i.~ Santa Eugèniaibdigital.uib.cat/.../12_n0033.dir/Portula_1984_mes12_n0033.pdf · i el menyspreu de Ia bona voluntat. "Sor Rafaleta", malgrat tot, Sa Cabaneta vos vol demostrar

n-33desembre 84

i.~ Santa E u g è n i a

2(126)

COR RE U

SA CABANETA A LA M.GRAL DE LES RR.FRANCISCANESEn aquest primer sant Francesc

que sentim l'enyorament de Ia que foudurant raolts d'anys Ia nostra educadoraIa nostra estimada Sor Rafaleta volerafer-li un públic homenatge de GRATITUD.

Pot estar completament seguraque encara que partís d'entre noltrosaquell dissabte, quinze de setembre,això sí , amb un poc d'endarrerimentenvers Ia data prevista (s'han de salvarles apariències, no és vera?) Ja ambf o s c a n e g r a , c o m a 11 a d r e f u r t i u iamb por d'ésser delatat (ja sabem queper voluntat d'altres) el poble cabane-ter l'estima, l'enyora, Ia desitjaentre noltros, encara que si aquestaés Ia voluntat de les seves SUPERIORES,é s 1 a d e D é u ?

"EIs vostres plans no són elsmeus plans...els vostres camins nosón els meus camins...diu el Senyor . . . "Q u i n h a n s e g u i t e 11 e s ?

Es curiós que ara que l'esglésiacerca una encarnació més grossa entreIa gent les "MADRES" canvien els ca-mins . . .

Noltros nos "RESIGNAM" a acceptar,però amb tristor, aquestes maneresde fer les coses, Ia manca de diàlegi el menyspreu de Ia bona voluntat.

"Sor Rafaleta", malgrat tot, SaCabaneta vos vol demostrar i vos demos-tra Ia seva estimació.

Déu vos guardi feliç MOLTS D'ANYS

Col.lectiu 285 signaturesSa Cabaneta, octubre de 1984

Premis «Associació PremsaForana de Mallorca»

L>Asspciacio de Premsa Forana de Mallorca», amb coHabora-ció i patrocini de Ia Caixa de Balears «Sa Nostra», convoca elSegon Concurs Periodístic «Associació de Premsa Forana deMallorca» amb l'objectiu de premiar els millors treballs sobretemes d'actualitat a Mallorca. El concurs es regirà per les se-güents BASES: ,_

1.« EIs treballs que hi participin estaran escrits en llenguacatalana.

2.* EIs treballs s'hauran publicat, dins els terminis fixats, aqualsevol de les; publicacions associades.

3.* Podran participar-hi tots els col·laboradors habituals deles publicacions:

4.*. Per optar al premi, els treballs s'hauran d'haver publicatdins eb següents terminis: des de dia 1 de maig de 1984fins a dia 30 d'abril de 1985.

5.* Per optar al premi, l'autor 'riel treball per mitjà deldirector de Ia publicació pn hagi sortit a llum enviarà eIretall del mateix per triplicat a nom de l'Associació dePremsa Forana, Carrer Princes*;24. Sant Joan.

6.* El jurat es donarà a conèixer en el moment de Ia con-cessió dels premis i él seu veredicte serà inapel·lable.

7.* El veredicte es farà públic dins el mes de maig de 1985.El lloc i el dia seran comunicats oportunament.

8.* L'Associació es compromet a editar els trebaUs premiats.9.* EIs premis que s'atorguen són els següents:

Tres premis de 30.000 ptes. cada un. 'Un d'ells tendrà un premi d'honor consistent en unaescultura d'En Pere Pujol.

10.4 EIs- participants es comprometen a acceptar aquestesBases. EIs membres del Jurat resoldran els casos que no'hi estiguin prevists.

MA

musicaC

COMSELLinsuuutDEMALLORCA

Recentment hem presentat l'edició d'una col.lecció inti-tulada "Curiositats Impreses". El primer número és una Manmsical del segle XVIII, usada en aquella època com a sistemamemotecnic en l'ensenyament de Ia teoria musical.

Ultra Ia seva importància històrica, Ia presentacióen tamany foli i damunt cartolina imitant color d'antigtj

! factura permet, una vegada emmarcat, que pugui esdevenir<£òrtu(« (»ti..u.i.t«»rc.r..i un atractiu detall decoratiu.

Per 100,— Ptes. el podeu trobar a les llibreries; Embat,Jovellanos i Ripoll o com*jiar-lo directament a Ia publicació.

— EDITORIAL

PORTULA. TRES ANYS.

Cada vegada que aquesta revistasurt al carrer és-almenys per a nosal-tres-un aconteixement i un motiu decelebració. Quant ± més que aquest_numero que teniu en les mans representaqualque cosa més.

D'una banda, el 33 suposa l'acom-pliment del tercer any de singladurade PORTULA. D'altre suposa el primerd'ençà del nou equip redactor i editor,després d'una paralització de tresmesos que comportà un canvi substancialen molts d'aspectes.

Al final d'aquest primer any delque podríem anomenar "Nou Pòrtula"creim que el balanç és positiu. Veim,ambil.lusió, que passa a passa, mes ames, anam superant entrebancs i amillo-rant tant el contingut com Ia presenta-ció. I áixò ens anima a seguir.

Fa quatre mesos el canvi de formati Ia impressió ofsset va suposar unenriquiment de Ia qualitat externa.A partir del mes que ve serà l'escriptu-ra electrònica Ia que permetrà unamillor feina i un millor resultat.Juntament amb això cal remarcar Iacol.laboració constant d'un equip fix:Antoni Canyelles, Damià Quetglas, Gabri-el A. Vich, Pau Ferrer, Antoni Vaquer,Rafel Ferrer, Tomeu Llabrés... quemes a mes ens aporten Ia seva inestima-ble ajuda. T per si fos poc, tambéa partir d'aquest mes comptam amb mespersones que participen directamenten les tasques de redacció: el mateixAntoni Canyelles, Miguel Angel Lladó,Margalida Nadal... I Ia llista segueixoberta .

També en aquest número podem presen^tar -amb orgull i joia- Ia col.labora-ció que, quan les ocupacions escolarspermetin, ens anirà fent, a modo desuplement, l'escola Costa i Llobera.Benvinguts !

Si seguim aixi PORTULA aniràendavant. Gràcies a tots.

La Redacció

U*0i*

cafe* me*

3(127)

MOLTS D'ANYS!Molt« d'anys! estimats lectors

i amics de Pòrtula.En nom del Consell de Redacció

d'aquesta Revista, felicitam a totesaquelles persones que han fet possible,d una manera o d'altra que Ia revistaPòrtula, fins ara surti cada mes.

DESITJANT UN VENTUROS 1.985.La Redacció.

<*a8f *<-NOSTRA

llengua?

L a s s o c i a c i ó d e p a r e s ri ' a 1 u n n e sdel Centre Costa i Llobera, des defa dos anys o millor dit des de quehi ha l'actual junta directiva, fa'totes les seves comunicacions en caste-llà, malgrat anar dirigides a una pobla-ció mallorquina, de parla mallorquina,i que pensa en mallorquí en un 95% ipertànyer a un centre escolar que duel nom d'un dels nostres millors poetes.

Quan se'n donaran compte de Iareali tat?.

Sros. padres,

Les convoçareos a Ia Asarr.bloa Ganeral de IaAaociación de Padres, que tsnàrá lu ar' el próximo dia3 de Diciembre 198¿, a las '¿0»3Q h, =>r> el ColegioCOSTA ï LLOBERA% con el si&uiente Orden del Día :

- uemoria del Curso 1983-&4-'- Aprobación Cuota Curso 1984-65.

- Iníoraación sobre Actividades Extraescolarea.- Aremos y proguntas.

Ro^acQg cv .iaJHtenci"..

4(128)DE RESQUES

NOTICIES DE L'AJUNTAMENT

En el ple del raesaltres coses s'aprovàd ' u n p o 1 i e s p o r t i u e n e 1trial de Marratxi, elonze milions cinc-centes cinquanta-d u e s m i 1 s e t - c e n t e s s e t a n t a - d u e s p t e s .

d'octubre entre1 a c o n s t r u c c i ópolígon indus-

p r e s s u p o s t p u j à

El regidor del PSOE, Mario Fierro,ha presentat Ia seva demissió, coma tal, aquest és el segon regidor delPSOE, que en Ia present legislaturamunicipal, presenta Ia dimissió, elprimer va ésser en Baltasar Reynes,en el proper ple de l'ajuntament sabremqui serà el seu sustitut.

Podria ésser que l'ajuntamentconvertís el cine de Pòrtol, fins aratancat, en una Casa de Cultura, aixòsería una gran cosa per al nostre muni-cipi, ja que així, es tendria un localadequat per a molts d'actes culturals.

NOTICIES DEL MON DE LA CULTURA POPULAR

delL'agrupació de ball de bot AiresPIa de Marratxí el passat día

a Iad'octubre prengué parttrobada d'agrupacionsde Mallorca, Ia qual vapel president del C.I.M.un rnoment de l'actuacióde Marratxi.

15"VlIIena

folclòriquesésser presidida

a Ia fotode 1 • agrupació

#A- • *> **.

' fe ,%»*:>.--,- At .

E1 g r u p d e t e a t r e m i g j o r n , e s t áassajant, una obra que es titula "Ben-vinguts seau" i serà Ia del seu retornals cadafals, i ja que anam de teatre,sabem que a Pòrtol, també se muntaun grup teatral, segons un dels seuscomponents el nom serà "Grup de TeatreLliure de Marratxí".

NOM A L'ESCOLA DEL PONT D'INCA

El col.legi del Pont d'Inca Nou,es denominarà "col.legi nacional mixtRamon Llull", segons aprovà l'ajuntamenten el ple del mes d'octubre.

MOTO CROSS A MARRATXt

El proper diumenge dia 9 de desem-bre a les deu del matí, en els_ "Cavulls"carreres de moto cross, puntuablespel Campionat de Mallorca, en 250 c/c.125 c/c i 75 c/c.

ACTIVITATS EXTRA ESCOLARS DE L'A.P.A.

Per part de l'associació de paresd'alumnes del co.legi Costa i Llobera,s'estan duguent a terrae una sèrie d'ac-tivitats exta escolars, una d'elleses un curset de judo, del qual és elprofessor Arturo Suau, altres activitatssón Jazz, ball de bot, Gimnàstica Feme-nina, dibuix i pintura, i anglés.

GERMANDAT DE DONANTS DE SANG

Per a qui Ii interessi saber elsdonants de sang a Maratxí, segons lesdarreres dades són el següents:

Sa Cabaneta, 62. Pont d'Inca 68.-PIa de Na Tesa 55.- i Pòrtol, 92,

de tots els pobles de Ia zona II, Marra-txí és el que té mes donants.

PERILL CIRCULATORI

Moltes vegades, hem denunciatIa forta velocitat a què circulen elscotxes quan creuen Sa Cabaneta i Pòrtol,no fa^ molt hi hagué un greu accident,de t.rafic just a l'entrada de Pòrtol,amb dos ferits lleus i un més greu,no seri«. de més que Ia policia municipalvigilàs Ia velocitat dels cotxes, pertal d'evitar accidents que puguin durqualque desgràcia irreparable, quees posin les solucions ara i no siguicom a Sa Cabana, que es posaren dé§prés d'haver costat Ia mort d'un infanti n n o c e n t.

m.bosch

EXIT DE LA "13 FIRA DE FANG".

E1 s d a r r e r s d i e s d ' a q u e s L p a s s a tmes de Novembre, s'ha duit a termeIa "Ia FlRA DE FANG A MARRATXI", eldia de l'obertura al public fou el29 de Novembre, va èsser inaguradaoficialment pel president del C.I.M."deroni Alberti. Donat l'exit de Ia"Fira", aquesta se va ampliar endos dies més. des de les pàgines dePòrtula, moltes vegades hem criticat,la Regiduria de Cultura, però en raotiud'aquesta "FIRA" rebi Ia nostra enhora-bona, i que aquest sigui el començamentde una tasca en favor de Ia nostracultura.

«A* ~

BUTLLETI DEL P.C.B.

El P.C.B. a Marratxi ha editatun butlletí informatiu, que parla defer una ofensiva en favor de Ia nostrallengua, no seria de més que coraençassinper ells mateixos i editassin el butlle-tí en Ia nostra llengua, això seriaIa millor ofensiva que es podria feren defensa de Ia nostra llengua.

