Gracia 88

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]

líniagràcialiniagracia.cat · 8/7/2016 · Núm. 88 · Difusió controlada per OJD-PGD: 13.147 exemplars quinzenalsbarcelona Publicació quinzenal

Entrevista a Ada Colau

pàgs 6 i 7

Alcaldessa de Barcelona

“L’Ajuntamentha fet tot el que estava a

les seves mansamb el BancExpropiat”

Turisme pàg 8

El consistori intensificala lluita contra els pisosturístics il·legals

Espai públic pàg 9

El Districte buscamillorar la convivènciaa les places de la Vila

El Camp d’en Grassot pàg 8

El barri diu adéu a tresdies d’intensa Festa Major

Esports pàg 14

Martinenc i Cornellà, rivals del’Europa al Torneig d’Històrics

Banc Expropiat: els botiguerscritiquen Colau per esquivar-losL’alcaldessa va fer arribar fa uns dies una carta als comerciants, que aquests veuen “clarament insuficient” pàg 13

Vagues a TMB pàg 3

El preacord entre treballadorsi empresa allunya l’amenaçade noves aturades al metro

Pregonera pàg 8

Imma Sust donarà el tret desortida a l’edició d’enguany de la Festa Major de Gràcia

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 2 líniagràcia.cat 8 juliol 2016

3 | Reportatge líniagràcia.cat8 juliol 2016

Vaga i metro. Aquestes dues pa-raules ressonen al cap de moltsbarcelonins des de fa setmanes. Lamobilitat és un dels aspectes clauen qualsevol gran ciutat i, en lesúltimes setmanes, els ciutadansque diàriament necessiten eltransport públic per desplaçar-sehan viscut en un estat d’anorma-litat. I és que, no només hi ha ha-gut 15 dies de vaga al metro desdel mes de febrer, sinó que les atu-rades també es van estendre a laxarxa d’autobusos, els treballadorsde la qual van arribar a un acordamb TMB a principis de juny.

Vagons amb la gent tan estre-ta que semblaven llaunes de sar-dines, accessos a les estacions ta-

llats per evitar que les aglomera-cions poguessin provocar algun in-cident o paciències portades al lí-mit. Aquestes han estat algunes deles estampes d’aquestes darreressetmanes.

Més enllà d’això, però, i del’estricte conflicte laboral exis-tent entre TMB i els seus treba-lladors, hi ha una altra realitatparal·lela: el metro va perdre, se-gons TMB, 40.000 passatgersdiaris a causa de les vagues.Aquestes 40.000 validacionsdiàries de menys corresponen al3% dels 1,3 milions de passat-gers que té la xarxa entre set-mana. Aquí cal afegir-hi els300.000 passatgers que no aga-fen el metro els dies de vaga.Una situació que, per exemple,provoca que el servei de bus hagid’absorbir un volum de gentper al qual no està preparat.

Enmig d’aquesta situació, i deles reiterades complicacions queels usuaris del metro han patit, fauns dies va sorgir una nova polè-mica relacionada amb els serveismínims per als dies de vaga. Ge-neralitat i Ajuntament es van llan-çar acusacions mútues. MercedesVidal, regidora de Mobilitat i pre-sidenta de TMB, va assegurar queera una “irresponsabilitat” fixar, enles dues últimes convocatòries, unsserveis mínims del 40% en horespunta i del 20% en hores vallquan en les anteriors ocasionsaquests percentatges eren del50% i el 30%. En declaracions a lapremsa, Vidal va qualificar de“totalment insuficients” aquestsserveis mínims i va anunciar quedes de TMB s’impugnarien.

El Govern de la Generalitat,per la seva banda, va mostrar laseva “sorpresa” amb les acusacions

de Vidal. La portaveu del Go-vern, Neus Munté, va assegurarque no hi havia hagut cap dismi-nució dels serveis mínims, sinó unaugment durant la vaga dels diesdel congrés de mòbils.

En paral·lel, la polèmica tam-bé es va traslladar a l’esfera mu-nicipal, quan el republicà AlfredBosch va acusar l’alcaldessa Colaude “fer mítings a Madrid mentreel metro està aturat”. Bosch va de-manar a Colau que “resolgui elconflicte ja”.

“DEMANEM UNA MISÈRIA”Després de tantes jornades devaga molts barcelonins es pre-gunten quan es resoldrà la situa-ció per no haver de tornar a patirnoves aturades. De fet, aquesta set-mana ja han obtingut una respostadesprés que la plantilla del metrohagi avalat la proposta d’acord

parcial feta per la direcció de l’em-presa. Aquest preacord, que fa re-ferència a aspectes com la con-tractació o l’augment salarial, pro-vocarà que, si no hi ha cap dalta-baix en les negociacions que vin-dran a partir d’ara, els barceloninsja no hagin de patir cap més vaga.

Preguntat per les molèstiesque aquestes vagues han causata la ciutadania, el president delcomitè d’empresa, Toni Ceba-llos, lamenta que “són víctimes in-nocents d’un conflicte que hauriad’estar resolt” perquè demanen“un augment salarial de l’1%,una misèria”. Per últim, el pre-sident del comitè d’empresa re-coneix que des dels sindicats nopensaven “que el conflicte duréstant de temps”. Una situació queatribueix “a la inexperiència deMercedes Vidal”, que, diu, els“està perjudicant molt”.

“Víctimes innocents”» Des del mes de febrer els barcelonins han hagut de patir 15 vagues al metro i diferents aturades al bus

» Plantilla i direcció de l’empresa arriben a un preacord que allunya l’amenaça de noves aturades

Albert RibasBARCELONA

Els usuaris del metro han hagut de conviure amb aglomeracions i retards durant els dies de vaga. Fotos: TMB i Línia

| 4Opiniólíniagràcia.cat 8 juliol 2016

publicitat 686 42 95 17líniagràcia.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Gràcia no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B 43219-2010

amb el suport de:Difusió controlada

13.147 exemplars quinzenals

Un diari plural

per @ModernetdeMerda

4L’ànima de Fernández Díaz

Uns dies abans de les eleccions,el 15 de juny, a El Món a RAC1,el mai prou estimat Nacho deSanahuja explicava a Jorge Fer-nández Díaz, assegut davantseu, el temor que té de trobar-se amb una barreja de classessocials allà dalt al cel el diaque mori. El ministre, amb unsomriure, contestà religiosa-ment:"No, les categories hu-manes al cel no hi tenen lloc, lamisericòrdia divina és infinita.Els que creiem en la vida eter-na sabem –ho diu Sant Pau ennombroses cartes i Nostre Se-nyor als evangelis– allà seremcom àngels. Per tant, aquestescategories humanes que vivimaquí, que patim aquí, que enshem d'aguantar els uns als al-tres, això a dalt ja no serà així."

En la mateixa entrevista,uns minuts més tard, el minis-tre, de profundíssimes convic-

cions cristianes, afegia: "Totssom fills de Déu, tots som igu-als. Si parlem de fraternitat ésprecisament perquè conside-rem que tots som germans."

Quan pronunciava aquellesparaules plenes de cinisme fal-taven només 6 dies perquè es-clatés un dels escàndols més es-fereïdors de la democràcia es-panyola. Un escàndol que ha si-tuat Jorge Fernández Díaz, l'ho-me creient, l'home cristià, bon-dadós i fratern, com una de lespersones més tòxiques i per-verses que ha donat la políticad'aquest país.

No cal recordar l'escàndol.Tampoc cal repassar el currí-culum espiritual de FernándezDíaz. És de sobres conegut,perquè ell mateix ha estat l'en-carregat de difondre'l repeti-dament –l'última vegada, ambtot l'atreviment del món, fa un

parell de setmanes davant el se-nyor de Sanahuja–. Però potsersí que cal ressaltar fins a quinpunt ha d'estar corcada i po-drida l'ànima d'una personaque s'atreveix a donar lliçons demoral, de valors i de cristianis-me a la vegada que és conscientque diàriament es carrega l'es-tat de dret més bàsic amb l'únicobjectiu d'enfonsar la vida po-lítica i personal d'adversarispolítics. Ha de ser una ànima re-alment fosca, obscura.

"La política és un magníficcamp per a l'apostolat", deia elministre uns anys enrere enunes declaracions. Un campper a l'apostolat. Marededéu. Sirealment creus en els ideals fra-ternals i religiosos en què diuscreure, Jorge, quina angúniat'has de fer a tu mateix veient-te cada dia al mirall. Quina an-gúnia i quin profund fàstic.

