Page 1
1
Freud: 1856-1939 (psicoanàlisi)
Sumari
1. Biografia i bibliografia
2. La hipòtesi de l’inconscient
3. Teoria global de la personalitat
4. Les malalties mentals
5. Teoria de la sexualitat
6. La interpretació dels somnis
7. Societat i cultura
8. La filosofia i l’evolució de la psicoanàlisi
9. Dades document
1. Biografia i bibliografia.
Marx, Nietzsche i Freud coincidiran en la seva crítica a la cultura. Els tres
veuran darrera de les realitzacions més elevades i espirituals de la
societat occidental interessos materials no reconeguts per la interpretació
dominat de la cultura. Darrera la filosofia, la moral i la religió, Marx veurà
interessos i conflictes de classe que impliquen la dominació d'uns sobre
els altres, Nietzsche descobrirà odi, ressentiment i impotència en front
dels valors de la vida, Freud l'acció omnipresent dels instints i les
pulsions inconscients.
1856. Neix el 6 de Maig a Freiberg (Moràvia). Antiga Txecoslovàquia.
Família de comerciants jueus.
1860. La família es trasllada a Viena. Estudia medicina. Sol·licita una
plaça de professor a la universitat de Viena. La sol·licitud de Freud es
rebutjada per la seva condició de jueu.
Page 2
2
1885-86. Es trasllada a Paris per seguir les experiències del neuròleg
francès Charcot. Obre un consultori privat de tractament de malalties
nervioses.
1938. Abandona Àustria en ser annexionada per l’alemanya hitleriana
1900. Publica La interpretació dels somnis.
1905. Publica Tres assaigs sobre teoria sexual.
1907. Publica l’article La conducta obsessiva i les pràctiques religioses.
1913-14 Escriu i publica Tòtem i tabú.
1921 Publica Psicologia de les masses.
1923. Publica El jo i l'Allò.
1927 Publica El futur d'una il·lusió.
1930. Publica El malestar en la cultura.
1939. Publica Moisès i el monoteisme. Mort de càncer a Londres, exiliat
per causa del nazisme. La seva obra i ell mateix van tenir la virtut de no
deixar indiferents a ningú. Ambiciós, tossut al mateix temps que valent, va
saber interpretar de manera aguda la situació moral de la societat que li
tocà viure.
2. La hipòtesi de l'inconscient i la Psicoanàlisi
Les idees corrents de l'època associaven psiquisme amb consciència,
quan no directament amb ànima. Els individus eren éssers conscients,
autònoms, lliures, en definitiva éssers racionals. Quan el comportament
humà presentava anomalies aquestes només podien ser atribuïdes a
problemes neuro-fisiològics o a debilitat de caràcter, manca de voluntat,
malícia, defectes de formació. Freud sospitava que aquesta manera de
veure el psiquisme era excessivament simplista. Les causes i els motius
del comportament humà tenien que tenir un origen més profund. Sense
rebutjar els coneixements i la metodologia de la ciència mèdica del
Page 3
3
moment, les seves investigacions, que reclama com a científiques, venen
a ocupar un espai intermedi entre la ciència i la reflexió filosòfica. En
aquest espai intermedi tindrà nuclear importància el llenguatge en
l’expressió individual i de caràcter cultural. Un paper destacat d’aquesta
reflexió el tindran els somnis i els mites.
Freud defensa que el punt de partida de la seva teoria és l’observació
empírica dels seus malalts. Aquestes observacions el porten a sospitar
que el psiquisme no es redueix a les seves manifestacions conscients. En
aquell moment la psicologia mèdica de l'època era bàsicament positivista,
és a dir, només considerava com a rellevants les dades que
proporcionava l'observació empírica dels malalts i en conseqüència no
especulava amb hipòtesis que no poguessin ser observades. I el
inconscient no era directament observable sinó que es tenia que inferir a
partir de determinades conductes.
Una malalta es converteix en el model paradigmàtic dels estudis de
Freud. Es tractava de la pacient que compartia amb el seu col·laborador
el doctor Breuer, una jove de 21 anys, que va emmalaltir poc després de
la mort del seu pare. La noia, entre altres símptomes, gairebé no
menjava, tenia tos nerviosa, mals de cap, paràlisi parcial en el cos,
pèrdua de sensibilitat i hidrofòbia.
Breuer i Freud utilitzaren per al tractament de la malaltia de la pacient la
teràpia de la hipnosi amb la que aconseguiren alguna millora. Per
exemple, pogueren eliminar la hidrofòbia en descobrir amb la hipnosi que
associava l'aigua amb el record infantil del gos de la família bevent del
got que habitualment ella feia servir.
