes farmackutics i atencions sanithies, perqu& és la mateixa queixa dels funcionaris dcdicats a aixb, que fan sobre la situaci6 en quk es troben en aquests moments les presons aquí, a Cata- lunya. Per tant, creiem que aquest és un increment necessari en el Pressupost, donat el poc increment: que hi ha hagut de l’ante- riar Pressupost. 1 si ... amb aquest poc increment que existeix i el mal funcionament que hi liavia, encara serh pitjor a partir d’ara el funcionament de la qüestió sanithia a les presons.

Aquest seria ..., aniria dirigit a la situaci6 de la gent dintre les presons, i les altres serien sobre la reinserció dels internats a la societat. Aixb s’ha dit sempre, a través de totes les intervencions del Conseller, de la importhncia que tenen les presons quant a la reinserci6, i, en canvi, les partides que estan en aquest Pressupost s6n minses per poder portar a terme uns programes dc reinsercid Es per sixb que nosaltres demanem aquest increment en les partides, tant de d’atenci6 a interns, i a aIliberats i familiars, com a la farmaci6 i p r ~ m ~ ~ i ó , com al Centre d’hiciatives per a la Rejnserció, corn a la biblioteca, que nosaltres entenem que amb la partida que existeix i el numero de biblioteques que t6 la Generalitat en aquests moments, evidentment pocs Uibres poden passar i poca formació podran tenir els interns. 6s per aixb, doncs, que nosaltres demanem increment en totes aquestes partides.

El. Sr. PRESIDENT: Grhcics, senyor NuaIart. EI senyor

El Sr. ORRXOLS: Si, grhcies, senyor President. Per anunciar el nostre vot en contra i, molt breument, dir que la primera mesura per resoldre la situa& penitencibia 6s desfer l’muntega- ment: 2.345 milions de pessetes, amb chmec cstrictrment al Pressupost de la Genrditat, sense cap transferhcia, que csth en aquest Pressupost.

A atencions sanitiries i fannackutiques hi ha consignats 230 milions de pessetcs i amb aixb s’atenen els compromisos adqui- rits: :tmb els hospitals concertats 4 s una xifra considerable, per altra banda.

En relaci6 amb cls alliberats i familiars ..., hi ha 17 milions de pessetes que demostren la voluntat del Consell Executiu en ;iyuest terreny, tenint en compte que és Madrid, per transferkncia, la que ens envia diners, i en aquest cas no estan consignats en aquest Pressupost, perb es r ckn immediatament 43 milions de pessetes que hem de sumar a aquests 17, la qual cosa fa que la xifra sigui bastant s i p i o r a la que Ili ha consignada en aquest moment.

Igualment diriem de la formació i promoció, que es conside- xii que 6s adequada en aquests moments, donada la cojuntura

QtTiQlS ...

2814 DIARI DE SFSSIONS / C - Nlim. 140 / 27 ci’abril de 1990 / COM. D’ECUNOMTA, “ANCFA X JPRFBSUPOST _. l__-. --

econbmica del Departement en relació amb el personal dcl De- partament.

X així mateix, en relaci6 amb el Centre d’lniciatives per a la Rcinserció ---que, per altra banda, ja es discutirh quan es vegi la seva esmena a la totalitat-, els he de dir que el quc esta consignat, i que vostks volen augmentar amb 5 milions de pessetes -que tainpoc és una quantitat quc resolgui absolut ament el proMema--, en aquest moment, el que hi ha consignat, creiem que 6s suficient per tat dc programar i planificar les necessitats d’aquest centre, quc 6s en l’cstadi en qu5 es troba achr 1 ment.

Grhcies, scnyor Presidcnt. El Sr. PRESIDENT: Gr&cics, scnyor Orriols. Ara, esmenes

dc1 Grup Socialista -1 109 i 1 1 14-: el scnyor Oliart. 111 Sr. OLIA~U: l+:r tlefensar la I 109, senyor Iresident. fis

una esmena cluc propasa la creació d’iina nova partida, en el corresponent servei, que digui <<Programa de, proinoci6 i impuls dc les activitats culturals, esportives i recreatives dels centres penitenciaris>>. Vastes saben, senyores i senyors diputats, perqui? molts de vostks van venir, que vam visitar fa dos anys c) tres anys els ceritres penitenciaris dc Catalunya, i ens vam trobar, quan vam fer preguntes al director, i vam preguntar als fm- cionaris, i vam preguntar a lot el personal especialitzat dels ccritrcs pcnitaiciaris, I’cnorme irnymrthncia que se’ls d6na, des del punt de vista del tractament, a aqnest tipus d’activitats, 6s a dir, activitats culturals, esportives i recreatives. Perh ens varn adoiiar també de la n w e a de cmrdlnaci6 que hi havia, perqu& 110 cxisticri cls matclxos criteris en tots els centres penii tcnciaris, sinó qrrc c r ~ h director apl icnva els seus --també, suposo, en funci6 CIC les caractcrístiqucs i CIC les disponibilitats de cada un d’;tquests centrcs.

Per& tenint e11 compte aquesta irnprwthncia que tE en el trac- 1meiit, a nosaltres ens estranya qrie no hi hagi un programa es- pecific en aquest I~rcssupst sobre qucstes activi tats, un programa sotsre aixri, i, per tant, 6s el que nosalíres proposem. 1 proposcm que s’diri amb una quantitat tarnbd foimal i simwli- ca, cle 1.0110 pessetes, perqui: no es digui, o no es pugui dir, com a conicsta, doncs, que dcscornpnsem el Ikssupost si fem alguns tmllats de fons, diguem, massa importants,

Moltes gx?icics, senyor President. El Sr. PW3IDEN‘I‘: Grhcies, senyor Oliart. La Mesa li voldria

dernanar qirc Ccs tamM la defensit de l’esinena 1 114 (remor. dc vcus). Perd& el senyor Ak1lÚ9 ii continuació, fes la 1 L 24.

Griicies. ~ i i Sr. A B E L I ~ ~erryor President, faríem la 1114, la 1119,

1 3 SI-. PRESiL3ENI‘: Moltes grhcics. Ei SI-. ABEI ~ 6 : ~ , a prrimcra (i’aquestcs csiiieries fa referhi+

cia a 1111 increment de partida a Ics bequcs a opositors II la carre- ra judicial fiscal i a sccrctaris. Nos;iltres valorem positivament d p r o p m i i CIC la Coiisellcria respecte a questes beques, i cl que €cm simplcmmt 6s proposar tin itrcrenieiit: nosaltres creiem qiic precisament l’aplicacidr CIC la nova Llei de Planta i la crea- cirj CIC places de m&s de 243 jutges i magistrats fa necessari pre- cisatnent quc s ’incrementi II aqiiestes bequcs; 110s nltrcs cs tern convengits que aquestes Iques ajnden, exi primer lloc, a la catal;-lnització de la justícia a Catalunya i tmibi poden rqresentar uiiii oport unitat interessant en certs sectors de *joves llicenciats de dret. Per tant, clcs d’aqucst p i t dc vista, dernanaricm al Grup de la majoria la votaciri a aquest increment.

la 1120, la 1 123, 1124 i 1125.

Respecte a la segona de les esmenes, la i 119, fa refeerbcia tarntié a un increment a la partida de 1’Acadhmia de Jurispru- dbicia i Legislaci6 de Catalunya. En aquests moments, la partida que té assignada 1’Ac;dhia de Jurispudencia E s de 600.Ix#) pessetes; nosaltres creiem que és una partida del tot insuficient i volem recordar que hi ha un compromis del Grup de la majoria en cl debat de Pressupostos de l’any passat cn qui? es deia, precisament, s’agafava el compromís que en el Pressupost de l’my vinent s’augmentaria aquesta partida. Nosaltres hem constatat que aquest cornpromis no s’fia vist materialitzat precisament amb i’increment de partida.

L’esmena 1120 fa referhicia a I’Institrrt de Reinsercih So- cial. Al Pressupost dc l’any 84 hi havia una partida de 4 milions; nosaltres constatem que precisament, aqucst any 90, aquesta partida no existeix, i no cal que es faci una clcfensn molt aferrissada dei que represcnta aquest institut, I’IRES, i, per tant, constatern tamE quc seria irnportmt que hi haguds almenys una partida respectc a la tasca que fa l’hstitut cb Rcin- sercid Social.

LCS csmenes 1123 i 1124 fan refeskncia a noves partides -per tant, partides d’iiddició- dels collegis d’advocats de Ta- rragona i clc Lleida. A clikerhcia del Col-lcgi d’Advocats de Barcelona i de Girona, quc en aquestes Presssupostos tenen partida, ens trobem que aquests dos cokkgis no tencn cap pati- cla i, pcr tant, nosaltres fem una proposta molt mesurada, uila proposta d’un milili de pessetes per cada un dels coklegis, pcrb pensem que el fet que els cotlegis de ‘ramagona i de Lleida no tiiiguiri partich, tenint-ne altres col-legis, pot establir un precedent de discriminacih pel quc fa a aquests collegis.

1, finalment, la darrera esmena fa referhcia també a un incrcment de partida a l’Ajuntament de Vic. Nosaltres proposem un increment de partida --esah pressupostat un mili6, proposem un augment d’un altre: mil&-- perquE fa rcferhcia a un programa de normalització lingiiistica pel que fa a 1’Adrninistració de Justicia, i pensem que tot el que signi augmentar els ajuts a la normalitzaci6 Xingüistica, sobretot en el camp de 1’ Administra- ci6 de Justícia, 6s de tot punt necessari.

Res mes, senyor President, El Sr. PRESIDENT: Grhcies. A conthunció, per a un torn en

El Sr. OIUIIOLS: De quines dues, senyor President? (Pau-

El Sr. PRESIDENT: Si, de totes les d’aqiiesta Dirwci6 Ge-

El Sr. ORIIXOLS: Grhcies, senyor President,.. fil Sr. PRESIDENT: Si enr voleu anticipar, no fhra pnident.. . El Sr. ORRXOLS: Grhcies, senyor President. Molt breument.

Jo crec: que, amb relaci6 al programa dc fomaci6 i irnpils d’activitats cultiuals i recreatives, ens trobem altra vegada amb un problema de 1Exic; és a dir, qualsevol diria, it la. vista d’questa emena, que no es irebdla en aquest terreny, quan a la pmaisa dih- ria d’wui mateix, í i la prcmsn, surten informacions sobre, pr exemple, la Setmana Ctiltiiral i Esportiva de.seiwolupada a Quatre Camins. El que passa és que aquests progranes i lm despeses que els permeten estan incardinats en el pressupst global de la Dircr- ci6 Cremxil i no pas en 1m pmgr,ma específic que por! i cspdfica- mcnt aqwstes cpiaritit:tts. A part d’aixb, no cal que els recordi que hi ha en mama diversos prognimcs en relaci6 i en cordinació amb els Depariements de Treball i el cle Joventut i Esports.

contru d’aquestes dues esmenes, el senyor Orriols.

sa.) Ser& de totes les esmenes. ..

neral t senyor Orri01 s.

DIARI DE SESSIONS J C - Núm. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMIA, FINANCES I PRFXSIJPOST 2815 --

Amb relaci6 a les altres esmenes, dir que ..., bd, encara que amb la filosofia d’algunes hi estariern d’acord, doncs -per quk no poder dotar m6s les beques de carreres a opositors a la cme- ra judicial, fisca1 i secretaris?-, el que passa és que, és claru’, vostEs plantegen unes baixes, per6 per a nosaltres, per exemple, afectarien --i molt greunient- el benestar, el que s’est8 mirant de portar a terme amb relaci6 que la població reclusa estigui molt més b6 del que en aquests moments esth. Perqui? vostks afecten bisicament el capítol 1, que 6s un capitol extraordi& riament adaptat i que no es pot tocar, no?

Per tant, aquestes esmenes que vostes proposen, d’incrernentar les beques a 1’Acadhrnia de JurisprudEncia i Legislació de Catalunya -que, per altra banda, entenem que el que se li sub venciona cobreix les necessitats que té-, tal COM amb I’IRES, que ja m’hi referit concretament, que he dit que fins i tot durant un exercici té contribucions extraordinhies del pressupost de la Consekria -per exemple l’any passat, per organitzar a Barce- lona la cmfer&ncia anual de la yrohatioiz--, s6n entitats que estan en estreta relaci6 amb el Departament i que, per tant, se’ls cobreixen en la mesura que es pot les seves necessitats,

Igualment diríem amb relació al tema del Colalegi d’A.dvo- cats de Tarragona i de Lleida i de I’Ajuntament de Vic: es c e breixen les necessitats dels serveis d’orientaci6 juridica que funcionen i, en aquest sentit, quan es posin en funcionament, seran subvencionats adequadament, cosa que no succeeix fins aquests moments en aquests col*l:legis,

Una referimcia petita a l’esmena 11 15, que ha estat defensada anteriorment pel senyor Abelló, en el sentit que s’ha anat re- duint l’ajuda a l s 6rgans dependents de Admlnistraci6 de Justicia. Perii cal recordar que justament aquest any 90 ens feni c k e c , la Generalitat, segons ja és un anunci oficial, quasi, dels recursos materials de I’Administració dc Justicia. I aixb vol dir que s’hauran d’orgmitzar i planificar les necessitats d’aquests 6rgaas judicials, perque ja. la cornpetkncia seri plena de la G e neralitat, i no haurem fet com fins ara, que volunthiament hem estat informatitzant i modernitzant tots aquests recursos.

Per tot aixb, senyor President, nosaltres eiis veiem en l’obli- gació --a vegades sabent-nos greu, per@ no podem atendre les baixes, i a vegades perqui? creiem que els serveis cstm prou ben subvencionats-, ens veiem en l’obligacib, senyor Prcsi- dent, de votar en contra d’aquestes esmenes.

El Sr. PRESIDENT: Grhcies, senyor Diputat. Ara anem a fer les votacions que corresponen a la. Dimci6 General de Serveis Pe- nitenciaris i de Rehabilitacio -són les esmenes que van de la €104 a Ia i 1 15, tenint en compte que la 1.1 12 ha estat retirada.

Vots a favor d’aquest conjunt cl’esmenes? Vots en contra? Abstencions? 7 vats ii favor, 11 en contra, cap abstencici: no han prosperat

aquestes esmenes. Ara, a la Dirccció General de Drct i Entitais Jurídiques, C I ~ S

queda l’esmena 1 1 16, del Grup d’hiciativa per Catalunya. E1 senyor NuaIart.. .

El Sr. NUALART: Grhcies, senyor President. Agniparin la 11 I6 i la 1122 i donaria p r defensades Ia 11 18 i la 112 I .

El Sr. PRESIDENT: D’acord. El Sr. NUALART: Una és de la-.., cle la partida per a (Ajuda

ii la nornialització llngriistica en el camp del dretn, Ja s’ha dit, i s’ha dit moltes vegades, que una de les ..., l’Adrninistraci6 que

en realitat no s’ha normalitmt, encara, és la de Justícia. I la nor- mabtzació de la justícia 6s evident que no s’ha de fer només a i’Administraci6, sh6 també a les altres entitats -i, quan dic altres entitats, tamb6 eni vull referir als professionals del dret-; per aixb hem obert aquesta partida dins de la Direcció General de Dret i Entitats Jiiridiques, per@ entencm que no 6s només la normalitzaci6 dintre ~ic 1’Administració de Justicia, sin6 tan- bk & quant al reciclatge que han de fer a molts despatxos professionals per dedicar-se, per poder fer tota la seva activitat i per fer Ies demandes que es presentin als jutjats i a 1’Adminis- traci6 de Justicia en catalh -també per fer les traduccions de molts deis llibres que ..., hi ha molt poques publicacions en catalh de llibres de dret, per no dir que no n’hi ha quasi ni una. I, per tant, entenem que aquesta partida serviria per a aquest ajut.

I, pel que fa a la Direcci6 General de Relacions amb 1’Adrni- nistració de Justicia, cal dir que encara en aquests moments tots els jutjats de Catalunya, o la majoria, totes les providhcies, tots els escrits de resposta els fan en castellh. X quan se’ls pregunta el perquk 6s perque no tenen als mitjans per poder fer les traduccions, pexqu& no tenen els programes informatittzats per poder-ho fer en cataih. fis aleshores que creiem ..., aquestes dues partides, a més, s h molt minses de 15 i 10 milions, o sigui que pujaria 25 milions de pessetes, i aquí.sl‘ que no cal que el Grup de la majoria em &&ui que no arriben els diners dc Madrid. En poc que acabo de..,, s’ha dit, doncs, que s’havien acabat ets serrells, i, per tant, hi havia 7.000 milions de pessetes per a la nor- malització lingüística. Nosaltres, per al Departament de Justícia, que 6s en realitat -i suposo que després vindran molts més diners-, que és simplement 25 milions, el Grup de la majoria votari a favor d’aquestes dues esmenes.

El Sr. PRESIDENT: Grkies. Queda una nic ca esmena per defensar, que 15s la 11 17, del Grup Socidista. El senyor Oliart.

El Sr. OLIART: Gracies, senyor President. Amb aquesta esmena proposem una nova partida pressupostkria per la quantitat de i,OOO pessetes i que digui: @rograma de creació de Iioves places de regim obert>>. Ja saben vostks que les places rictual- ment de regim obert estan totes plenes, estan cobertes, que hi ha llistes d’espera; 6s a dir, que hi ha interns que estan classificats en tercer grau, que tenen treball i que 110 poden gaudir d’aquesta.. . , d’un rhgirn obext, no?

Aleshores actualment hi ha 222 places ---ho repeteixo-, i si mes no hi ha un argument molt important perqui: es prevegi aixb en els actuals pressupostos, i 6s la resposta que em va respondre el Conseller de Justicia a una pregunta que li vaig fer per escrit. I em diu, després de dir-me, d’cspecificar quines són les places que corresponen a cada centre, que aixxb jo no els ho vaig a llegir; per6 en el punt segon diu: 643th previst crear una nova secci6 obcrta a la provincia de Harcclona que comptaria aproximadament amb RO, 100 places. També esth prevista la posada en marxa d’una secció oberta per a intcrns menors de 21 itnys, que compari amb 15 placcw. Aixb esth naturalment signat p i Conseller dc Justicia, senyor Bassols, i jo per ~iiolt que miri en els pressupostos de la Generalitat i del servei corresponent d’aquest any, jo 110 trobo cap partida quc faci rcferhcia als centres oberts penitenciaris, ni timpoc a l’annex d’inversions hi hii cap referkncia. Pcr tant, senyores i senyors diputats, jo els proposo de inonierit quc s’obri aquesta partida iimh 1.000 pessetcs i que desprks vostks en tot cas la vagin iilimentaiit d’acord amb les S C V ~ S necessitats.

2816 IITARI DE SESSIONS / C - Núm. 140 J 27 cl’abril de 1990 J COM. D’ECUNOMTA, FTNANCES I PRJ3SSUPOST

Moltes grhcies, senyor President, senyares i senyors diputats.

El Sr. PRESIDENT: Gracies, senyor Oliart. Per fer un torn en contra, el Diputat senyor Orriols.

El Sx. ORRIOL3: Sí, gracies, senyor President. Per anunciar el vot en contra de Ics tres esmenes, pcrb fer una referkncirt explicita quc el nostre Grup comparteix molts dels criteris que ha exposat aqui el Diputat senyor Nuualart. EI que passa és que estern amh cl que sempre hem dc dir: hi ha un rhgirn de prioiitats en una Conselleria com aquesta, que és prou complexa i problemhtica pel que vostks coneixen de la situació d’arnuntegament de reclusos, i que fa que es determinin els crkdits en relaci6 amb el que entenem més prioritari.

No es pot dir, i suposo que vostks hi estaran d’acord, que no hi ha una atenció a normalització lingiiistica des del moment que hi ha consignats 75 milions de pessetes en la swci.6 05, i que vostEs incrementen, em sembla que amb 10 milions de pessetes. Bé, aquest treball es fa. Incloguin tarnb6 en la normalitza- ci6 lingüistica, si 11s plau, les beques per a notaris, registradors, perqui: hi hagi més jutges i fiscah propis de Catalunya, que per tant dominen i coneixen la nostra llengua; inclogui-ho tamM aixij, que 6s u11 esforq considerable que es fa, que hi ha 55 milions pessetes per a aquestes beques i que sembla que se’n treu un fruit important.

Amb relaci6 a la mencid que voste, ha fel dels serrells: és clar, com vostk comprendrh, aquestes serrells no estan incor- porats a aquest Pressupost, i , per tant, el quc sí que creiem nosaltres 6s quc precisament aquest greuge histriric que existia amb relació 11 la normalització lingüística farb que aquests diners s’apliquin a programes de normalitzaci6, i per tant, també aI de la Justicia. Jo suposo que aquests programcs seran discutits i quc en tot cas vostes m podran clcrnaniu. Ics re- fcrbicics que calguin; per6 que no estan de moment contemplats, per recents, aquests: acords en aquest Projecte de Pressupostos.

Dit aixb, senyor President, fer referhcia a I’esmena defensada pel senyor Oliart, del Grup Socialista, amb relació a la crea- ció tle noves places de &gim obert. Bé, eiis ha anomenat una resposta dcl Conseller ... Nosaltres li hem de dir que sí que csth previst i s’esth fent a la pres6 de la Trinitat una arnpEaci6 de la secciri de rkgjm obert amb cirrec a les partides d’obres als centres existents; específicament no hi ha aquesta partida; espccífi- cament tampoc podem acceptar obrir-la amb I .O00 pessetes perquk, com vosths comprendran, aquest tipus d’obra no es poden <<alimentarn, corn ha dit vostk, a base de rnannh, que seria el que necessitariem que ens enviessin de Madrid i que de justicia ens pertoca.

Per aquests motius, senyor Presidcnt, nosaltres votarem en contra CIC les tres esmenes.

El Sr, PKESIIl1N”’: Grztcies, senyor Orriols. Si les dacles d’aquesta PrcsidEncia no estan equivocadcs, de Justícia no que- (la ja cap esmena per defensar i, per tant, podrietn mar a m a votaci6 global dc Ics esmeiics de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiqucs i de la Direccilj Gemral de Relacions amb 1’ Administració de Justicia. S6n les esmenes compreses entre ets nirnicros 1 1 1 G i 1 125.

Vots a favor tf ’aquest conjunt d’esmiies? Vats en contra? Abs tcnciori s?

6 vots a favor, i 2 vots en contra, una ..., perd& cap absten- ci6: no prosperen aquestes esmenes.

Agraint als senyors diputats, a les senyores diputades, al senyor Oidor de Comptes, al senyor Viceng, a tot el personal que deu gravar i a tothom d’haver guardat l’atenció -i als convidats- fins a dos quarts de quatre d’aquesta sessió del mati, tinc la ..., em sap greu d’haver-los d’anunciar que, segons les previsions de la Mesa, punhralment a les quatre reprendrem la sessi6 amb Indústria,

Se suspkn la sessib. (La sessiú se suspt)n a un quurt de quatre de la tarúa i set

m in u ts . )

Lu scssi6 es rcpr2n a les quatre de la tarda. Presideix I’X. Sr. Pont, acompanyat úe la Vice-presidenta, 1. Sra. Martí i Conill, i del Secretari, I . Sr. cus al.^. Assisteix la Mexa I’Ui‘dor dc Comp- tes. Hi s6n presents les diputades i els diputats I . Sr. Codina, I ,

Sr. Grau, I . Si-. Coll i MajG, I . Sr. Grads , I . Sr. Moliner, I . Sr. Escudé, I . Sr. Corna, 1. Sr. Guasch (en suhstitucib de I ’ X . Sr. Pé- rez-Moreno), I . Sr. Urriuls (en suhstituci6 de ¡’I. Sr. Gavín), I . Si-. Martínm i I b d k z (en suhstitucib de E’I. Sr. Joan Antoni Mur), 1. sr. Mart[ i Ferrk (en suhstitudb de 1’1. Sr. A&uk)? I . Sra. Bosch, I. Sra. Brugirera, I . Sr. S&nchez i Llibre, X. Sr. Pu- drús i I . Sr. Col2 i Bertran, pcl G. p . de CunvergPncia i Unir5; I , Sr. Gibert, 1. Sr. Carnicer, I . Sr. Riera i Ulivk, I . Sra. Torrent (en subsiitucib de l ’ i . Sr. Font), I . Sru. Ferran (en suhstitucih de !‘I. Sr. Brunet), 1. Sra. Barenys i I . Sr. Mduer’io (en substitu- ció de I’I. Sr, Gonzúlez Nuvas), pel G. Soeialistu; I . Sr. Gimeno (en suhstituci6 de I ’ X . Si-. Suuru) i I . Sru, Fabiun, pel G. p. cl‘lniciutiva per- Catalunya, i I . Sr. Súnchez Ramos (en substitu- ciú de 1’H. Sr. Hormld), pel G. Mixf.

(La 1. Sra. Vice-presidenta substitueix / ’ I . Sr. Presiúmt en la

La Sra. VICE-PRESTDENTA: Comencem aquesta tarda direcci6 clel debat.)

amb el Departament d’Ind6stria i Energia.

D’acurd amb l’udvertirnent iniciul, no es transcriuen el debat i les votacions de les emenes núrns. 1126 (G. p . d’hiciativa per Catalunya), 1527 (A. p . del Centre Dernocrdtic i Social), 1128 (G, Mixt) i I129 (G. Socialista), al Departament d’lndús- triu i Energia.

La Sra. VICE-PRESIDENTA: I passariem aixi al Gabinet del Conseller i la Secretaria General amb la primera esmena presentada, que 6s la 1130, del Grup Mixt. Senyor Celestilno Shnchez, t6 la paraula,

EI Sr. SANCEE MMOS: Per defensar conjuntament totes Ics esmenes d’aquest Dcpartament en una defensa global,

Les nostres esmenes van fonmentalment en la direcci6 de resoldre alguns problemes que ja hem comentat en altres departaments del Pressupost de la Generalitat, en la diraci6 d’assegurar que, aquesta trampa que la mateixa Administraci6 es fa a ella mateixa i aís seus treballadors respecte a la Seguretat So- cial, crciem que no és adient i que, amb aquest pressupost, s’hauria de comengar R resoldre, ja que els sous a partir de les retribucions compIementiirsies i d’attrcs partides fan que a la Se-

--

DIARI DE SESSIONS / C - N h . 140 / 27 d’ubril de 1990 / COM. D’ECONOMIA, FINANCES I PRESSUPOST 2817 _I

guretat Social no arribin recnrsos que s6n necessaris per donar una sanitat pública com seria necessari.

Un altre tema irnport~mtíssim per a nosaltres va en la direc- ci6 d’assegwu una major capacitat de l’hdministracib local respecte a intervenci6 de les adininistracions locals des d’un punt de vista del Departament d%dÚstria i Energia, que té possibilitats, i que no ho fa perquk no té recursos i perque, a més, hi ha una concepci6 per part de la Conselleria de tenir centralit- zades totes aquestes compethncies. Nosaltres pensem que q u i hi ha tota una seric d’esmenes que van en la direcció d’assegurar una major participació, una major intervenció de 1’Adminis- traci6 local, que 6s ncccsshria per resoldre els problemes plan tcj ats,

Un altre element per a nosaltres important, en el. qual hi ha algunes esmenes que van en aquesta direcció, 6s cl’assegurar la descentralització i d’assegurar dificis propis pec part de la mateixa Conselleria, Nosaltres pensem que en aquests moments hi ha tota una shie de partides que van en la direcsi6 de lloguers, inversions en lloguers d’edificis, que, fent una política diferent a la que s’esth fent, es podria compaginar tenir edificis propis amb una concepció de descentralització de les tasques del Go- vern de la Generalitat i que 110 es fa perque es té una concepci6 de cark ter centxalist a.

Un altre element irnprtantíssirn, que és fi2 conductor dc tot el Pressupost Re Ia Generalitat, perb que en aquest Departament es veu amb mis claredat que en quasi tots, a excepci6 de la Se- guretat Social, són els ternes dels concerts o diners per a l’empresa privada. Nosaltres pensem que aquesta 6s una politica que no compartim; creiem que aixi, va en la direcci6 de; limitar les possibilitats reals que t6 l’Admhistraci6 per incidir en la construccid d’una estructura productiva prbpia d e 1’ Administració local i, per tant, nosaltres hem plantejat esmenes quc van en la dircccid de resoldre aquest tema. i 6s possibilitar una major in- versi6 en les estructures prbpies o e11 I’estmctura pliblica de Ca- talunya, i en contrapartida retirem tota una skrie de partides que van en aquests moments a l’cmpresa privadii.