4Vueling y Aena, incompetentesper David Rabadà

Tras muchos viajes en avión, eindependientemente del des-tino aéreo que usted elija, hayalgo que se repite a menudo enel Aeroport de Barcelona. Y esque Aena y Vueling son unosincompetentes.

El verano pasado si llegabasu vuelo pasadas las doce de lanoche, se producía el efecto Ce-nicienta: su maleta se conver-tía en calabaza, es decir, milesde viajeros tenían que esperarhoras sus equipajes por falta depersonal. Ahora, este julio,Vueling y Aena nos traen unacalabaza mayor, los primerospor vender más plazas de lasdisponibles pero con falta depersonal otra vez, y los segun-

dos por permitirlo. En fin quehay miles de viajeros que, sor-presa!, se quedan en tierra.

Ni frustraciones, ni cabreos,ni quejas logran que Aena oVueling den solución a algo quesiempre peca de lo mismo, laavaricia de las empresas pro-tegidas por leyes neoliberalesque les permiten el máximo debeneficios a costa del trabaja-dor. Y eso que Aena se opuso,y su Gobierno del PP, a cedersus competencias a otras ad-ministraciones bajo el pretex-to de no restar calidad al via-jero. Mientras el aeropuerto deBarcelona sigue bajo el efectoCenicienta, habrá muchas ca-labazas y ningún aprobado.

Un diari participatiu

@Marat_BCN: Cas de possible corrupcióa alguns ajuntaments: que s'investigui!Ara, que la premsa hi arribi abans que laGuàrdia Civil... Fernández Díaz go home.

@taxisigualada: Per fi m'ha arribat unvol de Vueling de Venècia, només amb10 minuts de retard! És com si m'haguéstocat la loteria, avui!

@jaumepi: Pedro Sánchez diu no. Ni aRajoy ni a un altre. Dec ser un ingenuperò algú sap com s'evitaran unes ter-ceres eleccions?

Opinió en 140 caràcters

Parlen elsveïns

Pablo“Si existeix aquestproblema, del qualno en sóc conscient,em sembla bé. Tot iaixò, primer calcomprovar que hisigui, perquè de ve-

gades incrementar la vigilància o pres-sionar la gent no és bo. Excepte quan sónles festes, no crec que hi hagi problemes.”

Mireia“Em sembla per-fecte, sobretot perals que tenim nenspetits. L’estat de lesplaces, que estiguinnetes i vigiladesperquè puguin ju-

gar amb tranquil·litat, és essencial. Tam-bé aplaudeixo que vetllin perquè es com-pleixin els horaris, sobretot de nit.”

Ferran“Molt correcte. Al’estiu s’accentuenels comportamentsincívics i vandàlics ies respecta menys laconvivència. És im-portant que s’abor-

din aspectes com la neteja dels carrers ola reducció dels sorolls perquè es respectiel descans dels veïns.”

Marta“M’agrada que a lesplaces hi hagi gentde tot tipus, edats ide tot arreu. M’en-canta. Em semblabé que s’aposti permillorar la convi-

vència, però crec que no hi ha problemes.L’únic tema que crec que cal millorar ésel soroll que hi ha a la nit.”

Què et sembla que el Districte aposti per millorar la convivència a les places?per Pau Arriaga

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 175 | líniagràcia.cat8 juliol 2016

| 6 líniagràcia.cat 8 juliol 2016 Entrevista

Guanyar les eleccions no eral’objectiu, sinó canviar laciutat, i la ciutat ja està can-

viant. Són paraules seves extretesde la carta amb motiu del primeraniversari de govern. Creu que alcarrer es té aquesta sensació?Al carrer es té la sensació que la ciutatha començat a canviar, que quedamolt per fer, però que ha començat acanviar. Crec que hi ha aquesta sen-sació perquè, de fet, la gent m’ho diu.

CiU també creu que hi ha la sen-sació que la ciutat ha canviat,però cap a pitjor. De fet, diu queBarcelona està “degradada”. Quèels respon?Entenc que l’oposició faci oposició,però quan la ciutadania demanacanvis en la manera de fer política,també està dient que tots plegatsposem la ciutat per damunt d’inte-ressos partidistes. A CiU li diria que,si tenen propostes, encantats de de-batre-les, però reiterar sempre queel govern ho fa tot malament... Fapoc el baròmetre ha reflectit que laciutadania valora bé el govern i que

ha augmentat la seva confiançarespecte de la millora de la ciutat enun futur pròxim. No sé si l’oposicióestà dient que la ciutadania s’equi-voca, però crec que tots plegatshem de ser constructius.

Aquesta crítica demanant que l’o-posició sigui constructiva ja la vafer en l’entrevista que ens va con-cedir 100 dies després d’assumir elcàrrec. Llavors deia que havia es-tat “ingènua” amb l’oposició. Ja l’haperdut, aquesta ingenuïtat?Sí, l’he perdut però no m’hi heacostumat. I espero no acostu-mar-m’hi mai. També he de dirque no tots els partits fan la mateixaoposició. En tot cas, no em resignarémai que hi hagi un ús partidista dela institució, sigui des del govern odes de l’oposició. Això, entre tots, hohem de canviar.

El primer aniversari de governva coincidir amb l’anunci del pac-te amb el PSC. Com ho va viure?No deu haver estat fàcil acabarpactant amb el partit que és elpare del model de ciutat que vos-tè tant ha criticat.Sempre hem dit que a Barcelonas’havien fet coses bé i coses mala-ment. Sobre el PSC, qui m’ho havia

de dir, fa dos anys, que jo pactariaamb ells, però el que estem fent ésexecutar el mandat ciutadà. Vamguanyar les eleccions però tambéva guanyar el pluralisme polític. Hiha un mandat de canvi, però d’uncanvi cap a una cultura política depactes que permetin governs es-tables. Quan tens 11 regidors has depactar i buscar acords. El PSC ha es-

tat disposat a incorporar-se al go-vern i ERC, mentre s’allargava el ci-cle electoral, va dir que preferiaacords des de fora. Ara que han pas-sat les eleccions els seguim dientque tenen la porta oberta per en-trar a l’executiu.

Però ERC ja ha dit que endurirà l’o-posició que fins ara ha fet al seugovern.Bé, això ho ha dit durant la cam-panya electoral.

Vol dir que canviarà d’opinió?Ara que ha acabat la campanya, joel que vull és reprendre el diàleg nor-mal amb el conjunt de l’oposició, es-pecialment amb les forces d’esque-rra. I vull pensar, i estic segura, queERC seguirà fent el que ha fet aquestany, que és treballar per la ciutat.

Alfred Bosch, però, va dir, justdesprés del pacte amb el PSC, quevostè havia “traït el somni”. Estàvem en període preelectoral, in-sisteixo. Vull pensar que ara seràmés fàcil seguir parlant i treba-llant junts com hem estat fent du-rant aquest any.

Centrant-nos en el dia a dia, comestà funcionant el govern amb elPSC? S’entenen bé?Doncs sí. Ara ells s’han incorporat enuna dinàmica que ja estava molt con-solidada amb un any de comissió degovern. Hem començat a treballardes de la idea de transversalitat per-què no es tractés d’un simple re-partiment de responsabilitats.

Línia ja ha entrevistat els tres re-gidors socialistes i sembla que en-cara han de llimar algunes dife-rències. La regidora de l’Eixample,Montserrat Ballarín, ens deia que

els “costa veure que la unió deltramvia sigui prioritària”. Aques-ta qüestió pot ser una font de con-flicte?No, perquè hi ha un acord de governque fixa les principals línies progra-màtiques i aquesta discrepància nohi figura. El tramvia és una realitat inomés falta una connexió d’un pe-tit tram. Estem parlant d’un saltqualitatiu que augmentaria la ca-pacitat de mobilitat sostenible.

De totes maneres, l’acord progra-màtic només diu que es compro-meten a treballar per la unió deltramvia però no diu que sigui prio-ritari ni que s’hagi de fer en aquestmandat. Vostè, en canvi, sí quedefensa que és una prioritat.Sí, sí. Era un compromís de governi ens vam posar a treballar des del pri-mer dia en aquest sentit.

Per tant, creu que podrà convèn-cer el PSC.És que... Insisteixo... Evidentmentque hi poden haver matisos i diver-sitat d’opinions, però aquesta qües-tió no ha estat mai al damunt la tau-la com un tema de polèmica.

