Història Moderna

Història ModernaUna era de mundialització i nous horitzons

Grup D1 | Curs 2014-2015

0. L’albada de la modernitat global

0.1. El món «conegut» el 1400

Il·lustració: La caravana de Marco Polo camí de l’Índia

(Abraham Cresques, Atlas Català, c. 1375)

«El que entenem pròpiament per Àfrica és quelcom aïllat i sense història, sumit encara

completament en llur esperit natural (…). No és una part del món històric, no presenta

un moviment ni una evolució (…) No té interès històric propi, sinó el que els homes viuen en la barbàrie i el salvatgisme (…) és el país infant, embolicat en la foscor de la

nit, més enllà la llum de la història conscient (…)»

G.W.F. Hegel, Lliçons sobre la filosofia de la història universal,

(1822-1823)

L’albada de la modernitat global, la connexió d’Europa amb altres continents,

societats i, fins i tot, estats, no hauria estat possible sense un coneixement millor

de l’entorn, del món i la seva distribució espaial, així com de l’avenç simultani de

les tècniques de navegació:

No hauria estat possible sense l’ús de la brúixola (s. XIII), l’astrolabi

(Hiparc, s. II a.C.), i els portolans (mapes costaners).

L’origen d’una interconnexió planetària en clau europea

Portolà de l’escola mallorquina

atribuït a l’escola d’Abraham

Cresques, conservat a

Biblioteca Nazionale Vittorio

Emanuele III, Nàpols, ms.

XII.D.102.

• No hauria estat possible sense l’experiència acumulada pels mariners

bretons, biscaïns, portuguesos o andalusos; i sense el desenvolupament

d’una nova nau, més apta per a la navegació atlàntica d’altura: la

caravel·la

La navegació d’altura havia experimentat una gran millora amb

naus més resistents a les inclemències de la mar

L’origen d’una interconnexió planetària en clau europea

Representació de dos tipus de

caravel·la, Museu Forte da Ponta

da Bandeira, Lagos (Portugal)

L’origen d’una interconnexió planetària en clau europea

• No hauria estat possible sense la convicció, aparantment lògica, però no tan

clara en alguns cercles intel·lectuals, que el món era esfèric i, en conseqüència,

circumnavegable

L’esfericitat de la Terra no era una idea

sorgida al segle XV: ja havia estat

formulada, al començament de l’era

cristiana, per Claudi Ptolemeu (astrònom

i matemàtic grec, 90-168 d.C.)

Ptolemeu en un gravat del segle XVI

Resistències a una nova concepció del món

(Model d’univers ptolemaic, s. II d.C.)

La cosmovisió cristiana, que

postulava una Terra plana, equidistant

en tots els seus punts de Jerusalem i

amb precipicis o finisterres mortals

en cada extrem del pla, va desbancar,

durant bona part de l’edat mitjana, la

concepció ptolemaica, que no revifà

fins el segle XV

Recuperació del saber clàssic

impulsat des dels cercles humanistes

del Renaixement

Mapa del món amb la terra plana creat per Rhenanus Bildaus (s. XVI)

Millores en la navegació

ENLLAÇ

Abans de l’exploració de l’Atlàntic hi havia consens dins del món acadèmic

sobre l’esfericitat de la Terra.

• Mancava per esbrinar quin era el diàmetre real del planeta, saber les

distàncies entre masses continentals.

• La creença a finals del s. XV era que la Terra era, aproximadament, la

meitat de gran del que realment és.

Déu creador en una Bíblia

manuscrita francesa del s. XIII.

Pàgina del Llibre Vermell de

Montserrat (c. 1399).

Què deien els geògrafs de l’època?

Mapa del florentí Paolo Toscanelli (1397-1482)

Circumferència de la terra (PT)

29.000 km

Circumferència de la terra

40.000 km

El suposat oceà entre Europa i Àsia

Globus terraqui de Martin Behaim, astrònom i navegant alemany (1459-1507)

Castella i Portugal

Castella i, especialment, Portugal, ja portaven un “llarg segle XV” d’expedicions

marítimes:

• Portugal ja havia desenvolupat la navegació entre el sud d’Europa i el Mar del

Nord per via atlàntica (porta d’entrada = país ibèric abocat a l’Atlàntic).

• A més, havia estat un regne pioner en l’exploració de la costa africana

occidental.

• Castella, per la seva banda, emprenia l’empresa de les Canàries (1402-1496),

pe`ro la fase final de la Reconquesta, amb el domini del regne nassarita de

Granada, encara els impedia dominar plenament la costa a banda i banda de

l’estret de Gibraltar.