COLCADA DE LA BEATA

A Ia festa del carro de Ia Beata,l'ajuntament de Marratxí, va enviaruna carrossa, Ia qual després haviad'ésser mostrada al poble, segons,havia assegurat el regidor Romaguera,però no va ésser així; gràcies a Iafoto que enes ha enviat el C.I.M.,podem veure Ia mateixa en el momentdel seu passeig. A veure si l'ajuntamentpren exemple de trametre fotos delsactes que mos representa.

N OTI C I E S 5<1 2 9>

Ve 6 piaMANCA DE LLUM EN EI, PLA DE NA TESA

En el PIa de Na Tesa, de deu diesnou, no hi ha llum pels carrers, om i 11 o r d i t a s e g o n s q u i n s c a r r e r s ,i Ia veritat és que els veïnats esdemanen el perque.

MES SOBRK LA MOSTRA DE TEATRE

De Ia mostra de teatre he d'insis-tir dien que després de moltes dificul-tats i sacrificis, es tiri abaix obé que, després de tres "mostres",q u e c a d a v e g a d a a n a v e n a m é s , e s d e i x íde fer una de les coses que altrespobles enyoraven. Jo els puc asegurarque se seguiren fent "mostres" de teatreintentant corregir les faltes que escometeren a les passades, també pucassegurar que no es faran les "mostres"per protagonisme de cap persona sinóe n c a m i n a d e s a d o n a r 1 ' a 11 u r a q u e e smereix MARRATXI. Però no mos aturaremaquí, sinó que, si ens Uo demanen,ajudarem a altres pobles a que en facin.Així entre tots aconseguirem aixecarel món del teatre i gran part de Ianostra cuJfura.

¿UN VIGILANT PER LA CABINA TELEFÒNICA?.

La cabina telefònica no va gairebé, o que no hi ha vidres a Ia mateixa,perqué cada dos per tres els espanyenno sabem qui puga ser, si gent delpoble o fora poble, però en qualsevolcas, podrfem arribar hahoyer de tenirun vigilant a cada cabina.

QUE PASSA AMB EL FEMS?.

A molt de llocs on deixen el fernsestà que no poden passar d'olor quefa. Mem si hem d'arribar, a tenir unv i g i 1 a n t p e r q u è d ' u n a v e g a d a e s f a c i nles coses així com toca,no per resde mal,sino perquè tots els ciutadanso v e ï n a t s e s t i g u e m m o 11 m i 11 o r .

XISCO BARCELO.

No em vull queixar pus-vegadesperò tampoc vull sofrirsempre he sentit a dirquí es colga amb al.lotss'aixeca amb pixaradessi cançons m'heu demanadesj o 1 e s h e v o 1 g u d e s s e r v i rsi voltros quedatt. bé amb min'hi moltes de reservades.

PAU FERRER.

6(130)Aquest Poble Nostro

L'esport a Marratxi és un dels apar-tats duits més malament i més malamentpromocionats pel departament de culturade l'Ajuntament i organismes competents.

La veritat és que a Marratxi tansols es coneix,. pel gran públic, el futbol,el ciclisme i ... punt. Quan Ia gama d'es-ports és molt més àmplia i variada. Noparlem ja de les instal.lacions que hiha a les escoles i places públiques per-què fan pena i a Ia majoria de les vegadess'empra una pista o una "canxa" de jocper a realitzar o practicar un altre esportque no és l'adecuat a aquella pista oque estigui relacionat amb l'esport peral qual en un principi es va fer aquellapista o instal.laci6. Es a dir: dins Ia,pista de "balonmano" s'hi juga a : tenisfutbol, etc,. etc., manco "balonmano",a Ia pista de bàsquet o baloncesto s'hijuga a tot manco a bàsquet, etc.

La manca d'iniciatives, per part'dels departaments oficials, com puguim;ésser, ajuntament, Consell, Ministeri,;d'educació etc. o dels professor, educadors!preparadors fasics, entrenadors, etc.!representant Ia part didàctica, d'educaci6|i iniciació a l'esport a les escoles éslclara i evident i absoluta.

Una demostració clara i trasparentique l'esport a Marratxi està mal duit,;és que Ia falta de coneixement d'altresjdisciplines esportives que no siguin futbolji ciclisme es desconeixen quasi per complet!

La promoció de l'esport del basquetja les escoles és pràcticament nula i no!sols ja Ia promoció sinó Ia pràctica d'a-1

quest esport, de tenis no en parlem; manca!de pistes, les poques que hi ha mal arregl.a-ldes i molt descuidades. j

Tot aixó fa que l'esport es quediJestancat, sense sortida possible i sense!cap possibilitat per promocionar-se per!donar-se a conèixer i practicar-lo. Esuna llàstima, perquè el jovent practicaria!més l'esport si les condicions fossinmés adequades a Ia pràctica de les diversesji àmplies disciplines esportives que hijha per tots els gustyi condicions ffgiques.

Antoni Canyelles i Oliver.

ENTREVISTA ENTREVISTA ENTREVISTA

JAUME SERRA I VIDAL.viu a Sa Cabana.Va esser regidor del PSOE, a les primeres;eleccions democràtiques del nostrepais. j

Actualment és el president dels Escol^>tes de Mallorca,es membre de l'executivade l'Obra Cultural Balear.Es membre del'executiva d'auxiliars d'apotecari'a deles Balears, i també és cap de l'agrupamentEscolta Gabriel Alomar.Bé és un home molt|ocupat com veis, però, aixi i tot, té tempsper parlar un poc per a Pòrtula, noltrosaprofitam l'ocasió.

PORTULA.- Aquest mes tothom parla>de Ia mateixa cosa, Ia l*Fira de Fang aiMarratxí, Jaume, penses anar-hi a aquesta:fira?.

JAUME.- Si, perquè pens que és una|obligació moral de tot Marratxiner donarsuport en aquest cas en concret a Ia nostra

]LBn3B3Di3ICO>^cijEa<O*aX. :p ú b l i ca ~ m u n i c ipalMassa vegades oblidam que- Ia cultura

és un DRET que tenim tos i pensam queés un DEURE que tenen alguns i per aixòno el reivindicam com a tal. Però a vegades'també passa que les institucions encarrega-des de concedir-nos els drets i exigir-nos algunes d'aquestes coses que en princi-pi semblen obsequis. però que no s6n més *que necessitats primàries com a personesque s om.

TaI és el cas de Ia Nostra Biblioteca,és un "regal" que té Marratxi, però quenecessita de l'ajuda de tqts per a podersobreviure; de les nostres institucionsi dels habitants.

EIs nostres adolescents, els nostresinfants sembla que ja ho comencen a comprendre. Cada vegada Ia senten com una cosamés seva i ja prenen'consciència del DRETque tenen a ella. Potser valdria Ia penaprequntar-lis ouè pensen.ceràmica, com un vehicle més de Ia nostraexpressió cultural.

£.- Creus que aquesta manifestaciócultural pot tenir èxit i continuitat?.

J_.- Crec que si, pot tenir exit,ipot tenir continuitat,tot això depèn delsnostres regidors,i de les ganes que tenguinde fer feina.

P.-Tu que has estat dins l'ajuntament,i a Ia vegada coneixes Ia gent de Marratxíi les seves inquiet.uds quines altres mani-festacions culturals creus que es podriendur a bon terme dins Marratxi.

J_.- L'Ajuntament de Marratxi treballamolt poc per Ia part cultural,i degut aaixo,la cultura és un fét del qué podriemdir "brilla per Ia seva absencia".De totesmaneres crec urgent Ia necessitat,com acosa primordial,de Ia normalització deIa llengua catalan dins el nostre terme,co-mençant per Ia normalització dins Ia Casade Ia Vila.Retolació dels carrers amb nomspopulars i en Ia nostra llengua.Festespopulars per a tothom,amb participacióde tots i no d'uns quants.Exposicions,teatreen definitiva, des d'aquestes retxes demana 1 ajuntament que faci un esforç perquèIa cultura sigui el nostre pa de cada dia,dins el nostre terme.

P_.-Jaume una pregunta quasi obligada.Penses presentar-te a les properes eleccions

¿.- En aquest moments és molt prestper decidir si me presentaré o no.,a lesproperes eleccions.De totes maneres nodescart Ia possibilitat que em torni presen-tar.

P_.-Per quint partit?.¿.-El partit és el de menys,el que

sí te puc assegurar és que serà per unpartit, d'esquerres. .

P_.- Crec que no importa demanar per !què.

¿.- No,crec que no importa.Jaume, gràcies per voler parlar un^-

poc amb nosaltres.

.MARGALIDA NADAL.

O.C.B. MARRATXI: Una%ventura romàntica?

No ern refaré d'allô que no voliapronosticar, però que vaig dir:"Arrencada.de cavall, arribada d'ase".

Això és, a primer cop d'ull, elque sembla ha estat Ia curta singladurade l'O.C.B. a Marratxi. Diriem, en l'argotjnèdic, que estam ferits de mort. Permeteuara, com a darreres esperonajades, exposaralguns dels punts que ens han abocat quasi-bé a Ia desaparició.

1.- L'aventura de l'O.C.B. va comen-çar tot just acabades les darreres elecci-ons municipals. Intentava ésser una alter-nativa de participació per un poble que"passava" olímpicament de tot, inclosa,naturalment, Ia politica. Les activitatsanunciades ereen ben senzilles; excursions,projeccions i col.loquis sobre temes varis,teatre per a infants, qualque torradaper les festes populars... I cal reconèixerque al principi no anava malament; Iagent hi assistia més o menys il·lusionada,es feren reunions i fins i tot qualquebauxa d'aquelles sonades.

2.- Encorajats, anunciàrem Ia postaen marxa dels "CURSOS DE LLENGUA I CULTURADE MALLORCA". Imprimirem un cartell anunci-ador, es faren les gestions oportunesper aconseguir Ia dotació del pressuposti deixàrem Ia burocràcia en mans de l'Ajun-tament. Però això mereix un punt apart.

3.- No s'entén, si no és per purapropaganda politica, com un Ajuntamentpot dur a bon terme les gestions per ob-tenir el pressupost necessari per a Iarealització dels "CURSOS", per desprésdescurar de forma absoluta aspectes tanimportants com Ia propaganda- els cartellsrepartits foren mínims- o les formalitatsburocràtiques: els alumnes interessatsen Ia matriculació topaven amb Ia ignoràn-total del funcionari sobre el tema. Toti amb això, els resultats no foren deltot negatius, atesa Ia greu situació perIa qual travessa Ia nostra llengua. D'untotal de vint-i-cinc matriculats, nouobtingueren el titol acreditatiu del primercurs. D'entre els matriculats, cap regidorni cap funcionari de l'Ajuntament. Magnífic

4.-No voldria deixar de banda unanecessària autocrítica. Algunes personescompromeses inicialment en l'empresa iconsiderades "progressistes" ens donarenl'esquena de Ia manera més sorprenent.De cop i volta ens trobaren quatre moixosmiulant sobre les enormes teulades deIa indiferència.

5.- En un heroÏc acte de'voluntatcultural, l'Ajuntament decideix de "norma-litzér-se", desitjant traduirVles actesal català. De Ia conversa sostinguda éntreel Regidor de Cultura i els representantsde l'O.C.B. no en sortiren coses massaconcretes. Recordamtreconeixem haver dema-nat quines serien les condicions sotales quals emprendre aquesta feina que,qüestions lingüístiques apart, resultava*ertament feixuga i monòtona. No obstant,Ia consideràvem una bona passa dins l'ato-nia cultural a Ia qual ens tenia acostumats1'Ajuntament.

6.- A Ia seva editorial de'Setembre,"Pòrtula", d'una manera un tant confusa,s'esqueixa les, vestidures i ens titllade poc menys que "doblerers" davant elnostre comportament respecte a Ia traduccióde les actes municipals. Deim "confusa"perquè, després d'insistir en que iniciati-ves com aquesta s'han d'agafar amb lesdues mans i sense pensar-s'ho gens nimica, assenyalava que no veien malamentque una feina d'aquest tipus fos retribuïdacom pertoca...(?).

7.- Enguany, sembla que no hi hagutpressupost per a Ia continuïtat dels "CUR-SOS". Tanmateix, el C.I.M., U.M. i elSr. Alberti s'han preocupat força perquèIa totalitat del pressupost de culturase'n vagi darrera l'organització de "Cursosde LLengua" i activitats "normalitzado-res". Alerta, no voldria que això s'inter-pretàs com una reivindicació de Ia culturalligada a certs sectors polítics, sinómés aviat tot el contrari. Crec en l'uni-versalisme de Ia cultura, vengui d'onven*gui. El que no • puc creure és en Iamanipulació de Ia cultura per tal d'obte-nir-hi una rendabilitat política, a curt0 a llarg plaç.