Una altra afirmació, en aquestcas feta per Daniel Mòdol, va ser

Ada ColauAlcaldessa de Barcelona

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: F. Javier Rodríguez

“Qui m’ho havia de dir fa dos anysque jo pactaria amb el PSC”

“Seguim dient a ERCque té la porta

oberta per entrara l’executiu”

7 | líniagràcia.cat8 juliol 2016Entrevista

que “en lloc de posar més normesper als carrils bici, el que s’hauriade fer és suprimir-los”.[Riu]. Ja li preguntaré... No sé si ho deiaen el marc d’una teoria més àmpliaperquè així, fora de context, sorprèn...

Venia a dir que l’urbanisme actualsempre fa tard i que s’hauria detendir a la integració i no a sepa-rar els espais.Desconec la teoria concreta del re-gidor Mòdol, però això ho hem tre-ballat des de fa temps des de l’àreade Mobilitat. L’ús de la bicicleta hacrescut molt en molt poc temps, a di-ferència dels països nòrdics. Això ge-nera problemes en l’ús de l’espai pú-blic i és necessari ordenar i regular.

Parlant de mobilitat, en aquest casdel metro, ERC li va demanar no fagaire que deixés de “fer campanyaelectoral” i solucionés el conflicte deTMB. Pot garantir que no hi hauràmés vagues?El dret a vaga és un dret dels treba-lladors i com a alcaldessa ni puc nipretenc posar-hi cap límit. Fa un anyque treballem intensament i aquestno és un tema que es resolgui en dosdies, perquè estem parlant d’unade les empreses més grans de Cata-lunya. Des del primer dia hem tinguten compte les demandes dels tre-balladors. No estem parlant de reta-llades o de disminuir el servei. Al con-trari, apostem pel transport públic ihem dit que estàvem disposats a aug-mentar al màxim possible el que pre-veu la llei, que és estatal. Hi ha uns lí-mits pressupostaris que no depenende nosaltres. No parem de treballari esperem que, recuperant el diàleg,hi hagi acord. Els ciutadans no es me-reixen aquestes vagues.

Un altre conflicte viscut última-ment ha estat el del Banc Expro-piat. Un grup de veïns l’ha acusatde no haver entomat el problemai d’haver-lo deixat en mans de lesentitats. Tenen raó?L’Ajuntament ha fet tot el que es-tava a les seves mans. Estem par-

lant d’un conflicte que ve de llunyi que té causes estructurals. Quanapareix un cas com aquest que aca-ba als jutjats... Els jutjats no depe-nen de l’Ajuntament. Els jutjats do-nen una ordre als Mossos d’Es-quadra, que depenen de la Gene-ralitat, i es fa el desallotjament. Arala situació està reconduïda, enbona part, gràcies al teixit veïnal icomercial de Gràcia. I nosaltresens vam afegir a la crida a respec-tar el barri. Per buscar llocs alter-natius sí que ens podem oferir, peròen temes d’ordre públic parlem decoses que escapen de la nostracompetència.

Una altra situació delicada és la dela venda ambulant irregular. És uncas pràctic que li fa veure que lescoses són més complicades delque es pensava abans d’arribar al’alcaldia?Estant al govern coneixes de propfenòmens complexos, com potser aquest. És un problema de di-mensió global, que ve de lluny ité a veure amb diferents qües-tions. Una d’aquestes és la situa-ció d’algunes persones del col·lec-

tiu migrant que no poden acce-dir al mercat laboral, però tambété a veure amb una pràctica devenda il·legal que no es pot per-metre de cap manera. Des quehem arribat al govern hem con-tinuat amb el treball policial. Ésmés, s’ha intensificat, en molts ca-sos. Hi ha hagut més decomisosque l’any passat, però calen mésestratègies, com augmentar lesmesures socials o els plans de for-mació anunciats.

L’anunci de més mesures arribaprecisament després que els co-merciants hagin presentat un ma-nifest conjunt de protesta.Sí, però en aquestes mesures hi por-tàvem mesos treballant. Això nos’improvisa d’un dia per l’altre. Fa me-sos que hi treballem i ara es comen-cen a veure els resultats. No anem tande pressa com voldríem, i aquesta crí-tica la puc assumir perfectamentperquè és veritat, però hem aug-mentat la pressió i al mateix tempshem apostat per mesures socials.

El president de la Fundació Bar-celona Comerç ja ha dit que les no-ves mesures són insuficients.Un fenomen tan complex no té re-ceptes miraculoses, però hi estemdedicant tots els recursos i estratè-gies i col·laborem amb tothom quehi té competències de la maneramés coordinada possible.

Un altre dels temes estrella d’a-quest primer any ha estat la llui-ta contra la massificació turística.En el cas del pla d’allotjaments tu-rístics, amb l’allau d’al·legacionsque hi ha hagut, tem haver de re-cular en algunes propostes peraconseguir consensos?No es tracta que guanyin uns o altres,sinó de fer el millor per a la ciutat. Crecque una de les coses més importantsque hem aconseguit aquest any ésque tothom ja està d’acord que hi haun problema amb el turisme. Fins i totel sector hoteler està d’acord que feiafalta una regulació. Ara estem en lasegona fase, que és quan ens hem deposar d’acord en els detalls. I estic con-vençuda que ens hi posarem. Tothomhaurà de cedir una miqueta però l’a-cord hi ha de ser perquè estem par-lant del model de ciutat.

Parlant del model de ciutat, unade les seves apostes és el Pla debarris, que preveu una renda mu-nicipal complementària. Això noés fer caritat?Al contrari. És fer política de drets. Es-tem estudiant si totes les ajudes dis-

perses que ja es presten es podrienunificar i garantir aquells ingressosmínims que tothom necessita.

Acabem. Els barcelonins podranvotar si volen que la ciutat s’ad-hereixi a l’Associació de Municipisper la Independència (AMI)?Els barcelonins, com tots els catalans,hem de poder votar en un referèn-dum quina relació volem tenir ambl’Estat. S’ha de poder fer un refe-rèndum clar sobre la independèn-

cia i, de fet, això ha estat validat enles darreres eleccions.

A Catalunya sí, però a la resta del’Estat no.Bé, també cal destacar que no hi hahagut un augment de suport als par-tits que clarament s’expressen per laindependència. Sigui com sigui, comque no podem fer el referèndum, aca-bem tenint debats com el de l’AMI.Però la clau és el referèndum. La con-sulta de l’AMI és un succedani.

“Amb el top mantano anem tan de

pressa com voldríem,ho assumeixo”

Cada cop són més les veus i elscol·lectius que s’oposen a lamassificació turística i a l’es-peculació creixent que diuen,hi ha a la Vila. La preocupaque es puguin repetir les es-cenes de tensió que s’han vis-cut ja a Ciutat Vella en aquestsentit?Durant els últims mesos hempres mesures contundents perevitar fenòmens no desitjatsen relació amb el turisme i lamassificació de l’espai públic.Des de l’Ajuntament s’ha de-cretat una moratòria hotelerai es persegueix els allotja-ments turístics il·legals ambcontundència, i des del Dis-tricte hem aprovat un Pla d’U-

sos que blinda les zones sa-turades d’oci i restauració ifins i tot planteja, per prime-ra vegada, la possibilitat quehi hagi un decreixement de lo-cals. L’encariment del nostreparc d’habitatges és un debatque sorgeix de la ciutadania ique creiem que l’hem d’abor-dar junts: ciutadania, Ajunta-ment i Generalitat de Cata-lunya. Mentrestant, la nostraobligació és generar mésoportunitats a través del crei-xement del parc públic d’ha-bitatge, crear sinergies queprotegeixin el comerç de pro-ximitat i potenciar el nostreteixit social, que és d’una granriquesa a Gràcia.

“Hem pres mesures contundentsper evitar la massificació turística”

GRÀCIA

Gràcia| 8

líniagràcia.cat 8 juliol 2016

L’Ajuntament va anunciar a finalsde juny la seva aposta per inten-sificar la lluita contra els pisos tu-rístics il·legals.

El consistori apostarà a partird’ara per una triple estratègia. Laprimera fa referència a la detecciód’aquests pisos. Per millorar-ne l’e-fectivitat es crea un equip de vintvisualitzadors que personalmentcomprovaran si s’estan duent a ter-me activitats il·legals en pisos tu-rístics concrets a través de man-tenir contacte amb els veïns.Aquesta mesura ja s’aplicava aCiutat Vella. També s’ha creat ungrup especialitzat en cerques webper trobar pisos sense llicència ques’anuncien en plataformes web.