Condicionants geopolítics per a una expansió

Les descobertes i expansions marítimes, encara que siguin

executades per privats, constituïren una empresa d’Estat (o, més

en propietat, de les monarquies).

El cas d’Enric el Navegant (1394-1460)

Retrat del príncep Enric al políptic de Sant Vicenç

conservat al Museu Nacional d’Art Antic de Lisboa

Un objectiu polític: impulsar Portugal

com a potència marítima.

Una concreció “institucional”:

fundació de l’escola nàutica de Sagres

(1417).

El resultat: la monarquia portuguesa

forma els millors cartògrafs i mariners i

situen el país com a potència marítima

que és capaç d’arribar a terres més

llunyanes i, fins aleshores,

desconegudes

El món conegut el 1400

(pels europeus)

La societat europea (especialment la societat

urbana), a partir del s. XIV, s’habituà cada cop

més al consum d’espècies que arribaven

d’Àsia:

• Ciutats com Venècia o Florència mantenien

constants relacions comercials amb l’Orient.

Paral·lelament, molts viatgers que van recòrrer

l’Àfrica i Àsia van transmetre a les èlits culturals

i polítiques el seu coneixement dels nous

territoris:

1. El paper dels frares viatgers (moguts per un

afany evangelitzador)

2. Sorgeix en la consciència col·lectiva la idea de

més terres, més llunyanes i més exòtiques.

3. Aquesta literatura viatgera [precursor Marco

Polo i el Llibre de les meravelles del món, s.

XIII] desperta en les èlits l’interès per

aquests “nous mons”.Baptisme de Chagatai Khan, fill de Gengis

Khan, conqueridor mongol, il·lustrat al

Devisement du monde de Marco Polo (s. XIII)

1453Cau el darrer reducte

de l’Imperi bizantí,

Constantinoble.

Davant l’amenaça dels

turcs otomans, Europa

perd una via segura

d’accés a l’Orient

conegut i els seus

productes.

Cal buscar rutes

alternatives

Com havia funcionat fins aleshores?

Existia un comerç de caravanes que feien

arribar un llistat de productes que anava més

enllà de la preuada seda oriental.

De Damasc, Alep (Síria) o Beirut (a l’actual

Líban) o a Alexandria (Egipte) es compraven

sedes, porcellana xinesa i espècies

orientals. Aquestes ciutats de la Mediterrània

oriental i musulmana eren veritables centres

distribuïdors de productes vinguts d’encara més

lluny (Índia, Xina).

Els musulmans eren els intermediaris entre

Orient i Occident. També distribuïen les

preuades espècies del sud-est asiàtic,

embarcades a les illes Cèlebes i Moluques

(Indonèsia), a Sri Lanka (Ceilan) o a la costa

malabar (sud-oest d’Índia), d’on arribava,

sobretot, el pebre.

L’accés a la ruta de la seda i a les espècies

L’or sudanès

• La majoria de l’or que circulava per la

Mediterrània baix-medieval procedia de l’Àfrica

sudanesa. Centres distribuïdors de la costa del

Magrib.

• L’Àfrica negra era coneguda pels europeus

abans de les grans exploracions portugueses.

El control d’aquest or havia estat l’origen de

successius imperis.

“Aquest senyor negre es appellat Mussa Mally, senyor dels negres de Guineua. Aquest rey es lo pus rich [...] per l’abondància de l’or.” Citat a l’atles català d’Abraham Cresques i Jafudà (c. 1375)

Occident necessitava aquest or sudanès per

sufragar les costoses importancions asiàtiques.

Però, tal com succeïa amb la mercaderia asiàtica, la

circulació d’aquest preuat or de l’Àfrica negra era

igualment en mans de mercaders musulmans. Heus

aquí un altre origen o incentiu de l’expansió. LA RELIGIÓ

La religió en l’eixamplament de fronteres mentals, geogràfiques i culturals

• La lluita contra l’indifel i la conversió

de nacions paganes eren missions que

l’Església cristiana havia fixat des de la

plenitud medieval. Els governants

europeus tenien perfectament

interioritzada aquesta missió i formava

part de l’ideal de cavaller.

• El mite del Preste Joan: la creença

antiga (probablement sorgida el segle XII)

i àmpliament arrelada (Marco Polo hi

creia), que en algun indret d’Àsia o Àfrica,

a la rereguarda de l’Islam, existia, aïllat,

un regne cristià que calia “alliberar” de

l’assetjant infidel i retrobar per tal

d’estrènyer el setge a l’Islam. El Preste

Joan era patriarca, sacerdot i rei

d’aquesta nació aïllada.

