Habilitats comunicatives . Una reflexió sobre els usos lingüístics Direcció Gene ral de Política Lingüística (1999). Vic W MO . Coordinat per Rosa Artigas i elabo rat per Rosa Artígas, Joan Bell ès, Maria Grau i Mon tserrat Llo ret. Autora Margarida Bassols 64 El primer lliuram e nt de l'e stud i qu e du a te rme la Direcció Gene- ral de Política Lingüística en el seu Gabinet de Didàctica, gràcies a la ded icació profe ssi o nal de Rosa Artiga s i el seu equip de col -labo- radors, és a quest llibre que avui ressen yem . En vind ran d 'al tres i segur que tots contribui ran a fer més p lane r el camí cap a una gra- màtica fun ciona l del català, que el posi al ma teix nivell que les al- tres llengües del n ostre ento rn . El tr eba ll general en què s'ins- criuen les Habilitats comunicatives té un doble objectiu: la tipificació dels textos de no-ficció en català i l'ensenya me nt func iona lde tot un seg u it d 'habilitat scomunicatives. Del pri mer objectiu, se'n des- prèn un grau molt alt d'exhaus- tivit at. Els au tors h an tr eb all a t a mb un co rp us - el Tipo tex t- que abraça cent dos textos orals i escrits de tot l'àmbit d'ús del ca- talà. Del segon, se'n deriva un tre- ball clar i siste mà tic . S' hi de tec ten , classifiquen , defineix en i sit uen un gran nombre de trets lingüís- tics i discu rsius, agrupat s sota les catego ries de pesicionament del parlant , tria o priorització, repetició i transgressi», orientats a la discri- mi na ció de les ma rques de l'emi s- sor en el text . I sob re tot aq uest «entramat»,s'hi projecte n i ca rac- teritzen set fun ci on s com u nica ti- ves: la referencial (per parlar del món), la metalingüística (per par- lar d el llen gu atg e), la co na tiva (pe r incidir en el recept or ), la int erlo- cutiva (per activar la relació per- so na l), la psíqui ca (per mat eri alit- zar la part e mo tiva i raci onal de l' em issor ), la retorícopo ètíca (per prioritzar els valors estètics) i la factiva (per modificar el m ón ). El corpus -e l Tipotext - està compartimentat segons tres tipu s d 'int ercanvis comunicatius: indi- viduals, socials i instituci on als. En la seva anàlisi es tenen en compte dos modes de producció bàsics: el dir ecte - cara a cara- i e l d iferi t. Is'hiest udien cinc patron s d iscur- sius fona mentals : el des criptiu ,el narra tiu, l'argumentatíu, el direc- tiu i l'expressiu . Els re sult ats fina ls de l'e stud i Típotext apo rtaran una tipologia de textos de no ficció del català. Els result at s primers, la classifica- ció de les orac ions del català se- gons els usos, que es present en a Habilitats comunicatives, en són el pri me r tast. Hi t rob areu , a m és del s estudisconcrets, una introdu cció, un annex format pe r 19 text os del corpus, caracteritzats, i un glossa- ri dels termes més importants, i com a ú ltim, la bibliografia. El llibre co menç a amb el capí- tol -Les arts dels dis curs», en qu è s'assen ten les bases te òriqu es de l'estudi. S'hi passa revista als con- ceptes de comunic acio, competència comunicativa , [unci àcomunicativa, intercanvi comunicatiu, oració, text, modalttuui à i patró discursiu. Aquest est udi in trodu ctori d'Ar- tigas és un esforç not able i reeixit per aco nsegu ir posa r or dr e i clar e- dat en un bosc de co ncep tes qu e ella destria, relaci on a i exemplifi- ca amb molt d'e nce rt. L'a uto ra justifica un enfoca - m ent basat en el pape r de ls inter- lo cut ors i les seves ca pacit ats, a l'h ora de percebre els punt s de vis- ta de ls a ltres i de fo rmu la r i mat e- rialitzar els propis objecti us co m u- nicatius . Per tant , es posa de part de l'emi ssor però no oblida el pro- cés in terpre tatiu del recept or. El pri mer té el seu paperfonament al al'hora de modali tzar l' enun ciat, és a dir, quan ha de verbalitzar el seu postcíonament i la seva acti- tud respect e de: allò que diu , la relaci ó qu e vol manten ir amb l'in - ter loc u tor i la ma teixa llengua. El segon és el protago n ista a l'h ora de descodificar tots els el ement s verbals i paraverbals que ha usat l'emi ssor i d 'atribuir-los una int en - ciona litat i un objectiu. Artigas, a més, destaca la utili- tat d'a quest pl ant ej amen t d in s d e l'en sen yamen t de la llen gua, per- qu è defe nsa q ue només des d'aqu esta perspectiva pod em ar- riba r a u n a co mp rensió millordel món i de nosaltres ma teixos. I aga- fa el t ext o discurs com a objecte d 'a nà lisi perquè aquest actual itza la llengua en cada context. Mentre que el nivell sintàctic treballa amb les ora cion s grama - ticals, el nivell dis cursiu ho ha de fer amb els enu ncia ts -l es ora- cio ns en funci onament i a m b in - ten ci on alitat- i el nivell pragmà- tic, amb els actes de pa rla . AI ca p i a la fi, l'objecte d'estudi del tre- ba ll són les re lacions entre els sig- nifi cat s lin gü ísti cs d e les o racio ns i les in te rpre tacio ns pragm àtiqu es de ls enunciats inclosos en un ven - tall ampli de textos. Ens ha sem- blat, però, que a l'hora de parlar de les unitats bàsiques de l'anàlisi hi ha a lgun es d ifer ències entre els diversos auto rs. El sego n capítol , «Saber d on ar inform aci ó .., passa revista a les m an eres di verses d 'ofe rir informa- ció : co m a resp osta a una pr egun - ta implícita o explícit a, o pel de- sig del parl ant de fer-h o sense qu e hi hagi una demand a prèvia. Però és que el parlant , a més de la in- form ació transmesa , co m u n ica la seva actitud cognitiva respecte del qu e assevera, mitjan çant pro ces- sos de responsabilització o desres- pon sabilització força efectiu s, com la manifestaci ó de les font s d 'in - form ació, l' ús de frases introd uc- tòr ies i la pos ada en fun ci on am ent de moda lita ts o racio n a ls di fer en ts de la declarativa estricta. La fun- ció referenc ial i la metalingüísti- ca ten en un paper fona menta la l'h ora de do nar info rma ció, però no hi hem d'ob lidar la ínterlocu- tiva, la psíqui ca, l 'argumentati va i la reto ricopo ètica. La form ació clàssica i la n atur a- lesa erudita de Bell és tr aspua en segments molt interessants del seu text, com els dedi cats a la fun ció jussiva i la seva clas sificaci ó, i a la retorícopoètíca, Hi trobem a fal- tar, però, exem ples de l co rpus qu e m at er ialit zin aquesta darr era. El tercer capí tol, «Saber derna- n ar informació », ens m ostra el ventall de possibili tats que te nim al'hora de provoca r que l'interlo- cutor ens do ni un a informació. I Grau ho fa sense perdre de vista aqu ell h orit zó didàctic de qu è hem pa rla t a l co me nç a me nt. L' expe riència doce nt de l'autora li és molt útil en la formulació dels exe m ples i les explicacions . Hi se- para les veritables i nterrogatives de les falses -aq uelles q ue en s aju-