En segon lloc també es posa enmarxa un formulari web perquèels veïns puguin denunciar si te-

nen sospites d’un pis turístic il·le-gal. A banda del formulari, elsveïns també podran trucar a unnúmero de telèfon habilitat per ferla denúncia.

Per últim, el consistori am-pliarà l’equip d’inspectors quecontrolen el compliment de lanormativa dels habitatges d’ústurístic. Les sancions, que ja es vancomençar a aplicar l’estiu passat ales plataformes web que publici-taven pisos turístics il·legals, tam-bé es podran aplicar ara als parti-culars que lloguin pisos il·legals.

Les mesures arriben desprésque el govern municipal admetés

que durant aquest any noméss’han pogut tancar 38 pisos turís-tics il·legals. Això va provocar quedes d’ERC es demanés que els vi-sualitzadors haurien de ser entre50 i 100 i no 20. Els republicansdiuen que a aquest ritme caldrien132 anys per tancar els més de10.000 pisos il·legals que es calculaque hi ha a la ciutat.

Ara caldrà veure si l’aplicacióde les mesures servirà per com-batre una situació que a Gràcia haanat en augment els últims anys.Segons els càlculs del Pla Estra-tègic de Turisme, al districte hi hamés de 400 pisos turístics il·legals.

Els visualitzadors estaran en contacte amb els veïns. Foto: Ajuntament

Colau intensifica la lluita contraels pisos turístics il·legals

» La nova estratègia implica crear un equip de visualitzadors, facilitar les denúncies dels veïns i ampliar l’equip d’inspectors

Imma Sust serà la pregonerade la Festa Major de Gràcia

CELEBRACIÓ4La presentadora,monologuista i escriptora ImmaSust serà la pregonera de la FestaMajor d’enguany.

L’elecció de Sust ha estatconsensuada entre el Districtei la Fundació Festa Major deGràcia. Enguany la tradicionallectura del pregó es farà la tar-da del 14 d’agost i, com ja és ha-bitual, el lloc escollit és el bal-có de la seu del Districte, a laplaça de la Vila.

Sust a néixer a Gràcia l’any1974. Va passar la seva infante-

sa al carrer Secretari Coloma i hamantingut sempre un estret lli-gam amb el districte. La comu-nicadora acumula més de 20anys d’experiència treballant adiferents mitjans com TV3, Tele5, La Sexta, Cuatro, BTV, RAC1,Catalunya Ràdio, COM Ràdio,RNE o El Periódico de Cata-lunya. Actualment és l’encarre-gada de la botiga Amantis si-tuada al carrer Torrent de l’Olla,145, un espai on no només tre-balla sinó que “és el lloc de tro-bada d’amics de sempre”.

EL CAMP D’EN GRASSOT4ElCamp d’en Grassot va tancar diu-menge la seva Festa Major des-prés de tres dies intensos de ce-lebracions.

La Festa Major del barri vaarrencar divendres dia 1. A les cincde la tarda el Centre Cívic Sedetava ser l’escenari de la representa-ció de l’obra de teatre ‘No et que-dis plantada’. A partir de les vuit elsactes es van traslladar a la plaça Se-deta. A aquella hora va començarl’actuació de la Banda Municipal de

Barcelona, mentre que dues horesmés tard va arribar el torn del Co-rrefoc. Mitja hora abans, el carrerGrassot va ser l’escenari de la lec-tura del pregó, que enguany vaanar a càrrec del pastisser Oriol Ca-rrió. Tot seguit, al mateix carrer esva celebrar el concert de Malaca-ra and Wilson Band.

El programa de dissabte vaarrencar a les 9 del matí amb laVII Milla Camp d’en Grassot,mentre que dues hores més tardes va fer la cercavila de les colles

de cultura popular i de trabucai-res. Al llarg de la tarda i el vesprevan tenir lloc, entre altres, elXVIè Concurs-exposició de pin-tura al Passeig Sant Joan, la cer-cavila de gegants i gegantons i leshavaneres amb rom cremat.

L’últim dia de la Festa Major vaarrencar amb la trobada Castelle-ra. Els Castellers de la Vila vanaconseguir descarregar el cinc devuit però van ensopegar amb el dosde vuit amb folre. El swing a la pla-ça Sedeta va tancar la Festa Major.

El Coll i Vallcarca | Els veïns volen que el bus 87 arribi a la DiagonalL’Associació de Veïns del Coll-Vallcarca ha demanat, coincidint amb la implantació de la nova xarxa

ortogonal de bus, que la línia 87, gestionada per l’empresa Authosa, arribi fins a la Diagonal. Es tractad’una mesura que reivindiquen des de fa 12 anys. En declaracions a BTV, el president dels veïns, Sal-

vador Barrau, afirma que “si s’unifica el servei, no hi hauria problemes i el 87 arribaria a la Diagonal”.

RedaccióGRÀCIA

Sust va néixer a Gràcia l’any 1974. Foto: Imma Sust (Facebook)

Adéu a tres dies de Festa Major

Els CVG carreguen el dos de vuit amb folre. Foto: Twitter (@baumadestral)

9 | Gràcia líniagràcia.cat8 juliol 2016

26J: En Comú torna a guanyarperò de forma més ajustada

ELECCIONS4Les eleccions es-panyoles del passat 26 de juny vantornar a deixar al Districte uns re-sultats similars a les del 20D. EnComú Podem va tornar a ser laformació més votada, tot i que enaquesta ocasió la seva victòria vaser més ajustada.

Així doncs, la candidaturaque liderava Xavier Domènech vatornar a ser la formació més vo-tada, tot i que aquesta vegada vaperdre més de 1.500 vots, ja queva passar dels 17.306 suports(26,94%) als 15.740 (26,14%).La segona posició va tornar a serper ERC, que va aconseguir unalleugera millora de vots. Els re-publicans van passar dels 14.089vots (21,93%) als 14.865(24,69%).

El tercer partit més votat vaser CDC, que ja havia obtingut

aquesta posició el 20D. Els con-vergents, però, van perdre suportsi van passar dels 12.372 vots(19,26%) als 10.667 (17,72%).L’altre partit que, juntament ambERC i PSC va créixer, va ser el PP.Els populars, que havien sigut lasisena força el 20D, es van enfi-lar fins a la quarta després d’a-conseguir 600 suports més i pas-sar del 8,91% de suprt al 10,52%.Per últim, el PSC va avançar Ciu-tadans respecte de fa sis mesosdesprés d’agumentar lleugera-ment el suport rebut. La forma-ció taronja, en canvi, va caure finsa la sisena posició.

Per últim, als barris, En ComúPodem va ser la força més vota-da a Vallcarca i els Penitents, alColl i a la Vila, mentre que ERC hova ser a la Salut i al Camp d’enGrassot i Gràcia Nova.

El districte vol revisar i unificaraquest estiu els serveis munici-pals que s’ofereixen a les placesde Gràcia. Una revisió que es faràa través del Pla de places pre-sentat recentment per l’Ajunta-ment i que planteja com a ob-jectius principals reforçar la ne-teja a les places i incrementar-hila seguretat.

Per una banda, un cop almes es farà una neteja integral deles places, que inclourà l’elimi-nació de xiclets del paviment i degrafitis, adhesius o cartells de lesparets. Pel que fa a la seguretat,es mantindran les patrulles mix-tes de la Guàrdia Urbana i elsMossos d’Esquadra i es priorit-zaran les actuacions contra lavenda ambulant i el soroll. Enaquest sentit, el Districte tambévol aconseguir que els localsd’oci nocturn i restauració com-pleixin la normativa.

A més, el pla inclou l’impulsd’una prova pilot, a través de laqual es reduirà la intensitat del’enllumenat públic a les placesdel Sol i la del Diamant, perveure si així s‘aconsegueix re-

baixar el soroll durant la nit, unade les principals queixes dels gra-ciencs.

GESTIÓ DE CONFLICTESD’altra banda, el Districte vol queaquest estiu l’Ajuntament ampliïel servei de gestió de conflictesmunicipal a les places, per tal queels mediadors puguin desenvo-lupar la seva tasca durant tota lasetmana.

Segons el regidor del Dis-tricte, Eloi Badia, l’objectiu delpla és promoure la convivènciai el civisme. “Volem generar un

espai proactiu de diàleg i d’in-formació amb els actors referentsde les places”, explica.

