-
I.E.S. SANT VICENT
(Sant Vicent del Raspeig)
PROGRAMACI DEL DEPARTAMENT DIDCTIC DE
CINCIES NATURALS
CURS 2.012-2013
Professorat: Amparo Caldern Plaza Juana Fernndez Lerma Vernica
Garcia Guijarro Elena Rodrguez Jurado Jos Luis Solanas Ferrndiz
-
NDEX 1.- ASPECTES GENERALS
............................................................................3
1.1 PROFESSORS COMPONENTS DEL DEPARTAMENT I DOCNCIA IMPARTIDA
...4
1.2 MATERIALS I RECURSOS DIDCTICS
...............................................5
1.3 REUNIONS DE
DEPARTAMENT........................................................5
1.4 ACTIVITATS DE RECUPERACI DE LALUMNAT AMB AVALUACIONS
SUSPESES I ASSIGNATURES PENDENTS
................................................6
1.5 OBJECTIUS GENERALS DE LREA RELACIONATS AMB ELS OBJECTIUS DE
LES ETAPES (ESO I BATXILLERAT)
.......................................................7
2. PROGRAMACI DE LES CINCIES NATURALS EN 1r DE ESO
........................ 16
3. PROGRAMACI DE LA BIOLOGIA & GEOLOGIA EN 3r DE ESO
....................... 41
4. PROGRAMACI DEL LABORATORI DE BIOLOGIA & GEOLOGIA EN 3r de
ESO...... 62
5. PROGRAMACI DE LA BIOLOGIA & GEOLOGIA EN 4t DE ESO (grups
amb PIP) .... 68
6. PROGRAMACI DE LA BIOLOGIA & GEOLOGIA EN 4t DE ESO (grup
amb PEV) ....108
7. PROGRAMACI DE LASSIGNATURA DE CINCIES PER AL MN CONTEMPORANI
EN EL 1r CURS DE
BATXILLERAT........................................................121
8. PROGRAMACI DE LASSIGNATURA DE BIOLOGIA & GEOLOGIA EN EL
1r CURS DE
BATXILLERAT........................................................148
9. PROGRAMACI DE LASSIGNATURA DE BIOLOGIA EN EL 2n CURS DE
BATXILLERAT (Professora: Elena Rodrguez, grup amb PIP)
...........................172
10. PROGRAMACI DE LASSIGNATURA DE BIOLOGIA EN EL 2n CURS DE
BATXILLERAT (Professor: Jos Luis Solanas Ferrndiz, grup amb PEV)
..............182
11. PROGRAMACI DE LASSIGNATURA DE BIOLOGIA HUMANA EN EL 2n CURS
DE
BATXILLERAT............................................................221
12. PROGRAMACI DE LASSIGNATURA DE CINCIES DE LA TERRA I
MEDIAMBIENTALS DEL 2n CURS DE BATXILLERAT (grups amb PEV i PIP)
.........221
13. ACTIVITATS COMPLEMENTRIES I EXTRAESCOLARS
PROPOSADES...............225
14. LLENGUA VEHICULAR DENSENYAMENT
................................................226
15. LLIBRES SUGGERITS PER AL PLA DE FOMENT DE LA LECTURA PEL
DEPARTAMENT DE CINCIES NATURALS
.................................................................229
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci del Departament de Cincies Naturals. 3
1.- ASPECTES GENERALS: JUSTIFICACI I CONTEXTUALITZACI. Ledat de
lalumnat al que va dirigit lensenyament de les Cincies Naturals en
lEnsenyament Secundari
correspon a una etapa del desenvolupament del mateix en qu sol
qestionar tot all que lenvolta i alhora estar interessat en el
coneixement de si mateix i del seu voltant ms immediat.
En aquesta direcci, cal plantejar les assignatures per a que
siguen tils formativament i per a que els ajude a estructurar la
comprensi.
La metodologia cientfica, que propicia una actitud oberta,
positiva, analtica, crtica i sempre en evoluci sens mostra
aleshores com un factor a desenvolupar en el procs
densenyament/aprenentatge de lalumnat.
Per, tamb, en ser les nostres un conjunt dassignatures ntimament
lligades a unes altres, tant de carcter atemporal (Fsica, Qumica,
Matemtiques) com diacrnic (Geografia, Histria), intentarem establir
relacions amb cadascuna daquestes mitjanant la realitzaci de
treballs interdisciplinars.
Daltra banda, all que pretenem amb aquesta programaci s la
integraci de tot lalumnat, mitjanant les relacions comunicatives de
laula, les quals ens han de permetre la potenciaci del treball
individual i collectiu, la cooperaci grupal, la presa
d'iniciatives, les actituds de solidaritat, el dileg, l'esperit
crtic, etc. El procs de socialitzaci s inseparable del
d'individualitzaci. Aix, doncs, caldr propiciar que l'alumnat siga
cada vegada ms autnom, creatiu i crtic.
La metodologia que seguirem ser de tipus investigatiu, en
concret intentarem desenrotllar el model d'investigaci en l'aula,
en el que tant per al professor com per als alumnes, la investigaci
es l'encarregada de modular l'activitat de l'aula. Per tant,
aquesta programaci no es pot concebre com una cosa esttica i
inamovible, per assumir aquestes caracterstiques sin s'estableix
algun procediment per tal de promoure'n el desenvolupament, la
revisi i la seua actualitzaci permanent. Cal garantir que aquesta
programaci puga sser modificada i ajustada en funci de la informaci
obtinguda al llarg del curs.
El desenvolupament d'una concepci cientfica del mn, de les
cincies, ha estat un dels motors de canvi de la humanitat ms
importants en els tres ltims segles. Existeix un acord unnime en el
fet que aquesta importncia no sols s'ha cenyit als aspectes
econmics, tcnics, etc., sin que ha abastat la prpia forma de pensar
l'sser hum sobre la seua existncia i sobre la societat.
El ciutad del segle XXI es trobar en una societat totalment
impregnada del desenvolupament cientficotcnic, i tamb, amb uns
problemes derivats d'aquest mateix desenvolupament. Les escoles han
d'ajudar al fet que els ciutadans del prxim segle comprenguen el mn
en que vivim, i preparar-los per a la vida adulta i el treball.
Aix, doncs, l'objectiu d'aprenentatge de lrea de Cincies de la
Natura (F/Q i B/G) est constitut per aspectes claus de la Fsica,
Qumica, Biologia i Geologia, que sn bsics per a que lalumnat tinga
una concepci del mn fsic cada vegada ms racional i ms coherent. Aix
mateix, tracta tamb la manera en qu sorgeixen els coneixements
cientfics i d'impacte de les Cincies en la vida quotidiana, tot
fent pals la influncia del context econmic, social i poltic en que
es desenvolupen - com qualsevol altra activitat humana - i abordant
problemes de relleu de les relacions entre la cincia, la tcnica i
la societat.
Les Cincies de la Natura en l'Ensenyament Obligatori han de
permetre que els alumnes desenvolupen la seua comprensi d'alguns
dels conceptes claus d'aquestes cincies i puguen usar-los en
situacions noves. Com a fruit de l'ensenyament els alumnes han
d'avanar en el desenvolupament d'idees i teories amb major poder
explicatiu, s a dir que engloben aspectes que inicialment apareixen
sense connexi, donant aix lloc a estructures cada vegada ms
complexes i coherents sobre el mn fsic. Tot aix haur d'afectar tamb
la racionalitzaci del mn tecnolgic en que es troba inserit
l'alumne; la comprensi de les concepcions cientfiques en les quals
es basen algunes tecnologies permetr percebre, per analogia, que
totes elles es basen en idees i teories desenvolupades per la
cincia en resposta a problemes plantejats.
La construcci de les Cincies de la Natura ha estat, i s, un
procs continu en el qual individus i grups d'individus desenvolupen
concepcions sobre els aspectes fsics del mn (que evolucionen i
canvien amb el temps), tot establint, aix, progressivament i
mitjanant el plantejament de problemes i la generaci i comprovaci
d'idees i teories, coneixements ms fiables i coherents. Es tracta,
potser, de l'rea en que millor es pot apreciar el que va a
comportar la introducci de la metodologia hipottico-deductiva i
matemtico-experimental com a forma de treball per a construir
coneixements.
Lalumnat tindr ocasi de desenvolupar els procediments cientfics
d'investigaci i copsar la seua naturalesa temptativa, imaginativa
i, al mateix temps, rigorosa. Quan el professorat palesa el carcter
de creacions imaginatives de les teories cientfiques (les quals
poden canviar i evolucionar amb el temps), aix com la naturalesa
collectiva i social del treball cientfic (a l'igual que la seua
potencialitat i les seues limitacions), est contribuint a millorar
les actituds de lalumnat envers la cincia.
Aix mateix, lalumnat ha de descobrir la influncia del
desenvolupament de les Cincies en les seues vides. La relaci amb
l'ambient de les Cincies constitueix un element inseparable de la
prpia naturalesa d'aquestes cincies: la totalitat de les idees i
teories que es desenvoluparan en aquests cursos afecten problemes
de l'entorn immediat de l'alumne. Per aix un aprenentatge
significatiu de les concepcions cientfiques suposa que aquestes
passen a formar part de la "manera de pensar" de lalumnat, no tan
sols dins del context escolar, sin fora d'ell.
L'ensenyament de les Cincies de la Natura ha de promoure que tot
lalumnat distinguisca les seues responsabilitats com a membres de
la societat, donant-los oportunitats per a que exploren alguns dels
problemes
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci del Departament de Cincies Naturals. 4
amb que senfronta la societat actual, analitzant els pros i els
contres de les distintes solucions, avaluant els aspectes econmics,
socials, poltics, etc., que es troben implicats en la soluci dels
esmentats problemes i valorant que l'aspecte cientfic s un factor
ms dels que s'han de tenir en compte en la presa de decisions.
1.1.- PROFESSORS COMPONENTS DEL DEPARTAMENT, NIVELLS I ASSIGNATURES
IMPARTIDES.
El Departament Didctic de Cincies Naturals est constitut pels
membres que figuren a continuaci amb constncia dels nivells o
cursos i de les assignatures on imparteixen la docncia:
PROFESSORAT SITUACI ADMINISTRATIVA
NIVELLS I ASSIGNATURES
Amparo Caldern Plaza Professora titular amb destinaci
definitiva.
1r ESO. Cincies Naturals 3r ESO. Laboratori de Biologia &
Geologia 4t ESO. Biologia & Geologia 2n Batxillerat. Biologia
Humana. 2n Batxillerat. Cincies de la Terra i Mediambientals
Alumnat amb assignatures pendents
Juana Fernndez Lerma Professora titular amb destinaci
definitiva.
3r ESO. Biologia & Geologia 4t ESO. Treball Monogrfic 1r
PCPI 2n PCPI
Vernica Garcia Guijarro Professora titular desplaada 1r ESO.
Cincies Naturals 3r ESO. Biologia & Geologia 1r Batxillerat.