• Evidències d’un mite amb

versemblança: a Etiòpia existien

comunitats cristianes de creença

nestoriana.

Rep

rese

nta

cions

il·l

ust

rades

del

Pre

ste

Joan

(A

tles

de

Die

go H

om

em, 1558 i

lli

bre

ale

man

y, 1

493)

1. Millores en la navegació i en els

instruments astronòmics

2. Impuls institucional –de les

monarquies, Castella i Portugal– per als

avenços tècnics i científics

3. Eixamplament de les fronteres mentals

a partir del 1400 i ja abans amb l’accés

continu a un mercat comercial

extraeuropeu

BALANÇ CAUSAL

NOUS

HORITZONS

EUROPEUS

Discussions historiogràfiques

Alguns historiadors han discutit si el veritable

rerefons de l’expansió europea fou de

caire econòmic o religiós (?)

Encontre entre Hernán Cortés i Moctezuma, pintura de la segona meitat del s. XVII

Algunes respostes

A l’Àfrica i a l’Àsia, la divisòria entre

ambdós objectius –econòmic i religiós–

fou molt feble: l’Islam emergia com un

obstacle, tant en l’accés als productes

asiàtics com a l’or sudanès.

Objectiu històric de la Cristiandat, ara

renovat: prosseguir la lluita secular

contra l’Islam per, en conseqüència,

suprimir l’intermediari musulmà i

accedir directament a les fonts de la

riquesa asiàtica i africana.

La conjuntura: la desfeta de l’Imperi

mongol (que era tolerant a les rutes

comercials amb Occident) i l’emergència

d’una nova potència musulmana

(l’Imperi otomà) a la Mediterrània

oriental acaben esperonant tant els

motius religiosos com l’eliminació de

l’intermediari musulmà.Solimà el Magnífic (1494-1566) representat

al llibre otomà Semailname

En la consciència col·lectiva europea,

en aquest context expansionista,

sorgeix la idea de més terres, més

llunyanes i més exòtiques…

Més terres, més llunyanes…

però com?

Marco Polo, Livre des merveilles conservat a la BNF ms fr 2810 fol-76v, detall.

Durant l’edat mitjana, circulaven relats sobre

el caràcter fantàstic i quasi monstruós dels

habitants dels nous mons.

• Colom va arribar a escriure el 1493 a la seva

carta del descobriment d’Amèrica (impresa a

Barcelona) que no havia trobat monstres i que

els indis eren absolutament humans.

• La literatura viatgera havia contribuït a

aquest horitzó mental, perquè molts van

associar l’avistament de noves espècies

animals amb criatures intel·ligents estranyes.

Precedents viatgers a la Península Ibèrica:

• Benjamín de Tudela (1130-1173), jueu

navarrès, que va circumnavegar la península

Aràbiga i alguns van creure que havia arribat

a Xina i Ceilan (Sri Lanka)

Precedent viatger europeu:

Marco Polo (1254-1324)

Edició castellana del Llibre de les meravelles del món de Marco Polo, exemplar de Cristòfol Colom

(Biblioteca Colombina de Sevilla)

Els “mons coneguts”

Atrapats en el nostre eurocentrisme, acostumem a

caure en l’error d’un món conegut, d’una Europa que

“descobreix”. Fins i tot s’ha arribat a explicar una

“Història Moderna Universal” que, en realitat, era

estrictament en clau europea.

El món conegut per Xina: Any 1607, Shanhai Yudi Quantu

Corea, 1800

El món conegut pels

otomans…el 1521

Atles de Piri Reis (1465-1554) (adaptació-recomposició posterior)

Alguns debats: descubrimiento o encuentro?

“Encuentro de dos mundos”

Miguel León-Portilla

Amb motiu, el 1992, del cinquè centenari de la

descoberta del continent americà per part dels

europeus, sorgeix el debat sobre la consideració

del fet històric.

La UNESCO, a proposta de Miguel León-Portilla,

comissionat mexicà dels actes del V centenari,

proposa l’ús d’aquest concepte [“encuentro de dos

mundos”] sobre la base que:

• Eren dos móns els que es van “trobar”, iniciant

una època d’intercanvi cultural, mestissatge i fusió

de pobles.

• La descoberta, en tot cas, comporta que per

primera vegada en la història tots els habitants del

planeta estan en contacte.

Història ModernaUna era de mundialització i nous horitzons

Grup D1 | Curs 2014-2015

0. L’albada de la modernitat global

0.1. El món «conegut» el 1400

Il·lustració: La caravana de Marco Polo camí de l’Índia

(Abraham Cresques, Atlas Català, c. 1375)