-
Transports Metropolitansde Barcelona
Octubre de 2010
Hora Punta:106
Lhora de la tracci elctricaEntrevista a Francisco Belil
Creixell, conseller delegat de Siemens / El Clnic i Sant Pau
inauguren estacions de metro remodelades / Dues-centes pantalles
informen els clients del bus en temps real
-
2Hora Punta 3
Els primers cinc cotxes hbrids de la flota de TMB estan a punt
per transportar passatgers. A ms, lexperincia positiva amb el
prototip del projecte Retrofit servir per transformar 80 busos
disel en vehicles ms verds i silenciosos.
Coincidint amb la celebraci de la Setmana de la Mobilitat
Sostenible i Segura, la presidenta de Transports Metropolitans de
Barcelona (TMB), Assumpta Escarp, i el
vicepresident executiu de TMB, Ddac Pestaa, van donar la
benvinguda a les cinc primeres unitats de vehicles hbrids que la
companyia incorpora a la seva flota. Quatre dels autobusos
considerats de presrie, s a dir, un avanament del que ser la
producci en srie futura sn adquirits a les empreses constructores
Castrosua i MAN. El cinqu cotxe s propi de TMB, ja que s el
prototip que servir de referncia per al projecte Retrofit de
reconversi massiva de busos disel a hbrids. Daqu poc tots cinc
autobusos comenaran a circular per Barcelona i altres municipis de
lrea metropolitana sota el lema TMB Sostenible - Bus Hbrid.
Aquest s el resultat dun dels reptes que la companyia sha
proposat per fer ms verda i menys contaminant la seva activitat i
reduir aix limpacte mediambiental que genera. Un comproms que tamb
se suma a la resta dopcions que TMB ha experimentat en els darrers
temps com ara els busos amb pila dhidrogen, el combustible biodisel
30 (una combinaci de gasoil i olis vegetals), els vehicles de gas
natural comprimit (que formen el 28% del total de la flota) i
autobusos disel dltima generaci amb la qualificaci Euro 4 i Euro 5,
els requeriments ambientals ms exigents.
Els nous busos hbrids, innovadors i verds
Laposta decidida de TMB per la tracci elctrica com una de les
millors opcions per a un transport pblic ms net i silencis a
Barcelona i la seva rea metropolitana es materialitza en la compra
de quatre autobusos hbrids que combinen un motor elctric i motor de
gasoil dltima generaci de les empreses Castrosua i MAN. Aquests
cotxes se sumen al prototip dautobs disel reconvertit en hbrid
dins
Tecnologia hbrida per a uns autobusos ms nets
Reportatge
Coincidint amb la celebraci de la Setmana de la Mobilitat,
Transports Metropolitans de Barcelona va presentar les cinc
primeres unitats dautobusos hbrids que
sincorporen a la flota de vehicles que presten servei pels
carrers de Barcelona i lrea metropolitana.
TMB esdev, una vegada ms, pionera en el comproms de contribuir a
la sostenibilitat de les nostres ciutats, impulsant projectes
dinvestigaci, amb una clara vocaci de lideratge pblic, destinats a
demostrar la viabilitat tcnica, econmica i energtica de la
mobilitat elctrica, com a alternativa als derivats del petroli.
Cal tenir present que el transport s el sector dactivitat amb ms
consum denergia a Espanya, i que genera el 25% de les emissions de
gasos amb efecte dhivernacle. Fins ara, ms del 98% de les fonts
energtiques utilitzades en el transport corresponen a productes
derivats del petroli. Per aix s important aquesta contribuci de
TMB, en una clara aposta per millorar leficincia energtica del
transport i reduir els contaminants als mbits urbans.
Lopci de TMB pels autobusos hbrids comporta un important esfor
dinversi inicial, ja que el cost daquests vehicles s molt superior
al dun disel convencional. Per aspectes com la reducci
daproximadament un 30% demissions de dixid de carboni i de consum
de combustible, una menor contaminaci acstica o lestalvi econmic en
manteniment juguen a favor de la seva implantaci progressiva.
El Pla de Sostenibilitat Ambiental de TMB, recentment aprovat,
marca els objectius estratgics de la companyia per protegir el medi
ambient. En aquest sentit, sha decidit que totes les adquisicions
de nous autobusos siguin de vehicles hbrids o de gas natural
comprimit, les dues tecnologies menys contaminants actualment
disponibles per al sector del transport pblic. Simultniament, els
autobusos disel ms nous seran reconvertits en hbrids mitjanant la
collocaci de propulsors elctrics sincronitzats, en el marc del
projecte Retrofit, i a la resta sinstallaran filtres de tractament
dels gasos descapament.
Barcelona i la seva rea metropolitana disposaran aviat duna de
les flotes dautobusos ms eficients i menys contaminants del mn.
Sumari2 Editorial
3La tecnologia hbrida arriba a la flota dAutobusos
8Francisco Belil Creixell, conseller delegat de Siemens Espanya
i Sud-oest dEuropa
12El festival Subtravelling obre una segona edici plena de
novetats
14Segona onada de la campanya antifrau
15Noves aplicacions de realitat augmentada per a telfons mbils
intelligents
16Breus
18Hospital Clnic i Sant Pau/Dos de Maig presenten el seu nou
aspecte
20Dos-cents dispositius dinmics dinformaci a les parades de
bus
22El Festival Internacional de Jazz de Barcelona far concerts al
metro
23Histria de les parades de tramvia i bus
Transports Metropolitans de Barcelona. rea de Comunicaci i
Relacions InstitucionalsDirector: Santiago TorresDirector
editorial: Oriol PmiesCoordinadora editorial: Lourdes MonteroCaps
de redacci: Gustau Lamadrid, Jordi Navarro, Maite Peris, Albert
PiquRedacci: Rosa Avis, Marta Espinosa, Marta Franco, Laura
Martnez, Pere Paredes, ngels Rodrguez, ngels VidondoCollaboradors:
Manel Barriga, Rosario Ibez, Josep Mensin, Miquel Mira, Glria
MirCorrecci: Maria RodrguezDirecci creativa: Mario EskenaziDirecci
d'art: Josep Llus LaraFotografia: Pep Herrero, Silvia T. Colmenero,
Miguel ngel Cuartero, Arxiu TMBVersi digital: Jorge Jimnez, Emilio
Villegas, Gerard G. de Pando, Moiss Ojeda, Grupo ZetaInfografia:
Noah GraImpressi: IngoprintAmb el suport de: Promedios Exclusivas
de Publicidad Tiratge: 4.200 exemplars
Imprs en paper ECF
[email protected] B-21926-2008
Trobars ms informaci, amb vdeos i fotos, a lHora Punta Digital:
www.horapunta.tmb.cat
Editorial
TMB ha apostat per la tracci elctrica per reduir l'impacte
mediambiental de la seva activitat en el transport de
superfcie.
del programa Retrofit, que es va enllestir el mar passat i ja fa
uns mesos que est en proves de verificaci.
Aparentment sn vehicles similars als que circulen cada dia pels
carrers de la ciutat: autobusos del color vermell corporatiu amb un
aspecte potser ms renovat, per tenen alguns secrets amagats, com
ara diferncies en els motors i el sistema de conducci, la reducci
de les emissions contaminants o la millora en el confort. Una
caracterstica comuna dels nous autobusos s que mentre estan aturats
en semfors i parades no consumeixen gens de combustible ni fan cap
soroll, i en canvi sn capaos de recuperar energia durant les
frenades.
Dels quatre hbrids nous, tres corresponen al model Tempus
desenvolupat per lempresa Castrosua, un prototip del qual va estar
en proves en diverses lnies de TMB la primavera del 2009. Desprs
dels assajos i de les millores introdudes pel fabricant, se nhan
adquirit tres unitats, dues de mida estndard (prop de 12 metres) i
un midi (9,5 metres). El cost dadquisici ha estat de 938.000 euros.
El quart vehicle s un autobs hbrid de la srie Lions City construt
per lempresa alemanya MAN, de 12 metres de longitud i valorat en
320.000 euros. >
-
4Hora Punta 5
El cinqu cotxe s el prototip que servir de referncia per al
projecte Retrofit de reconversi massiva de busos disel
Quatre vehicles, adquirits a Castrosua i MAN, comenaran a
transportar passatgers aviat
Un prototip daquest model va estar en proves a Barcelona
loctubre del 2009.
