OBJECTE, CONTINGUT I TRAMITACIÓ DEL DOCUMENT PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 5 I. INTRODUCCIÓ 1. OBJECTE I OBJECTIUS, CONTINGUT I TRAMITACIÓ DEL DOCUMENT 1.1. OBJECTE I OBJECTIUS DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC El present document constitueix l‟Avanç de planejament del Pla director urbanístic del Pla d‟Urgell. El Pla director urbanístic és un instruments de planejament general definit segon el que disposa l‟article 56 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol (des d‟ara DL 1/05), pel qual s‟aprova el Text refós de la Llei d‟urbanisme, on s‟assenyala el seu abast i el seu contingut documental. D‟acord amb aquestes disposicions legals, el Pla director urbanístic establir en la seva versió resultant de l‟aprovació definitiva: - Les directrius per a coordinar l‟ordenació urbanística del territori d‟abast supramunicipal de la comarca del Pla d‟Urgell. - Les determinacions sobre desenvolupament sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic en llur territori perceptiu d‟ordenació. - Les mesures de protecció del sòl no urbanitzable i els criteris per a l‟estructuració orgànica d‟aquest sòl en llur territori perceptiu d‟ordenació.
28
Embed
I. INTRODUCCIÓ 1. OBJECTE I OBJECTIUS, CONTINGUT I ...OBJECTE, CONTINGUT I TRAMITACIÓ DEL DOCUMENT PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 9 1.4. PROCEDIMENT D‟AVALUACIÓ AMBIENTAL
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
OBJECTE, CONTINGUT I TRAMITACIÓ DEL DOCUMENT
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 5
I. INTRODUCCIÓ
1. OBJECTE I OBJECTIUS, CONTINGUT I TRAMITACIÓ DEL DOCUMENT
1.1. OBJECTE I OBJECTIUS DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC
El present document constitueix l‟Avanç de planejament del Pla director urbanístic del Pla d‟Urgell.
El Pla director urbanístic és un instruments de planejament general definit segon el que disposa
l‟article 56 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol (des d‟ara DL 1/05), pel qual s‟aprova el
Text refós de la Llei d‟urbanisme, on s‟assenyala el seu abast i el seu contingut documental.
D‟acord amb aquestes disposicions legals, el Pla director urbanístic establir en la seva versió
resultant de l‟aprovació definitiva:
- Les directrius per a coordinar l‟ordenació urbanística del territori d‟abast supramunicipal de
la comarca del Pla d‟Urgell.
- Les determinacions sobre desenvolupament sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies
i el transport públic en llur territori perceptiu d‟ordenació.
- Les mesures de protecció del sòl no urbanitzable i els criteris per a l‟estructuració orgànica
d‟aquest sòl en llur territori perceptiu d‟ordenació.
OBJECTE, CONTINGUT I TRAMITACIÓ DEL DOCUMENT
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 6
- La concreció i la delimitació de les reserves de sòl per a les grans infraestructures, com ara
xarxes viàries, ferroviàries, hidràuliques, energètiques, portuàries, aeroportuàries, de
sanejament i abastament d‟aigua, de telecomunicacions, d‟equipaments i altres de semblants
en llur territori perceptiu d‟ordenació.
- La programació de polítiques supramunicipals de sòl i habitatge concertades amb els
ajuntaments afectats en el sí de la tramitació reglada per l‟article 81 del DL 1/05. Aquesta
programació ha de garantir la solidaritat intermunicipal en l‟execució de polítiques d‟habitatge
assequible i de protecció pública, la suficiència i la viabilitat d‟aquestes polítiques per a
garantir el dret constitucional a l‟habitatge i el compliment dels principis que estableix
l‟article 3 del DL 1/05, sobre el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible.
Dos objectius més estaran al darrera del procés d‟elaboració del Pla director urbanístic del Pla
d‟Urgell:
Assolir un màxim de concertació social i institucional pel que fa a la definició de les
propostes des d‟una preocupació sobre el cost medioambiental que suposen, pensant
en el territori però, sobretot, en les persones del territori.
