-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
III) JOHANN GOTTLIEB FICHTE
0. De Kant a Fichte
El perode en qu Fichte sest formant coincideix cronolgicament
amb la divulgaci del kantisme i,
conseqentment, amb les polmiques entre els seus seguidors i
detractors. De fet, Fichte fou un dels autors
bsics que varen participar en aquestes disputes dialctiques.
Alhora, mentre Kant va publicant el seu
sistema (1781,1788,1790,1797) i tamb els seus deixebles i
lectors en comencen a elaborar les seves
prpies visions: per una banda, Grave, Reinhold, Maimon i Beck
versarien sobre polmiques intrakantianes,
polmiques molt tcniques sobre la possibilitat mateixa del
projecte transcendental (com acabar-lo o
completar-lo). Per altra, trobem a Jacobi, pensador les crtiques
del qual no noms afecta a la posici
kantiana, sin a lestatut de tota la filosofia en general.
Ch. Garve (1742-1798)
1782 Recensi, probablement arreglada per leditor Feder, de la
Crtica de la ra pura.
KL Reinhold (1758-1823)
1786 Cartes sobre la filosofia kantiana.
1789 Assaig duna nova teoria de la facultat humana de
representaci. [Aquest s el ms rellevant].
1790 Contribucions per a la rectificaci dels errors dels filsofs
fins ara.
1791 Sobre el fonament del saber filosfic [Desenvolupa la seva
proposta duna filosofia del subjecte].
s el primer autor que explica filosofia kantiana a la
universitat alemanya (quan obt una ctedra a la
universitat de Jena1). Publica obres de divulgaci i discussi de
temes kantians i entra amb correspondncia
amb el propi Kant, el qual li manifesta que s el pensador que ms
b lha ents.
Ens centrarem sobretot a Assaig duna nova teoria de la facultat
humana de representaci, escrit un any
desprs de la segona Crtica, quan prcticament Kant ja havia
desplegat el seu projecte transcendental. En
aquest punt ens trobem que el sistema kanti est dividit en dos,
cadascun dels quals t el seu principi, que
no semblen establir una connexi:
- Objecte natural Dimensi cognoscitiva, lltim principi del qual
seria el jo transcendental en la
mesura que el pensar genera unes categories, que sn les que
permeten la sntesi.
- Objecte moral Dimensi moral, lltim principi del qual s la llei
de la ra, que apareix amb la
conscincia de la llei moral.
1 Durant vint anys, Jena esdev el niu de la filosofia on passa
prcticament tot. Alhora, es troba en el nucli de lAlemanya
reformada i luterana.
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
Parlar de conscincia de llei no s el mateix que parlar del jo
penso que acompanya a totes les
representacions Per completar la filosofia transcendental cal
plantejar el tema de la relaci entre el
moment teric i el prctic de la conscincia. Per Kant seria
simplement una condici de convivncia
pacfica purament juxtaposada, ja que no estableix una estricta
connexi entre ambds mons. Tanmateix,
Reinhold afirma que per acabar de completar la FT hem de
revisar-ne a fons els principis: Tenim una dualitat
de principis lestatut dels quals no ha estat aclarit.
Si el mtode transcendental vol dir que les condicions de
possibilitat de tot mbit objectiu depenen de la
constituci de la subjectivitat, Kant no ha justificat encara que
la objectivitat terica i la prctica depenguin
igualment de la subjectivitat de la ment. Fa falta una
disciplina sobre la subjectivitat o la conscincia
des de la qual es justifiqus per qu la conscincia t dues
dimensions. Fa falta una disciplina prvia que
seria la que dna el fonament de tot el saber filosfic (saber
filosfic en general en tant que Reinhold noms
concebia una filosofia com a tal, la transcendental).
Alhora, a la tercera crtica apareix un tercer i ltim mbit:
lesttica. Com es justifica aquest tercer mbit
respecte els altres dos? El que planteja Reinhold s un tema
dorganitzaci sistemtica, per alhora tamb s
un tema de fons, ms profund: Si les condicions de possibilitat
de tota validesa estan en la conscincia, fa
falta un disciplina sobre la conscincia en general (no
focalitzada en especial en la vessant terica, moral o
esttica); noms aix entendrem plenament lexperincia terica,
prctica i tica de tot sser conscient.
De fet, Reinhold afirma que si aix no s justificat, en certa
manera la filosofia kantiana depn de facto,
dels fets, partint de la constituci que hi ha teoria, art i
moral. Per si tota objectivitat depn de la conscincia,
la unitat de la conscincia ha de poder explicar aquestes
dimensions. Malgrat tot, haurem desperar dos
segles per trobar aquesta teoria del subjecte; haurem desperar a
Heidegger, qui intentar dur-la a terme amb
al seva filosofia del Dasein.
Reinhold es proposar desplegar aquesta disciplina, unificant les
tres crtiques de Kant en una doctrina
general de la conscincia (Sobre el fonament del saber filosfic).
Fichte s un dels autors que seguir
aquesta lnia (filosofia el fonament ltim), com tamb Schelling i
Hegel. Tanmateix, Reinhold rpidament
abandona el projecte afirmant que la seva idea no est tan ben
desenvolupada com la de Fichte.
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
JS Beck (1761-1844)
1796 nica perspectiva des de la qual ha de jutjar-se la
filosofia crtica.
GE Schultze (1761-1833)
1792 Enesidem, o sobre els fonaments de la filosofia elemental
subministrada pel Professor Reinhold a
Jena.
Especialista en filosofia antiga, publica un text de dileg (com
Plat) contemporani, on agafa com a imatge el
pensador escptic Enesidem. El dileg tracta sobre el projecte de
Reinhold (completar la filosofia
transcendental amb una filosofia primera de la conscincia).
Schultze far observacions crtiques sobre
aquesta lnia filosfica, partint de dues argumentacions:
1. Primacia de la lgica o la filosofia transcendental?
Segons Kant, i Reinhold tamb ho mant, laparell categoria s el
que dna objectivitat al coneixement
Permet la constituci final de lobjecte com a objecte i laplicaci
dels conceptes i judicis. Paradoxa: Don
extreu Kant les categories? De la lgica. Si les categories sn
extretes de la lgica, quina s la disciplina
primera, la filosofia transcendental o la lgica? La filosofia
transcendental depn de la lgica perqu sense
ella no en podria extreure les categories Quin s el moment de
fonamentaci ltima? En el subjecte
transcendental o en la lgica? Sent fidels al projecte
transcendental, caldria obtenir les categories no a partir
de la lgica, sin a partir de la prpia autoactivitat del jo. s a
dir, lautoactivitat del pensar hauria de generar
les categories.
2. Mera psicologia emprica?
Kant, com tamb Reinhold, quan vol arribar a lltim fonament, es
refereix a les facultats i als seus diversos
continguts (Enteniment-categories, sensibilitat-espai/temps; ra
prctica-llei moral). No obstant, si la filosofia
vol justificar, s a dir, demostrar per principis apodctics i no
simples generalitzacions empriques, els principis
que articulen tota levidncia objectiva (terica, prctica o tica),
ho pot fer una filosofia que es desplega com
a anlisi de de facultats? Quan parlem de facultats sempre ens
referim a certa ment Com pot donar
principis absoluts una anlisi de les facultats humanes? En tot
cas, diu Schulze, des duna anlisi podrem dir
que de facto la nostra ment est disposada de forma tal que
articula aix lexperincia, per no ho podrem
remunta a de iure.
Per tant, malgrat que potser s que s veritat que Kant ha
descobert certes necessitats internes de la nostra
ment (com per exemple que sintetitzem lexperincia en lespai i el
temps), seria una necessitat de la nostra,
no de totes les ments. Noms ha descobert les veritat internes de
la nostra ment; la forma en qu la nostra
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
ment combina les representacions s real, per potser hi ha altres
ments que ho poden fer duna altra
manera. En aquest sentit Kant no ha superat lescepticisme dels
antics2.
Si el que fa la filosofia transcendental s una descripci
psicolgica de facultats, difcilment podrem arribar a
una justificaci apodctica; noms pot donar principis relatius a
nosaltres.
El fonament ltim shauria de basar en una disciplina que ens dna
lestructura de tota conscincia
possible, i per fer aix no nhi ha prou amb el nostre llenguatge,
ja que aquest s massa depenent de la
nostra experincia psicolgica. Com podem descriure en termes
psicolgics lestructura de tota
conscincia finita i racional?
s per aquest motiu que Fichte concebr una filosofia ltima que no
giri el seu dileg entorn les facultats, sin
que, essent gaireb matemtica, versi sobre les pures estructures
dactivitat de sntesi sense esmentar noms
psicolgics3. Aix podrem construir a priori lestructura de tota
conscincia possible, determinar totes les
condicions que tot sser ha de complir per poder-lo determinar
com a conscincia. Aix, arribar a la
conclusi que Du no ho s Aix desencadenar polmiques que lacusaran
dateu.
FH Jacobi (1743-1819)
1785 Sobre la doctrina de Spinoza en cartes a M.
Mendelssohn.
1787 D. Hume sobre la creena, o idealisme i realisme.
Jacobi s un autor difcil dencabir perqu no vol ser considerat un
filsof, ja que les seves tesis es basen en
la destrucci de la mateixa filosofia. s un autor sistemtic i
alhora agut, que sap veure els problemes
centrals de la filosofia transcendental (Kant, Fichte i fins i
tot arriba a Hegel). Per tant, sel podria considerar
com un franctirador que sense cap nim de crear una doctrina
prpia va disparant a les altres. Aix, obliga els
altres filsofs a respondre les seves objeccions i, fins i tot
acaba mobilitzant tot el conservadorisme filosfic.
El seu primer text s publicat el 1875, quan Kant ja comena a ser
conegut: Cartes sobre la doctrina de
Spinoza M. Mendelssohn (racionalista anomenat el bon mendelssohn
en ser un home molt ntegre des del
sentit moral). En lobra, els personatges principals de la
poltica sn Spinoza, Mendelssohn i tamb Lessing,
representant dels intellectuals de Berln (racionalisme
illustrat). Jacobi es pos a estudiar Spinoza desprs
de lafirmaci de Lessing (qui digu que racionalista equivalia a
ser spinozista), estudis els reflexions
dels quals les va comunicar a Mendelssohn. Se nadona que lordre
dels conceptes t una necessitat interna,
i que, consegentment, si treballem amb ells sempre ens trobem en
la necessitat, una necessitat racional de
deduccions, en un mtode. La filosofia que en sortir ser
determinista. La necessitat del concepte,
traduda en termes de cosa s lordre de la determinaci: s el
mateix lordre de les idees que lordre de les
2 Indirectament Schulze deixa a entendre que els antics eren ms
savis que els moderns, ja que eren conscients de les
limitacions del saber hum. De fet, diu que els dilegs platnics
acaben en aporia perqu mai es pot arribar a una definici
completament universal. 3 Aquesta s la ra per qu s tan difcil
dentendrel.