Els quatre autobusos hbrids van arribar a les installacions de
TMB durant lestiu i ara sincorporaran a diferents recorreguts amb
passatgers en lnies servides amb vehicles de caracterstiques
semblants, amb base als centres operatius dHorta (cotxera on hi ha
el midi) i Triangle (centre que acull els dos busos Castrosua, el
MAN i el prototip).
Reconversi de 80 busos disel a hbrids
Desprs de molt desfor, dedicaci i illusi en el projecte
Retrofit, la creaci del primer prototipus de bus hbrid reconvertit,
que sha portat a terme als tallers del Triangle Ferroviari de TMB
amb la collaboraci daltres empreses i entitats com Siemens, Edag i
Acci10, ha estat tot un xit, i aix es va demostrar el dia de la
presentaci. Les millores es van poder constatar a linstant:
conducci ms suau i confortable, sense estrebades (ja que no hi ha
canvi de velocitats), motor molt silencis i accelerades ms
progressives, entre daltres aspectes.
El projecte dhibridaci, anomenat Retrofit, s una iniciativa
pionera a Europa que t com a objectiu actualitzar tecnolgicament i
ambientalment un centenar dunitats de la flota dautobusos de
TMB.
El primer pas en aquest sentit ha estat la construcci daquest
prototip hbrid, que ha passat per un exhaustiu programa dassajos
per poder servir de referncia per a la reconversi en srie de dues
tandes de 40 cotxes disel, uns 80 en total, en aproximadament sis
mesos. De mitjana, el temps que es necessita per hibridar un
vehicle disels s duns 15-40 dies, depenent dels recursos
disponibles. Sescullen els busos de menys
antiguitat (concretament els vehicles de la flota amb nmero de
placa 6700), perqu la inversi sigui amortitzable durant tota la
vida til. A ms, el sistema Siemens permet que en un futur es pugui
canviar la font denergia, per exemple, per una pila de
combustible.
Estalvi de fins al 30% en consum
Amb la tecnologia hbrida saconsegueix reduir fins a un 30% el
consum de combustible i les emissions de contaminants, com ara el
monxid i el dixid de carboni, els hidrocarburs, els xids de
nitrogen, les partcules slides i els xids de sofre, cosa que
representa un benefici directe per a la qualitat de laire i la
salut dels ciutadans.
Un altre avantatge dels vehicles hbrids sn la disminuci del
soroll, tant a lexterior com a linterior, ja que els motors
elctrics sn molt ms silenciosos que els dexplosi. Segons els
assajos coneguts, la reducci de la potncia acstica pot arribar al
50%. Per als passatgers, a ms, la tracci elctrica suposa una
millora del confort, per la ms gran suavitat de marxa. Les
acceleracions sn
progressives, el conductor actua menys sobre el fre i no hi ha
estrebades perqu no hi ha canvi de velocitats.
La protecci del medi s un dels eixos vertebradors de les
poltiques estratgiques de TMB. Per la condici dempresa de transport
collectiu, la seva activitat s essencial per al foment duna
mobilitat ms sostenible. Per TMB va ms enll i sha marcat lobjectiu
de reduir limpacte ambiental que provoca, com a consumidor denergia
i altres recursos naturals, duna banda, i com a generador de
residus, de laltra.
En aquest sentit, pel que fa a la flota dautobusos integrada per
1.090 unitats que presta servei a Barcelona i deu municipis de
lentorn metropolit, sha decidit que totes les adquisicions dara
endavant siguin de vehicles hbrids o de gas natural comprimit, les
dues tecnologies ms netes que actualment la indstria pot oferir amb
garanties per al transport pblic urb de viatgers. Noms sadquiriran,
doncs, vehicles ambientalment millorats.
Presentaci dels cinc vehicles hbrids el 28 de setembre a la plaa
Margarida Xirgu de Barcelona.
-
6Hora Punta 7
Un exemple dintegraci
Mario SeguraDirector del departament elctric dEDAG i director
del projecte
La participaci dEDAG GmbH & Co. KGaA en el projecte Retrofit
Hbrid es resumeix amb la paraula integraci. s aix des de les
primeres viabilitats, en qu es van calcular les potncies necessries
dels motors i dels equips demmagatzematge, la seva ubicaci i la
decisi dutilitzar un sistema dultracondensador. Es defineixen els
punts ptims de combusti del motor disel, que, units a una millorada
frenada regenerativa, ms confortable per al conductor, i una
estratgia start-stop (desconnexi del motor de combusti a les
parades que forcen les arrencades en mode elctric), optimitzen el
funcionament del vehicle. Tamb soptimitza per a lentorn tant a
nivell acstic com demissions; es redueix el nivell de soroll a
linterior del vehicle i consegentment lestrs del conductor.
Es dissenyen i calculen els reforos de carrosseria i tots els
suports necessaris per a la completa installaci dels diferents
subsistemes.
Es calcula el sistema de refrigeraci per als equips electrnics
de potncia i motors, aix com ladaptaci del sistema daire comprimit
per mantenir la pressi en mode elctric en els sistemes de frens i
assegurar el funcionament del sistema de servodirecci amb el motor
apagat.
Igualment es fa la integraci electrnica del sistema, que vol dir
evitar les collisions pel que fa a comunicacions internes del
CANbus (segons la norma SAE J1939) entre unitats electrniques,
motor, ABS, tauler dinstruments i el nou sistema embarcat. Per aix
sanalitzen els diferents missatges que sn transmesos al CANbus
original del vehicle i sutilitzen noms els necessaris que requereix
la unitat de control. Posteriorment, sanalitzen els senyals
discrets del vehicle i es dissenyen i programen les interfcies
electrniques que les condicionen i adapten al mdul de control del
sistema, al display del conductor, a laccelerador i al mdul
multimdia en temps real (demostrador didctic de lestat del
sistema).
Incentivo para el transporte pblico
Juan Luis Castro RodrguezConsejero delegado del grupo de
empresas Castrosua
Tempus es el primer autobs con traccin elctrica y sistema de
generacin de energa a bordo, desarrollado y fabricado en Espaa.
Tcnicamente se trata de un autobs con sistema de traccin elctrico,
recarga de bateras mediante conexin a la red elctrica, sistema
autnomo de generacin de energa a bordo y recuperacin de energa en
los procesos de deceleracin.
Despus de siete aos de abordar programas de I+D+i, en 2008 se
desarroll Tempus. Este esfuerzo se ha dirigido al diseo de
autobuses urbanos de bajo impacto medioambiental, encaminados al
logro de una movilidad sostenible y que puedan suponer un incentivo
a la utilizacin del transporte publico.
Tempus es el resultado de una estrecha colaboracin con
autoridades, empresas de transporte pblico, universidades y centros
tecnolgicos, para el desarrollo de vehculos capaces de colaborar en
la mejora del hbitat urbano.
Nuestro vehculo, adems de contribuir a la reduccin de las
emisiones de gases contaminantes, reduce el consumo de combustible
y por tanto las emisiones de CO2. Est configurado para poder
circular en zonas especialmente sensibles de la ciudad, en
funcionamiento puramente elctrico, con cero emisiones contaminantes
y gran reduccin de nivel de ruido, de forma que contribuye a la
accesibilidad de los cascos histricos.
Actualmente se estn produciendo muchos avances en el desarrollo
de sistemas de acumulacin de energa elctrica en bateras y en el
campo de los motores elctricos de traccin; la mejora de estos
componentes lograr vehculos elctricos ms eficientes, y se cubrirn
campos esenciales de la movilidad elctrica. Deseamos continuar
nuestra estrecha colaboracin con empresas como TMB, desarrollando
soluciones para el transporte de pasajeros y fomentando el
transporte pblico y el progreso industrial.
Tomando la delantera
Sigfredo MorenoDirector de Buses de MAN Espaa
Tradicionalmente la trayectoria de desarrollo tecnolgico de MAN
incluy la tecnologa hbrida, ya desde 1975. A finales de 2009 toda
esta investigacin culmin en el modelo MAN Lions City Hybrid Ideas
2, que MAN present en Espaa y promocion entre las empresas
municipales de transportes.
La impresin del vehculo fue muy buena, y certific una reduccin
del consumo del 30% con respecto a los vehculos disel
convencionales y sin necesidad de ningn mantenimiento adicional. La
reduccin de emisiones contaminantes es mxima, siempre a nivel EEV
(Euro 5 ecolgicamente mejorado), y tambin se reducen de manera
drstica las emisiones sonoras, lo que lo convierte en un vehculo
ideal para el uso urbano.