Cincies per Mn Contemporani Tutoria 1r Batxillerat
Elena Rodrguez Jurado Professora titular amb destinaci
definitiva.
1r ESO. Cincies Naturals 4t. ESO Biologia & Geologia 1r
Batxillerat. Biologia & Geologia 2n Batxillerat. Biologia
Jos Luis Solanas Ferrndiz Catedrtic amb destinaci definitva. Cap
de Departament.
1r ESO. Cincies Naturals 4t ESO. Biologia & Geologia 1r
Batxillerat. Biologia & Geologia 2n Batxillerat. Biologia
El nombre dhores curriculars (de docncia) assignades al
Departament s de 101, distribudes en la ESO, PCPI i
en el Batxillerat, comprenent desdoblaments dels grups de 1r de
ESO, atenci a alumnes amb assignatures pendents, les hores
dedicades a la prefectura de Departament, i les tutories.
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci del Departament de Cincies Naturals. 5
1.2 MATERIALS I RECURSOS DIDCTICS LLIBRES DE TEXT DEL
DEPARTAMENT DE CINCIES NATURALS PER AL CURS 2012-2013.
En les assignatures de Cincies Naturals de 1r de ESO, i en
lassignatura de Biologia & Geologia de 3r de ESO utilitzarem
com a llibres de text:
Melndez, I. & al. Cincies de la Naturalesa 1r de ESO (2007).
Editorial Voramar-Santillana. (Edicions en castell i en
valenci).
Melndez, I. & al. (2008). Biologia & Geologia de 3r de
ESO. Editorial Voramar-Santillana. (Edicions en castell i en
valenci).
En lassignatura de Biologia & Geologia de 4t de ESO,
utilitzarem com a llibres de text:
Climent i Giner, D. (1999). En qu mundo vives? Biologa y Geologa
de 4 de ESO. Editorial Aguaclara. Alacant (no hi ha edici en
valenci). Grup amb PEV:
Balibrea, S., A. lvarez, A. Sez, M. Reyes & J. M. Vlchez
(2008). Biologa & Geologa de 4 ESO. Editorial Anaya. Grups amb
PIP:
En 1r de Batxillerat, utilitzarem com a llibres de text:
Assignatura de Biologia & Geologia
Plaza, C. & al. (2008). Biologa & Geologa de 1r de
Batxillerat. Editorial Anaya. (Edicions en valenci i en
castell)
Assignatura de Cincies per al Mn Contemporani.
Pedrinaci & al. (2008). Cincies per al Mn Contemporani.
Editorial SM (Edicions en castell i valenci).
En 2n de Batxillerat, utilitzarem el segent material en les
diferents assignatures:
Assignatura de Biologia Humana
Com a text de referncia podrem utilitzar la publicaci de
Biologia Humana de leditorial Tilde No obstant aix, hom treballar
amb diferents textos i temes elaborats pel professorat. (La docncia
simparteix indistintament en castell o en valenci)
Assignatura de Biologia
Plaza, C, J. Hernndez, J. Martnez, P. Castro, J. J.
Martnez-Aedo, F. J. Medina (2009). Biologa Bachillerato 2.
Editorial Anaya. (Grup amb docncia en castell, PIP. No hi ha edici
en valenci).
Alcam, J. & J. J. Bastero, B. Fernndez, J. Ma. Gmez, Ma. J.
Mndez & J. Slcker. (2009). Biologia 2. Editorial SM. (Grup amb
docncia en valenci, PEV.)
Assignatura de Cincies de la Terra i Mediambientals.
Calvo, D., Ma. T. Molina & J. Salvacha (2009). Cincies de la
Terrra i Mediamabientals. Editorial McGraw Hill. (Edicions en
castell i valenci). Tamb seran utilitzats llibres daltres
editorials i materials prepararts pel professorat.
En el nivell i cursos de PCPI seran utilitzats materials
preparats pel professorat.
ALTRES RECURSOS Aquest Departament disposa de dos equips
porttils complets (ordinador porttil, can de projecci,
altaveus,
etc.) de projecci. Aquests equips poden ser traslladat a les
aules amb la finalitat destendre la utilitzaci de les TIC (connexi
a internet inalmbrica, exposici de treballs digitalitzats,
explicacions, projeccions, etc.).
Tamb disposem de dos retroprojectors i equips informtics per a
la confecci de materials didctics (escnner, impressora, ordinador
de taula, etc.).
Finalment, disposem de la biblioteca de Departament, amb els
texts del Centre ms utilitzats pel professorat.
1.3 REUNIONS DE DEPARTAMENT Aquest Departament t fixada una
reuni ordinria cada mes, a una hora compatible amb tot lhorari
del
professorat. No obstant aix, les reunions venen celebrant-se en
els intervals corresponents al temps de descans de lalumnat i en
dies consecutius o alterns, segons convinga. Tamb es celebrar reuni
extraordinria sempre que
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci del Departament de Cincies Naturals. 6
algun dels membres del Departament ho demane. Daltra banda,
establirem de manera obligada una reuni sempre desprs de les
reunions de la Comissi de Coordinaci Pedaggica. De totes elles
salar lacta corresponent amb els acords i observacions pertinents.
Aquestes actes figuraran al llibre dactes del Departament.
1.4 ACTIVITATS DE RECUPERACI DE LALUMNAT AMB AVALUACIONS
SUSPESES I ASSIGNATURES PENDENTS.
La recuperaci de les avaluacions suspeses es far segons les
directrius de cada programaci dassignatura. No obstant aix, de
vegades es dna el cas que els conceptes i procediments treballats
durant una avaluaci samplien o continuen treballant-se durant la
segent avaluaci. En aquest cas, el professorat podria optar per
donar per recuperada lavaluaci anterior si lalumnat aprova la
segent. En altres casos, generalment, lalumnat shaur de sotmetre a
un examen de recuperaci i, opcionalment, a presentar treballs o
exercicis, demanats pel professorat. Si lalumnat arriba a la fi de
curs amb alguna avaluaci suspesa, desprs de no haver pogut
recuperar-la, es sotmetr a la prova de suficincia, la qual, a
criteri del professorat, versar sobre una part o tota de
lassignatura. En tot cas, els procediments de recuperaci, seran
exposats a lalumnat per tot el professorat del Departament, a
comenament de curs, dacord amb el que consta en les diferents
programacions.
Pel que fa a lalumnat amb assignatures pendents de cursos
anteriors, seguirem les segents pautes per a la
seua avaluaci o recuperaci: Lalumnat que est en 2n de ESO i t
les Cincies Naturals de 1r de ESO suspeses ser avaluat de
la forma que estime oportuna el professorat que imparteix la
assignatura en 2n de ESO. No obstant aix, aquest departament fixa,
com a directriu general, que lalumnat que aprove les dues primeres
avaluacions o lassignatura de 2n de ESOa la fi de curs, tindr
lassignatura de 1r de ESO aprovada. En cas que l'alumnat arribe a
setembre amb les dues assignatures suspeses, la nota de l'examen de
2n de ESO de setembre i els treballs estivals fets (quadern de
lassignatura) determinar la superaci de les dues assignatures o b
noms la de 1r curs.
Amb lalumnat de 3r de ESO, passa un altre tant, per la
responsabilitat de donar per superada o aprovada lassignatura de 2n
de ESO (Cincies Naturals) hauria dsser compartida pel professorat
dels departaments de Cincies Naturals i de Fsica & Qumica,
sempre i quan la docncia de cursos anteriors haja estat compartida.
Per tant, la responsabilitat davaluar aquest alumnat implica
intercanviar informaci al llarg del curs i prendre una decisi
conjunta entre el professorat dels Departaments de Fsica &
Qumica i de Biologia & Geologia.
Finalment, lalumnat de 4t de ESO amb lassignatura de Biologia
& Geologia de 3r de ESO pendent, tindr un recull dactivitats o
preexmens a la seua disposici per tal qu vagen fent-los durant el
curs. Abans que acabe el curs, a la fi de maig aproximadament,
aquest alumnat realitzar un examen global de recuperaci de
lassignatura de 3r de ESO. Cas de no aprovar aquesta assignatura en
maig-juny, en la convocatria de setembre es sotmetr a un examen
similar al de maig. Aix, junt amb lacci tutoritzada del professorat
encarregat de lalumnat amb assignatures pendents en aquest curs,
dna satisfactriament soluci al seguiment daquest alumnat.
Pel que fa a les assignatures de Batxillerat, durant el curs hi
ha professorat encarregat del seguiment de lalumnat amb
assignatures suspeses o pendents (Biologia & Geologia i Cincies
per al Mn Contemporani de 1r de Batxillerat). Lacci tutoritzada
daquest professorat i un examen global en el mes de maig o en el
mes de setembre si s el cas, permeten donar soluci a la recuperaci
daquest alumnat.
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci del Departament de Cincies Naturals. 7
1.6.- OBJETIVOS GENERALES DEL REA EN RELACIN CON LOS OBJETIVOS
DE LAS ETAPAS (ESO Y BACHILLERATO). Sobre el rea de Ciencias
Naturales en la Educacin Secundaria Obligatoria.
El rea de Ciencias Naturales en la ESO colabora en la consecucin
de los objetivos de la etapa a travs, evidentemente, de los
objetivos, contenidos, metodologa y formas de evaluacin que le son
propias y en las cuales se encuentran implicados los tres mbitos
del conocimiento.
Dado que los tres ltimos elementos curriculares quedan recogidos
en el primero, los objetivos, una forma adecuada de sistematizar la
reflexin sobre el aporte del rea de Ciencias Naturales a la ESO,
consiste en ver de que manera unos objetivos, los de rea, y otros,
los de etapa, se imbrincan y refuerzan, cosa que, esquemticamente,
podemos observar en la tabla que presentamos ms adelante.
Los 9 objetivos del rea y los 12 de la etapa pueden ser
agrupados, a efectos de facilitar la reflexin sobre la contribucin
mtua, en 3 grandes bloques relativos a:
1. Anlisis y uso de la informacin y de los cdigos y lenguas
(objetivo 1 del rea, que afecta a los a, b, k de la etapa y a todos
los dems del rea).
2. Aplicacin de la informacin y de los conocimientos, para
comprender, disfrutar y valorar tanto el medio como a s mismo y
para resolver problemas que se derivan de la interaccin (objetivos
2, 3, 6, 7, 8 de rea, que afectan a los b, c, d, e , f, g, i, j de
etapa).
3. Aspectos de formacin y participacin social (objetivos 4, 5,
7, 9 de rea, que afectan a los b, c, d, e, f, g, h, i, j, k de la
etapa).
Estos bloques nos servirn como eje conductor para desarrollar
este apartado y, en concreto, los aspectos que, desde el rea,
favorecen que el alumnado pueda conocer y apreciar el patrimonio
natural y cultural y reconocerlo como propio, entendiendo la
diversidad lingstica y cultural como un derecho de los pueblos y de
los individuos a su identidad.