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
coses. Negaci de la llibertat Negaci de la moralitat i la
responsabilitat moral. No t cap sentit la
idea tradicional dun Du.
Jacobi dir que Spinoza s el model de la filosofia racional i, de
fet, de tota la filosofia en general. Aix, tota
filosofia conseqent porta al determinisme, i aquest s el cap
propi del coneixement. De fet, a una carta del
1799 a Fichte, Jacobi li diu que tota filosofia porta al
nihilisme4: Tot all que nega tota filosofia s un supsit
de la vida, de la vida immediata, de la nostra vida quotidiana.
En la nostra vida pressuposem que som lliures,
que hi ha responsabilitat moral o que existeix Du. I de fet, aix
s el que articula la vida. A ms, al filosofia
no noms nega la llibertat, la moralitat o Du, sin que lordre
necessari i lgic del concepte tamb nega un
altre supsit de la vida: que hi ha altres llocs. La filosofia
nega que pugui haver-hi o es pugui demostrar un
mn extern. La filosofia nega, seguint un ordre intern necessari
i racional, tot el que constitueix la vida;
sense aquests supsits, la vida no pot ser possible.
De fet, tot el que constitueix la vida ho afirmem pel sentiment,
una mena dintuci interna arrelada en la
prpia vida on sempre ens hi trobem immersos. Per aix la certesa
de la vida i del que larticula no est pas
en la ra i el concepte, sin en la xarxa de sentiments i
intucions immediats que tota conscincia
experimenta en si mateixa5. Si ho analitzem, ho destrum
6.
Per tant, noms dna dues opcions: o filosofia o vida plena. La
filosofia s una pura construcci intellectual
que no t res a veure amb la vida, i s per aquest motiu que ell
pren la decisi dabandonar al filosofia i
noms fer crtica de tota posici filosfica/determinista. I s per
aquest motiu que a ms escriu al bon
Mendelssohn racionalista i li pregunta que si creu en la moral i
en la vida, deixi la filosofia.
Lobra va causa tant dimpacte que:
1) Va posar de moda a Spinoza entre els joves.
2) Quan Jacobi publica la seva obra, sespera la rplica de
Mendelssohn, qui en un principi no la vol fer i
finalment mor dos anys desprs. Aix, els intellectuals almenys
trien a Kant perqu intentin frenar el
possible perill de caure en la irracionalitat a causa de
lapologia que Jacobi fa dels sentiments per parlar
de la vida (els sentiments no poden ser controlat si es poden
basar com a articulaci dun dileg). Pura
fe, pur sentiment, pura intuci = irracionalitat. Kant en un
primer moment no vol entrar en la polmica,
per al final shi veu obligat en adonar-se que Jacobi el cita per
fonamentar la seva tesi que el
coneixement s determinista. 1786: Qu significa orientar-se en el
pensament?: Opuscle en el que
Kant afirma que la filosofia de la que parla Jacobi s la
dogmtica, lanterior a la Crtica, per a la Crtica
mostra que tot s compatible amb la llibertat. Fichte dir que a
vertadera filosofia que ens aporta Kant s
lnica que ens reconcilia a la vida, que li acaba donant ra a la
vida: hi pot haver llibertat, moralitat i una
creena raonable amb Du, cosa que nega la filosofia dogmtica
conseqent.
4 Jacobi s el creador daquest terme, i s Nietzsche, desprs de
llegir a Tolstoi i Dostoievski, que ladopta.
5 Lalemany s dels pocs que ha arribat als textos de Pascal,
filsof francs que afirma que el cor te raons que la ra mai podr
entendre La vida s absolutament certa, ens diu el sentiment, i la
filosofia mai podr demostrar el contrari. En el moment que ens
comencem a preguntar sobre la validesa dun sentiment ja neguem la
vida. Nietzsche dir que tota la histria doccident nega la vida
(determinisme i fatalisme) i, per tant, porta al nihilisme. Fins i
tot Jacobi titlla a Fitche de nihilista, Fichte, qui havia intentat
conciliar la vida i la filosofia. 6 Jacobi posa un exemple molt
illustratiu: Si analitzem un sser viu a fons, lhem de matar,
disseccionar.
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
Per tant, hem de tenir present lobjecci de Jacobi a la filosofia
per entendre qu passa amb els autors
posteriors: Fichte, Schelling i Hegel intentaran dir que la seva
anttesi noms s consistent si prenem com a
model a la filosofia dogmtica anterior a Kant. La filosofia
transcendental i la vida sn compatibles: la FT
redueix el saber en el fenomen i deixa oberta la possibilitat de
la llibertat.
1. FICHTE: VIDA I OBRA
1762 Neix a Ramenau d'una famlia de teixidors.
1774 Protegit pel noble E. von Miltitz, estudia batxillerat a la
fundaci acadmica de Pforta, un dels centres
ms prestigiosos per a la formaci humanstica i teolgica en l'mbit
reformat (luter). Tamb el marquen
molt els aspectes del pietisme, molt allunyat de la religi
dogmtica, com Kant.
1780 Ingressa a la universitat de Jena, on romandr fins a 1784,
en principi com a estudiant de teologia, per
dedicant-se desprs a la filosofia i al dret. T per professors
els darrers representants de la tradici
leibniziano-wolffiana en metafsica i en iusnaturalisme, i coneix
la filosofia de Spinoza per la publicaci de
les Cartes de Jacobi. La lectura de Jacobi el fa trontollar i
problematitzar tota la seva existncia: Jacobi li
ha mostrat que si afirma la vida, que en el fons seria afirmar
els valors del cristianisme (llibertat,
moralitat), ha de negar la filosofia. Per, com que la lectura de
Jacobi el porta a llegir Spinoza, en llegir
Spinoza queda enlluernat i convenut de la seva veritat racional.
Llegint Spinoza sadona que la seva
posici s racionalment vertadera, per ms que nega els seus
sentiments ms ntims Paradoxa: Si
pensa, Spinoza t ra; per si sent, no, perqu lobliga a renunciar
als valors mnims de la religi
cristiana.
1788 Deixa la carrera i comena a treballar com a preceptor
privat a Zurich, on contrau matrimoni amb la filla
del poeta Klopstock, un dels exponents del nou moviment literari
del Sturm und Drang.
1790 Treballa com a preceptor a Leipzig, Zrich i Varsvia.
Llegeix les crtiques de Kant: rebutja la seva formaci
racionalista com a pur dogmatisme i comena la
interpretaci de la filosofia transcendental com a filosofia de
la llibertat i de la praxi en una lnia afina a la
de Jacobi. Creu que la Crtica de la ra practica dna validesa a
all que per a Jacobi noms sn
sentiments. Per primera vegada tenim una filosofia compatible
amb la vida: la filosofia transcendental.
Fichte se nadona que hi ha un problema a resoldre: que
subsisteix encara a lanttesi mostrada per
Jacobi: la primera Crtica fonamenta el fenomen (aix s
determinisme) i laltra la moral (llibertat). Entre
aquests dos mbits segueix encara una mena danttesi, per ms que
aquesta estigui donada per la
prpia deferncia fenomen-nomen. Fa falta aclarir ms la relaci
entre el moment teric i el prctic
perqu tal com Kant els ha exposat no deixa de subsistir una mena
de residu parallel a lanterior. Com
s compatible tot amb la mateixa conscincia? Aix apunta a
Reinhold: Aquests dos mbits shan de
reunir per completar b el projecte transcendental de Kant.
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
1791 Viatja a Knigsberg per a conixer personalment Kant. Desprs
d'una primera entrevista prou freda,
redacta i presenta a Kant un treball de pura "ortodxia crtica",
Versuch einer Kritik aller Offenbarung
[Assaig d'una crtica de tota revelaci], que Kant jutja molt
positivament. Inspirant-se en la segona crtica,
fa un pas que Kant ja advertia que es podia fer per que ell
encara no lhavia fet (el de la religi el fa el
93): aplica les conseqncies de la segona crtica en el terreny de
la religi per veure quin sentit racional
t parlar de revelaci. Lnic sentit racional de la revelaci s un:
Du es manifesta amb limperatiu de la
moral. Du est en el mn moral.
1792 L'assaig de Fichte apareix de forma annima per error de
l'editor, de manera que la intellectualitat el
pren per un escrit de Kant. En conixer-se finalment el vertader
autor del treball, Fichte obt el
reconeixement pblic com a "hereu" de Kant.
1793 En plena radicalitzaci de la revoluci el deu doctubre
sinstaurava el Comit de Salvaci Pblica-,
Fichte surt en defensa dels principis de la revoluci amb
l'escrit Beitrge zur Berechtigung der Urteile des
Publikums ber die franzsische Revolution [Contribucions per a
l'esmena dels judicis del pblic sobre la
revoluci francesa]. Els principis de la revoluci van lligats amb
els principis de la ra (com Kant defensa)
i per aix els defensa.
Igualment defensa l'idealisme kanti de les posicions realistes i
escptiques dels seus intrprets
contemporanis a la Rezension von Aenesidemus [Recensi de
l'Enesidem], l'obra publicada per Schultze
l'any anterior.
La filosofia determinista de Spinoza est basada en la substncia
i les causes. Si ens situem a la filosofia
transcendental kantiana, tenim una nova forma dexplicar la
realitat. Fichte fa una mena descripci de les
doctrines filosfiques basada en la terminologia de Kant: hi ha
unes filosofies centrades en la substncia
(dogmtiques); i una altra centrada ms en el jo com a activitat
(idealisme transcendental). Les filosofies
dogmtiques sn realistes ja que el model objectiu s el que priva;
laltra ser idealista, en el sentit que el
jo s el ms essencial.
Ambdues formes de pensar no noms corresponen a dos sistemes
especulatius diferents (amb un
pensem en termes de substncia i amb laltra en el jo i els seus
productes; el jo a travs dels seus
esquemes pot conixer i a travs de la llei pot construir un mn).
Aquesta alternativa no noms s tria
sin que sobserva a la prctica: un filsof dogmtic o realista, que
vol explicar la conscincia en termes
dobjecte, acaba sent eudaimonista, ja que es basen en la natura
per explicar-ho: tots els ssers volen
ser realitats tica de la felicitat. Es considera lhome a com a
substncia, com a sser de la natura.
Alhora, en termes poltics, leudamonisme tic tamb correspon a
labsolutisme: qui s eudamonista li
demnia noms al sobir que sigui un pare per als sbdits i que els
faci felios aportant-los benestar.
En canvi, qui s idealista (i pensa el jo com a activitat), el
principi moral es basa en el deure, perqu el
deure s lnic que t a veure amb la dignitat tica del deure.