Fruto de todo ese esfuerzo, y de la avanzada mentalidad ecolgica
de TMB, el pasado 28 de septiembre TMB presentaba el MAN hbrido en
la ciudad de Barcelona.
Creo que hemos tomado la delantera en cuanto a la difusin del
producto. En cuanto al aspecto exterior, el diseo de la segunda
generacin (IDdeas 2) es muy atractivo, lo que ayudar en trminos de
imagen a las ciudades.
Opinions
El prototipus Retrofit i un dels estndards de Castrosua el dia
la presentaci en societat dels vehicles.
Des daquest any TMB noms compra autobusos ambientalment
millorats, s a dir, hbrids o de gas natural comprimit
Un nou projecte: lhbrid elctric-gas
Una altra lnia de treball pel que fa a recerca i innovaci
ambiental s el projecte per hibridar autobusos de gas natural
comprimit, amb la incorporaci de motors de tracci elctrics, que
sest desenvolupant en el marc del conveni establert entre TMB i Gas
Natural Fenosa labril passat. En aquest cas se sumarien els
avantatges deficincia, silenci i suavitat de la tracci elctrica,
duna banda, i els dels motors trmics de gas, molt menys
contaminants i sorollosos que els disel. Conv recordar que els
autobusos de gas ja sn considerats vehicles ambientalment millorats
(EEV en la sigla anglesa). TMB t actualment 296 vehicles de gas
natural comprimit i preveu arribar als 500 cap a lany 2015.
Els cinc primers hbrids de la flota
Estndards Castrosua: Els dos vehicles hbrids corresponen al
model Tempus desenvolupat per aquesta empresa constructora. Els
cotxes fan 11,3 metres de llargada, tenen dos motors elctrics de 67
kW i un motor auxiliar disel de 110 kW a ms dun generador de 85 kW
per produir electricitat en marxa i acumuladors per
emmagatzemar-la. Els nmeros de srie dels busos sn el 1101 i 1102.
Tenen tres portes i capacitat per a 91 persones (14 assegudes, 75
dretes i dues places PMR).
Midi Castrosua: Aquest autobs hbrid tamb pertany al model Tempus
de Castrosua i t les mateixes caracterstiques quant a motors,
generador i acumuladors, la diferncia amb lanterior s la longitud,
de 9,5 metres, i el seu nmero de srie, que s el 1103. Noms t dues
portes i capacitat per a 65 persones (15 seients, 49 passatgers
drets i una plaa PMR).
Estndard MAN: Vehicle hbrid de la srie Lions City construt per
lempresa alemanya MAN, de 12 metres de llargada, tres portes i
capacitat per a 87 passatgers (31 asseguts, 54 drets i dues places
PMR). T dos motors elctrics de 75 kW cadascun, alimentats per
acumuladors dalta capacitat situats al sostre del vehicle. A ms, el
cotxe disposa dun motor disel auxiliar de 184 kW de potncia i dun
generador de 145 kW.
Prototipus Retrofit: Est basat en un autobs disel de la marca
Iveco de la flota de TMB amb nmero de placa 6735. El motor de
gasoil t 245 CV de potncia, combinat amb els dos motors elctrics de
67,5 kW cadascun i un generador de 180 kW. El bus fa 12 metres de
llarg, t 3 portes i capacitat per a 95 usuaris (25 seients, 68
persones dretes i dos llocs PMR).
Altres mesures per ambientalitzar el 100% de la flotaPel que fa
a la flota disel actual (uns 800 cotxes, dels quals 122 fan servir
biodisel 30), els ms nous seran reconvertits en hbrids dins del
projecte Retrofit, els ms antics seran substituts per cotxes de gas
natural o hbrids, i la resta sactualitzaran ambientalment mitjanant
la collocaci de filtres de partcules i dxids de nitrogen. Tota la
flota sadequar a curt termini als requeriments ambientals ms
exigents.
A ms, TMB ha aprovat recentment el Pla Director de
Sostenibilitat Ambiental, com a recull sistemtic de les lnies de
treball en la recerca de la mxima eficincia energtica, la reducci
de limpacte de la seva activitat en el canvi climtic, la millora de
la qualitat de laire i la contribuci al desenvolupament duna
cultura cada vegada ms sostenible, en el marc de la poltica de
responsabilitat social de la companyia.
-
8Hora Punta 9
La R+D+I aporta solucions i augmenta la nostra qualitat de
vida
Aquest enginyer barcelon format a la Universitat Politcnica de
Barcelona, als Estats Units i Frana s el ms alt directiu de Siemens
a Espanya. Francisco Belil Creixell (1946) va destacar en el sector
qumic abans dincorporar-se a Siemens, poc desprs dhaver estat
designat directiu de lany per lAssociaci Espanyola de Directius.
Des del 2006 s conseller delegat de Siemens, responsabilitat a qu
ms recentment ha afegit la de conseller delegat per a tota la regi
sud-oest dEuropea.
Francisco Belil Creixell Conseller delegat de Siemens Espanya i
Sud-oest dEuropa
La relaci entre Siemens i TMB s histrica. El 2006, amb motiu de
la construcci i posada en marxa de la lnia 9/10 de metro, es va fer
un pas
endavant amb la constituci del centre tecnolgic Cetecam per al
desenvolupament de la conducci automtica. Quin balan es pot fer
daquesta collaboraci?Estem molt satisfets de la collaboraci que hem
mantingut en aquests ltims anys i creiem que els resultats han
estat positius. La lnia 9/10 de metro de Barcelona ja s la lnia
sense conductor ms llarga dEuropa i una referncia en qu es fixen
tots aquells que vulguin implantar una infraestructura daquest
tipus. La collaboraci amb els professionals de TMB ha estat molt
enriquidora i hem aconseguit una cosa que ens proposem cada dia amb
els nostres clients: innovar de manera conjunta per donar respostes
ptimes a necessitats concretes.
La relaci entre totes dues corporacions sha ampliat i reforat ms
recentment, amb el projecte Retrofit de reconversi dautobusos disel
a hbrids. Quina s la participaci de Siemens en el projecte?Siemens
subministrar els components necessaris per a la realitzaci de la
tracci elctrica de 80 autobusos disel, que es convertiran aix en
vehicles hbrids de la flota de TMB a Barcelona. Segons lacord al
qual hem arribat, el lliurament es far per parts: 20 autobusos el
2010, 40 el 2011 i 20 el 2012. A ms, fruit daquest acord TMB tamb
ha provat un prototip equipat amb tecnologia hbrida ELFA. Es tracta
dun sistema de tracci desenvolupat per Siemens que garanteix uns
alts nivells de flexibilitat, cosa que permet configuracions
individuals en funci de les necessitats concretes del vehicle i que
recupera la mxima energia possible de la frenada.
Aquesta combinaci, junt amb una adequada gesti de lenergia,
permet importants reduccions de combustible (fins al 40%) i
emissions de CO2. En aquest sistema, no hi ha necessitat de canviar
els components si en un futur es vol modificar la font denergia, i
afavoreix una gran flexibilitat en el disseny del vehicle.
Quines han estat les dificultats ms importants per dur-lo a
terme?Ladaptaci dun vehicle convencional dissenyat especialment per
tenir una propulsi amb un motor trmic a un vehicle totalment
elctric, a ms dadaptar el sistema de control i gesti del motor.
Entrevista
Text Oriol Pmies Fotos Siemens
Amb els professionals de TMB hem aconseguit innovar de manera
conjunta per donar respostes ptimes a necessitats concretes
El prototip de Retrofit est acabat i en disposici de circular.
De quina manera beneficiar els ciutadans aquest projecte
innovador?Els ciutadans comptaran amb autobusos ms cmodes,
eficients i que contaminin menys. Per exemple, les parades
dautobusos podran arribar a ser una zona lliure demissions, ja que
poden funcionar en mode elctric. A ms, aquest nou sistema s molt ms
silencis, ja que redueix fins i tot un 50% la contaminaci acstica i
en mode elctric el soroll s molt baix. Finalment, magradaria
ressaltar que la conducci s ms confortable per als passatgers i el
conductor, ja que selimina la caixa de canvis i la transmissi.
El context de crisi econmica incideix en el desplegament de
projectes dinnovaci com aquest?No hi hauria dincidir. Sempre cal
invertir en innovaci, per mantenint-la en el temps, ja que creiem
que no s convenient aturar projectes fonamentals per al futur. La
R+D+I ens aporta solucions a problemes concrets i ens augmenta la
nostra qualitat de vida. >
-
10Hora Punta 11
Quan altres indstries tanquen o es deslocalitzen, Siemens
continua apostant per Espanya i Catalunya
El projecte de la lnia 9/10 de metro s una referncia i per aix
rep visites de tot el mn
A Siemens portem la innovaci en el nostre ADN. Per exemple, lany
passat vam invertir 3.900 milions deuros en R+D+I, 100 milions ms
que lany anterior.
