Frida Kalho: El marxisme sanarà els malalts

Documentació general

Catalogació:Autor: Frida Kalho(1907-1954)Títol: El marxismecurarà els malaltsCronologia: 1954Localització: MuseuFrida Kalho (Ciutat deMèxic)Estil: realisme social,expressionisme...

Anàlisi material:Dimensions: 76 x 61 cmSuport: telaTècnica: oli

El marxisme curarà els malalts

Kahlo, Frida (1907-1954), pintora mexicana que va fer principalment autoretrats en els quals utilitzava una fantasia inspirada en l’art popular del seu país. Va néixer a Coyoacan, al sud de la Ciutat de Mèxic. Als 16 anys, sent estudiant, resultà greument ferida en un accident d’autobús, i va començar a pintar mentre es recuperava. Tres anys després presentà al pintor Diego Rivera alguns dels seus quadres i aquest l’animà a continuar pintant. El 1929 es varen casar.La seva obra es va veure influïda pel seu marit, i començà a aplicar zones de color amplies i senzilles als seus quadres, creant un estil ingenu. Volia, com ell, que la seva obra fos una afirmació de la seva identitat mexicana, recorrent sovint a temes extrets de l’art popular del seu país. Després inclogué elements fantàstics, introspectius, la lliure utilització de l’espai pictòric i la juxtaposició d’objectes sense sentit, que varen crear un gran impacte, arribant a relacionar-la amb el surrealisme.

En els seus quadres representa la seva experiència personal: els aspectes dolorosos de la seva vida, gran part de la qual se la va passar al llit. Expressa la desintegració del seu cos i el gran sofriment que va patir, en obres com La columna trencada de 1844, on apareix amb un aparell ortopèdic de metall i el cos obert mostrant una columna trencada en comptes de la columna vertebral. També expressa el dolor davant la impossibilitat de tenir fills (Hospital Henry Ford, 1932)

Va exposar tres cops, a Nova York i París, en contacte amb André Breton (poeta i assagista surrealista). El 1953 exposà per primer cop a Ciutat de Mèxic. A l’any següent va morir. Tan ella com el seu marit foren membres del Partit Comunista Mexicà. En el seu enterrament fou coberta amb la bandera del partit, fet molt criticat pels diaris nacionals. Avui la seva casa de Coyoacán és un museu que porta el seu nom.

Anàlisi formal

Reconeixement visual i descripció

El dibuix és acurat, perfilant els contorns amb una fina línia negra. Cada objecte tractat amb gran realisme.

Pinzellades més lliures i ràpides.

El vermell (perill) es distribueix per diferents parts: part dreta, voltant la faldilla de Frida. El llibre que duu a la mà, una part del globus terraqui (a dalt a l’esquerra).

Elements plàstics: els colors El blanc repetit en el colom i en la barba i cabells de Marx.

El verd amb tocs negres, ombrejant-lo, a la faldilla, i el blanc en la base.

Els ocres a l’esquerra, travessats per un riu en forma d’arrel, blau. El blau al cel, fent de fons.

El negre en l’ocellot i els cabells de Frida

Composició

Centre: autoretrat de Frida

Dues crosses en diagonal emmarquen la figura central, que forma una vertical que divideix el quadre en 2 meitats

Certa simetria

Al voltant d’aquests eixos se situen la resta d’elements de l’escena

Part superior: el cel.

Part inferior: la terra

El retrat de Karl Marx mira fixament l’espectador

Frida també mira a l’espectador

Moltes línies diagonals donen dinamisme a l’escena,

Interpretació

Els elementsplàstics estan supeditats al tema:

El vermell = perill

El negre = imperialisme

El groc i altres gammes més clares, es vinculen positivament a la causa marxista.

El blau s’associa amb la serenitat

Frida vol expressar la idea utòpica de que la creença política podria alliberar-la, a ella, i a la resta de la humanitat, de tot el seu dolor i patiment.