1. Anlisis y uso de la informacin y de los cdigos y lenguas
(objetivo 1 del rea, que afecta a los a, b, k de
la etapa y a todos los dems del rea). Uno de los papeles
fundamentales del trabajo cientfico consiste en la recogida,
seleccin y sntesis de la
informacin disponible, trabajo indisociable de la formulacin del
problema, de la elaboracin de hiptesis, del diseo experimental, de
la contrastacin de los resultados y hasta de la presentacin de stos
(desde el doble punto de vista del aporte de la informacin
complementaria y de la transmisin de forma organizada e
inteligible).
En este sentido, cada vez se utiliza ms en la clase de Ciencias
el comentario de fuentes de informacin diversas (documentos,
libros, revistas, recortes de prensa, material audiovisual y
informtico, etc.) para su anlisis, crtica, discusin en grupo,
elaboracin de resmenes, sntesis, conclusiones, etc.
Se trata, no hace falta insistir, de una estrategia metodolgica
muy potente y adecuada a los tiempos que vivimos, caracterizados
tanto por la abundancia y calidad de la informacin como tambin por
la profusin de aquello que en trminos cibernticos se denomina
ruido, y frente al cual se ha de estar en disposicin de filtrar los
elementos de informacin, tanto los de mbito cientfico como los de
otros campos del saber, lo que nos trae indefectiblemente al
anlisis del papel que desarrollan lenguas y cdigos.
Dentro del campo de incidencia de las Ciencias de la Naturaleza
no slo se puede favorecer el uso instrumental preciso de las
lenguas y cdigos de mltiples formas (p. ej., al trabajar sobre
textos sencillos de carcter cientfico en diferentes lenguas), sino
que, por el contraio, la mejora en la competencia lingstica del
alumnado repercute invariablemente en la propia eficacia de la
enseanza/aprendizaje de la ciencias al incrementar sustancialmente
las capacidades de comprensin y expresin, tanto oral como
escrita.
De hecho, hay diversas investigaciones al respecto: White &
Welford (1988) consideran que la habilidad lingstica del alumnado
tiene una influencia decisiva en la comprensin de la Ciencia y
demuestran que hay una relacin directa entre las habilidades en el
rea de lengua y los niveles de comprensin de la ciencias y en el
rigor en la comunicacin de las ideas.
Adems, la metodologa que se propugna incide, sobre todo en el
ltimo ciclo de la etapa, en la realizacin de diferentes tipos de
actividades en los que el uso del lenguaje se aborda desde mltiples
tipologas, ms all de la mera lectura o elaboracin de informes de
diversos tipos (descriptivos, explicativos-argumentativos,
sintticos, analticos, etc.), intercanvio de conocimientos, exmenes,
adaptaciones de artculos1, etc., todo ello con la exigencia de
rigor y precisin que ha de caracterizar el lenguaje cientfico y que
ha de ser introducido como actitud ya desde los primeros aos de la
enseanza obligatoria y exigido en cierta medida a partir de la
ESO.
Adems, el alumnado ha de ser capaz de escuchar las explicaciones
dadas por el profesorado y por sus compaeros y a partir de ellas,
poder dar explicaciones utilizando su propio vocabulario.
1 Por ejemplo: adaptar un tema a trminos divulgativos, extraer
las ideas claves, hacer resmenes, etc. Y al revs: de un artculo
popularizador de un tema cientfico que ya dominan (sacado, por
ejemplo, de un peridico), pedirles que lo reelaboren en trminos
divulgativos ms elevados.
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci del Departament de Cincies Naturals. 8
Por otra parte, la produccin de mensajes que utilizan cdigos
cientficos y tcnicos puede ser abordada desde la relevancia que
para las Ciencias de la Naturaleza tienen los lenguajes propios de
las Ciencias, sobretodo el de las Matemticas, de las que muy a
menudo toman su aparato conceptual, operativo y simblico2 para la
formalizacin de teoras cientficas y la generalizacin de campos de
aplicacin inicialmente restringidos.
En el mismo sentido, el simbolismo qumico, es un cdigo que
traspasa la propia disciplina para adentrarse en la Biologa y la
Geologa y que puede ser utilizado, con las debidas reservas en
funcin de la edad del alumnado y de su capacidad de abstraccin y
formalizacin, como herramienta muy vlida para el cumplimiento de
este objetivo.
La sinergia que comentbamos anteriormente al preconizar el uso
compensado de las dos lenguas oficiales de nuestra comunidad,
presenta con respecto a este objetivo un valor aadido, ya que, al
facilitar la extraccin de rasgos comunes (las etimologas) se
facilita la aproximacin a un campo semntico especfico de la
Biologa, el de la terminologa propia y el de la nomenclatura
binomial linneana3.
2 Algoritmos, sistemas de notaciones (algebraicas, p. ej.),
geometra, trigonometra, representaciones grficas, etc., tienen
enorme importancia en Fsica, Qumica y, cada vez ms, en Biologa
(Ecologa p. ej.) y Geologa. 3 Aunque no sea objeto especfico de
estudio en esta etapa, si que puede actuar, usada en dosis y casos
adecuados (p. ej.: cuando acta como descriptiva con palabras de
fcil reconocimento) como elemento motivador y al tiempo reforzador
de la precisin terminolgica. As por ejemplo, el prefijo parvus
(prvulo, pequeo) en Ulex parviflorus, la descriptiva multiplicidad
floral de Erica multiflora, la semejanza morfolgica que nos indica
el sufijo -oides en Fumana ericoides (hojas parecidas a las de
Erica), de numerosas aplicaciones en otros casos (geoide,
trapezoide, ovoide, etc.).
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci del Departament de Cincies Naturals. 9
CONTRIBUCIN DEL REA A LA CONSECUCIN DE LOS OBJETIVOS DE LA
ETAPA
OBJETIVOS DEL REA
1) Comprender y expresar mensajes cientficos por medio del uso
del lenguaje oral y escrito con propiedad, y, tambin otros sistemas
de notacin y representacin cuando sea necesario.
2) Aplicar los conjuntos bsicos de la Ciencias de la Naturaleza
para elaborar una interpretacin cientfica de los principales
fenmenos naturales, y, tambin, para analizar y valorar algunos
desarrollos y aplicaciones tecnolgicas de relevancia especial.
3) Aplicar estrategias personales coherentes con los
procedimientos de la ciencia en la resolucin de problemas:
identificacin de problemas, formulacin de hiptesis, planificacin y
realizacin de actividades, sistematizacin, anlisis y comunicacin de
resultados.
4) Participar en la planificacin/realizacin en equipo de
actividades cientficas, valorar las aportaciones propias y de los
otros: mostrar una actitud flexible y de colaboracin; asumir
responsabilidades en el desarrollo de las tareas.
5) Elaborar criterios personales y razonados sobre cuestiones
cientficas y tecnolgicas bsicas en nuestra poca mediante el
contraste y la evaluacin de informaciones obtenidas en fuentes
diversas.
6) Utilizar los conocimientos sobre el funcionamiento del cuerpo
humano para desarrollar y reforzar los hbitos de cuidado y salud
corporal que propician un clima individual y social sano y
saludable.
7) Utilizar los conocimientos sobre los elementos fsicos y los
seres vivos para disfrutar del medio natural, y, tambin, para
proponer y valorar, y, si cabe, participar en iniciativas
encaminadas a conservarlo y mejorarlo.
8) Reconocer y valorar las aportaciones de la Ciencia para la
mejora de las condiciones de existencia de los seres humanos;
apreciar la formacin cientfica; emplearla en las actividades
cotidianas y en la relacin con la sociedad.
9) Valorar el conocimiento cientfico como un proceso de
construccin ligado a las caractersticas y a las necesidades de la
sociedad en cada momento histrico y sometido a evolucin y a revisin
continua.
OBJETIVOS DE LA ETAPA a) Comprender y producir mensajes orales y
escritos con propiedad, autonoma y creatividad en valenciano,
castellano y, al menos, en una lengua extranjera, de manera que los
pueda utilizar para comunicarse y para organizar los pensamientos
propios, y tambin para reflexionar en los procesos implicados en el
uso del lenguaje y al mismo tiempo respetar las distintas formas de
expresin.
X
b) Interpretar y producir mensajes que utilicen cdigos
artsticos, cientficos y tcnicos, con la finalidad de enriquecer la
comunicacin y reflexionar sobre su uso.
X X X X
c) Obtener y seleccionar informacin utilizando las fuentes
disponibles; tratarlas de forma autnoma y crtica y trasmitirlas a
los otros de manera organizada e inteligible .
X X X X X X
d) Elaborar estrategias de identificacin y resolucin de
problemas mediante procedimientos intuitivos y de razonamiento
lgico, contrastndolas y reflexionando sobre el proceso seguido.
X X X X
e) Formar una imagen ajustada de las propias caractersticas y
posibilidades, y desarrollar actividades de forma autnoma y
equilibrada mediante el esfuerzo y la superacin de las
dificultades.
X X
f) Relacionarse con otros y participar en actividades de grupo
con actitudes solidarias y tolerantes, y al mismo tiempo rechazo de
cualquier tipo de discriminacin basada en diferencias personales o
culturales.
X X X X
g) Analizar los mecanismos y valores que rigen el funcionamiento
de las sociedades y en especial los derechos y los deberes de la
ciudadana, y adoptar actitudes positivas hacia esta.
X X X X
h) Conocer las creencias, valores y actitudes bsicas de nuestra
tradicin y patrimonio cultural, valorarlos crticamente y elegir las
opciones que favorezcan el propio desarrollo integral.
X X X X
i) Analizar el funcionamiento del medio fsico-natural, valorar
las repercusiones que sobre este tienen las actuaciones humanas y
contribuir activamente a su defensa, conservacin y mejora.
X X
j) Conocer y valorar el desarrollo cinetficao y tecnolgico, y
tambin las aplicaciones e incidencias en el medio fsico-natural y
social.
X X X X X X X
k) Conocer, estimar y mejorar el patrimonio cultural; enteneder
la diversidad lingstica y cultural como un derecho y una riqueza de
la humanidad, y desarrollar una actitud de inters y respeto.
X X X X
l) Conocer y comprender el funcionamiente del propio cuerpo y de
las consecuencias para la salud de los actos personales, y valorar
el ejercicio fsico, la higiene, la alimentacin equilibrada y la
salud.
X X
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci del Departament de Cincies Naturals. 10
2. Aplicacin de la informacin y de los conocimientos para
comprender, disfrutar y valorar tanto el medio como a s mismo y
para resolver problemas que se derivan de la interaccin (objetivos
2, 3, 6, 7, 8 de rea, que afectan a los b, c, d, e , f, g, i, j de
etapa).
Uno de los papeles que debe asumir la escuela como principal
elemento socializador en la etapa de crecimiento, es el de generar
en los futuros ciudadanos actitudes y sensibilidades apropiadas
ante los problemas del medio desde los puntos de vista social,
cultural y natural, muchas veces inseparables.