Pel seu coneixement del mn del transport, quina posici creu que
ocupa TMB en el pla internacional quant a impuls i implantaci de
tecnologies avanades a les seves xarxes?TMB s una referncia a
nivell mundial. El projecte de la lnia 9/10 de metro s una
referncia i em consta que rep visites de delegacions de tot el mn
interessant-se per una infraestructura daquest tipus.
Existeixen noves possibilitats de collaboraci entre les dues
empreses en benefici del transport pblic metropolit?Segur que s.
Siemens disposa duna mplia cartera de productes i solucions
destinats a ajudar les ciutats a gestionar la seva mobilitat duna
manera ms eficient i sostenible. TMB s un dels nostres principals
clients i ens agradaria que els seus reptes fossin els nostres i
innovar de manera conjunta.
Siemens celebra aquest any el centenari de la seva implantaci a
Catalunya, concretament fa un segle que va fundar la seva fbrica a
Cornell de Llobregat, en plena rea metropolitana de Barcelona. No
hi ha gaires multinacionals que puguin acreditar un arrelament
semblant...Aquesta fbrica s una mostra del comproms de Siemens amb
leconomia catalana i espanyola. Portem ms de cent anys i ens sentim
molt orgullosos, ja que hem contribut al desenvolupament del pas i
volem continuar fent-ho molt temps ms. A Catalunya, hi ha algunes
empreses centenries, per molt poques amb fabricaci continuada des
de fa ms dun segle.
Quina creu que ha estat la principal aportaci de Siemens a
leconomia i la societat catalana i espanyola al segle XX?s difcil
subratllar un sol aspecte, ja que hem estat partcips de fites molt
importants en la histria del nostre pas. Creiem que el nostre
comproms amb la innovaci ns un exemple.
Daltra banda, comptem amb dues fbriques a Catalunya. Per ser
fort, un pas necessita apostar tamb per la indstria i per molts
dels ingredients que es donen a la nostra fbrica de Cornell: esfor,
disciplina, qualitat, formaci... En altres paraules: excellncia en
la fabricaci, desenvolupament de productes dalt valor afegit i
exportaci. En temps difcils s necessari apostar pel futur, tal com
van fer els nostres avantpassats fa 100 anys. Quan altres indstries
tanquen o es deslocalitzen, Siemens continua apostant per Espanya i
Catalunya, com demostra lobertura de les nostres modernes i verdes
oficines a Cornell.
Quines llions poden extreures, en termes destratgia industrial,
de la trajectria de la fbrica Siemens de Cornell en aquests cent
anys?En aquests cent anys, la factoria ha sabut adaptar-se a les
diferents realitats del mercat, per sempre ha mantingut la seva
aposta per la innovaci i la qualitat. Aix, lempresa ha passat de
fabricar motors trifsics, motors de corrent continu, generadors i
transformadors, a convertir-se en un centre de competncia mundial
de material ferroviari. De fet, el 70% dels productes i sistemes
que es fabriquen aqu sn per a lexportaci a pasos com la Xina,
Rssia, Alemanya, els Estats Units o lndia, entre daltres.
En lactualitat aquesta fbrica s un referent internacional en
tecnologia ferroviria. El futur del transport s el ferrocarril?
En distncies entre 400 i 700 quilmetres no tinc cap dubte que el
tren dalta velocitat ser la soluci ms demanada per la seva
comoditat, seguretat, rapidesa, puntualitat i sostenibilitat. El
gran avantatge dels trens dalta velocitat s que les estacions solen
ser al centre de la ciutat, la qual cosa augmenta la comoditat i
lestalvi de temps per al passatger.
Daltra banda, en termes mediambientals, en un trajecte de 500
quilmetres el tren posa a latmosfera lequivalent al pes duna maleta
(7 quilograms) de CO2, mentre que lavi hi posa el duna persona
(70).
-
12Hora Punta 13
La Mostra Internacional de Curtmetratges al Metro incorpora
enguany una nova categoria oberta als usuaris i amb el mbil com a
eina de filmaci.
Desprs de lxit obtingut lany passat, Transports Metropolitans de
Barcelona (TMB) ha engegat una nova edici del Subtravelling.
La Segona Mostra Internacional de Curtmetratges al Metro se
celebra del 15 al 24 doctubre i inclou una nova modalitat amb el
nom de Roda a TMB.
Aquesta nova categoria safegeix a les tres que conformen el
programa del Subtravelling, s a dir, la de Microcurts, Campus i
Palmars, i consisteix en un concurs amb convocatria pblica per
rodar un microcurt de tres minuts mitjanant un telfon mbil a les
installacions del metro i als autobusos de TMB.
Prviament els interessats shan pogut inscriure i penjar les
seves creacions a la web del festival,
www.subtravellingfestival.tmb.cat, i han comptat amb un nou punt de
participaci i de visualitzaci de curtmetratges, lEspai Merc Sala,
la nova sala dexposicions de TMB, situada al passads de connexi
entre els dos vestbuls de la lnia 5 de lestaci de Diagonal.
Els guardonats daquesta categoria, que es donaran a conixer
durant la cerimnia dentrega de premis, semportaran un viatge per a
dues persones al Festival de Canes, un mbil Sony Ericsson Vivaz i
una subscripci dun any al portal dstreaming (reproducci en temps
real) de cine Filmin.
Una programaci plena de novetats
El 15 doctubre es dna el tret de sortida de la mostra amb lacte
dinauguraci a lestaci de metro dUniversitat, que per a aquest
esdeveniment cultural sha ambientat com a sala de projecci.
El director de cinema Jaume Balaguer s lencarregat de presentar
la programaci dun Subtravelling ple de
La segona edici del Subtravelling implica els clients del
transport pblic
Actualitat
LEspai Merc Sala oferia als aspirants les pautes bsiques per
crear un curt.
Collaboraci amb lAcadmia del Cinema Catal
TMB i lAcadmia del Cinema Catal van signar el 15 de setembre un
conveni de collaboraci, subscrit pel vicepresident executiu de TMB,
Ddac Pestaa, i el president de lAcadmia, Joel Joan (foto).
Grcies a aquest conveni, el festival Subtravelling de TMB ha
incls enguany un espai de difusi (un minicinema a lestaci
dUniversitat) dels curtmetratges participants i guanyadors de la
segona edici dels Premis Gaud, que organitza lAcadmia per promoure
la cinematografia catalana.
Per la seva banda, lAcadmia del Cinema Catal participa en lacte
dinauguraci del Subtravelling amb la presncia del director Jaume
Balaguer.
El cineasta Jaume Balaguer, presentador de l'obertura del
festival
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
hora punta.pdf 1 04/10/10 17:01
novetats, entre les quals hi ha la projecci (el 21 doctubre a
les set de la tarda) dels curtmetratges finalistes dels Premis
Gaud, grcies a un acord amb lAcadmia del Cinema Catal.
Com en ledici anterior, el Subtravelling projecta les millors
creacions dels gneres danimaci i ficci i tamb dna protagonisme als
usuaris de TMB, que amb el seu vot a
www.subtravellingfestival.tmb.cat poden triar els curts
guanyadors.
La secci Microcurts segueix presentant-se com un programa de 15
curtmetratges de tres minuts, la selecci dels quals va a crrec de
lorganitzaci. Enguany, aquesta categoria se subdivideix entre
histries de ficci i danimaci, amb un premi tamb diferenciat per a
cada tipologia. Des del 6 doctubre els interessats poden votar pel
seu curt preferit a www.subtravellingfestival.tmb.cat, i aix
participen automticament en el sorteig dun viatge a Los
Angeles.
Dins la categoria Campus sescullen 12 curtmetratges realitzats
per alumnes
de les escoles i universitats de cinema de Catalunya. Aquesta
secci, que presenta el director del Festival de Sitges, ngel Sala,
pretn potenciar les produccions de nous talents. Satorga un premi
una cmera HD o un xec regal amb el mateix valor per a equipaments a
la millor pea audiovisual.