I, per Ú l t i m , hi ha tota una sbie d’csrnenes que vim en la di- recció de resoldre també un problema que és endkmic de la nostra Aciministraci6 i que no hi ha manera de resoldre, sinli que es va per consolidar-ho, i és la privatització del personal de la Conselleria -4’aquesta Conselleria i . en general, del Govern de la Generalitat-, en la direccih que vol resoldre, a partir d’ayui, algunes dificultats que segurament s6n reals en l’estructura del funcionariat, per6 que la solucio no va cn la direcció de tenir una estructura de contractes laborals com es planteja en aquest Pressupost. I, per tant, nosalti-cs liem optat per tota una si% d’esmenes que v i m en la direcció de la creaci6 d e mes funcionariat, i soni concients quc aqucsta concepcici política que nosaltres deferisem esth estretarncnt lligada amb la ncccssitat de fer una discussi6 del paper del funcionwiat en una socie tat moderna com CII 121 que cstcrii vivint. Perb quc l a perspectiva presa pel Crovcrri dc la Generalitat de fer i i n procki de privatit- zaci6 salvaje, nosaltres creiem i p c no ks la perspectiva ncccs- &ria, i en funciii d’aixb hem fet aquestes esmencs.

I, pcr últim, hi ha tot;i iiiiii seric de partides que nosaltres pensem que s6n innecessiries --partides com s6n <<Protocol>>, <<Ptiblicacions,> ..., tota una serie de partides d’aquestes caracteristiqucs-, que el quc liem plantcnj:jnt ha estat la scva desapari- ció per resoldre teincs concrcts; ternes concrets quc cn aquests

moments hi ha, des de resoldre el deute existent de 1’Escola de Restauraci6 Q la de donar m6s recursos cconbmics a 1’Adminis- traci6 local, o,a altres temes.

Amb aquestes idees de carhcter general, nosaltres pensem que han quedat defensades les esmenes presentades pel nostre Grup a aquest Departament.

Moltes &cies. La Sra. VICE-PRESIDENTA: Moltes grhcics, senyor Celes-

tina Sánchez. Per rl un torn de replica, té la paraula el Diputat Jom Marti.

El Sr. MARTÍ I FERRC: Grhcies, senyora Presidenta. Intcn- tar6 respondre als criteris politics sense fer esment il les baixes, perqui: jo crec que Z’IHustre Diputat senyar Celestina Sánchcz el que ha fet és una alternativa als Pressupostos que presenta Convcrg&nciil i Unió, i, per tant, o sigui, en aquest mateix sentit, i amb tota cordialitat, intentaré donar-li una contestaci6 a traves de la idea política, doncs, que inspira també ConvergEn- cia i Unih.

Pel que fa al primer punt, que es referia a tot un grup d’esmenes que fan refcrbncia a transformar en personal fix tot el que és personal eventual, o que.. . , altres remuneracions, passar per 1a Seguretat Social, etcktera ... , jo, senyor Celestino S h - chez, segurament que en moltes coses podríem coincidir; el quc succeeix és que el sistema retributiu deis funcion‘uis de I’Ad- ministraci6 de Ia Generalitat va ser establert a través dc la Llei 17/85, que contempla diferencies entre retribucions bhiques i retribucions complernentiries, i així es formalitza cn els documents pressupostaris, d’acord amb el cathleg de llocs de treball del Depastament. Per tant, en aixb potser discrepem ideolbgica- nient, perb dintie d’un estat de dsct e11 qui? ens desenvolupem, i amb una llei, doncs, que est& vigent, crec que aquestes Prtxsu- postos s’ajusten totalment a les lleis, a Ia Llei a que he ícct referkncia.

Un segon punt a quk vostk feia refcrbncia era I’Administra- cici local -majors cornpetkncies per a l’Administraci6 local-, perb en aquest punt crec que hi ha tamb6 esmenes ..., alguna esmena del Grup d’inniciativa per Catalunya i del Grup Socialista, i intentaré fer la contestació m6s global quan arribin aquest grup d’csmenes.

El tercer punt de quk parlava vostk, senyor Celestitw Sáii- chez. era.. . , parlava de descentralització a travks d ’edificis propis. Jo veig que si, té ra6; nosaltses coincidim que l’ideai per a I’Admiriistraci6 de la Generalitat seria que en comptes de pagar lloguer tlngues edificis propis, perd parlar d’edificis propis del Departament cl’lndlistria en el si de la ciutat de Barcelona 6s parlar dc milers de milions de pessetes en la compra d’aquests edificis i no parlar de 320 milions, com vostks proposen en les seves esmenes -jo suposo que aquesta no és utla emena dcl Diputat que ha parlat, sins d’algun membre del Grup Mixt que

ja aquesta &ria en eis diferents pressupostos des de fa molts anys. Be, tiosrzltses creiem que sí que hem de tendir a tcriir aquests cdificis propis, perb que en aquest morncnt IIO dispo- sem ..., i hem de prioritmr les necesitats del Dcpautarnent, i seria.*., crec que irrellevant, en aquest moment, per part d’un govcrn, dcl Govern cle Convergencia i Unid, dir que 6s prioritari comprar un edifici abans qiic refoqar el teixit industrial i el rccquilibrarnent territorial de Catalunya.

Pel que fa refeerkncia al suport que es d6na H la implanta- ci6 d ’empreses privades, realrncnt discrepem idcolhgicamcnt,

281 8 DIARI DE Sl3STONS / C - Núm. 140 J 27 d’abril de 1990 J COM. D’ECONOMTA, FINANCFS 1 PRE3SUPOST

senyor Celeslino Sbchex: nosaltres creiem que calen ..., que cal, aquest ajut, aquesta incentivació, pcr tal quc les xones m6s dcsfavorides del nostre territori tinguin L J ~ S ajuts, i aquests ajuts no poden anar a sobre el territori, o a la corpomaci6 local, sin6 que a vegades ha de ser a la mateixa empresa, perqui: i’acaben de decidir per tal d’ubicar-se en aquelles xones que tenen una regressi6, aquelles cornarques que tenen m i l regressi6 demo- grlfiica o una regressi6 econbinica Pd que fa referhcia al clnyue punt, privatitmci6 del perso-

nal, vull dir, creiem que, realment, nosaltres, a travks de la Con- sellcria d’lncltístria, cal assessorar molt i elaborar dicthmens contiriuament, tknics, pr tal c k buscar la millor Libicaci6 i afí+ vorir aquesta ubicaci6 de les novcs Ind6slries en el si de les comarques de Catalunya, i que, tant, aixb podem trabar-ho a través de lrnnsultings i que no 6s necessari tenir realment, com vostk ha dit, aquest personal ja fix ~ J I el si de la Conselleria, si- n6 d’acord amb les necessitats que cada any tinguéssim, d’iicord amb les previsions en quest camp.

1, per liltim, pel que fa referkncia a diferents esmenes pcrn- turtls, i que vmtk deia <<ho rebaixcm de publicacions}>, 136, una de les g ~ m s tasqucs que fa la Conselleria cl’lndústria, crec qne, precisamcnt, 6s aquesta, 6s la de -a través de les publicacions i cstudis thcnics-- donar suport que hi hagi, al llarg,,,, o sigui, n l’abast no solament d’Europa, sin6 de tot el m h , tant en el mercat arnerich corn en el mercar japon&, o fins i tat ... també dintrc -no cal ni ciir-ho- clc la Cornurlitat Fkonbmica Euro- pi, pcrb segur que tatnbk a malts p;ir’sos de I’Est, doncs, que hi hagi un coneixeniemt de la nostra militat i que hi hagi L J I I ~ pro- mocili constmt de Catalunya vers IKWCS inversions en el si,.,

Per tant, nosaltres rebutjarem la totalitat de les seves esme-

Moltcs grhcies, senyora Presidenta. 1~ Sra. VICE-PIUJSIDENTA: Moltes gracies, senyor Joan

Marti. A conlinuaci6 hi ha un gnip cl’esmenes del Centre Dc- mrxrhtic i Social -la 1135, la 1136, 3 137, 1138 i 1140-, que Ics cIonat-íem per defensades, ntbs qnl: no hi ha cap diputat ci’aquest Gnip. 1 passarufem H l’esmena iirirncro 1142, del Grup Socialista, que tk la. prrrauIa el Diputat Santi Riera.

~i Sr. RIERA 1 O L I V ~ : Gricies, senyora Presidenta, Senyo- rcs i senyors diputats, vostbs saben que un dels problemes que t6 el nostre pais, entre cI’;~Etrcs, és tarnbE la manca, cncara, a moltes masies, d’electrificaci6 rural, de corrent elkcfric.

Serribta ser que més de ducs mil masies catalanes mcitrrl no tenen electricitat. Aleshores, si volem realnient fer un programa d’actuació que sigui seriris i que pugui arribar i1 subvenir a aqucstcs dcficikncies, cvidentment que amb les partides rissig- nades no n ’ ~ i i iia per a gran cosa. 6s per aixb que volciriem qiie es dotés, es complcmcnt6s la pxticlii que ja hi ha, amb 80 milions de pesscttes més, pcrqu8 creiem que seria iina cmdici6 mí- nima --hauria dc ser m E s , naturalmenl, perd en qualsevol cas penscm que wria pnrdent acceptar aquesta esrneii;~

D’on treien1 aquests 80 milions cic pessetes? E, el seiiyor Martí deia que hi havia un creixement, quan ha qwnentat l’esmcnn ii la totalitat, deia que cl crcixcment que hi havia de paitides de publicilrit i propaganda i dc ternes d’estutlis i fre- balls tiknics, totes aquestes qiiestions, era molt poc, que era prkt icment el creixcment del cost de vida. ARixh no &s cert, senyor Míu-tí; jo tinc aquí dades que li puc deinostritr a vosti: com l’my passat realment est~iwcrii a. iines dadcs, per aquests

rles.

tres conceptes, de 270 milions i ara estem a 400 milions: han tingut rm increment, aquests tres conceptes -&studis i treballs tEcnicw, @ublicitat i propagandan i <<Dietes i locomoció>+--, de m6s d’un 50%. JO li agrairia que vosth tingués present aixb; és a dir, no és cert que hagin crescut només un 5%. Per tant, vostk cotnprcntlrh que en aquesta esmena i en moltes d’altrcs argumenti mult seriosament que vosth s’estan passant amb una politica cl’imatge, que no tE cap parang6 amb altres tipus de 60- vern i que, aleshores, s6n partides que no tiren enlloc i que, en definitiva, no promouen el teixit industrial, i, per descomptat, tampoc proinauen en aqiiest cas subvenir a necessitats com questa de l’electrificaci6 rural, que caldria haver solucionat ja a Catalunya.

Per tant, creiem que es poden passar 80 milions perfwta- ment d’ayuestcs partides, que encara estem molt lluny d’aquest creixement prudent que vosti: deia, per desgrhcia, i, per tant, doncs, penso que, si vostb ho refleximn seriosament, hi votarh a €mor -vost& i el seu Grup, naturalment.

Grieies, senyora Presidenta. La Sra, VICE-PRESIDENTA: Moltes grhcies, senyor Santi

Riera. Per a un torn de r&plica, té la paraula el Diputat Joan MartE.

El Sr. MNKTi I FER.$&: Grhcies, senyora Presidenta. JO, no amb contundkncia, s i d amb cordialitat, perb si rigorosament, he de fer un torn en contra d’aqucsta esmena que ha defensat el Diputat senyor Riera.

Senyor Riera, l’any passat, el 12 de desembre de 1988, als Pressupostos de l’any passat, vostes van fer una csmena en In mteixa secci6, el niateix concepte, i aleshores ens criticaven que havíem fet un augment que cada vegada, doncs, que l’es- tcrn fent menys pal&, pel que fa I-eferhcia a subvencions a clec trificaciú ruca 1.

Aquest my -1’any passat hi vrun destinar 31 milions-, aquest any hi destinem 96 milions: 96 milions vol dir tres vegades més el que vam destinar l’my 1989 en aquesta partida. Perb j o i’my passat tambk els contestava, de Ia mateixa manera que els contestart5 am, senyor Santi Riera, que hi ha un concepte, cl 760.01, en qti& hi ha una partida oberta, [un% 1.000 pessetes, i quc esperem, doncs, que el PTANER, aquest Pla cklebre, que és el que ens arriba de Madrid -i que ens ha d’anibar, pxquh així es vii comprometre el Ministre a fer-ho cada any-, doncs, que tarnb6 ho faci aquests anys. Pcrb ... 1 que ens arribés, per a aquesta partida ..., jo no li diria tres vegades més que l’any passat: el mateix que l’any passat. PerquE vosth sap, senyor Riera, que en aquest moment el Ministre d’Jnd6stria de Madrid esti per la supressió del Pia, del programa d’electrihcaci6 niral, la qual cosa valdria dir que Ics 1.000 pessetes quedaran en 1.000 pessetes; deshores potser si, que el nostre esforq no haurh scrvit per al que vostk ha dit -primer punt, el que fa rekrkncia a l’alta. I que ho anotéssim, sobretot, aixb, per a les emenes referents a l’my 1991, pe@ cal tclmbd tenir-ho en compte, el que, diem uti any, el que diem l’altre.

B6, jo li diria, pel que fa referhieia a Ea baixa ... Senyor %e- ra, jo he parlat d’augment vegetatiu, i augment vegetatiu, o sigui, d’acorci amb l’hdex dels preus a1 consum, em refereixo ... -em cenyir&, potser, alcshorcs, a les meves paraules una miqueta més rigores-, em refereixo al capítol cle personal, perb tarnb6 aleshores em refereixo, vegetatiu, al 30% i escaig que augmenta el pressupost del Departament., que també ha d’aug-

DIARI DE SESSIONS / C - Nrirn. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMIA, FTNANCFX I PRESSUPOST 2819

mentar en el que fa referkncia a publicitat, I, (<propaganda)>, no s’enth el que significa imatge del Departament ct’Jnddstria, o del Conseller d’hdiistria i Energia, sin6 del que significa la. imatge de Catalunya en el teixit industrial, no solament cn el si de Catalunya, sinó fora de Catalunya, que jo crec que aquesta si que 6s una inversió molt i malt rendible per a tots els ciutadans.

Moltes grhcies, senyora Presidenta. La Sra. V I C E - P R F 3 X : Moltes grhcies, senyor Joan

Marti. A continuaci6 hi ha l’esmena 1145, 1146 i 1148, del Centrc Deniocrhtic i Social, que donaríem per defensades, atEs que no hi ha cap diputat, i passarlem a la 1149 i... fins a la 1145 (remor de veus) ..., 55, perd6, que són d’hiciativa per Catalun- ya: té la paraula el Diputat senyor Gimeiio per a la seva defensa, si ell c m i oportir d’agmpar-les.

El SI-. GIMENO: Si. Em permeto defensar conjuntament de la 1149 fins a la 53, perque s6n diners del Consorci de Promo- ci6 Comercial, transfer&ncies de capital fetes a1 Consorci i que proposem destinar a la Direcci6 General d’Energia. El motiu de la b a h 6s degut al €OI% increment que ha sofert en aquests Pressupostos aquesta entitat, aquest organisme, que respecte a l’any passat ha augmentat 514 milions, que ve a ser el 100%, prhcticament, dels Pressupostos de l’any anterior. Llavors, pensem que aquest Consorci de Promoci6 Comercial té prou diners amb la partida que es queda, amb els que li hem rebaixat -cs queda fins i tot incrementada respecte a l’any 89.

I. pruposern, a I’esmena 149, destinar 50 milions a les corporacions locals per a subvencions a projectes i realitzacions d’estalvi d’energia i energies renovables, perqu8 la partida que hi ha al Pressupost és de 2,5 milions de pessetes: si tenim carn a sub- venci6 a més de 900 ajuntaments i a 41 conselIs comarcals 2’5 milions de pessetes, pensem que diffcitrnent podem arribar a resoldre alguna petició dels municipis, llevat que el que es vulgui fer sigui fiinanqar un únic projecte i que aquest sigui l’exemple que s’ha fet alguna cosa en aquest tema, perb amb 2,5 milions és absolutament insuficient.

En la 150 també proposem incrementar les subvencions fi

aquests projectes i realitzacions d’estalvi d’energia i energies renovables, a empreses privades, dels 5 milions que hi ha actualment a 25, amb la mateixa idea que l’anterior.

I el mateix podríem dir de la 151, a families i institucions sense finalitat de lucre, que tenien 3 milions i tamb6 en posem 25 més.

La 152 és destinar 30 milions d’aquests del Consorci de Prw moci6 Comercial a la partida d’inversioris, al denominat <<Pla de parcs eblicw, ja que creiem també que amb l’existkncia dels 5 milions del Projecte de Pressupost poca cosit es pot fero Creiem que hi ha diverses zones on la freqiiEncia i la foqa del vent s6n notables i, per tant, susceptibles de ser aprofitats, que no es tracta solament de tenir un pla de parcs eblics aE Baix Em- por& o a 1’Alt Empordb, sinó que hi ha altres zones de Cata- lunya, COM podrien ser les terres de I’Ebre, que també podria fer-se alguna inversi6 en aquest sentit, del Pla de parcs eblics.

I, finalment, la 1153, també proposem clestjnu 100 milions de cara a la creació d’un pla d’estalvi mergetic, ja que, si hi ha una societat que cada vegada hi ha més premupaci6 per les conseqiihics de l’excés del consumisme i el malbaratament dels rccucsos, cal plantejar-se seriosament com eduquem la gent de cara a reduir consilm innecessaris. I aixb inclou des cl’hhbits de consum, quant a I’energia elktrica, els combustibles, la pro-

ducció o el consum de productes innecessaris ... També dins d’aquest Pla es pot plantejar la racionalitat en els processos de producció -el que s’entén per eficihncia enexgktica-, plans d’actuació ptiblics, des de propaganda irztiecesshia il-luminada, que signifiica un consum exagerat, fins al foment deis transports ptíblics, o fins i tot caracteiístiques de construcció per evitar perdues exagerades d’escalfor. Tot aixb seria un pimer pas possible a través d’aquesta crea56 d’un pla d’estalvi energhtic.

La Sra. VICE-PRESIDENTA: Moltes grhcies, senyor Gimc- no, Diputat senyor JO^ Mart;, vol fer ara el tom de ri3plica o el vol acumular posteriorment?

El Sr. MARTf I FERRI?: Sí, La Sra. VICE-PRESIDFNTA: Doncs, t6 la paraula. El Sr. MARTf I IFp,RRk: Gricies, senyora Presidenta. He, jo

faria referhcia primer a les esmenes 1149,50,51 i 53. I deixa- ré la 52, perquk els parcs ehlics tenen un altre sentit.

Jo crec, senyor Gimeno, que en aquest concepte hi ha una desviacid6, o sigui, d’interpretaci6. Nosaltres entenem que la politica en qu& s’han de basar ells projectes de reditzacid d’estalvi d’energia i energies renovables ..., no s’han de basar en subvencions; les subvencions generalment s’esgoten en elles mateixes. No hi ha major subvenci6 que convencer una empresa que est& estalviant energia, perquk automhicament la subvenció ja la rep directament, a travh d’aquest estalvi d’energia.

Per tant, nosaltres aqui donem unes subvencions, o sigui, tenim una quantitat realment petita, s6n 2 milions i mig, certament. Per6 jo voldria fer4 una reflexió. I és que des de ..., en aquests últims cinc anys, a través d’auditories i assessories, el Departament d’hdtistria i Energia ha fet 2.200 consultes, o SI- gui, 2.200 assessoraments, i ha promogut unes inversions d’es- taivi d’energia de 14.200 milions. Vol dir que, eix aquest cas, els pressupostos de la Generalitat, el que fa referkncia al Depar- tament d’hddtria i Energia, aquests 2.500 milions de pessetcs, gerd6, 2.500.000 pessetes que invertim en aquest concepte fa arn efecte multiplicador. I que, per tant, jo crec que estem admi- nistrant molt bé els djners dels ciutadans de Catalunya en intentar, senzillament, assessorar les empreses per@ automhicament aquestes són elles mateixes les que veuen que no calen subvencions, sinó que les reben pel seu propi estalvi en erg & t ic ,

Un altre cas és el que fa referhcia a Z’esrnena 1152, ja que han estat també presentades la 1157, 58 i 59, per I’Agrupaci6 parlamenthria del CDS, referents als parcs eblics. En aquest concepte ... EI 680, no? (Pauscr.) Perdó: abans he dit 2.200 au&- tories (remor de veus). . . Per&, senyora Presidenta: pcr qiiestions d’ordre, 3 del Diari de Sessions, poso una nota, que abans havia dit 2.200 milions de pessetes; em referia a 2.200 assessories a les empreses, no em referia a pessetes. Per&.

Pel que €a referhcia, doncs, a les esmenes 1152,57,58,59, al conceptc de parcs eblics, 680.01, hem de dir que aquests parcs eblics es fan en convenis amb les compmyies elkctriques, i, aixi, hem de dir la coElaboraci6 que ha existit d’una manera molt especial amb I’EWIER, en qu& el Departament només ha hagut d’invertir el 20% del parc ehlis de 1’Empordk ha tingut un cost dc 35 milions de pesetes. El mateix est& succeint, cn aquest moment, amb el parc e b k de Roses, que té un cost de 180 milions de pessetes, i que aquests consorcis s’aniran succeint, i s’incentivarh les compmyies elkctriqries perqui: siguin elles mateixes,.., i nosaltres, amb aquests petits ajuts de 5 mi-

2820 DIARI DE SESSIONS / C - Niim. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONUMLA, FTNANCFS I: PRESSUPOST

lions de pessetes que destinem als pressupostos de l’any 1990. Creiem que s6n els incentius necessaris perquh aquests parcs cijlics continuln essent atractius per a les empreses cl&ci-riques pcrquh no 118gim de posar-ho a chrrcc dels Pressupostos de la Generalitat, sinó que vagin a través d’errtpreses privades.

fis pcr aixb, senyora Presidenta, que ens oposarem a aquestes esmenes.

Ida Sra. VICi2-PRFSJDENTA: Molt be, moltes gricies, senyor JOUI Martí. A continuaci6, per a la defensa de I’esmma 1154, i si ho creu oportú la 1155, t6 1;~ paraula el Diputat senyor G i men o.

El Sr. GIMENO: La 1155, el concepte de baixa ... Ah, no, la primera E s la 54, no? En la 154 continuem plantejant una partida de reducció del Corisorci de Pr~moci6 Comercial de 50 milions, que proposem dixigir-los a les corporacions locals, essencialment als consells comarcals, per donar-Ios una capacitat de planificaci6 i promoci6 industrial de les comarques ..., €o- riamentalment d’aquelles rnés allunyades de Barcelona i dels serveis d’hdústria, que pugui afavorir la irnplantaci6 de noves ind6stries i les ampliacions o renovacions de les existents en uns llocs on la implantaci6 industriitl és feble i, moltes vegades, prec hrj a.

Quant a la segiient, a la 1155, també proposem destinar 100 inilioris dc l’cntitat del CXIDEM, del Centre d’Infomaci6 i De- senvolupament EmpresariaI, dels 21 8 milions que ha tingut d’iticrement enguany, respecte a I’any passat, destinar-los :i centres tecnolbgics --sabem del bon funciomment d’alguns centres tecnolbgics---, i la nostra pretensió scda diversificar tes ubicacions dels centres tecnolbgics i buscar noves hees d’apliaci6 i nous sectors productius d’influhncia, com podrien ser els dc la química, els dc la fusta o altres.

La Sra. VICE-PRESIDENTA: Moltes grhcics, senyor Girne- no. Te la paraula, per al torn de &plica, el Diputat Joan MwtÍ.

El Sr. MARTf T FERRE: Si. Faria referkncia, si m’bo Ixmet la senyora Presidenta, a 1,z 1154, i en tot cas el meu cornpaiy Josep Sánchez i Llibre faria referkncia a Ia 1155. Perqii& la 1154 fa referkncia tiunbk al que abans he dit a 1’IElustre Diputat senyor Celcstino Sánchcz, i suposo quc després tunbé s’hi referir& el portaveu socialista, a través de les seves esmenes 1 1 87 i 1194. fis a dir, que hem cle passar al concepte 760.01, 6s a dir, a les corporacions locats, als consells cclmarcals, cada vegada transferir-los rnCs capital per tal de desenvolupar la política industrial de CataIrrnya.

Nosaltres entenem que la política industrial de Catalunya passa per un reequilibrament territorial de Catalunya, i 6s molt dificil, alcshorcs, aplicar aixh a uns determinats consells comarcals, a uns determinats municipis, perquE, autorniticament, pro- duirem una discrimitiació.

LA política industrial 6s una politica tl’cstat, és limi política quc competeix a1 Govcrri cle la Generalitat, a 1’Cxeciitiu, i que ha de ser controlada i impulsada des del Parlament de Gaialun- ya, certament, pcrb no la pociern deixar ;i inans d’unes detemi- nades corporacions locals o d’uns deteminats consells comarcals, perqub crec que, en aquest nioment, es produiria utla discriminaci6, un greuge comparatiu, i que nosaltres des d’aquj, els diferents grups parlarncntaris, seriem els primers cle larnen-

fis per aixb qw nosattres, a totes aquestes ..., número 1141, I’esmena 1141, 1 í54, 1175, 11 87, 1193 i 1194, del Grup Mixt,

tac-ho.

Grup d’hiciativa per Catalunya i Grup Socialista, nosaltres ens hi oposarem, senyora Presidenta.

Moltes grhcies. La Sra. VTCE-PRESIDENTA: Moltes grhcies, Diputat sen-

yor Joan Martí. Ara té la paraula, en tot cas, per a la &plica, per a1 torn de &plica dc I’csmena 1155, el Diputat Sánchez i Llibre,

El Sr. SÁNCHEZ I LLIBRE: Moltes grhcies, senyora Presi- denta. Pel que fa referhcia a l’esrnena n h c r o 1155, presentada per Iniciativa per Catalunya, nosaltres considerem que, respecte a l’alta ---quant a la baixa, més ben dit, perd&, quant a la baixa que ens presenta Iniciativa per Catalunya de 100 milions de pessetes cle I’entitat pública CJDEM, nosaltres la considerem inacceptable at.esa la circumsthncia que les dotacions de fons per a aquest organisme autbnorn, que oportunament ho de- fcnsarcm quan el Grup Socialista ens presenti l’esrnena a la totalitat de l’esmentat centre, és impensable poder rebaixar aquesta quantitat, perque la prugrmaci6 i la planificació de les aportacions a la rnodemitzaci6 de la ind~stria i l’assessorament ens produiria que amb aquesta baixa seria totalment impossible poder-la portar a terme.

I, quant a 1’aIta que ens presenten, referent a centxes tecnolbgics, nosaltres considerem que en el pressupost hi ha una partida, esmentada amb el mateix número de partida 780.04, de 50 milions de pessetes, quantitat que considerem totalment acceptable per poder desenvolupar el nostre programa de subvencions a centres tecnolbgics.

Per tant, nosaltres hi votarem em contra. La Sra. VICE-PRESTDENTA: M Q ~ S grhcies, senyor Shn-

chez Llibre. Sotmetariem a votació des de l’esmena,.,, les esmenes corresponents ai Gabinet del ConselIer i Secretaria General, que van des de la 1130 fins a la 1156. Si hi ha algun gnrp que vol votaci6 separada.., &’I. SI-. Riera i Olivé demaw per parlar.) Si, senyor Santi Riera.

El Sr. RIERA I QLTVE: Senyora Prcsidenta, si pogués ser, valclriem votar separadament de la 1 135 a la 1 142.

La Sra. VICE-PRESDENTA: A la 1142. Molt M, senyor Santi Riera. No hi ha cap inconvenient. En tot cas, doncs, primer procddem, doncs, a la vota& de les esmenes I135 fms a la 2242.

Vots a favor? Vots en contm? Abstencions? Aquestes esmenes han estat rebutjades per 8 vots a favor, 13

I a continumi6 passariem a votar Xa resta d’esmenes, que

Vots a favor? Vots en contra? hbstenciori s? Aquestes esmenes han quedat rebutjades per 2 vots a fwor,

13 en contra i 6 abstencions. A continuaci6 passarem a debatre lcs esmenes de la DirecciCl

General rl’hdzistria, La primera esmena 6s la 1157, de 1’Agru- paci6 parlamenthria del Centre Democriitic i Social, que la donem per defensada, igual qiw la 1158, igual que la 1154. 4 passariem a l’esmena 1160, del Grup Socialista: té la paraula el Diputat senyor Rafael Machieño.