Verificar la rendibilitat social de les decisions urbanístiques que impliquen les
propostes del planejament urbanístic i territorial.
1.2. CONTINGUT DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC
D‟acord amb l‟article 56.2 del DL 1/05, els plans directors urbanístics han d‟especificar els criteris
per a fer-ne el seguiment i per a la modificació o la revisió, han d‟incloure les determinacions
adequades per a les finalitats que persegueixen i han de contenir la documentació següent:
- Estudis justificatius.
- Sistemes territorials.
- Estructura del paisatge I elements de paisatge.
- Dinàmica urbanística dels darrers 10 anys.
- Dinàmica socioeconòmica dels darrers 10 anys.
- Infraestructures territorials.
- Patrimoni històric.
- Planejament supramunicipal.
- Planejament urbanístic.
- Plànols d‟informació:
OBJECTE, CONTINGUT I TRAMITACIÓ DEL DOCUMENT
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 7
- Estructura territorial.
- Encaix morfològic i funcional.
- Ocupació del sòl per tipus d‟activitat.
- Les infraestructures d‟accessibilitat.
- Les xarxes d‟infraestructures.
- La vegetació. Els hàbitats existents.
- El patrimoni natural. El patrimoni històric.
- La planificació territorial.
- El planejament municipal.
- Memòria.
- Plànols d‟ordenació:
- Estructura general del territori. 1/25.000
- Protecció del sòl no urbanitzable. 1/25.000
- Concreció de les grans infraestructures. 1/25.000
- Actuacions de sòl i habitatge. 1/25.000
- Síntesi de les directrius urbanístiques. 1/50.000
- Normes d‟obligat compliment.
- La programació de les actuacions per aplicar-los.
- Bases tècniques i econòmiques.
Els documents que configuren el Pla director urbanístic del Pla d‟Urgell volen ser també, els
components d‟una base de dades territorial que sigui actualitzable i ajustable en el seu procés de
desenvolupament i gestió, a l‟abast de la societat civil i de les institucions polítiques del territori
com un instrument per al desenvolupament local i territorial.
En el present document d‟Avanç de Pla, la documentació presentada consta de la present memòria
que conté els estudis justificatius de la diagnosi territorial i els criteris per l‟ordenació urbanística
territorial; els plànols d‟informació; el plànol de referència de l‟Avanç de planejament i es
complementa amb l‟Informe de sostenibilitat ambiental.
OBJECTE, CONTINGUT I TRAMITACIÓ DEL DOCUMENT
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 8
1.3. TRAMITACIÓ DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC
El 27 de novembre de 2007, la Comissió d‟Urbanisme de Catalunya (CUC) va emetre informe
favorable en relació amb la proposta de formulació del Pla director urbanístic del Pla d‟Urgell,
instada per la Secretaria per a la Planificació Territorial, i va proposar al conseller de Política
Territorial i Obres Públiques acordar la iniciació del procediment de formulació del Pla director
urbanístic del Pla d‟Urgell i encomanar a la Secretaria per a la Planificació Territorial la redacció
del document.
En data 16 de juny de 2008, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques va acordar la
iniciació del procediment de formulació del Pla director urbanístic del Pla d‟Urgell amb el contingut
que determinava l‟article 56 de la Llei 2/2002, d‟urbanisme, i encomanar a la Secretaria per a la
Planificació Territorial la redacció del document, en compliment de l‟article 74 i 81 de la Llei
esmentada.
D‟acord amb l‟article 81 del DL 1/05, la tramitació del Pla director urbanístic serà la següent:
- L‟aprovació inicial i l‟aprovació provisional dels plans directors urbanístics corresponen a la
comissió territorial d‟urbanisme competent, llevat que l‟àmbit territorial del pla afecti més
d‟una comissió, en el qual cas correspon al conseller o consellera de Política Territorial i Obres
Públiques d‟acordar-ne l‟aprovació inicial i la definitiva. En tots dos casos, els ajuntaments
afectats han d‟ésser consultats abans de l‟aprovació inicial, per un termini d‟un mes, respecte
als objectius i els propòsits generals de la iniciativa.
- Els plans directors urbanístics s‟han de posar a informació pública per un termini d‟un mes.