Conseqentment, una tica del deure
en el terreny juridicopoltic no li demana la felicitat al sobir,
sin que instauri un Estat de dret (com el que
sinstaura a Frana), on no es tractin les persones com a sbdits,
sin que es respectin els seus drets.
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
No hi ha posici terica que no impliqui una posici prctica (i
viceversa): no hi ha teoria sense acci ni
acci sense teoria. Els revolucionaris, encara que no ho spiguen,
en tica serien kantians, i els
conservadors, eudamonistes, aristotlics.
Fichte, a Contribucions per a l'esmena dels judicis del pblic
sobre la revoluci francesa, aposta per
lopci kantiana, la de lEstat de dret, malgrat els resultat de
lpoca del terror. s per aquest motiu que
s acusat de jacob a Alemanya, ja que all jacob significa
nicament partidari de la Revoluci
(sengloba en el mateix sac els jacobins i els girondins) s un
considerat un perill pblic. s per
aquest motiu que ser de gran influncia a Frana al segle XIX en
els sectors ms republicans, ja que es
veur en Fichte el suport teric de la Revoluci francesa.
1794 En traslladar-se Reinhold a Kiel i deixar lliure la ctedra
de Jena, Fichte s cridat per a ocupar-la: la seva
tasca acadmica es desenvolupa amb un enorme xit entre l'alumnat,
que dhuc eclipsa la filosofia del
"vell professor" de Knigsberg.
D'una banda dna conferncies de divulgaci, com les Vorlesungen
ber die Bestimmung des Gelehrten
[Llions sobre el dest del savi] i les Vorlesungen ber Geist und
Buchstabe in der Philosophie [Llions
sobre esperit i lletra en filosofia]. De l'altra inicia
l'exposici tcnica de la seva filosofia, entesa com a
culminaci sistemtica del transcendentalisme kanti: Uber den
Begriff der Wissenschaftslehre oder der
sogennanten ersten Philosophie [Sobre el concepte de Doctrina de
la Cincia o de l'anomenada filosofia
primera], Grundlage der gesamten Wissenschaftslehre [Fonament de
tota la Doctrina de la Cincia].
Durant els segents anys aniran apareixent els desenvolupaments
prctico-jurdics del sistema, aix com
diversos intents de clarificaci de les dificultats inherents al
seu idealisme.
Entre els seus alumnes es trobaran Hlderlin, els Schlegel,
Novalis.
Fichte a Jena reelabora els temes de Kant i construeix un
sistema basat en les seves idees per duna
forma molt ms acurada que la que es desprn a la Crtica. La
filosofia o idealisme transcendental com a
fonamentaci del realisme empric No hi ha coneixement sense temps
i espai, ni sntesi de dades.
Fichte afegeix un terme nou per designar aquesta filosofia:
Wissenschaftslehre Doctrina de la cincia
[com a saber fonamentat], basada en el mtode transcendental.
A Jena exposa sistemticament tota aquesta disciplina, que seria
la culminaci del kantisme anant un
pas ms enll. Primer parteix de textos introductoris al treball
tcnic del filsof (Llions sobre el dest del
savi, Llions sobre esperit i lletra en filosofia, Sobre el
concepte de Doctrina de la cincia), per passar
desprs al Fonament de la Doctrina de la cincia, on es discutir
qu s ser conscincia. Una vegada
aclarit el fonament, passar a justificar des dell les altres
disciplines filosfiques.
1795 Grundriss des Eigentmliches in der Wissenschaftslehre [Esbs
d'all especfic de la Doctrina de la
Cincia].
1796 Grundlage des Naturrechts nach Prinzipien der
Wissenschaftslehre [Fonament del dret natural segons
principis de la Doctrina de la Cincia].
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
1797 Amb la Erste Einleitung in die Wissenschaftslehre [Primera
introducci a la Doctrina de la Cincia] i
Zweite Einleitung in die Wissenschaftslehre, fr Leser, die schon
ein philosophisches System haben
[Segona introducci a la Doctrina de la Cincia per a lectors que
ja tenen un sistema filosfic], Fichte
emprn una nova exposici de la disciplina fonamentadora per tal
de clarificar la primera presentaci de
1794.
1798 Exposici a classe de la Wissenchaftslehre nova methodo
[Doctrina de la Cincia segons un nou
mtode], de la qual sols es publica el primer captol junt amb les
dues introduccions anteriors.
Das System der Sittenlehre nach den Prinzipien der
Wissenschaftslehre [El sistema de la doctrina moral
segons els principis de la Doctrina de la Cincia].
Segona exposici i intent de publicaci de la Fonamentaci de la
Doctrina de la cincia, ja que havia
estat molt polmica. La publicaci daquest text es veu
interrompuda lany segent, i per aquest motiu
noms conservem els apunts dels alumnes durant les classes. De
les tres versions que sen t la de
Krause va tenir gran influncia a Espanya
1799 Els grups conservadors de Saxnia aprofiten la publicaci de
l'assaig Uber den Grund unseres Glaubens
an eine gttliche Weltregierung [Sobre el fonament de la nostra
creena en un govern div del mn] per
acusar a Fichte d'ateisme. Malgrat la seva rplica negant
radicalment l'acusaci, la polmica genera a
Jena alguns avalots populars i el govern, tot aconsellat per
Goethe, decideix de prescindir de l'activitat
docent del filsof. Fichte es refugia a Berln, on llavors
imperava una certa llibertat d'expressi, i es
dedicar durant alguns anys a la docncia en cercles privats.
Kant publica un article a l'Allgemeine Literaturzeitung on, tot
declarant insostenibles les posicions de
Fichte des de la lletra de la KrV, intenta de desvincular-se
pblicament de la seva filosofia.
Fichte parla de termes vinculats amb la religi. Inicia un curs
sobre Du i la immortalitat de lnima de
finals del 98 al 99 i publica un article on avana ja la seva
posici sobre aquests temes: Sobre el
fonament de la nostra creena en un govern div del mn. Aquest
text servir de pretext pels seus
opositors de culpar-lo de jacob i ateu El fan fora Schelling s
el seu substitut.
[Segona poca de Fichte]
En la segona etapa de Fichte no trobarem cap text tcnic
publicat, noms articles de divulgaci, ja que creu que
la paraula fixa i pot portar malentesos. Se centra en el paper
de Napole: LEstat de dret ha de passar a
lautocrcia sempre?
1800 Publica el text de divulgaci Die Bestimmung des Menschen
[El dest de l'home], i l'assaig
politicoeconmic Das geschlossene Handelsstaat [L'estat comercial
tancat], on defensa un sistema
socialista i autrquic.
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
1801 En conferncies privades Fichte inicia una nova forma
d'exposar la seva filosofia, tot insistint, per, que
les noves posicions mantenen la continutat doctrinal amb les
anteriors: Darstellung der
Wissenschaftslehre [Exposici de la Doctrina de la Cincia].
1805 Dicta a Berln les conferncies sobre filosofia de la histria
intitulades Grundzge des gegenwrtingen
Zeitalters [Caracterstiques de l'poca present].
Es cridat per la universitat d'Erlangen, on continua l'exposici
del seu nou pensament:
Wissenschaftslehre de 1804-5 i Uber das Wessen des Gelehrten
[Sobre la natura del savi].
Dicta a Berln unes altres conferncies on exposa la seva
reconsideraci i apropament a la religi: Die
Anweisung zum selingen Leben oder die Religionslehre [El cam
vers la vida santa o doctrina de la
religi].
1807 Desprs de traslladar-se a Knigsberg per causa de la guerra
franco-prussiana, retorna a Berln, on
pronuncia els clebres Rede an die deutsche Nation [Discursos a
la naci alemana].
1810 Es funda la universitat de Berln: Fichte s nomenat
professor de filosofia i el 1811-12 n'ocupa el rectorat,
tot organitzant el primer pla d'estudis de la instituci.
A les classes, segueix explicant la nova Doctrina de la Cincia i
reprn els temes de la seva filosofia
poltica.
1814 Mor d'una epidmia de tifus provocada per la nova guerra
contra Napole.
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
2. CONCEPTE I SISTEMA DE LA WISSENSCHAFTS LEHRE
El perqu de la filosofia de Fichte t a veure amb la polmica de
Jacobi: una cosa s fer filosofia i laltra,
totalment contrria, s la vida. Per a Fichte, filosofem per
respondre certes necessitats que ens planteja
la vida immediata No hi hauria filosofia si no s perqu neix de
la vida i, finalment, torna a ella. Noms
quan retorna a la vida aquesta vida passa a ser plena i
mximament efica perqu ha estat aclarida7.
En efecte, per qu el punt de vista especulatiu i, amb ell tota
la filosofia, si no s per a la vida? Si la humanitat no hagus
tastat aquest fruit prohibit, podria prescindir de tota la
filosofia. Per en ella est arrelat no noms en la llum de la reflexi
sin tamb en la de la immediatesa voler albirar aquella regi per
damunt de lindividu; i el primer que plantej una pregunta sobre
lexistncia de Du trenc els lmits, sacsej la humanitat fins als ms
pregons fonaments, i la colloc en un combat amb ella mateixa que
encara no ha acabat i que noms pot acabar-se per un avan auda vers
el punt suprem des del qual lmbit especulatiu i prctic apareixen
unificats. Comenrem a filosofar per orgull i aix destrurem la
nostra innocncia; albirrem la nostra nues i de llavors en filosofem
per necessitat per a la nostra redempci.
Fichte a Jacobi, 3.8.1795 (GA, III-2, 392-393).
En la mateixa vida es fan preguntes que van ms enll de la
immediatesa i que, conseqentment,
problematitzen la vida. Les tensions de la humanitat noms poden
acabar en qu especulativament haguem
ents que la veritat t a veure amb la vida i que a travs de lacci
de la prctica ens reconciliem amb el mn.
Tot el nivell especulatiu de la filosofia t com a funci acabar
amb les preguntes especulatives,
deixar-les enrere per tornar activament a la vida.
7 Fort parallelisme amb el mite de la caverna platnic.
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
Globalment, el nom de Doctrina de la Cincia (que equival a la
Filosofia transcendental) seria el que
correspondria en termes kantians a les estructures a priori (all
apodctic i necessari). Noms sn totalment
demostratives en evidncia apodctica les segent disciplines:
- Fonament de tota la WL (Estructura de la conscincia en
general)
- WL terica
- WL prctica
- Doctrina del dret
- Filosofia de la religi
Les filosofies aplicades no serien a priori, ja que estan
aplicades als fets, de manera que ja no tenen la
mateixa evidncia que els purs principis.