La hipnosi, però, no fou prou efectiva per eliminar els demés símptomes.
Va ser aleshores que Freud comença a treballar amb la tècnica del que
anomena lliure associació. Mitjançant l'exteriorització verbal de les idees
de la pacient i en un llarg recorregut que sortejava totes les defenses o
Page 4
4
resistències, finalment s’arribava de manera conscient a la font dels
problemes del malalt.
A partir d’altres casos, segons Freud, allò que el tractament mostrava
després d'aquest recorregut sempre era el mateix,: un conflicte traumàtic
entre les pulsions sexuals del malalt i la censura exercida des dels nivells
de la consciència.
Els resultats de la tècnica de la lliure associació, i d’aquí la seva
importància, el feren concloure que el mitjà en el que el subjecte es
constitueix és el llenguatge. L'individu és instint i alhora un ésser lingüístic
en el procés de formació de la seva experiència.
En el cas de la jove a la que es feia referència anteriorment - Anna O.- el
conflicte principal, segons Freud, estava entre el desig inconscient del
pare i el rebuig conscient d'aquest desig (Complex d'Edip).
Fou la pràctica mèdica la que va acabar convertint la psicoanàlisi en:
1. una tècnica terapèutica.
2. una teoria global de la personalitat
3. una teoria de la sexualitat humana.
4. una hermenèutica de la cultura.
Les idees elementals que sustentaven aquesta polifacètica teoria eren:
1. tenim un inconscient que influeix sobre la personalitat i el
comportament.
2. els desequilibris psíquics amb origen no fisico-neurològic provenen
dels conflicte entre inconscient i conscient.
3. la font de l'inconscient es troba en la sexualitat.
4. els conflictes tenen una manifestació lingüística.
5. per arribar a l’inconscient amb possibilitats terapèutiques cal utilitzar
l'expressió lliure d'idees per part del propi pacient.
Page 5
5
Definició d'Inconscient
Per a Freud l'organisme humà és un sistema d'energia. Aquesta energia
assumeix diferents formes entre les quals està la psíquica, una energia
que permet pensar, imaginar, recordar …en definitiva que permet
l'activitat natural de les nostres facultats psíquiques. Allò que fa
l'organisme es alliberar energia que és la que activa els processos
psicològics.
Per a Freud, l'inconscient és una combinació d'energia i de
representacions simbòliques.. D'aquest inconscient no en tenim control,
actua instintivament i de manera compulsiva. Només podem obligar-lo a
transformar-se, a disfressar-se per acomodar-lo a les condicions morals i
normatives de la societat. Aquesta acció sobre l’inconscient es la
denominada censura. La censura consisteix en una repressió i segons les
característiques que adopti aquesta repressió provocarà una
simptomatologia malaltissa. Somnis, actes fallits, lapsus, acudits,
símptomes neuròtics somàtics …
3. Teoria global de la personalitat
1.- L'anàlisi del psiquisme humà.
De la hipòtesi de l'inconscient, Freud va passar a una teoria global
de la personalitat. L'elaboració d'aquesta va tenir en compte tres
consideracions:
A) la perspectiva dinàmica.
B) la perspectiva tòpica.
C) la perspectiva econòmica.
A) la perspectiva dinàmica.
Aquesta perspectiva pretenia estudiar les característiques fisiològiques
del psiquisme. Segons aquesta, el psiquisme humà és un sistema
d'energia. Aquesta energia física l’entén a la manera d'energia instintiva
Page 6
6
que en desenvolupar-se psíquicament pren el nom de pulsió. La pulsió,
doncs, és un instint físic al mateix temps que psíquic. Aquest instint busca
disminuir la seva tensió. Donada la importància que Freud dona a la
sexualitat, aquest instint psíquic descrit amb el terme pulsió passa a
denominar-se libido quan es refereix en particular a la tensió sexual
manifestada a nivell psíquic.
Inicialment Freud va parlar de l'existència de dos instints: el sexual i el
d'autoconservació. Més endavant, i a partir de l'experiència mèdica, va
reeleaborar la seva teoria i parlà de dos instints bàsics, l’instint de vida o
Eros i l’instint de mort o Thanatos.
Amb el primer es busca el plaer, amb el segon la desaparició radical de
tota tensió, un retorn a un estat de pre-vida.
B) la perspectiva tòpica.
Freud parla de l'existència de tres dimensions en el psiquisme. El 1913
les definí com:
- inconscient: lloc d'Eros i Thanatos i dels continguts reprimits.
-
-
-
Preconscient: barrera de contenció i lloc de la memòria.