El Sr. MADUEÑO: Moltes @cies, senyora Presidenta. Aquesta esmena connecta, creiem nosaltres, amb una sensibili-

en contra i cap abstenció.

anirien de la 1130 fins a la 1134 i de la 1143 fins a la 1156.

DIARI DE SESSIONS / C - Ndm, 140 / 27 cl’abxil de 1990 / GOM. D’ECONOMLA, FINmCES I PRESSUPOST 2821

tat que existeix em aquests moments en tota la ciutadania de Catalunya airan, sobretot, de l’bxit, després de l’accident de Vandellbs I, i, sobretot, per la sensibilitat que existeix en e1 tema de la seguretat nuclear en aquests moments. 6 s evident que la Generalitat té encomanades la vigilhcia radiolbgica tant de les centrals nuclears com dels equips radiolbgics menors, com sBn tota la qüestió sanithria. Creiem que la dotaci6 que es fa en els pressupostos és insuficient per obtenir una infomaci6 bona, immediata, que permeti adoptar unes mesures adequades i tambe per poder realitzar els controls i la vigitbncia adequats al po- tencial nuclear catalh, corn són les quatre centrals i la multitud de focus sanitaris, corn deia abans, i també, creiem nosaltres, per poder dotar d’una suficient dotaci6 d’quips mbbils per de- tectar la radiaci6 ambiental.

Es per tot aixb que nosaltres creiem que s’iiauria d’augmentar Ia partida que existeix e11 aquests moments en els pressupostos i que permeteria augmentar aquests nivells de seguretat, que creiem nosaltres que són necessaris.

Multes grhcies, senyor President. La Sra. VICEPRESIDENTA: Moltes @cies, senyor Rafael

Maduefio. Per a un torn de replica, t6 la paraula el Diputat Joan Marti.

El Sr. MARTÍ I FERRE: Grhcies, senyora Presidenta, Red- ment, en el debat de pressupostos d’aquest Departament, estem parlant sempre de les altes; en quasi cap moment ens referim a les baixes, la qual cosa vol dir que és un debat important i que estern contrastant parers.

En aquest cas, ei de l’esmena concreta 1160, del Grup So- cialista, nosaltres coincidim pleiiamcnt amb les paraules que acaba de dir 1’TIlustre Diputat senyor Rafael Madueño. 6s a dir, la sensibilitat que hi ha en el si de la ciutadania catalana referent a tot el que 6s energia nuclear, doncs, ens permet fer, a tots els grups polítics, ens obliga a fer l’esforg que calgui per tal de donar Ics mhxirnes garanties i les mhximes seguretats.

Si, per a nosaltres, passar de 18 iniiions de pessetes a 25 sig- nifiqués dona aquesta tranquil-litat, pot estar el senyor Rafael Madueño convcnqut que passaríem a 25 milions, o a 50, o als que caiguessin. E s a dir, nosaltres, el que en aquest moment tenim clar des del Grup que dóna supori al Govern de la Genera- litat, des de Converghcia i Uni6, 6s que 6s necessari aqucst control radiolbgic, per6 en la mesura que ei tingu6ssiIn establert, i si veiéssim que aquests i8 milions de pessetes no fossin suficients, hauríem posat la xifra que creguéssim; hauríem de posar la de 25. Perh, dintre de la responsabilitat de fer uns pressupostos i dintre de la responsabilitat del Grup de donar suport al Govern, i analitzades aquestes qnantitats, veiem que s6n les que realmeiit es necessiten perqub aquest control sigui efectiu i sigui suficient.

Per tant, nosaltres, IIQ 6s un caprici dir no a una esmena que elevaria 6 milions mes aquestes conceptes, si116 que senzillament creiem qtie la quanfificaci6 6s de I 8 milions i , per tant, hi votarem en contra. NQ perque hi hagués un debat idcolbgic de dir: {{Hi ha una diferhcia de concepció pel que fa rcfcrhncia ;t

les inversions en vigilhcia radiolbgica)>, si116 scnzillarnent perque s’ha posat la xifra adient.

Grhcies, senyora Presidenta. La Sra. VICE-PRESIDENTA: Grhcies, Diputat senyor Joan

Martí. A continuacid l’esmena 1162, de I’hgmpaciÓ parlamen- taria del Centre Dernocrhtic i Social, que la donaríem per cle-

fensacla i passariem a l’esrnena 1164: té la paraula, per a la seva defensa, el Diputat senyor Gimeno.

El Sr. G lME”: Si, agrupar6 la 64,67,68 i 69. A la primera, la 1 1 64, proposem que, en ~ E Q C de destinar diners dels molts que hi ha -molts, relativament- dins el Pressupost per a la promoció de I’artesania sota diversos epigrafs, siguin per crear centres de suport de la indústria del moble. El motiu no 6s tant que vulguem treure suport a una iticliístria, la de l’wtesania, si- nó posar sobre avis de la realitat d’un sector dc promoció de la indústria, el del moble, en un equilibri bastant difícil cn aquests moments, amb una crisi segurament de creixement i la majoria ubicada a comarques fonamentalment meridionals, que tenen una deficikncia quant a tecnologia, quant a preparaci6 per afrontar qualsevol situaci6 de crisi, que s’esth comenqant a veure en el territori i que cn aquests moments es podria parar sempre que hi hagués una assisthncia important. Per tant, amb l’object iu d’ aconseguh inst ailacions i mitjans d’assessorament, colhboraci6, orientació i suport, pensem que serien un bon mit- j h aquests centres de suport.

La 67 és destinar un pla, uns 50 milions de pessetes, per a I’elaboració d’un pla d’ubicacions de IR indiistria, tambd amb la idea d’eelaborar una pIanificaci6 m’nirnarnent seriosa de les 10- calitzacions actuals reals, de les passibles i de les que serien desitjables, amb aquest objectiu que abans sc’ns comentava de planificació de la política industrial, ja que no cai simplement donar e1 suport a les indústries que es vulguin constituir, sin6 que cal també saber quin tipus d’indústria són les més adequades, a quins territoris es poden ubicar, dins d’aquests objectius de reequilibrament territorial. Per tant, si fem un pla d’ubica- cims podrem saber on convindria installar les indústries abans de donar-los el vist-i-plau.

La 68 6s destinar 100 milions d’una empresa d’nquesta de promoci6 i localitzaci6, igual que E’anteriox de I’Empresa Pro- rnoci6 i Localització Industrial de Catalunya, per a actuacions relatives a la reconversió i reindustriaIitznci6, que té un prcssupost considerable, 550 milions, destinar-ne 100 a fomentar les inversiuns en aquelles cornarques que estan en regressió demogrhfica i, per tant, necessiten tenir alguna actuaci6 impulsora per mantenir, per consolidar o per poder instaurar-se noves in- d6strics en aquestes comarques.

Finalment, la 69: tamM 150 milions d’aquesta partida de l’empresa que comenthem destinada a fomentar les inversions industrials, sobretot en les comarques meridionals. Ja sabem la problcrnhtica de les comarques meridionals que existeix cn aquests moments, i , tot i que a la partida 770.06 hi ha uns pro- p i n e s del Departament que oscikn, segons dacurncntaci6 que es pugui estudiar, j a sigui a Ics membries, als programes d’actuació o als mateixos pressupostos, entre 550 o 620 milions -hi ha unes contradiccions evidents entre la documentaci6 que seYns ha remi%-, diem que, si n’hi ha 550 o 620, j a deuen estar possiblement tots compromesos, i creiem que cal una aportació discriminativa perb a favor d’wnes comarques que necessiten ajuts per tal de millorar i consolidar el seu sector industrial.

La Sra. VICE-PRESLüENTA: Moltes grhcies, Diputat senyor Gimeno. I a continuació, pcr a un torn de rkplica, t6 la paraula el Diputat Joan Marti.

El Sr. MARTf I FERR@.: Grbcies, senyora Presidenta. Pel que fa rcferkncia a l’esmcna, solament, 1164, que, tal com ha expressat 1’TIlustre Diputat senyor Gimeno, quan es referia a la

2822 DIARI DE SFSSIONS / C - N6m. 140 J 27 d’abrit de 1990 / COM. D’ECONOMIA, FINANCES I PRESSUPOST

baixa, que són les subvencions a empreses privades per rt la pomoci6 de l’artesania, realment, corn ell ha dit molt M, aixb correspon a l’Administraci6, de delimitar l’abast d’aquests ajuts.

Per tant, no entrarem en aquest tema, i si en l’alta al concepte 74O.01, al qual hi ha assignats UI els Pressupostos 125 milions de pessetes, Nosaltres, com ja hem dit al principi, no voldríem, a t r w h d’aquests ’ pressupostos del Departament d’iiicldstria, entrar en la sectorització dels ajuts, gin6 tenir una visió global d’aquests. Jo crec que dintre cl’aquesta partida 740.01 entra perfectament la indústria del moble i que, ii mbs, t6 una incidhncia molt especial en una comarca que 6s molt estimada pel Diputat que els parla, que 6s la del Montsih, i que, per tant,.., pes raons lbgiclues, no?, de perthnyer a les terres de 1’Ebre. Perh el que si que esti clar 6s que dintre d’aguí el senyor Gimeno hauria pogut fer també, ser solidui i cornenpr a parlar de totes les indiistries d’aquests sectors indústrials de les diferents cowirques que els correspon de tot Catalunya. Nosal- ties creiem que, en el moment que calguin aquests $juts per al que faci falta, del Depaament d’TndGstria, arribaran a aquest sector industrial del moble i que, per tant, seran contemplats i en cap moment quedaran desassistits. Per aixb ens oposarem a l’esmena 1 164.

Gricies, senyora Presidenta. 1,ri Sra. VICE-PRESIDENTA: Moltes gricies, senyor Joan

Martí. A continuació procedeix ..* (Puusa.) Ai, perdoni ..., Sh- chez TJikre, doncs, te la paraula.

El Sr. SÁNCI-WZZ I LLIBRE: Far6 la defensa de les esme- tics ..., el vot en contra de les esmenes 1167, 1168 i 1169, presentades pel Gnip cl’hiciativa per Catalunya.

Respecte a i’esmena 1167, que aquest Grup fa menció d’una IIUVB crcaci6 d’ma partitla pressuposthria del Pla d’ubicacions d’indústri a, nosaltres considerem que no és en aquest Depaata- ment precisament, el d’hdústria, el llepartament idoni per crear les ubicacions de les noves indústries. Pensem que en el Departament ..., qiie ja hi ha en aquests moments, en I’actualitat, un depastment adherit a la Conselleria de Politica Territorial, que Ls l’hstitut CataIh del Sbl, que, d’acord amb les actuacions del Consell Comarcal, és el departament que es i“a cllrrec de posar cn mama les noves creacions de sbls industrials. X fins i tot també hi ha algunes partides cn cl nostre pressupost consigna- des i orientacics a les corporacions locals perquk, d’acord amb les corporacions locals i rl’acord amb els consells comarcals i amb l’hstitut Catalh del Sbl, es puguin portar a terme aquests desenvoiupament s de terreny intlu st rial.

Pel que fa II l’esrncna 1168, que eI senyor Girneno ens feia referkiwia al foment d ’inversions en comarques en regressi6, comarques meridionals, nosaltres entencrn que, bhsicment, en el nostre pressupost i CII Ia mateixa partida a la 770.02, hi ha uila quantitat considerable de diners orientada bisicament a incrementar les possibles rcgrcssions que hi hagi en aquestes comarques en regressió econbmica: bhsicament hi ha uiia partida de 8 I0 milioris de ppcssetes, quc nosaltres considerem suficient Ipcr poder incrementar i portar a terme la nostrii tasca. Tambk aqui afegiria que, de cara a les corporacions loc;ils, també hi ha i~ttii partida dc 50 milions de pessetes per a les cornaques cn re- gressiii, amb la qual cosa considerem que nosaltres no hi posem i00 milians, com pretén hiciativa per Catalunya, sjn6 que gai- rebé hi ha 900 milions de pessetes.

Pel que fa a l’esmena n h m o 1169, que ens preguntava 1’1l.lustre Diputat senyor Gimeno si, a dintre de la noma partida de 620 milions de pessetes, la corresponent a la partida 13.03, 770.06, hi havia consignats els 150 mifions de pessetes de cara a les inverions industrials o foment d’inversims industrials de comarques meridionals, nosaltres entenem que efectivament hi s6n i que lbgicament entenem que la nostra consignació al pressupost de 620 milions de pessetes és molt més generosa, perquk 150 milions, que el Grup d’hiciativa per Catalunya ens pressu- posava, ens limita la quantitat: nosaltres pensem que si 6s necessari, doncs, lbgicament podem superar aquesta quantitat,

Per aquestes consideracions, votarem en contra d’aquestes esmenes.

La Sra. VICE-PRESIDENTA: Moltes grhcies, Diputat senyor Sánchez Llibre. A continuació procedeix la defensa de I’esmena 1166; per a la seva defensa, té la paraula el Diputat Santi Riera.

El Sr, RIERA I OLIVI?: Hi ha una transacció tkcnica, senyora Presidenta.

La Sra. VICE-PRESDENTA: Doncs, si és pssible fer-la arribar a la taula’? (Pmsa.) Mentrestant, en tat cas, procediríem amb l’esmena 1170, que la poclriern donar per defensada; la 1172, també; la 1173, també, i procediríem a la defensa de l’esmena 1174. Té la paraula, en tot cas, el Diputat senyor Santi Riera.

El Sr. RIERA I OLI!&: Grhcies, seltiyora Presidenta. Aques- ta esmena pretén rectificar un dels errors que per nosaltres CQ-

met el Govern de Converghncia i Unió, que 6s el de la manca de precisió en la seva politica industria[. Aquest calaix de sastre que vol arribar per a tot i que malauradament no arriba per a res certament s’hauria d’intentar de precisar, perquk si ho precisés- sim segur que no passarien coses, o almenys no passarien de la gravetat que estan pasSCant: en comarques concretes de Cataiun- ya, que, per la manca á‘atcnci6 en un moment que convenia a la seva situaci6 industrial, s’estan abocant cada vegada més a possibilitats de greus crisis que realment arribin H. akctar nota- riament el teixit industrial que encara queda en aquestes comarques. Aquest és el cas del Rerguedh, de les zones mineres del Berguedi i del Bages, que vost&s coneixen que estan passant una crisi molt farta. En el Berguedh els últims tres anys s’han perdut mes de sis-cents llocs de treball a la mineria, corn a con- seqühcia de la crisi d’aquestes mines. Perillen, fins i tot, els dos-cents llocs de treball que encara queden a la mina de Fi- gols, amb el previsible tancament d’aquesta mina, i no cal dir la dificultat que est& passant la poblacid de Cardona en el Bages, amb el possible tancament de la mina de potassa, en la qual tre- ballen prhcticament la totalitat de la poblaci6 laboral d’aquesta histbrica vila de Cardona. Són motius suficients, penso jo, per tal que concretdssim algunes partides que hi ha per a inversions industrials i per a comarques en regressi6 demogrhfica, les con- cretéssim, precisament, amb ajuts a aquestes zones concretes mineres del Berguedh i el Rages,

Aixb Es, senyores i senyors diputats, el que pretén aquesta esmena, concretar aquestes paitides en aquestes zones, perqub pensem que scrh una manera de comprometre i de fer una ac- tuació seriosa, que ja hauria hagut d’estar feta, si no fos pcr aquest hnim de voler-ho tocar tot i no tocar res, i que en defiini- tiva fa que passin coses com aquestcs que estan passant i que si hi hagut% hagut una atctuaci6 m6s seriosa i rigorosa possible-

DIARI DE SESSIONS / C - Núm. 140 I 27 d’abril de 1990 I COM. D’ECONOMU, F ” C W I PRESSUPOST 2823

ment no hagut% passat amb la gravetat que esth passant x a . Per tant, voldriern que aquesta esmena fos acoliida i fos també aprovada pel Gmp de la majoria.

Moltes gricies, senyores i senyors diputats. La Sra. VICE-PRESIDENTA: Moltes grhcies, Diputat sen-

yor Santi Riera. Per a un torn de rbplica, tt5 la paraula el Diputat Juan Martí.

EL Sr. MARTÍ I FERRI?: Molt breument, senyora Presiden- ta, per fer el. torn en contra de l’esrnena 1174, del Grup Socia- lista, Ja quan hem parlat de l’esmena d’hiciativa per Catalunya hem dit que fer una localitzaci6 dels Pressupostos de Ia Genera- litat, fer-la per comarques o fer-la, fins i tot, per municipis, crec que entraríem en el camp del greuge comparatiu: no cal ni dir- ho en aquesta esmena, perquk amb tota la bona intenci6 per part del senyor Santi Riera en la seva defensa i del Grup Socialista que representa, per6 que no dubtari tampoc de la bona intenci6 dei Grup de Convergencia i Uni6, que, tot i oposant-se a aquesta esmena, t6 consthncia de la preocupaci6 que pel que fa refe- r h i a a la zona minera del Berguedh i del Bages existeix.., Nosaltres no podem acceptar-la, perque entenem que ja hi ha dues partides, la 760.01, que fa referhcia nI foment cl’inversi6 en comarques en regressi6 dernogrhfica, i una altra, la 770.02, que sumen en tota1 869 milions de pessetes; que estaran contemplats els problemes gIobals de les cornuques catalanes.

Ara bé, jo crec que, pel que fa referkncia a aquest tema, en el si de la Comissi6 d’hdústria i Energia hi ha pendent una corn- pareixenca del Conseller, hi haurh els debats pertinents per tal de trobar-hi una soluciú, perb el qiic no podem dir 6s que fins ara no hi ha hagut un interks per part del Consell Executiu ni per part de la mateixa Comissió d’hdústria,.., que no ho ha clit, per6 que ha existit un gran interks per tai de solucionar aquests problemes i continuarem treballant per tal de veure, de trobar tina solució a una zona important corn 6s la del Berguedh i la del Bages, perb que esta en un moment critic degut a la crisi que esta sofrint la mineria en aquestes comarques.

Per tant, nosaltres, senyora Presidenta, ens oposarcm a aquesta esmena,

La S m VICE-PRESDEWA: Moltes grhcies, Diputat senyor Joan Martí. Procedirfem ara, en tot cas, a ia vota& de les esmenes dc la Direcci6 General d’llndfistria, que van des de la 1157 a la I 178, deixant de moment la 11 66 en espera d’aclarir la iraisaccional. Algun diputat o diputada vol votaci6 separada? (L’I. Sr. Ricru i Olive‘ demana per parlar). Sí, senyor Santi Riera, digui?

El Sr. RIERA I OLTv6: Sí, senyora Presidenta, voldriem vo- tacicj separada, si pot ser, de la 1157 a la 1161; la 1170, també ;i part, i de la 1174 a la i 176.

La Sra. VICE-PRESTDENTA: Molt bB. El Sr. RIERA I OLZVfi: A part dc la transacció aquesta de

q& estern parlant. TA Sra. VICE-PRESDENTA: Molt M, moltes grbcies,

Doncs, procedim a la votació del primer Moc, que és des de la 1157 fins a la ZIGI.

Vots a favor? Vots en contra? Abstcncion s? Aipestes esmenes iam estat rebutjades pcr 7 vots a favor, 1

Ara procedihm a votar l’esrnena 1170. en contra i cap abstenci6.

Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Aquesta esmena ha estat rebutjada per 7 vots a favor, 13 en

contra i I abstenció. Ara procedirfem a votar de l’esmena 1 174 a la 1176. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Aquestes esmenes han estat rebutjades per 8 vots a favor, 13

en contra i 1 abstenció. Ara procediríem a votar la resta d’esmenes, que anirien des

de 1162 fins a 1173, i la 77 i la 78, que s6n la resta que ens queden; s’entén que s6n la resta que queda.

Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Aquestes esmenes han estat rebutjades per 1 vot a Favor. 13

en contra i 7 abstencions. A continuació passariem a la Direcció General d’Energia, i

la primera esmena que trobem és la 1179, presentada pel Grup Socialista: t6 la paraula el Diputat Santi Riera.

El Sr. RIERA I OLIVÉ; Grhcies, senyora Presidenta. Senyo- res i senyors diputats, molt breument, aquesta esmena a la tota- Mat de la Direcció General d’Energia tk corn a eiements bhsics, des del nostre punt dc vista, la manca d’objectius concrets i sobretot de recursos suficients per afrontar tot l’ample cspcctre que reuneix aquesta Direcció General.

Per dir-nc un exemple, entenem que, pel que fa a1 terna de la necessitat de la gasificació a Catalunya, necesshia per al seu desenvolupament industrial, no 6s suficient ei que es fit, ni la partida que s’ha consignat, que tan SOIS arribaria prhcticament per fer un estudi de necessitats; ja hem insistit que, pel que fa a l’electrificaci6 rural, no es fa el que s’hawia de fer, es fa poc, arribin o no arribin diners de Madrid -aquest 6s un altre problema que no hem de deixar de reivindicar, perb que aixxb no excusa la necessitat de fer un pla d’actuaci6 suficient per tal de cobrir aquestes dificultats-, i com també altres aspectes concrets que tenen molt poca dotaci6 des del nostre punt de vista, que són el tema del foment, dc l’estalvi energbtic o el foment d ’energies renovables.

Per tant, aquests i altres aspectes en qu& no in’estendd, perquk penso que són coneguts pel Grup de la majoria, Ies nostres discrephcies, pensem que seria bo que el tornessin a estudiar, aquest pressupost, i el tornessin a portar a aquesta Cambra redactat d’una altra manera i amb unes altres dotacions concretes.

Gricies, senyora Presidenta. La Sra. VICE-PRESIDENTA: Moltes gracies, Diputat sen-

yor Santi Riera. fis que el Diputat del Grup de la majoria vol acumular la &plica ara? No? (Pausa.) La vol acumular?

El Sr. S h C W Z I XLIBRE: Sí, la vull acumular. La Sra. VICE-PRESIDENTA: Molt bk. Doncs, en tot cas,

ara procediria la defensa de l’esmena la totalitat 1 I XO, presentada per hiciativa per Catalunya. Td la paraula el Diputat senyor Gimeno.

El Sr. GMENO: Els motius d’aquesta esmena a la totalitat, prhcticarncnt j a n’he dit bastants a les esmenes inicials, de la 1149 a la 1153, s6n degudes al reclifit pes que la Conselleria té dins del ..., dins de la Conselleria t6 la Direcció General d’Ener-

2824 DIARI DE SFSSIONS / C - NcÍm. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM, D’ECONOMIA, FTNANCES I PRESSUPOST

gia -un 4’6% del total-, i que significa una escassa atenció en aquest foment de I’estalvi energ&Fic i a la investiga& tl’eenergies alternatives, i, realment, a la necessitat que hi ha de recoiicluir I’eficihncia del consum energktic en el nostre país. Per tant, per tot aixb, a causa d’aqucsta reclu’ida inversi6 i de la no-acceptaci6 tarnbd --ja yiie les hem debatut- de les nostres esmencs anteriors, creiem que el que caldria 6s un pla alternatiu de la Direcció Gcneral al que se’ns presenta.

La Sra. VICE-PRESIDENTA. Moltes gricies, Diputat senyar Gimeno. Té la paraula, per il un torn de rkplica, el Diputat S án ch ez Llibre.

El Sr. SÁNCHEZ I LLTBRE: Moltes grhcies, Illustre Presi- denta. Des del nostre punt de vista, la Dirccci6 General d’Ener- gia eScOmet pcrfwtamcnt els objwtius planificats i pressupostats clins del Ilepartamcnt d’lndústria; entre ells podríem destacar la coordinació i execucilj del Departament cn materia de &gim cncrg&tic, autoritzacions per (z la prducciii i transport d’energia, mesures relacionades amb la racionditzacih i l’estalvi ener- &tics, Coment d’cncrgics cornplementhies, el wtrificació rural, control de les activitats radioactives, r&girn miner, aigiies subte- rrbi ics i util i t zaci6 tl ’I explosius,

Per a l’any 1990 el prcssupost d’aquest departament, o d’ayuesta Direcci6 General, serb de 592 milions de pessetes, gairebé 600 milions de pessetes, davant els 400 milions de pessetes tic [’any 1989, cosa que representa gairebé un 50% cI’in- cr-cmcnt rcspectc al darrcr any, i tamb6 cal fer esment que, dintre cl’acpst increment important del pressupost de la Direc- ci6 General, s’ha d e reflectir que hisicament aquest increment de pressupost queda reflectit en inversions de capital i no en despcscs corrents, tema bhsicamcnt important des úcl punt de vista d’inversions cic la Dircccih General.

Si awilitxern una miqueta Ies partides més importants, tenen bhsicament impotthncia la intensi€icació de la funció inspectora del Departament; I’equip infomhtic, per agilitar Ics tasques d’administració; la impulsió d d gas, del Pla de Gasificació dc C;ittalunya, que compta, per primera vegada, amb un pla de 99 miiions de pessetes, qiie lbgicarnent, a tiiesura que vagin transcorrent els anys, s’mirh incrementant; a continilaci6 tambk hi hii un increment del foment de I’estnlvi d’energia amb un hem- ment de l’eficikncia energetica cn els processos industrials i en el sector de serveis, i la utilitzaci6 cl’energies renovabfes, amb i m i i quantitat de i 18 milions dc pessetes.

TQhsicament, la Direcci6 General no 6s una direccib gencrral que hagi cl’incentivar i donar subvencions a les empreses eco- nhmiques ..., cconbmicarnent parlant, sin6, tal com ha dit en la defensa que ha fet I’IEIustre Diputat senyor Marti de les esme- ties del Grup Iniciativa per Catalunya, el Departament d’Ener- gia, bhsicament, d6na assessorament a les empreses prquk puguin estilviar I’cncrrgia, i ha posat l’exempk que 2.200 asses- sorics ti’cnergia han prodult, per l’cfecte multiplicador, 14.000 niilioris dc pessetes cl’itivcrsi6 en estalvi d’energia. O sigui, i+ sicament, la Conscllcria d’hclirstria, el Departament d’Energia, la subvenci6 va incorporada en l’assessorament. Nosaltres entenem que 110 es pot pmmocionar l’estalvi ci’cnergia donant [li- ners sin6 donmt assessorainent.

‘J‘ambk caldria recalcar aqui quc, pec iil tenia de l’electrifica- ci6 nilczal, hi ha prevista una partida de 96 milions, davant la partida de 3 1 rnilinns del darrer any, partida considerriblement superior, i que tiimb6, lbgicament, tatnbb cstcm a l’cspera que

el Ministeri d’Ind6stria i Energia del Govern de 1’Estat tambd faci les transferhcics oportunes del PLANER, que, tal com ha dit abans l’Irl.lus&e Diputat senyor Martí, es van comprometre, per ai darrer any, quc aixh seria una cosa ja real, i encara ho estem esperant, no?

Per totes aquestes consideracions, nosallm votarem en contrit de Ics dues esmenes a la totalitat, del Grup Socialista i del Gnip d’hiciatttiva per Catalunya.

La Sra. VICE-PRESIDENTA: Moltes grhcies, senyor SAn- chez Llibre. Passem a continuació a la defensa de I’esmena 1182, presentada per Iniciativa per Catalunya, i si pot agrupar la 1 182,. . Diputat senyor Gimeno, té la parmla.

El Sr. GIMENO: Ghcies. El fet que les esmenes s’agnrpen per les baixes i no per les altes fa que hagi defensat d’una forma partida les esmenes que plantejivem de modificaci6 dintre del Departament, de la Direcció General d’Energia.

Molt breument, aquestes dues. La primera 16 l’objecte d’h- crementar els estudis i treballs derivats del conveni amb el Can- sejo dc SeguricIad Nuclear, ja que em sembla que la partida de tres milions i mig de pessetes que hi ha pressupostada 6s absolutament insuficient. Si aixb refecteix la nostra preacupaci6 per l’existhcia i possibles consqükncies d’un deficient funcionament de les quatre centrals iiuclears que tenim, realment reflecteix una preocupaci6 molt reeduida, i aixb potser també ks un símbol dcl grau d’autogovern que reclamem en un terna com aquest, com en el de l’energia nuclear, que pot tenir transcen- dEncies tan greus COM Ia que se’ns va avisar el passat 19 d’m- tubre. En tot cas, no serien suficients, des del nostre punt cle vista, els 10 milions, perb sí quc seria un toc d’avis respecte als 3 i mig que en aquests moments hi ha pressupostats.