Un cop acabat el termini d‟informació pública, els plans s‟han de sotmetre, també per un mes,
al tràmit d‟informació als ens locals compresos en l‟àmbit territorial respectiu.
- Simultàniament al tràmit d‟informació pública d‟un Pla director urbanístic, s‟ha de sol·licitar
un informe als departaments interessats i als organismes afectats per raó de llurs competències
sectorials, els quals l‟han d‟emetre en el termini d‟un mes, llevat que una disposició n‟autoritzi
un de més llarg.
- En el cas que, d‟acord amb la normativa aplicable, sigui preceptiu d‟efectuar una avaluació
del impacte ambiental d‟un Pla director urbanístic, l‟estudi o informe ambiental pertinent ha
d‟ésser incorporat al pla i ha d‟ésser sotmès a informació pública conjuntament amb aquest. La
declaració d‟impacte ambiental, si és preceptiva, s‟ha d‟efectuar abans de l‟aprovació
provisional de l‟expedient.
OBJECTE, CONTINGUT I TRAMITACIÓ DEL DOCUMENT
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 9
1.4. PROCEDIMENT D‟AVALUACIÓ AMBIENTAL
D‟acord amb la Llei 6/2009, del 28 d‟abril, d‟avaluació ambiental de plans i programes, els Plans
directors urbanístics estan sotmesos a avaluació ambiental en funció d‟una decisió prèvia
d‟avaluació ambiental emesa per l‟òrgan ambiental (DMAH). No obstant això, d‟acord amb l‟article
15 de la citada Llei, si el promotor considera que cal sotmetre el pla a avaluació ambiental, pot
presentar directament l'informe de sostenibilitat ambiental preliminar per tal que l‟òrgan ambiental
procedeixi directament a emetre el document de referència. Aquest document determina el
contingut de la informació que cal tenir en compte en l'informe de sostenibilitat ambiental, el qual
ha de formar part de la documentació del pla.
D‟acord amb el que estableix el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s‟aprova el Reglament de
la Llei d‟urbanisme. l‟informe de sostenibilitat ambiental se sotmet a informació pública, durant un
termini mínim de 45 dies, conjuntament amb l‟instrument de planejament del qual forma part,
després de la seva aprovació inicial i, simultàniament, s‟han d‟efectuar les consultes que
procedeixin, d‟acord amb el que estableixi el document de referència. El pla objecte del següent
acord d‟aprovació ha d‟incorporar una memòria ambiental, en la qual, tenint en compte l‟informe
de sostenibilitat ambiental i el resultat de les consultes realitzades, s‟ha de valorar la integració
dels aspectes ambientals en la proposta d‟ordenació. La memòria ambiental la realitzen l‟òrgan o
persones que promoguin el pla i requereix l‟acord de l‟òrgan ambiental, sense el qual no es pot
entendre produït per silenci administratiu el següent acord d‟aprovació que correspongui.
A aquests efectes, cal lliurar a l‟òrgan ambiental la proposta de memòria ambiental, juntament
amb la resta de documents del pla exigits per aquest Reglament, que integren la proposta que ha
de ser objecte del següent acord d‟aprovació, i l‟òrgan ambiental ha de resoldre sobre la proposta
de memòria ambiental en el termini d‟un mes, des que li hagi estat presentada. En el cas que
l‟òrgan ambiental no estigui conforme amb la proposta de memòria, ha d‟assenyalar quins aspectes
han de ser esmenats, completats o ampliats i ha de donar la seva conformitat a la proposta de
memòria ambiental esmenada.
Correspon a l‟òrgan competent per a l‟aprovació definitiva de l‟instrument de planejament de què
es tracti la presa en consideració de l‟informe de sostenibilitat ambiental i de la memòria
ambiental del pla per a l‟adopció de la resolució que correspongui. Aquesta presa en consideració
s‟ha de fer constar en l‟acord d‟aprovació definitiva mitjançant una declaració, amb el contingut
que estableix la legislació aplicable.