Aportar informacin suficiente, debatir los problemas en el aula,
vehicular propuestas de actuacin accesibles a las posibilidades
reales del alumnado pueden ser actividades muy adecuadas para
despertar o generar conciencias individuales y colectivas de sumo
inters y para preparar a los ciudadanos en la toma de decisiones y
adopcin de esfuerzos y valoracin del patrimonio y la repercusin no
slo natural, sino social y cultural, tan necesarias para la calidad
de vida en un futuro inmediato.
Afortunadamente en este aspecto el alumnado y la sociedad no
parten de cero, sino que ya existe un emergente y progresivamente
amplio pensamiento colectivo que valora cada vez ms este aspecto.
Esto nos permite partir de una cierta motivacin inicial, la cual
conviene utilizar para que cuaje en toma de conciencia colectiva
bien asentada sobre bases slidas de credibilidad cientfica y social
y evite de esa manera el doble peligro del desnimo y de la
excitacin coyuntural que no deja huella.
En el plano relativo al conocimiento de uno mismo, si uno de los
grandes objetivos de la educacin es conseguir individuos ms
capaces, felices y equilibrados entre ellos y su medio ambiental,
nuestra rea puede aportar muchsimo. En efecto, la salud, los hbitos
higinicos, el ejercicio fsico, la dieta equilibrada y el
conocimiento del propio cuerpo constituyen los pilares de una vida
sana tanto fsica como psquica, y es esta rea, en especial la
Biologa, el marco idneo para abordar aspectos fundamentales de la
salud individual y colectiva4.
Respecto a la metodologa ms apropiada, la que gira en torno a la
resolucin de problemas, quizs sea uno de los aspectos ms
caractersticos y relevantes que tanto la mertodologa cientfica como
la enseanza/aprendizaje de las ciencias puede aportar a los
objetivos generales de la etapa.
En efecto,, el desarrollo de estrategias de identificacin y
resolucin de problemas a travs de un razonamiento lgico,
contrastado y reflexivo, aparece claramente como uno de los
objetivos fundamentales del rea y, al mismo tiempo, de los ms
difciles de conseguir5.
En cualquier caso, los elementos de racionalidad que aportan las
Ciencias de la Naturaleza, tanto en solidez conceptual como en la
coherencia de los paradigmas y teoras, tanto en la metodologa y
estrategia de resolucin de problemas como en los aparatos
lgico-matemticos que se usan, contribuyen en gran medida al
desarrollo de los conceptos, procedimientos y actitudes coherentes
con los objetivos generales del rea y de la etapa.
3. Aspectos de formacin y participacin social (objetivos 4, 5, 7
y 9 del rea que afectan a los b, c, d, e, f, g, h, i, j, k de la
etapa).
Aunque el aprendizaje es un proceso individual que modifica la
estructura cognoscitiva y relacional del aprendiz (el alumno, pero
tambin el profesor), el proceso est ntimamente ligado a las
condiciones en que se produce y a las relaciones que establece, no
slo con el resto de los conocimientos, sino con todo aquello que
interacta durante el proceso (compaeros, profesorado, medio
familiar y social, etc.).
En este sentido pues, el proceso de aprendizaje presenta un
componente social nada despreciable.
A pesar de que a menudo este aspecto se ha identificado con el
rea de las Ciencias Sociales, no podemos dejar de lado la enorme
importancia que la aportacin de nuestra rea puede representar para
el alcance de este
4 Afortunadamente estos aspectos van siendo rescatados e
introducidos en el curriculum de la ESO, en especial los temas
relacionados con la sexualidad, habitualmente marginados de la
escuela pero que determinan en gran medida la salud fsica y psquica
de los individuos, y frente a los cuales el alumnado, al no
disponer de elementos serios de interpretacin y de accin corren el
peligro de naufragar entre los tpicos, los tabs, la ignorancia y
los remordimientos 5 As, cabe insistir en presentar actividades de
aprendizaje (vase la unidad didctica programada en detalle) que les
inciten a identificar problemas, analizar los factores influyentes,
formular hiptesis, disear actividades de verificacin o falsacin,
etc.
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci del Departament de Cincies Naturals. 11
objetivo, aportacin que se nos vuelve favorable en tanto en
cuanto contribuye a ensanchar el concepto de cultura a los mbitos
cientfico y tcnico.
En efecto, no slo la metodologa propugnada para la
enseanza/aprendizaje de las ciencias contiene estos elementos de
interaccin, sino que el propio referente, el trabajo cientfico, es
ya en la actualidad, una realidad muy alejada de las imgenes
mitificadas del investigador/pensador aislado capaz de proponer
interpretaciones casi acabadas del Cielo y de la Tierra.
Hoy en da, el trabajo cientfico es eminentemente un trabajo
colectivo, de interaccin permanente entre personas, grupos y
sociedad (en las mltiples vertientes de demanda social, produccin
de recursos, valoracin tica del producto cientfico, etc.), y de aqu
el enorme inters de los enfoques ciencia-tcmnica-sociedad que se
pueden y deben proponer en las diferentes unidades didcticas.
La ciencia es una actividad cooperativa, constructiva e
inconclusa6, que se inserta en un determinado contexto histrico y
social, realizada por personas que abordan problemas, emiten
explicaciones, discrepan entre ellos, proponen y realizan
actividades de contraste, analizan los resultados y toman
decisiones, comunican lo que hacen y piensan, etc. Pues bien, todo
ello puede y debe formar parte, en la medida de lo posible, del
proceso de aprendizaje de las ciencias.
Esta imagen y la prctica que comporta puede favorecer en el
alumnado la adopcin de valores o actitudes como la curiosidad, la
creatividad, el espritu crtico, el rechazo de los prejuicios, la
relatividad de las opciones, el respeto a la diversidad, que, ms
all de su virtualidad cientfica, presentan indudables ventajas
sociales.
Es a menudo en esta interaccin donde surgen con crudeza
prejuicios (raciales, sexuales, sociales, culturales, lingsticos,
etc.) que slo la sustitucin por la potencia enriquecedora de un
mtodo que combina y valora la argumentacin lgica y el respeto a la
diferencia7.
En este sentido, el rigor de la ciencia puede servir como apoyo
de primer orden en la erradicacin de los prejuicios y en la
afirmacin ms fundada del catlogo de derechos y deberes del
ciudadano8.
As pues, la estructura bsicamente racional de la Ciencia puede
aportar una manera de hacer y actuar muy apropiada para el abordaje
positivo y concitador de soluciones equilibradas en los conflictos
mediante el fomento de actitudes crticas y al tiempo
respetuosas.
6 La historia de la ciencia puede servirnos como aporte diverso
y de calidad en la construccin de una nueva concepcin de la
ciencia, como actividad integrada, conectada y dependiente del
contexto cultural (en el sentido amplio del trmino) en que se da y
en relacin con el cual cobra sentido. 7 Por ello es conveniente
proponer al alumnado una metodologa de trabajo y aprendizaje
basadas en actividades de tipo colectivo (discusin en grupos, diseo
de trabajos y reparto de las cargas, etc.), siempre con la
finalidad de contrastar las ideas propias, depurar argumentos,
aceptar decisiones mayoritarias, valorar el papel de la tolerancia,
la discrepancia y la diversidad, asumir o solidarizarse con los
acuerdos, etc. 8 De hecho, determinadaas aportaciones de la
Ecologa, la Gentica, la Biologa Molecular, etc. han resultado de
suma importancia en la interpretacin antropolgica y socilgica de
nuestras sociedades y nos han permitido desenmascarar el papel de
determinadas creencias o hbitos muy enraizados que bajo cierto
aspecto socialmente sacxralizado tan slo escondan pretensiones de
determinados grupos (sociales, sexuales, raciales,.etc.) de
permanecer indefinidamente en una situacin de provilegio.
Coherentemente con esto, es preciso fomentar una toma de conciencia
de los enseantes que imparten Ciencias alrededor de ciertas
desigualdades que a menudo practioca la educacin cientfica
habitual, como las desigualdades de gnero. En efecto, tal y como
dice Esther Rubio: Los estereotipos de gnero se aprenden en el
proceso de socializacin y se transmiten de generacin en generacin;
fundados en prejuicios, asignan en base a ellos, las capacidades,
actitudes y comportamientos adecuados a los roles sociales de cada
uno de los gneros, conformados por la presin de fuerzas sociales
que definen aquello que es masculino/femenino. (Rubio, E., 1991:
Desafiando los lmites de sexo/gnero en las Ciencias de la
Naturaleza. Secret. de Estado de Educacin. Madrid).
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci del Departament de Cincies Naturals. 12
Consideraciones sobre la Biologa-Geologa en el Bachillerato. Tal
y como hemos hecho en las consideraciones generales sobre el rea de
Ciencias Naturales en la ESO,
vamos a proceder a relacionar y a opinar sobre los objetivos o
capacidades que la normativa (LOGSE, Decreto 174/1974 de la
Generalitat Valenciana) apunta a desarrollar y conseguir en esta
etapa de Bachillerato con las disciplinas de Biologa-Geologa (1er.
curso) y Biologa y Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente (2
curso).
Ahora bien, es evidente que entre el alumnado de ESO y el de
Bachillerato se ha producido un cambio significativo que afecta a
diversos aspectos de la personalidad, por lo que parece conveniente
comentar algo al respecto.
El alumnado de bachillerato se sita entre los 16 y los 19 aos.
Ha superado la etapa de ESO, lo que implica determinados aspectos
como:
* Conoce ampliamente las Ciencias de la Naturaleza. * Se ha
familiarizado con la tipologa de los contenidos (conceptos,
procedimientos y actitudes). * En trminos generales debe haber
superado los aspectos del pensamiento concreto inicial y avanzado y
est
desarrollando en un porcentaje significativo las estrategias del
pensamiento formal, si bien no lo ha consolidado.
* Ha desarrollado no slo capacidades de tipo cognitivo y motriz,
sino que se encuentra en una etapa de enorme potencialidad para
incrementar stas y perfeccionar y potenciar las afectivas, de
equilibrio personal, de relacin interpersonal, comunicativas, y de
insercin y actuacin social.
Estos cuatro puntos implican la posibilidad, entre otras de
plantear estrategias del pensamiento hipottico
deductivo de cierta complejidad: identificacin de problemas en
contextos propios y en contextos generales, emisin de hiptesis (ms
all de la elaboracin de explicaciones posibles, como en la etapa
anterior), realizacin de pequeas investigaciones partiendo o no del
dominio de tcnicas, etc.