I, el segon, en aquesta perurata que se’ns ha fet, que ..., per estalviar energia el millor no s6n les subvencions, sinó l’assessorament, aniria dirigit a fer una campanya d’estalvi d’energia en d s propis establiments de la Generalitat, ja que ens consta -i podrkm dir, segurament, Fots, molts d’exemples- que no es tracta, dins de la prbpia Ahninistraci6 de la Generalitat, la qiiestió de l’estalvi d’energia de la forma més adequada possible. Se’ns donen casos que coneixem, de llums que est‘m ence- sos pel simpFe fet que i i ing~ es recorda d’apagar-los, de calefaccions que estan obertes i finestres que estan obertes per pernietre no ...., és a dir, en. lloc &abaixar Xa calefacci6, el que es fa E s obrir la fiiiestm per compensar,.. En definitiva, hi ha una campanya educativa als propis funcionaris administratius de Ja Generalitat que crec que seria convenient, i amb 5 milions pot ser en tindrkm prou.

La Sra. VXCE-PRESIDENTA: Moltes grhcies, senyor Gimc- no. Per a un torri de &plica, tt5 la paraula el Diputat senyor S h - cliez Llibre,

El Sr. SANCHEX I LLXBTtE: Moltes picies, Ttlustre senyora Presidenta. Referent a l’csmcna 1180, del Grup d’lniciativa par Catalunya, nosaltres també compartim la sensibilitat del Grup d’lniciativa quant al terna de radioactivitat i d’estudis radiolbgics dependents del Consejo de Seguridad Nuclear, perb nosaltres estimem, ci’;icord amb el criteri de les universitats catalanes, que la partida que nosaltres tenim assignada amb e1 concepte 227.09 és suficientment adequada per poder elaborar aquests estudis i per poder tenir la seguretat que realment aquests estudis ens donaran una seguretat quant als ternes de radioactivitat. Per tant, si les universitats ens diuen a nosaltres

DIARI DE SF3SIONS / C - Núm. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMIA, FINANCES I PRESSUPOST 2825

que les quantitats adequades pressupostades s6n aquestes, lbgicament nosaltres ens les hem de creure.

Respecte a I’emena 11 82, que ells ens proposen una alta de 5 milions de pessetes, nosaltres entenem que la partida que IIQ-

saltres tenim consignada respecte al tema cl’estalvi d’energia en els eclificis o en els estabhents de la Generalitat, d’1.300.000 pessetes, és suficient, donada la circumsthcia que el personal que ha de fer I’aplicaci6 d’aquest estalvi 6s personal que ja esth dintre de la Generalitat, est; dintre de les conselleries, i lbgicament, entenem que, amb aquesta partida, és perfectament assu- mible perqub es pugui portar rl terme aquest estalvi

Per tant, votarem en contra d’aquestes dues esmenes. La Sra. VICE-PRESIDENTA: Moltes gracies, Diputat sen-

yor S‘hchez Llibre. Passaríem ara a la votacih de les quatre esmenes presentades a la Direcci6 General d’hergia, Si cap gnip no hi t6 res en co~itra, les votaríem conjuntament.

Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Aquestes esmenes han estat rebutjades per 7 vots a favor, 13

en contra i cap abstenci6. I passariem ara a la Direcció General de Seguretat i Qualitat

Industrial. La primera esmena 6s la numero 1 1 83, presentada pet Grup Socialista: $6 la paraula el Diputat Santi Riera.

El Sr. RIERA I OLIVC: Moltes @cies, senyora Presidenta. Senyores diputades, senyors diputats., ,

El Sr. MARTf I FEFW?: Perdó, perdh! La Sra. VICE-PRESIDENTA: Digui, senyor Joan Martí. EI Sr, MARTÍ I FE&: em votat les dues esmenes a la

La Sra, VICE-PRESIDENTA: Si, si. ~i Sr. MART^ I; FERRI% I les altres esmenes? La Sra. VICE-PRESI5EN”A: TamM, també. Les hem votat

El Sr. MARTf I FER&: Grhcies. EI Sr. RIERA I O L I a : Bé, doncs, prosseguint, estava dient

que pensem que tots convindrem que una de les principals qüestions que preocupen i que afecten l’equifibri del pais i el futur industrial des cl’ima bptica de qualitat avui dia 6s la seguretat i el foment de la qualitat industrial. És evident que hi ha una Jlei a Catalunya, que la vhrem fer entre tots, que va ser aprovada prllcticament per unanimitat, que reflecteix la inquie- tud del Parlament per tal d’aconseguir una ind6stria amb uns nivells de qualitat i seguretat industrial realment suficients com per permetre un €utur industrial bptim. Entenem que el pressupost, pel que fa a aquesta Direcció General de Seguretat Mus- trial, no respon a aquests expectatives, ni respon a la necessitat suficient de garantir e1 que estava dient.

Entenem que E s un pressupost, d’alguna manera o altra, que ha rebaixat partides dedicades a aquesta atencib. Nosaltres r e cordem que fa *..., prhcticament I’any 83 -87, millor dit-, les partides per a aquesta orientaci6 eren superiors a les que actualment estan assignades. fer allm banda, pensem que els programes d’actuacicj són poc concrets i poc definits: manca realment una informació suficient de les partides de transferkncies que s’assignen en aquest pressupost; prhcticament es despatxen amb un parell de frases genkriques, que diuen <<destinades a la m i b xa de la seguretat industrial>>, perd sense explicitar com es f u h perqui: aixb sigui així.

totalitat?

conjuntament, ja que aquestes esmenes a la totalitat no van al Ple.

Per tant, 6s un pressupost, des del nostre punt de vista, que no repon a les necessitats que en els temes de seguretat i qualitat industrial caldria per al nostre pais.

Pcr tot aixb, votarem aquesta esmena, i desitjariem que el Grup de la majoria també la votés, per tal de ser retornada aqui, en el Parlament, amb una altra direcci6 diferent de la quc se’ns planteja en aquest moment.

Grhcies, senyora Presidenta. La Sra. VLCE-PRF3IDENTA: Moltes grhcies, Diputat sen-

yor Santi Riera. Per a un torn de &plica, té la paraula el Diputat Joan Martí.

El Sr. MARTi I FERRE: Molt breument, senyora hesiden- ta.

Nosaltres, en la primera part de l’exposició que ha fet 1’IIlustrt: Diputat senyor Santi Riera, hi estem totalment d’acord. Realment vam votar per unanimitat al Parlament la Llei de Seguretat i Installacions industriais, i es va desplegar ei Decret del 4.4.89, reestructurant l’esmentat Departament, i pcr tant, corresponen a la Direcci6 General de Seguretat Industrial la direcci6, l’execució, la coordinaci6 de les actuacions relatives a la seguretat dels cstablirnents industrials,

Nosaltres, el que no entenem és que, després d’haver-ne parlat en el debat a la totalitat, en I’esmena a la totalitat al Departa- ment, i de parlar de globalitat i de padar de programes, corn aquesta esmena es pot mantenir a traves dels arguments que ens acaba de donar el senyor Santi Riera, perque l’cxplicaci6 de la despesa, doncs, queda ben clara a travks de la presentacid dels pressupostos e ~ i el si del Parhmcnt. Aleshores, e1 que no entenem 6s dir, a travds dc les esmenes que desprLs trullem en aquesta Direcci6 General per part del Grup Socialista, veiem que no hi ha esmenes, doncs, substancials que puguin modificar litia ideologia o vulguin modificar una orientació en aquesta Di- recció General. La supressi6 d’aquesta seria, doncs, contrhria --diríem- als interessos de tots els grups parlamentaris, en haver aprovat aquesta Llei a qu& hem fet esment tant e1 senyor Riera com jo mateix.

Per tant, sintetitzant, la seguretat industrial ha d’enfocar-se en els tres nivells, que són: establiments industrials, instal-la- cims industrials i productes industrials. Per tot aixb és necessi- ria aquesta Direcci6 General, i nosaltres ens oposarem a l’esmena a la totalitat presentahi pel Gnrp Socialista.

Moltes griicies, senyora Presidenta. La Sra. VICE-PRESIDENTA: Moltes grhcies, Diputat sen-

yor Joan Martí. A continurrci6, les esmenes 1184 i 1186, de l’Agrupaci6 parlamenthria del Centre Democrhtic i Social, les donaríem per defensades, i passaríem a l’esrnena 1187, dei Grup Sucialista, i té la paraula per a ia seva defensa et Diputat senyor Santi Riera.

El Sr. R R R A I OLIM: Grhcies, senyora Presidenta. Molt breument. Defensaria aquesta esmena juntament amb la 1194, i també defensaria I’esmena 138 1, de retorn del CIDEM.

Pel que fa a la 3 187 i Ia 1194, els nfirneros -corn vosths p- dran comprovar, senyores i senyors diputats- tracten d’incre- inentar partides a les corporacions locals, tant per a pomoci6 econbmica, serveis de promoció econbrnica, corn també p r a inversions en rnatkria de prarnoci6 industrial.

Pensem que s’ha demostrat, i hi estarem tots d’acord ---penso que, almenys, hauria de ser aixi-, que les administracions Zccals estan fent una tasca molt important dc foment econbrnic

2826 DIARI DE SESSIONS / C - Núm. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM, D’ECONOMIA, FINANCFQ3 I PRESSUPOST

endogen, dels seus recursos endbgens, i per tant seria bo que I’AAclministració de la Generalitat els subvenís amb quantitats més importants de les que s’estan donant -que estan donant molt pa- ques, molt poques quantitats-, per tal de poder fomentar aquesta activitat que tiul M resthta per a l foment econbinic catalh.

Per tant, jo penso que, tant l’una com {’altra, queda clar que s6n, tant la 1 1 87 com la 1194, sGn increments, s6n partides, altes destinades a aqiiests motius, i queda perfectament aclarida la seva voluntat.

Pel que fa a les baixcs, jo hi he cl’insistir un cop mes: no entenem aquests increments tan astronbmics de partides, com he dit abans, d’estudis i treballs, o de propaganda i publicitat. No- més per un excmpie, malgrat el que digui el senyor Martí, que s’ha de fer propaganda, que el senyor Subirh, segurament, en els seus viatges i les seves accions, representa Catalunya, i per tant l’hem #ajudar ..., bé, ja m’est5 be, que l’ajudem, pobre senyor SubirA, prb, d’una manera o una alt.ra, em sembla que ens estern passant. Miri: estem passant, de publicitat ..., I’any passat tenim 55 milions, estem passant a 120, 120 milions, i, a mes a mes, 23 mcs, a m6s a mks, per a atencions protocol*18ries. El senyor Subirh, caram!, no s6 pas qui5 vol fer, perb en deu tenir pensada alguna, per@, realment, de 55, passar a 143, doncs jo, realment, em sorprh una miqueta. Ja dic, estic d’acord il ajudar el pobre senyor Subirh, perb, e11 qualsevol cas, penso que és massa, és massa. I, precisament pcrquk és massa -ja no parlo de les altres partides: estudis i treballs tkcnics, o de dietes i 10- comoci6, pcrqu5 tambk s’estan dot‘mt, Jo penso, d’una forma desorbitada-, farÍem bt5 de poder distreure d’aquestes quantitats quc t6 cl senyor Subiri, amb aquests 50 i 45, 95 milions, que quedaria prhcticament, encara, ben..., ben dotat, per poder ifer tot el qrre pcnso que vol fer, i donaríem una mica de suport --millor del quc estem donaiit- a Ics &ninistracions locals per al terna de prnnioci6 econhnica.

Grhcics, senyores i senyors diputats; gxhcies, senyoni Presi- denta ... Perclrj, dcia que volirr defensar també la 1381, malt breument.

D’acorú amb l’udvertirnent inicial, no es transcriu el tom c1 favor dc E’esmena nlim. 1381 (C. Socialista), al Centre JInfor- rnacicj i Desenvnlupurnent Empresarials.

La Sra. VICE-PRESIUENTA: Moltes @cies, Diputat senyor Santi Riera. J, a continuaci6, per a un torn de &plica, t& la paraula el Diputat Joan Marti.

El SI*. MARTi 1 iWRRfi: Molt breument, pel que fa referbncia a les dues esmenes 1187 i 1194. Pel que fa rcfcrkncia a l’d- ta, em remetré al que he dit j a al Grup d’lniciativa per Catalunya. Dotar Ics corporacions locals per a la prornoci6 eco- nbtnica local ... €36, j o crec que aixb 6s un tema j a prou debattut i no hi insistir6 en aquestes iiltures dcl debat parlamentari dcl pressupost per rei terar arguments,

h a , aixb si, el que ha dit quant a Ics baixes, el que ha dit cparit il les baixes el senyor Sariti Riera, que no s’ha referit a les baixes, per exemplc, de la 118’9, quan parla de les dietes, Eoco- incció i trasllats, pel que fa refchcia a la Direcci6 Gencral de Seguretat --ha ha deixnt cle passada-, jo Ii vull remrdar, senyor Riera, que s6n quaranta-&tic enginycrs els encarregat s, per a tot Catalunya, per vigilar la seguretat, i que, per tant, aquestes dietes no podem rehaixar-les, si 110 Gs que desps6s diem que no

hi ha prou control a les indústries i als establiments pel que fa referhcia a la seguretat.

Pel que fa referhncia a la 1194, a les baixes de la Direm% General de Promoció Comercial -i vostk ha anomenat, &una manera directa i personai, el Conseller-, estern parlant de la Dirwció General de Promoció Comercial, senyor Santi Riera. Si aqui, nosaltres, al capitol de publicitat i propaganda, al que 6s promoció comercial, nosaltres no fem un increment, on hau- sem de fer-lo? On haurem de fer aquest increment? No és, ho torno a dir, no és personal, aquesta publicitat i q i e s ta popa- gauda, d’un conscllcr; és la publicitat i propaganda d’un pais, del teixit industrial d’un país, i 6s el que estem reforqant. X creiem que, a més a més, hem d’atiar pel camí cm successiiis pressupostos, i crec que aixb ha faríem tant el Govern de Con- vergkncia i Uni6, en aquest moment, com el Govein que hi ha- gués, del color que fos, en altres muditats.

Per tant, ens oposarem tant a I’una com a l’altra esmena. Moltes grhcies, senyora Presidenta. La Sra. VICE-PRESIDENT’A: Moltes grhcies, Diputat senyor

Joan Mart(,

D’acurd umh t’advertimcnt inicial, no es transcriu el torn en contra de lkesrnena núm. 1381 (G, Socialista), a2 Centre d’ln- f u m a ciú i Desenvolupament Empresarials.

La Sra. VICE-PRESIIIc3ENTA: A continuació, hi ha l’eesmena 1190, rl’hiciativa per Catalunya. Té la paraula, pr a la seva defensa, el Diputat senyor Gimeno.

El Sr. GIMENO: Si m’ho permet In Presidenta, faria la 90 i la 92, que són les dues lriltimes que queden per defensar de la Direcció General.

La 90 6s inmmentar la partida aquesta de foment de la seguretat vial, que avui és una partida ampliable -nom& de 1.000 pessetes-, i que la plantegem amb una aportació de 20 milions de pessetes, destinades a potenciar la inspecci6 i, per tant, a conseqiikncia d’aixb, també la qualitat, fonamentalment dels serveis p í b k s del transport.

La segona seria, dels diners destinats a inversions per millorar la seguretat i prevenció de la contaminació industrial, que hi ha ulna partida substmcialment ampliada -i ens sembla b6 que s’hngin destinat diners aqui, a aquest concepte: de 25 milions l’any passat han pujat a 24(1-, el que plantegem 6s que part d’aquesta inversi6, part d’aquest foment d’invcrsions, vagi destinada a elaborar tot el que seria un pla de seguretat industrial, 60 milions destinats a aixb, perquk creiem que el Departament d’hciústria, jiintarnent amb el Departament de Sanitat i amb el de Treball, i amb la coblaboració lbgica de les organitzacions empresarials i sindicals, haurien d’daborar un pla que servis d’orientacici i d’instsument de cara a les inversions que dhan de fer per tal de prevenir la contaminacib industrial i millorar la seguretat de les empreses. 6s a dir, que hi haguks un inarc d’ac- tuwi6 per fer9 despres, les inversions que són desitjables en eI capitol que en aquests moments fem la baixa.

La Sra. VICE-PJWSIDENTA: Moltes grkcies, Diputat s m - p r Gimeno. Per a IUI torn de &plica, té la paraula el Diputat Joan Marti.

El Sr. MARTÍ I FERRJk: Grhcies, senyora Presidenta. Refe- rent a les esmenes 1190 i i 192, que fan xeferhcia al foment de la seguretat vial.., -110: la 1190, fa referhncia al foment de la

DIARI DE SWSIQNS / C - Ntim. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMIA, HNANCES I PRFSSUPUST 2827

seguretat vial-, nosaltres hem de dir que aquesta partida 6s una partida ja oberta, amb 1.000 pesscttcs, perqui?, queda ampliada, corn s’ha demostrat en els pressupostos de l’any 1989, a tra- vés de dues empreses, a sigui, de l’activitat de dues empreses, que sbn les entitats d’inspcció i control i la D V ; per tant, aquests recursos ja ens vénen donats externament, i, per tant, 110 cal destinar-los directament des dels pressupostos generrils de la Generalitat. Per tant, creiem que aquesta esmena, doncs, queda ampliada, m6s enllh dels 20 milions de pessetes, pels recursos que es generen a través de la IC i de la ITV.

Pel que fa referencia a l’esrnena 1192, que crea una nova partida, que seria destinada al Pla de Seguretat Indust.rial, hem de dir que, en preveure, a txavks d’aquest Pla, agrupacions i ins- tal4acions d’establiments industrials per raó de la seva ubicaci6 territori& cada instaHaci6 o estab1 iment industrial hauria de complir el reglament que fi 6s específic, independentment del seu lloc d’emplagament, Aleshores, no té rad de ser, de creu-se el Pla; existeix per si mateix, a l’hora, per tant, d’existir aquesta seguretat industrial a traves de la vigilhcia i la inspeccib de la IC, que es crea a través dels pressupostos generals cle la Gene- ralitat, i a través, concretament, del concepte 440.01.

Per tant, nosaltres ens oposarem també a aquesta esmena 1192, perb, sobretot, també dir que I’esmena 1192, :I la baixa que ha justificat el senyor Gimeno, de 60 milions de pessetes, dels 222, de l’csfoq que ha fet el Govern de Convergkncia i Uni6 per tal de fomentar les inversions destinades a la millora, seguretat i prevenció de la contaminació industrial, aquesta respon una mica, aquest augment, ii fes critiques que I’any passat també l’oposició va fer en el debat d’aquesta Comissi6 en el moment d ’ c l a b m els Pressupostos. I, per tant, j o crec que hem estat sensibles, tant el Grup de la majoria com tots els grups, per tal que aixxb es complís.

Moltes grhcies, senyora Presidenta. La Sra. VICE-PRESIDENTA: Moltcs grhcies, senyor Joan

Martí. Passaríem ara a la votació conjunta de les esmenes quc van des de la 1 183 fins a la 1193, corresponents a la Direcci6 General de Seguretat i Qualitat Industrial, si cap grup hi té res a Q ~ O S W . , . (L’I, Sr. Riera i Olive‘ &mana per parlar.) El senyor Satulti Riera?

EI Sr. RIERA I OLIVIS;: si, senyora Presidenta; si pogu8s- s h votar separadament de la I 190 a la i 192.

La Sra. VICE-PRESIDENTA Molt b6, No hi ha cap inconvenient, senyor Santi Riera. En tot cas, votariem, doncs, en primer lloc, aquest grup -si cap més grup s’ l i oposa-, des de la 1190finsala1192,

vots a favor? Vots en contra‘! Abstencions? Aquestes esmenes han estat rebutjades per 2 vots a favor, 13

A continuaciii, passariem a vota la resta, que VB des de l’es-

Vots a favor? Vots en contra? Abstencions ? Aquestes esmenes han estat rebutjades pcr 8 vats a favor, 13

en contra i cap ahstenci6. A continuaci6, passarkm a entrar a la Direcció Gcneral de

Promoció Comercial, que la primera esmena que trobem és ia

en contra i 6 abstencions.

mena 1183 fins a la 1189 i la 1193.

1 198, de l’Agrupaci6 parlamentkia del Centre Dernocrhtic i Social, que, at&s que no hi ha cap representant d’aquest Grup, la donariem per defensada, i passaríem a la 1199, presentada per h i - ciativa per C&ilunya: té la paraula el Diputat senyor Gimam.

El Sr. GLMENO: Si. Defensaria conjuntament la Z19Y12U0 i 20 1, perque basicament s6n accions, I

La Sra, VICE-PRESIDENTA: Perdli: pot repetir, si us plau, els n~meras?

El Sr. GMENO; La 1199, la 1200 i 1201. La Sra. VICE-PRESIDENTA: Grhcies. El Sr. GiMENO: La primesa ..., la primera 6s fer una pmtidri

que abastaria 60 milions de les subvencions a empreses privades per a la promoció d’empreses a l’exterier i 40 dc subvencions a familics i institucions per a I’organització i prornacih de fires comercials, que plantegem que es passes al control de les corporacions locals per tal que fossin aquestes corporacions 10- cals les que poguessin donar les subvencions pertinents per a E ’organitzacib d’accions de promoci6 comercial a

La segona, la 1200, també, de la partida de 450 milions que hi ha, inicidment, per a subvencions a la construcció, ampliació i millora d’installacions firals de Barcelona i altres institucions firals, e1 que plantegem és descentrditzar aquests ajuts de cara que les corporacions locals -fonamentalment, consells coinar- cals- tinguessin 150 milions per organitzar i promoure fires comercials, amb l’objectiu que aquests diners arribessin a tots o a la major part de Ilms possible de CataIunya, i no es quedessin centrats, prhcticament la totalitat, a Barcelona.

I, l’última, també d’aquesta partida dels 450 que dkiern abans, destinar 200 milions per a accions de reconversi6 industrial en aquelles comarques o sectors que en aquests nionients estiguin en crisi. Esta clar que aixb és un canvi dc direcció general --aixb és a la Direcci6 Generai d’Indústria- i que aixb significaria disminuir el pes de la Direcci6 General de Promo- ci6 Comercial, per& creiem que aquesta Direcció General esth excesivament crescuda i, en canvi, la Dirwcii, General d’J~idÚs- tria té pocs recursos per poder administrar; amb aquest trasphs dels 200 milions, qredaria més equilibrada, des del nostre pwit de vista.

La Sra. VICE-PRT;,SIIDENTA: Moltes grhcies, Diputat senyor Gimeno. Per a un torn de replica, té la paraula el Diputat Sánchez Llibre.

El Sx. S . h X J Z 2 I LLIBRE: Moltes grhcies, Iklustre senyora Presidenta. Pel que fa refcrhcia a l’esmena 1199, en qu& el Grup ci’hiciativa per Catalunya es planteja una partida de nova creaci6 per a les subvencions a l’organització de pomoci6 comercial, jo li diria al senyor Girncno que, si es refereix a pro- nioci6 comcrcial, quant a corner$ interior, no és una tasca especifica ds aquest Departament, sin6 que, Ibgicament, correspon al Departament de Consum, Corner$ i Turisme. I, si cs refereix al tema de corner$ exterior, nosaltres el tenim perfectament reflectit en el Pressupost consignat a aquesta Di- recció General, amb una quantitat considerable. I, si es referia, CII tot cas, al tema de fires comercials, jo li diria, al senyor Gi- meno, que nosaltres tenim una partida cle 195 miliuns de pcssetes per a la promoció de fires comercials en indrets que no siguin indrets concretament ubicats a la ciutat de Barcelona.

Amb referkncia a l’esmena 1200, cn quk ens pressuposten ..., ens presenten una alta de nova creaci6, amb una assignaci6 de 150 milions de pessetes a corporacions Iocals, subvencions p x

2828 DIARI DE SESIONS J C - NtEm. i40 / 27 d’nbril de 1990 / COM. D’ECONOMIA, FTNANCFS T PRESSUPOST

a I’organitzaci6 i promoció de fires comercials, jo Ii diria al senyor Gimcno q w cn el pressupost de la nostra Dirccci6 Ge- neral hi ha consignadit la partida 781.01, una partida de 170 mi- íions de pessetes, per a I’organització cle fires i promoció cornerciul d’interks que no siguin cle BarceIona, amb la q u i l penso que cstB contemplada amb escreix la modificaci6 que VQ-

lia fer el Grup d’hiciativa per Catalunya. i, respecte a l’csmena 1201, en qui? cl Grup d’hiciativa per

Catalunya ens pIanicja una assignuci ci..., linit alta a la partich 480.0 i , per a accions dt: reconversió industrial cn cornarqiies i sectors cn crisi, clc 200 milions de pessetes, nosaltres hem de manifestar quc cstcrn totalment d’acard ;imh cl Grup d’hicinti- va per Catalunya, i els recordem que nosaltres tenim consignada una particla per a accions de reconversió industrial en sectors i cornarqiies cti crisi de 750 milions pessetes, a I’e~nprcsa WLICSA --o sigui, Etriprcsa dc Promoc5 i Localitxacih Tn- dustrial de Catalunya, SA---, bhsicament, 550 dels quals provenen d’unl-1 subvenci6 dc la Direcció Gciieral d’TndÚstria i 200 rl’una subvencib.. . , iiiia aportació de capital del CIDEM, amb qui: Ixnsun que estan perfectament reflectides aqucstcs modificacions quc cns vol introduir el Grup ti’lniciativa per Catalun- ya, i per ques t rnotiii votarem err contra.

La Sra. VICE-PRESIDENTA: Moltcs @cies, senyor Sin- chez Llibre. D’aquesz Departament només queda ..., cl’aquesta Dircccici Gencral noIriés queda l’csmena 1202, de I’Agrupxi6 parlamentiria del Centre Democrhtic i Social, qrie la donariem Im defensada, I proccdiríern a la votaciri de totes les esmenes de la Direccih C h w a 1 de Prornoci6 Cotnercial, que van des dc la 1194 fins t i la 1203. Si cap grup t6 res... (L’l. Sr. Rrcra i Oli- vt; demaiia per parlar.) Si, senyor Santi Riera?

El Sr. R E R A I OLIVfi: Vrsldricm votacib scpar;ida dc la 1194 i la 1202.

proccclirem a la voraciii, en primer llcsc, d’aquestes dues esmenes, la I194 i la 1202.

vots a fdVOC?

Vots en contra‘! Abstencions? Aquestes d~ics esmenes I.larn estat rebiitjades per 8 vots a h-

I aril v o t a r i m Ia rcsta d’csnieiies, llevat d’aquestes dues. Vots a favor? Vots en contra‘! A bslencions? Aqricstcs esinencs hm estat rebutjades per 2 vots a h w r , 13

en contra i 6 abstencions. Passaríem ii coiitiiiuacici al Dcpartatncnt de Comcry , Con-

SWI i Turismc. La primera CSIPW na... (Rcmw de vcus.) Sí, en ay uesta nt~iiien ts, quec1 a pericien t una esniena transaccional, que ericiira IW csth presentada la proposta a la Mcsa, i In votiuiem m6s enclavalit. En tot cas poclricm avanc;ar i comcnc;~ el Depar- tament de Coiiieq, Consiiin i ‘I’iuismc. La prirncra csriienii prc- scntxfa 6s la 1204, del Grup Socialista: t6 la p x m h el Diputat scriyor Arscrri GitErt.

E1 Sr. GIRERT: Mnftes grhcics, senyora fresi dent;^ Amh el SCLI pcrinís, clefensm-ia (1’ I . 5. President os reiní~oi-pora al scii

lloc),,., anil) el seli pcrmis i amb el del senyor Presiclent, clefcn- saria coiijrmtament aquesta csrncnil a la totnlitat, 1204, i les JW--

cials a les altres (lespemi, n6meros i 243, I 247 i 125 1.

JA Sra. VICE-PRl25IDENTA: I l ü 12132. Molt Doncs,

vor, 13 en contra i cap abstencicj.

B’acurd amb i’advertimeat inicial, no es transcriu el torn a favor dc3 l’esmenu núm. 1204 (G. Socialista), al Departament de ComerG, Consum i Turisme.