Conscient: Informació i elaboració d'aquesta informació. Es
nodreix d'energia de l'inconscient.
El 1923 va reelaborar la segona tòpica incorporant-hi els resultats del
seus treballs:
Com a sistema d'energia que som, aquesta ocupa una determinada
dimensió de la nostra personalitat segons l'individu va desenvolupant-se
psíquicament.
Allò:
Aquesta dimensió s'encarrega de les descarregues d'energia instintiva. El
seu principi és el del plaer i el caràcter problemàtic de veure satisfetes les
seves demandes és font de frustracions i malestar. Equival a l'inconscient
Page 7
7
de la primera tòpica. Les descarregues energètiques que ocupen aquesta
dimensió del psiquisme activen els sistemes fisiològics.
Un d'aquests sistemes és el perceptual (percepció-percepte). En aquest
moment es forma una representació de l'objecte que ha reduït la tensió
energètica o una altra, la d'una experiència dolorosa contraria a la
buscada. Immediatament s'activa el mecanisme de la memòria
(empremtes mnèmiques).
Dins dels processos primaris de l'allò es distingeix entre "actes reflexos"
(purament fisiològics) i no reflexos (psíquics). Un exemple de conducta:
a) un nen té gana (carència-instint-tensió)
b) hom l'alimenta (reducció tensió-satisfacciò-plaer)
c) ha generat el procés perceptual (de l'aliment) i empremtes
mnèmiques. (experiència-memòria).
d) Repetició seqüència a-b-d … l'aliment s'associa a reducció de la
tensió i a continuació:
e) la gana (tensió) produeix una imatge mnèmica associada a la
satisfacció de la tensió en anteriors oportunitats.
f) Intent de reduir la tensió a través de la imatge: el que Freud
anomena Identitat de Percepció.
g) El record de l'aliment s'identifica amb la imatge de l'aliment.
h) L'allò no els distingeix: realitza els seus desitjos mentalment.
Característiques de l'allò:
-
-
-
-
està mancat d'organització
Descarrega o desplaça la seva energia.
no té racionalitat i es amoral.
Jo:
Page 8
8
El jo es desenvolupa absorbint energia de l'inconscient. Consisteix en
l'àmbit de resposta als problemes quotidians en equilibri amb les pulsions
de l'allò i les constriccions del Súper Jo. Amb la seva acció procura
corregir i millorar les imatges de l'inconscient. Es governa pel principi de
la realitat (propi del procés secundari). Es proven solucions fins trobar la
que permet descarregar més tensió.
- Súper jo: Com el jo es constitueix absorbint energia de l'inconscient.
Consisteix en la consciència moral i en l'ideal perfeccionista. Normes,
prohibicions, models … interioritzats pel subjecte. Imprimeix caràcter de
les persones: idealista, perfeccionista, moralista…
Tan el jo com el súper jo són possible per a) l'aprenentatge i b) pels
fracassos de l'allò que per ell mateix no satisfà les pulsions instintives.
Els conflictes
a) entre l'allò i el jo. Aquest conflicte desencadena l'angoixa neuròtica.
Es tracta d'una por irracional relacionada amb alguna amenaça no
identificada del món real. Suposa en definitiva, l'existència d'una energia
instintiva amb una determinada representació objectal (simbòlico-
predicativa) que busca un objecta en la realitat on descarregar-se. La
incompetència del jo en la recerca d'un objecte real provoca que hi hagi
descarregues impulsives incontrolables … que és el que tem el jo. Els
comportaments neuròtics poden manifestar-se dient una inconveniència,
actuant maldestrament, tenir explosions de pànic.
b) entre l'allò i el super jo amb el jo d'intermediari. Aquest conflicte se
l'anomena angoixa moral. Sentiment de culpa per determinades accions
del jo o del súper jo.
c) també es parla d'angoixa real quan la por o temor s'origina en algun
perill objectiu (real) en curs i que afecta a l'individu. (que ens trobem
davant d'un immens lleó)
C) la perspectiva econòmica.
Page 9
9
Procedeix a fer un estudi quantitatiu de l’energia psíquica El sistema
nerviós busca descarregar l'energia que genera. Necessita fer-ho per
reduir la tensió nerviosa que acumulem. Aquesta tensió nerviosa és motiu
d'insatisfacció. A aquesta permanent activitat de descarrega Freud n'hi
diu "principi de constància" i a la descàrrega n'hi diu catèxia. Els objectes
considerats des de la perspectiva de l'inconscient són equivalents quan
tenen semblances específiques. L'allò no fa distincions precises entre
objectes, més bé l'atreu aspectes específics dels objectes. En aquest
sentit l'allò és predicatiu.