I per ltim hi ha la secci Palmars, que se situa fora de la
competici i que gaudeix de les creacions ms premiades del panorama
internacional amb una selecci de curts dels festivals de cine ms
prestigiosos. El director del festival Mecal, Roberto Barrueco,
presenta curtmetratges procedents de certmens com Cortocircuito,
Clemont-Ferrand, Filmets, Berlinale i Canes, entre daltres.
Ledici 2010 del Subtravelling compta tamb amb una taula rodona
(el 22 doctubre a les sis de la tarda) que, sota el ttol Difusi del
curtmetratge: els nous reptes, reuneix destacats professionals del
cinema i se centra a facilitar eines i coneixements als nous
directors i realitzadors.
El 23 doctubre els participants estan convidats a la gran festa
del Subtravelling per assistir al lliurament dels guardons als
curtmetratges guanyadors de les dues categories a concurs. Tamb
satorgar el viatge a Los Angeles a lusuari guanyador del
sorteig.
La selecci dels millors moments del Subtravelling es podr
visitar fins al 15 de desembre al nou espai expositiu de TMB,
lEspai Merc Sala.
+ www.subtravellingfestival.tmb.cat
-
14Hora Punta 15
Una campanya contra els defraudadors
Actualitat
La campanya Qui la fa, la paga adverteix els incvics de les
conseqncies de viatjar sense bitllet.
La segona onada de la campanya antifrau, amb el lema Qui la fa,
la paga, dna continutat al primer missatge, Et creus molt llest?, i
recorda que al bus i al metro hi ha agents dintervenci que detecten
els viatgers sense bitllet vlid.
Des del 20 de setembre els usuaris de les xarxes de metro i
autobusos poden trobar fullets, cartells, adhesius sobre les
validadores i
espots a Canal Metro amb el missatge Qui la fa, la paga, lema de
la segona onada de la campanya contra lincivisme i el frau. Fins a
finals daquest mes aquest material far mfasi en les sancions que
comporta viatjar sense un ttol de transport vlid.
La primavera passada es va desplegar la primera onada daquesta
campanya, amb el lema Et creus molt llest?. Es tractava
dinterpellar els defraudadors i posar en evidncia la seva conducta
incvica, a ms dadvertir-los de les conseqncies que t el fet de
viatjar sense bitllet.
Sanci de 50 a 600 euros
La segona part de la campanya se centra ara a recordar que tant
al bus com al metro hi ha agents dintervenci que detecten els
viatgers sense bitllet vlid, per als quals la sanci va de 50 a 600
euros.
La difusi de missatges antifrau es fa parallela a la implantaci
de diverses mesures sobre el terreny. Shan reforat els efectius
dinterventors i vigilants al metro i al bus, sestan substituint
barreres de peatge en set estacions del metro perqu siguin ms
efectives, sha elevat des del gener la sanci mnima per frau de 40 a
50 euros i shan implantat millores tecnolgiques en la gesti de les
multes.
Grcies a una intervenci reforada i ms efica (demanar el bitllet
per comprovar-lo), del gener a lagost daquest
Empleats i vigilants, agents de lautoritatEls empleats de Metro
i el personal de les empreses contractades per a determinades
funcions de suport, com els vigilants de seguretat, tenen en els
actes de servei la consideraci dagents de lautoritat en lexercici
de les seves funcions, especialment les de vigilncia immediata de
lobservana, pels usuaris i tercers en general, de les regles que
estableixen les lleis i els reglaments. Ho diu la llei ferroviria,
aprovada pel Parlament el 2006, que especifica a ms que aix t
conseqncies a lhora dexigir responsabilitats als que ofereixin
resistncia o cometin desacatament, dobra o de paraula, contra
ells.
En efecte, el Codi Penal preveu que els que atemptin, intimidin
o es resisteixin als agents de lautoritat siguin castigats amb
penes de pres, dun a tres anys. Aquest precepte s el que ha aplicat
una sentncia recent, del jutjat penal nmero 20 de Barcelona, per
condemnar un jove que el 7 de mar va atacar tres agents de control
i intervenci (ACI) a lestaci de Collblanc de la lnia 5. Els tres
empleats van voler interceptar els dos autors dun robatori amb
violncia a linterior dun tren, i van ser agredits i insultats per
un dells. La condemna s a un any de pres per un delicte datemptat a
agents de lautoritat, multa i indemnitzaci per les tres faltes de
lesions.
any shan obert 43.641 expedients per frau, un 6% ms que en el
mateix perode de lany anterior. Al metro se nhan obert 33.105 (el
3% ms) i als autobusos 10.536 (prop del 20% dincrement).
Coincidint amb linici daquesta nova campanya antifrau, TMB ha
contractat els serveis duna empresa de seguretat per acompanyar els
agents dinspecci i control als autobusos, prctica ja habitual al
metro. Desprs duna prova pilot, portada a terme als mesos de juny i
juliol, sha iniciat el desplegament de quatre parelles de
vigilncia, en torns de mat i tarda, per totes les lnies de bus de
la companyia. Tamb sha creat la figura de lauxiliar de validaci,
que se situa a lentrada del vehicle per recordar als usuaris que no
poden entrar sense validar el bitllet.
TMB ha creat aplicacions de realitat augmentada per a telfons
mbils intelligents, que ajuden a moures amb transport pblic. La
principal sanomena TMB Virtual, s gratuta i permet planificar
rutes, localitzar parades i saber quan arribar lautobs. En el seu
primer mes de vida frega les 10.000 descrregues.
TMB ha desenvolupat aplicacions de realitat augmentada per a
telfons mbils intelligents o smartphones que fan ms fcils els
desplaaments amb transport
pblic. Sentn per realitat augmentada la superposici dinformaci
virtual (aqu sn lnies, parades, estacions, temps de trajecte...) en
la visi del mn real.
Ja fa ms dun mes que est disponible laplicaci TMB Virtual en una
versi per als telfons iPhone 3GS i iPhone 4, descarregable de franc
a travs de liTunes Store dApple, i una altra per als que fan servir
el sistema operatiu Android (HTC i altres), que es pot baixar de
lAndroid Market. Durant el primer mes de disponibilitat, gaireb un
total de
TMB Virtual, la brixola del transport al mbil
Les aplicacions de realitat augmentada de TMB funcionen a
l'iPhone i al sistema Android.
10.000 persones shan descarregat laplicaci (8.392 a la botiga
virtual dApple i 1.444 a la dAndroid). A ms, els usuaris lhan
valorat amb un 4 sobre una puntuaci mxima de 5, en el cas de
liPhone, i amb un 4,5 tamb sobre 5, la dAndroid.
Una de les funcions, anomenada On sc, ajuda a trobar les parades
de bus i metro que hi ha ms a la vora. Posant el telfon en posici
horitzontal, laparell es converteix en una brixola i cada parada es
mostra com una fletxa que assenyala el cam per arribar-hi. Una
altra possibilitat s dibuixar directament el trajecte amb Google
Maps. Un cop sobre la parada, es desplega la informaci sobre les
lnies que hi passen, el temps darribada del proper bus i les
alteracions del servei que lafecten, si nhi hagus.
Tamb s molt til la funci de planificaci de rutes Vull anar,
semblant a la de la web de TMB del mateix nom, amb lavantatge que
el telfon registra automticament la posici de lusuari al carrer i
pot agafar aquest punt com a origen del trajecte. Tamb inclou el
servei TMB iBus, que dna la previsi de temps darribada dels
autobusos a una parada, a partir de la informaci recollida pel
sistema de localitzaci de la flota.
Atraccions del Barcelona Bus Turstic a un clic
Una variant del TMB Virtual s laplicaci de realitat augmentada
Bus Turstic Virtual, que serveix per orientar els usuaris daquest
transport doci. El telfon mostra, sobre la imatge real de ciutat,
les parades ms properes indicant la distncia en metres a cadascuna
i la lnia que hi passa. A ms, permet consultar un grfic amb les
tres rutes i les 44 parades del Barcelona Bus Turstic, tot situant
els punts dinters del voltant. En aquest primer mes, laplicaci sha
descarregat ms dun miler de vegades i ha obtingut la valoraci
mxima, un 5 de 5.
-
16Hora Punta 17
TMB se suma a la lluita contra la desnutrici infantilMitjanant
una de les accions concretades al conveni de collaboraci amb lONG
Accin Contra el Hambre (ACH), TMB ha aconseguit ms de 1.100 euros
amb la recollida de tiquets restaurant entre els seus
treballadors.
Aquesta acci, que es va dur a terme durant els mesos de juny,
juliol i agost, va aconseguir recaptar un total de 163 tiquets
restaurant per valor de 1.124,34 euros, que aniran adreats a
combatre les causes de la desnutrici infantil a les zones ms
desafavorides del planeta.