Esta realidad debe aprovecharse en la planificacin de las
programaciones de las disciplinas. En concreto debe tenerse en
cuenta en la elaboracin, bsqueda y proposicin, en general, de las
diferentes actividades prcticas o tericas, elaboracin de informes a
partir de una bibliogaria y/o de actividades prcticas, anlisis y
crtica de textos y documentos en diferentes lenguas (castellano,
valenciano, ingls, francs, italiano, etc.) que establezcan
relaciones Ciencia-Tcnica-Sociedad y que tengan implicaciones
ticas, etc. 1. El referente normativo: la interrelacin entre las
metas y los objetivos generales del bachillerato y los de las
asignaturas de Biologa-Geologa y Ciencias para el Mundo
Contemporneo (1r curso), Biologa, Ciencias de la Tierra y del Medio
ambiente y Biologa Humana (2 curso)
En la seccin segunda de la LOGSE se definen las metas educativas
de la etapa de Bachillerato. As en su
artculo 25-1 establece que los estudios del bachillerato
permitirn una preparacin especializada de los alumnos para su
incorporacin a los estudios posteriores o a la vida activa.. En el
artculo 25-3 concreta lo anterior cuando afirma que el bachillerato
proporcionar a los alumnos una madurez intelectual y humana, as
como los conocimientos y habilidades que les permitan desempear sus
funciones sociales con responsabilidad y competencia. Asimismo, les
capacitar para acceder a la formacin profesional de grado superior
y a los estudios universitarios.
El artculo 26 plantea los objetivos de la etapa en forma de
capacidades a desarrollar por el alumnado, mientras que el Decreto
74/1994 de la Generalitat Valenciana, en el currculum de las
disciplinas de Biologa-Geologa (curso 1) y de Biologa y Ciencias de
la Tierra y del Medio Ambiente (2 curso), plantea los objetivos
generales o capacidades a desarrollar en estas asignaturas.
De la misma forma que hemos hecho anteriormente con las
consideraciones generales sobre el rea de Ciencias Naturales en la
ESO, podemos agrupar los diferentes objetivos del Bachillerato y de
las diferentes disciplinas que nos afectan en los mismos tres
grandes bloques (vase la tabla que figura en las pginas
siguientes):
1. Anlisis y uso de la informacin y de los cdigos y lenguas
(objetivos 3, 4, 9, 10, 13, 15, 16 y 17 del rea,
que afectan a todos los de la etapa, pero fundamentalmente a los
c, d, g). 2. Aplicacin de la informacin y de los conocimientos,
para comprender, disfrutar y valorar tanto el medio
como a s mismo y para resolver problemas que se derivan de la
interaccin (objetivos 1, 2, 7, 8, 12 y 14 de rea, que afectan a los
a, d, g, fundamentalmente, de la etapa).
3. Aspectos de formacin y participacin social (objetivos 5, 6,
9, 10, 11, 18 y 19 de rea, que afectan fundamentalmente a los c, e,
f de la etapa).
No cabe aqu pues, extenderse mucho ms sobre la cuestin ya que
todo lo dicho para la ESO sigue siendo
vlido para esta etapa. No obstante, si es importante resaltar
una vez ms que, a diferencia de la ESO, estamos
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci del Departament de Cincies Naturals. 13
delante de una etapa de enseanza no obligatoria y con un gran
componente preparatorio para etapas posteriores como son los
estudios de Formacin Profesional de Grado Superior y los estudios
Universitarios.
Respecto de la metodologa, la LOGSE en su artculo 27.5 establece
que la metodologa didctica del bachillerato favorecer la capacidad
del alumno para aprender por s mismo, para trabajar en equipo y
para aplicar los mtodos apropiados en investigacin. El Decreto
174/1994 abunda en en este sentido y aade que la metodologa
didctica del Bachillerato ha de favorecer la capacidad
investigadora y creadora de los estudiantes y ha de formarlos tanto
para el trabajo autnomo como para el trabajo en equipo.
Estas precisiones legislativas pueden interpretarse ms
concretamente de la siguiente manera: * La necesidad de que el
alumnado se plantee cada vez con mayor autonoma la construccin de
sus propios
conocimientos, lo que le facultar sinrgicamente para poder
acceder a nuevos conocimientos y al desarrollo de la capacidad
crtica, imprescindible para el aprendizaje de la ciencia.
* La importancia del trabajo en equipo, que no es sino la
traslacin al aula del aspecto social y colectivo del trabajo
cientfico.
* La potenciacin de las tcnicas de indagacin e investigacin es
consustancial y necesaria a un planteamiento moderno y actualizado
de la enseanza-aprendizaje de la Biologa-Geologa, tanto ms si se
considera el tipo de alumnado al que nos dirigimos.
* Finalmente, la aplicacin y transferencia de lo aprendido a la
vida real contiene en si misma un germen facilitador, puesto que el
aprendizaje se hace ms funcional e instrumental, no se construye en
el aire sino que tiene relevancia y significatividad en la forma en
que nos manifestamos y desenvolvemos como personas inmersas en una
sociedad compleja.
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci del Departament de Cincies Naturals. 14
CONTRIBUCIN DEL REA A LA
CONSECUCIN DE LOS OBJETIVOS DE LA ETAPA
OBJETIVOS
DE LA ETAPA
(Bachillerato)
a) Dominar la lengua castellana y la lengua oficial de la
Comunidad Autnoma
b) Expresarse con fluidez y correccin en una lengua
extranjera
c) Analizar y valorar crticamente las realidades del mundo
contemporneo y los antecedentes y factores que influyen en l.
d) Comprender los elementos fundamentales de la investigacin y
del mtodo cientfico
e) Consolidar una madurez personal, social y moral que les
permita actuar de forma responsable y autnoma
f) Participar de forma solidaria en el desarrollo de su entorno
social
g) Dominar los conocimientos cientficos y tecnolgicos
fundamentales y las habilidades bsicas propias de la modalidad
escogida
OBJETIVOS DEL REA
Biologa-Geologa (1er curso) 1. Comprender los conceptos, las
leyes, las teoras y los
modelos ms importantes y generales de la Biologa y la Geologa,
que les permitan tener una visin global y una formacin cientfica
bsica y desarrollar estudios posteriores ms especficos
X X
2. Aplicar los conceptos, las leyes, las teoras y modelos
aprendidos a situaciones reales y cotidianas
X X X
3. Analizar crticamente hiptesis y teoras contrapuestas, que
permitan desarrollar el pensamiento crtico y valorar sus
aportaciones al desarrollo de la Biologa y la Geologas
X X X
4. Utilizar con cierta autonoma destrezas investigativas, tanto
documentales como experimentales (plantear problemas, formular
hiptesis, realizar experiencias, interpretar y comunicar
resultados, y utilizar fuentes de informacin), reconociendo el
carcter de la ciencia como proceso cambiante y dinmico
X X X X
5. Desarrollar actitudes que suelen asociarse al trabajo
cientfico, tales como la bsqueda de informacin exhaustiva, la
capacidad crtica, la necesidad de verificacin de los hechos, el
cuestionamiento de lo obvio y la apertura ante nuevas ideas
X X X
6. Integrar la dimensin social y tecnolgica de la Biologa y la
Geologa, interesndose por las realizaciones cientficas y
tecnolgicas y comprendiendo las ventajas y los problemas que su
evolucin plantea a la naturaleza, al ser humano, a la sociedad y a
la comunidad internacional
X X X
7. Comprender el sentido de las teoras y modelos biolgicos y
geolgicos como una interpretacin de los fenmenos naturales,
valorando su aportacin al desarrollo de estas disciplinas
X X
8. Explicar expresiones cientficas del lenguaje cotidiano segn
los conocimientos biolgicos y geolgicos adquiridos, relacionando la
experiencia diaria con la cientfica
X X X
Biologa9 (2 curso) 9. Comprender la naturaleza de la Biologa y
sus X X X X
9 Los tres primeros objetivos generales de la asignatura de
Biologa del 2 curso, segn el Decreto 74/1994, coinciden
sensiblemente con los ya expresados para la asignatura de
Biologa-Geologa del curso 1. As pues, slo aadiremos los que suponen
alguna novedad.
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci del Departament de Cincies Naturals. 15
limitaciones, as como sus complejas interacciones con la
tecnologa y la sociedad, valorando la necesidad de trabajar para
lograr unas mejora de las condiciones de vida actuales
(Continuacin)
OBJETIVOS
DE LA ETAPA
(Bachillerato)
a) Dominar la lengua castellana y la lengua oficial de la
Comunidad Autnoma
b) Expresarse con fluidez y correccin en una lengua
extranjera
c) Analizar y valorar crticamente las realidades del mundo
contemporneo y los antecedentes y factores que influyen en l.
d) Comprender los elementos fundamentales de la investigacin y
del mtodo cientfico
e) Consolidar una madurez personal, social y moral que les
permita actuar de forma responsable y autnoma
f) Participar de forma solidaria en el desarrollo de su entorno
social
g) Dominar los conocimientos cientficos y tecnolgicos
fundamentales y las habilidades bsicas propias de la modalidad
escogida
10. Valorar la informacin procedente de diferentes fuentes para
formarse una opinin propia, que les permita expresarse crticamente
sobre problemas actuales relacionados con la Biologa
X X X X X
11. Comprender que el desarrollo de la Biologa supone un proceso
cambiante y dinmico, mostrando una actitud flexible y abierta
frente a opiniones diversas.
X X
Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente (2 curso)
12. Comprender el funcionamiento de los sistemas terrestres as
como las interacciones existentes entre ellos, pudiendo explicar
las repercusiones mundiales de algunos hechos aparentemente
locales.
X
13. Analizar las causas que dan lugar a riesgos naturales y
conocer alguna mediad para prevenir y reducir los mismos.
X X
14. Conocer la existencia de lmites para la explotacin de
algunos recursos, valorando la necesidad de adaptar el uso a las
necesidades de renovacin.
X X
15. Evaluar la rentabilidad global de la explotacin de los
recursos naturales, incluyendo sus posibles utilidades y impactos
provocados.
X
16. Investigar los problemas ambientales, utilizando mtodos
cientficos, sociolgicos e histricos, recogiendo datos de diversas
fuentes, analizndolos y elaborando conclusiones, proponiendo
alternativas y realizando un informe final.
X X
17. Utilizar tcnicas variadas para abordar problemas ambientales
de tipo qumico, biolgico, geolgico y estadstico
X
18. Tomar conciencia de que la naturaleza tiene sus lmites y de
que para asegurar la supervivencia no hay que dominar la
naturaleza, sino aprovecharla respetando sus leyes.
X X X
19. Mostrar actitudes para proteger el medio ambiente escolar,
familiar y local, criticando razonadamente medidas que sean
inadecuadas y apoyando las propuestas que ayuden a mejorarlo.
X X
-
CURS 2.012-2.013
I.E.S. SANT VICENT
DEPARTAMENT DIDCTIC DE
CINCIES NATURALS
PROGRAMACI DE LASSIGNATURA DE CINCIES NATURALS EN 1r DE ESO
Professorat: Amparo Caldern Plaza Vernica Garcia Guijarro Elena
Rodrguez Jurado Jos Luis Solanas Ferrndiz
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 17
INTRODUCCI: JUSTIFICACI I CONTEXTUALITZACI En les programacions
de lESO, haurem de partir sempre, segons la nostra consideraci del
procs
densenyament-aprenentatge, duna concepci dels continguts
conceptuals com a mitjans i no com a fins en si mateix. Aix,
facilitar una major flexibilitat en la selecci dels mateixos, en la
seua seqenciaci al llarg del curs i etapa i en la seua necessria
adaptabilitat a les diferncies individuals dun alumnat, evidentment
heterogeni, en aquesta etapa obligatria del sistema educatiu. Amb
els processos de construcci del pensament a travs dels
procediments, es generen conceptes, actituds i valors capaos
dincorporar-se als propis esquemes vitals. Pensem, doncs, que en
aquesta etapa s molt ms important ladquisici dhbits i actituds, que
la memoritzaci pura i simple, moltes vegades gens comprensiva, dels
continguts conceptuals. METODOLOGIA
Entenem que el procs densenyament-aprenentatge ha de complir els
segents requisits:
_ Partir del nivell de desenvolupament de lalumnat i dels seus
aprenentatges previs.