L'avaluació ambiental del planejament urbanístic es regula per la legislació urbanística en els
aspectes relatius al contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental i el seu procediment, sens
perjudici dels aspectes següents:
OBJECTE, CONTINGUT I TRAMITACIÓ DEL DOCUMENT
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 10
a) L'avanç dels plans urbanístics subjectes a avaluació ambiental s‟ha de trametre
simultàniament a l‟òrgan ambiental i al departament competent en matèria
d‟urbanisme.
b) L‟òrgan ambiental ha de dur a terme les consultes sobre l‟abast de l'informe de
sostenibilitat ambiental i la notificació al promotor del document de referència, en el
termini de dos mesos. L‟òrgan promotor del pla pot dur a terme aquestes consultes si
forma part de l‟administració de La Generalitat i ho comunica prèviament a l‟òrgan
ambiental.
c) El departament competent en matèria d‟urbanisme ha de lliurar, en el termini d‟un
mes, un informe urbanístic i territorial que inclogui la valoració de l‟adequació de
l‟avanç del pla a la legislació urbanística vigent, a les directrius del planejament
territorial i als criteris de desenvolupament urbanístic sostenible.
d) L'informe urbanístic i territorial, que estableix la lletra c, s‟ha d‟incorporar com a
annex al document de referència.
e) Són aplicables als plans urbanístics que han seguit una avaluació ambiental les
exigències de publicitat que estableix l‟article 28 de la Llei 6/2009, a més de les que
estableix la legislació urbanística.
EL PROGRAMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 11
2. EL PROGRAMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL DE LA
GENERALITAT DE CATALUNYA
2.1. EL PROGRAMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL
El Pla territorial general de Catalunya, aprovat el 1995, va establir que s‟elaborarien plans
territorials parcials dels set àmbits pluricomarcals en què va dividir el territori de Catalunya. Atès
el poc contingut dispositiu que va tenir el Pla territorial general de Catalunya, s‟assignava de fet als
plans territorials parcials la responsabilitat de l‟ordenació del territori de Catalunya. El Pla
territorial parcial de les Terres de l‟Ebre, que va assolir l‟aprovació definitiva el 15 de maig de
2001, va ser el primer a concretar-se.
Per desenvolupar de manera coherent aquest procés l‟elaboració dels diversos plans territorials
parcials s‟ha fet posteriorment d‟acord amb un mateix model de document i sota uns mateixos
criteris d‟ordenació del territori. El Pla territorial general de Catalunya a revisar no podia,
òbviament, aportar en data d‟avui aquests criteris; calien noves referències en les quals inscriure el
treball de planejament fraccionat en diversos àmbits. Sens dubte, el document Estratègia
Territorial Europea aporta un interessant discurs sobre el desenvolupament equilibrat i sostenible
que permet actualitzar el marc ideològic de la Llei de 1983 i suplir algunes insuficiències del Pla
territorial general vigent.
Sobre aquestes bases, però sobretot a partir de l‟observació i la valoració del que ha succeït en el
territori de Catalunya en les darreres dècades, s‟han formulat els quinze criteris que, com a punts
de recolzament dels treballs de planejament a realitzar, es presenten en aquest document.
1. Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.
2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de
l‟ordenació del territori.
3. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.
4. Moderar el consum de sòl.
5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes.
6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori.
7. Facilitar una política d‟habitatge eficaç i urbanísticament integrada.
8. Propiciar la convivència d‟activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la
implantació de polígons industrials o terciaris.
9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència.
EL PROGRAMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 12
10. Els nous creixements han de ser compactes i en continuïtat.
11. El creixement urbà ha de reforçar una estructura nodal del territori.
12. La mobilitat és un dret i no una obligació.
13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes
d‟assentaments.
14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments
urbans.
15. Integrar Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees mitjançant
infraestructures concordants amb la matriu territorial.
2.2. INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT
D‟acord amb la Llei de política territorial de 1983 (modificada per la Llei 31/2002), els instruments
de planejament territorial són:
- Pla territorial general, que comprèn l‟àmbit de Catalunya.
- Plans territorials parcials, que comprenen com a mínim una comarca.
- Plans directors territorials, que comprenen l‟àmbit que sigui necessari.