8.- Un detall: al mateix temps quel'amic Biel Massot m'anunciava Ia "repolsa"de "Pòrtula" en el pròxim número, es cele-braven, a Sa Cabaneta, les festes "enhonor de Santa Maria de Marratxi".Molts'ha escrit sobre l'autenticitat d'aquestaPatrona i no és hora d'aclarir qüestionssobradament demostrades per Ia història.Allà on jo voldria anar és al bessó deIa festa. Vaig ésser assistent ocasionalde Ia "verbena". Un parell de companys1 jo restàrem emmudits davant l'espectacleque gratuïtament se'ns oferi sobre elcadafal dels músics; un senyor, micròfonen mà, organitzà un concurs de "misses"utilitzant una dialèctica vulgar, farcidad'acudits dolents i, per suposat, en caste-

. llà. EIs premis; un "cubata" i un sopara un conegut restaurant de Ia vila, xampanyinclòs. Poc temis abans, en el Pont d'In-ca, a una vetlada anunciada com a musical,haviem estat també víctimes d'una altrepresade pèl col.lectiva, amb "play-bacfc"

dolent, un concurs d'estridències, desor-ganització i cent cinquanta pessetes d'en-trada. Enhorabona a Ia Comissió o Comissi-ons organitzadores i que sigui per moltsd'anys.

1 Davant aquest panorama, hem deciditI decantar-nos per l'autocomplaença cultu-! ral i l'oci. Mirau; sortim d'excursió,i feim una passejada en bicicleta un pical mes, trobades vàries, qualque- festeta...Si vos hi voleu apuntat, deixarem de ser

: uns autocomplaents per esdevenir el quesempre hem somiat; un poble lliure, lúdic,que estima Ia vida per damunt qualsevolcosa.Anim idò. Ens trobareu a qualsevolde les cent cinquanta oficines distribuï-des al llarg...

Perdonau. Som a ca nostra i esperam.; Digau coses.

. Miquel Angel Lladó Ribas

8 ( i 3 2 )

arcs i bòvedesPins ara tenim definit el que se refe-

reix a l'estructura del romànica i del gò-tic (únicament a l 'estructura); hem vistun gràfic de cada un d'ells; tant un coml'altre son els "bàsics" de cada estil ¿aque n'existeixenmoltes.variahts d'ambdas.

Abans diguérem que una de les missionsdels arcs era donar més espai interior;Idò bé, no seria correcte parlar d'arcssens parlar de bòvedes i hem de veure queaquestes estan tan lligades als arcs queno podrien construirse unes sense els al-tres.

Arc, ogivalv' r\ \ / / Agut simple

\ - / A< Av\

r^Jf 'N

Una missió* específica de l'arc és sus-tentar Ia bòveda, però, al mateix temps,projec'tar-la, de tal manera que Ia bòvedasigui Ia conseqüència d'un conjunt d'arcs.Per exemple: Ia bòveda de canó seguit noés més que l'evolució d'ttn arc desplaçathoritzantalment, sigui escassa, de migpunt, de ferradura o o¿iváa, mentre queIa boveda per ariata o racó* de claustreIs el creuament de dues bòvedes de canó*seguit que estant formades pel desplaça •:• .ment d'un arc es pot dir que està realit-zada pel creuamentde dos o més arcs.

En les bòvedes de cúpula passa el ma-teix, amb Ia difer*hc^a que no se forma ono és l'evolució de 1 arc al ser despla-çat sinó que 'és Ia conseqüència del 'arcquan gira en un altre sentit, sempre sobreel seu propi eix; d'aquesta manera si fosun arc de mig punt, sortiria una semiesfe-ra, si fos un escassa seria una cúpula re-baixada, si l'arc és ogival en ¿erivaràIa cúpula apuntada, si ésconopial, Ia cú-pula bulbiforme... etc.

TOMEU LLABRES

ECOLOGISTES ,ECOLOGISTES!!

Tots ja coneixem els ecologistes.Són una gent defensora de Ia pau i Ianatura i que quan en el món qualcu facoses que no els agraden comencen gransrevoltes, manifestacions i tots el que'pugui imaginar Ia gent. Be que fan; quino vol avui un poc de pau i de natura?.

Fins aqui molt bé, peró no està tan,bé el que han demostrat fa uns dies. Totssabem que un submari soviètic va xocaramb un mercant de Ia mateixa nacionalitata prop de Gibraltar i d'Espanya. I elsecologigtes, no han dit ni pruna. Hanparescut com mosques al cel. No són ellspacifistesm, ecologistes, antinuclears??i ara que??.

Demostra això que els nostres amicssón el que són quan els convé. O és queels soviètics poden entr'ar al mediterraniquan volen i no sols això, a més podertirar allà on els va bé missils amb capsnuclears neutralitzats??. No és perillrfstenir submarins davall aigua pel mediterra-ni??.

Fets similars es por dir que passenaEuropa. Quan els americans van desplegarmissils per tot arreu, els ecologistesen feren de bones. I ara, que els sovièticsfins i tot en donen als submarins a mésque per terra, què diuen??. Fins ara RESi

Això ens diu, ens fa veure que aquestsgrups tenen una clara tendència politica.Nomeás defensen el que els interessa idonen a Ia gent una mala imatge del quediuen ésser. A qui Ii agrada que Ii diguinuna cosa i després sigui una altra?.

Aquests fets no agraden a molta genti demostren que els veritables ecologistesi pacifistes no han d'estar a favor deningú. Han de defensar Ia pau per damuntde tot, però per les dues bandes i noper una com han fet fins ara.

Esperam que els vertaders ecologistesi pacifistes arribin qualque dia i facinbé Ia seva feina.

GABRIEL A.VICH i MARTORELL,

t / S0^m. S

Q ?.//' í No tenia fites,com l'Etérnitat,

Va resultaruna pesadaamb moltet d'os.

Xim 4**ix*

Antoni Matheu,ara i aquí

Quan a inicis del passat agostvàrem anar amb Joan Parets a veureAntoni Matheu mai no ens pensàvem queens deixés tan aviat. Durant les horesque vàrem estar plegats tenguérem unabona conversa, part de Ia qual conservamenregistrada. Com a contribució alconeixement del seu pensament i a titold'humil homenatge he considerat oportúextreure una sèrie de les qüestionsque Ii vaig plantejar, Ia totalitatde les quals sortirà publicada en elproper número de Madrigal .

C o m v e i s 1 a v o s t r a e v o 1 u c i ó m u a i -cal?

Jo Io que veig éa que he adquiriLun estil cada dia més propi...La facili-tat que tenc no l'havia tenguda mai;en un instant faig un parell de compas-sos, combinant les notes com si less e n t í s e n e 1 p i a n o . A i x ó e n s d ó n a m é s ,diríem, diversitat... sentint el pianoun, vulguis no vulguis, està més aferrata 1 o q u e s e n t a 11 à i a r a e s L i c ra é sd e a f e i i a L d e L o L i n o m é s f a i g 1 a m u a i c aque aeiiL üins el meu interior, apostaque no agrad. També tenc aquest avantat-ge ara, que com que no componc pròpia-ment per tenir un èxit i com que séque a Io millor no podré assistir nial concert, si toquen, ho faig aixicom jo ho sent sense pensar si seràde l'agradosia p no del públic; Ioque jo crec que està bé, no pensant'en els aplaudiments que pugui tenir.Això te dóna una gran llibertat percompondre. No pens "ara compondre aques-ta peça perquè Ia pugui tocar l'orques-|tra simfònica. A veure quins instru-ments..." Però no pens en això, sinó

. que faig Ia música i si no Ia podentocar que no Ia toquin.

Des del vostre punt de vista,a nivell espiritual, anivell interior,quina força Ii veis a Ia música?

Home, gràcies a Déu veig que Iamúsica m'ha servit molt per aquestacontemplació que tenim perquè me vaacostumar a concentrar-me. Per compondreuna persona és quasi quasi com si fesoració; aposta hi ha hagut bastantsde compositors que han estat homesd'oració, per exemple Bruckner moltmés i altres ho haguessin pogut esser,però per ventura per les seves misèriesno -ho van esser. Perquè una personaque compon, s'ha de concentrar, i aques-ta conceqtració és molt util...perfer oració no mental sinó oració d'a-questa un poc contemplativa. Es saber-

se concentrar el seu cervell. Un queno sap fer això no pot íer res... fer-que ai compondre nomès tas un esquemai llavors el t'han de desenvolupari tu ets una de les passes de l'obra.

A i x ò 6 s c o .T u n p i n t o r , p e r e >: e m p 1 e , £ ( 1 3 3 )o u n p o e t a q u e j a h o d e i x 3 t o t f e t .Un compositor fa allò i no sap si hotocaran ni sap si ho podrà sentir:això te dóna aquesta llibertat d'esperitde saber que no fas una cosa pei teupiopi gust, sinó que iio fas pel bènomès de Ia humanitat. Això es un avan-tatge que Déu m'ha donar: Ia r.omposició.

Què vos considerau més: un religiósmúsic o un músic religiós?

Jo, humanament parlant, crec quesom més músic que res, perquè duc Iamúsica dedins. Però ara és tan fortal'atracció que Déu m'ha donat a mi,que crec que deixaria Ia música sives que m'havia d'impedir aquesta unióamb Déu; però abans de tenir aquestafe tan forta, Ia música era per a miIa meva vida.

Quines són les coses que vos inspi-ren a compondre el que teis actualment?

Pròpiament ara Ia meva il.lusióde compondre és fer bé i alçar Ia,uirlem, vida de Ia huuiaiiiLaL. Aixòés Ia meva missió. Crec que per medide Ia meva música, si l'escolten,siguicom una espècie d'aire fresc que totse 1 s q u e 1 ' e s c o 11 i n d e i x i n a q u e s t e stonteries terrenals i se'n pugi elseu esperit a coses més espirituals.Això és s'interès que tenc. Apostaés que faig aquestes coses, aqueststextos comentats perquè serveixin perquètota Ia música no serveixi per embrutirIa persona sinó per eievar-ia més amunt.¡Això és ia idea que tenc ara, en aquestsmoments. 1 amb aquesta que escriguino fermat a un estil sinó deixar-medur per Io que quasi quasi Ia mevajmúsica ha de ser oració i, fins i tot,|implor l'Esperit Sant que m'il.lumini¡per escriure, perquè Io que escrigui<sigui una música que toqui el cor dels¡qui escolten, perquè els dugui capa L>eu com un sermò que fèssim. Aixòés Io que me dóna mes pau i tranquilitatfotser molta musica que faci ara seràdamunt... jo sè que quan vaig començara estar malalt encara no estava tan...;no m'havia convençut tant d'aquestjtomb que Déu m'ha fet fer, fins i totvaig demanar a un poeta si me faria-jo ja havia fet s'esqueraa- el textd'una òpera que volia fer damunt Chopin.Però ar.a no seria capaç de fer això.

Biel Massot i Muntaner.-

i u ^ i j4 ;

La informació, fjgE3onau-n°*senyors...

•

Decada d i a .

DFORMrtTnj BALEAR comença a emitir-s« ara fa

cinc anys,el novembre del 7S:una"putada" de temps

perdut,daiti en Llorenç Capellà a un article publi

cat a "8ALEARE3".

Fins al novembre aal 79,da Its Illes arriba-

ven cròniques a l*informatiu dal "circuito catala

no-balaar*.MW^*AH era era un cantre de producció

da segon ordre,juntamant amb Can&ries,de l*ENTB .Pero ja havia oeixat de ser una producció folkl&-

rica,un "aparheit" informatiu.Amb mitjans tecnicade segona ma,uls professionals de MCTAMAR no aa -limitav*n a parlar de las comarques i de las co-

ses oxtrictament loca^.Parlaven de notícies in-

ternacionals i da l*Estat,si convania.L*adra^ananta un public haterogeni i geogràficamant aropli,o&lgava a una varietat interoialectul,u una interco-

municació aialbctal i a no confonflra astandard ambcorracció lingüística.

El telaüiari oe Maaria no rapetia al mateixamb una dltra llungua:deia altrtis coses d*una ma-

taixa noticia,an tot cas.(Aixo ha pussat excepciónalmbnt amb motiu de Ia visita dal president xi-nès).

El 79 àüs concièncias centralistes dels nos-

tru!s polítics es feren «1 "harakiri".El PATRO Su6

rez,qua huvia arribat al govern a travars de>l m

monstre tclevisEE,com alguns dels seus ministres

(el "bibn*to" Sancho Hof i cl "veraußo" Hosân), -amb un santit molt PATERNAL,parque els saus socis

UB provincies pogíieasin xupar camera,transforma

al PATRIMONI propagandístic an un PATHONAT regio-nal.