El setembre serà el momentde fer balanç del Pla de placesa través de tres taules que jas’han constituït i que agrupenveïns, associacions culturals,entitats veïnals, plataformes,associacions de comerciants ipropietaris de bars i restau-rants de les places del Sol, delDiamant i de Virreina. Les trestaules ja han començat les reu-nions per intercanviar infor-mació i recollir propostes.

A la plaça del Sol es reduirà la intensitat de l’enllumenat. Foto: Arxiu

El Districte busca millorar laconvivència a les places de la VilaRedaccióGRÀCIA

| 10 líniagràcia.cat 8 juliol 2016

El Centre Cívic Barceloneta recorda l’enderroc del barri i el trasllat forçós dels seus veïns

El rastre del SomorrostroMEMÒRIA/ El 25 de juny de 1966, les 15.000persones que vivien al Somorrostro van serobligades a marxar de la platja de Barcelonaper anar a viure a Sant Roc (Badalona), en unbarri de nova creació.

Ara, el Centre Cívic Barceloneta acullfins al 25 de juliol l’exposició 50 anys de l’en-derroc del Somorrostro, un recull fotogràficque recorda la marxa dels veïns expulsatsdel barri de barraques per deixar via lliurea una Barcelona que volia amagar la misè-ria, enviant-la als seus municipis veïns, iconvertir-se en un una ciutat atractiva pelturisme. Un canvi que, evidentment, impli-cava la reforma del front marítim.

DE LA NIT AL DIA“Vam haver de desaparèixer del Somorros-tro de la nit al dia”. Així explica Miguel San-tiago, un dels seus veïns, el trasllat forçós il’enderroc de l’antic barri de barraquistes deBarcelona, situat a la platja del districte deSant Martí, des de l’alçada de l’actual Hospi-tal del Mar fins a l’antic dipòsit del gas de laplatja del Bogatell.

El trasllat del Somorrostro no es potconsiderar un fet aïllat, segons consideral’historiador Emili Ferrando. “El desmante-llament s’ha d’entendre en el context de vo-ler treure la misèria de Barcelona per deixar-la bonica”, assenyala.

De fet, només sis dies després del trasllat,la platja de Barcelona va acollir la Setmana Na-val, organitzada pel règim franquista i que in-cloïa una exhibició militar. D’altra banda, ladesaparició del Somorrostro era necessàriaper aplicar el pla urbanístic de l’alcalde Por-cioles que preveia transformar la primera lí-

nia de mar de la capital en una zona turísti-ca. Un canvi que els barraquistes ja no vanveure. “Van traslladar-nos amb camions a SantRoc”, recorda Santiago, que aleshores tenia16 anys i vivia amb els seus pares. “Quan vamarribar al nou barri estàvem desorientats.Sempre havíem viscut a la platja”, recorda, al-hora que qualifica d’”experiència dura” el tras-llat. “Era inevitable mirar enrere i trobar a fal-tar el Somorrostro”, reconeix.

No és difícil d’entendre, tenint en comp-te que el nou barri va néixer sense cap equi-pament ni servei públic. “Acabat de construir,Sant Roc ja semblava abandonat”, diu Ferrando.

COMMEMORACIÓAmb el trasllat, els veïns van canviar de ciu-tat i de realitat i Barcelona va oblidar el So-morrostro. Un oblit que l’Ajuntament idiverses iniciatives ciutadanes han inten-tat combatre durant els darrers anys. El 25de novembre del 2014, per exemple, es vadur a terme un homenatge a l’antic barride barraques més gran i poblat de la ciu-tat, en un acte presidit per l’exalcalde Xa-vier Trias.

L’homenatge va consistir en la col·locaciód’una placa commemorativa a l’accés de laplatja. La iniciativa va néixer durant el man-dat de Jordi Hereu, quan un grup de ciuta-dans i entitats van demanar al seu govern quefes visible els principals barris de barraquesde la ciutat i que s’homenatgés els barcelo-nins que hi van viure.

De fet, alguns d’ells van ser presents enl’acte celebrat fa dos anys i van reivindicar lanecessitat de recordar un barri esborrat pelrègim franquista ara fa 50 anys.

POLÈMICA/A principis del mes passat, el Tribunal Supremva revocar la sentència que condemnava Fèlix Millet i Jor-di Montull per tràfic d’influències en les irregularitats ur-banístiques en el projecte de l’hotel del Palau. El tribunal hadesestimat els recursos de la fiscalia i de les acusacions par-ticulars (de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i del’AVV Casc Antic) i ha admès els recursos de Millet i Montull,per als quals es demanaven inicialment 10 anys de presó.

Pocs dies després de conèixer aquesta decisió, la FAVBva emetre un comunicat valorant la sentència, que qualifi-ca de “derrota ciutadana”. La federació considera que la de-cisió del Suprem “deixa sense càstig un procés de manipu-lació urbanística que tenia com a objectiu exclusiu el lucred’uns pocs”. La FAVB considera que “les actuacions judicialses fixen més en les formes que en els continguts” i denun-cia que en “els casos que es fan negocis sense escrúpols sa-ben com esquivar els procediments formals i com ocultarmaniobres amb l’objectiu d'obtenir impunitat”. La federa-ció defensa que cal “un altre model de justícia i una altra ti-pificació de les infraccions, per tal que els grans delictes con-tra la col·lectivitat rebin el tractament que mereixen.”

El text de la FAVB acaba destacant la “tenacitat de la llui-ta del barri encapçalada per Veïns en Defensa de la Barce-lona Vella i l’Associació de Veïns i Veïnes del Casc Antic”.

La sentència de l’hotel del Palau és “una derrota ciutadana”, segons la FAVB IGUALTAT/El passat 28 de juny la ciutat va tornar a com-

memorar el Dia Internacional de l’Orgull Lèsbic, Gai,Transsexual, Bisexual i Intersexual (LGTBI).

Centenars de persones van omplir la plaça Universi-tat, on es va celebrar un acte reivindicatiu en el qual tam-bé es van recordar les víctimes de la massacre d’Orlandodel passat 12 de juny. Lara Sajén, ballarina del grup Fan-goria, va ser l’encarregada de llegir el pregó, un al·legata la igualtat i a la inclusió.

Durant el seu parlament, Sajén també va destacar queactualment hi ha molt més respecte pels drets dels ho-mosexuals, però va recordar que cal continuar lluitantpels drets humans i per la llibertat individual. L’artista vaconcloure el seu parlament recordant que cal aprendredel passat per entendre el present i per poder crear unfutur “respectuós i inclusiu”.

La ciutat torna a celebrar el Dia de l’Orgull LGTBI

veïns en línia

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

11 | líniagràcia.cat8 juliol 2016

SERVEIS/ Canvi d’horaris en les ofi-cines d’atenció ciutadana (OAC).Des de principis d’aquest mes i finsal dia 24 de setembre, aquests es-pais obren de dilluns a divendresentre dos quarts de 9 del matí idos quarts de 3 de la tarda.

Les úniques excepcions sónl’oficina de la Marina, a Sants-Montjuïc, i l’oficina de la ZonaNord, a Nou Barris, que estarantancades fins al 4 de setembre.

En aquests espais es podengestionar tota mena de tràmits, de-manar serveis com la targeta rosao demanar permisos d’obres. Perdemanar cita prèvia cal trucar al010, visitar el portal de l’Oficina Vir-tual o fer servir l’app MobileID.

En marxa l’horarid’estiu de les oficinesd’atenció ciutadana

TROBADA/Durant els dies 1 i 2 d’aquestmes, l’Espai Jove La Fontana de Gràcia esva convertir en l’escenari de la primeraedició del Fòrum Veïnal sobre Turisme.Sota el lema La ciutat és per viure, no perviure’n, l’Assemblea de Barris per a un Tu-risme Sostenible (ABTS) va organitzar dosdies de tallers, jornades i debats amb l’ob-jectiu de “compartir i treballar els conflic-tes provocats per la indústria turística, aixícom proposar solucions i alternatives eco-nòmiques”. Aquestes activitats han coin-cidit amb l’aniversari del primer any devida de l’assemblea.