TMB va signar el 14 dabril un conveni de collaboraci amb aquesta
ONG per reforar la lluita que aquesta entitat humanitria porta a
terme per combatre la
Ens han visitat8 de setembre: L9/10 i CCMMetro de Mil (Itlia) 13
de setembre: CCMSndica de Greuges de Barcelona (foto)12 i 16
setembre: metroDSB Copenhaguen (Dinamarca)17 de setembre:
CRTCompanyia dautobs de Leipzig (Alemanya)17 de setembre: L9/10
Delegaci de metro dOslo (Noruega) i Vancouver (Canad)3 i 21 de
setembre: ZF IIDirector de recursos humans de Metro Madrid8 i 30 de
setembre i 1 doctubre: L9/10 i CCMMetro de Budapest (Hongria)
Breus
Imatge de la campanya per recaptar tiquets restaurant.
Sabeu queAl Barcelona Bus Turstic el 88% dels seus passatgers sn
turistes que sallotgen a la Ciutat Comtal durant la seva estada.
Una bona part, un 68%, hi ha arribat en avi i disposen dun estatus
elevat: el 42% pernocta en hotels de ms de tres estrelles. La gran
majoria sn estrangers que estan de vacances i s el primer cop que
visiten Barcelona.
La prctica totalitat dels passatgers es mostren satisfets amb el
servei i li atorguen una puntuaci de 8 punts sobre 10, nota que
supera al voltant dun punt la nota mitjana que reben serveis
similars daltres grans ciutats. Un 70% recomanaria el servei amb
tota seguretat. De fet, un ter dels entrevistats lhan utilitzat
perqu els el van recomanar.
Font: Enquesta de satisfacci del Barcelona Bus Turstic (juny
2010), Gabinet dEstudis de TMB.
Creix el passatge del BBT durant l'estiuEl Barcelona Bus Turstic
(BBT) va registrar 705.000 viatges els mesos de juny, juliol i
agost daquest any, xifra que representa un increment del 3,3%
respecte al mateix perode de lany anterior. Aquesta dada es pot
relacionar amb levoluci favorable de lafluncia turstica a Catalunya
i la consolidaci del Barcelona Bus Turstic com una oferta molt ben
valorada pels visitants que desitgen conixer els principals punts
dinters de la ciutat de manera independent i amb un transport pblic
especialment pensat per a les seves necessitats.
Destaca lincrement de passatge del 7,5% al mes dagost, el de ms
afluncia turstica, que equival a 19.000 viatges ms respecte al
mateix mes del 2009.
Aquesta temporada sha estrenat la nova web
(www.barcelonabusturistic.cat),
TMB Educa amplia el programa per a secundriaTMB Educa continua
creixent amb la nova activitat TMB es mou per leducaci, un taller
en qu els alumnes de segon cicle de lESO podran potenciar el seu
programa de Diversificaci Curricular promogut pel Consorci dEducaci
de Barcelona, i aix contribuir a millorar lxit escolar i la
igualtat doportunitats educatives.
El taller, de 10 sessions de treball de tres hores cadascuna,
estprogramat en un entorn real en qu els estudiants aprenen les
assignatures del curs duna manera prctica en diferents mbits i amb
professionals de les estacions i tallers de metro, centres de
control i oficines corporatives de lempresa. Lestructura
La campanya per reduir el CO2 supera els 3.500 participants
Desprs de ms dun any des de linici de la campanya de TMB Canviem
CO2 per flors 5 de juny de lany passat, la contribuci de 3.574
participants ha perms estalviar 278.288 quilos de CO2, segons dades
del 5 doctubre. Canviem CO2 per flors s una acci de comunicaci
interactiva online per fomentar la utilitzaci del transport pblic
com a via per reduir les emissions de dixid de carboni (CO2) que es
generen en la combusti dels carburants orgnics i que provoquen
lefecte hivernacle. La plataforma central de la campanya s el lloc
web www.canviemCO2xflors.tmb.cat, en qu es convida els usuaris a
calcular la quantitat de CO2 que es deixa demetre a latmosfera quan
escullen no fer servir el transport
Aquest estiu hi va haver un 3,3% ms de viatgers que l'estiu
anterior al Barcelona Bus Turstic.
Maria Dolors Rius, presidenta del Consorci dEducaci, i Ddac
Pestaa, vicepresident executiu de TMB, en lacte inicial del
projecte.
Cartell de la segona fase de la campanya.
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
opi METRO.pdf 1 16/04/10 13:09
desnutrici infantil. El conveni, signat per Santiago Torres,
director de lrea de Comunicaci i Relacions Institucionals de TMB, i
per Natlia Anguera, delegada territorial dACH a Catalunya, inclou
altres accions a desenvolupar durant el 2010.
TMB tamb es compromet a difondre internament la tasca dACH, aix
com a emetre espots daquesta entitat per Canal Metro durant els
dies previs al 16 i 17 doctubre (dies mundials de lalimentaci i de
leradicaci de la pobresa, respectivament).
Altres accions que shan estipulat com a collaboraci amb ACH sn
la cessi despais a les installacions del metro per fer-hi una
exposici i la rpida i gil activaci de diferents canals de
comunicaci, tant interns com externs, per demanar ajuts i suports
en casos demergncies o catstrofes humanitries.
+ www.accioncontraelhambre.org / 902 100 822
que, a ms de tota la informaci de les rutes i els descomptes en
les atraccions i establiments associats, t un canal especfic per
adquirir a distncia els bitllets de manera anticipada i aix
beneficiar-se duna reducci en el preu.
Una altra novetat que ofereix el BBT s la creaci de perfils a
les xarxes socials Facebook (www.facebook.com/Bcnbusturistic) i
Twitter (@Bcnbusturistic).
El Barcelona Bus Turstic ofereix tres rutes (dues de permanents
i la tercera dabril a octubre) amb 44 parades, que permeten un s
illimitat de la xarxa durant un o dos dies, segons la modalitat de
bitllet. La flota la integren 67 autobusos de dos pisos i set
jardineres, tots accessibles per a persones amb mobilitat
reduda.
+ www.barcelonabusturistic.tmb.cat
que segueix el taller est basada en el coneixement del
funcionament i gesti de la xarxa de transport de TMB, per aprendre
qu significa el servei de la xarxa de transport i com afecta la
mobilitat dels ciutadans.
El conveni de collaboraci el van firmar el 21 de setembre el
vicepresident executiu de TMB, Ddac Pestaa, i la presidenta del
Consorci dEducaci, Maria Dolors Rius i Benito, desprs que es
desenvolupessin dues proves pilot durant el curs 2009-2010.
privat per fer un determinat trajecte, i tot seguit sels proposa
crear la seva prpia flor i plantar-la en un jard virtual com a
smbol de la contribuci a la protecci del medi ambient. Al lloc web,
un comptador actualitza constantment les dades del nombre de
participants i el dixid de carboni estalviat. Al mateix microsite,
shi pot trobar informaci sobre limpacte del fenomen del canvi
climtic a Barcelona i la seva rea metropolitana, i recomanacions
sobre qu pot fer cadasc a la vida quotidiana per reduir les
emissions de CO2 i frenar daquesta manera lescalfament global.
+ www.canviemCO2xflors.tmb.cat
-
18Hora Punta 19Mn Metro
Ja shan enllestit les obres de remodelaci de les estacions
dHospital Clnic i Sant Pau /Dos de Maig de la lnia 5, millores que
beneficiaran uns 55.000 i 30.000 usuaris respectivament en dies
laborables.
Els treballs de rehabilitaci de les estacions dHospital Clnic i
Sant Pau/Dos de Maig (L5), inclosos en el programa que TMB porta a
terme per actualitzar estacions
antigues o amb gran volum de passatge, han consistit en la
renovaci de parets, paviments, sostres, escales, llums i
senyalitzaci. Les remodelacions integrals tenen com a objectiu
deixar les estacions com noves, tant en les parts visibles com en
les invisibles.
Lalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va visitar les dues
estacions remodelades, on va reivindicar un servei pblic de
qualitat per a tothom i va destacar la importncia de les inversions
en infraestructura realitzades, amb ms quilmetres de xarxa de metro
i ms estacions. Durant la visita, lalcalde va estar acompanyat tamb
per la presidenta de TMB, Assumpta Escarp.