(Tota coincidència dels termes amb l*arral daun cuncapte mascli*tE^-patniarcal as pura coinci-

doncia.par& amb això de les autonomies cal filarprim,que daspres venen segones vies,desBnganys,indifalit6ts i impot6ncies).

Amb Ia uascantrulitzaci6,as desfeia Ia ce*ca"normalitzant" da l*iUioma que s*havia teixit del75 ença.ja no ens mancava ras més qua Ia segrega-

ció dialectal par inflar más les falàcies "mallorquinistes",qua ara covetgen amb mós força qua mai,fins i tot,a l*unsenyament,com és el cas dal col.lagi "Ciudad de Màlaga".

Bé.Al 79 taniem riNFQflfe,ATIU BALEAR,que as .

repetia par Ia segona cadana.Era al mateix progra

ma dal migdia per a gant que no el podia veure.-

Ara ni aixo:estam estancatsal pitjor horari dal

migdia.INFOHMATIU BALEAH rasponia a una astructur&-

força centralitzada a Ciutat(ara ho éa tant com

llavors,pero amb més mitjans tècnics i humans).

Las informacions eren enviadas a Madrid on es rnon_

tava i s*ameita*.Els avions i Ia mateixa axtructu-ra funcional envellien les notícias i Ia TV-Balear

estava an franca desventatga en relacia a Ia ra-

dio i els diaris.Ara,ja amb un centre regtonal equipat,fins i>

tot amb una unitat mobil,els informatius segueixan

igual fats:no es cuiden gaire de superar barbaris-

mes i incorraccions lexicals,fonetiques i sÉntào-

tiqu*s a las fonts d*informaci6.I millor Ia como-

ditat de no buscar fonts informatives diferentesque parlin Ia nostra llengua.Ens mantenim amb unaconcepció folklòrica i servilista de Ia TV-maOrile

nya:aqui no es tracta üi. de broma l*informaci6 in-tarnacional o aa l*estat,llavat a*honrosas excep-

cions,en les quuls les illas en san protagonistes

espacials.EIs Qirectius i professional teooie(qua no en

ten el mallorqui,la gunt i Ia llengua) s'esforçapar far més "hortera" una imatge tòpica i manida

de les illes.Només s*agafa amb agullas da cap blancIa informació que s*ha d*amatre des de Madrid,por-

ticipació aquesta que els ompl el cor d*orgull ix

Ia boca de paraules de propis elogis:"som el mil-lor centre regional de TVEÎ Sl,el més snrvicial.

EIs programes complementaris a l*informatiu,malgrat els esfroços d*uns col.laboraaors entusias_

tas,que no treballan ni cobren com els qua ho fan

a Madrid,no responen a Ia raalitat,sin6 que són

còpies dolentas a*ultras programes.Rasultan esto^

vats o prafabricats com las hamburgueses dels

"Frankfurts" de platja.

I és que fer una TV "nostra",com far un pais

"nostro",no serà más qua al resultat d*una presade consciència política que tíssborda els àmbits

lingüístic i profesbional,malgrat ambd6s àmbitssón pilars tonamantuls.

^v ,*J '^•\ m: fc ,sKf -*<rs*<P*

mS(fc^>-r.

••'•itìCf^

&ftfP iSW

:-.1l l%i.iiamttB

LA 1>U*NCX. ^L\W VQ, <3UOjUAiAVO. OuW \\ 's«*. ( *¿OtfYSfcX

:aw pMtf iSRtfS^riSfòh,o1ba W^wicx. WsQJW>p. ^oUJSfvx QcfiCLOaa^<ie*daoa. Ä^^ipa<SS^A^u*sCX4fnDir. | f

«L M Jf

^ivje&s ^Mi <^LOxusmi , ,^GU^ <k se*ifotCw3'.Qg*ft WlHSK>V^^lfcAos tamjyKs ausc SoU* ^N .

\ 1 I 1 ^*Ä

rt /***^c±fcJe^C^Ufi. Oüna.

«X r, .,,upSV™- ^Jk^,-'

EIs alvînmes de "COSTA I LÎX)BBÏRAW

liera vol,^vtt col.laborar aœb PORTt. LA

i al3ci,sompre que les tasques de classe

«ns deixin teaipa,partic.i.par ajtab vooaltra»,

e.ls que Ia fels possible,! ontre tots 1

l*esfcrc conrô fer—la m5a nostra*

*^' /-, 'f <~t-

,^>U'r»i>^v^=,

^-

nARRATXI

<ft^^SSJ**.«**

í

P*C

£>

P0f*

fev

IK

-oí

£/*y^«.

?

¿r

*,

te>

f

<fi»

a>"?

< —?

"O4-N

^

ni>"1D/* >**i

S33

.

Í-C^

0\

f

9 O O

Santa Eugènia, poble veinat, té.un punt interessant per als portolans.De mà de Ia sempre fascinant tradicióens arriba que forer>. habitants d'aquelllloc els qui vingueren a establir-sea l'antiga Pòrtula duent Ia tècnicaollera. De moment no en tenim proves,però no deixa de ser una interessantpossibilitat.

Per aquella època -seria a finalsdel XVII- Santa Eugènia encara depeniade Santa Maria del Camí, de Ia qualno s'independitzà fins el 1831. A dirvera no queden massa restes d'aquestadependència (que a nivell eclesialdurarà fins el 1913) si exceptuam elsllinatges coincidents (entre altresels Canyelles, CoIl i Crespí), l'abundordel conreu vinater -coincidint d'altrabanda amb els demés termes de Ia contra-da- i, sobretot l'herència gastronòmicadels mínims: Ia llet d'ametla. MariaAntònia Salva ens ho recorda en unadeliciosa llepolia:

Si s'esdevé que Ia vetlade Nadal aneu allà,

Santa Eugini' us donaràl'exquisida llet d'ametla.

Guardada de tot paranyen gerreta ben tapadaen té tota Ia vuitada

el rebost...fins a Cap d'any

De tota manera s'ha de remarcarque també Pòrtol frueix, supòs queper proximitat (o per herència d.elsllegendaris taujans colonitzadors?)de Ia fabricació d'aquest productedurant l'època nadalenca.

Santa Eugènia no és avinent. Lacolombres davall un puig quan vas perles carreteres de Sineu o de Sencelles,però per arribar-hi t'has de desviari anar-hi aposta.

Una de les primeres coses quecriden l'atenció és Ia bella figuraretallada al cel dels tres molins quecoronen Ia muntanyola coneguda comes Puget en argot taujà. Ja deveu saberque tau.jà és el gentilici dels habitantsd'aquesta petita vila. Me va atreuredes del primer moment saber d'on sortia,però ningú no me'n va saber donar notí-cia. El D.C.V.B.informa que es deutractar del resultat dè Ia reduccióde sanTAUGEnia, però que també podriaser un nom posat per Ia gent d'altrespobles emprant ei qualificatiu homònimque significa "beneit, bajà". Però,en tot cas, ja fa molts d'anys quel'empren i aquest sentit pejoratiuha quedat desvirtuat, fins al puntque els nadius del poble estan benorgullosos de ser taujans. I amb raó.

? lHiJ5;

Hi ha pocs poblec que puguin mos--trar un grup arquitectònic d'estructuramedieval com el que existeix devoraIa plaça. Em referesc a les cases deson Mateu, can Reull i son Bosso. Lad'enmig, per reforma, ha perdut l'encantperò a les altres dues vos sentireucom transportats a èpoques pretèriLes.VaI Ia pena anar-hi en que sigui perveure les bòvedes. I si sou allà nodeixeu de veure l'aljub moresc de davantl'apotecaria i, sobretot, el de naPerota a Ia sortida cap a ses Alqueries.

Però no tot és antigor deversIa vila taujana. També hi trobareuredossos d'esbarjo: ca'n Prim, ca'nSolér (gelateria oberta només dissabtesi festes, també amb servei de menjarsràpids) i ca'n Topa on hi podreu menjari, segons Ia temporada, també ballar-hi.

Santa Eugènia no té gent massaconeguda més enllà de les seves fronte-res. Ultra els que anomenarem a l'apar-tat musical/ el personatgemés destacabledeu ser el missioner paul Joan Sastre(n.l884) que esdevingué bisbe de SanPedro SuIa (Honduras).

I parlem de festes. La produccióde vi arribar a ser tan important queencara se conserven devers cent-cinquanta cups, encara que siguin molts menysels que funcionen en l'actualitat.La verema, per tant, devia ser intensai era motiu per a una festa anual ,variable de lloc, que ja no es conserva.Avui es celebra Santa Eugènia el primerdiumenge d'agost (perquè Ia diada patro-nal coincideix arab Nadal). També sónmotiu de celebració les Verges, eldiumenge de l'Angel (amb pujada a s ' Ermita compartida per santamariers i porto-'lans) i, sobretot, Sant Antoni. Aquest¡dia hi sol haver una nombrosa partici-jpació de carrosses i, com a detall¡curiós, l'organització convida tots¡els descendents del poble. De qualque¡manera és una espècie de diade Ia unió!taujana. Hem d'esmentar també Ia força¡que pren Ia Fira pagesa celebrada per|primavera.

| No puc acabar sens fer. referència,a una curiositat: A santa Eugènia hiha un cementeri jueu que e"s dels pocsque existeixen actualment a l'estati Ia seva apertura ja data de Ia dècadadels seixanta.

VuIl fer constar el meu agraimenta totes Les peisones que han fet possi-ble, d'una o altra manera, Ia realitza-ció d'aquest dossier sobre Santa Eugènia.

Biel Massot i Muntaner.--

i 2 ( i 36 ) santa eugènia,resum històricEl nostre poble, Santa Eugènia, .

és un municipi de Mallorca septentrional ;

en es pla. Podem dir que el terreny és ;planer amb alguns turons com és el puigde "Ses Coves" amb 32O m. d'altura.

F,n extensió compta un total de 2O,84Km2. L'alturamitja per damunt el nivellde Ia mar oscil.la entre UO i 13O m2.

Al llarg de Ia història. en totmoment, el nostre poble ha estat presenta tots els aconteixements i canvis docivilitzacions que a través dels segles <hi ha hagut a Ia nostra illa.

Veim com unes vegades depèn de Santa|Maria, altres emprèn el seu cami tota;sola, lluny d'anexionismes, però sempre;ha tingut un lloc dins Ia història de ;Mallorca, perquè 4.OOO anys abans de Crist,a les coves (llogaret de Sta. Eugèniaique ha pres aquest nom degut a un nucli ide coves naturals que allà hi ha), i aaltres punts del nostre terme, ja trobamjproves d'aquells que, de qualque manerapodriem dir "els primers taujans".

Les coves del nostre poble són totesnaturals de forma circular i sense corredoreren coves d'enterrament, a moltes d'elless'hi han trobat petits objectes i lèminesjde silex que formaven part d'unes einesd'agricultura, que devien utilitzar elSinostres avantpassats.

I més el turó fortificat de"Sa MoIa" de Son Vidal, les restes prehis-tòriques de "Sa Talaia", on es trobà unaestatueta de bronze,. i els talaiots, unde ses "Coves" pràcticament destruït,i s'altre a n'es "Velar", en bon estatde conservació, però que actualment estànclós dins el terme de Sancelles, s6n

proves irrefutables de què el nostre poblefou habitat desde fa un parell de segles.

A partir d'aqui seran -moltes lescivilitzacions i cultures que passin p§A-nostre poble.üna de les més faneres fouIa .sarraina. ,BJL^, sarraïns portaren 'lafertiritat a IVÍTla i per tant al nostrepoble anomenat en aquells moments Benibaza-

ri. El nucli a Benibazari constava d'ùrîîvTntena de cases.

A part de Ia seva cultura i tradició,els sarraïns ens deixaren una considerablequantitat de pous i aljubs aixi com siqui-es per regar; entre altres l'aljub dedevora l'apotecaria, pou de "Na Perota"de "Ses Coves", de "Ses Alqueries"....

Després, durant Ia reconquesta, tot canvià,Benibazari es digué Santa Eugènia, prenintel nom del seu seny,or Bernat de SantaEugènia de Berga, i formant part de Canarrossa.

A partir d'aqui i fins l'any 1.843,sempre anirem de Ia mà municipal de SantaMaria. Es al 1.843 on trobam el nomenamentdel que seria el nostre primer batle MiquelOliver, i és el moment en què Santa Eugèniaenfila Ia seva història tota sola, foraanexionismes i participa com totes lesviles en els canvis que trobam a finalsdel segle XlX i principis del XX.