_ Assegurar la construcci daprenentatges significatius a travs
de la mobilitzaci dels seus coneixements previs i de la memoritzaci
comprensiva.
_ Possibilitar que lalumnat realitze aprenentatges significatius
per si sol.
_ Afavorir situacions en qu lalumnat haja dactualitzar els seus
coneixements.
_ Proporcionar situacions daprenentatge que tinguen sentit per a
lalumnat, a fi de qu resulten motivadores.
En coherncia amb all que hem exposat, els principis que orienten
la nostra prctica educativa sn els
segents:
J Metodologia activa Suposa atendre aspectes ntimament
relacionats, referits al clima de participaci i integraci de
lalumnat en el procs daprenentatge:
o Integraci activa de lalumnat en la dinmica general de laula i
en ladquisici i configuraci dels
aprenentatges.
o Participaci en el disseny i desenvolupament del procs
densenyament-aprenentatge.
J Motivaci Considerem fonamental partir dels interessos,
demandes, necessitats i expectatives de lalumnat. Tamb ser
important arbitrar dinmiques que fomenten el treball en grup.
J Atenci a la diversitat de lalumnat
La nostra intervenci educativa amb lalumnat assumeix com un dels
seus principis bsics tenir en compte els seus diferents ritmes
daprenentatge, aix com els seus distints interessos i
motivacions.
J Avaluaci del procs educatiu
Lavaluaci es concep duna forma holstica, s a dir, analitza tots
els aspectes del procs educatiu i permet la retroalimentaci,
laportaci dinformacions precises que permeten reestructurar
lactivitat en el seu conjunt.
La metodologia ha de ser una metodologia investigativa, tant per
al professorat com per a lalumnat. Ens hi haurem de plantejar
situacions problemtiques obertes, que generen inters i que puguen
ser identificades com a tals, estudiar aquestes situacions prenent
decisions de com delimitar els problemes trobats, i treballar amb
els nous coneixements en una ampla varietat de situacions,
afavorint Aixa, finalment, els processos de sntesi i delaboraci
dinformes.
Lalumnat tindr com a llibre de referncia el text de 1r de ESO de
leditorial Voramar-Santillana. No obstant
aix, s preferible una certa varietat i organitzar lensenyament
recolzant-se en un banc de documents, amb diversos suports
(llibres, premsa, cassettes, udio, vdeo, documents informtics,
etc.), ben seleccionats i ordenats pel professorat amb relaci a
lobjectiu que es persegueix i als continguts que lalumnat ha
daprendre. s important que el material usat a classe estiga ben
organitzat, ordenat i amb una presentaci digna. Per aix, sha de
tenir cura de la qualitat de les fotocpies i dels documents
impressos.
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 18
En lmbit del saber cientfic, on lexperimentaci s la clau dels
avanos en el coneixement, adquireixen una considerable importncia
els procediments que constitueixen el germen del mtode cientfic,
que s la forma dadquirir coneixement en Cincies. Aquest valor
especial de les tcniques, destreses i experincies ha de transmetres
a lalumnat perqu coneguen alguns dels mtodes habituals de
lactivitat cientfica. Aquests procediments es basen en:
- Organitzaci i registre de la informaci. - Realitzaci
dexperiments senzills. - Interpretaci de dades, grfics i esquemes.
- Resoluci de problemes. - Observaci qualitativa dssers vius o
fenmens naturals. - Explicaci i descripci de fenmens. - Formulaci
dhiptesi. - Maneig dinstruments.
Les actituds es presenten tenint en compte que lESO s una etapa
que coincideix amb profunds canvis fsics
i psquics en lalumnat. Aquesta peculiaritat afavoreix el
desenvolupament dactituds relatives a lautoestima i a la relaci amb
els altres, aix com dels hbits de salut i higiene. Sens dubte sn
tamb de gran importncia en Biologia i Geologia les actituds
relacionades amb el respecte i la conservaci del medi ambient.
Fra desitjable i molt til, sempre que siga possible, que
lalumnat realitzara classes prctiques i eixides segons el tema
tractat en cada moment per tal de reforar els continguts
treballats.
CONTINGUTS Els continguts relacionats a continuaci sajusten al
projecte de lEditorial Voramar-Santillana i fan
referncia al text dIgnacio Melndez & al. (2007. Cincies de
la Naturalesa 1 ESO, tant en la versi valenciana com en la
castellana)
UNITAT 1. LUNIVERS I EL SISTEMA SOLAR
OBJECTIUS
1. Conixer com s i com es va originar lUnivers i els seus
principals components.
2. Aprendre a manejar les enormes distncies de lUnivers i a
fer-hi clculs senzills.
3. Familiaritzar-se amb els components del Sistema Solar, les
seues caracterstiques i els seus moviments.
4. Desenvolupar inters i capacitat dobservaci del cel nocturn, i
reconixer-hi diversos objectes.
5. Adquirir habilitats per a comparar les dimensions del Sol i
dels planetes amb objectes quotidians.
6. Comprendre les teories cientfiques del coneixement astronmic
i la seua evoluci histrica.
CONTINGUTS
Conceptes
Concepci, components i origen de lUnivers. (Objectiu 1)
Mides i distncies en lUnivers. (Objectiu 2)
El Sistema Solar, astres que el componen, caracterstiques dels
planetes, moviments dels astres. (Objectiu 3)
Coneixement astronmic i evoluci histrica. (Objectiu 6)
Procediments, destreses i habilitats
Interpretaci desquemes i imatges del Sistema Solar, els seus
components, les seues caracterstiques i els seus moviments.
(Objectiu 3)
Aplicaci de coneixements matemtics per a resoldre problemes
senzills de clcul. (Objectius 2 i 5)
Aplicaci de coneixements a lobservaci del cel. (Objectiu 4)
Interpretaci de textos cientfics.
Actituds
Valorar les aportacions cientfiques al coneixement de lUnivers.
(Objectiu 6)
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 19
Prendre conscincia de les enormes distncies de lUnivers i que el
nostre planeta tan sols ns un ms dels milions que probablement hi
ha. (Objectiu 2)
Mostrar inters per reconixer objectes en el cel nocturn.
(Objectiu 4)
CRITERIS DAVALUACI
a) Identificar i definir els principals components de lUnivers,
descriuren les caracterstiques i explicar-ne lorigen. (Objectiu
1)
b) Explicar per qu hem dutilitzar unitats de mesura especials
per a especificar les distncies en lUnivers, quines sn i a qu
equivalen. (Objectiu 2)
c) Resoldre problemes senzills sobre distncies en lUnivers.
(Objectiu 2)
d) Fer clculs per distingir les mides relatives dels components
de lUnivers. (Objectiu 5)
e) Descriure el Sistema Solar, fer-ne un esquema i localitzar-lo
en lUnivers, identificant-ne els components i explicant-ne les
caracterstiques de cada un. (Objectiu 4)
f) Explicar arguments que justifiquen les teories cientfiques en
el coneixement astronmic i la seua evoluci histrica (geocentrisme
vs. heliocentrisme). (Objectiu 6)
g) Conixer com utilitzar un mapa del cel per a localitzar
algunes de les constellacions ms importants i enumerar alguns dels
objectes o astres visibles en lUnivers a primera vista i com hi
poden ser reconeguts. (Objectiu 4)
COMPETNCIES QUE ES TREBALLEN
Coneixement i interacci amb el mn fsic
En la secci A FONS, El que veiem en el cel nocturn, pg. 16,
proposem un exercici dobservaci de dues constellacions rellevants:
lssa Major i lssa Menor.
En UNA ANLISI CIENTFICA, La superfcie de la Lluna, pg. 19, es
demana una interpretaci cientfica sobre lorigen dels crters de la
Lluna.
Comunicaci lingstica
Les activitats 1 i 15 del llibre, que remeten a lannex Conceptes
clau, fomenten la recerca dinformaci.
En EL RAC DE LA LECTURA, hi ha un fragment de LUnivers en una
closca de nou, dIsaac Asimov, i una breu biografia de lautor, i
tots dos representen un clar exemple de la necessria comuni entre
cincia i comunicaci lingstica.
Matemtica
La secci Cincia a les teues mans, Mides i distncies en lUnivers,
pg. 17, destaca la utilitzaci de destreses matemtiques per a la
comprensi i interpretaci de la naturalesa.
Tractament de la informaci i competncia digital
En NO HO DEIXES PASSAR, es donen adreces dInternet en les quals
desenvolupar aptituds de recerca dinformaci.
Social i ciutadana
En COMPRENC EL QUE LLIG, lexercici 43 planteja una reflexi sobre
les afeccions neurolgiques i els seus efectes en la intelligncia
dels individus. Aquesta qesti ens pot ajudar a discutir a propsit
de quines sn les caracterstiques humanes que realment ens
qualifiquen com a persones.
Autonomia i iniciativa personal
La secci A FONS, Un missatge de pau cap a les estrelles, pg. 15,
s un exercici dautoconscincia, en qu es poden expressar somnis i
interessos personals de manera absolutament lliure.
UNITAT 2. EL PLANETA TERRA.
OBJECTIUS 1 Conixer les caracterstiques que diferencien el
nostre planeta dels altres planetes rocosos.
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 20
2 Aprendre les formes de relleu caracterstiques dels continents
i dels fons ocenics.
3 Comprendre la relaci que hi ha entre el moviment orbital de la
Terra, la inclinaci del seu eix de rotaci i la successi de les
estacions.
4 Estudiar els processos que ocorren a causa dels moviments de
la Lluna: les fases lunars, les marees i els eclipsis.
5 Conixer les capes que componen el planeta Terra, la composici
i la importncia que tenen.
6 Aprendre a obtindre informaci analitzant un text cientfic.
CONTINGUTS
Conceptes
La Terra: caracterstiques, moviments i formes de relleu.
(Objectius 1 i 2)
Les estacions i les seues causes. (Objectiu 3)
La Terra i la Lluna: fases lunars, eclipsis i marees. (Objectiu
4)
Capes de la Terra: geosfera, hidrosfera, atmosfera i biosfera.
(Objectiu 5)
Procediments, destreses i habilitats
Elaboraci de models grfics senzills.
Anlisi de textos cientfics. (Objectiu 6)
Observaci i interpretaci dimatges i esquemes de distinta
naturalesa i escala.
Actituds
Valorar el nostre planeta per les seues caracterstiques niques
en el Sistema Solar.