El periodista i exdiputat de la CUP An-tonio Baños va ser l’encarregat de l’acte depresentació del fòrum el dia 1 a la tarda.La jornada també va comptar amb la par-

ticipació de Paula Martí, de l’ABTS, el pre-sident de la CONFAVC, Jordi Giró, el vice-president de la FAVB, Albert Recio, i lesponències dels geògrafs Francesc Muñozi Ivan Murray, que van posar sobre la tauladiferents temes relacionats amb la situa-ció del turisme a la ciutat.

Durant el matí del dia 2 es van orga-nitzar tallers i dinàmiques obertes alsveïns. Algunes d’aquestes van ser orga-nitzades per les entitats convidades alfòrum, associacions com Ecologistas enAcción Málaga, la plataforma Aturem BCNWorld, els mallorquins responsables de lapublicació Tot Inclòs o el Comitato NoGrandi Navi de Venècia, un dels actorsmés potents de la lluita veïnal contra el tu-risme massiu arreu del món.

L’Espai Jove La Fontana acull el primer Fòrum Veïnal sobre Turisme

LLEURE/ Els patis de 16 centres es-colars de la ciutat es reivindiquencom a alternativa de lleure per al’estiu. Fins al dia 31 d’aquest mes,els patis de tres instituts de Nou Ba-rris, dos de Sant Andreu, SantMartí, Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc i un de Ciutat Vella, l’Ei-xample, Les Corts, Sarrià-Sant Ger-vasi i Gràcia obren les seves portesi organitzen activitats educatives,esportives, culturals, artístiques ipedagògiques.

L’horari d’obertura d’aquestsespais pot variar en funció delcentre, però en tots els casos és dedilluns a diumenge en una for-quilla que oscil·la entre les 5 de latarda i les 9 del vespre.

16 patis escolars,alternativa lúdicaper a tot el mes

PUBLICACIÓ/ Carrer, la revistaque edita la FAVB, ha publicat elseu número 140. Aquesta vegada,les pàgines centrals de l’edició esdediquen a abordar el reparti-ment desigual de la riquesa. Sotael títol Què fem amb tanta des-igualtat? s’agrupen articles delprofessor d’economia de la UAB Al-bert Recio, dels sociòlegs XavierBonal i Teresa Forns i del politòlegVicenç Navarro, entre d’altres.

El 140 de Carrer també inclouuna crònica de l’estada de Joan Ma-ria Soler a Buenaventura o unapeça sobre la situació de la gestióde l’aigua a la ciutat, entre d’altres.El PDF de l’edició sencera es pot des-carregar al portal web de la FAVB.

Surt el número140 de la revista‘Carrer’ de la FAVB

veïns en línia

“Deixem de vendre sucs a la Boqueria icomençarem a fer sostenible el turisme”

ENTREVISTA/ El cap de setmanade l’1 i 2 de juliol, l’Assemblea de Ba-rris per un Turisme Sostenible(ABTS) va organitzar el primerFòrum Veïnal sobre Turisme. Una deles veus que hi va participar va serl’arquitecte David Bravo, que vaabordar la substitució d’usos enl’habitatge i l’espai públic. Ara con-versa amb Veïns en Línia sobreaquesta qüestió i altres reptes queha d’encarar la ciutat en relació ambel model turístic que vol per al futur.

La ciutat és per viure-hi, no per viu-re’n. Aquest era el lema del fòrum.El comparteix?Amb el lema no hi estic del tot d’acord.Comparteixo les seves intencionsperò s’hauria de matisar. No es trac-ta que no es pugui viure de la ciutat,sinó que el mercat estigui democra-titzat i que hi hagi igualtat a l’hora d’ac-cedir a la riquesa i a les oportunitats.

Més enllà del lema, vostè va par-lar de la substitució d’usos enl’habitatge i l’espai públic a cau-sa del turisme. És el pal de paller del problema. Sila ciutat fos una paella, l’habitatgeseria l’arròs. És la part cabdal. Des-prés hi ha serveis, comerços, carrers,llocs productius... Sempre cal una re-gulació i, quan no s’actua correcta-ment, el problema afecta l’habitat-ge. El Gòtic, per exemple, ha perduten 4 anys el 45% de la població em-padronada. Això és un barricidi.

Molts habitatges ara són pisos tu-rístics. Hi ha qui demana que es

prohibeixin totalment. Hi estàd’acord?El primer que s’ha de fer és definir elproblema abans de prohibir res. Noés el mateix aquell que marxa de va-cances i lloga casa seva per treure’suns diners extres que un propietaride la Barceloneta que té 30 quarts decasa i els va llogant sistemàticamentsense ni tan sols trepitjar-los. Són dosusos molt diferents de la mateixa einai, per tant, primer cal veure quin ésexactament el nociu. Jo crec que ellímit l’hem de situar en el fet que encap cas l’ús complementari pot subs-tituir l’ús residencial de la casa.

Deixant de banda l’habitatge,pel que fa a l’espai públic hi hallocs, com la Rambla, on el turis-me és majoritari. Què es pot ferper revertir la situació?Abans de fer, el que caldria primer ésdeixar de fer. Per exemple, a moltesparades de la Boqueria ara es venensucs preparats en gots de plàsticorientats al turisme. L’oferta actualperverteix l’ús que se li suposa a unespai públic com aquest. I això té unefecte crida envers els turistes: generauna demanda determinada. Deixemde vendre sucs, recuperem l’ús tra-dicional del mercat i començarem afer sostenible el turisme.

De totes maneres, situacions comaquesta passen arreu del món...Hi ha llocs que, pel seu atractiu,són molt visitats i difícilment aixòcanviarà, no?Al contrari, penso que aquestatendència no pot seguir com fins

ara! Des de fa 40 anys les ciutats es-tan debatent cap a on volen anar.A Europa s’ha fet una aposta pelsector terciari, de serveis, però elque es ven majoritàriament és his-tòria, espais públics, monuments...Això és més sensat que el que s’hafet aquí. Cal civilitzar el turisme. I, ditaixò, organitzar-se perquè elsguanys no es concentrin en poquesmans i la despesa en la resta. Cal de-mocratitzar-lo.

Hi ha marge des del punt de vis-ta de l’urbanisme per afavoriraquest canvi que vostè defensa?No només hi ha marge per regu-lar des de l’urbanisme aquest i al-tres aspectes, sinó que s’ha de fer

urgentment. Cal apostar per unmodel més sostenible i social delsusos que hi ha a la ciutat. I l’urba-nisme és un instrument essencialper aconseguir-ho.

Creu que el què s’està fent des del’actual govern d’Ada Colau va enaquesta línia? És suficient?Crec que va en la línia correcta, peròevidentment encara no és suficient.Cal temps, esforç, coneixement, em-patia i participació per impulsar can-vis així. No és immediat. De fet, és di-fícil canviar el rumb, perquè hi hacompromisos de governs anteriors,contractes ja firmats, inèrcies fortes...Però estem en la direcció correcta:aplicant sentit comú i ordre.

David Bravo / arquitecte i un dels participants en el primer Fòrum Veïnal sobre Turisme

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

| 12Serveislíniagràcia.cat 8 juliol 2016

En Josep i la Maria han decidit, ambels seus dos fills, anar a passar el dis-sabte a la muntanya. És un calorósdia d’estiu i els ve de gust anar finsa l’espai natural que tenen a tocarde casa, el Montnegre.

Només arribar a les portes del’espai natural es troben amb un in-formador, una persona del Pla d’In-formació i Vigilància (PVI) 2016, eldispositiu que cada any a l’estiu laDiputació de Barcelona imple-menta a 427.979 hectàrees forestalsde la demarcació de Barcelona.L’informador, un dels 170 que hi hacontractats per fer aquesta feina atot el territori barceloní, els explicales mesures de prevenció d’incen-dis i la importància de no cometreinfraccions a la reglamentació enaquesta matèria. Està en contactepermanent amb un centre de con-trol, com també ho estan els guai-tes, que en Josep, la Maria i els seus

fills poden veure a la llunyania daltd’una torre. Des d’aquestes torres,repartides també per tot el territo-ri, els 44 guaites detecten columnesde fum i traslladen la seva correc-ta localització al centre de control.Allà on la família d’en Josep ja noarriba és al centre de control, on hitreballen els operadors de zona, elsauxiliars i els enginyers de zona, quesón els encarregats de vetllar pelbon funcionament del dispositiud’informació i vigilància. Són, en to-tal, 48 persones que, sumades a lesanteriors, fan les 262 que enguanys’han contractat pel PVI 2016.