El Sr. GIBERT: Pel que fa a les esmenes parcials, les tres que he anunciat que defensaria, la primera ... --comen@ per les baixes de totes trcs-, les baixes que donaríem serien 100 milions de pessetes de la transfcrhcia al Consorci de Promocid Turistica de Catalunya. La veritat 6s que no ens sembla que la dotaci6 sigui excessiva --ens sembla que tan vWid ks, perquk és molt convencional, que siguin 300 o 400 milions-, perb ho dcixern corn l’any passat perquC entenem que no és pioritari, en funció d’altres prioritats quc considerem m6s importants.

El mateix cas passaria amb l’esmena 1247, que donem de baixa, per al Programa de Turisme de Neu. Nosaltres creiem que la politica de neu ha estat encertada i ha donat fnrits -la ciilpa que no nevi a temps no es, evidentment, del Govern de la Generalitat-, perh, cn qualscvol cas, tamM pensem que la CIO- taci6 de I’any passat podria ser suficient per prosseguir amb aquesta politica, h;ivent-hi, com hi ha, altres prioritats.

En canvi, I a baixa que donem a la partida 1251 no 6s per aquestes mateixes raons, de prioritats o no, sinó perquk considerem, objectivament, que no cal. Donaríem de baixa tota la quantitat de 1.40 milions de pessetes per a ajudes a installacions nhutiques per una raó molt senzilla: pcrquk cntenenn que, en aquest moment, fcr installacions niutlques, per part dels pro- motors que les vulguin fer, Q que les fan, és una ..., és suficient- malt rcndiblc pcrquh no calgui estimular-ho; el problema, si no es fan, és perqu5 no esta encara prou definit on es pot feer U K ~

port i on no es pot feer un port. Les altes, en sentit contrari, serien per a l’ajut al finanprncnt

de les inversions,.. De fet, aquesta atiava Iligad;~.., vull dir que ja est& rebutjada, perquk era una esmena a I’articulat. Nosaltres entenem que, si parlem de reconversió, aquests tipus cl’ajuts han dc ser al més ben dotats possible, dintre les possibilitats que hi hagi; el que passa, qrie no estern gens d’acord amb la gesti6, que anava ---corn deia- lligada.,, d’aquests diners, que anava Iligada amb una esmcna B i’articulat.

Pel que a l’incrernent que fem a la potenciació de nuclis de serveis de la xarxa de turisme alternatiu, 6s cvjdcntinent una part substancial del que ha de ser una palítica dc rcconvwsi6.

Pel que fa als 5 0 milions amb quk volem incrementar el Pla EstratEgic dc Reconversih, entenem que no es pot fer reconver- si6 sense saber en cluB consisteix -i aquesta 63 una mica la si-

I, els 100 milions als projectes cle i’administracih local per fomentar questa reconversió, entenem que, poble per poble, els ajuntaments hi tenen un paper, i que s’hauria de fer aquest tipus de previsions,

Amb aixb, donaria per defensades aquestes esmenes. Moltcs @cies, senyor Presidexit,

El Sr. IY2ESDENT: Molies grhcies, senyor Giberl.

tu ilció,

D’acord crmb l’advertiment inicial, no es transcriu el forn a fuvor de les esmenes rzdms. 2205 (C. Mixt), 1206 (C. p , P o p . . lar), 1207 (A. p . del Centre Dernncrdtic i Social) i 1208 (G. p , d’lnicintivu per Catalunya), cd Departament de ComerG, Curi- si4m i ?’urisme, ni el torn en contra i la vutucih dc les dites cLr- rnenes i de I’csmena nlim. 1204 (G. Socialista).

DTAN DE SESSIONS / C I Nhm. 140 / 27 d’absll de 1990 / COM. D’ECONOMIA, FINANCES I PRESSUPOST 2829

Ei Sr. PRESIDENT: Entsem en el Gabinet del Conseller, esmena 1209, del Grup Mixt, Senyor Celestino Shchez?

EI Sr. SÁNCI-EZ RAMOS: Primer, hi ha un error niaterial a l’esrnena 2213 bis, per dir-ho d’alguna miuiera, perqui: no est& numerada --suposo que es p d r h resoldre materialment quest error, al marge que segurament no ser& aprovada.

Farem una defensa global tamM de totes les csmciies, COM

hem anat fent fins ara, en el sentit que creiem que facilita el debat a la Comissió, perque donem m& prioritat als criteris polí- tics que it les partides concretes.

Moltes de les idees de les emenes a aquest Departament estan estretament lligades a coses que hem anat discutint fins wa. La idea de resoldre el tema de la cotitza& de la Seguretat S e cia1 dels treballadors de 1’ Administració, que pensem que no est% adequada, i que jo crec que no s6n justificació els mecanismes, en aquest moment, de la construcci6 dels salaris dels funcionaris, aixb segurament tk una certa rad en alguns mecanismes retributius, perd altres no, i, per tant, jo crec que en aquesta direcció es podria avanpr, al marge que segurament aquesta realitat hauria de comenpr a plantejar-nos la modifica- ci6 de la construcció dels salaris.

Juntamelit amb aquesta idea n’hi ha una altra, que hern anat repetint en el transcurs de la discussi6 del debat de pressupostos, i 6s la necessitat de treballar en la construcci6 d’una plantilla fixa, no aquesta idea que, d’uua forma repetida, apareix tambB en els pressupostos i en la politica feta pel Govern, cle tenir personal no fix de plantilla.

Una altra idea 6s que, tota una skrie de partides que van Hi- gades a temes de propaganda i similars, nosaltres partim de la idea que seria necessari tenir una concepció de clescentralitza- ci6 d’aquestes tasques, i que aquesta descentralització hauria de venir acompanyada d’una major potenciació d’aquestes compethncies des d’un punt de vista municipal. I hern fet esmenes que van en aquesta direccii6, cn la direccj6 de donar més recursos per fer aquestes tasques a l’Administraci6 local.

Un altre tema que estA lligat una mica a les nostses e m e n a es la idea que l’elenmt fonamental de 16s inversions que fa la Conse- Ueria mth estretament Iligada a l’cmpresa privada. Nosaltres creiem que la creació d’una infrastructura. prbpia 6s un element cabdal per abordar aqucst proa% de reestructuració en q& nosaltres creiem que est& immergit el sector del turisme. Per tant, en aquesta direcció fem esmenes que puguin resoldre aquest tema.

I, per 61tim, un tema també de concepció de descentralitza- ci6 6s la idea de la constmcci6 o, millor dit, de la compra d’edificis propis des d’un punt de vista de descentralització.

Aquestes són les idees generals que Iiem abordat per fer les esmenes que hem presentat, i creiem que, amb aquesta defensa de carkter global, totes i cada una de elIes queden defensades.

Res més, senyor President. El Sr. PRl2SIDENT: Grhcies, senyor Celestino Sfinchez. Hi

ha un torn en contra: el senyor Coll i Majj6. El Sr. COLL I MAJb: Sí, grhcies, senyor President. Pel que

fa a les esmenes 1209 i 1212, hem de dir que RO es pot introduir cap modificaci6 a les aplicacions pressupostiries referides, ja que la seva quantificaci6 respon estrictament a Ics taules retri- butives de la Generalitat i a la plantilla orghica del personal del Departament.

Pel que fa a la 1210 i a la 121 1, hem d’assenyalar que els crkdits responen a la plantilla del Departament. Cal remarcar

que enguany ja s’ha passat bona part del credit per a personal laboral temporal al del personal laborai fix; les cmcteristiqws del personal eventual s6n molt especifiques i la seva situaci6 ve regulada per la corresponent normativa, és a dir, 6s un collectiu sense cap rcIaci6 amb el personal vinculat a l’Administraci6 per un contracte laboral, sigui fix o sigui temporal,

Pel que fa a la 1213 i la que no porta n6mex0, per6 sí el 62 del Gnip Mixt, hem de significas que no es poden introduir les baixes que ens proposen, ja que aquestes aplicacions corresponen a les remuneracions del personal contractat administratiu transitori, que, d’acord amb la Llei, té expectatives de passar a funcionari, per la qual cosa aquest personal disposa cncara de dues convocatbries d‘opsicioiw amb reserva de lloc de treball. Tot aixh, d’acord amb les Disposicions Transitbries Tercera i Quarta de la Llei 17/1985, de la Funció fiblica de la Gerieralitat.

Respecte a la 1214 i 1215, els crkdits proposats al projecte de pressupost d’enguany s’ajusten estrictment a ies necessitats que han estat estimades, tenint en compte els resultats d’exercicis anteriors; val a dir, a més, que, en el cas de la productivitat, aquest 6s nn concepte que queda vinculat a les retribucions bisiques.

I, finalment, pel que fa a les restants esmenes -la 1219,20, 21,22,24 i 25-, hem d’aassenyalar que totes aquestes esmenes han estat proposades amb la finalitat de dotar una nova aplica- ci6 destinada a l’adquisici6 d’edificis per al Departament. Cal tenir en compte, per6, que aquesta dotació es fa sobre la base de la disminucib del &dit d’aplicacions pressuposthries que han estat ja molt limitades, per tal de reduir el conjunt de les despeses corrents, tot i que responen a necessitats clares dei Departa- ment. D’altra banda, la dotacirj que resulticria per a la nova aplicaci6 proposada a les esmenes, 43.100.000 pessetcs, difícil- ment permetria l’acompliment de la finalitat per a la qual es proposa. A preus mínims de mercat, facilitaria i’adquisició, com a mhxim, d’uns dos-cents metres quadrats.

És per tots aquests motius que el nostre Grup no pot acceptar les esmenes proposades pel Gmp Mixt,

Moltes @cies, senyor President. El Sr, PRESIDENT: Grkies, senyor COU i Majó. Queden en

aquest Gabinet del Conseller, encara ..., cap m6s esmena, Em sembla que han estat, de les altres, si les del Grup Mixt han estat totes defensades, del CDS tamb6 ho havien estat.

Per tant, poden anar a votaci6 totes les esmenes al Gabinet del Conseller: de la 1209 a la 1225.

Vots a favor d’aquest conjunt d’csmenes? Vots en contra? 6 a favor, 13 en contra: prosperen aquestes esmenes, de la

1209 a la 1225. Entrem a la Direcci6 General de Consum i Disciplina de Mer-

cat. Esmena a la totalitat del Grup Scxialista, 1226. El senyor Ma- dueño.

El Sr. MADUEÑO: Moltes &cies, senyor President. Es fa difícil parlar d’esmena a la totalitat de1 pressupost de la Direc- ci6 General de Consum i Disciplina de Mercat, perque el millor que es podria dir 15s que aquesta Direcció General, COM abans he esmentat, prhcticament no disposa cle pressupost perqiib pugui tenir l’entitat d’una dirccció general.

Si td ens trobem davant d’un departament amb ~zn pressupost petit, aqui podn’em dir que tenim una direcci6 general amb un pressupost inexistent. Dels 5.600 milions de pessetes del De- partament, es destinen a aquesta rSirecci6 General 113 milions

2830 DIARI DE SESSIONS / C - Nilm. 140 / 27 d’itbril CIC 1990 J COM. D’ECONOMIA, FINANCES I PWSUPOST --- --

de pessetes, és a dir, el 2% del pressupost rl’aqucst migrat pressupost del Departament de Comcrq Cotisum i ’Turisme, que, co- rrectament -com c!: deia antigament-, s’hauria de dir <<de Cornerq i Turisme>>, i treure la paraiila <<Consum, pcrqui: prhc- ticamerit E s inexistcnt a I’hora cie fixar unit política per a aquest De part ainen t

Donada aquesta situacih, penso quc cstaria justificacla la de- saparició practicament d’aytiesta Direccici Gciicral, i ens po- dríem cstalviar, corn a mínim, els s o ~ dels alts &recs que formen part dcl que hauria de ser mes clarament uii servei, cpc scin Ics carricterist iques que podria tenir aquesta anorncnada ... , dita Direcció General. Jh a dir, a m6s a més, que, d’aquest pressupost, el Ilirector GencraT deu ses més fer de rcpamtidara, perquh, dcls 113 milions, i02 s6n per repartir als ajuntaments i a les entitats sense hnim de lucre; és a dir, que suposo que titiclrh el despatx pcr anar fent la rcpwticih d’aquests ajuts.

Per yuh, iot aixh? Pcr qui: no existeix iina política de rlefcnsa del consumidor i disciplina dc Inercat? Era d’espcrilr que, des- prbs dc la Llci quc vam aprovar prkticament pcr conscns en aquest Parlament, aixb canviaria, cimviaria la linia que fins ara liav ¡a titijyit ayiiest Ilepartarnerit i es potenciaria la defensa dels consumidors i la disciplina del mercat. 6 s per ahir que fem aquesta esmena, m6s clara, jo diria, de les que s’harr presentat cle retorn, i si realincnt es vol justificar una direcció gcrieral que no td cap tipus de justificaci6, s’hauriii clc: refer el pressupost d’aquest;i atiorncnaila Ilirecció GericraX cle Consrim i presentar- le de nou eii aqricsta Cornissiri.

Mol tes grhcies, scziyor Prcsident. EI Sr. PRESIDENT: Gricies. Les altrcs esmenes d’ayuesta

Direcci6 Cjeneral shri dcl Grup Mixt i del Centre Ilernncrhtic i Social, cpc es donen ja per defensades.

Pcr t i m , per fer un iorn en contra ---scrh prklicarncnt de l’es- 1~1c1iit a la totalitat-, 16 la paraula el Diput;it senyor Coll i Maj&

El Sr. COLI, [ M N 6 : Moltes grkies, senyor Prcsident. En priizier I IOC, voldria assenyalar ai scnyor Maduefio que, e€&- vament, 21 pressupost d’ayuesta DirecciTi Generat de Ccmum i Disciplina de Mercat puja r? 114 milions, en xifres rodams, perb voldria indicar-li cluc no cornprenen, aquests 1 14 milions, el capítol 1 , quc 6s el que fa refcrkncia a rernunenicions del personal; 6s un capitol molt iinportmt, la qual cosit faria, si hi fossiti c;onipreses les xifrcs corresponents, qac la xiira augrneiit6s nu- tablernent.

A continuacici volciria assenyalar cluc, dins del Dcpai-tatnent CIC Corner&, Chnsurn i Turisme, la Dil-ecci6 General que ha cx- pcrimentat 1111 rnh gran augment en les seves dotacions és precisament fa Ilireccici Gcncral de Consum i Disciplitin dc Mercat. I així tcnim quc, dwant d’un airgineiit dcl 15% en cl pressupost general cIcl Departament, la Dirwci6 GcneraI CIC Consum i Disciplini\ de Mercat prcscnta xin augment del 48,86%1, un percelitatge inCs quc notable, que posa cn relleu la iinportincia que s’atorga a les S C V ~ S L‘Llncions en uiis moments I

circumsthcies que cal tenir en compte; moments i circumstin- cies que Fan qw els consumidors siguin cada cop m6s cxigerits en inatkria tic qualitat dc vida i més critics i exigents eiivcrs els poders piíblics respoiisables de l a protcccici dcls sem drets.

Urivant d’aqwstta cxigkncia, la plític;t clw vol seguir el De- p;crt;imcnt, (I’wiit iiiilricrii csquemAtica, respn als scgiients oh- jectiiis: contribuir ii la conswucid d’un m& alt nivcll dc vida per als consurniclors i , per tant, vctllar per Li disciplina del mer-

cat i pes la qrralitat dels productes i els serveis; reconkixer i pro- piciar la representativitat i participaci6 de les organitzacions de consumidors i, finalment, la sensibilit7~ciCi i responsabilitzacid dels empresaris i la informació i formaci6 dels consumidors, cornenqant pcr l’escoh. X tot aixb pressuposa poder comptar amb els recursos necessaris, d’acord amb les disponibilitats, i ;iixb és cl que es pretén, es pretkn fer, amb el pressupost que estem debatent, que nosaltres entenem adientment estnicturat i r1.j justat als objectius qm es persegrieixen.

1 6s pcr tot ahxb que nosaitres votarem en contra d’aquesta csrncna a la totalitat.

Moltes gricies, scnyor President, EI Sr. PRESIDENI’: Grhcies, senyor Diputat Una Única VQ-

twi6 pcr a les esmenes 122G a 1230. Vats ii favor d’aquest conjunt ci’esmenes? Vots en contra? 5 a favor, 13 en cantra: no prosperen aquestes esmenes a la

Dlrecci6 General de Consum i Disciplina de Mercat, Entrem ara a la Direcci6 General de Csrncrq Jtiterior i Ser-

veis: esmena 1234, del Grup d’lniciativa. Corn que tamM són del mateix Grup la rcsta que queden en aquesta Direcció Gene- ral, el senyor Gimcria cns faria un favor si les agrupa en la seva defensa.

El Sr. GXMENO: IX, ho intentarem En primer lloc, per la cohcrkncia dels ingressos quc es propsen, defensaria la 1234 i la 2245.

El que proposem en aquestes dues csmcnes és increxncritar srrbst ancialment les transferkncies (z I’Iiistitut Catah de Consum -transfer&ncics de 200 milions, una, i 150 milions, l’dtm-; lbgicarnent, en perjudici d’alguna altra patida. Creiem que les partides que s’ho podcn permetre s6n la 771.50, les dotacions a cmpreses privades per a realització dels programes de reforma d’cstructures comercial>>, i la 1245, per al programa de turisme de neu; creiem que, sense aquestes dotacions i fomentant bastant m6s aquest Institut Cat& del Consum, que la partida de fiincionainent 6s tan misexa, des del nostre punt de vista, com ho és la Direcció General de Consum, quedaria un programa més rtdequat a les necessitats dels consumidors i de major aten- ci6 a Ics preocupacions d’aquests 4 e s p r 6 s ja farem les especificacions oportunes, si s’accepten aquestes ducs, cn qu& destincm aquests 350 milions dins de l’hstitut Catala del Con-

L,a 35, 36 i 38, qw són les següents, és transferir a les corp- racions locals les subvencions per a actuacions d’infomaci6 i d’assisthncia tecnica ii consumidors i usuaris: dels 52 milions que en principi té disponibles o adjudicats la Difccció General cie Coimim, passar-ne 200 del programa aquest dc firianGament rl’inversiorxs de les petitcs i mitjanes empreses. La 36 és trans- fccrir 50 milions per a1 mateix a les organitzacions de consumidors i ustiaris: a aquests S O que ara hi ha, sumar-n’hi 100 mes percluk puguin fer una tasca realment efectiva. I la 38, hem sos- tret uiis quants milions de pessetes ---ai total, 150- de diverses fonts, per tal de rwditzar programes de refortlla de les estructures commials, ajut a les inversions cn cquiyaments co- IT~CIT ¡als col-lectius, i que aquests ajuts sigirin transferits i siguin controlats pel- les corporacions locals, en la linia que avui he tlcfen sat diverses veg acles.

El Sr. PRESIDETVT: Grhcics. Torn en contra, el senyor Coll i Majd.

sum.

DIARI DE SESSIONS / C - Niirn. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMIA, FINANCES 1 PREBSUPOST 2831

El Sr. COLL i ?viAJ6: Gricies, senyor President. Sí, agrupa- rem tamb6 totes les esmenes; jo em re.eferir6 a la 1234, it la 1235, a la I236 i a la 1238, acabades de defensar pel senyor Gimeno.

Per cornenqar, he de dir que el pressupost de 1’my passat, dc l’any 89, en mathria de corner$, va tenir un augment important a fi de preveure la reconversid del petit i el mitjh corner?, tant pel que Ea refer?mcia al mercat: interior --entrada de graris su- perficies, competkncia dels sectors-, corn en la millora de la competitivitat del nostre corner$ en general, amb vista al gener del 93, Lhgicament, no seria conseqüent, ni tindria efectivitat, un programa d’un sol my d’ajuts al comeq. Per tant, el programa per al 1990 dóna continultat a la modernitzaciti, al reciclatge i a la formaci6 dels petits i els mitjans comcrps per tal de fer-10s mes competitius, tant pel que fa a les necessitats del turisme que ens visita com pel que fa a la imprescindible adapta- ci6 i preparaci6 de cara a 1’Europa del 93,

Per altra banda, i en bona Ihgica, tot programa cal que arribi als comerciants d’una manera clam i definida. fis necessari quc la informaci6 adient, i ben precisa, els arribi perquE adaptin els seus establiments a les formes de gesti6 mes modernes i mes competitives i, per tant, de mhirna efichcia. En aquest sentit s’organitzen les diverses campanyes encaminades a difondre lí- nies d’actuació, a informar i orientar el petit i el mitjh corner$, i una modifica56 a Ia baixa d’questes partides comprometria seriosament ~a reaIitzaci6 dels prugrames previstos. 6s per tots aquests motius, senyor Girneno, que no podrem acceptar ni podrem votar favorablement les seves esmenes.

Moltes &cies, senyor President. El Sr. PR’EFdDENT: Grgcies, senyor Coll. Anem a sotmetre

a votació les esinexies de la Direcció General de Comerq i Ser- veis Interiors, que s6n les que porten els nrirneros de IR 1231 fins a la 1238.

Vots a favor d’aquest conjunt d’esmenes? Vots en contra? 4 a favor, 12 en contra: IIQ s’accepta aquest conjunt d’esme

nes. Passem ara a la Direcció General de Turisme. Esmenit 1239,

ha estat ja vista; 1240, del Grup Socialista, de supressió i addi- ci6: qui ha de fer el torn aquest? (Pausa.) fis Direcció General de Turisme. L’especialista en ternes turístics del Grup Socialis- ta? Senyor ... (Rcmor de ve!us.) No, ens nianca l’especialistrt del Grup Socialista en temes de turisme. (Remor de veus.) Si se’rn permet la ironia, no crec que fos a fer turisme, el representant del Grup Socialista per als temes de tilrisrne. fis l’esrncna 1240, senyor Gibrt, que no em consta que hagi estat defensada, i m’excusa si és que haguks estat defensada i no ho tenia anotat: i 240, senyor Gikrt.

EI Sr. GTRERT: Aquesta no ha cstat defensada, perb la do- naré per defensada, si li sembla E, senyor President,

EI Sr. PRESIDENT: Moltes grhcies, senyar Gibert, Esmena 1244, del Grup d’iniciativa, com tarnbe ho 6s la 1246, la i248 i Ia 1250. Senyor Girneno.

El Sr. G I M E “ : Molt breument, també. En la 1244 plante gem crcar una nova partida dins de la Direcci6 General de Tu- risme per a fomentar els viatges i les visites dels escolars, amb vista, d’una banda, a conkixer Catalunya, i amb vista a incrementar Iambe Ia formació i enriquir la personalitat dels infmts,

La 46, també 6s una nova partida ..., tretes les restants del programa de turisme de neu que havíem proposat suprimir, de-

dicada a iiiversions en el programa d’inspeccici de consum, hs a dir, es tractava d’elaborar un programa i uns mecanismes per millorar la inspecci6 dels articles de consum en aquest dret rc- conegut per la Constituci6, que 6s.. .

El Sr. PRESIDENT: Perdó, senyor Gimen~, si cm permet un moment, voldria tornar a recordar als senyors diputats i a les senyores diputades que facin el favor de parlar en veu baixa, perquk, si no, 6s francament impossible, i molt desagradable --sobretot per al diputat que parla- aquesta remor de veus que se sent.

Senyor Girneno, excusi’m per haver-lo interromput. Té la paraula altra vegada.

El Sr. GMENO: Grbies, senyor President. Bé, deia que la 1246 era una partida per elaborar un programa d’inspccci6 del consum per defensar els drets dels consumidors. La 1248 seria arbitrar una partida d’ajut al turisme social, en colWoraci6 amb els sindicats, de 50 milions de pessetes. 1 l’última que tenim en aquesta Direcci6 GeneraI, la 1250, 6s tarnbd cre4u una dtra partida per a inversions en la implantaci6 del sistema arbi- tral, que sembla, aquests dies, que esth tan de moda.

El Sr. PRESIDENT: Grhcies, senyar Gimeno. Per al tom en contra, el Diputat senyar Coll i Maj6.

El Sr. COLL I MAJ6: Si. Molt breument i malt r&pidament. Pel que fa a la 1239, anunciar que no li donarem suport, perquk aquesta partida -la partida de la baixa- csth prevista per fomentar u11 turisme alternatiu en h e s d’oferta deficitiria o que es troben en hrees menys desenvolupades, referint-nos, bbvia- ment, a les conmques de 1’jnterior i de muntanya

Pel que fa a l’esmena 1240, aquesta esmena planteja una baixa de 15 milions a ajuts als centres d’iniciat.ives i altres entitats sense finalitat de lucre, per a accions de promoció turística, i no la podrem acceptar, perquk aquesta patida t6 per finalitat la millor cornercialitzaci6 del producte turistic de Catalunya, sobretot aquella que tendeixi a vendre noves ofertes per reduir l’estacionalitat i obrir nous mercats, €onmentalment, en zones de l’inlerior. I phteja una altra baixa, de 85 milions, a Ia pmi- cla d’ajuts al finaqament d’inversions, per a la creaci6 de nuus allotjaments turístics. Aquesta partida est& destinada al programa de creaci6 i modernització d’allatjarnents turístics, tenint en compte que, per a la millora de l’oferta turística, és necessari vetllar constantment per la qualitat i la quantitat dels allotjaments turístics, especialment els de categoria superior.

Pel que fa a la 1241, planteja una alta al conccpte de deute de I’Escola de Restauraci6 i Hostalatge, xifrada en 22 milions de pessetes i, en aquest cas, he d’assenyalar que aquesta partida ja esta prevista, i esta dotada amb 11.25O.OOO pessetes, i ,amb aquesta quantitat cl’l 1.25O.oOO queda totalment cancellat el deute o compromis. Per tant, 6s absurd i sobrer intentar dcsti- niu-hi mes diners.

Pel que fa a la 1243, del Grup Socidista, q u i el Grup So- cialista planteja una baixa de 5 milions al Consoxci de Pro- moci6 Turística de Catalunya. Aquesta partida, COM el seu nom indica, est& destinada a executar les accions de promo- ci6 turística i podar a terme les tasques que li s6n encomanades pel Decret 13/1986, del 16 de gener. En aquest sentit” voldria remarcar la gran importhcia del turisme, que representa un 14 i mig per cent dcl producte interior brut, i assenyalar tarnb@ l’enduriment del mercat, la gran competkncia que hi ha en aquests moments en cl sector del turisme. Tot

2832 DIARI DE SESSIONS / C - NGm. I40 / 27 d’abril de 1990 J COM. D’ECONOMlA, FINANCI?? I PWSSUPOST I- -”-----

plegat justifica la imprescindible necessitat d’una prornoci6 hi- ristica adient, í i la qual, evidcntment, el nostre Grup d6na el seu supr3r.t.

Pel que fa il lrr 1244, 6s curiosa, aquesta esmena, perque en ella el Grup parlamentari d’hiciattiva per Catalunya proposa una baixa per una determinada qumtit;it a i i x i determinat concepte, quan en l’esmena anterior, la 1243, el Gmp Socialista propsava exactrncnt l’inrevés: proposava 1111 augment xifrat en la inatcixa quantitat i pel mateix concepte, la qual cosa conilr- nia Ics legitimes cliscrephncies, les diferents linies polítiques, els diversos or-drcs dc prioritat, segons quins siguiri els respectius punts cle vista de cadri grup parlamentari. Aquesta partida s’integra en un progriima que ja ha estat exp€icitat anteriorment i, pels inatejxas motius ja exposats, el nostre Gnip tampoc p- drh acceptar aqucsta esmena.

Pel que fa a la 1245, 46 i 47, en aquestes esmenes el Gnip par1 ament ui d’ In iciativa pcr Catalunya suprimeix tot al ment h partida assigiiatla al prograama de turisme de neu que inclou les assegurmccs dc IICU, Ics invcrsioris en estacions cl’esqui i la promoció ci’aqucst tipus de turisme. 1 el Grup Socialista. la rebaixa sitbstancialment. Aquest programa csti previst pcr tíil dc comphnentar 1’oSerta turistica catalana, desestacional itzx la ricmanda turística i ampliar I’hmbit territorial i temporal de t’oi’erta turística tradicional per tal qiie sigui tn6s rendible i competitiva. sls tracta de fomentar un turismc alternatiu que pot contribuir, ben positivament, a mes, a un cert rcequilibrn- riicnt territorial. I 6s per tots aquests motius que tampoc la podrem acceptar.

La 1900 ... El Sr. PRESTDENT: Pccdoni, senyor Diputat; n’hi ha mol-

tes, d’esmencs, per6 fins a la 190 O... tcnirn la sort de no haver- hi arribat. 1248, em sembla que és, o 1250, potser.