La primera disciplina de la WL, ja anunciat per Reinhold per
exigncies del mtode transcendental, ha de ser
lestudi de la conscincia (construir lesquema complert de
lesperit finit) A aix se lanomenar
Fonament de la Doctrina de la Cincia o, simplement, Doctrina de
la Cincia a seques. Aclarida lestructura
de la conscincia/subjectivitat, podem deduir des daqu els
principis de les altres disciplines filosfiques:
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
Doctrina de la cincia terica No va ser escrita mai
sistemticament, ja que Fichte afirm que Kant
ja lhavia deixat ben redactada a la Crtica ( = Doctrina dels
principis de lenteniment).
Doctrina de la cincia prctica: Fichte es concentra en aquesta
branca de la WL, en fonamentar els
principis de lacci.
Un cop fonamentat lmbit prctic, hi ha dues disciplines que
connecten aquest amb el teric, el principi de
les quals tamb es pot fonamentar a priori:
Doctrina del dret, que connecta la moralitat i el mn, ja que no
noms parlem de deures interiors de la
conscincia (intencionalitat), sin duna llei que t capacitat
coactiva sobre la conducta externa.
Filosofia de la religi (o com Kant lanomena, Doctrina dels
postulats).
Aclarides aquestes disciplines, tenim tancat el nivell
transcendental, devidncia mxima o apodctica. A partir
dara, es poden constituir les disciplines aplicades o
exposicions populars dels textos tcnics, i retornar a la
vida.
Ara b, cal destacar que hi ha un moment introductori, que s clau
a causa de la dificultat del nivell
transcendental, sobretot el nivell teric Cal preparar lhome real
a la filosofia. Dentrada, lhome real (tamb
anomenat conscincia immediata) sempre est situat en el mn de
lexperincia o de la vida, s a dir, de la
facticitat. La filosofia comena per lexperincia (on hi ha la
realitat inicial) i aquesta, malgrat pugui arribar a
ser molt abstracta, sempre ens vol aclarir la vida.
Quan Fichte parla de la vida immediata com a punt de partida, el
terme experincia t un sentit ms ampli
(per aix s sinnim de vida) que el que tenia Kant. Quan Kant
parla dexperincia, sempre t una
connotaci dexperincia cognoscitiva segons el model de la cincia
fsica; per a Fichte, lexperincia s tot el
que passa, tot el que en som conscients al llarg de la vida.
Engloba tant moments cognoscitius, com
morals o religiosos (i desprs duna polmica lany 1797 amb
Schiller, tamb esttics). Per tant, la
interpretaci kantiana de lexperincia s ja una abstracci que en
el fons depn duna certa perspectiva
filosfica, ja que Kant vol subratllar que el coneixement sha de
regir segons el model de cincia moderna.
Per en la vida real no hi ha una pura experincia cognoscitiva,
sin que lexperincia s tot alhora Cal
donar ra a la totalitat de lexperincia humana, al mn de la
vida.
A la vida hi ha una multiplicitat delements confosos, i s en
relaci a aix on trobem la funci de la filosofia:
aclarir els fonaments de la vida, s a dir, on est la veritat o
falsedat, quins criteris morals hem de seguir
per orientar-nos en el mn, etc. Tanmateix, cal dir que en la
vida ja hi ha una certa reflexi (tot est en la
vida, el filsof forma part della i en el fons no inventa res),
per aquesta est barrejada amb el trfec de la
immediatesa. En la filosofia, la reflexi se separa de la vida
per analitzar-ho tot sistemticament. Per
tant, aquesta filosofia sistemtica no s prpiament vida, i en
aquest sentit Jacobi tenia ra, per cal dir que
no s vida ja que t una mena de neutralitat en observar. La
filosofia si vol aspirar a arribar als principis, cal
separar-se.
Tot el que esdev a la vida constitueix la srie real (els fets
reals); i tot el que apareixer a la filosofia, en
estar separada de la vida, no seran fets reals, sin fets que
estan sotmesos en una mena dartificiositat
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
perqu ens obliguem a separar-nos de nosaltres mateixos i de la
vida; girar-nos sobre nosaltres Srie
ideal: srie didees o conceptes que el filsof constitueix per
aclarir la vida. Aix doncs, la srie real s
lobjecte de la filosofia, mentre que la srie ideal sn els
constructes per entendre la srie real.
La vida s indefinits fets, aix doncs, com analitzar-los? Fichte
ens diu que el que sesdev a la vida es pot
estructurar en dues possibilitats. A la vida la conscincia t
representacions8:
1. Representacions acompanyades pel sentiment de llibertat.
2. Representacions acompanyades pel sentiment de necessitat.
Aquestes dues modalitats travessen tot el que passa a la vida i
marquen unes estructures bsiques per
entendre-la. La conscincia t conscincia de certs continguts que
tal com es relaciona amb ells van
acompanyats dun sentiment de llibertat, mentre que hi ha altres
situacions que el que experimenta la
conscincia ho experimenta com a necessari9. Per tant, la
filosofia ha daclarir com s possible que en la
nostra conscincia ens apareguin situacions vinculades al
sentiment de llibertat o de necessitat, en tant que
aquests es troben a tots els fets de la vida.
Laparell conceptual que el filsof pot utilitzar per explicar
aix, noms pot donar lloc a dues possibilitats; dos
models de filosofia/reflexi/abstracci:
1. Filosofies dogmtiques (Spinoza): Es fixa en les coses Els
termes dexplicaci seran termes que
tenen a veure amb objecte, substncia, cosa o cosa en si.
Filosofia realista (ja que la noci de cosa s
la que articula la forma de pensar) o naturalista (perqu el
model de la cosa lidentifiquem amb la natura).
Per tant, s una filosofia que parteix de la concepci que tot ha
de dependre duna cincia primera que
tracta de lsser, en tant que des de la noci dsser/substncia ho
explica tot.
2. Filosofia transcendental: Es fixa en la conscincia que
experimenta la vida Lexplicaci es basar en
termes relacionats amb el jo i lactivitat (en tant que el jo no
es pot definir com a substncia perqu si no
estarem en una filosofia dogmtica). Filosofia idealista, ja que
posem com a principi explicatiu la
conscincia, lactivitat del subjecte.
Fichte diu que hi ha molt pocs idealistes; en podem trobar
indicis a Plat i a Sant Agust, tot i que s a
Descartes on comena a guanyar importncia (ja que per a ell tot
es basa en lanlisi del jo), i sobretot a
Kant. Tota la resta de filsofs sn dogmtics Mals filsofs. Malgrat
tot, ambds sistemes poden tenir
consistncia interna, ja que si els dos raonen b (no cometen
fallcies) podran treure conseqncies
correctes des de les seves premisses. Mai des de les raons
internes dun es podr refutar laltra en tenir
aquesta consistncia interna.
8 Aqu ja est parlant el filsof, no lhome real.
9 Per exemple, podem dibuixar un triangle (llibertat, perqu
triem la figura), per si triem dibuixar-lo, necessriament hem
dintersecar tres rectes (necessitat). Exemple 2: Podem mirar una
rosa des del punt de vista que vulguem (llibertat), per
necessriament no podrem impedir que sens aparegui el color vermell
de la flor (necessitat).
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
Aix doncs, per qu un tria un i no laltre sistema? Hi ha homes
que se senten ms cmodes en un sistema
dogmtic, perqu busquen seguretat, felicitat i benestar a la
vida10; daltres que a la seva vida prima lacci,
lactivitat, el sentit de deure, i la voluntat de construir un mn
millor (Filosofia transcendental). Hi ha dos
tipus dhome: Els que aposten per la felicitat i els que aposten
per la llibertat Dos carcters
filosfics11
.
El tipus de filosofia que sescull depn, per tant, del tipus
dhome que hom s, ja que un sistema filosfic no s un atuell mort que
pugui deixar o agafar al nostre albir, sin que est animat per lnima
de lhome que el posseeix. Un carcter reforat, feble per natura o
afeblit per lesperit servil, el luxe refinat i la vanitat no
selevar mai a lidealisme. [...] Per ser filsof (si lidealisme rests
com a nica filosofia vertadera) se nha dhaver nascut, haver-ne
estat educat i educar-se a un mateix, per no pot fer-sen per cap
tcnica humana. Per aix, aquesta cincia promet pocs proslits entre
els homes ja fets: la seva esperana est posada ms aviat en el mn de
la joventut, la fora innata de la qual encara no ha sucumbit a
latordiment de lpoca.
Introducci a la WL, 5.
Com es veu, linici de la filosofia s un criteri subjectiu,
relacionat amb la llibertat. El primer pas per
comenar a fer filosofia no s neutre.
Tanmateix, hi ha algun criteri objectiu que dons ms validesa a
un o a laltre? Fichte se nadona que en
molts autors realistes hi ha un problema intern que els fan poc
consistents ( selimina el sistema dogmtic):
alguns dogmtics (postkantians) afirmen que sn els nics en poder
donar ra que en el mn hi ha coses en
si i no mers fenmens. Fichte els respon dient que la cosa en si
no est a la vida, ja que no apareix a
lexperincia No hem de donar ra sobre la cosa en si perqu no sens
apareix i, per tant, no s important.
La cosa en si s un terme filosfic que pertany a la srie ideal i
no a la real Els dogmtics donen com un
fet un constructe o concepte nostre. A la vida ning entra en
contacte amb coses en si.
Tanmateix, per altra banda, tamb hi pot haver posicions
idealistes que cometin ambigitats entre la srie
ideal i la srie real. Per exemple, quan Kant diu a lEsttica que
lafecci que la ment rep en la sensibilitat la
produeix lobjecte extern, aqu posa un element dogmtic sense
adonar-sen. Si s conseqent pel principi
idealista, tot ho ha de desplegar a partir de lactivitat de la
conscincia i en aquest moment dna per suposat
que hi ha objectes externs Suposa que existeixen objectes i ho
justifica a partir daqu (una mica realista).
Exemple Kant 2: Kant obt les formes de jutjar de la lgica a
lAnaltica Reducte de realisme lgic: Dna
com un fet vlid a la lgica, quan aquesta hauria destar
fonamentada per la conscincia.
Aix doncs, el que intentar fer Fichte s desprendre lidealisme de
les inconseqncies kantianes Des del
principi ltim (conscincia) ha danar explicant-se tot, tant els
sentiments de llibertat com els de fonamentaci.
La millor manera per triar un sistema o laltre s veure si cada
un aconsegueix explicar all que travessa tota
la vida o no. si no lexplica, encara que lgicament sigui
consistent, no compleix la seva funci principal i
nica. Segons Fichte, els sistemes dogmtics no ho
aconsegueixen:
10
La filosofia dogmtica est relacionada amb un sistema eudamonista
perqu tracta lhome com un mer sser viu: t una finalitat (felicitat)
i es comprn com un objecte ms de la natura subjecte a la causalitat
que ha darribar a la felicitat. 11
Relaci prctica-terica.