'No amics, en el nostre poble nohi tenim ni castells, ni catedrals, nigrans i famosos monuments, però sí tenimuna gran obra arquitectònica, obra quepoc a poc tots els "taujans" de les diver-ses civilitzacions han anat construint:"Santa Eugènia.

I que siguin unes de tantes estro-fes que Tià CoIl, un poeta taujà desconegutper molta de gent, dedica al seu poblede Santa Eugènia, Ia prova d'aquesta gran"obra arquitectònica".

POBLE MEU

Desde el plà i per Ia falda empinadadel puig,sorgeix d'entre Ia dura roca,com grandiós monument que no es trastocaresistint a Ia forta ventolada.

Tothom que te coneix sempre ha alabadata amable hospitalitat que no és poca,d'estar aprop de tu tenc una ànsia locaper l'alegre vida que m'has dada.

En el teu bressol tot és alegria,de Ia blanca auba naixent llavantinafins al crepuscle del final del dia.

La vida passa, l'il.lusió declina,però tu sempre ratges poesia,com Ia viva font-, aigua cristal.lina.

(Tià CoIl).

JAUME SASTRE.

de 1840evolució

a 1984i canvi

13(137)

No hi ha cap dubte que són els homesels que, d'una o altra manera, protagonit-zen Ia història. Amb altres paraules, el

>^ue del temps. Per això és tan importantconèixer fins els més petits detalls l'ac-tivitat d'aquest homes en minúscula. Homescom els que des de fa més de 150 anys han

^iscut i viuen a Santa Eugènia sense pen-sar en cap moment lsser protagonistes d'a-questa història particular que ara vos vo-lem contar.

La començarem l'any 1.840 i no per ca-prici, sino perque d'aquest any Is el pri-mer cens de Ia població que es troba alnostre A-juntament. En ell es «recolleix unapoblació de l.l62 h. que són en gran partjoves de manco 20 anys, del que es pot ex-treure que el poble havia de tenir unagran vitalitat.

Aquesta població es dedicava, lògicamenta l'agricultura, però es de destacar que Iamajor part fos jornalera perque això voldir que n'hi havia molts sense terra, o queIa terra que tenien no els bastava per viu-re * havien d'anar a jornal.

Sabem que aquell any hi'tuvia dos saba-ters i dues fusteries. Hi havia també tresmoliners, dels quals ens ha quedat el re-cord de les torres del Puget. També hi ha-via dues botigues i una taverna.

La terra cultivada era superior a les1.500 Ha. i es dedicava principalment alcultiu de cereals i llegums. Apart d'aixònomés cal destacar Ia vinya, que ocupavaunes 448 Ha. Eren els moments de Ia sevamàxima expansiO' en el nostre poble. Despréscom veurem, es va anar reduint fins gaire-bé una quarta part»

PeI que fa a Ia configuració urbana hemde dir que el municipi de Santa Eugènia es-tava constituït per cinc nuclis urbans. Peruna part el que deim el Poble, situat a Iavertent oest de Ia MoIa de Son vidal, agru-pava entorn a l'església Ia major concen-tració de cases.

En el petit puig que hi havia enfronts'hi concentrava un altre nucli que hem co-negut sempre com "el puget".

Llavors hi havia els tres llogarets: SesCoves, anant del poble ca a Sta. Maria. SesAlqueries, anant a Biniale, i ^es Olleris,cap a Puntiró.

Aquesta situació es va mantenir al llargdel temps i hem de suposar que les coses nodevien anar molt malament perque Ia pobla-ció va anar augmentant progressivament finsarribar al sue màxim, l'any 1.900, en quepodem contabilitzat 1.633 h., d'ells 717tenien manco de vint anys. PeI que fa a lesseves ocupacions hen de destacar el consi-derable nombre de picapedrers que hi haviaquinze, i que el nombre de sabaters havtaaugmentat a nou. Tambl hi havia quatre cot-xers, quatre ferrers i una carniceria. Eslògic que hi hagués un empleat del trenperque Ia línia Sta. Maria-Pelanitx, quepassava pel nostre poble, s'havia inagurat

- l'any 1,898.

Però a partir de l'any 1.900 les cosesvaren començar a canviar, progressivamentes va anar girant Ia truita, i així mostrobam que l'any 1.950 només hi havia 1188h. i predominatment d'edat adulta.L'expli-cació d'aquest fet és en gran part Ia co-rrent migratòria cap a America que s'haviadonat els anys anteriors. Per altra parthem de destacar que començà a disminuirIa població dedicada a l'agricultura enbenefici d'altres activitats com poden é-sser les de picapedrers , fuster, ferrersi mecànics, i també comerciants.

Aquests canvis es veuen reflexats en Iadisminució de Ia terra cultivada, sobretoofc pel que fa a Ia vinya, que a 1.860 re-presentava el 28$ de Ia terra cultivada,cent anys després es veu reduïda al YL%.

l*any 1.929 es varen comprar els terre-nys per a construir una nova Casa de Ia Vi-la i es va esbucar l'antiga, que estava da-vant 1 actual, o sia, que pràcticament nohi havia plaça.

L'any 1.956 començaren les obres per o-brir el carrer Josep Balagutr, d'aquesta ma-nera el poble i el puget quedaven lligatsper altra part l'augment de les construc-cions ha fet que el poble i el puget con s-titueixinactualment un sol nucli urbà.

DeIs anys seixanta és de destacar quea l'any 1.966 s'inaguraren les escoles ac-tualment existents, i que l'any segOent eltren deixà de passar per Santa Eugènia.Alguns anys després començaren els tràmitsper a Ia construcció d'un poliesportiu enels antics terrenys de l'estació.

La delimitació i acondicionament deBs pa-ti de les escoles va fer que s'obris unnou carrer, que coneixem popularment com"carrer de les escoles", era l'any 1.977.

Però^sense cap dubte, Ia major trans-formació que s'ha produït a Santa Eugèniaha vengut motivada per factors externs,com són els canvis econòmics i l'aflu^nciàde turistes a l'illa. L'abandonament delcamp ha estat pràcticament total i l'emi-gració cap a Ciutat conseqUència lògioadel mateix. Així Ia població s'ha vist re-duIda als 937 h. entreels que predominenels d edat avançada. Si endemés tenim encompte que Ia major part de Ia gent en e-dat de fer feina es desplaça cada dia aCiutat per a complir amb Ia seva olligaciótenim qye Santa Eugènia s'ha convertit enIo que es denomina un "centre-dormitori".Això vol dir que el poble no té vida. per-qué Ia població activa realitza en ell ú-nicament el seu descans, les seves activi-tats les desenvjlupa a un altre lloc, queen aquest cas, és Ciutat.

JOSEP MULETANTON^. CAMPANER.

14(138)

!a cambra agrària

Les carabres agràries són les subs-titutes de les antigues "Hermandadesde Labradores y Ganaderos". Són òrgansde consulta i informació alhora, viesper les quals l'agricultor tramitatota classe de sol·licituds amb l'admi-nistració. Són autònomes i amb capacitatjurídica per a desenvolupar-se dinsel seu camp de treball.

La Cambra Agrària de Santa Eugèniaestà composada per vuit membres, tresdels quals són el president i dos vice-president respectivament, i cinc vocals,tots ells relacionats amb l'agricultura.La cambra de Santa Eugènia no restàestancada en el camp de les activitatsburocràtiques, tasca que l'administraciódesigna a les cambres, sinó que l'espe-rit del president ha aconseguit fruitspositius, tot plantejant temes en elsquals l'administració raai no hi reparà.

Fou una iniciativa de Ia Cambrae 1 £ e t q u e S t a . E u g è n i a t e g u é s 1 a s e v a"Fira" agrícola i ramadera, acte desco-negut en Ia història local, conseguinten Ia seva quarta edició que els èxitsvagin en augment.

La Cambra té una dotació d'unparc de maquinària a disposició detots els pagesos de Ia localitat. Aquests'aconsegueix mitjançant les subvencionsi apostacions dels agricultors, jaque Ia cambra no disposa de capitald'inversió degut al seu reduit pressu-post.Sí disposa en canvi de gent capaçd'organitzar els pagesos per tal quetots plegats aportin Ia part no subven-cionada .

La Cambra organitza tots el anyscursets de tres dies, els quals gaudei-xen de molt bona acceptació, no solamententre els veinats, sinó fins i totentre els pobles que ens envolten.Entreels temes més destacats, i sempre ambpersonal entès en Ia matèria, hem trac-tat Vinyassa, Adobs, Pinsos, Ametllerar,Apicultura, Cooperativisme, Ovi, Porquí,Garroverar, Horticultura, Floricultura,Seguretat Rural, Ia droga en el medirural, Contribució Rústica i Pecuària,Varietats de bolets, Hivernacles, Herbi-cides,etc. Enguany i en breu tempses formularà el programa corresponenta aquest exercici, amb l'esperançad e q n e s i g u i m i 11 o r q u e e 1 s d ' a n y santeriors i que agradi a tothom.

L'any passat Ia Cambra comercia-litzà els adobs, fent que el pagesospoguessin adquirir-los a uns preusmés assequibles, tot prenent Ia formade Cooperativa. També i a través del"SEMPA",compra les llevors d'importació,amb Ia qual cosa els pagesos van poderbeneficiar-se de Ia subvenció.

Durant aquest any Ia Cambra dotàel Col.legi Públic del nostre pobled'un hivernacle i una estació meteorolò-gica.

Les vacunes de les ovelles, contraparàsits, brucelosi i barquilla, LaCambra els aconseguí sempre al centper cent, a fons perdut. També aconseguíuna campanya de desratizació, amb unaquantitat de 2.500 kilos de raticida,tot gratuitament.

Durant el període en el qual 1'I.R.I.D.A. feia obres en Ia comarca Inca-Palma aconseguí que s'asfaltassin unasèrie de camins i que se n'adobassind'altres. També fou Ia promotora del'inici de les obres de Lourdes, aconse-guint una ajuda de 500,000,— Ptes.

Per acabar, cal dir que Ia Cambraha topat amb obstacles politics; hiha qui desitjaria que Ia Cambra noexistís i, principalment, que destituí»ssin el president, perquè certes activi-tats posen en perill el futur políticde certs senyors. Tot i amb això semprequeda algú que amb els seus sacrificisv e 111 a p e r a 1 f u t u r d e 1 ' A g r i c u 11 u r ade Santa Eugènia.

BARTOMEU VTDAL.President C.A. Local

breu històriadel teatre taujà

Aquesta petita història començaen temps del vicari Alcover, que aprincipis de segle va creaC el primergrup de teatre que es recorda. Posarenen escena "Santa Margalida" i "Primerl'amor que l'herencia", entre altres.Després el destinaren a un altra poblei aquesta iniciativa restà adormidafins allà l'any 29, que vengué destinatcom a mestre d'escola D. GabritL CoIlMulet, fill del poble. Molta va ésserIa feina que va fer aquest gran mestre,muntant dos grups de teatre; un infantila l'escola i un de majors. Aquestsgrups tengueren una gran activitatfins l'any 1.936. Després vingué Iaguerra civil i tot se desbaratà.

Acabada Ia guerra tornà a sortirun altre grup baix Ia direcció delvicari "Batlet" D.Bernat. Durant dosanys hi va haver molta rivalitat ambaquest grup i l'anterior a Ia guerra.

L'any 1.942 s'organitzà un clubde futbol i per ajudar econòmicament,n'Antoni CoIl i Payeres i un grup d'afi-cionats muntaren una obra que es deia"Rey y Padre", i aquí va néixer elque llavors seria Ia Companyia "EIsMolins", Ia qual, dirigida per en MiquelCoIl, actuà fins fa pocs anys. Posarenen escena obres tan importants com;"L'amo Sion","La Ferida Iluminosa""Enve-ja i Caritat""La Presó sense reixes""ElsCondemnats" i tornà fer reviure fent-los famosos,"L'Adoracio__ del Rels".Ara,desgraciadament, per qüestions políti-ques, tot ha tornat quedar mort.

Miquel CoIl i Bibiloni.

Miquel CoIl i Bibiloni.

"MOLTS D'ANYS"

.15(139)

una visita asta. eugènia

Parsinonlosament, ascendim les costesde Puntitó, que constitueixen una fronte-ra entre dues zones diferenciades del PIade Mallorca; les contrades delcentrel del'illa i el Pla.íde St. Jordi.

A mà esquerra trobam s'Hostal de CanPenós, que ha perdut Ia seva fesomia de-gut a les reformes. Assullà hi ha les ca-ses de Sa Cova. Enfront d'elles arranca elcamí de Sta. Eugènia, habitat per una ti-r%nga de cases que són un miracle de per-^ivencia de l'arquitectura popular i queconeixem com "SES OLLERIES". Mer4ixen unavisita detinguda.