A més d‟aquests plans pròpiament territorials, en tant que comprensius de tots els elements del
territori, la Llei esmentada preveu també els plans territorials sectorials, que han de tenir l‟àmbit
de Catalunya, però específicament destinats a ordenar un aspecte de la realitat territorial:
carreteres, ferrocarrils, espais d‟interès natural, etc.
En el territori es donen tota mena de processos i hi estan presents tots els agents. Certament, tot el
que succeeix en el territori té alguna relació, però seria una pretensió il·lusòria que el planejament
territorial volgués arribar a establir uns criteris de coherència que abastessin tots els processos que
comporten alguna variació de l‟ordre territorial. Segurament, l‟excés de responsabilitat que sovint
s‟ha atribuït al planejament territorial ha estat una de les causes del seu limitat ús.
El Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s‟aprova el Text refós de la Llei d‟Urbanisme,
preveu, així mateix, els plans directors urbanístics amb similar flexibilitat d‟àmbit i contingut que
els esmentats plans directors territorials, però amb més especificació del contingut i amb un
objectiu suposable de més precisió quan a les determinacions.
EL PROGRAMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 13
2.3. ABAST DEL PLANEJAMENT TERRITORIAL
El planejament territorial és una peça important de la política territorial, però cal recordar que en
realitat aquesta abasta molt més que el que el planejament territorial pot concretar i vincular.
Molts aspectes de les polítiques agràries, turístiques, d‟habitatge o determinades infraestructures
queden sovint fora de l‟abast del planejament comprensiu del territori i són, en canvi, d‟una gran
transcendència per al seu desenvolupament.
En tot cas, cal entendre els plans territorials com aquells documents que expressen un acord sobre
el futur del territori des de consideracions que han tingut en compte el màxim ventall
d‟interaccions entre les seves variables. Tanmateix no es pot esperar dels plans la solució de tots
els problemes detectats en un àmbit territorial, ja sigui perquè alguns d‟aquests deriven de
circumstàncies clarament externes a la lògica del pla o perquè queden fora del seu abast normatiu.
En conseqüència, sense perjudici d‟un estudi al més ampli possible sobre la problemàtica
territorial, les propostes de planejament se centraran en aquells aspectes en què els plans, per raó
de la seva escala i naturalesa, tenen més capacitat d‟acció, és a dir, en les qüestions relatives a la
coherència espacial de les accions sobre el territori, i ho faran des dels punts de vista d‟una
economia, una cohesió social i un medi ambient sostenibles a llarg termini.
Cal que el planejament territorial s‟ocupi principalment d‟aquells components de la realitat del
territori que són estructurals a l‟escala de treball del pla. En concret, el planejament ha de definir
el sistema d‟espais oberts territorials, en què les seves determinacions podran ser directament
vinculants per a la gestió d‟aquest sòl; ha de definir el sistema d‟assentaments i establir els criteris
per a la formulació del planejament urbanístic; i ha de definir –en coherència amb els plans
sectorials corresponents- els sistemes d‟infraestructures de mobilitat amb les condicions per al
desenvolupament dels projectes específics.
Els plans territorials sectorials i els plans directors urbanístics s‟han d‟entendre com instruments
que desenvolupen, respectivament, en coherència amb els plans més pròpiament territorials,
aquells aspectes d‟ordre sectorial o d‟escala urbanística supramunicipal, que no es poden tractar de
forma suficient en aquests. En el primer cas per la dificultat d‟incorporar al procés de redacció dels
plans territorials la lògica sectorial específica i, en el segon, per la dificultat de tractar
espacialment alguns problemes d‟ordre supramunicipal a l‟escala adequada.
En tot cas, cal no perdre de vista que el planejament territorial incideix en un espai que com a
resultat de la història i les condicions del lloc, és una realitat dinàmica concreta composta per
factors d‟ordre físic, social, econòmic, ambiental i jurídic. Els plans hauran de definir les seves
propostes a partir d‟aquestes realitats, però amb l‟objectiu general de redreçar les dinàmiques
existents per complir l‟exigència d‟un desenvolupament sostenible.