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
1. Com que parteixen de la noci de substncia, la qual exigeix la
noci de causa, i la causa la de
determinisme, mai aconsegueixen explicar el primer tipus de
representacions. Sn fatalistes, s a
dir, neguen la llibertat.
2. Com que no poden explicar la llibertat, neguen que hi hagi
prpiament representaci conscient
Neguen la mateixa conscincia, la redueixen a illusi, perqu en
realitat lnic que hi ha sn
successions de causa-efecte i no hi ha cap activitat que es
pugui reconixer a si mateixa. Spinoza: cap
mode s actiu Res no pensa, perqu no hi ha subjecte de pensament,
noms accions i reaccions entre
modes, sense auto activitat. El dogmatisme negaria la
conscincia.
Lidealista ha dexplicar la vessant de la llibertat, per alhora
ha dintentar resoldre el problema que sorgeix
quan posem com a principi lactivitat: Com des de la prpia
activitat lliure es pot generar necessitat? La
dificultat rauria en el segon tipus de representacions. Si es
ven aquesta dificultat, lidealista podr explicar la
vida.
L'sser racional no t res llevat de l'experincia, aquesta s la
que cont tot el material del seu pensament. El filsof es troba
necessriament sota les mateixes condicions: sembla inconcebible,
doncs, com pugui elevar-se per damunt de l'experincia []. En
l'experincia estan indissolublement enllaats la cosa, determinada
independentment de la nostra llibertat i a la que ha de dirigir-se
el nostre coneixement, i la intelligncia que ha de conixer. El
filsof pot abstreure una qualsevulla de les dues, i aleshores ha
fet abstracci de l'experincia i s'ha elevat per damunt d'ella. Com
a fonament explicatiu de l'experincia li resta, si prescindeix de
la primera, una intelligncia en si (s a dir, abstreta de la seva
relaci amb l'experincia) i, si prescindeix de la darrera, li resta
una cosa en si (s a dir, abstreta d'all que es presenta en
l'experincia). El primer procediment es diu idealisme, el segon
dogmatisme. [].
Cap d'aquests dos sistemes pot refutar directament el contrari,
ja que llur disputa tracta sobre el primer principi inderivable;
cadascun d'ells sols pot refutar el principi de l'altre si se li
concedeix el seu; cadascun ho nega tot al contrari, i no tenen cap
punt en com des del qual es puguin entendre mtuament i unificar-se.
Quan semblen estar d'acord sobre les paraules d'una proposici, s
que cadasc les est prenent en un sentit diferent.
I Introducci DC, 3, 5.
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
3. ACCS AL PRINCIPI DE LA FONAMENTACI
Les estructures o esquemes que apareixen al Fonament de la
Doctrina de la Cincia es basaran en explicar
els fets de la conscincia. Parteix dun supsit: la veritat del
sistema filosfic est al final. No li demanem
a la filosofia la veritat a la primera proposici, dir Hegel,
perqu al final s on tenim totes les estructures
desplegades i podrem veure si els fets de conscincia sn
explicats o no. Veritat quan la srie ideal es va
apropant a la srie real.
El fonament t uns principis dels que parteix, i a partir
daquests principis va derivant totes les estructures
(teoremes) de la conscincia. Quins sn els principis? s obvi, que
en el punt de partida no hi haur quelcom
objectiu/substancial. Fichte formular tres principis/elements,
el primer dels qual ser el ms important:
1. Primer principi absolutament incondicionat.
Hem de trobar el principi absolutament primer i simplement
incondicionat de tot el saber hum. Si s principi absolutament
primer, no es pot demostrar ni determinar.
Ha dexpressar aquella acci originria [Tathandlung12
] que no es presenta ni pot presentar-se entre les
determinacions empriques de la nostra conscincia, sin que ms aviat
rau com a fonament de tota conscincia i la fa possible. En
lexposici daquesta acci originria s menys de tmer hom no pensi all
que ha de ser pensat daix ja se nocupa la natura del nostre
esperit-, que no pas que hom pensi all que no ha de ser pensat. Aix
fa necessria una reflexi sobre all que dentrada es podia considerar
al respecte, i una abstracci de tot all que efectivament no li
pertany.
Mitjanant aquesta reflexi abstractiva no pot esdevenir un fet de
conscincia all que no ho s, per pot reconixer-se que hom ha de
pensar necessriament aquella acci originria com a fonament de
tota
conscincia. []. La reflexi s lliure i no depn de quin punt de
partida pregui. Escollirem aquell que s el cam ms curt per al
nostre objectiu.
Fonament de tota la Doctrina de la Cincia, 1.
El primer principi, si lacceptem, estem en lidealisme i no en el
dogmatisme. No es demostrable ni
determinable, ja que no depn de res ms T evidncia prpia, de
manera que sel podria considerar com
un axioma. Per ajudar al lector, Fichte idear un procs per tal
que aquest el vegi i comprengui, per aquest
procs s per mostrar-lo i no demostrar-lo. A la segona exposici
de la Fonamentaci, decideix canviar la
terminologia per les polmiques derivades del principi, de manera
que llavors lanomenar postulat (tot i que
seguir tenint el mateix estatut).
Tot el que la conscincia emprica pugui dir o fer, el que
correspon a ella, ha de tenir com a base el primer
principi. No es presenta com una determinaci emprica Estem en la
srie ideal. Com que estem en un
sistema idealista, el principi hauria dexpressar aquella acci
originria que est a la base de tots els fets
de conscincia emprica. I com que la conscincia s activitat, la
base tamb estar relacionada amb
lacci. Si no posssim un element daquest tipus, serem dogmtics:
som o sser o acci com a primer
principi.
12
Tathandlung s un terme arcaic de lalemany que originriament
significava situacions en qu es dna un cop de taula (talles la
situaci i lengegues a la merda). Etimolgicament handlung vol dir
acci i tat, fer Acci de la qual depenen els fets que vnen desprs;
acci que instaura un ordre.
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
Aix doncs, Fichte ens diu que totes les accions concretes han de
dependre dun principi que t a veure amb
lacci (i per aquest motiu sanomena originria). Si aquest
principi no lentenem b, generar illusions
Cal acotar-lo b. Ha de ser previ al pensar, a la conscincia Aqu
es diferencia amb Descartes, que
determina que el primer principi s el jo penso quan pensar s de
fet un fet de conscincia.
Malgrat que qualsevol fet de conscincia, aplicant el mtode
concret, ens mostraria (que no demostrar!) el
primer principi, Fichte posa com a exemple un que per a ell s el
que ens hi porta ms rpidament: Duna
srie de fets extreu que tots acordem que A=A. Cal recordar
que:
1. La discussi no est en la validesa del principi.
2. El principi de la filosofia transcendental no es pot agafar
de la lgica, perqu llavors la FT la
pressuposaria. Quan arribem al primer principi, de pas mostrarem
que A=A depn dell i no al revs.
els principis lgics surten de la filosofia transcendental.
Si entenem A=A estem dient que qualsevol contingut s sempre
igual a si mateix (per aix ho podem
anunciar de forma formal/general). Per poder dir que A=A hem de
posar A, i li hem de donar un
significat. Per poder posar el principi didentitat sha de poder
pensar en significats (A), s a dir, per
poder posar un principi lgic ha de se possible poder posar o
pensar significats Hi ha dhaver una
acci de significar. Si no hi hagus acte de significaci no hi
hauria significat i llavors ja ni ens plantejarem
ni la qesti si s idntic a si mateix o no. Perqu hi hagi
significats hi ha dhaver acci de significar-los13.
Sense lacci de significar no podem posar significats
autosubsistents Lacci s prioritria, quelcom que
no depn de cap determinaci ni contingut i sense la qual no
podrien aparixer els fets de conscincia.
Aix doncs, podrem resumir el primer principi com jo actuo, jo sc
acci, jo em poso a mi mateix, i en tant
que s primer principi no depn de res ms Jo absolut. Cal dir que
aquest no s tota la conscincia
fctica/real, sin all sense el qual no hi ha conscincia.
Daquesta manera, el text es desenvolupar partint del principi,
passat per les activitats ms pures fins a
arribar a les determinades.
[la intelligncia, el jo] s all primer i suprem, no precedint-li
res del qual pogus deduir-se-li una passivitat. Per la mateixa ra,
no li correspon prpiament cap sser, cap consistncia []. La
intelligncia s, per a l'idealisme, un actuar [Tun] i res ms; ni tan
sols se la pot anomenar quelcom actiu [Ttiges, si posem lexpressi
de quelcom ja ho substantivem].
I Introducci a la DC, 7.
Si noms hi hagus pura activitat (primer principi) no podria ser
explicada la conscincia finita, ja que el que li
s propi s que a la vida la seva activitat es diversifica en
moltes formes (percebre, imaginar, dubtar, etc.)
Si noms hi hagus el primer principi establirem un idealisme
absolut.
Cal, doncs, un segon principi per entendre la conscincia finita.
Un principi que pressuposa el primer per
que dna alguna cosa nova. Condicionat (no s absolut). Fichte hi
accedeix de la mateixa forma que el
13
En canvi, el que no s idealista diria que pot haver-hi
significat sense lacci, ja que pensa en termes objectius. s a dir,
objectivaria/cosificaria/hipostesiaria el significat i li donaria
subsidncia prpia.
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
primer: parteix dun fet que lajuda a veurel (no demostrar) Tots
concordem que AA. Mentre que a
A=A safirma o es posa la identitat entre significants, en laltre
es vol mostrar que un significat mai s igual a
la seva anttesi Sintrodueix la negaci. Perqu pugui existir
aquest principi hi ha dhaver un acte que el
signifiqui Acte de negaci. I perqu hi hagi acte de negaci cal
que tamb hi hagi activitat Jo.
Negar tamb s quelcom que surt duna acci. Ara b, s
qualitativament diferent afirmar que negar:
lacte de negar pressuposa un contingut previ que s el que neguem
s oposici, contraposici, al
contingut prviament posar. Segon principi com a negaci
(contraposici o oposici) dactivitat El seu
element s el No-jo. Si el primer principi posem lactivitat pura,
en el segon traiem a la llum la negaci
dactivitat. Aix tamb s necessari per expressar la conscincia
finita: Per adonar-me duna cosa diferent de
mi, vol dir que jo me nhe adonat de quelcom que com que no sc jo
en certa forma soposa a mi, per que
per adonar-me daquesta oposici, he de tenir un principi doposici
en mi, en la meva conscincia, si no no
podria percebre la diferncia.
[Els principis sn principis epistmics que ens permeten entendre
qu s la conscincia, encara no tenen
carcter ontolgicament reals.]
Tanmateix, falta que I i II siguin compatibles s necessari un
tercer principi que sigui el que permeti
pensar alhora I i II. Sense ell, si noms estem en I, noms pensem
o intum activitat; i el revs amb II, en el
que veiem resistncia a activitat, per cap dels dos sols explica
la conscincia finita. I sol seria un Jo div; i II
sol noms seria el mn.