Aquesta descàrrega té lloc en dos processos:
a) procés inconscient (procés primari).
b) procés conscient (procés secundari).
El procés inconscient està regit pel principi del plaer mentre que el
conscient ho està pel principi de realitat. De l'equilibri entre aquestes
dues dimensions, plaer-realitat, depèn la salut mental.
Aquí equilibri vol dir la capacitat que tingui el jo de satisfer les pulsions de
l'inconscient. El jo pren energia de l'inconscient i amb ells activa els
processos psíquics propis de la consciència, el que coneixem per les
nostres facultats psíquiques. L'equilibri entre el procés primari i el procés
secundari depèn de la capacitat de sincronització que aconsegueixi el jo.
A aquesta capacita n'hi diu Freud identificació. La identificació és
fonamental per tal que els plans d'acció del jo es puguin dur a la pràctica.
L’angoixa
El fracàs és l'angoixa: neuròtica i moral. Per escapar a l'angoixa, hi ha
dues vies
1) satisfer el desig sense entrar en conficte amb el
super jo.
Page 10
10
2) elaborar estratègies que substitueixin l'objecte
originari.
Aquestes estratègies reben el nom de mecanismes de defensa:
1) Repressió: El mecanisme de defensa més important. Consisteix en negar
les pulsions no acceptades pel super-jo, com les de l’incest. El desig
reprimit no es eliminat sinó emmagatzemat en l'inconscient. El desig
reprimit retornarà com a símptoma neuròtic. La repressió té un alt cost
energètic i limita les possibilitats del jo en la seva relació amb la realitat.
2) Regressió: Consisteix en el retorn a etapes anteriors més satisfactòries.
Una variat d'aquesta és la fixació que consistiria en negar-se a
evolucionar mantenint-se en un etapa anterior davant de la por al fracàs,
al ridícul, al càstig (fixacions infantils, objectuals …).
3) Sublimació: Consisteix en la transformació de les pulsions en activitats
socialment acceptades desexualitzades: religió, art, cultura…
4) Projecció: Consisteix en traslladar a altres ésser i objectes els impulsos
que el jo considera perillosos. Les fòbies expressarien el temor substituint
en objectes o situacions que l'individu sent vers ell.
5) Desplaçament: Traslladar a un objecte més innocent o menys
problemàtic les nostres pulsions sexuals: amor a les plantes, cotxes …
6) Reacció (formació reactiva): Desenvolupar una conducta oposada a
aquella que impulsa l'inconscient: de l’agressivitat a una conducta
pacífica.
7) Identificació: Consisteix en fer pròpies les qualitats d'una altre. Les
identificacions poden ser a) narcisistes, b) de pèrdua de l'objecte i c)
d'identificació amb l'autoritat.
4. Les malalties mentals
Freud distingeix entre dos tipus de malalties:
Page 11
11
-
-
Psicosi: consisteix en el conflicte entre el subjecte i la realitat.
El jo crea la seva pròpia realitat i no reconeix el seu estat. En això
consisteix la psicosi maníac-depressiva, les paranoies (paranoia: "Para
noho", paraula grega que vol dir "contra enteniment"), esquizofrènia ….
Es tracta normalment d'individus intel·ligents, amb un elevat concepte de
si mateixos i desconfiats.
Neurosi: el subjecte té consciència de la realitat i del seu estat
psíquic i n'intenta fugir sistemàticament: angoixes, fobies, obsessions,
histèries …
5. Teoria de la sexualitat humana.
El tema de la sexualitat fou un dels més conflictius. Les teories de l'època
destaquen
1) que la sexualitat era un fenomen exclusiu de la vida adulta.
2) les idees sobre la mateixa estaven dominades per una moral
repressiva que pretenia reduir-la a l'àmbit de la reproducció.
Freud va distingir entre sexualitat i genitalitat. Per sexualitat entenia el
plaer erogen i per genitaliat la reproducció. També, molt provocatiu a
l’època, Freud afirmà el caràcter natural de la pulsió sexual en totes les
etapes de la vida. Per sexualitat entenia la recerca de plaer físic sobre la
base de les àrees erògenes del cos humà.
Aquesta sexualitat es entesa com bisexual, és a dir, hi ha originalment
una recerca de plaer que no distingeix entre sexes; d'aquesta bisexualitat
deriva l'heterosexualitat i la homosexualitat.
El desenvolupament de l'infant des del seu naixement no és un camí fàcil.