EL PROGRAMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 14
D‟una banda, això vol dir que a vegades la realitat serà una inèrcia insalvable per a les alternatives
teòricament òptimes i, d‟altra banda, el planejament territorial, amb una irrenunciable perspectiva
de llarg termini, afectarà dinàmiques que tenen la lògica d‟una perspectiva molt més propera en el
temps.
Com tot tipus de planejament, el territorial haurà de trobar els punts d‟acord entre els interessos a
curt i a llarg termini i moure‟s entre les determinacions per a la coherència espacial i les propostes
d‟actuacions específiques. Tanmateix, pel sentit que aquest tipus d‟instrument adquireix dins del
Quadre. Règim de sòl de la comarca del Pla d’Urgell
Sòl urbà consolidat (Suc): 924ha, 3‟03%
Sòl urbanitzable: 331ha, 1‟09%
Sòl no urbanitzable: 29.261ha, 95‟88%
Terme comarcal: 30.516 ha, 100% (*)
(*) sumatori
Font: Pla Territorial Parcial de Ponent (Terres de Lleida)
EL PLANEJAMENT SECTORIAL TERRITORIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 25
Xarxes d‟infraestructures i serveis
El Pla Territorial Parcial de Ponent (PTPP) conté també propostes en relació a les xarxes de
subministrament d‟energia elèctric, d‟abastament d‟aigua i de sanejament. En el cas de les Terres
de Lleida, dins el període de vigència del Pla, caldrà integrar adequadament tot un seguit
d‟infraestructures elèctriques, considerades en el Pla de l‟Energia de Catalunya 2006-2015. Una de
les actuacions previstes afecta al circuit Mollerussa –Tàrrega - Agramunt (110 kV) i per tant, a la
comarca d‟estudi.
En el cas de l‟abastament d‟aigua els municipis de les comarques de les Terres de Lleida no tenen
massa problemes, ja que en tenen garantit l‟abastament des del Canal d‟Urgell. Aquest és el cas
del Pla d‟Urgell, l‟ Urgell, la Segarra i part de les Garrigues (àrea de les Borges Blanques). El
problema més greu és la interrupció de subministrament que pateixen alguns pobles que depenen
del Canal d‟Urgell, en especial de les comarques de la Segarra i l‟ Urgell, quan canal i sèquies es
buiden de vint dies a tres mesos per a procedir a fer tasques de manteniment. En cap cas però, es
veu afectada l‟àrea del Pla d‟Urgell. Respecte a les previsions de sanejament, caldrà
compatibilitzar les previsions del Programa de sanejament d‟aigües residuals urbanes (PESARU) i del
PTPP, preveient que, segons informe de l‟Agencia catalana de l‟aigua, pot ser necessària
l‟ampliació de les estacions de depuració si es produeixen els creixements considerats pel PTPP.
REFERENTS PER AL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 26
4. REFERENTS PER AL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
4.1.REFERENTS LEGISLATIUS. ESTRATÈGIES I PROGRAMES EUROPEUS
4.1.1. PROGRAMA LEADER
En el marc del programa LEADER s‟han definit les següents línies estratègiques de l‟Urgell i el Pla
d‟Urgell (Morell, coord.) et al. 2008b):
1. Fomentar noves activitats d’important valor afegit, així com processos d‟integració
vertical en el sector alimentari per garantir la consolidació de la branca agroalimentària,
aplicant mesures d‟identificació dels productes de la zona.
2. Fomentar l’agricultura sostenible, ecològica i potenciar la seguretat alimentària,
mitjançant el reforçament dels sistemes de control y seguiment de les produccions en els
distints sectors del sistema agroindústria i les mesures per millorar els instruments privats de
traçabilitat dels aliments mitjançant la introducció de referències territorials específiques. A la
vegada potenciar el consum local en el sentit d‟orientar-lo cap a aquest tipus de productes
compatibles amb la conservació del medi i la millora de la qualitat de vida dels habitants de
l‟àmbit, tot considerant el foment, en el consum alimentari, de la dieta mediterrània.