A ma esquerra trobam Ca Sa Padrina. Al_altre costat del camí, trobam cases deCan Prim, despersonalitzades pels afegitsde "pedra artificial", més enllà existeixun conjunt notable, format per Son Brus- •ques- que te un hermós portal rodó i con-serva encara algunes construccions utili-

;taries; una peça de museu- i Son Pericàs.Son Rico té una teulada llarguera i ioc

de canal.

Can Palou viu^també, com altres casesd'esquena al camí, però té les portes o-bertes al caminant iun emparrat. La seva

c4sterna de betlem, una aigua fresca, inco-lora, inodora, i insípida, l'aigua, perdefinició.

A Son Pons vos reben un lledoner jovei un fasser, Per davan$,les cases rebeu

I el nom repetit de Can Palou, i al costatila renovada arquitectura de Can Senyora.També Can Pexriol Nou ha estat referida.

1 ^enim ent.^s que a Vinedurí hi visque unconegut pintot. Avui, les cases pateixen

;l'abandonament. La parra no tl aima per aí;Xecar~.se tota sola. Enfront de s'arrecer:, hi ha una casa de carrera ombrivola ilparets blanques; Ia gent que l'habita té• gust pels ramellers.i Can Cotà, a mà esquerra del camí, té el¡nfi 42 sobre el portal rodó. A Can Vidal,;admiram Ia volta de pedra on roman jubilat;el carretó.

Un camí aseendeix a mà esquerra i con-iduix a una casa acompanyada d'una cister-¡na de cúpula cònica, adossada a un porxet.¡Baixant, visitam una vivenda restauradaiamb bon g_ust.El ciment pòrtland , així ma-teix no es amic de l'arquitectura tradicio-

;nal. I a mà dreta, una carrera de les mi-llors conservades perd Ia seva seriositat

iper gràcia dels caÈtus i ramellers.Can Garrit és una comunió desigual

¡d'elements de pedra, l'antigot, l 'esberroncles gàrgoles, el referit de blavet, els

;totxos, estranys...., una mica com si su-portassim el temps, conformades, les ca-

¡ ses.DaIt una costa, ens reb Ia façana se-

riosa de Son I<iora.Les cases del co&tatI , emblaquinades, són les de can Xalet.

^eixam una mica enrera l'agrupament|de ses Olleries, alçades sobre el costeri que duu al Comellar des Rafal, allà hi ha¡ les cases de Can Palou, Una gran font ensi dóna a entendre Ia previsió dels amos,perquè no &i manqui l 'aigua'a Ia casa. Elfasser llarg atalaia els visitants, gaire-bé escarros.

Més enllà de Can Palou, al costat es-querre del camí, s'han format covque han estat dormitori i aixopluc d'ani-mals i homes desde sempre. Les gents de

!Sta. Eugènia han omplit de mites i prome-ses les balmes. i han ce$it Ia propietat'd'aquell desert a Ia Purissima. Una cape-|lla natural i oaes reixes f.crtes Ia fani madona.

16(140)

Al poble, els segles ta-"bS ens han dei-xat testiraonfes remarcables. Les clastres.porticades, els cellers, les bòvedes e-xactes i perdurables, les escalonades decasetes armoniones ea els carrers empinatfles torres de molí des Putxet, (Fuget),desigualment conservades...

No hem passat per alt, tampoc, les se-nyes de mal gus o de desamor que retratenl'ànima dels habitants d'algunes cases.

Alguns propietaris han oblidat, sembla,les regles armòniques que seguiren elsraastres d 'obra , sempre. Molts amos no hanco:npres Ia diferencia entre construir blo malament, i molts constructors no hanvolgut ni sabut fer perdurar un ofici queeté mil.lenis de tradició i sabiduria.

D'aquesta manera estan destruint acce-leradament Ia unitat arquitectònica d'unlloc, i rompen Ia línia tradicional queha de mostrar-nos el que seria Ia nostrapròpia arquitectura del futur.

S'ha instaurat e.l respeci pels coneixe-rnents dels nostres avantpassats, tamb| enallò que afecta a Ia nostra casa, tambéaquí. Si no hem sabut conservar i valorarles arts tradicionals, ni Ia memòria an-cestral cue representa el nostre tresorcultural, és que som un poble pel qual elculte als avantpassats Is una hipocresia.

El poble que perd les seves arrels, padel seu horitzó*.

VICENÇ "SASTRE.

l'ecosistema taujà

Xerrar de Ia situació i espèciesde plantes i animals de Ia vila deSanta Eugènia i el seu terme és unatasca que molt difícilment ès pot feramb unes pàgines, ja que, com tot elpla de Malllorca, és una zona on lesd u e s *e p o q u e s d e 1 ' h i v e r n i 1 ' e s t i use marquen d'una manera característica;els estius, i degut a Ia poca proteccióde quasi tota Ia terra, és a dir, quasitot el terreny de cultiu de secà iIa poca a b u n d à n c i a de boscí espesosi atapeits, fa que Ia capacitat derentenció d'aigua sigui mínima en aques-ta època de l'any; en conseqüènciahi ha una gran predominancia de cads,batzers, aritges i fenàs i q u a l q u ealtra planta que també s'adapta a a-quests terrenys; corfl p oden ésser Iacerriola, les roselles o el cascall.En una paraula, no és època en Ia q u a lIa natura mos p u g u i mostrar Ia sevaesplendor per fer-vos una idea; peraqui es diu de certes zones que enl'estiu el sol pega tan fort que "cremaes cul a ses llebres";amb aquesta expr¿ssió crec que q u e d a ben clar el quevos vull dir.

Ara,xerrar de l'hivern^ja se sap..Si l'any és plover l'aigua és vida...ide Ia més gran arrel a Ia més petitallavor reverdeixen i donen pas aixia un canvi total en el nogtre paratge.Mes vos diré on, si no sou peresoso%podeu apreciar Ia bellesa de tot elPIa de Mallorca amb una curta i entre-tenguda passejada, però ara seguiremamb l'hivern i ses primaveres; elsnostres puigs s'omplen en aquest tempsde tot tipus de natura que de Ia formamés simple vos intentftré anomemar.En allò que es refereix a aquest petitestúdi, vos diré que està fet al puigde Son Segui, puig de ses coves, puigd'en ' Marron, pinar d'es senyor, ésa dir, aquesta muntanya que s'alçaentre els nostres pobles; en allò quees referei-x a animals de pèl, el mésabundant es el conill, seguit d'unespetites colònies de rates —sallardes',també hi he pogut veure a certes zonesa b u n dà n c i a d e c a g a d o r s d e g e n e t a , n ovos diré on és que s'hi fan fort aques-tes genetes, perquè em supòs que aviatestaria ple de gàbieS enganadores ibreons per a fer-les sa pell es caçadors;també es troben bastants de refugisd'eriçons a sa zona on hi ha coves;he pogut veure uns quants exemplarsben ("guapos") garrits.. Varen arribar noves d'uns "Marts"

agafeats a una recent "desinfecció"duita a terme pels caçadors: els pobresno ho contaren, ara estan ambalsamats,plens de pols damunt qui sap. . . quincanterano, per fer "guapo".

Qualsevol persona interessada en "~saber llocs per fer estudis de qualse-vol animal que he anomenat o que anome-nare,Pacil'ment sabrà noves meves através de qualsevol membre d'aquestajunta de revista...Seguire amb sa mevacontada.

Altres animals poden èsser elsrèptils; d'aqueixos no n'hi ha molts,per desgràcia, però si un molt importantque és sa tortuga.Sa "testuda graeca"es troba a una zona reduida d'un costerde pinar;malgrat que no me n'he topadaamb cap mai, una gent molt amablementem va dir que cada any hi compareixienbotant des coster uns exemplars a menjarfruita que queia dels seus fruitals.Escuriós que damunt cap mapa de situacióaquests animalets no s'hi trobin...per ventura ès sa seva sort...

Llavors podríem esmentar dinsaqueixa família de rèptils sa petitaculebra, que Ia podem trobar a certsclots d'aigua damunt ses fresques pedresprenent tranquilament el sol...

Passant ja als animals de plomacitaré una petita colònia on hi conviuenòlibes, mussols reials,(buho chico)i a sa zona de roques hi trobarem collesde xorics i corts; a s'hivern q u a l q u etord roquer, coes-rogej i falzies,Ia resta d'aucells poden ser o sóngeneralment el aucells •- afincats pespla...puputs, perdius, mèl.leres, sol.-leres etc..

També en allò que es refereixa plantes hi ha les comunes de tote 1 n o s t r e p 1 a p e r ò , n o fcb s t a n t , h iha dues plantes endèmiques de l'illad i g n e s d ' a n o m e n a r q u e s ó n s ' e s t e p aJoana i es ciclamen Baleàricum. Aqueixeses troben a un petit comellar que pujafins dalt des puig de Ses Coves i s'hipot anar per ses coves; un cami asfaltatque mos treu de ses coves i que enhaver passat es pou que hi ha enmigdes cami mos durà fins un petit creuer;allà agafarem cap a Ia dreta i a uns50 mts. a l'esquerra, darrera un corraide tarongers, ja veurem una barrerade ferro per on hem de passar per enfi-

lar F sa conca des torrent: 'all*a troba-rem espinalers, estepes, alzines, bat-zers, qualque cervera, entre altres,i ses ja anomenades estepa Joana iciclamen. Pujant a l'esquerra els afi-cionats a l'arqueologia podran rompre 'ssa closca cercant dues o tres petitescoves talaiòtiques; a,quest torrentcos 4pot dur fins íi s ermita de bon

8U1'Endemés d'aqueixa petita excursió,n'hi ha una de raés simple d o n , podremadmirar tot el PIa de Mallorca;es clarparlam de Ia des pinar des Senyors.S'excursió és fins al "Monument" osí voleu, el "submarino F«rest".S a i n t e n c i ó d ' a q u e s t a p a s s e j a d a é sque pogue0 veure un poc més d'apropsa nostra natura, i de com e's de petitasa nostra illa i que val Ia pena conser-varla; hi poden pujar per moltes bandes.Vos diré una d'elles pes qui no hihan anat raai; enarribar a Ia plaçade Ia vila veureq Ia Caixa d'estalvis,hen d'agafar es camí que puja per amunt(millor pujar a peu).En arribar adaltde ses voltes hem de prendre a Ia dretai dels camins de carro que veurem quepugen per amunt, heoid'agafar es tercer;ja per amunt trobareu vora el camíbèstant de tedt roca,rotaborts( , iaritges; passada una barrera que hiha és un bon lloc per a trobar-hi orquí-dees,(si és el temps); de sa barreraveurem davant un pi gros, ran de paret,cap allà hem d'enfilar i a sa paretveurem un debotador; passant sa paret,si som cautelosos, veurem que revolote-Jen per damunt ses roques cercant ali-ment, titines i coes roges, si no feisrenou es deixaran acostar i les podreuadmirar. Només posar es peus a l'altrabanda sereu rebuts per una petita colò-nia de "tems" mesclada amb qualqueromaní,' artiant cap a sa creu hi hauna respectable quantitat de "mals-rubis" (marrubios), així com diversesfamílies de cards. En èssera sa. creuveureu, si és un dia clar, sa bellesade tota Ia serra mallorquina,i als seuspeus, es plaj també es curiós veureIa raar per sa banda de can Pastillai es cap blanc, per l'altre banda sabadia d'Alcúdia. Per damunt es pinarsa roca és sa madona, però degut aque hi pasturen molt ses ovelles, aixòfa que sa poca terra que hi ha siguinegra i bona: per això a uns 100 mtes.de sa creu ho veurem tot verd , és saverdor de petites plantes que allàhan trobat un hàbitat magnífic.

Ses mes vistoses son se trenca-pedres i es (serpol).Si sou primmiratsdins una cocons que- hi ha vora es tallat,dins Ia seva aigua hi viven uns petitscrustacis de dues famílies diferentsanomenades "branchipus"(SP)"cheirophe-falus"(SP), semblen uns petis peixarrins:són molt macos.Abaix de sa creu, perdesgràcia, hi creix amb molta forçauna colònia "humano-dominguero-hormigón"»és una pena.

Esper que hi aneu i vos agradi.Fins ara...aixo no és res de sa Florai Fauna Taujana, però qualque cosaés .

VALERO.