Aquest tercer principi ser tamb certa acci que est relacionada
amb la conscincia, per una acci que
far compatibles lactivitat i la seva negaci Lacci de limitar. El
lmit implica que hi ha una certa activitat
per que no s infinita, sin que acaba en un punt, on apareix
quelcom que shi oposa i la cessar. El Jo i
No-jo es colimiten i poden fer-ho: hi ha un moment dactivitat i
doposici a ella, i aix s precisament pensar
el lmit. Tercer principi com a sntesi dels dos anteriors, cosa
que ens permet comenar a pensar la
conscincia real. Ara b, tot el que podem dir sobre la conscincia
es fa sota la primacia del primer: El que
mai podr donar-se a la conscincia s un lmit que elimini tota
lactivitat, perqu si aix fos (eliminaci
moment I) no hi hauria fet de conscincia, noms objecte/mn
(principi II).
Tot el text del Fonament de la DC es basa en desplegar el tercer
principi, en intentar mostrar que I i II poden
coexistir limitant-se. Fichte mostra les formes de coliminaci,
que equivaldrien als esquemes de Kant (en el
fons, cada esquema o estructura de la conscincia s una forma de
limitar el moment de lactivitat
[enteniment] i el de la no-activitat [intucions]).
Les formes daquesta colimitaci s lestructura de la conscincia
finita, i en sn dues:
1. El Jo determina el No-jo (teorema 2 i segents)
2. El No-jo determina el Jo (teorema 1)
Si el Jo i el No-jo es colimiten vol dir que a part daquestes
dues formes es codeterminant les unes a les
altres (1 colimita a 2), perqu si no aquesta colimitaci no seria
perfecta. Val a dir que Fichte ja avana que
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
les estructures que saniran desplegant sota la primacia del
No-jo, sn estructures que ens expliquen la
dimensi cognoscitiva mbit de la teoria. T a veure amb els fets
de conscincia on hi ha quelcom que
sens imposa per necessitat. Per molt que hi hagi un acte de
percepci, hi ha quelcom en lacte que simposa
a la nostra percepci (acci limitada per un objecte). En canvi,
la segona frmula, on prima el moment del Jo,
s la dimensi prctica de la conscincia. Alhora, cal recordar que
noms podrem entendre la conscincia si
tenim en ment que aquestes dues dimensions estan en
reciprocitat, no sn independents luna de laltra.
Fonament de tota la Doctrina de la Cincia (1794). Principi I,
absolutament incondicionat ( 1).
El jo posa originriament i simplement el seu propi sser. [Pol
subjectiu de la conscincia: Tathandlung, jo pur, jo absolut].
Principi II, condiciona pel contingut ( 2).
Al jo soposa un no-jo (en el jo). [Pol objectiu de la
conscincia: no-jo, contra-posici].
Principi III, condiciona per la forma ( 3) [Postulat per a una
tasca]. El jo i el no-jo es co-limiten (en el jo).
[Unitat en lescissi o limitaci: modes dacci o lleis de la
conscincia].
Teorema I (vessant teric de la conscincia: 4).
El jo es posa a si mateix com a limitat pel no-jo. [Esquemes de
substancialitat, causalitat, reciprocitat].
RECIPROCITAT
Teorema II-VIII (vessant prctic de la conscincia: 5-11).
El jo posa el no-jo com a limitat pel jo. [Llibertat, voluntat,
deure].
La conscincia s la unitat dels dos elements contraposats en les
formes dinterrelaci entre ells s un
moviment entre el Jo i el No-jo No la podem pensar-la en termes
substncia perqu noms pensarem en
el jo, complet i tancat. A ms, en el fons la substncia s una de
les estructures que est sota la dimensi
cognoscitiva. La conscincia no s substncia, sin una xarxa
dinterrelaci entre activitat i no-activitat.
Per ms que el No-jo determini el Jo, mai no pot eliminar
lactivitat perqu esborraria la primacia del I principi.
Tot acte hi ha present el jo, per tant en el mateix moment de la
percepci hi ha un mnim dactivitat
(no s del tot passiva). Lerro de Kant va ser que quan va
escriure lEsttica transcendental no tenia present
que estvem pensant del que s actiu. Ell afirma que el que ens
dna la sensibilitat s lafecci, pura
recepci o passivitat. Tanmateix, Fichte ha mostrat que s que s
veritat que el No-jo pot determinar el Jo,
per pe rms que aix ens determini no nelimina totalment
lactivitat perqu si no no serem conscients que
ens determina. Per tant, percebre ho haurem dentendre com tenir
sentiments Gefhl; sentiment t un
sentit ms actiu. Alhora, quan rebem les dades externes, Fichte
utilitza el verb Leiden, patir, ja que t una
connotaci que no elimina del tot lactivitat.
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
4. EL MTODE DE LA WISSENSCHAFTS LEHRE
Mentre anem construint el text apareixen estructures on es
relaciona acci i lmit Es constitueix de forma
tal que cal tenir present el que diu el principi III. Els termes
fctics als quals corresponen aquestes estructures
no apareixen en el propi text, sin que el lector nha de fer les
connexions. En el seu vocabulari, aix, no
apareixen les facultats citades, perqu una facultat ja s una
expressi del llenguatge fctic duna estructura.
Per exemple: El contingut de resistncia a una activitat no
anulla mai lactivitat Aix correspondria al fet de
tenir afeccions, i ho podem relacionar i reconixer perqu tenim
experincia del mn.
Cal dir que el text:
1. No s una deducci formal, no s pura lgica perqu aquesta es
basa en veure la combinaci de
signes. Aqu estem fent accions i visualitzant els lmits de
lacci. El text mostra com pot haver-hi
acci i no acci alhora.
2. Per tant hem dentendre deducci duna altra forma, com a
derivaci/generaci/construcci.
Pensant el lmit de lactivitat anem generant o derivant les
formes de limitaci.
Fem una cosa semblant a la que passa amb la geometria, noms que
aquesta ho fa en termes despai,
mentre que nosaltres ho fem basant-nos en la prpia activitat. En
geometria, fer una acci s alhora tenir una
intuci de lacci. Per exemple, fe la intersecci de tres rectes s
el mateix que tenir la intuci del triangle.
Acci = intuci de lobjecte, perqu lacci necessriament el
construeix. s per aquest motiu que a la
Doctrina de la Cincia, el lector t al davant lletres, per les
lletres noms li indiquen les accions que ha de
fer, perqu noms si emprn lacci podr tenir la intuci del que sest
construint (de la construcci de la
conscincia finita). s per aquest motiu que Fichte diu que el
text prpiament no es troba en la lletra
escrita, sin en les accions que ens obliga a fer la lletra: si
fem les accions anirem encadenant nosaltres
mateixos les construccions i veurem com surten.
Hi ha un verb clau en el sistema de Fichte: Setzen (en llat
ponere) posar. s un verb actiu que admet
multiplicitat de prefixes (oposar, proposar, contraposar, etc.).
Ell va jugant amb els prefixos perqu cada
forma indica un tipus dacci.
Per tant, tot el text s deductiu (en el sentit fichte), perqu
parteix de lactivitat i la no activitat i en va
derivant totes les formes de limitaci, generant aix lestructura
de la conscincia. Al final, arribarem a
la correlaci de totes les frmules La filosofia transcendental
mostra que la conscincia s vida, no
substncia ni cos ni objecte, sin dinamisme dinterrelaci. No hi
ha res fixe, tot s moviment des de dos pols.
Sintticament, podem dir que la conscincia s la codeterminaci de
totes les formes de determinaci del jo
pel no-jo i del no-jo pel jo. Es desestimen les categories
kantianes per explicar la conscincia, ja que
aquestes noms serveixen per lmbit cognoscitiu (no-jo primacia),
desestimant el prctic.
Amb tot el que sha dit, podem entendre per qu Fichte recupera el
terme dintuci intellectual per amb
un sentit diferent al que rebutja Kant (el tradicional). Quan
Kant diu que no hi ha intuci intellectual es
refereix al fet que no podem tenir una visi dssers
suprasensibles ms enll dels sentits. Fichte hi est
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
dacord, per per a ell t una significaci distinta: Visi de
lintellecte de les prpies acci de lesperit, de
la conscincia. No hi ha intuci dssers suprasensibles, sin de les
prpies accions de la ment (pura
acci).
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
5. ESTRUCTURA GENERAL DE LA CONSCINCIA
La conscincia pot tenir totes les determinacions El nucli
original de la conscincia s pura
determinabilitat (s dir, s activitat i lmit alhora: pot tenir
molts lmits, determinacions, per no s
indeterminaci). Aquest primer estat de pura determinabilitat
noms pot consistir en un
fluctuar/oscillar/surar; la conscincia s un moviment que encara
no s res (A,B o C) per ho pot ser tot.
Estat de conscincia dctil.
A B C
s propi que en aquest fluctuar hi hagi lmits (A/B/C) perqu si no
no hi hauria cap representaci. La
determinabilitat passa a determinaci. Lestat doscillaci, quan
apareix la determinaci, rep com un cop,
un sotrac: Si apareix un lmit, loscillaci s sacsejada amb una
resistncia i sinterromp. Aix, en lloc dun
fluctuar t lloc, sobre el fluctuar, un Anstoss, xoc. Aquesta
fixaci sobtada apareix com a patir/sentiment:
patir s el xoc que interromp el fluctuar i que s viscut
precisament com a interrupci de lactivitat. Per
exemple: sentim A,B o C, per en aquest estat el sentir A, B o C
encara no diferenciem el pol jo/no-jo per s
la condici perqu apareguin. Hi ha una mena de conscincia del
patir, per en aquest patir hi ha quelcom
que ens fa patir (color, per exemple), per les dues coses, el
sentir-me jo i el sentir, estan indestriablement
encara units. Ja est implcit el jo i el no-jo, per encara no est
separat.
Tot aquest primer nivell que hem descrit ara en la vida
quotidiana no apareix, s el seu substrat, ja que a la
vida quotidiana ens trobem sempre en afeccions Moment
inconscient. Per la base de totes les
estructures posteriors s que la determinabilitat es determina i
aquesta determinaci la veiem com el patir, en
el que ens sentim i sentim sense diferenciar-ho. En termes de
facultats, aquest primer nivell equival a la
imaginaci. Essncia del jo. Els constructes superiors sn resultat
dun procs dautodiferenciaci de la
imaginaci. La imaginaci ho s tot per no s res; ho pot ser tot s
dctil. Tal i com es va determinant
apareixen diferncies, facultats diferents i continguts diferents
per tot t un origen com. s productora
(ja ho avana Kant) i ho fa a partir dunes regles (els esquemes
kantians).