A Hospital Clnic i Sant Pau shan reconfigurat els vestbuls per
aprofitar millor lespai, amb un nou disseny que facilita els fluxos
de persones. Sha
Hospital Clnic i Sant Pau es vesteixen de gris i vermell
La remodelaci de totes dues estacions s'ha dut a terme desprs de
fer-les accessibles
La principal intervenci ha estat el recreixement de les anadanes
per situar-les al mateix nivell dels trens.
L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va visitar les dues
estacions rehabilitades.
substitut la pavimentaci, els graons, els sostres i els
revestiments de les parets, amb materials delevada resistncia i
acabats amb tonalitats clares per augmentar la sensaci de
lluminositat; sha millorat la illuminaci i sha renovat la
senyalitzaci informativa i tot el mobiliari.
Shan utilitzat materials com el terratzo per als paviments i
acer vitrificat per als paraments de les parets, on salternen els
colors gris i vermell i lacer inoxidable. El cel ras s una trama
metllica formada per plaques de relliga dacer galvanitzat
desmuntable, de color gris als vestbuls i passadissos, i vermella a
les andanes. Els autors dels dos projectes, AZM i lestudi
Mora-Sansvisens, han jugat amb aquests colors i amb el blau de la
lnia 5 com a trets distintius daquestes dues estacions properes a
hospitals.
Ms estacions adaptades
Amb una inversi global de 4,1 milions deuros, aquestes
intervencions shan fet desprs de les obres dadaptaci per a persones
amb mobilitat
Avana l'ampliaci de lintercanviador dArc de Triomf
Des del 30 de setembre funciona el nou vestbul de la lnia 1 de
lestaci dArc de Triomf, incls en les obres dampliaci, renovaci i
accessibilitat per a persones amb mobilitat reduda que porta a
terme el Govern en aquest intercanviador per millorar la comoditat
dels viatgers en els desplaaments i la correspondncia entre metro i
Rodalies. Amb aquesta actuaci, la xarxa de metro ja disposa de 113
estacions adaptades, de les actuals 138, cosa que suposa un 82% del
total.
Aquest vestbul, situat a la banda propera al passeig de Sant
Joan, ara t 3.000 m2 de superfcie, mentre que abans noms en tenia
160. Est adaptat a persones amb mobilitat reduda, amb un ascensor
entre carrer i vestbul i quatre ms entre el vestbul i les andanes.
Tamb continuen les obres de renovaci del segon vestbul previst,
situat a la plaa dAndr Malraux i que sampliar fins als 2.200 m2 de
superfcie.
Els dos nous vestbuls previstos en el projecte multipliquen
lespai original per millorar la qualitat del servei, facilitant la
mobilitat dels 16.000 usuaris de mitjana que utilitzen aquesta
estaci diriament. Tamb es millora laccessibilitat, la comoditat i
la intermodalitat entre la lnia 1 del metro i els servei de
Rodalies.
La reforma integral de Virrei Amat, ms a prop
Ja shan licitat les obres dampliaci, remodelaci i millora de
lestaci de la lnia 5 de Virrei Amat, que permetran adaptar-la a
persones amb mobilitat reduda.
Amb un pressupost previst de 9,3 milions deuros, el Govern ha
impulsat aquestes millores, que suposaran lampliaci dun dels dos
vestbuls existents per installar-hi tres nous ascensors i escales
mecniques per connectar els diferents nivells. Tamb es doblar
lespai actual, es reformar tota larquitectura interior, es
construir un accs adaptat, sadequar i renovar el nivell de les
andanes i shabilitar una nova sortida demergncia.
Totes aquestes actuacions permetran millorar la mobilitat dels
usuaris daquesta estaci, que concentra habitualment unes 9.500
entrades diriament.
reduda (PMR) que du a terme el Departament de Poltica
Territorial i Obres Pbliques i que inclouen la installaci
dascensors. En tots dos casos, lactuaci principal ha estat el
recreixement de les andanes en uns 15 centmetres, per situar-les al
mateix nivell dels estreps dels trens. Als vestbuls de Sant Pau,
shan installat barreres de control del tipus ms efectiu, amb un pas
especial per a PMR.
Hospital Clnic s una de les estacions amb ms afluncia de la
xarxa, amb uns 55.000 usuaris els dies feiners, mentre que per Sant
Pau nhi passen uns 30.000.
En anys anteriors, shan remodelat, dins del mateix programa de
TMB, les estacions de Joanic, Alfons X i Llucmajor (L4), Sants
Estaci, Drassanes i Liceu (L3), Santa Eullia (L1) i Pubilla Cases
(L5). Amb els treballs de remodelaci a Sant Andreu i Santa Coloma
(L1), seran quatre les estacions de metro que shauran reformat
integralment durant aquest any. Pel que fa al 2011, est previst
remodelar les estacions de Sant Ildefons (L5), Bellvitge (L1) i
Glries (L1), a ms de les andanes de Fondo i Universitat (L1).
-
20Hora Punta 2121Mn Bus
La informaci dinmica beneficia els usuaris de 200 parades
TMB sha comproms a elevar la qualitat en els serveis de
transport que presta, i la informaci en temps real als usuaris
dautobusos s un element bsic de qualitat.
La implantaci de dispositius dinmics dinformaci a les parades de
bus ja beneficia, en una primera fase, 200 parades servides per 76
lnies de TMB, 152 amb
pantalles dinformaci a lusuari (PIU) connectades a la xarxa
elctrica i 48 pantalles alimentades per energia solar.
Les 200 pantalles disponibles faciliten informaci visual sobre
el temps estimat darribada dels prxims autobusos, a partir de la
informaci subministrada pel sistema de geolocalitzaci
De tot arreu
La UITP celebra el seu 125 aniversariAquest any, lAssociaci
Internacional de Transport Pblic (UITP) est de festa pel seu 125
aniversari, i ho va celebrar amb un acte central a Brusselles, el
19 de setembre, amb una desfilada de vehicles de transport pblic
histrics, en qu va llanar missatges com ara que el transport pblic
necessita un finanament estable a llarg termini. Tamb, per la UITP,
les ciutats exigeixen una nova cultura de mobilitat urbana, en qu
aquesta sigui tractada com un dret fonamental per a tothom i tots
els esforos se centrin a limitar les congestions del trnsit i fer
del transport pblic una alternativa atractiva i cmoda als cotxes.
La UITP, fundada el 1885 com la primera plataforma internacional
per al sector de transport pblic, avui en dia sha convertit en el
centre del coneixement, un promotor dinnovaci i el defensor per al
sector de mobilitat. La UITP representa milers dactors de mobilitat
tant urbans, locals i regionals com nacionals de ms de 90
pasos.
La Targeta Rosa ofereix descomptes en productes i serveisDes
daquest octubre, els titulars de la Targeta Rosa gaudiran de noves
prestacions com ara descomptes en ptiques, podlegs, odontlegs,
ortopdies i en serveis daudiologia, aix com en equipaments
culturals, musicals, esportius o fins i tot en determinats serveis
als mercats municipals. Aquests avantatges se sumen a les
prestacions que fins ara tenia el carnet, com laccs gratut o a preu
redut als transports pblics, als museus municipals i a les
installacions esportives pbliques. De la mateixa manera, els
titulars daquesta targeta, dirigida a persones grans o amb
discapacitat, tamb es beneficiaran de determinats serveis als
mercats municipals, com ara un preu molt redut o la gratutat del
servei de lliurament a domicili de la compra, i de descomptes en
establiments dequipament de la llar i perruqueries. La Targeta
Rosa, que es va crear lany 1980, t ms de 250.000 persones titulars,
en les seves modalitats gratuta i reduda, de les quals un 91% sn ms
grans de 60 anys i un 9% sn persones amb discapacitat.
Innotrans 2010, el mn ferroviari reunit a BerlnDel 21 al 26 de
setembre es va celebrar a Berln (Alemanya) lInnotrans 2010. Aquesta
fira, que es fa cada dos anys, es considera la ms important del mn
en matria ferroviria i s on es presenten les ltimes novetats en
tecnologia del transport, components innovadors, vehicles i
sistemes. Aquest any va comptar amb ms de 2.400 expositors entre
els quals hi havia una nodrida representaci catalana i de lEstat
espanyol. TMB va estar representada mitjanant lassociaci Railgrup,
que tenia el seu propi estand. Com a temes dactualitat es va
presentar el nou material rodant per a la lnia automtica del metro
de Roma, dispositius dinformaci dinmica per a estacions i trens, i
sistemes de CBTC de diversos fabricants, entre daltres.
associat al SAE. Les del tipus PIU, a ms, incorporen un sistema
dudio que sonoritza la informaci que mostra la pantalla quan es
prem el bot corresponent del comandament que porten els
invidents.