1 7 ( 1 41

records d'infantesa

Parlar de Santa Eugènia! No pucparlar-ne més que del passat. EIs anysde Ia meva infantesa. Anys de jocsi d'aprenentatges vitals. Anys queestan sempre relacionats amb Ia natura-lesa .

Anàvem a caçar caderneres. L'horamillor, Ia del baté de sol i l'horabaixaa posta de sol. Hores i hores dinsIa barraca, sense xerrar ni moure'ns.Calor. EIs enfadaments quan sentíemel cant d'un capsigrany. Crèiem, nosé si deu esser cert, que les caderneresno anirien al degotis. La por que ensfeia veure qualque serp a prop deldegotis. I al final l'alegria d'endur-nos qualque mascle vell.

Anar als degotissos -existeixenencara?- era a l'estiu, el temps debatre. Quins dies més apassionants!Qualque vegada, el meu padrí -quinhome, Déu, quin home!- em permetiaq u e 1 ' a c o m p a n y é s a g a r b e j a r . D ' a q u e s tfet sols record Ia tornada, assegutdamunt les garbes, amb el carro llargi menant el mul. Arribàvem a l'era,descarregar, desfer i escampar lesgarbes per damunt l'era, arreplegarels vencisos i, quan ja era hora, comen-çar a batre. Llavors començava Ia festa.De tots els costats pujaven les cançons.Pareixia... No era una lluita, seriauna cooperació? Les cançons d'unsajudaven els altres. Sabien que totseren allà mateix i feien el mateixi esperaven el mateix: que el blatfos mòlt i el vent bufas per a poderventar i acabar d'hora.

A mi mai no em deixaven ventar,havia de ser difícil, això. La mevafeina era anar a cercar aigua de Iacisterna. Això sí, havia de treure-

li)(142);

1 a d ' e n m i g , e r a m é s f r e s c a . It a q u e a g u a n t a r a sse desviàs .

perq uej o , a g u a n -

el poal no

Algunes vegades el meu padrl ,a 1 m i g d i a , d e s p r é s d ' h a v e r f e t e 1 d i n a r ,em feia el visc per anar als degotissos,em preparava els brins i m'explicavacom ho havia de fer. Quina paciènciaque tenia aquell home'

Després del batre venien les amet-les. I jo també hi anava. Hi haviaun garrotet petit perquè jo poguéstomar-ne. DeI temps de les ametlesen tenc un dels ensenyaments que mésm'han ajudat. El meu padri va prohibirque empressin llençols per sota delsametlers. Això ningú no ho entenia,iell va dir: "Si ens en duim les fulles,què menjaran les ovelles?"

¿ A1 g ú d e v o 11 r o s r e c o r d a h a v e ranat a espigolar ametles? Després lesveníem. Eren els primers doblers quevaig guanyar .

Després venia el pelar les ametlesi triar el bessó. Això ja no m'agradavatant, però ho record perquè eren vespresque hi havia molta de gent a casa delspad rins .

I després, les garroves. I quèn'eieu de uoiies> de Loinaí! I que bonsde pujar que n'eren els garrovers!

Però el que més m'agradava eraIa vermada. Buidar pariers a ]es portado-res, dur-les al cup amb el carro itrepijar el vi, i premsar... i quane s t a v a c a n s a t d e 1 a f e i n a ( p o t s e r s e r i amillor dir "de molestar als qui feienf e i n a " ) a n a r a 11 o u r e , f e r e 1 q u e v o 1 i a ,p u j a r a 1 p u i g , f e r - m e a r c s i t i r a rfletxes, córrer... Eia l'amo de tot.Podia fer el que volia.

Anar als degotissos era anar ases Olleries. Ses Olleries era quelcomraés que un llogaret. EIs de ses Ollerieseren de ses Olleries. Allò era el seupoble. Les cases en què hi vivien erenpoques (no com ara quan les cases s'hanc o n v e r t i t e n s e g o n a v i v e n d a o e n v i v e n d adormitori). Quan érem a ses Olleriesteníem dues opcions, una era pujara ses penyes (Quina vista! Biniali,Consell, Binissalem) i pels caminoiss o r t i r f i n s a 1 a p 1 a ç a . L ' a 11 r a o p c i óIa féiera menys vegades, perquè és mésllarga; era anar pes Comellar des Rafali sortir a ses Coves. Es un passeigmolt entretingut. Per una part lespenyes i per ]'altra el puig i, enmig, el comellar. Els marges, ben tetsi cuidatsn, permetien de conrear aque-

lles terres. I arribàvem a ses Coves;u n g r u p d e c a s e s , 11 a v o r s m i g e s b u c a d e si sense gent. No som capaç de recordarcap amic meu, de quan jo era nin, quefos de ses Coves; de gran n'hi haviaalgun. A ses Coves hi anàvem a jugarun poc, però poc.

Ha estat agradable, el record.EIs amics, els jocs i els llocs s'hantornat fer presents. I1 juntament ambel record, he sentit el desig i Ianecessitat de tornar recórrer els llocson vaig jugar tantes, tantíssimes hores.

ANTONI OLIVER.--

AGKAlM L 1AJUT ECUNUMiU UE LA JJELEGAClUTAUJANA DE LA

CADCADEBALEARSSANOSTRA"

19(1*3)

REVISTA LOCAL PER A LA DIVULGACIÓ I LA CULTURAVos saludam, amics lectors de

Ia revista "PORTULA", des d'una altrarevista de poble.La nostra revista"SANTA EUGENIA" devora "PORTULA", éscora un infant devora una persona gran.La nostra revista és un infant queté 18 mesos, i tan sols Ia deixam sortiral carrer, 6 vegades a l'any.

Aqüestes són unes revistes "germa-nes", però no iguals; com els germansd'una família que tampoc són iguals.Són "germanes" perquè estan fetes-unai altre-, per uns grups entussiastesde gent que, a més de no guanyar res,a vegades hi perd."PORTULA" arribapuntualment a Ia nostra Redacció, iIa llegim tota d'una tirada, per a-saber què i com ho diu, perquè PORTULAés un fet i Ia nostra tan sols un intent

Les dues revistes "germanes",no són iguals, perquè omplen cada una,un buit diferent dins el respectiuspobles. La vostra ompl un buit culturalque a tot poble hi sol haver, aixícom té una informació i crítica deles gestions públiques que, donadaIa configuració geogràfica de Marratxí,té una gran utilitat. La revista ""SANTA EUGENIA" parteix d'una altranecessitat, pròpia de l'Església, onhi té el seu origen i orientació bàsica,si bé, de les 30 planes que publicamcada dos mesos, tans sols dues o tressón "Ie veu de l'Església", però ésben evident que Ia promoció de Ia menta-litat cristiana hi és ben present atota ella.

Per a substituir d'alguna .manerauna revista com "Portula" al nostrepoble, quasi sempre hi tenim algunesplanes dedicades al fet cult.ural "inde-pendent", aixi com a Ia normalitzaciólinguistica.

Quant a Ia informació i a Ia críticano hem aconseguit fer-ho; Ia primerano l'hem acertada, i Ia segona quedàdescartada del nostre pla tenint encompte Ia nostra realitat social concre-ta. La planificació de Ia promocióde Ia nostra llengua és diferent, peròl'objectiu és "germà". L'orientaciópedagògica és diferent, però-pensam-de cap manera és contrari.

En molts d'aspectes tècnics Ianostra revista és inferior a "Pòrtula",però això no aconsegueix desanimar-nos; n'és motiu per a millorar-nos.

En nom de tot l'Equip de Redacció,i -d'alguna manera-, en nom de totel poble de Santa Eugènia, volem agrairpúblicament a Ia revista "Pòrtula"Ia gentilesa de dedicar-nos aquestavegada Ia revista monogràficament alnostre poble.

Moltes gràcies a l'equip realitza-

dor de "PORTULA".

t;A

Aquí to^caria anar-hi l'apartat dedicata Ia música taujana, però el problemad ' e s p a i é s e v i d e n t. S i n o h i h a r e sde nou l'oferirem en el proper número.

La redacció

0(144)'fer al pròxim nùmero tenim pensat

fer un especial dedicat a Ia PRIMERAFTRA DEL FANG. Ens interessen les col.iaboracions que ens pogueu fer. Pensaua pnviar-1es abans de dia 15 de desembre

l'>;.fy?7 1 /

••• *jcAJïfíL ct'u.i"3.t r>esa^c^a,iTutnt^e^

MMAr '_'cLC7,e ceícíL^c. ¿Cc a*,>eWl ¿*i«uuecfct7£l

cf. <£«.tcixeu.Ko.

H«*v^ ^>CL>Sai. ^rrtCo euxíct r£e£, Í£uí/?S ofe£- ^>woieac.

¿ rifase* e**s A¿L ^cuLa±. ct¿c idi **ehtt eujd^m.^5ecu>n&cufc ç*\ J^dís ¡?eî>«£s ucc^sso6ui-^i iaax>W<v>i (cc>Ti txAT- t2co^tC eu,rccUtt cCa ^nfei &i

ev-fVîcv^oiS cM- 'vwLsberto:^^s ^efi2=, ¿ caaçcMs^ctutíxwne^ o^uuit,Licfcais ¿ fw¿Tjtóe£... )

^u^vvv V . cvu*xn. ¿vtTjLt^ct eL tevnn>s

cs>xiulxe^L uA\a ft-LOSO^cxcíi <&-^rLdc^ c<'expe

Tx^^wj^ta^^rL ú ^LLt^cn, . tco eL ^n¿o ^W"^&-

ocaCcL acaitota-T/ cjM_c. tXs xxeu^its i- feb

b>cuuxu^2-o x^vts tf^e^T^ <z¿-f^ ^ocpJLuub

ojJt- ^í^c/at '.'.

¿:vC . «V.)-,tC~-VÚ^r.

-C v^.2^ '-O^ttTS -1

ac1^ -xc^ > i a.'.Ttij^ cncrt>V- *vi5 AX^-tec^JvcoAx

. ¿-.\c 'vcx .ur^cat fijLOwvOi*<^itSfCL

C'"''v^ .on;rtC'v,^vcVL x,ct- ^>oe5Cc^/.

PORTULAInformatiu cultural

de Marratxí

S'Escola Vella (Pòrtol)Número 33, desembre 84

COL.LABUKADURSDamià Oiietgles .."•Gabriel A. VichPau FerrerAiiLoiii VaquerTomeu L·labïeaXf j - . . r1 - - .«J.CC11V ^JduLieo u 1 i 1 6 Fu V i c h

Escola Costa i LioberaCarmè oatarotJaurae SastreJosep MuletAntònia CampanerBartomeu VidalMiquel CoIlJoan Josep KamisAntoni OliverRevista "Santa Éug-ènia"

CUNbEL·L UE kt,DACClOAssessoramentXisco BarcelóAntoni CanyellesRamon MazRafel FerrerMiquel A. LladóMargalida NadalCoordinaciórtiquel Boschtíiel MassotHiquel Mut

Impres ais taiiers u'ftpóstoi y Civiiiza-úoï (Fetra) D.L. FM 529/81

rniCLL· ^W /VC^>'i- ' tCvTU/1 iT,eoT>CvCVL t ct-V>cicX

-Lot tL ^JJU ¿Í^TCT*l ¿*^-S ^i>b'-ECU^y

C/acrva ^scxnatge:

icij2i £c> rpac^-ajGLc-b>

pe^jQu¿ e^s '.V^ &Xjv&i wy™.y^ ^v*uttu:s

u^v t7tbo /u^vA' ^vwa, cU^iotxi^MCTai,se-I ; •'5gA^vuL- eaotatT^> ¿ 4v/ne^At"&S

C'cvmí^ tacmSteOí^t ^Le, a^cU^ ac>tf5evu^vu2^ cvnenomS cxxLp>aW^ í'octLofuj2'/^vtÍA-

OL ^rwLc<Xx cLCd CL cLtíV

^«ruswUix. t'tvvv<>ma,.