Per això s’aferrà al dogma marxista.

S’autoretrata amb un corsé de cuir, comú a la seva iconografia, i davant d’un paisatge dividit en dues parts: la part pacífica, amb la Terra i el colom de la pau, i la part amenaçada per l’imperialisme capitalista i la destrucció.

La part esquerra està banyada per rius blaus i el colom de la pau vola per sobre de països comunistes (URRS i Xina), representats en l’esfera terrestre.

Les dues grans mans, amb l’ull de la saviesa, i aguanten a l’artista, fent que pugui prescindir de les crosses.

La part dreta és més fosca, i s’hi veu la silueta amenaçadora de la bomba atòmica travessada per rius de sang. Per sobre l’àliga dels EE.UU. amb el cap de l’oncle Sam.

La salvació l’encarna Marx, del cap del qual surt una mà que ofega l’àliga.

rius blaus

colom de la pau

URRS i Xina

l’ull de la saviesa,

Explosió nuclear

l’oncle Sam(EE.UU)

Rius de sang

Karl Marx

FridaMón comunista = pau i felicitat

Món imperialista = guerra i destrucció

Als seus últims dies Frida va introduir una dimensió política als seus quadres, per servir al partit i beneficiar la revolució. Amb el seu corsé de cuir apareix per últim cop davant un fons dividit: una meitat representant la part pacífica de la Terra, i l’altra amenaçant la seva destrucció. Al mateix temps, l’artista malalta està sent curada miraculosament. Unes mans gegants l’aguanten suaument, símbols del marxisme. Una d’elles mostra l’ull de la saviesa, permetent-li lliurar-se de les seves closes: “Por primera vez ya no estoy llorando” va dir d’aquest quadre.

La seva medicació era cada cop més forta, igual que el dolor, cosa que podria haver estat la raó de les pinzellades tant soltes, amb pressa, que hi utilitzà, l’aplicació de pintura més grossa i el detall menys precís. Aquest va ser un dels seus últims quadres, que restà sense acabar en el moment de la seva mort.

El títol complet que li havia donat era:

“Paz en la Tierra para que la ciencia marxista pueda salvar a los enfermos i a aquellos oprimidos por el capitalismo criminal yanqui”

Aquesta obra fou realitzada l’art de la seva mort, i es pot considerar la síntesi del seu art, el seu testament polític i personal.

Autorretrato con Stalin o Frida y Stalin (1954)

La mort de Stalin, el març de 1953, la va afectar molt, com ella mateixa va manifestar: El “Món, Mèxic, tot l’univers, va perdre l’equilibri amb l’absència de Stalin”.

Funció

Probablement és el resultat de l’intent de Frida de refugiar-se en de les poques coses que li podien alleugerir el patiment: la ideologia marxista, la fe en la revolució, i la pintura.

Frida també volia ser útil a la causa comunista: “Tinc molta inquietud en l’assumpte de la pintura. Sobretot per fer-ne alguna cosa útil per al moviment revolucionari comunista, atès que fins ara no he pintat res més que l’expressió honrada de mi mateixa, però absolutament allunyada del que la meva pintura pot servir al partit. He de lluitar amb totes les meves forces per aconseguir que el poc de positiu que em permet fer la meva salut serveixi per ajudar la revolució. L’única raó real per viure”

Models i influències

Frida va reflectir en tota la seva obra, completament personal, les sensacions i traumàtiques experiències que li van tocar viure. Malgrat això, a les seves composicions es pot veure el seu interès per l’art precolombí i el realisme social. En això coincideix amb els muralistes mexicans de l’època, Diego Rivera, el seu marit, José Clemente Orozco i Alfaro Siqueiros. Quan el 1938 André Bretón viatjà a Mèxic i descobrí l’obra de Frida Kalho l’associà amb el surrealisme. Malgrat els molts elements que l’obra de Frida té d’aquest moviment, ella, al final de la seva vida, va rebutjar aquesta etiqueta.