Mostrar inters per explicar fenmens com les estacions, les fases
lunars o la successi dels dies i les nits.
CRITERIS DAVALUACI
Descriure les caracterstiques fsiques de la Terra. (Objectiu
1)
Elaborar esquemes grfics senzills dels moviments de la Terra, el
Sol i la Lluna. (Objectius 3 i 4)
Justificar alguns fenmens naturals a travs de la interpretaci
dels moviments relatius de la Terra i la Lluna: estacions, dia i
nit, fases de la lluna, marees, etc. (Objectius 3 i 4)
Elaborar esquema de linterior de la Terra, anomenant-ne i
descrivint-ne les diferents capes. (Objectiu 5)
Descriure les capes visibles de la Terra: atmosfera, hidrosfera
i biosfera. (Objectiu 5)
Descriure el relleu dels continents i els fons ocenics.
(Objectiu 2)
Obtindre informaci dun text cientfic. (Objectiu 6)
COMPETNCIES QUE ES TREBALLEN
Coneixement i interacci amb el mn fsic
En la secci CINCIA A LES TEUES MANS, Recerca dinformaci, pg. 35,
es treballa lanlisi dun text cientfic mitjanant la identificaci de
paraules clau, com magma o columna magmtica, per a la recerca
dinformaci cientfica.
UNA ANLISI CIENTFICA, La rigidesa del mantell, pg. 37, s una
guia per a identificar els pressupsits, els fets i els raonaments
que sostenen la conclusi que el mantell flueix.
Comunicaci lingstica
Les activitats 8 i 20 ens remeten a lannex Conceptes clau en
busca dinformaci. La secci Cincia a les teues mans, Recerca
dinformaci, pg. 35, proporciona una guia completa per a la
comprensi dun text, exercitant algunes de les destreses
necessries amb aquest fi. Tant el relat de lentrada, com el text
dEL RAC DE LA LECTURA, requereixen de la comprensi lectora
per a poder respondre a les qestions que shi plantegen a propsit
dambds textos.
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 21
Social i ciutadana
La secci A FONS, El calendari i els moviments de la Terra, pg.
34, mostra una revisi histrica de les diferents maneres de dividir
el temps, aix com la seua arbitrarietat ajustada a les necessitats
i creences de cada poble i poca. Ofereix una visi de la pluralitat
de plantejaments per a un mateix fi, i la validesa de tots
ells.
Cultural i artstica
Les activitats 13 i 44 requereixen lexercitaci de destreses
plstiques per a la realitzaci desquemes que representen fenmens
naturals.
Aprendre a aprendre
La secci CINCIA A LES TEUES MANS actua com una guia per a
laprenentatge autnom.
UNITAT 3. ELS SSERS VIUS
OBJECTIUS 1. Aprendre les caracterstiques que defineixen un sser
viu.
2. Conixer les principals substncies qumiques que componen els
ssers vius.
3. Conixer lestructura de les cllules, els seus tipus i les
seues funcions.
4. Distingir entre cllules animals i vegetals.
5. Diferenciar els organismes unicellulars dels pluricellulars,
aix com els nivells dorganitzaci daquests ltims.
6. Estudiar les caracterstiques dels cinc regnes dssers
vius.
7. Conixer qu s una espcie i com sanomena cientficament.
8. Aprendre els passos per a utilitzar un microscopi i fer
preparacions per observar-les.
CONTINGUTS
Conceptes Els ssers vius, caracterstiques, funcions vitals i
composici. (Objectius 1 i 2)
La cllula, estructura, tipus i funcions. (Objectiu 3)
Cllules eucariotes animals i vegetals. (Objectiu 4)
Nivells dorganitzaci dels ssers vius. (Objectiu 5)
Els cinc regnes. (Objectiu 6)
Les espcies i la seua nomenclatura. (Objectiu 7)
La biodiversitat i la seua conservaci.
Procediments, destreses i habilitats
Interpretaci de textos cientfics.
Observaci i interpretaci de fotografies, dibuixos i
esquemes.
Aplicaci de criteris per a la classificaci de diversos ssers
vius.
Utilitzaci del microscopi en una investigaci cientfica.
(Objectiu 8)
s de la lupa binocular com a tcnica dobservaci dssers vius per a
la seua classificaci.
Classificaci dels ssers vius aplicant un criteri cientfic.
Actituds
Desenvolupar una actitud dinters per conixer i conservar la gran
diversitat de la vida a la Terra.
CRITERIS DAVALUACI
Explicar qu s un sser viu i en qu consisteixen les funcions
vitals que els diferencien de la matria inerta. (Objectiu 1)
Conixer les substncies qumiques que componen els ssers vius i
explicar-ne la funci. (Objectiu 2)
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 22
Reconixer que la cllula s la unitat mnima de vida, conixer la
seua organitzaci cellular i diferenciar entre cllula procariota i
eucariota. (Objectiu 3)
Diferenciar entre una cllula vegetal i una altra danimal.
(Objectiu 4)
Diferenciar un organisme unicellular dun pluricellular i
explicar els nivells dorganitzaci dun organisme pluricellular.
(Objectiu 5)
Definir els cinc regnes per les seues caracterstiques ms bsiques
i les que els diferencien daltres regnes. (Objectiu 6)
Identificar i classificar ssers vius utilitzant claus senzilles
i tcniques dobservaci. (Objectiu 6)
Definir el concepte despcie i comprendre la classificaci dels
ssers vius i la nomenclatura binomial utilitzada. (Objectiu 7)
COMPETNCIES QUE ES TREBALLEN
Coneixement i interacci amb el mn fsic
La secci Cincia a les teues mans, Les cllules i ls del
microscopi, pg. 53, desenvolupa una experincia senzilla que, amb
lobjectiu de comprendre el significat dhiptesi, proporciona una
guia de treball per aprendre a reconixer els trets clau duna
investigaci cientfica.
Comunicaci lingstica
Les activitats 1 i 6 remeten a lannex Conceptes clau, per a
cercar la informaci necessria que permeta la comprensi total del
text.
La secci A FONS, El microscopi, pg. 52, s un text instructiu.
Aquest tipus de textos dirigeixen una activitat cap a un fi. Aquest
fi no s possible si no nhi ha una comprensi total del contingut,
des del punt de vista lingstic.
La secci UNA ANLISI CIENTFICA, Les colnies de diatomees, pg. 55,
dirigeix a ladquisici de nous coneixements a travs de les
habilitats de comprensi lectora.
Com sempre, COMPRENC EL QUE LLIG t com a objectiu la comprensi
lectora, i inclou una pregunta, la 56, que exigeix del lector no
sols la comprensi del text sin la valoraci del contingut i la
forma.
Tractament de la informaci i competncia digital
Les pgines dinternet suggerides en NO HO DEIXES PASSAR ofereixen
la possibilitat dexercitar les habilitats per al maneig de noves
tecnologies, aix com laprenentatge autnom.
Cultural i artstica
Les activitats 29 i 51 requereixen ls de destreses artstiques
per a la representaci precisa delements de la naturalesa.
Aprendre a aprendre
La secci A FONS descriu tots els passos necessaris per a portar
a terme una observaci al microscopi de manera autodidacta.
UNITAT 4. ELS ANIMALS VERTEBRATS
OBJECTIUS
1 Conixer les caracterstiques comunes a tots els animals.
2 Aprendre a diferenciar els animals vertebrats dels
invertebrats.
3 Reconixer les caracterstiques principals de cada grup de
vertebrats, les seues funcions vitals i les adaptacions al medi en
qu viuen.
4 Conixer la classificaci de la nostra espcie i els seus
orgens.
5 Aprendre els passos per a realitzar un esquema cientfic.
CONTINGUTS
Conceptes
Caracterstiques del regne animal i diferncia entre vertebrats i
invertebrats. (Objectius 1 i 2)
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 23
Animals vertebrats: definici, caracterstiques comunes i
classificaci. (Objectiu 3)
Els cinc grups de vertebrats: com sn, com viuen, caracterstiques
especfiques i subgrups. (Objectiu 3)
Lespcie humana: caracterstiques, classificaci i origen.
(Objectiu 4)
Procediments, destreses i habilitats
Observaci i interpretaci dimatges, mostres, fotografies i
dibuixos. (Objectius 1, 2, 3 i 4)
Anlisi i interpretaci desquemes anatmics per a comparar els
diferents grups de vertebrats. (Objectius 1, 2 i 3)
Aplicaci de diversos criteris per a classificar els vertebrats.
(Objectius 3 i 4)
Elaboraci desquemes cientfics. (Objectiu 5)
Actituds
Apreciar la diversitat dels vertebrats i mostrar una actitud
favorable a la seua protecci i conservaci.
Valorar la diversitat en lespcie humana, comprenent que som una
espcie ms dels vertebrats que habiten el nostre planeta. (Objectiu
4)
CRITERIS DAVALUACI
Descriure les caracterstiques del regne animal i diferenciar
entre un animal vertebrat i un invertebrat. (Objectius 1 i 2)
Reconixer i descriure les caracterstiques destructura,
organitzaci i funci dels distints grups de vertebrats que serveixen
per a identificar-los i classificar-los a partir de fotografies i
dibuixos. (Objectiu 3)
Classificar vertebrats utilitzant claus senzilles i tcniques
dobservaci. (Objectiu 3)
Explicar en quin grup danimals es classifica lespcie humana,
enumerar-ne les caracterstiques diferenciadores i conixer-ne
lorigen. (Objectiu 4)
Definir un esquema cientfic i descriure els passos necessaris
per a elaborar-ne un. (Objectiu 5)
COMPETNCIES QUE ES TREBALLEN
Coneixement i interacci amb el mn fsic
La secci UNA ANLISI CIENTFICA, Ous docells i ous de rptils, pg.
71, proposa una srie de qestions que requereixen una explicaci dels
fenmens descrits de forma cientfica, aplicant els coneixements ja
adquirits en la unitat a una situaci semblant. Comunicaci
lingstica
Les activitats 3, 6, 10 i 13 requereixen la recerca dinformaci
en lannex Conceptes clau del llibre. La secci A FONS, Classificaci
de lespcie humana, pg. 68, mostra una manera diferent de presentar
la
informaci. s convenient detindres en aquesta secci per extraure
el mxim de partit a lanlisi dels esquemes que shi mostren,
insistint en tots els elements que el formen i els seus significats
(barres, quadres, guions...). Cultural i artstica
La secci Cincia a les teues mans, Realitzaci dun esquema
cientfic, pg. 69, explica quines caracterstiques ha de reunir un
esquema cientfic. En portar-lo a terme amb el peix de lexemple,
prenem conscincia de la importncia de disposar de determinades
habilitats artstiques per a poder complir amb els requisits
establits. Autonomia i iniciativa personal
En EL RAC DE LA LECTURA, el text Viure entre ximpanzs, de Jane
Goodall, ens permet reflexionar sobre lorigen dels sentiments i la
necessitat dafecte dels ssers humans.