RI Sr. COl,l, I MAJO: 1248, 1249, 1250 i 1251. Be, el nostre Gnip no pot admetre que se suprimeixin totalment les parti- clcs d’ajjuts pcr II la ci+caciú i la ptenciaci6 d’ofertes turisticpes especialitmdes, ni que cs rebaixili mks cl’un 70%, com ta tnpc que se suprimeixi totalment la partida d’ajuts a la construccicj, I’ampliacid i la riiillora de les instakiacioiis niutiqucs, i no ho podem admetre yerq ue, tenint l’objectiu gcncral clcl Departa- Incnt, de fomentar i promoure el turisme des d’un punt de vista global per it tot Catalunya, es planteja la necessitat de diversificar I’oferta turística d’acord amb els estudis realitzats en relaci6 amb les demandes d’opcions turístiques cspecífiqucs o cornplementhries. i, en aquesta línia, hi insistim, cl prograrn;i tl’actuacions adrqades a la millora o la creaci6 cl’ofertes cspccinlitzades en gcneral, i en particular a Ics re1;icionades atxili la prhctica de l’esqui nbrdic i alpi, i amb l’ús de les ins- tail-laci on s 11 ai1 t iq uc s.

I’cr tots quests motius, 110 pcxiern acceptar les esrneiies propo s xic s.

Moltes grhcies, senyor President. 14 Sr. T’RESJ DENT: Gricics, senyor Cliputal. Sotrnetcm ;I

votaci6 les esIncIiw B la Direcci6 General de Turisme, coiiiprc- ses entre cls nfiincros 1239#.. ( L ’ I . Sr. Giber’t r h n u m per pur- /ur.) i1erd6, senyor Gibert.

E1 Sr. GI13 i X 1 ’ : Sí, j o denimaria la votaci6 separ;ida CIC quatre esmenes, quc es poden votar coii+iuntanient, que ~ 6 ~ 1 la 1239, la 1241, la 1249 i 12.50.

1’1 Sr. PKFSIDENT: Grhcies.

Sotmetem, doncs, cz votació, en una primera tanda, aquestes

Vots a favor d’aquestes esmencs? Vots en contra? Abstencions? Cap vot a favor, 13 en contra, 5 abstencions: no prosperen

I ;ira, la resta d’esnwncs, en una sola votaci6, Vots a favor? Vots en contra? Abs tenc i on s ? 5 a favar, 13 en contra, cap abstenció: no prosperen les altres

esmenes de la Direcci6 General de Turisme, Ara és un bon moment perquh recuperem l’esmena txransac-

cional presentada sobre I’csinena 1 i66, del Departament d’h- rI6stria. El senyor Secretari donari lectura a la proposta de trim sacció.

El Sr. SECMTARI: Esniena transaccional a l’esmena i 16G, del Grup dei Partit dels Socialistes de Catalunya.

Text proposat: {{Baixa rz la secci6 13, servei 03, capitol 4, ar- ticlc 44, concepte 870.01, denominació “Aportacid a compte del capitol al CIDEM”; qiiantitat 40.000.000 de pessetes.

>>Alta: secció 13, servei 03, capitol 4, article 47, concepte 470.03, denominaci6 ‘bA l’lnstitut de Tecnologies, SA”, quantitat 33.600.0(#) pessetes; secci6 13, servei 03, capítol 4, article 47, coriceptc 470.04, denominació “A Centrc d’Empreses de Noves Tecnologies, SA”, quantitat 6.400.000 pessetes. >>

Al mateix temps, en la mateixa esmena twxaccional hi ha una altra baixa de recursos d’apoxtaci6 a compte del capitol del Departament d’hchístria, per una qtiantitat de 40 milions de pessetes, i una altra baixa i1 la dotaci6 d’inversions financeres tcmporals, per una quantitat, també, de 40 milions de pessetes.

El Sr. PRESIDENT: Grhcies. Suposo que els senyors diputats lian compri% que els clos ternes és el directe d’Indtistia i el del CLDEM, que van acompmyadcs totes dues, conjuntament.

Sotrnctein a votació aquesta esmena transaccional, si 6s que cornporta la retirada, tal com el senyor Santi Riera ens havia mmciat . Senyor Maduciio?

esmenes que acaba de dir el senyor Diputat.

1239,1ii 1241, ni 1249, ni i250.

EI Sr. MADUEÑO: si, senyor President. El Sr. PRESIDENT: Grkies. Sotmetem a votaci6 aquesta

Vots 1-1 fwor? En contra? Abstencions? f’er unculimitat dcls presents, s’aprova la transacci6 sobre

Passem ara a l’lnstitut Cala19 de Consum.

e smena tr ans accion al.

I’csmena 1 3 66, del Gnip Socidista.

B’ucord umb l’ndvertiment inicial, no es transcriuen cl de- hict i Iu vntítcih de les E S ~ I ~ C S izúms. 1252 (G. p . d’lnicintivu per L‘utulunyu), niirn. 1253 (G, Smiulista) i 1254 (A. 11, del Centre Denzocrdtic i SociulJ, n l’lnstitut Cntaid dei Consum.

El Sr. PRESIQl3TT: Queden encara unes esmenes a aquest Tnstitrit CataiB de Consum, la 1255, 1256, 1237, 1258, 1259, 1260, de1 Gnip d’lniciativa per Catalunya. El senyor Giineno 16

El Sr. GIMENO: He dit que les donava per defensades, sen- la paraula.

yor Prcsiden t.

DIAFü DE SEWIONS J C - NGm. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMIA, FINANCES I JXESSUPOST 2833

El Sr. PRESIDENT: Moltes grhcies, senyor Gimeno. Per tant, van a votaci6 aquestes cinc esmenes d’hiciativa per Cata- lunya.

Vots a favor de les d’hiciativa? Vots en contra? Abstencions? El resultat de la votacib 15s 5 vots a favor, 13 en contra... Lle-

vat que hi haguks algun dubte en la votaci6, que la repetiriem; si no, 5 a favor, 13 en contra. (Id’]. Sr. Gimenn dcnzana per parlar.) Senyor Gimeno.

El Sr. GMENO: Si. Sols és una precisib: 6s que hi liavia un error, un error nostre, que I’esmena 1257 i la 1260 són inneces- sihies. fis a dir, jo demanaria que cs retiressin, perqug són re- dundants amb les especificacions que fem després.

El Sr. PRESIDENT: Grhcies. 1257 i 1260 queden retirades a peüció de1 ponent del Grup d’hiciativa, i, per tant, la votaci6 que hem fet 6s vilicia per a les altres esmenes, que són 1255, 1256,1258 i 1259, Grhcies.

Podem passar ara a una nova secció, que és la de classes passives, El Grup Mixt l’ha esmenada a la totalitat. Senyor Shnchez ...

El Sr. SÁNCHEZ I RAMOS: La donem per defensada, senyor President.

El Sr. PRESIDENT: Grhcies. Per defeensacla. El Grup Mixt fa iina proposta de modificació, i, per tant, poden a n u directament a votacih, 1261 i 1262.

Vots a favor? Vots en contra? Abstencions‘? 6 vots ii favor, 12 en contra, cap abstcncid No prosperen

12Gl i 1262. Continua la Sindicatura de Comptes. Esmcnes 1263, 1264 i

1265, de Converghcia i Unió. Senyor Escuclé. EI Sr. ESCUn6: Si. Gricies, senyar President. Aquestes tres

esmenes s6n la traducció, a nive11 d’estat de despeses, d’una esmena que havíem presentat al text articulat i que ja est3 adoptat, ja csth incorporat al Dictamen, i, per tant, per coherkncia, també caldria. fer aquestes modificacions de text, de conceptes pressupostaris a l’estat de despeses de la Sindicatura de Comptes, i, per tant, demanem el vot fmorable.

El Sr. PRESDENT: Grhcies. es que hi ha algun torn en contra‘? (Pausa.) No. Per tant, votació, doncs, sobre aquestes tres esnieiles: 1263, 1264 i 1265.

Vots a favor? Vots en contra? Abs t en c im s ? 12 a favor, cap en contra, 3 abstencions: s’aproven aquestes

Passem ara al Departament de Benestar Social, tres esmenes.

D’acnrd amb i’aúvertiment iniciul, no es transcriuen el de- but i la votaciij de les esmenes niíms. I266 (A. p . ,#Esquerra Rcpuhlicana), 1267 (G. Mixt), 1268 (A, p . del Ccntrc Democrd- tic i Social), 1269 (G. Sociulista) i 1270 (G. 11. d‘Imkiutiw per Catalunya), al Ileparturnent de Benestar Social, i nrinz. 1344 (G. Socialista), a I’Institut Catala d’Assist2ncia i Serveis SQ- ciuh.

El Sr. PRESIDENT: Passem ara al Gabinet del Conseller i Secretaria General. Esmena primera, del Centre Democrhtic i

Social, per defensada. Grup Mixt... Per defensada, senyar Ce- lestino Shnchez? No. El senyor Celestho Sánchez té la paraula.

El Sr. S h C I E Z RAMOS: S í , amb molta brevctat, perquk una part de les esmenes que hem presentat les defensaria totes globalment. En una part important d’aquestes esmenes que hem presentat j a en diferents intervencions ja he plantejat els criteris que ens han guiat per a I’elahuració d’aquestes esmenes, com s6n la necessitat de seguretat social, de pagar una part més alta il la Seguretat Social, ei terna de 1’estabiIitat de plantilla, tota una s k i e de ternes d’aquestes caracteristiques.

Per tant, únicament em centraria en tres idecs noves. I Cs, pcr una part, la concepi6 que nosaltres tenim de la tasca de servei social en la qual, per a nosaltres, l’Administraci6 local ha de jugar un paper cleterminait, perquk partim de la idea que els ajuntaments s6n part de l’aparell de 1’Estat i que, en funció d’aquesta concepci6 de part integrant de l’aparell d’Estat, PO- den fer-ho en millors condicions perque estan més a prop deIs problemes. I que, per tant, una part molt important de Ics nostres esmenes han anat en la direcci6 de trobar mks recursos per als ajuntaments en X’aplicació d’una política que, partint de la idea que ha de decidir el Govern, els mecanismes d’aplicació lian de venir a partir de l’Administraci6 lacal i, al mateix temps, d’una major participacili de l’Aclministraci6 local i de les orgn- nitzacions socials en la elaboració d’nquesta politica.

Un dtre terna d’importhncia cabdal és que 1’Admhisúació local comenci a intervenir en concret en una shie de temes. Un cxemple molt concret 6s cl terna de la formacib d’atduIts. Creiem que aquesta ks una dc les tasques que podrien fer els ajuntaments i en aquesta direcció hem fet una csrnena que va en aquesta cIirccci6, la possibilitat que els ajuntaments comencin rl

treballar en aquesta direcci6. 1 1’6ltima esmena 6s ..., va en la direcci6 de posar l’accent en

la creació de centres propis. Nosaltres pensem i constatem, a partir d’una lectura acurada dels pressupostos de la Generalitatt, aquesta tencihcia a c<prioritzar>> la seva relació i, per tant, Ics partides econbmiques per a centrcs collabordors o similars, llegint d’una altra manera empreses privades. I, per tant, nosaltres creiem que la prioritat hauria de ser tot el contrari: donar suport als centres propis i a la creaci6 de centres propis, i en el millor dels casos crear un prscés transitori amb els centres collaboradors pe@ es puguin incorporar a In xarxa prhpia.

Aquests s6n els criteris generals que hem utilitmt per a l’ela- boraci6 d’aquestes esmenes que hem presentat,

Res més i moltes gracies. El Sr. PRESIDENT: Grhcies, senyor Celestim SAnchez.

Torn en contra, la Diputada senyora Servitje, La Sra. SERVITSE: Griicies, senyor President. Jo defensar6

les esmenes que ha fet al Departament e1 representant del Grup Mixt, dient que el primer bloc d’esmenes que presenta s6n refe- ridcs a la remoddaci6 de personal, canvien el concepte retributiu, i hem explicat abans, doncs, que aqucst concepte de retribucions esta legislat per decret i nosaltres no podem acceptar el tipus d’esmenes.

Despres tambd ve un altre bloc de tres esmenes que modifi- quen partides diverses, incrementen el conccpe d’<cFidificis i altres construccions)), i donen de hixa, cn principi, el concepte de <<Publicitat>>, el concepte de d k i q a r reunions i congres- sos~ : nosaltres considerem que, dintre de les tasques i de l’ac- tuaci6 del Departament pcr complir, doncs, el seu objectiu, s6n

necessaris, i tamE la partida tl’i<Estudis i treballs tccnicw de la Secretaria General.

D’una altra banda, proposa una subvenci6 a cns locals que, en principi, dintre Ics limitacions del pressupost del Departa- ment, considerem que esta suficientment clotada. No és q~ic sigui., , , l’idcal seria incrementar-lo, per6 hem de tenir cn coriipte e1 pressupost global dc Departament i arribar il tat arreu.

Quant a incrcInentar la partida d’&quiyamerits dc cens res CIC fonnació professiolial>>, tarnb6 he dc d i r que aquests equipa- meIits ..., h i lla 1111 pla quadriennd, des ctc l’any passat, des tle I’any 89 -per t m , aquest és el segon any, en principi, qiic el tcnim--, i d6na compliment, dmcs, ii U I I ~ &ric d’objectius de dotació (1’ aq ucst s centres.

Quant ii Ics partides ... Vcjam, UII momentet, si us plr m... Ta~nbB quan envia 1t:s dotacions H corporacions Iocals, torna a dir que seria bo, potser, acceptar-lcs, per6 no poclern iniliorar Ics paitides que ell dóna, que r l h a el repmentant del Grup Mjxt, Pcr cxcInplc, ens rebaixa, d’una bdnda, l’rljut d’accEs rr l’habitatge, que és necessari per les graris necessitats que hi ha per cobrir; també l’ajut a <+‘amílics i institucions S C ~ S C finiditai de lucre>), que comprim les subvencions per atenció urgent a fa- iníi ics, puntuals c i ~ un moment donat: aquestcs dues partides, per excmplc, 110 es poden reduir; consiclerem que s6n iieccss8- ries. De tota manera, les corporacions tencn uila dotaci6 de 1s miliiiiis i altres ii través de 1’ICASS.

Altres partides, altres sistemes de fimnqament de les corpo- r i ~ ions iocal s, v h e n ri trav6s de minorar conceptes trtrnbi: dc iPub1icit;it i proprtgrindarz, per exemple, d’afers socials, que considerem tarnbk importanl per estmlrc el corieixernent de les diCcrents psibiIi tats que hi ha en el camp de la fortnaci6 pro- €cssiond pcr a adiilts, pcrqui: arrihi a tots els ciwtaclms i se’n pugtiin beneficiar. ‘í”amM esth referida a la reducci6 de la partida pcr ii <<Actuacions dc divuígació>>, i curisiderem que no és convenient, perqui: aquesta clotaciri esth prevista per afrontar les despcscs cn fonnaci6 professional a dixthcia .

‘i’arnpoc acccptitriern suprimir la referida gestici de rcC:ontrol 1 scrveis per altrcs crnpreses>>, perquk, bisicament, va cljrigicla a la gesti6 del Ccritre de Recursos dcl Millenari. X tampoc poden] acceptar la supressió de la partida dnstitucions privades de for- inacici professional pcr a adults}> --ai!, d c formació pe~mtzrient per ;i adults>>, percl&-, per@ cal avmqar ..., pes av<ulqar en el concepte global de la formaciri dc les persones Ls neccssiiria la colhboraeió cie tota la socictat, i I’Administracj6 sola no p- ciria, en aquests rnomcnts, afrontar-ho. Per taiit, neccssitem la suma de tots els csforqos.

El torn en contra ... (pausa), h i ha un altre torn d’esmenes ..., hi ha una altra esmena, la i3 17, que tambk esti rcferjda a ampliar ics activitats dcls CIH locals eli forrnaci6 d’adults i disini- nuir Ics institucioris privades CIC formacici d’adults. Ja hc: dit que era necessari fer-Ics; dc tota manera, les activitats dels eiis locals poden estar dotades.

El Sr. PRES1 DENT: Pcnlri, scnyora Diputada, em scmbla que ja us hcw passat. Arribivern només fins a la 1288. Feina feta IIO te destorb, pe16 tnmpoc que acab6ssim inassa aviat ia fGi- na. Grhcies, senyow Diputada. Q u ~ l a utla csnienii, ~11c:ir;i, CII

aquesta Direccici tieneral, la 1289, del Grup Socialista. La ni- putada senyora Pilar 1:erran te la PiirauIii.

I,a Sra. FERRAN: Si, senyor Presiclent, rnoItcs grbcics. Aquesta esIneIin fa referbncia a iticreineritar la dotwi6 pcr a

serveis socials d’atttenci6 priimhria a corporacions locals. Si m’ho permet ei President, l’ajuntaria amb la 1326 i Irt 1350, que deshores ja les donariem per defensades, perquk argurnenta- ció és la mateixa en el sentit de ... -1326 i 2350-, en el sentit. de fomentar I’incrernent de les unitats b&siques de serveis socials. Si ms plantegem moltes actuacions ..., si ens phtegem moltes actuacions sobretot d’acci6 cívica, on ens donen aquf Ses baixcs, pe16 no garantim la xarxa bhsica de serveis socials, no es f;vh res que tingui un contingut i que tingui una soliclesa, sobretot amb l’argumentaci6 quc, en els primers anys, en la primera ilcsena d’anys, en quk cal enfortir aquestes xarxes bbiques, niés endavant potser podrem dedica-nos més a construccions, a edi€icacions, a altres tipus de serveis segurament necessaris, per exemple, per a Acci6 Clvica, on es donen de ha3x;t mes considerables quantitats en aquestes esmenes, perb creiem que, prioritkrriament , ha de ser cldicada., . , s’ha de cledi- car eI pressupost i1 garantir el creixement de la xarxa bhsica (1% atenci6 primkia.

Per tant, totes aquestes esmenes fan refekncia a la nwcssitat d ’incrementar aquests servcis .

Grhcies, senyor President. El Sr. PRESIDENT: Grhcies, senyora Diputada. I-li ha u11

tom en contra d’aqiiesta 1289, senyora Servitjc? %a Sra. SERVITJE: S í , senyor President. Aquesta esmena,

com ha dit la senyora Diputada, d6na d’dta una partida de corporacions locals i la rebaixa a fdrnílies i institucions sense finalitat de lucre. Nosaltres crciern que les subvencions a corporacions locals Ja cstan previstes d’actmi amb el pressupost disponible, COM he dit abans. I quant ;i les institucions sense hnim de lucre, considerant la tasca que nioltes d’clles realitzen en cZ camp dels serveis socials, no podem oblidar-nc el finntlqa- ment; i, inis, tcnint en compte la tnancanp dels organismes pii- blics per poder atendre totes les necessitats socials i de rnarrgjnxió. Aqucstcs dotacions, pel que fa a la campanya ..., a i ! , a 1’alt.a que ens prapnsn l’esmena 1326, que tamE ha de- €censat la representant del Grup Socialista, nosaltres potser pu- drícrn acceptar donar o elevar In partida pel que fa a l’atcnci6 primhria; el que no podem xceptar és donar de baixa Ja partida cl’Acci6 Civica, dintre la Dicecci6 General d’Acci6 Cívica, per ;i campanyes d’acció cívica: aquesta és una de les activitats principals de la Direcció, i 6s la creitci6 de conscihncia ciutada- na c n m tots els ciutadans de Catalunya. A aquest efccte cal dcstirtar-hi els crkdiis necessaris, que, d’altra banda, experimen- tcii un creixement nul, baix, respecte al 1989.

Grhcies, senyor President. Per tot aixb no podem acceptar aquestes esmenes.

151 Sr. JWESLDENT: Grhcies, senyora Diputada. Sotmetem a votacj6 aquest conjunt d’esmenes concspnents al Gabinet del Conseller i Secretaria General: de la 1271 fins a la 1289.

El Sr. CARNICER: Senyor President ... 1x1 Sr. PWSIDENT: Sí, scnyor Marti Camicer. EE Sr. CARNICER: Si us plau, per separat la 1283, 84, 85 i

El Sr, PRESIDENT: D’acorcí. Una primera votació sobre les

Vots a favor? (Rernnr de vtlus.) I 87, perd6, 87, doncs. Per-

Vots a favor d’aqucstes quatre esmenes? Vots en contra?

87.

esniens 1283,84,85 i 86.

(16, m’excuso: 1283, 1284,1285,1287. D’acorcl.

DIARI DE SESSIONS / C - Nlim, 140 / 27 d’abrit de 1990 J COM. D’ECONOMIA, FIINANCES I PRESSUPOST 2835

Abstencions? 1 vot a favor, 12 en contra, 4 abstencions: no prosperen

aquestes esmenes. Ara, la resta d’esmenes al Gabinet del Conseller i Secretaria

General de Benestar Social. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? 5 a favor, 12 en contra: no prosperen aquestes esmenes. Arribat aquest moment, aquesta PresidEncia voldria fer ~ b -

servar als senyors diputats que, encara que ens queden un cen- teniu d’esmenes, la cornposici6 en aquest moment de la Comissi6 i els Grups absents fa preveure que en ui termini raonable, a l’hora prevista de les vuit, puguem acabar, pcrqub, si no, tainbt5, si s’hagués de..,, si algú sabés que poden venir mds grups i que aixb s’dlargués, f6ra el moment prudent de fer una curta parada perqu5 van a tancar el bar, molt aviat; a les set tan- quen el bar.

Si no hi ha necessitat de preveure cap cosa cxtraordinhia, nosaitres conthnum’em amb els nostres treballs sense fer cap pausa per a la restauració dels senyors i senyores diputats. (Pausa.)D’acord. Vist, doncs, l’estat de la situaci6, podem continuar el debat, sense necessitat de parar.

Entrem a la Direcci6 General de Semis Comunitaris. Esme- na 1290, a la totalitat, del Grup Socialista: el senyor Oliart.

EI Sr. OLIART: Gracies, senyor President. Per fer la defensa de l’esmena de retorn de Ia Direcció General de Serveis Comu- nitaris: la meva argumentaci6, senyores i senyors diputats, ser& tan breu i tan curta com és aquest Pressupost.

La veritat 6s que 110 sé les raons per les quals aquesta Direc- ció General existeix; en el rnornent en que es va crear ja es van plantejar moltissimes reserves; semblava, no obstant aixti, que el temps potser podria donar Xa raó a I’AbinistraciÓ de la G e neralitat, al Govern de la Generalitat, i omplir de c o i p e t h i e s aquesta Direcci6 General. No ha estat així. 1 realment les funcions que actualment desenvolupa no justifiquen de cap de les maneres l’cxisthcia d’aquesta Direcció Generai. Perb vufl sig- nificar, senyores i senyors diputats, que la mateixa Conselleia aixi ho admet, irnplicitament, quan rebaixen més de 21 milions de pessetes les despeses de personal amb relació xI Pressupost de 1989, i, aixb, en un Pxessupst eminentment expansiu, que té com a terme mitjh ..., que augmenta el capítol 1 i el capítol 2 un 2 1 %: indubtablement és bastant significatiu i significa, doncs, que el Govern irnplicitament reconeix que aquesta Direcci6 Ge- neral no serveix de gran cosa.

Si vostks observen el capitol 4 i el capítol 6, que d’dguna manera haurien de justificar l’existkncia d’nquesta Direcci6 Gc- neral, vostks mateixos se’n podran adonar, que, indubtable ment, aquesta ..., els donaria aquesta idea d’inutilitat d’aquest servei, que jo els volia, a vostks, influir, imbuir. Per6 si, en lloc del capítoí 4 i capitol 6, es miren una cosa potser més pragmgti- ca, o mds prktica, com sBn els programes d’actuaci6, vcicm que n’hi ha hicament dos, i aquests programes fan referkncia a ajuts a l’acces de l’habitatge -126 milions-, i un altre programa que diu: <<Rehabilitaci6 d’edificis i nuclis antics>>: dos p r e granies, senyores i senyors diputats, que fins a la creaci6 d’aquesta Direcció General pertanyien a Ics competkncies de la Direcció General. d’kquitectura i Habitatge. Direcció General d’kquitectura i Habitatge que, avui mateix, quan hc fet e1 tom

també d’esrnena a la totalitat, ja he assenyalat, com un dels motius i ~ ~ O I I S pels quals ho demanhvem, que des de l’any 1984 fins ara havia multiplicat per tres Ics seves despeses de personal i les seves despcses en bkns corrents. Per tant, senyares i senyors diputats, per quh crear una direcció general que, a més it mes, t6 102 milions de pessetes també de capitol 1 i capitol 2?

En definitiva, senyores i senyors diputats, senyor President, dcrn,mem nosaltres, per a estalvi al contribuent d’aquests 102 miIions de pessetes innecessaris, doncs, que suprimim aquesta Direcció General, que no serveix, al meu entendre, absolutament per a res, si 110 &.*, s i no és per a una finalitat purament eIec toralista.

Moltes grhcies, senyor President, senyores i senyors diputats.

El Sr. PRFSDENT: Per fer un torri en contra, la Diputada senyora Servitjc.

La Sra. SERVITJE: Grhcics, senyor President. Nosaltres, evidentment, estem d’acord amb e1 que ha exposat el senyor Oliart, i passaré a resumir4 per quk nosaltres creiem que aquesta Direcci6 General, doncs, és necesshia, útil, molt útil per al ciutadh.

Aquesta Direcci6 General t6 assumides les compethncies en mathria d’habitatges. Els objectius fixats per a aquest any 90 són, en alguna part, continu’itat dels de l’any 89, que era, per exemple, prosseguir en l’adjudicaci6 d3 habitatges, continuar amb el rkgim sancionador de la promoció piiblica i desenvolupar els plans d’actuaciú. El pla d’actuaci6 de programes inte- grals a barris amb problemhtica shio-econbmica i dkficits estructurals grans, que, si en volen el detall, els ho puc passar: per exemple, hi ha el programa de Riu-sec; cl programa de In Mina; el programa del Barri de Camp Clar; el de Sant Cosme, de1 Prat; el de Sant RQC; el del barri de Masies Pinós ... Aquests programes, la majoria d’ells s’han fet en coHaboraci6 amb les entitats locals, amb els ajuntaments i, ai mateix temps, hi ha un ahre pla cl’actuacions, que és dotar barris populars d’equipaments de carhcter social i comunitari -també In majoria d’ells estan fets en col.laboraci6 amb els ajuntaments-: aquests s6n, per exemple, podríem parlar de la xehabilitaci6 d’edificis a la plaqa de Gandesa; de l’adequacid del centre de formaci6 ocupacional de Can Xatarra; d’un centre civico-esportiu de Sant Roc; d’un centre civic del poligon Gornal; ci’un quipament esportiu de Font dels Capellans; del local social del polígon d’habitatges d’ADIGSA dc Rubi; del local d’avis del hmi Solipota, dc S~ria; equipaments comunitaris de la Pau, dc Barcelona, etcete- ra. Podria continuar Sa liista, si vostks volguessin, perb penso que no podriem al 1arga.r el debat d’aquesta partida.

Referent al pressupost d’aquest Departament, en la partida de personal si que realment ha baixat, per6 jo he dc dir que ha baixat per una cosa concreta: la pastida referent a les quotes de serveis socials del Departament s’han adscrit, en aquest Pressu- post, tots a Secretaria General; per aixb, si traiem tot el que és quota dels serveis de Seguretat Social, la partida dc personal veurem que llavors no ha baixat, corn nosaltres diem. La partida d’inversims d’aquesta ..., de la Direcció General, ha pujat -és el capitol 6- un 50%. Realment, nosaltres voldríem que hagués pujat més, perd ens hem de limitar al Pressupost i a les quantitats que tenim aquí, referents a inversions, i l’hern de considc,ru que va. Ja he dit abans, en principi, a que ens haviem referit nosaltres.

2836 DIARI DE SESSIONS / C - NCim. i40 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMTA, FINANCE§ I PWSUPOST -

Nosaltres creiem que, per aixb que he explicat en aquests breus moments, no podem acceptar aquesta esrncna dc retorn, a la totalitat.