3. Recolzar totes aquelles iniciatives encaminades al tractament de residus ramaders que
tinguin com a objectiu la seva concentració i tractament per a l‟obtenció d‟altres inputs
productius com poden ser els energètics.
4. Desenvolupar produccions artesanals no alimentàries.
5. Consolidar la creació de petites empreses industrials, millorant l‟actual estructura de
producció secundària amb accions, a la vegada, de diferenciació de l‟oferta, lligades als sectors
punters de l‟àmbit, per tal de poder comptar amb els elements necessaris del que podria ésser
un districte industrial, la qual cosa vol dir centrar els esforços en la indústria agroalimentària,
metal·lúrgica, maquinària agrícola i materials i indústria auxiliar de la construcció.
6. Incentivar el sector del comerç, no només el de l‟engròs, sinó també el detallista,
modernitzant els seus establiments i especialitzant les activitats per tal de fer del tot
compatible la pràctica comercial amb la vitalitat del teixit urbà. Entendre la distribució final
del producte, la que arriba a les economies domèstiques, com un dels valors insubstituïbles per
tal no només de consolidar, com hem dit, el teixit urbà, sinó de potenciar la cohesió social de
cadascun dels assentaments.
7. Foment del turisme, amb especial atenció al rural, a través d‟una adequada ordenació de
l‟oferta i la millora de la demanda atenent, amb preferència, per un turisme cultural i
sostenible i per un turisme d‟ús per sobre d‟un de canvi. Particular atenció rebrà l‟agroturisme
o turisme lligat a l‟activitat agrària.
REFERENTS PER AL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 27
8. Centrar la sostenibilitat en la conservació del medi ambient, paisatge i patrimoni natural
i cultural, la qual cosa inclou, de manera implícita, la transformació del segon i rehabilitació i
actualització, respectivament, del tercer, sense que en cap cas, això impliqui degradació o
canvis cap a una lenta desaparició.
9. Ajustar l’operativitat de les accions a la pràctica actual del mercat, en aquelles on això
sigui possible. És a dir, fomentar el codesenvolupament amb altres territoris en aquelles
pràctiques on, per diferents raons, hi ha coincidències de producte, mercat, formes comercials
o homogeneïtat en els outputs.
10. Establir programes específics de recolzament a les iniciatives locals de
desenvolupament rural que contemplin com a beneficiaris prioritaris a col·lectius fins ara
discriminats, com poden ser, per exemple, dones, joves, persones amb discapacitat i, també,
unitats productives d‟economia social, com són les cooperatives, entitats associatives agràries,
societats laborals, societats anònimes laborals, etc.
11. Fomentar entre les micro, petites i mitjanes empreses, preferentment entre aquelles que
s‟acabin acollint al programa d‟ajudes LEADER, els principis i valors que emanen de la
Responsabilitat Social de les Empreses, de la que ja se n‟ha parlat abastament.
Font: MORELL, R. (coord.), GUERRERO, M., MÒDOL, JR., MORELL, R., PAÜL, D., 2008b. Línies estratègiques comarques de l‟Urgell i el Pla d‟Urgell. Universitat de Lleida.
4.1.2. PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL PAISATGE DE L‟ESTANY D‟IVARS –
VILASANA
L‟espai de l‟Estany d‟Ivars – Vila-Sana disposa d‟un Pla especial de protecció del medi natural i del
paisatge aprovat definitivament pel Govern de la Generalitat l‟11 d‟octubre de 1995, així com d‟un
Pla d’usos i gestió de l‟estany aprovat definitivament pel Consell General l‟11 de juny de 2007 i
publicat al BOP de Lleida el 17 de juliol de 2007. Aquest document precisa amb major detall les
actuacions a realitzar a l‟estany recuperat per al quinquenni 2007-2012 i estableix tant
determinacions de gestió i millora ecològica com d‟ordenació dels usos públics. La resta d‟espais
PEIN de la comarca no disposen de Pla especial de delimitació ni de Pla especial de protecció.