El PVI el va iniciar la Diputació deBarcelona el 1996 com a prova pilota la zona de l’Alt Penedès i des d’a-leshores s’ha estès a gairebé tota lasuperfície forestal de la demarcació.L’objectiu és evitar l’inici d’incendisforestals informant tothom que arri-ba als espais naturals i, enguany, estreballarà per intensificar aquests es-forços d’informació en aquells puntsconcrets on es concentra la pobla-ció usuària del bosc. De fet, en Josep,la Maria i els seus fills es troben amb

molts altres visitants, que també handecidit anar a passar el dia al Mont-negre. Tots ells s’han trobat l’infor-mador perquè han arribat al parc al’hora de dinar, i el personal del PVItreballa durant les hores de màximperill d’incendi forestal, que abraçades de 2/4 d’1 del migdia i fins a 2/4de 8 del vespre. Quan a mitja tardadecideixen tornar a casa, la famílias’ho ha passat tan bé que pensa entornar-hi el cap de setmana; tambés’hi trobaran els informadors i la res-ta del personal del PVI, perquè el dis-positiu està operatiu des del 17 dejuny i fins a l’1 de setembre.

Un dispositiu que té un pres-supost de 2 milions d’euros, quecomprèn, bàsicament, la contrac-tació de tot el personal, els 91 ve-hicles dels informadors i dels auxi-liars de zona i material tècnic, de te-lecomunicacions o d’oficina. Aquestcost és assumit per la Diputació deBarcelona, tot i que els 268 ajunta-ments que participen en el dispo-sitiu fan una aportació de com-bustible per als vehicles segons laseva superfície forestal.

Informar per evitar incendis» La Diputació de Barcelona posa en marxa com cada estiu el Pla d’Informació i Vigilància

a les zones forestals de la demarcació, centrant-se en els punts més concorreguts

RedaccióBARCELONA

EL PVI compta amb 91 vehicles per als informadors i els auxiliars de la zona. Foto: Judit Contreras/Diputació de Barcelona

@diba

13 |

Comerçlíniagràcia.cat 8 juliol 2016

La gestió que Ajuntament i Dis-tricte van fer posterior als aldarullsque va viure la Vila després del des-allotjament del Banc Expropiat vaprovocar l’enuig dels comerciantsde la zona. De fet, ara fa un mes, 14col·lectius i associacions -majori-tàriament de comerciants- vanpublicar un manifest de protesta.Recentment s’ha viscut un nou ca-pítol d’aquest serial després que elscomerciants rebessin a finals dejuny una carta de Colau, a la qualha tingut accés Línia Gràcia, i queha acabat de crispar els ànims deles associacions de comerciantsmés properes al Banc Expropiat.

“La carta és clarament insufi-cient. Nosaltres el que volíem ésreunir-nos amb l’alcaldessa, per-què des dels fets del Banc Expro-piat considerem que hem estat del

tot desatesos”. Aquesta és la va-loració compartida que fan des del’Associació de Comerciants deTravessera Centre, de l’Associacióde Paradistes del Mercat de l’A-baceria, de l’Associació de Co-merç i Serveis i de la Unió de Bo-tiguers Travessera-Casc Antic.

A la carta, Colau transmetia alscomerciants “el suport de l’equipde govern” i el “rebuig més abso-lut a qualsevol forma de violència”.Al mateix temps, l’alcaldessa es-pecificava que “la prioritat ha es-tat la recuperació de la normalitat”,que s’ha aconseguit, segons Colau,gràcies al “gran esforç de tot l’equip

del Districte, amb el regidor EloiBadia al capdavant”.

Aquests comerciants, però,consideren que aquestes paraulessón insuficients. De fet, una d’a-questes associacions ha respost lacarta de Colau. Al text, lamentenque l’alcaldessa “hagi trigat 20 diesa contestar i que s’hagi esperat a fer-ho després de les eleccions” i, al ma-teix temps, acusen Colau d’haver-los donat “una resposta típica delque vostè mateixa anomena la ‘ve-lla política’”. Per últim, es dirigeixena Colau per dir-li que “vostè no hamostrat cap interès a preocupar-sepersonalment pel problema”.

Un extracte de la carta que Colau va fer arribar als comerciants. Foto: Línia Gràcia

Banc Expropiat: els botiguerscritiquen Colau per esquivar-los» L’alcaldessa va fer arribar fa uns dies una carta als comerciants, que

aquests veuen “clarament insuficient”, reivindicant la gestió municipal

El districte es prepara per a unes Nits Liles molt musicals

FIRA4Bona part de les associa-cions de comerciants de Gràciaparticiparan els pròxims dies15 i 16 de juliol les Nits Liles, latradicional cita de botigues ober-tes fins a la mitjanit que enguanyomplirà el districte d’aquest co-lor, descomptes, música i fins itot una ruta de tapes.

Durant les dues nits, unabanda de música jazz recorreràels carrers de la Vila per ame-nitzar les compres. Per la sevabanda, els botiguers oferiranofertes i descomptes especials, amés d’un sorteig de 1.000 euros

i altres regals, com ara una bici-cleta, una càmera, sopars i esta-des a balnearis.

Les diverses associacions decomerciants han coincidit enopinar que és positiu que s’haginposat d’acord per celebrar ple-gats la Nit Lila. Tanmateix, desde la Unió de botiguers Traves-sera Casc Antic han decidit noparticipar-hi perquè enguany,per primer cop, no es tallarà eltrànsit als carrers. Segons el seupresident, David Rodríguez,aquest aspecte pot perjudicarl’esdeveniment.

L’evolució del comerç urbà, a debat a Lesseps

TROBADA4La nova junta del’Associació de Veïns i Comer-ciants de Plaça Lesseps (AVCPL)ha organitzat per al pròxim di-mecres dia 13 de juliol una xe-rrada i debat sobre “les dinà-miques contemporànies del co-merç urbà”.

La trobada tindrà lloc a undels epicentres culturals de laplaça, la biblioteca Jaume Fus-ter a partir de les 7 de la tarda iserà presentada per la vicepre-sidenta de l’entitat organitza-dora, Jia-Yu Chen. El ponentserà Carles Carreras, catedràtic

de Geografia Humana de laUnivesitat de Barcelona i experten estudis d’estructura comer-cial a les ciutats. La trobadatambé es convertirà en un col·lo-qui amb els assistents, on s’a-bordarà l’evolució de l’estructuradel comerç de Barcelona, trac-tant temes tan actuals com laseva originalitat i la clonificaciócomercial.

Des de l’associació es pregaconfirmació d’assistència al co-rreu electrònic [email protected], ja que l’aforamentés limitat.

Un programa per millorarl’accessibilitat a les botiguesPROJECTE4L’Institut Munici-pal de Persones amb Discapa-citat (IMPD) ha posat en marxauna diagnosi sobre l’accessibi-litat als comerços de la ciutat. Enconcret, una vintena de personesrecorreran les botigues dels ei-xos comercials per comprovarles seves condicions per accedir-hi i fer un mapa digital que, mit-jançant una aplicació mò-bil –Mapp4all–, permetrà lespersones amb discapacitat lo-

calitzar els establiments que notinguin barreres.

Aquesta iniciativa va ser pre-sentada abans-d’ahir, de la màde la tinent d’alcalde de DretsSocials, Laia Ortiz; la regidora deComerç, Montserrat Ballarín, iel director de Mapp4all, JosepEsteba.

La inversió de tot el projecteés de 40.000 euros i estarà co-berta pels ingressos de la taxa tu-rística recaptats a la ciutat.

Concurs | El Mercat de la Llibertat sorteja motxilles de pícnicEl Mercat de l’Estrella ha organitzat un sorteig de 10 motxilles de pícnic que contenen

vals de compra per valor de 60 euros “per tal d’omplir-les” amb queviures i productes delmercat. Aquest sorteig s’emmarca en una campanya d’estiu que està duent a terme

l’equipament. El sorteig se celebrarà al mateix mercat el pròxim dia 21 de juliol.

Albert RibasGRÀCIA

Una edició anterior de la Nit Lila, amb el carrer tancat. Foto: Arxiu

Esports| 14

líniagràcia.cat 8 juliol 2016

L’Europa jugarà a la primerafase del 31è Torneig d’Històricsdel futbol català contra el Marti-nenc i el Cornellà. Els vermellssón, a priori, l’equip feble delgrup, ja que militen a Primera ca-talana, mentre que el Cornellà, aSegona B, ha estat a punt d’ac-cedir al play-off d’ascens a Se-gona divisió i ha protagonitzatuna molt bona temporada.