£st^m. a^U^ta^i uCüL^wWtò o^ca*U, ,

pctTKxuJOa. pot ;onj^cn, w- ^yaaaL·í ^vo^czit^2/b ^x5>n, ^irtoe^ ^>vw-nse^

^,etJL^>VU C^*t. MAVCU pO^CUXÍ^O t^ O^CC'

^.'cv^xa^vtr. rjí^è ^cL i:eoa^vYv

Vicconc "-a^'¿-

fr8

X]ONI, - " ~su»... OE M

ÍÊ»»f

VA^r5rT^rr7f^pj ^fLJ

;^^f- -^'PP--'_''^

^TtfiTíMjlJl ^fJ

Ql INDEX D'AUTORS—84

BIBLIOTECA PUBLICA MUNICIPALInformació, 130

BARCELO I SUAREZ, XiscoAniversari del Grup Aires des Pla, 49Noticies des PIa de na Tesa, 56, 81, 129La Companyia Auba, 85-86Un actor, 110Esports, 116La Mostra de Teatre de Marratxí, 117Grup Es Borino Ros (Sóller), 121

BESTARD 1 MAS, AndreuUn santamarier conta Ia historia de Marratxí, 71-73

BOSCH I AUBA, MiquelQuatre de fresques, secció fixaEsports, 6L'Ajuntament i les restes arqueològiques, 27Migjorn, Grup de Teatre, 61Pep Juan, un campió, 94-95

CAMPANER, Antònia / Josep MuletDe 1840 a 1984, evolució i canvi(de Sta Eugenia),137

CANYELLES i OLIVER, AntoniDe Teatre, 65Aquest poble nostro, 117, 130

CAPO i JUAN, JosepLes arrels de Santa Maria del CamI, 70

CARMINA BURANALlegir, escriure i parlar en català, 97La informació nostra de cada dia, 109, 123, 134

C.P.C. COSTA I LLOBERAL'escola amb voltros, separata na 33

COLL i BIBILONI, MiquelBreu història del Teatre Taujà, 139

COMPANY i FLORIT, JoànEscola de pedagogia musical, 34, 44

DIAZ i VILLALONGA, RamonLa llengua de cada dia, 12

ESTELRICH i MASSUTI, Pere"I Musici", el so de Ies esponges de mar, 27Coneixeu... Pòrtula?, 99

FERRER, PauMots avenguts, 117, 129

FERRER i SANXO, RafelMiau, Miau: Ia cultura a Marratxí, 106-107Maionesa al poder, 122

FONT I VILLALONGA, Miquel A.Vegetació de Marratxí, 19

GAFAROT, CarmeHoIa, amic (dibuix), 144

G.O.B.El GOB a Marratxí, 39

ISAFilosofia naturista, 42

LLABRES, Jaume / Vicenç SastreGuia escèptica de Ciutat, 11, 30

LLABRES, TomeuArcs i bòvedes, 96, 105, 132

LLADO i RIBAS, Miquel A.OCB Marratxí, una aventura romàntica?, 131

MASSOT i MUNTANER, BielUn poc de tot, 20, 120Imatges de Ia Vila 21, 29, 54, 62Es cafetet amb... Miquela Lladó, 28Marratxí- en... La Vila de Santa Maria del CamI, 43Xerrada amb Miquel CoIl, 50Xerrada amb sor M.aria Angela, 50Quatre coses del segle XVlI a Marratxí, 53Xerrada amb Guillem Rullan, 60Xerrada amb Francesca Adrover, 60Es Cafetet amb... BeI Cerdà, 66Coneixeu... Santa Maria del CamI? Presentació, 69Ia Trobada de Glosadors, 88Antoni Matheu, ara i aquI,133Coneixeu... Santa Eugènia? Presentació, 135

Id./ Joan ParetsAproximació al Fet Musical Santamarier, 73-75

Id./ Antoni PascualGuia Musical de Mallorca, 52

Id./ Frederic X. RuizFestes populars, 45

MORA, Antoni

MORA, AntoniG.O.B. deu anys de treball, 87, 100

MORRO, MateuSanta Maria del CamI, avui, 70

MULET, Josep / Antònia CampanerDe 1840 a 1984, evolució i canvi(de Sta Eugenia),137

MUT i SUREDA, MiquelEIs cafès de Ia Vila, 13, 26, 42, 51, 59Truc, 18, 35, 44, 51, 98, 110, 121Es darrers dies, 33Marratxí a l'Any de Lluc, 41Festes del Carme, 58, 82-83, 84Joana Serra "Cartera", 58Grup excursionista de Pòrtol, 118-119P o r t a d e s

NADAL i GOMILA, MargalidaEntrevista a Jaume Serra, 130

O.C.B.AquI O.C.B., 9-10, 25, 34, 40, 93

OLIVER, AntoniRecords d'infantesa,141

ORTONEDA, SalvadorHistòria de Mallorca en còmic, 17, 37

PALOU i CREUS, Bernat / Miquel BoschQuatre de Fresques, 2-4, 24

Id. / Damià PerellóPassatemps, 16

PARETS i SERRA, Joan / Biel Massot i Mun-tanerAproximació al Fet Musical Santamarier, 73-75

PASCUAL i NADAL, Antoni / Biel Massot iMuntanerGuia Musical de Mallorca, 52

PEBRE DE CIRERETAEs rebentat de canya, 14

PERELLO, Damià / Bernat Palou i CreusPassatemps, 16

PORTALO i PRADA, Carles / Xavier Ruiz i CalmésLIuIs Llach en directe, 67

RAMIS, Joan JosepL'ecosistema taujà, 140

REDACCIO, LaEditorial, sec. fixaSa Cabaneta: Festes i desbarats, 92

REVISTA SANTA EUGENIASalutació, 143

RUIZ i GALMES, Frederic X.Imaginació al poder, 15Punt i seguit, 36

Id. / Biel Massot i MuntanerFestes populars, 45

Id / Carles Portalo i PradaLIuIs Llach en directe, 67

SASTRE, JaumeSanta Eugènia, resum històric, 136

SASTRE i ARROM, VicençCa ses Gavatxones (dibuix), 46Ecosistemes, 108Una visita a Santa Eugènia, 139Paraula callada, 144

Id. / Jaume LlabrésGuia escèptica de Ciutat, 11, 30

SASTRE i BOYERAS, M« MagdalenaEl retaule de Massana, 71

TRIES i SERRA, CristòforNotes històriques de l'església de Portol, 35

RAMON TURMEDAL'Himne, 111

VEU DES POBLE, SaAixI va això, 84

VICH, MateuL'evoIució urbana (de Sta Maria del CamI), 70

VICH i BOTTA, GuillemMarratxí i Ia cultura, 96Marratxí i Ia destrucció, 105

VICH i MARTORELL, Gabriel A.EIs missils i Ia pau, 36A Ia direcció de Portula, 47, 59Mort de Josep Sureda Blanes, 61La llengua de cada dia, 65, 99, 120Un aire nou, 111Ecologistes, ecologistes! 132

VIDAL, BartomeuLa Cambra Agrària (de Sta Eugènia), 138

XIM D'AIXABimbolles, 87, 98, 112, 121, 132

Q INDEX DE MATERIES-84

ARQUEOLOGIAL'Ajuntament i les restes arqueològiques, 27La Naveta de Son Caulelles, 29Contrada arqueològica, 54El camI romà de Marratxí, 62

. ARQUITECTURAL'evolució urbana de Santa Maria eI CamI, 70Arcs i bòvedes, 96, 105, 132Una visita a Santa Eugènia, 139

CONCURSOSConcurs, 31, 39II Concurs de contes de Pòrtula, 55Premis Associació Premsa Forana, 126

CULTURA POPULARGoigs a Sant Antoni, 22Es darrers dies, 33Goigs a Sant Plàcido, 38Festes populars, 45Aniversari del Grup Aires des PIa de Marratxí, 49Goigs a Ia M8 de Déu de Ia Soledat (Sta Ma CamI)68Goigs a Santa Maria del CamI, 76Joana Serra "Cartera", 58Primera Trobada de Glosadors de Mallorca, 88

DIBUIXOSPortades, n« 22-27, 29-31Guia escèptica de Ciutat, 11, 30Història de Mallorca en còmic, 17, 37Ca ses Gavatxones (Sa Cabaneta), 46HoIa amic!, 144

EDITORIALSAny nou, vida nova, 1Sobre Ia llengua, 23Ara en donen per qui en vol, 31Pòrtula, vint-i^inc, 39La Redacció informa, 47La nostra llengua en el món, 55Va de carrers (I-II), 63, 79Obra Cultural?, 91A Marratxí no volem tenir valors, 103Sobre Ia postura i el color de Pòrtula, 115Pòrtula, tres anys, 127

ECOLOGIAVegetació de Marratxí, 19EIs missils i Ia pau, 36El GOB a Marratxí, 39Filosofia naturista o l'evolució de Ia vida, 42GOB, deu anys de treball, 87, 100Marratxí i Ia destrucció, 105Ecosistemes, 108Grup Excursionista de Pòrtol, 118-119Ecologistes, ecologistes!, 132L'ecosistema tauja, 140

ENTREVISTESEs cafetet amb... Miquela Lladó, 28Miquel CoIl, 50Sor Maria Angela, 50Joana Serra "Cartera", 58Guillem Rullan, s'apotecari, 60Francesca Adrover, bibliotecària, 60Es cafetet amb... BeI Cerdà, 66Lluis Llach en directe, 67Pep Juan, un campió, 94-95Jaume Serra, 130Antoni Matheu, ara i aquI, 133

ESPORTS / JOCSEsports, 6-7Truc, 18, 35, 44, 51, 98, 110, 121Pep Juan, un campio, 94-95Esports, 116Aquest poble nostro, 130

Vegeu també: Informatius

FESTESFestes del Carme, 84-85Festes del Carme—84, 82-83Sa Cabaneta: festes i desbarats, 92Festes del Carme-84 (carta), 93Festes del Carme, encara, 114

Vegeu també: Cultura Popular

HISTORIANotes històriques de l'església de Pòrtol, 35Marratxí en La Vila de Santa Maria del Camí, 43Quatre coses del segle XVII a Marratxí, 53Les arrels de Santa Maria de) Camí, 70L'evolució urbana de Sta Ma del Camí, 70El retaule de Massana, 71Un santamarier conta Ia historia de Marratxí, 71-73Sa Cabaneta: Festes i desbarats, 92Santa Eugènia: resum històric, 136De 1840 a 1984. Evolució i canvi de Sta Eugenia,137

INFORMATIUSQuatre de fresques, secc. fixaUn poc de tot, 20, 120Marratxí a l'any de Lluc, 41Notícies des PIa de na Tesa, 56, 64, 81, 129Publicacions rebudes, 112Notíciesde Ia Comunitat Autònoma, 116Notícies del Consell Insular, 116

Vegeu també: Política municipal, festes

LLENGUALa llengua de cada dia, 12, 65, 99, 120Mort de J.M. Blanes, 61Per què no en Ia nostra llengua? 63,91,103,115,127Diguem... i no..., 63, 79, 100Llegir, escriure i parlar en català, 97Ben Fet!, 104, 117La informació nostra de cada dia, donau-nos, senyors,

109, 123, 134Vegeu també: Editorials

MUSICA"I Musici", el so de les esponges de mar, 27Es cafetet amb... iyliquela Lladó (Müsica Nostra), 28Escola de Pedagogia Musical, 34, 44Guia Musical de Mallorca, 52Es cafetet amb... BeI Cerdà (Sis Som), 66Lluís Llach en directe, 67Goigs a Ia Mare de Déu de Ia Soledat, 68Goigs a Santa Maria del Camí, 76Aproximació al Fet Musical Santamarier, 73-75L'Himne (de Ia C.A.), 111Ma musical, 126Antoni Matheu, ara i aquí, 133

PENSAMENTSBimbolles, 87, 98, 112, 121,Qualcú va dir..., 112, 121Paraula callada, 144

132

POLITICA MUNICIPALEIs partits informen, 8, 25Es rebentatde canya, 14Marratxí i Ia Cultura, 96Marratxí i Ia destrucció, 105Miau, miau: Ia cultura a Marratxí, 106-107

Vegeu .també: Editorials, Informatius, Aquest poblenostro, Llengua

TEATREMigjorn, grup de teatre, 61De teatre, 65La companyia Auba, 85-86Un actor, Manel Barceló, 110Teatre, 117Grup es Borino Ros (Sóller), 121Breu història del teatre taujà, 139

V A R I AMoviment demogràfic-1983, 5EIs cafès de Ia Vila, 13, 26, 42, 51, 59En Simonet nostro, 15Imaginació al poder, 15Passatemps, 16Imatges per al record, 21Coses del cervell, 47L'oli d'oliva, 55A Ia direcció de Pòrtula, 47, 59Coneixeu... Santa Maria del Camí?, 68-76Santa Maria, avui, 70Així va això, 84Coneixeu... Pòrtula?, 99Un aire nou, 111Maionesa al poder, 122Correu, 114, 126Mots avenguts, 117, 129Biblioteca Pública Municipal, 130OCB Marratxí, una aventura romàntica?, 131Coneixeu... Santa Eugènia? 135-143La cambra agrària (de Sta Eugènia), 138Records d'infantesa, 141L'escola amb voltros, separata na 33

Q

cada, lector.

^K

CC

'

Q.

h*

un subscriptor.