El pas de lestat de pura oscillaci a laparici del patir seria el
pas de la imaginaci a la sensibilitat.
Sensibilitat com a fixaci de la imaginaci. s, aix doncs, una
facultat derivada que depn de la
imaginaci.
Com que lactivitat no cessa, podem afegir-ne una altra: una
activitat que saplica a una determinaci.
Activitat de reflexi (en tant que s sobre quelcom que ja est)
Apareixen estats de conscincia
estrictament conscients, de manera que ens anem apropant a la
realitat. Si ens fixem en la determinaci ens
adonem que si A no s B ni C s perqu el sentiment que patim aqu t
un cert contingut distint al de B i C, s
a dir, el contingut del patir pot ser distingible. Malgrat aix,
tots sn sentits per nosaltres. Quan reflexionem
sobre el patir, aquesta reflexi va portant a la llum la
diferncia entre els pols Jo i No-jo: hi ha els continguts
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
de lafecci (que pot variar) per nosaltres els patim igual Per ms
que hi hagi continguts diferents, hi ha
un altre pol que roman i els sent.
Pol subjectiu. Acci que se nadona de la resistncia.
Pol dels continguts de lafecci. Resistncia.
Parlar de nucli o de pols contraposats s unificar duna banda tot
all relacionat amb un cant, i tot all
relacionat amb laltre Comencem a emprar la noci de substncia.
Alhora, veiem que quan lactivitat ms
resistncia troba, ms realitat posa en el contingut; quan major s
lactivitat, menys realitat posa en el
contingut. Veiem una relaci causal i recproca (noci de
causalitat i reciprocitat). Com que ja comencen
a sorgir els esquemes podem fixar-ho lingsticament: Jo me nadono
de A, en la mesura que aquest A
sem contraposa. Aix doncs, aqu podem veure com va apareixent la
noci dobjectivitat, per A encara
apareix com a contraposat a mi per en mi: Jo no sc la sensaci de
gris, per aquesta sensaci s meva,
est en mi. Contraposici/objectivitat immanent.
Encara ara podem fer una altra activitat sobre la de reflexi: en
ella, apliquem lesquema de causalitat en A,
que ens apareix com a contraposada Com que ha sens resisteix, i
quan mes sens resisteix menys
activitat trobem en nosaltres, A ha destar produt per quelcom
diferent de mi. Per tant, ara podrem dir que
Jo me nadono que tinc la representaci de lobjecte A. No noms
parlem de continguts afectius, sin
que anem un pas ms enll i parlem dobjectes externs Objectivitat
immanent a objectivitat externa.
Reconeixem que hi ha objectes perqu hem reflexionat des del
nostre patir, i s aix el que Kant no sab
veure alhora de redactar lEsttica: ja pressuposa que lafecci s
produda pels objectes, quan en lordre
estrictament transcendental no podem assegurar la seva
existncia. Tot mn objectiu s construt pel patir de
la imaginaci.
Aquestes dues activitats reflexives, en termes de facultats,
equivalen a lenteniment, que es caracteritza per
operar amb objectes i conceptes dobjectes i categories
objectives. Lenteniment es basa en projectar fora el
constructe que depn de lestructura prvia de la conscincia que en
el seu fons depn del patir. La nostra
vida real sempre est situada en el mn dels objectes a travs de
la reflexi, per aquesta s reflexi de
quelcom previ Lestrat de la imaginaci que es fixa s el substrat
previ sobre el que opera la reflexi
Quan la reflexi opera sobre aquest substrat previ, aix previ li
apareix donat: no vol dir que vingui de fora,
sin que sha dentendre com una fixaci que sha produt en la
imaginaci. Idealisme pur.
A ms, com que el procs s reglat seguint la noci de causa,
substncia i reciprocitat, lobjecte que
construm tampoc s arbitrari, sin necessari. Per en el fons s
constructe: no hi ha mn sense
imaginaci. Es veu com en Fichte es consuma un canvi radical
respecte els autors del disset, per als quals la
imaginaci s una facultat sospitosa i dubtosa que no aporta
coneixement apodctic.
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
Podem fer una nova reflexi, aquesta vegada dirigida no tant al
pol de la projecci de lobjecte, sin al Jo.
Cal fixar-lo i determinar-lo en conceptes per poder-lo
reflexionar. Per aquest pol s la resta dactivitat pura
que mai desapareix i que s renovable ad infinitum. Determinar
lindeterminable? Lnica forma per
intentar fer-ho s crear conceptes que intenten expressar
lindeterminable Conceptes
absoluts/incondicionats/infinits: Deure, b suprem, Du, jo
transcendental, etc. En termes de facultat
trobem la ra, com a intent de determinar lindeterminable a
partir de conceptes absoluts.
Finalment, en una nova reflexi veiem que els conceptes de ra sn
contraposats als conceptes dobjectes
(aquests poden ser fixats i definits mentre que els altres
sempre apunten a linfinit). Justament perqu hi ha
aquesta contraposici, ara la reflexi diu que el conjunt
dentitats de ra sn un mn ideal enfront de tots
els conceptes dobjectes que constitueixen un mn real Noci
dobjectivitat ja mxima: mn real
contraposat a un mn ideal. Per reconeixem un mn real perqu tenim
conceptes de lideal; si no hi hagus
aquesta contraposici no hi hauria sentit del mn real.
Reciprocitat entre ambds mons. Per perqu hi ha
la contraposici ideal-real i tot s recproc, la forma de relligar
els continguts del mn real s un temps que t
futur: si no hi hagus ideal no hi hauria futur, en tant que
lideal s el que encara no s. s per aquesta ra
que situem lobjecte en passat-present-futur. Una conscincia que
no tingus ideal no tindria temps i, per tant,
tampoc tindria real en el temps. No hi ha teric cognoscitiu
sense moment prctic i vicevesa: lideal
per realitzar-se ha de passar pel real, per el real s all que
encara no s lideal.
El segent text posa de manifest lestructura de reciprocitat
entre enteniment i mn sense la qual no hi hauria
el mn de les idees. Si no hi ha cap facultat prctica del jo, cap
intelligncia s possible:
Si no hi ha cap facultat prctica en el jo, cap intelligncia s
possible: si lactivitat del jo va fins el punt del sotrac (Anstoss)
i no depassa tot sotrac possible, llavors no hi ha en el jo ni per
al jo res que provoqui el sotrac, ho hi ha cap no-jo, tal com ja
sha exposat diversos cops. A linrevs, si el jo no s intelligncia,
no hi ha cap conscincia de la seva facultat prctica ni en general
cap autoconscincia, ja que noms per la direcci alternativa sorgida
del sotrac s possible la diferenciaci de diverses direccions, tal
com sha mostrat... I aix sha aprehs i exhaurit lessncia total de
les natures racionals finites.
Fichte, Fonament de tota la Doctrina de la Cincia (GA, I/2,
410).
En el segon text, Fichte ve a dir el mateix per no es fixa tant
en les facultat, sin en mostrar qu s en el
fons el mn per a una conscincia. Es veu el canvi de perspectiva
que la prpia doctrina de la cincia ens
dna com a alternativa a la dogmtica:
El mn sensible donat sarrela aix en la visibilitat, en la
representabilitat del mn superior, de les creacions de la llibertat
(si no hi ha extensi no hi hauria objecte): amb totes les seves
lleis aquest mn sensible noms existeix a tal efecte, s el material
disponible, lesfera en qu es projecta la llibertat (s el material
sensible perqu la llibertat actui); tampoc no s posat en si, sin en
virtut de lexposici imaginativa de si mateix (sense imaginaci no hi
hauria objecte). Lnic veritable s all que la llibertat projecta amb
ell.
Fichte, Doctrina de lestat (GA, II/16, 27).
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
Lestatut del sensible s ser el material en qu lideal es
realitza. Aix, perqu lideal es realitzi hi ha dhaver
reciprocitat entre ambds cantons. Entendre el mn com el lloc on
es realitza lideal s diferent dentendre el
mn des de la perspectiva de la dogmtica, que es basaria en un mn
basat en una srie de causes i efectes
totalment determinades on no hi ha llibertat.
Del que sha explicat fins ara, sen deriven vries
conseqncies:
ESTRUCTURA GENERAL DE LA CONSCINCIA: CONCLUSIONS
FONAMENTALS.
Coneixement i acci es coimpliquen:
La llibertat (activitat, voluntat, ideal) s principi de
realitat
Sense decisi (finalitats) no sendega el mecanisme cognoscitiu La
decisi esdev sols efectiva objectivant-se en el mn
Lactivitat de la conscincia (vers linfinit) sols es realitza en
el finit (tendncia):
Tendncia, impulsos, sentiments, creences de la conscincia
real
Impuls cognoscitiu: vers la veritat (creena en el mn
extern).
Impuls moral: vers el b suprem (creena en la llibertat).
Impuls religis: vers el div (creena dun ordre moral-div del
mn).
Impuls esttic: vers la bellesa (sentiment dharmonia).
La conscincia sols es reconeix plenament a si mateixa amb la
presncia de laltre:
no hi ha jo sense altre jo, sense requeriment [Aufforderung] per
a lexercici de la llibertat
dimensi necessriament corporal-orgnica de la conscincia real:
rostre i mirada lexigncies de reconeixement [Anerkennung]: dret i
contracte originari, propietat-treball, estat racional.
Les finalitats morals individuals (tica) coimpliquen lassoliment
de finalitats intersubjectives (dret poltic i econmic):
Fi final (Endzweck) moral i jurdic de la humanitat: esdevenir
Du, unitat i plenitud de tot el gnere hum.
La seva destinaci (Bestimmung): apropament ad infinitum a tal
fi.
Exigncia dun ordre moral del mn com a darrer supsit de la
conscincia.
Hi ha coneixement perqu hi ha acci per alhora la prpia acci noms
s real perqu dalguna manera
sencarna a la realitat. Teoria i prctica es coimpliquen Noms aix
podem dir que la llibertat s principi
de realitat, s a dir, podem parlar dun mn real i objectiu perqu
som lliures. Un sser que no fos lliure no
tindria mn; com tampoc un que no fos actiu no podria distingir
entre lideal i el real, de manera que el mn no
li apareixeria com a real. En tota conscincia finita hi ha un mn
real perqu hi ha una activitat a sota de la
prpia conscincia.