En cas de superar els seus dosrivals, l’Europa accediria a les se-mifinals del torneig no oficialmés prestigiós de la pretempo-rada a Catalunya. Els escapulatsdebutaran el 4 d’agost a les sis dela tarda contra el Martinenc, am-fitrió del torneig.

Fins aleshores, l’Europa ha ju-gat 69 partits a l’Històrics, guan-yant el títol fa sis anys i sent-ne fi-

nalista el 1985 i el 1993. Precisa-ment el Martinenc és el club con-tra qui més vegades haurà jugatl’Europa en aquesta competició,un total d’11 partits. Per la sevabanda, amb el Cornellà no s’hanvist mai les cares a l’Històrics.

ARRIBA EL DEFENSA COCHPel que fa al capítol de fitxatges,l’Europa va fer oficial la setmana

passada la seva última incorpo-ració, Denis Coch, un defensa queha militat a la Pobla de Mafumentla darrera temporada. Té 26 anysi arriba a l’Europa després d’unadilatada carrera repartida entrela Pobla, l’Ascó i el filial del Nàs-tic, on va jugar 129 partits.

L’arribada de Coch s’afegeixa les que ja ha anunciat el club deMarín, Civil i Cano.

Tomás Santiago, de l’àrea social del club, al sorteig de l’Històrics. Foto: CEE

Martinenc i Cornellà, rivals del’Europa al Torneig d’Històrics

» Els escapulats debutaran el 4 d’agost en el tradicional campionat» Denis Coch, últim fitxatge del club, reforçarà la seva defensa

El Cata femení infantil, sotscampió català i cinquè estatal

WATERPOLO4L’equip femeníinfantil del CN Catalunya hacompletat un final de tempora-da per emmarcar. Si el 25 de junyva convertir-se en subcampióde Catalunya, el cap de setmanapassat l’equip va aconseguir unameritòria cinquena posició en elcampionat d’Espanya de la ca-tegoria, celebrat a Madrid.

Pel que fa a la segona posicióal campionat català –jugat aMontjuïc–, les noies del Catavan arribar de manera solvent ala final, on va caure contra el Me-diterrani per 6 gols a 10. Tot i la

desfeta a l’últim partit, l’equipgracienc ha millorat la classifi-cació de l’any passat al mateixcampionat, quan van ser terceres.

El cap de setmana passat, l’e-quip va viatjar a Madrid perdisputar l’estatal, on van acabarcinquenes després de perdre perla mínima (7-6) de nou contra elMediterrani, autèntica bèstianegra de les gracienques les úl-times setmanes.

Tot i la derrota, Martina Te-rré, guardameta del CN Cata-lunya, es va endur el premi a lamillor portera del campionat.

Més de 25.000 persones gransfan esport als poliesportius

ESTUDI4Segons dades munici-pals, més de 25.000 personesmajors de 65 anys van fer esportals poliesportius l’any passat.

D’aquestes dades destaca unamajoria de dones –el 56%– da-vant dels homes –44%– i qued’entre els gairebé 180.000 abo-nats als centres esportius muni-cipals, un 15% són gent gran.

A més, cal afegir prop de1.500 persones que participen enel programa Activa’t als parcs,a través del qual diversos espaisverds de la ciutat es converteixenen escenari d’activitats esporti-

ves dos cops a la setmana. D’en-tre les 1.500 persones registra-des, és el districte de l’Eixamplequi més aplega, amb 314 inscrits,seguit del de Nou Barris. A lesCorts, per la seva banda, en vanparticipar uns 86.

L’oferta municipal d’activitatfísica per a la gent gran es com-pleta amb el programa de dina-mització de cinc dels circuitsgimnàstics per a gent gran, en elqual un entrenador dinamitza laclasse i dóna consells d’ús delsaparells de cada instal·lació. Entotal, es van produir 1.331 usos.

Dues de les seus de la Barcelona Cup, a Gràcia

FUTBOL4El Districte de Gràciaté dues seus de la BarcelonaCup de futbol, una competicióque reuneix 40 equips d’arreudel món i que enguany arriba ala 20a edició. El torneig va arren-car dilluns passat i s’allargaràfins demà dissabte.

Els partits del campionat esjugaran a sis camps de futbol dela ciutat, dos dels quals estan si-tuats a districte. Es tracta delNou Sardenya escapulat i del

camp de l’Àliga, ubicat a Vall-carca i que també gestiona el CEEuropa.

Amb aquesta competició elsnois i noies participants podencombinar esport amb turisme.Actualment és un dels torneigsmés importants de l’estat a es-cala internacional i un dels mésprestigiosos del continent. Laprimera edició es va celebrar el1997 i des d’aleshores s’ha cele-brat ininterrompudament.

RedaccióGRÀCIA

L’equip, després de finalitzar en cinquena posició a l’estatal. Foto: CNC

Homenatge | L’Ajuntament atorga la Medalla d’Or a Johan CruyffEl Ple va aprovar el passat divendres 1 de juliol reconèixer l’exjugador i tècnic blaugrana, Johan Cruyff,

amb la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu. D’aquesta manera, el consistori recorda al jugador holandèsmort fa pocs mesos com a símbol del futbol mundial i “compromès amb Barcelona i Catalunya”.

La FIFA considera aquest mític esportista com un dels quatre millors jugadors de la història.

15 | Agenda líniagràcia.cat8 juliol 2016

[email protected]

AGENDA UINZENALQDIJOUS 22 DE JULIOL19:00 Concert Hot Jam Session, per gaudir del

millor jazz amb la Fundació Catalana deJazz Clàssic. / Centre Moral i Instructiu.

DIMARTS 12 DE JULIOL19:30 Taller de ràdio per a joves entre 18 i 29

anys que els hi apassioni el món radiofònic.Cal inscripció prèvia. Entrada gratuïta. / Es-pai Jove La Fontana.

FINS AL 27 DE JULIOLDl. i dc. a les 18:00 Taller de moviment cons-

cient i benestar emocional, d’autoexploraciói autoconeixement, partint del cos com a seude vivències. Des del coneixement del lligamestret entre la ment, les emocions i el cos. /Centre cívic La Sedeta.

FINS AVUIMatí-Tarda Exposició Sardenya, 75 anys del nos-

tre camp, una mostra de fotografies sobre lahistòria de l’estadi del CE Europa. / Centre cí-vic La Sedeta.

FINS AL 31 DE JULIOLMatí-Tarda Exposició Dibuixos de personatges

i herois de tebeos, a càrrec de Josep Callejón,aficionat a la il·lustració. / Centre cívic El Coll. DEMÀ DISSABTE 9 DE JULIOL

18:00 Espectacle Màgia Kids, amb trucs i molthumor per fer passar a petits i grans una es-tona entretinguda i plena d’il·lusions. / Te-atreneu Multisales.

DIMECRES 13 DE JULIOL18:00 L’Associació de Comerciants de Gran de

Gràcia celebra una sessió de conta contes ala plaça Trilla, a càrrec de Kids&Us. Activitatgratuïta i oberta a la participació de grans ipetits.

FINS AL 19 DE JULIOLDm. a les 20:00 Taller de capoeira per a joves

entre 18 i 29 anys. / Espai Jove La Fontana.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Olga Barrio impartirà un taller infan-til per aprendre a fer titelles. Cal ins-cripció prèvia. / Biblioteca Vallcarca.

Taller perfer titelles

Dj. 18 de juliol a les 18:00

El Museu d’Història de Barcelona, encol·laboració amb el Park Güell, or-ganitza una visita comentada a laCasa del Guarda i el Park Güell per co-nèixer la Barcelona del modernisme.Activitat gratuïta però cal inscripció.

Visita comentadasobre Güell i Gaudí

Dc. 13 de juliol a les 21:30

A càrrec de Yoshi Hioki, que llegirà con-tes del Japó. Les sessions de contes es-tan destinades a un públic adult. En-trada gratuïta, taquilla inversa. / Jar-dí de l’Olokuti.

IV Cicle delsDivendres de ContesDv. 15 de juliol a les 19:00

La Fundació Joia convida tothom a feresport i participar d’altres activitatslúdiques als jardins de la Sedeta. Berenargratuït si se superen algunes proves.

Firafest2016

Avui dv. 8 de juliol a les 18:00

| 16 8 juliol 2016líniagràcia.cat Pròxima edició: 22 de juliol