Moltes gricias. El Sr. PRESTDENT: Grhcies, senyora Diputada. Hi ha l’es-

mena, tambk del Gnip Mixt, de siipressi& i del Gnip Mixt, Mixt ... (Pausti.) Socialista, la n ~ m e r o 1297; per fcr la defensa, el Diputat senyor ..., la senyora Pilar Ferran: la i297 ... (I,’]. Sr. Olicrrt demana per parlar.) Scnyor Oliart.. . (Pausa.) Scnyor Oliart, pui , 6s que les d’entremig són del Grup Mixt i cl’hicia- tim per Címlluny;i, i el Grup Mixt ja Ics ha donat per defcasa- des i Iniciativa pcs Catrrlunyri cn aquests moments 110 es troba present a la CoxnissiG,,

El Sr. OLIART: Pcrfcctument, senyor President i, a mks a ni&, em congratulo que ancm tim rhpirls. Molt h E . L’esmena l297.*. Ah!, prhviarnent vull anunciar, ja que aquesta scrh la meva darrem intcrvcncicj CII aquest debat de Pressupostos en Cornissili, que dono per defwsades les esmenes mírnero i 386, q ~ e 6s rlcl CIRE, del Centre d’Tniciatives per n la Rclnscrció, i la 1389, quc 6s la cluc correspon al retorn d’ADIGSR. O sigui, ja les dono pcr rlcfensades, de forma que tarnb6 ajudo que aiern niés de pressa. (Pmsa . )

El Sr. PRESTDENT: Bé, grhcies, seriyor Oliart. 1 II Sr. OLIART: Contjnuo, doncs? El Sr. P 1 ~ ~ 1 ~ 3 ~ i N T : Molt bé. IJ1 Sr. OF,TART: Aquesta esmena, si vostbs I’observcn, vcu-

rati I ~ C aquí no hi ha cap tipus tlc carivi quant a la partida qiian-, titativíz. 12s a dir, I’linic cluc derxmem cs el canvi concepte, i expl icark el perquk. Aquesta paitida inicialincrit cl hi : <<Ajuts a í w 6 s a !’habitatge>>, i nosaltres d que proposem és, mantenint el mateix import i inantcnint-ho rot igual, que digui, sols i exclusiva- ~xicnt: wljuts a llogaters>> i, entre parhtesis, c<l)ecrets 504.182 i 5 13/88>>. ils tracta de canviar el nom de la partida arlcrparrt-lo als decrets que ciorien suport ii les subvaicions que stsn eswictiuncnt per il aqrrcllcs friinílies anicnat;ades de desnonamnmts.

Si vostks es llcgeixcn e1 Decret nl‘rmero 504/82, vcuriui que ks un clecrct cluc va ser redactat i vil ser promulgat, exclusivament, expressament pcc a aquellcs families que, trobant-se en iincs conclicioris cconbmiques molt, molt dolentes, cstavcn atricnac;nries CIC desnonainent, i, b6. nosaltres, precisament, el Gmp Socialista, va fer diferents.,,, va prescntm mocions i pro- posicions 110 dc llei CII et. sentit que aqucstes subvencions, que prirnirivainerit ereti en forma rl’un crEdit nmortitzaldc ii quatre anys i nomes m b un 4% d’interks. fossin a €uns pertht perquk Ics fanílics que es trobaven cn aquestes condicions, doncs, no p d i c n ni amortitzar liti crkclit arnb aqucstes Cricilitats. Per fi, cl Govern va clltenrlrc aquesta qüestió, sofiretot perquk ies parti- clcs que cada any s’aiiavcn adscrivint a aquest concepte, doncs, no eren exhauridcs al final de l’anualitat, i aleshores es va cleci- d i I-* prwisamcnt per una resoluc i6 d’aqucst Pariament, i despres, lbgícament, d’acorcl amb aquesta Rcsoluci6, per un decret de la Generalitat, cl riilmero 113/8X, que aqiicstcs ajudes h s i n a fons pcrdut. Ye1.b el criteri d’:qlicaci6 es inaiitcni;i igtinl q~ic CI que coiitemplwri e l ilecrct 504182. 6s ii dir que niiava exclusivament, excliisivainent, LI Ics farnilies que estilven en aquest pccill de scr desnonatles. Posterionxieni, fins i tot va Iiavcr-hi un a..., la Sindicatura dc C’ornptes va fer un infor-mc, i cls llegiré el cluc rwomanavcn: rwomanavai que il l’expl icxi6 del crklit pres- supt í i r i <<s’eslxxifit~ui>> 4 e i r i la Sindicat [ira dc Cmiptw- <cel

seu caricter de fons constihiit cl’acard amb ei Decret 504./82>>, perquk en aquell moment ef segon decret encara no estava promulgat. IX, jo hc demanat a Ia I9irwci6 General --més ben dit, a la

Conselleria de Benestar: Social- una relaci6 dels ajuts que s’havien fet cl’acord amb l’aplicació d’aquesis decrets, i la rela- ci6 que se m’ha enviat significa que no solament s’hm donat il les persones que estaven, i$ Ics famflies que estaven en aquestes circumsthcies, sin6 fins i tot a totes aquellcs que tenien alguna demanda específica, i fins i tot es donaven ajuts de 1.000 i de 2.000 pessetes. Bs a dir, mancant al que diu, precisament, aquest decret. Aleshores, nosalires cl que volem és, seguint les indicacions de la Sindicatura de Comptes i d’acord amb els decrets que estan donant suport a aquestes subvencions, que s’es- pecifiqui, tal com esth aixi previst per una resolució, fins i tot, d’una comissió d’aquest Parlament.

Per tat aixb, senyores i senyors diputats, els demano que facin aix6, que canvfiri el concepte d’aquesta partida.

Molles grhcies, senyores i senyors diputats, senyor President. El Sr. PRESlDENT: Grhcies, senyor OIiart, Per a un torn en

contra, la Diputada senyora Servitje La Sra. SERVITE: Grhcies, senyor President. Li he de dir

al senyor Oliart qiie nosaltres no podem acceptar la modificaci6 que implica aquesta esmena. Dintre del concepte genkric d’ajuts a accds a I’habitatge, quc té aquesta partida de 126 milions de pessetes, s’iriclou els ajuts a llogaters i la seva distribu- ci6. fis evident que es realitza d’acord amb els decrets que ha mencionat el senyor Oliart, el 504.182, del 29 de novembre, i el I13188, del 28 de m x g , que el modifica. Pe13 també, C Q ~ ha dit ell, hi ha inclosos cls ajuts a adjudicataris d’habitatges pli- blics akctats pel remodelatge dels barris, com poden ser el del Baró de Viver i el d’FAuard A d s , segons el Decret del clia 2 d’abril del 90, i pwlm acollir-se a una subvenci6 per tal de poder acceclir a nous habitatges en regim de compra-venda; tarnb6 s’inclouen en aquesta partida ajuts puntuals en relaci6 amb la problemhtica d’habitatgcs, com poden ser desnonaments i con- tractació cle serveis, com és la partida que ha dit el senyor Oliart, de 1.000 pessetes. Nosaltres, en aquest concepte, i canti- nuant en aquesta liiiia que aquest concepte d’ajuts a a c c h a I’habitatge sigui ampli i englobi aquests diferents conceptes, no podem acceptar aquesta esmena.

Grhcies, senyor Presidcnt. El Sr. PR13S1 DENT: Grhcies, senyora Servitje. Podríem ara,

doncs, fer les votacions corresponents a aquesta Direcció Gcne- ral de Serveis Comunitaris. Esmenes de la 1290 fins a la 1299.

Vots a favar d’rquestes esmenes? Vats en contra? 5 a favor, 11 en contra: no prosperen quest conjunt d’esme-

nes, Passem ara a la Direcció General d’Afcrs Socials. Esmena 1300, del Grup Socislista: la senyora Ferran,

La Sra. F E M : Grhcies, senyor President. Aquesta esmena Pd refcrbcia a les quantitats 4 i r i e m - inisbries que el De- partament dcstina a iiii terna tai seri6s com ks el de la fommib, el de l’cciucaci6 d’aclirlts. Si partim de les estadistiques de Ia nostra poblaci6 a Catalunya, que un Cer$ de la població t6 ana1- hbe t isrrie firncional, dedicar-lli 1111 conjunt de totes les partides que no sumen mes enllh CIC 45 milions, poca cosa pwirm fer pcr combatre aquesta situació. Aquesta suma que deia dels 45, cimcs, 11 i ha particles, o hi ha destinacions d’aquestes quantitats

DIARI DE SESSIONS J C N6m. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM, D’ECONOMIA, FINANCES I PRESSUPOST 2837

com de 4 milions a centres d’educaci6 compnsattbria: qu& es pot fer amb programes amb aquestes quantitats? No és que s’in- crernenti d’una manera desorbitada, seria una esmena raonable i que es veuria la voluntat: del Govern d’incsementw i, per tant, d’afrontar el tema tan greu com és el de l’analfabetisme, encara, en el nostre país. Per tant, aquesta esmena fa rderencia a im increment que pujaria als voltants de tenir uns 60 milioris ml- nims, que serien per afrontar, doncs, aquests objectius.

Moltes gdcics, senyor President. El Sr. PRESDENT: Grhcies. No estic segur si la senyora

Diputada només ha defensat la 1300 o ha inclbs tambk la 1301. La Sra. FERRAN: Exacte, senyor President. Donaria per d e

fensades tamb6 la 1301 i la 1302. El Sr. PWIDENT: Moltes grhcies, senyora Fenan. Per a

un torn en contra, la senyora Servitje. La Sra. SERVJTJE: Grhcies, senyor President. Jo també en-

globaré la defensa del text original a que fan refer5ncia aquestes tres esmenes. Aquestes esmenes redueken, en principi, la partida de retribucions compkmenthies, que han estat calculades segons la plantilla de 1989, m&s l’incrernent establert per la Llei. Per tant, no es poden minorar. Cal tenir en compte, a més, que les retribucions complementbies dels professors d’EGR han experimentat un creixement especial l’any 90, COM a resur- tat de l’acord signat entre el Departament d’Ensenyament i les organitzacions sindicals. D’altra banda, les despeses de b n c b narnent de centres han estat calculades segons les necessitats establertes en Ia liquidació del Pressupost de 1989, i, d’dtra part, la patida relativa a la dotació de llibres i material didhctic a qu& fa referhncia l’esmena 1302 també esth dotada dintre de les limitacions pressuposthies.

He de dir -em sembla que ho he dit abans en la defensa d’una esmena del Grup Mixt- que l’any 89 es va establir un pla quadriennal d’equipaments, i el material es va agrupar en sis partides; les partides eren mobiliari, hutlio-visual, material d’oficina, informkica, material de laboratori i tallers; es va deixar opi6 als centres perque consideressin quina c m la <<prioritza- c i b d’aquestw partides; l’any 89 van considerar majoritariament, tots els centres, que era prioritkia la partida de mobiliari, i les sokficituds van ser ateses durant q u e l l any.

Aquest any esth prevista la dotaci6 de llibres, inaterial bhsic de consulta i material didhctic. Per tant, nosaltres pensem que l’esrnena a qu6 fa referencia, o la partida d’augment a quk fa referbcia l’esmena. 1302, no és necesshria.

Per tot aixb, nosaltres considerarcm ... o no podem acceptar aquestes tres esmenes.

Gricies, senyor President. El Sr. PRESIDENT: Grhcies, Si no 6s que el Grup Mixt vol-

guks participar en alguna esmena concreta, si les d6na j;i per defensades, podríem anar a les votacions de la Direcció General d’Afers Socials. Esmenes 1300 a 1318.

Vots a favor ... El Sr. CARNICER: Senyor President, si us pla u... El Sr. PRESIDENT: Si, senyor ... El Sr. CARNICER: 1315, per separat. El Sr. PRESIISENT: D’acord. Atenent la pctici6 del Diputat

Vots a favor de la 131 5? Vots en contra? Abstencions?

senyor Marti Camicer, 13 1 5 en una. primera votaci6.

1 a favor, 10 en contra, 4 abstencions: no prospera l’esmena

Passem ara a la resta d’esmenes, entre la 1300 i la 1318. Vots a favor d’aquest conjunt? Vats en contra? Abstencions? 5 a favor, 10 en contra, cap abstenció; no han prosperat les

esmenes 1300 fins a la 1315. Passem ara, doncs, a Ea Direcció General d’Accib Cívica.

Esmena 13 19, del Grup d’lniciativa per Catalunya, (Pausa.) e s -ho repeteixo- la Direcció General d’Acci6 Chica, de1 De- partament de Benestar Social, una emena de modificació presentada pel Grup d’llniciativa per Catalunya, que porta el nlirnero 13 19, La senyora Fabian té la paraula,

La Sra. FABIAN Grhcies, senyor President. Aquesta esmena tB corn a objectiu la desaparició de tota la Direcci6 General, perque, com al llarg de tot el període de la iegislatura estern de- nunciant, no estem d’acord amb les oficines de benestar sociar, i 6s sota aquesta Diremió General on estan agrupades; llavors, nosaltres donariem de baixa tota la Direcció General per fer una transferkncia directa als ingressos de 1’Instiiut Catal& de Serveis Socials per a programes específics de serveis socials.

1315.

Moltes grhcies. El Sr. PRESIDENT: Grhcies, senyora Fabian. En aquesta

Direcci6 General queda viva una esmena del Grup Socialista, que és la 1327. Senyora Ferran.

La Sra. FERRAN: Gricies, senyor President, i també donaria per defensades les esmenes, en aquest conjunt, de la 1353 i la 1359, que totes elles van argumentades en un tronc com6, que seria el següent: donar de baixa de l’Acci6 Cívica 120 milions, que, des del nostre punt de vista, no passaria res que AC- ei6 Cívica no Ctispos6s d’aquestes quantitats per adequar edificis, segurament de moltes oficines de Benestar Social, i, en canvi, s i que ens procupa que no es destinin les quantitats suficients per als programes de persones disrninu’x’des, que són compromisos de la mateixa Conselleria, del mateix Departament, i que, si no s’asseguta la inversió prbpia, com també la inversió necesshria per a la despesa del firncionarnent de centres i habitatges residencials o de centres acupacionals, no es donar& resposta IIQ solament ja a la demanda cívica que hi ha de cara a aquests temes, sinó fins i tot a compromisos del mateix Depar- tament: hi ha uns compromisos, en concret, relacionats amb les coordinadores de tallers de disminuyts, que amb els actuals pressupostos no cs podran afrontar.

Per tant, fent-nos ressb cl’aquestes demandes, d’aquests coWectius i d’aquestes associacions de disminuils, aquest és E’argument pel qual hem fet aquestes tres esmenes.

Moltes grhcies, senyor President, El Sr. PRFSTDENT: Gricies, h a podriern fer els toms en

contra. Tingui en compte la senyora Diputada que queda la 1319, del Grup d’lniciativa, i aquest grup que ha fet la senyora Ferran, del Grup Socialista. Senyora Servitje, td la paraula.

La Sra, SERVITJE: D’acord, Grhcies, senyor President. Referent ii l’esmenn 13 19, del Gnip (€’Iniciativa, dc desapari- cih de la Direccici Gencral, ~ i o s d ~ r c s cvidcntrnerit no hi estern d’acord, perquk pensem que aquesta Direcciii General compleix i111 dels requisits per tirar endavant tots els ohjcc- tius que s’havia fixat aquest Departament, i tanihé el Govern de Ia Gcncralitat.

2838 DIARI nE SESSIONS / C - Ncm. 140 / 27 d’abril de 1990 J COM. D’ECQNOMILA, FINANCES I PRESSUPOST

Aquests objectius són -com tots deuen saber, pcrb els hi enumerar6 així, d’una manera rhpida-: el servei d’irdonnació, gesti6 i orientaci6 a1 ciutadh; prosseguir amb la sensibilitzacili també de Ia societat, perquk assoleixi un rnds alt esperit cívic; continuar en el camí de coI~laboraci6 per tal de potenciar les activitats del món associatiu; incrernentar el foment de la vida as- sociativa i el foment del voluntariat. Per tots aquests objcctius, aquestes partides d’aquest pressupost de la Dirwci6 General s 6 n ne c e s s kri e s I

Per tot aixb, nosaitres HO podem acceptar la desaparic% d’aquesta lXrecci6 Gcneraf i el pas d’aquesta p<wida, en bloc, a l’lnstitut CatalB dc Serveis Socials, tot tenint en compte quc ens agradaria tamb6 que l’hstitut Catal3 de Serveis Socials tingués iina m6s hmpíia dotació; per& torno a dir que tenim unes limitacions prcssupsthries i ens hi hem d’ajustar.

Pcl que fa a l’esmena i327, que ha dcfensat la senyora Pilar Ferran en nom del Grup Socialista, he de dir que si, realment ef concepte d’inversions en edificis i construccions ve donat per I’incremwt de la xarxa d’oficines de benestar social, i que cs vagin completant i que mibin a tots cls ciutadans, per tal d’oferir-10s els programes i cts servcis que cl Departament posa al seu ahast. Ja he dit abans també, em sembla, que el Conseller ja V B anunciar i11 Parlament ---en cl moment de fer Ia informacib, I’any 88, dc qui: constituiria, quins eren els objectius i les actuacions del que és el Departament de Bcnestar Social- que mi- ricrn a i111 increment d’aquestcs oficines.

I’er tot aixb, nosaltres considerem quc Tes partides engloba- des 1111 aquesta Direcci6 General no poden minorar-se ni poden suprimir-se, i votarem en contra d’aquestes esmenes.

Grhcies, senyor Prcsident. El Sr. PRESLDENT: Grhcies, senyora Diputada. (L’I. Sr.

E\ Sr, PA\nR6S: Si, per dcfensu la 1359, que afecta

El Sr. I31CfiSIDEN?’: D’acord, d’acord, senyor Padr6s. ~i Sr. P A D R ~ S : Gricies, senyor President. ~ u r n k s per dir ...,

E, de fet, la scnycm Ferran ha fet rekrencia tambe a dues esmenes, una, la 1353, que, com que es nodreix fonamentalment dc la baixa dcl capitol referent a Acci6 Cívica i al qual ha fct referkncia la Ilhstre Diputada scnyora Servitje, no en fare refer& cia; perb s í que voldria fcr rcferbicia a la 1359, en el scntit de dir cluc al servei 3 1 , que, com tothom sap, fa refcrkncia al Ser- vei tl’A.tenci6 a Persones Disminuides, el concepte 780.01, quc ,ja inclou cls equiparnents pes a disminui’ts físics, dcs del punt de vista pressupostari, ~iosaltrcs pensem que no cal diferenciar entre €ísjcs i psíquics, i, per tant, no entendríem pcr qui: aquesta nova alta, aquest mii coriceptc que el Grup Socialista prcten proposar.

Bs per tot aixb que nosaltres rebutjarem aquesta csmena. Ei Sr. PRESIDHN’I’: D’acord. Fets els toms de defensa i de

rkplicii, podem proccdir :i la votaei6 cle Ies esrnencs que aCtxtcn la Dirwci6 Gcncral d’Acci6 Cívica. El senyor Mastí Carnices dir& com ho vol enfocar.

El Sr. CAWTCER: Quant ii scparaciG d’esmencs, solament la i325 per separiit. Perh, a mes a mes, aquest Diputat tk i111

(lubtc, i 6s qire hi ha tres esmenes cn aqrlesta Direcci6 GcIieraI que cii realitat el que fan 6s f i n a n y r emeiles dcsprks ii

I’ICASS, i ci rlubtc 6s si aqucstes esmenes, pcr casualitat, no fossin aprovades, si es podria donar la situaci6 que les altres de-

Pudrcis denzum per pml-lar.) Sí ..., e1 senyor Padr6s.

I’ICASS.

caiguessin, o la Presidhcia ens deixar& defensar-les posteriorment, malgrat tot.

El Sr. PRFSIDENT: Evidentment,.. Bé, per un costat, podem votar Ia 1325 sense cap problema. Quant al segon problema que planteja el senyor Martí Camicer, jo penso que valdria la p a que les amenes que puguin anar lligades amb aquestes, en la previsió que poguessin ser rebutjades, si es volgués fer un torn de defensa en aquell moment d’aquelfes per justificar que aquestes no fossin vohdes en contra, no hi hauria cap incomvenicnt.

El Sr. CARNICER: Bé, en quakvol cas, en millor cas, senyor President, en aquest sentit., ,

El Sr. PRESDENT: Sí, senyor Marti Carnicec? El Sr. CARNICER: Perdó. El Sr. PRESIDENT: S í , sí. EI Sr. CARNíCER: Hi ha ducs esmenes del Cnip Socialista

que han estat ja defensades també les corresponents que hi van associades, perb n’hi ha una d’hiciativa per Catalunya que porta dotze esmenes associades, la 13 19-

E1 Sr. PRESIQENT: Grhcies per la informació, senyor Martí Carnicer, (Pausa llarga.)

Senyora Fabian, sotmetem a la seva considcraci6 poder fer, si 110 cregut% convenient, un tom a favor de les esmenes del seu Grup, que porten els números 1346, 1347, 1348, 1349, 1351, 1352, 1354, 1355, 1358, 1360, 1361, 1362, 1363 i 1364, que són finanpdes amb aquesta esmena 1319 seva, perquk certa- nient aquesta observacilj que ens ha fet el senyor Marti Cmi - cer té raó: si ara rebutgéssim la 1319 es... (L’J. Sr. Curilicer demanu per parlar.) Digui, senyor Martí Carnicer.

El Sr. CARNICER: Jo entenc que la 1363 i 1364 no, eh? Van independents. Les altres, estic d’acord ...

El Sr. PRE’DT;,NT: D’acord, 1363 i i364 no, fins a Xa 1362. Aleshores, es quedarien sense finanpment. No passa res; és no- m& oferir-li quc, si In scnyora Diputada cregués que pot fer canviar el vot d’ aquesta Comissió considerant aquelles altres, quc pogués fer un torn, segons la senyora Diputada cregui con- vcnient. (Pausa.) Senyora Fabian. m .

La Sra. FABIAN: Grhcies, senyor President, Jo crec que ser3 molt dificiI canviar el criteri d’aquesta Comissió, perb, en tot cas, assmiya1a.r nom& que aquestes s6n un grup d’esrnenes que unes són l’ingrés en I’lnstitut Catalh de Serveis Socials dels diners que provenen dc: la Direcci6 General d’Acci6 Cívica, esmenes necessirics per coherhcin preessupostbia, i les altres s6n el rcpartimcnt en els diferents programes de serveis socials d’aquests diners qw cs destinaven a la Direcció General d’Ac- ci6 Cívica i que, des del nostre punt de vista, creiem que es rc- forcen amb més justicia els diferents programes de serveis socials.

Moltes gricies. El Sr. PRFSJDENT: Grhcics. Fets aquests aclariments, p-

dem (mar, doncs, ii la votació de les esmenes; en primer lloc, tal corn ens ha demanat el Grup Socialista, la 1325.

Vots a favor de la 1325? Vots CR contra? Abstencions? Cap vot a favor, 14 en contra, 4 abstencions: no prospera la

1 ara una votaci6 de la 1319 a la 1327. Vots a favor? Vots en contra?

132s.

DINCT DE SESSIONS / C - Núm, 140 / 27 d’abril de 1990 J COM. D’ECONOMIA, FINANCES I PRFSSUPOST 2839

5 a favor, 13 en contra, cap abstenció: no prospera aquest conjunt d’esrncnes.

Aleshores, també d’acord amb les manifestacions que ha- víem fet abans, cal considerar que les esmenes 1346, 1347, 1348, 1349, 1351, 1352, 1354, 1355, 1358, 3360, 1361 i 1362 han decaigut. (L’I. Sr. Carnicer demana per parlar.) Digui, senyor Marti Camicer.

El Sr. CARNICER: Considero que tamb6 la 1350 i Ia 1353, que són les que van assaciades a esmenes del Gnip Socialista.

El Sr. PRESIDENT: D’acord. 1350 i 1353. Gricies, senyor Martí Carnicer.

Passem ara a la Direcci6 General d’Atenci6 a la Inhicia. Esmena 1329, defensades, i 1330, també: tot defensat, de la 1329 a la 1334. Per tant, poden anar a votació. (L’l. Sr. Carni- cer demanu per parlar.) Senyor Martí Camicer.

El Sr. CARNICER: Per separat, la 1334, senyor President. El Sr. PRESIDENT: En primer lluc, doncs, votaci6 sobre la

Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? I a favor, 13 en conba, 4 abstencions: no prospera la 1334. k a una votació de la 1329 a la 1333. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? 5 a favor, 13 cn contra, cap abstmci6: no prosperen aquestes

esmenes de la Direcci6 General d’Atenci6 a la Infincia. Passem ara a 1’Entitat Autbnoma de Jocs i Apostes.

1334.

D’acord amb I’advertiment inicial, no ES transcriu el debat de les esmenes núms. 1335 (G. p . d’lniciativu per Catulunyu), 1336 (G. Socialista), 1337 (A. p . del Centre Democrdtic i So- cial) i 1338 (A, p. d‘l3squerr-a Rcpuhlicnnlz de Catuliinya), a 1’Entitat Autdnoma de Jocs i Apostes.

El Sr. PRESIDENT: En aquesta mateixa entitat authnoma hi ha esmenes diverses, perb que totes poden considerar-se defensades, i per tant, podem anar a la votaciii d’esmenes, de la 1135 a la 1344. Una sola votació.

Vots a favor? (Remor de veus.) Perd6, perdb. (Pausa,) D’acord, 1341, sí senyors. Repeteixo, doncs: votacions, de 1335 a 1341, ambdues incloses.

Vots a favar? Vots en contra? Abstencions? 5 a favor, 13 en contra: no prosperen aquestes esmenes. Ara, I’Institut Catal2 d’Assisthcia i Serveis Socials.

D’acnrcl amb E’advertirnent iniciul, no es transcriuen el debat i la votaci6 de les esmenes núrns. 1342 (G. Mixt) i 1343 (G. 11. d’lniciativrm per Catalunyu), a ¡‘instit!rr Catuld d’Assistdncia i Serveis Socials, i 1345 (A. p . del Centre llerno- crdtic i Social), a i’lnstitut Cat& d’Assist2nciu i Serveis So- cials - Generalitdt.

El Sr. PRESIDENT: Ara passem al Servei d’Atenci6 a Per- sones Disrninui’des. Resta viva l’esrnena 1356, del Grup Socia- lista. Senyora Ferrati.

La Sra. F E R W : Gricies, senyor President. Aquesta esmena, pot semblar paradoxal, per part nostra, que fem una esmena, em qiik donem d’dta una partida, que obrim una partida de 1.000 pessetes, amb una denominació que posa <<<Empreses pfi- vades}, perb, precisament, potser aixb ens pemeterh aclark que vol dir en la membria del pressupost, que es fa esment, en un altre punt , a destinar una quantitat a empreses privades. Precisa- ment aixb ens permet&, doncs, potser sentir a quk fa referhcia un pressupost, en el Deputment del Benestar Social, que destina una partida a empreses privades. Aquesta es l’hica raó per la qual nosdtres hem €et aquesta esmena.

Gracies, senyor President. El Sr. PRFSIDENT: Grhcies, senyora Diputada. Hi ha una

altra esmena del seu mateix Grup, la 1357, la segiient, que in- tueixo que deu ser d’aquest mateix tipus de demanda d’infor- mació. No?

La Sra. FERRAN: No. Ei Sr. PRESIDENT: No, no; doncs, aixi fem el torn en con-

tra de la 1356. Senyora Servitje ... O senyor Padrós, perdó. El Sr, PADR6S: BB, jo també m’agradacia podcr-li donar

informaci6 a la senyora esmenant, perb és que nosaltres veiem que no té coherkncia pressuposthria el fet de minorar la partida 480.01, que és la d’ajudes, en 1 .OU0 pessetes, per incrementar la 470.01, que j a és oberta i que és dedicada a empreses privades, també en 1.000 pessetes i, per tant, amb la possibilitat que do- nhvern d’incrementar-la mitjanqant transfehcies si en el transcurs de l’exercici resultava necessari,

Nosaltres penshvern, en aquest cas, aquesta partida 470.01, que era oberta, era per a, eventualment, programes que pegues- sin desenvolupar-se d’integració iaboral de disminuits -yyr tant, havien de ser destinades a empreses-, i, per moment, havíem pensat que aquesta esmena era un error rnecanogrAfic o un error conceptual, perb, en qualsevol cas, el nostre vot serh contrari.

Moltes phcies, senyor President. EI Sr. PRESIDENT: Gxhcies. Aquest President té dubte so-

bre la 13S7 i 1359, que en algun moment em sembla que ha estat dit que estaven defensades, perb no n’esth segur: 1357 i 1359.