Los viejos

En el arsenal,

Pintures de Diego Rivera

Autorretrato con traje de terciopelo, 1928

Aquest fou el seu primer quadre professional. Té influències del renaixement italià pel coll llarg, o també d’Amadeu Modigliani.

Autorretrato con collar, 1933

Aquest és un quadre, dels pocs optimista. Porta un collaret de perles de jade precolombines. Mostra gran seguretat en ella mateixa. El quadre el comprà l’actor americà Edward G. Robinson.

Autorretrato «The Frame», 1938 Primer quadre d’un artista mexicà del segle XX exposat al Louvre

Frida y Diego Rivera o Frida Kahlo y Diego Rivera, 1931

El model d’aquest quadre fou una foto de casament. La diferència de tamany entre el matrimoni apareix exagerada. Ella sembla flotar, amb peus molt petits, en canvi ell, amb peus molt grans, està ferm al terra.Rivera apareix com a pintor, amb paleta i pinzell, i ella només com la dona del geni.

Autorretrato con mono, 1938

En la mitologia mexicana el mono és el patró de la dansa i símbol de lascívia. L’animal abraça amb carinyo a l’artista

Lo que vi en el agua o Lo que el agua me dio, 1938

Aquest quadre és simbòlic i exposa molts fets de la vida de Frida. Desenvolupà un llenguatge pictòric propi. Molts dels seus quadres tenen elements fantàstics i surrealistes.

Las dos Fridas, 1939

Aquest quadre el feu després del seu divorci amb Diego Rivera. És una meditació sobre la seva crisi matrimonial. La part de la seva personalitat que estimava Rivera, amb vestit mexicà de Tehuana, i l’altra, vestida a l’europea. Els cors estan a la vista. La part europea de Frida es dessagna.

Autorretrato con pelo cortado, 1940

El vers d’una cançó de moda mexicana a la part superior del quadre ens diu la raó del seu aspecte.

“Mira si te quise, fue por el pelo, ahora que estas pelona ya no te quiero”

Així expressava el seu dolor per la separació de Diego Rivera

Els 1940 tornà a casar-se amb Rivera. Els cabells tallats anteriorment semblen haver-se recollit aquí i pentinats en una trena. Simbòlicament vol dir que reprèn la seva feminitat.

Autorretrato con trenza, 1941

Autorretrato dedicado al Dr. Eloesser, 1940

Yo y mis pericos, 1941 Autorretrato con monos, 1943

Autorretrato como Tehuana o Diego en mi pensamiento, o Pensando en Diego, 1933

El retrat de Rivera a la front exposa el seu amor obsessiu per aquest, que sempre

portava al pensament

1944, La columna rota

Quan empitjorà la seva salut portava sempre un corsé de ferro. En comptes de la columna vertebral porta una columna jònica plena de fractures, que simbolitza la seva columna ferida. El cos i el paisatge erm són metàfora del dolor i la soledat.

Frida Kahlo es comportava sovint com una mare amb el seu marit i assegurava que les dones en general i "entre todas ellas -YO- quisiera siempre tenerlo en brazos como a su niño recién nacido". El quadre conté elements de la vella mitologia mexicana: el dia i la nit, el sol i la lluna, la deessa de la Terra Cihuacoatl. També el gos Itzcuintli es una representació de la figura mitològica Xólotl, el guardià del món dels morts.

El abrazo de amor de El universo,la tierra (México), 1949

Diego y yo, 1949

Frida Kahlo pintà aquest autoretrat quan el seu marit va tenir una relació a l’actriu Maria Felix, cosa que fou un gran escàndol. L’artista maira l’espectador amb mirada trista. Els cabells se li enreden pel cos com si la volguessin ofegar. Un altre cop el cabell expressa el dolor intern.

Autorretrato con el Dr. Farill o Autorretrato con el Dr. Juan Farill (1951)