4.1.3. PLA DIRECTOR URBANÍSTIC PER A LA CONCRECIÓ I DELIMITACIÓ DE LA RESERVA DE SÒL PER A
L‟ESTABLIMENT DE L‟EIX TRANSVERSAL FERROVIARI
El PDU per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l‟establiment de l‟Eix Transversal
Ferroviari (ETF), actualment en fase de tramitació, fou encarregat per la Generalitat l‟any 2004,
iniciant-se la redacció de l‟Estudi previ de corredors al mateix any per la Direcció general de ports i
transports del DPTOP / IFERCAT. L‟any 2007 La Comissió d‟urbanisme de Catalunya va iniciar el
procediment de formulació del PDU corresponent, en el marc de la nova planificació
d‟infraestructures de Catalunya i del Decret Legislatiu del 26 de juliol TRLU 1/2005, en el seu
article 56. L‟any 2008 es va realitzar el tràmit de consulta de la documentació del PDU als
ajuntaments i als consells comarcals afectats.
REFERENTS PER AL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 28
Variant de Lleida i connexió amb l’aeroport: es fa possible l‟accés ferroviari al futur
aeroport de Lleida - Alguaire i una connexió entre l‟ETF i la línia actual de Lleida a
Tarragona, de manera que es configura tota una variant completa per evitar el pas de
qualsevol tren de mercaderies pel centre de Lleida.
Nou traçat entre Lleida i Cervera: s‟ha estudiat un nou traçat molt cenyit a l‟actual
corredor de l‟autovia A-2 per tal d‟evitar la creació d‟una nova barrera infraestructural a
les planes del Segrià i l‟Urgell.
Noves estacions al Pla d’Urgell, l’Urgell i la Segarra: sobre el nou traçat s‟hi preveuen tres
estacions de viatgers, a les comarques del Pla d‟Urgell (prop de Mollerussa), de l‟Urgell
(prop de Tàrrega) i de la Segarra (prop de Cervera), poblacions que seran servides
paral·lelament amb tren-tramvia.
Estació intermodal a la comarca de l’Urgell: en aquesta estació, al terme municipal de
Vilagrassa, prop de Tàrrega, hi coincidiran els trens d‟alta velocitat del nou eix Transversal
i els de l‟actual línia Lleida – Manresa reconvertida en tren-tramvia.
Nova àrea logística amb servei ferroviari a la Conca d’Òdena, al nord d’Igualada: les
mercaderies passaran pel nord d‟Igualada, mentre que els trens de viatgers entraran
soterrats dins la ciutat, amb una nova estació.
Entre Igualada i Martorell s’ha previst tot un nou ramal: amb un túnel de 13,5 km per
salvar el coll del Bruc. Al nord de Martorell s‟hi preveu una estació de viatgers, i a
Castellbisbal la nova línia enllaçarà amb la línia d‟alta velocitat que entra a Barcelona
(Sants i Sagrera) i amb la línia de mercaderies que va cap al port. Aquest ramal converteix
l‟ETF en la línia ferroviària que posarà les comarques de l‟Anoia, la Segarra, l‟Urgell i el Pla
d‟Urgell en connexió directa amb la regió metropolitana de Barcelona, tant per a viatgers
com per a mercaderies, anàlogament com l‟autovia A-2 ho fa per al transport per carretera.
Al Bages: s‟ha aprofundit en el desenvolupament d‟una estació intermodal a Manresa entre
l‟ETF, Rodalies, una variant d‟FGC i una futura xarxa de trens -tramvia.
A Osona: es preveu que els trens de viatgers de l‟ETF puguin entrar a l‟actual estació de
Vic, mentre que s‟ha estudiat un nou traçat per creuar la plana pel sud de la ciutat seguint
al màxim la xarxa viària existent i prevista.
A l’aeroport de Girona: s‟hi preveu també una estació de viatgers, a la qual hi podran
accedir també els trens de la línia d‟alta velocitat Barcelona – França.
Variant de Girona per a mercaderies: s‟ha optat per completar l‟ETF amb una variant
completa de Girona per als trens de mercaderies, ja que es considera que, a mitjà
REFERENTS PER AL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 29
termini, quan s‟incrementin els fluxos, serà convenient evitar el pas de nombrosos
trens de mercaderies per dins de l‟estació de viatgers de Girona.