Aquestes observacions ens ajuden a comprendre les nostres
necessitats emocionals, entenent que formen part de la nostra vida
i afavoreixen el nostre desenvolupament com a persones. Competncia
social i ciutadana
A partir de la reflexi portada a terme en EL RAC DE LA LECTURA
sobre la necessitat personal de rebre afecte, hem de completar
aqueixa reflexi per a traslladar el nostre afecte cap a la resta
dels ssers humans, i facilitar aix el nostre creixement com a
membres solidaris de la societat.
Aix mateix, en lactivitat 7 es planteja la identificaci de
llenguatges utilitzats pels ssers humans, distints dels llenguatges
parlats. Lestudi de la utilitat daquests llenguatges, les causes
que els originen i la necessitat de la seua creaci, ens portar a
comprendre una altra de les necessitats bsiques dels ssers humans:
la comunicaci. La
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 24
comunicaci s fonamental per a lexpressi de les emocions, per la
qual cosa el respecte als individus que requereixen daltres
llenguatges per a la seua comunicaci s un dels factors clau per a
crear una societat solidria.
UNITAT 5. ELS ANIMALS INVERTEBRATS
OBJECTIUS
1 Aprendre a reconixer els animals invertebrats i a
distingir-los dels vertebrats.
2 Reconixer les caracterstiques principals de cada grup
dinvertebrats.
3 Associar les diferents funcions vitals que realitzen amb les
adaptacions al medi en qu viuen.
4 Adquirir criteris per a classificar invertebrats.
5 Comprovar la utilitat dun model experimental per a explicar
observacions de la naturalesa.
CONTINGUTS
Conceptes
Caracterstiques destructura, organitzaci i funci dels
invertebrats. (Objectiu 1)
Diversitat dels invertebrats: els grups ms importants i les
seues caracterstiques. (Objectiu 2)
Adaptacions al medi. (Objectiu 3)
Procediments, destreses i habilitats
Identificaci i descripci de fotografies, dibuixos i
esquemes.
Aplicaci de criteris per a classificar els invertebrats.
(Objectiu 2)
Elaboraci de models experimentals. (Objectiu 5)
Realitzaci desquemes i s de la informaci del llibre per a
classificar invertebrats. (Objectiu 4)
Actituds
Comprendre i valorar la diversitat dels invertebrats.
Prendre conscincia de la importncia dels invertebrats en
lequilibri dels ecosistemes i la necessitat de la seua
conservaci.
CRITERIS DAVALUACI
a) Descriure la caracterstica comuna a tots els invertebrats i
distingir invertebrats de vertebrats. (Objectiu 1)
b) Descriure les caracterstiques destructura, organitzaci i
funci dels distints grups dinvertebrats i les seues adaptacions.
(Objectius 2 i 3)
c) Classificar invertebrats utilitzant claus senzilles i
tcniques dobservaci. (Objectiu 4)
d) Descriure adaptacions al medi. (Objectiu 2)
e) Comprendre la utilitat dun model experimental en lobservaci.
(Objectiu 5)
COMPETNCIES QUE ES TREBALLEN
Coneixement i interacci amb el mn fsic
La secci Cincia a les teues mans, Elaboraci i observaci dun
model experimental, pg. 85, proposa lelaboraci dun model per a
simular el comportament dels sabaters a laigua. Aquest model ens
permetr comprovar la hiptesi plantejada, que explicaria per qu els
sabaters poden caminar sobre laigua.
Comunicaci lingstica Les activitats 4, 8, 10, 16 i 19 fan
referncia a la recerca dinformaci en lannex Conceptes clau. En
lapartat EL RAC DE LA LECTURA es mostra un fragment duna obra de
Gerald Durrell, en qu
sutilitza un llenguatge literari per a descriure les
observacions fetes per lautor en un ecosistema menut. Les qestions
plantejades pretenen establir el parallelisme entre les figures
literries i els elements naturals que shi descriuen. Matemtica
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 25
En la secci UNA ANLISI CIENTFICA, pg. 87, es fa pals que els
nmeros formen part de la realitat que descriu la naturalesa.
Lactivitat 40 empra la xifra proporcionada en el text, amb
lobjectiu de completar la descripci de lestructura social del
rusc.
Tractament de la informaci i competncia digital
Lactivitat 42, del Resum, proposa un treball en qu, fent s de la
iniciativa i creativitat personals, es posaran en joc diverses
destreses relacionades amb la recerca i lorganitzaci de la
informaci.
Social i ciutadana
La secci UNA ANLISI CIENTFICA, Les societats dinsectes, pg. 87,
descriu les comunitats dabelles com a model dorganitzaci
social.
En aquest cas, la mateixa naturalesa ens convida a reflexionar
sobre el paper que exerceixen els individus en una societat, i la
seua rellevncia en el seu funcionament conjunt.
Cultural i artstica
En lelaboraci del model requerit per a lactivitat de la secci
CINCIA A LES TEUES MANS, interv alguna cosa ms que la representaci
duna situaci natural. En elaborar el model de sabater, intervenen
les habilitats creatives necessries per a dissenyar un objecte que
represente de forma enginyosa i til, alhora, lindividu objectiu del
nostre estudi.
UNITAT 6. LES PLANTES I ELS FONGS
OBJECTIUS
1 Conixer les caracterstiques prpies del regne vegetal i la seua
classificaci.
2 Reconixer els diversos rgans duna planta, a ms de la forma i
la funci.
3 Conixer les formes de nutrici i reproducci de les plantes.
4 Conixer les caracterstiques prpies dels fongs i els seus grups
principals.
5 Aprendre els passos necessaris per a fer-ne una
classificaci.
CONTINGUTS
Conceptes
Les plantes, definici del regne, caracterstiques comunes i
classificaci. (Objectiu 1)
Les parts de les plantes: arrel, tija i fulles. Estructures i
funcions. (Objectiu 2)
La nutrici, la relaci i la reproducci de les plantes. (Objectiu
3)
El regne dels fongs: caracterstiques i classificaci. (Objectiu
4)
Observaci, mostreig i classificaci de plantes. (Objectiu 5)
Procediments, destreses i habilitats
Anlisi i interpretaci dillustracions i dibuixos que mostren
cicles o seqncies desdeveniments.
Descripci dels trets estructurals, organitzatius i funcionals de
les plantes a partir de fotografies i dibuixos.
Utilitzaci de claus dicotmiques per a classificar plantes.
Actituds
Inters per conixer la gran diversitat de les plantes i per
trobar els trets comuns que defineixen el regne vegetal.
Desenvolupament duna actitud favorable a la conservaci de la
biodiversitat.
CRITERIS DAVALUACI
Reconixer i descriure les caracterstiques de lestructura,
organitzaci i funci de les plantes per mitj de fotografies i
dibuixos. (Objectiu 1)
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 26
Classificar plantes utilitzant claus senzilles i tcniques
dobservaci i identificar-ne els trets ms rellevants que expliquen
la pertinena a un grup determinat. (Objectiu 1)
Descriure els rgans i les parts duna planta i explicar-ne la
funci. (Objectiu 2)
Descriure el procs de nutrici de les plantes i explicar el paper
de la fotosntesi. (Objectiu 3)
Descriure el procs de reproducci de les angiospermes, tot
explicant el paper que exerceixen les flors, els fruits i les
llavors. (Objectiu 3)
Reconixer i descriure les caracterstiques destructura,
organitzaci i funci dels fongs per mitj de fotografies i dibuixos.
(Objectiu 4)
Descriure els passos per a fer-ne una classificaci. (Objectiu
5)
COMPETNCIES QUE ES TREBALLEN
Coneixement i interacci amb el mn fsic
La secci CINCIA A LES TEUES MANS, Observaci, mostreig i
classificaci, pg. 101, proposa lobservaci de les fulles de les
plantes per a la identificaci de trets clau que permeten portar a
terme una classificaci cientfica til.
UNA ANLISI CIENTFICA, La nutrici de les plantes, pg. 103,
analitza lexperiment de Van Hemont, a partir del qual shan
didentificar els pressupsits cientfics i proporcionar-ne una
interpretaci cientfica dels resultats.
Comunicaci lingstica
Les activitats 3 i 6, de recerca en lannex Conceptes clau, sn
necessries per a completar la comprensi dels epgrafs.
En EL RAC DE LA LECTURA, el text seleccionat, un fragment dEl
bosc animat, requereix un pas ms en la competncia de comunicaci
lingstica. Les activitats proposades van ms enll de la simple
comprensi lectora, ja que algunes preguntes requereixen portar a
terme una interpretaci dels recursos literaris utilitzats per
lautor.
Matemtica
En el text introductori de la unitat sn els nmeros els que ens
permeten comprendre del tot el contingut del text: la grandesa de
les sequoies roges.
Tractament de la informaci i competncia digital
Lactivitat 47 del llibre proposa la realitzaci duna
classificaci, per a la qual ser necessari recopilar la informaci
que siga necessria, a ms de presentar-la usant els formats que
millor lorganitzen.
Cultural i artstica
El fragment reprodut en EL RAC DE LA LECTURA, que pertany a
lobra El bosc animat, s una bella imatge personificada de la
naturalesa. Lanlisi detallada de cada una de les descripcions
permet admirar lenginy de lautor, a ms de valorar la riquesa del
llenguatge com una eina dexpressi artstica.
UNITAT 7. ELS SSERS VIUS MS SENZILLS
OBJECTIUS
1 Identificar les caracterstiques principals dels organismes que
formen el regne dels protoctists.
2 Conixer lestructura dels bacteris, aix com la forma en qu
realitzen les seues funcions vitals.
3 Reconixer lestructura general dels virus, aix com el seu cicle
dinfecci.
4 Analitzar les causes per les quals determinats microorganismes
poden ser beneficiosos o perjudicials per a la biosfera i per a les
persones.
5 Conixer algunes malalties infeccioses, la forma de contagi i
el tipus de microorganisme que les causa.
6 Entendre com funcionen les vacunes i els antibitics, i valorar
la importncia del seu s controlat.
7 Aprendre els passos per a agafar mostres i poder observar
microorganismes al microscopi.
-
IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic
de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013
Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 27
CONTINGUTS
Conceptes
Caracterstiques generals del regne dels protoctists. (Objectiu
1)
El regne de les moneres, caracterstiques principals, estructura
i cicle vital. (Objectiu 2)
Caracterstiques, estructura i cicle dinfecci dels virus.
(Objectiu 3)
Els microorganismes i el seu paper a la biosfera. (Objectiu
4)
Les malalties infeccioses, el seu procs infectiu, prevenci i
guariment. (Objectius 5 i 6)
Procediments, destreses i habilitats
Interpretaci i elaboraci de dibuixos esquemtics.
Observaci i interpretaci de fotografies, imatges, dibuixos i
grfics.
Classificaci dssers vius aplicant un criteri cientfic.
Maneig del microscopi per a reconixer i classificar ssers vius.
(Objectiu 7)
Anlisi de textos cientfics.
Actituds
Apreciar el valor i benefici de la majoria dels microorganismes.
(Objectiu 4)
Mostrar inters per conixer els organismes que no es veuen a
sim