Fichte ho illustra de la segent manera: Els Alps. Per a un pags
apareixeran com un obstacle i no els veur
com quelcom esttic perqu no li aniran b per al seu ramat
dovelles, mentre que per a una persona que
hagi llegit el Werther de Goethe es quedar impressionat. Aqu es
fa pals com les accions i les decisions
difereixen, i aix tamb la manera de veure el mn (lobjecte
apareix duna altra forma). Lobjectivitat depn
constantment de certes decisions de la subjectivitat, que fan
que la cosa aparegui duna forma concreta. Per
aix no vol dir que el nostre coneixement del mn sigui arbitrari,
ja que si ens determinem a conixer-lo
haurem daplicar mecanismes o un mtode que ens donin seguretat i
necessitat. Per si un objecte de
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
coneixement el tractem tamb com un objecte esttic, aix ja depn
dun acte de llibertat La llibertat
dalguna forma condiciona la realitat.
La reciprocitat tamb ens mostra que sense decisi no sengegaria
el mecanisme de coneixement. La
decisi, en el cant ideal, noms s eficient si s capa dalguna
forma dobjectivar-se, si s capa de
transformar el mn dels objectes. Pures decisions o purs ideals
que no admetin encarnar-se en les
determinacions sn totalment ineficaos14
.
La conscincia s essencialment aquesta connexi, entre ideal i
real, coneixement i decisi, enteniment/ra
terica i voluntat/ra prctica. Aquesta reciprocitat en realitat
remet a una altra forma dexpressar-ho:
lactivitat de la conscincia s la interacci entre infinit i finit
s finitud infinita, i infinitud finita15. Tot el
nostre coneixement s conixer el que apareix com a determinaci,
mentre que lactivitat s infinita. Si no hi
ha determinaci no es trencaria lactivitat imaginativa i no hi
hauria cap acte de conscincia, per alhora totes
les determinacions, per ms que apareguin, no exhaureixen
lactivitat La conscincia s en el fons finita i
infinita alhora.
Per com es manifesta en la conscincia real aquesta reciprocitat
finit-infinit? Com entendre la seva
essncia? Quin concepte els sintetitza? Tendncia: El finit
tendeix o sapropa a linfinit, per mai podr
arribar a ser-ho (perqu precisament s tendncia), ni tampoc s
prpiament finit perqu s un moviment
vers quelcom. No podem entendre la conscincia en termes de
substncia, forma aristotlica o termes
objectius, perqu la conscincia s essencialment la polaritat en
interacci infinit-finit Som tendncia.
Apuntem a una infinitud per mai laconseguim.
Alhora, tota activitat sha de determinar, per tant la tendncia
tamb es determina en modalitats Ibid,
Impuls: modalitat de la tendncia. s a dir, malgrat que al
conscincia sigui tendncia a linfinit, es concreta
en limpuls. Lhome s impuls. Com que cada impuls s una
determinaci de la tendncia, tot impuls va
associat a un sentiment i, per tant, el sistema dels impulsos
explica els sentiments16
ms originaris de
la conscincia i que tota conscincia sent.
Aqu tenia ra Jacobi s veritat que tota conscincia real pot tenir
un mn i existir en ell i viure, perqu t
uns sentiments originaris que lorienten i limpulsen. Per Jacobi
no va fonamentar els sentiments i impulsos,
cosa que s que fa Fichte en haver ents lestructura de la
conscincia. Els impulsos sn resultats daquestes
estructures transcendentals en cada conscincia fctica.
Per saber els tipus dimpulsos hem datendre a lestructura de la
conscincia:
Impuls cognoscitiu o vers la veritat: Impuls que est en funci de
la determinaci i de conixer les
determinacions. La conscincia, en ser racional, s tendncia a
voler conixer la veritat. s important
remarcar que limpuls noms dna la direcci a lacci per coneixem a
partir dactes concrets (s a
dir, limpuls no ens dna el coneixement en si).
14
Hegel dir que si la llibertat no s capa dentrar amb mediaci amb
el real s buida. 15
Sobserva la sntesi o conciliaci de posicions aparentment
contradictries. 16
Tota activitat que es determina pateix un sentiment. El
sentiment s la percepci del lmit de lacci.
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
Impuls moral o vers el b suprem: Dna el sentiment de respecte
cap a la llei i el deure. s la
forma en qu la conscincia activa experimenta la seva dimensi
moral.
Impuls esttic: vers la bellesa o harmonia. La conscincia t dues
vessants en reciprocitat, per tant
hi ha un impuls a lequilibri i a lharmonia entre les seves
contraposicions. Lactitud esttica no vol
conixer ni actuar, tendeix a labsoluta harmonia.
Impuls religis: vers el div. Sentir o creure que hi ha un ordre
moral/sentit del mn. Impuls o
sentiment a pertnyer a un mn que t sentit moral.
Aquest sistema dimpulsos explica les dimensions de la conscincia
finita i determina les orientacions
daquesta, tot i que la forma com es despleguen ja s una qesti
fctica, s obra de les decisions de la
conscincia.
Un cop hem ents lestructura general podem entendre lmbit de la
Doctrina de la Cincia, que es basa en
analitzar, els principis del coneixement (qu regeix limpuls
teric) o els de lacci (impuls vers el deure) o les
dues disciplines que els connecten (religi i dret). El tema
esttic s sempre un tema que li ha resultat
problemtic a Fichte ra per la qual no lincorpora fins desprs de
polmiques.
6. DRET I MORALITAT
Com sha dit, no hi ha Jo sense laltre-jo Entre ells es
requereixen i solliciten. Aquesta relaci entre
diferents jo es dna a travs del cos, el qual permet la
manifestaci de totes les accions, de la prpia
voluntat dels jo. Aix permetr construir els principis de
fonamentaci de la filosofia prctica, que es
distingeixen entre el dret i ltica.
Fichte distingeix dos tipus de drets necessaris:
1. Dret a la perdurabilitat de lactivitat. Tota conscincia t
dret a actuar perqu si no no seria
conscincia: Dret a la inviolabilitat del cos i de la llar
Principis o dretes inalienables de lindividu. El
dret a la llar sexplica perqu e nostre cos necessita una srie
delements sense els quals no pot viure,
elements que no sempre els pot portar a sobre Necessita dun lloc
on dipositar-los per a la
supervivncia del cos: llar.
2. Dret a lalimentaci, formaci i temps lliure/oci La conscincia
ha dinteraccionar i apropiar-se de
lentorn Dret al treball. Necessriament tota conscincia t dret a
un treball que li permeti una vida
digne. Per tant, un treball amb una jornada extenuant i poc
remunerat seria un treball que nega la
conscincia perqu no permet els altres nivells del seu
desplegament.
Tota conscincia exigeix que la resta de conscincies reconeguin
els seus drets, perqu sense ells no
hi hauria un altre jo. La nostra acci en el mn (treball) i el
nostre cos sempre estan en interacci amb altres
conscincies en el mn. Aix, el reconeixement exigeix lleis i
normes recproques, s a dir, lleis
comunes. Fonament de la llei prctica [que Kant no havia dedut]:
Tota llei ha de ser universal, perqu
la conscincia exigeix el reconeixement recproc dels drets, de
manera que no hi ha jo sense altre jo. Si alg
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
ho nega, es contradiu a si mateix com a subjecte perqu nega el
reconeixement, nega laltre, i el jo no es pot
constituir sense ell17
. Noms la llei universal permet el reconeixement dels jo.
Lsser racional finit no pot atribuir-se a si mateix una
activitat causal lliure en el mn sensible sense atribuir-la tamb a
altres i, per tant, sense admetre altres ssers racionals finits
fora dell.
[...]. El carcter duna tal activitat causal s que lactivitat del
subjecte sigui absolutament lliure i sautodetermini. Ambdues coses
han danar plegades: han de mantenir-se ambdues sense perdre-sen
cap. Com pot ser possible? Ambdues van plegades si pensem un ser
determinat el subjecte a la autodeterminaci, una exhortaci
[Aufforderung] per a decidir-se a una activitat causal [...]. El
concepte aix establert s el duna activitat causal recproca en el
sentit ms elevat [...]. La causa de lexhortaci, posada fora del
subjecte, ha de suposar almenys la possibilitat de que aquest pugui
comprendre-la i concebre-la, ja que altrament lexhortaci no tindria
cap fi. Tal finalitat est aix condicionada per lenteniment i per la
llibertat de lsser a la que es dirigeix. Daqu que aquesta causa
hagi de tenir necessriament el concepte de ra i de llibertat. Per
tant, ella mateixa ha de ser capa de conceptes, una intelligncia i,
en la mesura en qu sha demostrat que aix no s possible sense
llibertat, ha de ser tamb lliure: per tant, un sser racional.
Fichte, Dret Natural, 3.
Podem distingir dos aspectes de les lleis prctiques:
Deure
Resultat del convenciment que te cadasc per dur a terme la llei
universal. Alg quan reflexiona se
nadona que t uns deures cap als altres per lexigncia
duniversalitat.
Dret
Resultat que es dna quan ens fixem en ladequaci externa de la
conducta. Hem dentendre aqu el dret
en un sentit jurdic (no originari, com lanterior) i que est a la
base de les estructures sociopoltiques. Com
que noms afecten a la conducta externa, tota llei per ser real i
eficient, ha de tenir capacitat coactiva Tota
llei pblica s coactiva: Ha de poder obligar o impedir accions
contrries a ella18
. No hi ha instituci poltica
que no sigui coactiva, ara b, la seva legitimitat provindr en el
fet que les seves lleis coactives estiguin sota
el criteri duniversalitat. Aix, per exemple, lAntic Rgim no
seria un rgim legtim, ja que no hi ha unitat
jurisdiccional, i noms es reconeixen com a jo els nobles entre
ells.
Aix doncs, necessriament hi ha dhaver Estat (=potncia coactiva),
perqu la llei pblica exigeix
reconeixement. Clar est, que si arribssim a un estadi on tots
els homes fossin tan morals que per deure
complssim les lleis comunes, aleshores no faria falta aquesta
potncia per no hi estem i probablement no hi
estarem mai, en aquest estadi.
La vida en lestat no es troba entre els fins absoluts de lhome
[...], sin que s solament, sota certes condicions, un mitj pr a la
fundaci duna societat perfecta. Per aix, lestat, com totes les
institucions humanes que sn merament mitjans, es dirigeix al seu
mateix anihilament: el fi de tot govern s fer superflu el govern.
Ara encara no som en aquest punt del temps [...], per s segur que
en el curs (esbossat a priori) del gnere hum es troba un punt en qu
totes les relacions estatals esdevindran suprflues.
17
Per exemple, Fichte diu que mentre hi hagi un sol esclau a la
terra ell no ser lliure. 18
Si alg les infringeix cal castigar-lo perqu violar la llei s
negar part del reconeixement dels altres jo, per dels seus drets Ha
de ser coaccionat perqu ataca els nostres drets en tant que
nosaltres complim la llei.
-
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay
Segon de Filosofia
Fichte, Destinaci del savi, III (GA, II/3, 37).
Aquest coacci s limitada perqu est en funci dels drets: per
exemple, en lEstat de dret no shi practicaria
la tortura perqu vio