La Sra. FERRAN: No. El Sr. PRESLDENT: Si VOI fer-ho, ho pot fer, perquh tinc

dubte, (Pausa.) Gracies. Senyora Ferran ... La Sra. FERRAN: La 1357, Gdcies, senyor President.

Aquesta esmella fa referhcia, en el sentit, en la intenci6 de separar, de treure del mateix sac --a no ficar, vaja, en el mateix sac- families i institucions sense finalitat de lucre, juntament amb el concepte d’ajjnts individuals. Són dos conceptes molt diferents, i aixb també passa que, a l’hora de saber desprfk, en la gestió del pressupost, quk s’ha destinat rl institucions sense finalitat de lucre i qub s’ha destinat a ajuts individuals, no hi ha nianera, ~ Q I I C S , d’aclarir per quin concepte es destinen ajuts,

La finalitat 6 s , precisament, que en el futur hi hagi un aclariment en la gesti6 pressupostkia que fa referencia a aquestes partides.

Grhcies, senyor President. El Sr. PREFJDENT: Grhcics, senyora Ferran. HE ha algun

torn en contra, senyor Padsós? El Sr. PADR6S: Només per dir, senyor President, que entc-

nem quin és el raonament i el comprenem, perb que a nosaltres

2840 DIARI DE SESSIONS / C - NGm. 140 J 27 d’abril de 1990 / COM. D’ECONOMIR, FINANCF3 I PWSUPOST - -- - -

ens sembla que Ia forma corn Ics ajudes familiars i individuals que estan contemplrtdcs cn el concepte 480.01 ja ens sembla iina forma correcta de conCixer aquestes ajudes.

Moltes grhcies. 1 3 Sr. PRBSIDEN‘I’: Grhcics, scnyor PxiIriSs. Aleshores, cn

aquest Scrvei cf’Atenci6 a Persones Disminukies om sernhla que no ens queda cap més esrx~na, per@ la 2354, la 1355 i la 1358 havien decaigut i, les del Griip Socialista --135G, 1357 i I359---, les pmaricm aril a votacib.

Vots a favor d’aqrrestes tres cs~ntwcs, del Grup Socidista? Vots Cfl contra‘? 5 a f-’avor, 1 I CII conirii: no prosperi 13.56, i357 i 1359. Piissem mi a i Scrvei cl’Atericiti ti Xa VcIlesa. I liui tlccaigirt

tutcs Ics txncncs quc: hi havia prcsetrtades. Scrvcis Socials d’Atenci6 Pxixniriiia. Il;smaxa 1363, dcl C h p

d’Xniciativa, corn l;i I 364, senyora Tiat)i;in. ka Sra. FAIIXAN: Grhcics, senyor Presidcmt. Ei‘txtivanncrit,

agrup;irícin la i 363 i la 1364, i t;imb! la i36h I A primcaa es~iiexla t6 com ii objectiu, igual quc les alircs

(lues, incrcmcnt;it- eis diners qire es destiricn rl 1 ‘atencih prim& ria, per:) rcalitzarla rlirectamcrrt 1x1 gjuntiunncnti;. l’airib6 ;rl Ihrg dc: tota la legislaiura venim repetint quc @s competbncia, segons una llci gencral de serveis socials, dels ajuntaments, l’attenci6 jirj mhria; per tant, entenem que questw cornpethcies tarnh6 han dc ser reforr;ades arnb valtintat políiica i amb diners des rlcis Pressupostos CIC li1 Generalitat.

Per tant, la primera cs~nena seria incrementar cls concerts mib les corporacions locals, a la vegada que canviar el nan del coIiccpic 261.01, que en cl pressupost figura arnb e1 nom de mervcis socials amb mitJatns a1 iens>> i nosa1 tres proposariem camb concerts amb corporacions locals}}.

Pcr altra bmda, la 1364 també seria incrementar en 100 milioris Ics subvcncions donades il les corporacions 1wds i, la 1366, tarnhk a corporacions locals per a 1’atenció primkria.

Moltes grhcies. El Sr. I3Kf.3STi1ENT: Grhcies, senyora Diputada. I%¡ ha un

r:i SI+. P A D R ~ S : Senyor President, moltes gricies. jicspectc a l’esmetiíi 1363, 1315, les partides que es proposen modificar CII

aqucsta esniena corresponen a conceptes tant de subrninisira- ment ctc rncr?jadors socials de I’ICASS com als concerts amb ens territorials, amb el sector privat, amb l’ICS qumt a protec- ci6 smit,iria.. . Per tant, la concertacifj a m b les corporaciurrs locals ja esth prcvistzl.

En canvi, si que nosaltres veiem arrili una mica de temor cluc cs proposi la sziprcssi6 cle la partida 227.01, que em precisament per subcontractar el servei CIC Incnjadors socials i , CH el cas cspccífic rcspccte a 1”any 90, l’atnpliació d’aqucsl servei als caps dc setmana i als ipats nocturns. Pes tant, nosaltres vcicm ncgativuinent que cs pugui fcr suprimir, tot i entenent quina Cs la f’iiialitat, i la fiixilitat, cvidentment, la podríem compartir, pe- rCi IM a costa clc suprimir partides cimi ta que ens proposa la 11-lustre senyora csmcnant.

Rcspecte a la 1364, jo hauria cle dir que igualment compartim In Cinalitat. E1 que s i quc cnteiiem i em sernkla qtie pwlriem compartir cls membres d’ acjriest Parlamcnt 6s que, durant molts i molts anys, i iihms, suhrctot, que hi hqyés, donc:s, institucions tiemocritiques, cls scrvcis socials cls hwi descnvohpat, els h,ui exercit, entitats socials sense finalitat de lucre, entitats

ton1 en contra, scnyor Padrds:r

tl’iniciativa social que, malgrat el desenvolupament de la xarxa de serveis socials per part dels ens locals, malgrat el descrivolu- pameat dels serveis sociiils per part de la Generalitat, continua essent, l ’ap tac ih d’aquesta socictat civil, important. Per tant, entenem que rebaixar, com vosths proposen, aquesta partida no respondria a la sensibilitat que un ~ O V C ~ I ha dc tenir envers questa sociel s i civil.

1, respecte ii la J 366, haig de dir qrre el concepte 200.01, quc parla de llogucr de M i s mobles, es rdcrcix a la p;ir-lidda que c1 Dqxir-tament ha pressupostat de lloguer dc l’equip informhtic clcl Dcpartainexit, cl quc cnr~espoai especificarncnt a 1’XCASS, per tal d’aconseguir tina agilitaci6 ekctiva dc la trmitaci6 dels expedients, que, com saben vostks, 6s u n dcls objectius CIC Ic--

bs pcr tot aixh, senyorcs i senyors diputats, cirire CI nostic Chup rebutjafil, votarii CII coimi rf ’ aquestes emcim.

fil Sr. PRESUIENI’: Grkies, senyor Paclr-6s. Poscni ara ii

votaci6 Ics esmiics prescrxtades als Scxveis Socials d’Ateaici6 PrimAria; s6n les emenes 2363 i ‘1364..

Vots a favor d’iiquestes esmenes‘! Vots en contra? 5 ii €mor, 13 cn contra: 110 prosperen 1363 i 1364, Pensions assistencials. Esmena 1365, del Gnip SociaIista.

Senyora Pilar Ferran, li ofwim un tom en contra de l’csrnena 1365,

La Sra. FERRAN: Si, gricies, scnyor President. Aquesta esmena, doncs, podria ser ficilment acceptada, pclrquk el fons conceptual sembla que ja hi és, per@ en el torn en contra antc- rim cl senyor Padr6s deia que hi ha en la figura, dins del paquet -no en Ia mernbria, perqiik no esth especificat, per6 si dins la intenció del Deputameiit-, dc dotar les quantitats nwesshriies per iniciar el programa de la renda minima d’insercib. Nosal- tres, el quc fem aquí 6s dir: d3é, doncs, si aquests diners ja hi s6n, que hi figurin, i que hi figurin amb una partida exclusiva i que sapiguem que hi ha una quantitat concreta i definida que aquest any cs destinar2 per c? aixb, i a mes a mbs, amb molt mes claredat, doncs, demostrar aqui que el Govern cie 1a Generalitat hi destina una quantitat)),

Kccordem que 6s UII compromis p~bl ic , u11 cornprom’s fet pcl Cjovcrn de la Generalitat a les centrals sindicals, que, aquest my, el cornpromis era que s’hi havien de dedicar 1.600 milions, dds quais 1.500 han de ser del Depar-tarnent de Bciiestar Social, i , aleshores, si les aItres quantitats ja estan refoses en uns altres coriceptcs -COM pot ser cl compromís de crcaci6 de xarxa cl’atcrició primhria, que per aixri havíem fet una csmmii ahans-, en rqucst cas, destinar, dorm, clarament una partida que parli, concreiament, cle destinar 1 .O00 milions a les rendes rnhirnes d’insercili.. .

Per tant, quasi que seria LIH aspecte norn6s de forma, i no tant de fons, corn scmhla que ja hi 6s.

Grhcies, senyor President. El Sr. PRESIDENT: Grhcics, SCIIYQU Diputada. Per fer un

torn en contra, el diputat senyor Parlrós. El Sr, PADR6S: Sí, grhcics, senyor President. Abans voltlria

fcr una prhvia per dir-li a Ia senyora Diputada que els acords, el. pre-acord signat entre els sindicats i el Govern de ia Generalitat, establia que les inversions per al propma de rcndn mín im d’in- scrci6 eren cle 2.400 milions de pessetes, i volclria, doncs, cn aquest sentit, precisar la xifra que la IlIustre Diputada havia donat.

);isl:it I! ra del nqma nnent.

DIARI DE SESSIONS / C - Nim. 140 / 27 d’abril de i990 / COM. D’ECONOMIA, FiNANCEs 1 PRESSUPOST 2841

Nosaltres, absolutament d’acord amb el contingut de l’expli- caci6 que la Iklustre Diputada ens donava, perb si que voldríem dir quc no ca2 que oblidem que cl programa de renda m’nirnn d’inserci6, que apareix en forma de decret, o que apareixeri en forma de decret, 110 és més que una..., 6s una acció de govern amb voluntat, evidentment, d’extensió gradual i universal, perb que neix aquest m y d’una forma experimental, i ens semblava que la forma d’aplicació, donat que va dirigit a linitats familiars, a famnies, a persones individuats, ens semblava que aquest concepte contemplava millor el que nosaltres volíem dir,

No en va hem de dir que fa mesos enrere -si mirem la membria cle I’ICASS ho veurem- encara no quedava massa dar quina era la terminologia que s’aplicmia en aquest programa: n’hi ha que el denominaven {(salari sociab, n’hi ha que parla- ven de mencla mínima d’inserci6>>. Ens sembla que aquest és el concepte que cal emprar, i ens semblava que, amb vista a aquest any, ja era útil que aquesta partida, doncs, fos aquesta i amb aquesta denomina&

Moltes grkies, senyor President, El Sr. PRESIDENT: Grgcies, senyor Diputat. Anem a sot-

metre a votació aquesta esmena, número 1365, del Grup Socia- lista, a <<Pensions assistencialw,

Vots a favor d’aquesta esmena? Vots en contra? 5 a favor i 13 en contra. No prospera. Passem aril a Administraci6 General. L’esrnena d’hiciativa

1366 j a ha estat defensada; la 1367, del Grup d’hiciativa per Catalunya: senyora Fabian ...

Tda Sra. FABXAN: Grhcies, senyor President, Quan un grup politic esmena el pressupost presentat pel Govern, intenta dir i assenyalar quines scin les prioritats polítiques que, davant dels problemes polítics, plantegen. En aquest cas, nosaltres pete- nern dir que els ajuts a beques a disrninu‘its seria una <<priaritza- ci6>>, des del nostre punt de vista, ja que entenem que és una necessitat urgent i ineludible la formaci6 d’aquest collectiu perquk pugui accedir al treball, a la vida social, en unes condicions d’igualtat amb les persones que no tenen cap mena de disminu- ci6.

‘També sap, el Gmp de la majoria, que estern condicionats pel Reglament que, cada vegada que assenydem una alta, assenyalar una baixa, i procurem fer-ho amb aquelles partides quc creiem que el Govern o bé en pot ajustar més la despesa o bé te uns compromisos menys fems. Per tant, en aquesta partida la baixa seria als <<Treballs realitzats per dtres empreses>>. De tota manera, corn assenyalavem aquest matí, no tiiidríem cap inconvenient que el. Grup de la majoria decidis fer les baixes, si estima important aquesta prioritat d’ajudar els disrninu’its, que es fes en qualsevol altra partida pressupastLria.

Moltes grhcies, El Sr. PWTDE?V: Grhcics, senyora Diputada. TQUI en

contra, senyor Padrhs? El Sr. PADR6S: Si, senyor President, per dir que nosaltres

votarem en contra d’aquesta esmcna, fonamentalment perquh nosaltres pensem que l’irnport pressupostat CY-I el concepte 487.01, dedicat a beques a disminu‘its, 6s suficient per atendre aquestes necessitats, i sobretot perque aquestes beques, que s6n finanpdes des de Madrid, no s’hm convocat des de fa anys: nomes es convoquen les proves per a disminu‘its mcnors de vint-i-cinc anys, que ja se’ls havia concedit amb anterioritat. hs

u11 concepte suficient per6 a extingir, i es reconverteix progres- sivament, per part dei Depirtament, en ajudes individuals a dis- mhuits, altrament dites PUA.

fis per tot amb, senyor President, que nosalíres, com deia al comeqament, hi votarem en contra,

El Sr, PRESIDENT: Grhcies, senyor Padrós. Votaci6 sobre les esmenes 1366 i 1367, del Grup d’hiciativa per Catalunya.

Vots a fdvor? Vots en contra? Abstencions? 5 a favor i 13 en contra: no prosperen aquestes dues esme-

Passem ara a l’hstitut Catal& cl’Assistkncia i Serveis Socials - Seguretat Social. Només hi ha I’esmena 1368, del Centre De- mocrhtic i Sxial, que va a votació.

nes.

Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? 5 a favor, 13 en contra i cap abstenci6: no prospera. Ara entrem al Servei cl’Atenci6 a la Vellesa. Esmenes socia-

listes 1369 i 1370. Senyora Ferran. La Sra. FERRAN: Grhcies, senyor President. Conjuntament,

en faria la defensa. En aquestes dues esmenes es txacta de demanar al Govern

certa sensibilitat, i no tant fa fredor burocrhtica de dir que no hi ha els diners suficients per emprendre la totalitat d’aquestrt constnicci6. Si es decidís posar mes quantitats com les quc es donen aquí, de 10 milions, per iniciar la construcció d’aquestcs dues residhncies, una a Catmpdevhol i l’altra a Portbou, es donaria que en aquelles dues poblacions ja veurien realitzada una edificaci6 de fa anys que els jubilats esperen i que, per tant, consideren que ja 6s tard i que ja XLQ poden esperar més. D’alguna manera, la sensibilitat de dotar o d’wanpr aquestes quantitats donaria la demostraci6 que l’any que ve s’itcabaria i que, per tant, aquelles poblacions ja estarien mks animades a estar dotades amb aquests equipaments.

Res més. &&cies, El Sr. PRESIDENT: Grhcies, senyora Pilar Ferran. La gent

de Campdevhnol i la gent de Portbou segur que li agraeixen la defensa, Senyor Padrbs, un torn en contra?

E1 Sr. PADR6S: Si, espero que la gent de Carnpdevhnol i la gent de Portbou puguin entendre Ia defensa, precisament, de la posició contrhia, perquk no entenem per que, precisament, aqucsta especit“caci6 de crear dues residencies especifiques a Carnpdevhol i a Portbou sense cap altre més criteri, quan pn- so que aix6 ha de ser, si de cas, referit als projectes d’inversions i no a un projecte de pressupost. I, en qualsevol cas, m’agradaria que quedés clar que la sensibilitat del nostre Grup rau a poder tenir en compte les necessitats de la poblaci6 de Campdevhol, de la població dc Partbou i de totes les pobia- cims que, a Catalunya, puguin necessitar residkncies. Perb el pressupost 6s el que és, senyora Diputada, i els nlimeros són corn són, i, per tant, nosaltres no podrem acceptar la seva esmena.

Moltes gricies. EX Sr. PRESIDENT: Grhcies, senyor Padrbs, Estem segurs

Votaci6 sobre les esmenes 1369 i i 370, del Grup Socialista. Vots a favor?

d’aquesta sensibilitat global, senyor Padr6s.

2842 DJARI DE SESSIONS / C - Núm. 140 / 27 d’abril de 1990 / COM. D’HCUNOMIA, FJNANCFiS E PRFSSUPOST

vots en contra? Abstencions? 6 vots a f;lvor, 12 vots en contra i cap abstencih. No prospe-

Passem ara a les empreses CIC la Generalitat. Fcrrocurils de ren les esmenes 131rP i 13713.

la Generalitat.

EI SI-. PRESIDENT: Grhcies. ’També el Centrc Democrhtic i Social en tb a la totalitat, i tnmM n’hi ha una altra, dcl Grup d’fisquerra Republicana. Fariem una. sola votació: 137 1, 1372, 1373 i 1374.

Vots a favor d’aqucstes esmenes? Vots en contra? 5 a favor i 12 cn contra: €10 prospercn aquestes esmerles. I%SSCIII ara ii Ferrocarrils dc Muntanya de Gratis Pendents.

E I Sr. PRESHIENT: Segons Ics iumtacions que t6 aquest PE- sident, en aquest moment totes les altres esrncn~s que resten, que s h de la 1377 fins a la 1393, han estat ja defensades, i, per tant, pdrien mar a votació. Si no es demana cap votaci6 sepaafida ... (LI]. Sr. Carmccr ckmanci p r pndnr..) Sí, senyor Martí Caniicer.

El Sr. CARNICER: La 1385, senyor President. El Sr. PRESDENI‘: 85? El Sr. CARNICER: 8 5 , EI Sr. PRESIDENT: 1385, votació separada. D’xQK~. Ales-

hores, fem primer aquesta votació, sobrc la 1385.

L>’a~*ol-d umh E’advertr‘ment itzicial, no es truriscriu la vola- u i l i & l ’esmem núm. 1385 ( A , p . del Centre Democrdtic i Sn- cial), a l’lnstiiut d’Investigacici Aplicada de E’ Automíjhil.

El Sr. PRESIJIENII‘: I ara fem la votació anunciada de les altres esmenes, compreses entre la 1377 i la 2393, cxcepcici feta de la 1385, que ja ha estat votada.

Sobre aquest conjunt, vots a favor? Vots en contra? Abstencions ? 5 vots i3 favor i 12 vots en contra: na prosperen aquestes es-

menes. Scgoris les nostres anotacions, s’ha acabat el debat sobre les

esincncs presentades als Pressupostos dc la Generalitat i les seves entitats rwtbnomes per a l’any 1990.

Abans cl’ahxecar la sessid, conv6 fer uns advertiments: en primer lloc, que queden les esmenes del niimero 1 al n6rnero fi, que són esmenes finalistes, resultat dels debats que hem tingut en la Comissib, i que, per tant, les quantitats, que em sembla que no han canviat globalment, perb en el cas que ho hagnessin fet scrm ajustades ... (Pausa.) Bé, d’acord, si hi hagués alguna variaci6 farem una votaci6, que ser& formal, per II aquestes csmenes, Ics rebutjarem, per6 cntenent que sBn una esmena t h n i - ca. Em sembla qiic podríem donar una votació d’assentirnent als resultats que siirtin dc les ... (Pausa.) D’acord, doncs, aquestes esmenes, no les sotmetem a votacib, perqu& ia Comissi6 accepta, d’antuvi, els resultats de les sumes i les restes que resuitin de les decisians que ha pres la Comissió. GrBcies, en aquest sentit.

Una alím qüestió: la reserva d’esmenes per defensar en el Ple. El termini d’esmeiies que hi ha és de setanta-dues hores, que s’acabaria, doncs ..., som avui divendres ..., dissabte, diu- menge ..., diiluns, dia 30 d’abd, rl tres quarts de vuit del vespre. Atbs que aquesta 6s uila mala hora i que el dia segiient 6s festa, s’allargari el termini dc reservit d’esmenes fins dimecres, dia 2 de maig, a dos quarts de deu del mati: fins a aquell moment poden reservar-se les esmenes. EIIS consta que, del Gmp rl’hiciativa per Catalunya i del Grup d’Esquerra Republicana, Ics reserves d’esmenes ja han estat presentades, i alguns altres grups, com el Grup Socialista, ens consta tamb6 que ho tenen a punt de fer.

No hi ha, doncs, cap mes terna ... (L’I- Sr. Carnicer deinana per parlar.) Senyor Martí Carnicer?

El Sr. CARNICER: Senyor President, a mi em queda el dubte de si s’ha de votar el Projecte de Llei de l’estat dc despeses.., Les quantitats, perquk hem votat les esmelies perb no el Pro&+ te de Llei.

EI Sr. PRESIDENT: Bél no hi ha inconvenient a fer una vo- tació -i potser és millor- sobre el Projecte de Llei m b el text que resulti ..., que no hagi estat afectat per esmenes que s’hagin aprovat. Sotmetem, doncs, a consideració de la Comissi6 una votaci6 globaI sobre les qucuttitats, segons el text del Projecte dc Llei.

Vots a favor cl’aqucstes quantitats? Vots en contra? Abstencions? i 3 vots ii favor, cap en contra i 5 abstencions. Queden apro-

vades les quantitats que no han estat obLjecte de moclificaci6 per esmenes.

EI titol de la Llei i l’Expsici6 de Motius, ja els havíem VQ-

tat oporturlament. Ara si que no hi ha cap mes tema. Moltes grhcics, senyors

diputats i ~ e n y ~ r e ~ diputades, per la coklaboraci6, i igualment als serveis de2 Farlainent.

S’aixcca la sessia,

(S6n dos quarts de vuit del vespre i deu minuts.)

Parlament de Catalunya

M A N U AL PA W LA MI EN TA R 1 - ~- - .... . ..... - . . . .

Pu b h c i o n s dei Pariament de Catalunya 21,5 x 17 ctn.

Col.lecci6 ’ de fulls in~ercanviablcs i aciualitzables amb les referencies de consulta més freqüent per al treball parlamentari.

Cadlz full porta en lloc destacat I’índex de la seccib, la suh- secci6 i l’apxtat ii yuk pertany, i , si escau, u n número de foli, de manera cluc no hi hagi dubtes quant a la seva col~loc¿lcih.

L’obra consla de : :i) Arxivador dc plhstic terrnosoldat estampat en or i

b) Separadors de seccions de carlolina plastificada. c) niocs de Culls corrcsponents a unii seccib o una

subsecció tancats cn bosses de plhstic solclades.

amb anelles, amb capacitat pcr a 500 fulls.

A , Normes hhsiqucs A. 1 ConstituciO Ilspatiyala (4.2 Lsti itui d’Aiironomin cle Catalunya ,2.3 Lleis de Rcsenvolupanienl Udsicdc l’l’statu~ A.4 Nortiics d’Autonomia IEeglainct-dBrie clcl I%rlainent A.5 Lleis O r g h i q i w de 1’I:stal

13. Els Diputats i els Grups parlamentaris li. 1 12csultats Electorals t1.2 Diputats de la LcgislaliiI;i Actiiel 13.3 t irups I’iirlnmcntaris

c*. k;ls Grgans de In Cambril C. i I31 Ple del I%i-lnment C.2 El Prcsidcnt i la Mesa clcl l$rlamcnt C 3 Junw de I’ortavcus C.4 13iputació Pcrtnanenl C.5 Comissions I’arlmicntiirics

C.S/I Comissions pcrrnancnts legislatives G S / 2 Comissions pcrmanents 110 legislatlvcs C Y 3 Comissions de lcgisliitura ( 3 4 Cnmissionscreadcs per’ llei í,‘.S/5 C h tnissions d’invcstignui6

13.1 Estatuts de I28gim i Govcrn Interior D.2 Normes Cornplenientirics de Kcgini Interior D.3 1 loraris Cicnerds i Calentlari Parlamcntari L1.4 Orgnnigratna clels Scrvcis del l + i r l m e n ~ D.5 Gabinct de Prcsitikncia D.6 Olicialia Majnr del Parlament 11.7 Scrvcis Gencrals 11.8 Scrvci t i ’OidOi+t i~ de Comptes i Caixa

I!. El treball parlamentari E. t Resum de llades del Trebafl PriIlainentari L.2 lndcx CIC Trami~acions E.3 IkferCncia dcls Tcxtos Aprovats en Anteriors l,egisl¿itu res

F. I Gcncrnlitnt dc C~italunya 1;.2 ArlministraciO de I’lktal a Catalunya F.3 Principals Serveis d‘klministrxih Local de Catalunyri F.4 Altres Institucions de Calalunyo F . 5 Institucions i AclminislrwiO Centrtil de I’l3tat F.6 Parlamcn~s i Governs Aiitbtlorns V.7 Organismes Inmmcionals

i ) . Kbgim I govern inlerior i scrveisclcl Rirl~iment

I:. Ilireclori iiistitucional

:i

PTA

La siibscriwiij cs anual, p z r anys naturals. 13 pcriodc de subscrillció lineix. dnncs. cI 3 t d e dcwrnhrc dc c& imy. Les altes prfidtiitles dirratlt el curs de I'any es comptariin, als dcc~es dc cobrament. dcs dc la primer;i scimiln;l de Ciiílii irimestre naiural. sigui quina sigui ludatade subscripció dinsaquest trinlcstrc.

L a trdmcw rcgular dels excmplars de subscriwiuib comcnprb en rebre's I'import cnrrcsponC'r11 i la butllek~ de suh- scrilx36 degüddmcllt Clllpknddil.

G El subscriptor que no renovi 111 subwrilxsó abans clcl vcncinienl wrb donat de baixa. t i m bon punt cs rcbr<'i I'imporl

de li+ rcnnvacib es reprcndri la tramesi dcl Butlleti. per¿)scnsetlrcl alsexemplars no rebuts.

UAdministraci6 de les publicacions oficials del Parlament pol rnndificar en qualsevol rnomcnt el preu cle suhscrip- aó. el qual M r Q efectes, per alssubscriptorsja donatsd'alta. a partir de la primera rcnavacib de subscripcib E l s preus tic subscriwib vip,enls consten tll peu d'impremta de cada numero de les publicirions oficials.

I I I I I I I I II I I P I I I

RUTLLETl OFICIAL 1 i I

DIARI DE SESSlONS I DEL PARLAMENT 1

DE CATALIJNYA I II

kilau del ParlarnenZ 1 Parc de la Ciutadella B

B 1

08003 Barcelona

Nnm . . . . . . . . . . . . . . . ...................................... .......................

. . . . . . . . . . ciirrer . . . . . . . . . . . . . . . .................................. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . num.

te I cíon . . . . . . . . . . ........ pflblilclfl . . . . . . . . . . . ........................ codi imos(al . . . . . . . . . . . . . ,

clesitja subscriure's al . [3 HIJTLLETI OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

IIIAI~I IIESESSIONS D E L f'AKLhM€,N'T DECATALIJNYA

c] RUTI..LETl OI'ICIAL i al DIARI DE SESSIONS Isubxripcih conjunh)

d'iicoid iimb lbs condicions establertes i els preus vigents,

ii partir del dia . . . . . . . . . . de . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . dc . . . . . . . . . .

. . . . . . . . de ....

fins al dia 3 1 de desem hre de 1 98 . . . .

envia

pcssetcs

(te 198 , , , , , , , . Amb iiqk,s!;) finalilai, i i imb data . .

p e r . nlim. ......................... li1 quiitIriliit de .. . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . .

,, . . . . . . . . . . tic . . . . . . . . . . . . . . . .

S ign al u ra

DIARI i)ESL!SIONS DEL PARLAMENT DECATALUNYA FAliciÓ i subscripcions : Servci de Publicacions del Parlament de Catalunya, Palau del Parlament, Parc de la Ciutadella, 08003 hrcelona. Telefon 300 62 63. Subscripció anual : 5.200 pmctes. Subscripció anual conjunta amb el Rutlkrí QJjuial del Parlament d~ Ibtalut!yu : 1 O. 700 pessetes, Nljrnero solt : 120 pessetes. (Preus arn b IVA inclos) . Dip. Lcg. B-3.468-ü2 ISSN 0213-7976 (general) ISSN 0213-7992 (sbie CS Empres per Multitext, SA, Diputació 113-1 15,08015 Barcelona

1 4 0 0 3

5

imances ressupost - Parlament de Catalunya

Documents