Una altra prestaci de les pantalles PIU s la possibilitat de
mostrar, en una lnia de text ressaltada en color vermell, avisos
relacionats amb el servei. Aquesta prestaci sest utilitzant per
alertar sobre alteracions de recorregut amb motiu de competicions
esportives, festes populars i altres esdeveniments al carrer.
El desplegament de les PIU a les parades sest fent en el marc
del contracte per a lexplotaci del mobiliari urb entre lAjuntament
de Barcelona i lempresa JCDecaux. Per aix totes les pantalles estan
acoblades a marquesines situades dins del terme municipal, del
tipus Palli o Foster. En canvi, les anomenades parades solars que
promou lEntitat Metropolitana del Transport sn mobles independents
que poden associar-se a marquesines o a pals, i es distribueixen
per diferents municipis. Les que donen servei a parades per on
passen lnies de
TMB sn a Barcelona (22), el Prat de Llobregat (4), Esplugues de
Llobregat (4), Cornell de Llobregat (4), Montcada i Reixac (4),
Sant Joan Desp (3), Sant Adri de Bess (3), Sant Just Desvern (2),
Santa Coloma de Gramenet (1) i lHospitalet de Llobregat (1).
La mateixa informaci de les previsions darribada a les parades
est disponible al conjunt de la xarxa en el sistema TMB iBus, via
dispositius mbils personals i al web de TMB.
Les PIU han comenat a difondre missatges de text que adverteixen
dalteracions del servei programades
-
22Hora Punta 23
Les coses no han estat sempre com sn ara. La histria del
transport pblic ens descobreix que els viatgers no van disposar
inicialment de parades per esperar el tramvia ni de marquesines per
aixoplugar-se.
En el seu origen els tramvies no tenien parades fixes; paraven a
demanda dels passatgers que volien baixar o quan un vianant
feia un gest per pujar. El sistema de parades fixes es va
implantar gradualment el 1906 de la m de Les Tramways de Barcelona,
per no es van reglamentar fins al 1910. Es van senyalitzar pintant
en un pal de la lnia aria unes franges amb la bandera espanyola.
Lany 1946 franges o punts vermells sobre fons blanc van substituir
la bandera.
Pel que fa als autobusos, la Compaa General de Autobuses la
primera empresa dautobusos de Barcelona senyalitzava les seves
parades a les voreres, amb requadres de rajoles de color vermell,
lescut de la companyia i la paraula Aturada. Lany 1955 van comenar
a implantar marquesines a les parades per protegir els viatgers de
les inclemncies del temps (fins i tot es va fer una prova de
dotar-ne una, la de lavinguda del Tibidabo, amb un sistema de
calefacci per infraroigs). Les primeres marquesines es van
installar a les places de Catalunya, Urquinaona i Rovira, davant
lestaci de Frana, a Pedralbes (origen de la lnia 64) i a la
Diagonal, davant el Club de Polo (origen de lautobs P).
Lany 1960 es van comenar a substituir els tradicionals
indicadors de parada per unes vistoses plaques metlliques de 37x51
centmetres inserides en marcs de farga i fixades generalment en un
far denllumenat pblic o en uns pals de color negre. A les plaques
shi fixaven unes tires serigrafiades en qu sindicava la lnia, el
recorregut i lhorari. Ms tard
Quan els tramvies no tenien parades
Marquesina a la plaa Catalunya el 1956.
Parada tipus TB dels anys seixanta.
aquestes tires metlliques es van substituir per impresos
autoadhesius, un sistema ms senzill i econmic. Ls daquesta mena de
parada, denominada tipus TB, es va generalitzar a tota la xarxa
dautobusos i es va aplicar tamb a les lnies de troleibusos i
posteriorment a les de tramvies. Per a autobusos i troleibusos, les
plaques eren de color groc i les indicacions de color negre sobre
fons groc; per als tramvies, les plaques eren blanques i les
indicacions de color vermell sobre fons
Cultura Histria
Les estacions dUniversitat i Passeig de Grcia de la lnia 2 es
convertiran en lescenari de la 42a edici del Festival Internacional
de Jazz de Barcelona.
Grcies a lacord a qu TMB ha arribat amb els promotors daquesta
histrica mostra musical, els dies 28 i 29 doctubre, a partir de dos
quarts de vuit del vespre, la banda
Charlie Moreno Project oferir dos concerts gratuts en directe
per als usuaris del metro que sacostin al suburb a gaudir de la
bona msica.
Com a aperitiu, el dissabte 2 doctubre un vehicle especial del
Barcelona Bus Turstic va acollir lactuaci de la Barcelona Hot
Street Parade durant un trajecte pels carrers ms cntrics de la
ciutat.
El Festival Internacional de Jazz de Barcelona celebra enguany
ledici 42 fidel a la seva tradici de qualitat. Al cartell daquest
any destaquen noms de referncia com Sonny Rollins, Chick Corea,
Richard Galliano, Jamie Cullum, Chucho Valds i Kenny Garrett, per
tamb hi ha altres talents procedents tant de lescena internacional
(Donny McCaslin, Kurt Rosenwinkel...) com de lmbit local (Triez,
Perico Sambeat...) i interessants finestres (Marlango, Fanfarlo,
Micah P. Hinson...).
A ms, el festival ofereix concerts gratuts en llocs inslits com
el metro de Barcelona, exposicions, conferncies i fins i tot espais
per a la comuni entre jazz i gastronomia.
TMB collabora en aquesta edici amb la projecci dun espot
promocional a travs de Canal Metro i la distribuci de fullets als
autobusos, entre daltres.
El metro de Barcelona respira jazz
blanc. Quan es van suprimir els tramvies, les plaques van passar
a ser sempre grogues.
Parades amb publicitat
Posteriorment va aparixer el pal de parada amb publicitat
anomenat Vidal Hospital, en referncia a la persona que el va
dissenyar, Miquel Vidal Hospital. El pal de parada era de color
negre i la planxa informativa de color groc; a sobre shi enganxaven
tires adhesives amb els recorreguts i horaris de les lnies. A la
part superior daquesta planxa hi havia les paraules Parada bus.
Respecte a les marquesines, el 1963 es va elaborar un projecte
per installar-ne 40 a les principals parades de tramvies i
autobusos de la ciutat. Loctubre daquest any es va installar el
primer prototip a lavinguda del Generalsimo Franco (actual avinguda
Diagonal). Durant aquest any sen van installar sis ms. El 1968 ja
shavien installat 83 marquesines. Aquest tipus de marquesina es va
continuar installant durant els anys 70 i 80, fins a larribada del
nou model (la Palli del 1987, la ms estesa avui dia).
Els msics del metro de Porto, convidats a la 8a edici del
Festival de MsicsDe l11 al 13 de novembre tindr lloc al vestbul
principal de lestaci dUniversitat una nova edici del Festival de
Msics al Metro. Un tast musical que TMB i lAmuc (Associaci de Msics
de Carrer) ofereixen cada any per donar a conixer els intrprets que
actuen habitualment als 32 punts de les installacions de la xarxa
del suburb.
La principal novetat denguany la protagonitzar lacord a qu ha
arribat Metro de Barcelona amb Metro de Porto per a lintercanvi
cultural dels seus projectes musicals. En aquest sentit, la banda
del metro de Porto Os Andantes participar al festival el primer dia
amb un concert gratut.
Per la seva banda, els msics seleccionats del projecte de
Barcelona Hugo Guerrero, Enric dArmengol, Cuni Massa i Santiago
Castillo viatjaran a Porto per participar com a banda en el
projecte musical de loperador portugus.
La programaci de la vuitena mostra de msics del metro combinar
diferents estils com troba urbana, pop-rock, jazz, soul, msiques
tradicionals i populars i un grapat de melodies instrumentals
interpretades amb guitarra, arpa, flauta i viol, entre daltres.
Un total de 200 formacions musicals actuen de manera habitual a
la xarxa de metro, grcies a lacord assolit entre lAmuc, el
Districte de Ciutat Vella de lAjuntament de Barcelona i Transports
Metropolitans de Barcelona.
La Barcelona Hot Street Parade va actuar a bord d'una unitat
dels busos turstics de TMB.
-
CM
Y
CM
MY
CY
CMY
K
hora punta.pdf 2 04/10/10 17:01