Segons Freud allò que el nen esdevindrà com a persona en la seva vida
adulta està condicionat a les fases o etapes de desenvolupament de la
seva sexualitat. En aquest desenvolupament es produeix el pas d'un
estadi de sexualitat a un altre de genitalitat. En l'etapa o estadi de
Page 12
12
sexualitat l'individu troba plaer mitjançant la realització d'una pulsió
originada per qualsevol òrgan capaç de produir plaer. En la etapa de
genitaliat les pulsions es concentren en el coit (en els genitals) i
afavoreixen la procreació des d'una perspectiva socio-cultral.
Etapes formatives
Estableix que els individus passen per unes fases o etapes de formació
de la seva sexualitat que estan relacionades amb el descobriment des de
petits d'aquelles parts del cos que li proporcionen plaer:
1ª etapa: Oral (0-1 anys). la zona erògena és la boca i les activitats totes
aquelles que tenen que veure amb el contacte físic amb ella: menjar,
beure, succionar …. La relació amb el món de l'infant és a través de la
boca. El problemes bucals sera la primera font de insatisfacció i per tant
de frustracions, entre altres les que suposen el creixement de les dents.
La pervivència en l'adult d'aquesta zona erògena es manifesta en el plaer
que proporciona besar i introduir-se objectes més o menys agradables a
la boca.
2º etapa: Anal (1-2 anys). la zona erògena és l'anus i l’activat la funció
excretora. L’evacuació i retenció intestinal és una satisfacció autoeròtica
de tipus narcisista. Forma part l'etapa anal del descobriment del propi cos
i durant la mateixa se sent orgullós del seu descobriment que per
imposició de l'entorn haurà de restringir o substituir. La prohibició de
parlar, jugar i embrutar-se amb els excrements imposats pel que s’entén
per les bones costums i el hàbits de neteja aportaran noves frustracions.
Aquesta és una fase activa si es compara amb la fase oral. Hi ha
consciència que la recerca de plaer es troba amb l'oposició dels seus
tutors. Començarà a buscar substituts més acceptables com jugar amb
fang, sra o trencant joguines.
3º etapa: fàl·lica (3-6 anys). Durant aquesta etapa el nen segueix la seva
descoberta del propi cos. Ara la zona erògena són els òrgans genitals.
Page 13
13
Aquesta fase es caracteritza pel complex d'Edip, d'Electra i de castració.
La importància que prenen per a la vida sensual i afectiva el pares és
determinant. La identificació amb la persona del mateix sexe estarà
determinada per les prohibicions i models de conducta socials,
prohibicions i models que començarà a interioritzar. Aquestes normes i
prohibicions generaran un sentiment ambivalent d'amor-odi que està en
el nucli del complex d'Edip/Electra. Prohibicions i normes tenen en el seu
rerafons el càstig. La por a aquest es focalitza en la pèrdua dels genitals
en el nen (complex de castració) i en l'enveja de penis en el cas de la
nena en identificar el seu clitoris amb un penis poc desenvolupat.
4ªetapa: lactància (6-12). En aquesta etapa, l'individu assimila les normes
i prohibicions coincidint amb una disminució de les pulsions sexuals. És el
moment de la construcció de l'ideal del jo i de la solució dels complexos
desenvolupats en l'etapa anterior. Aquesta etapa coincideix amb el
redimensionament de la vida dels nens. És el moment de la descoberta
d'un món extrafamiliar i comença a facilitar-se la distinció entre món
subjectiu i món objectiu.
5ª etapa: genital (12-14). presa de consciència de l'ús dels respectiu
genitals. La sexualitat es concentra en els genitals. Moment de canvis
fisiològics i psicològics, es va consolidant el principi de realitat guanyant-li
terreny al del plaer.
Ja hem deixat clarament establert el caràcter bisexual de la naturalesa
humana així com que l'heterosexualitat majoritària té que veure amb
factors socio-culturals. Tal com està organitzada la vida del nen/a apunta
a la formació d'éssers heterosexuals de manera que l'homosexualitat es
presenta com un procés que ha distorsionat els objectius socials i
culturals. A aquesta distorsió en diu Freud inversió en predisposar a
l’individu a una vida sexual homosexual.
Page 14
14
Les perversions:
La pulsió sexual sempre ve acompanyada d'agressivitat. Quan aquesta
aconsegueix independitzar-se de la pulsió i dominar-la té lloc les
desviacions conegudes per perversions:
Sadisme: Associació d'agressivitat i sexualitat. Consisteix en l’obtenció de
plaer sexual mitjançant el dolor dels altres. Freud l'explica a partir de
l'instint de mort que es presenta de manera autònoma en relació a la
libido. Aquesta exteriorització té el seu paral·lelisme amb el voyeurisme,
que, sense agressivitat, es representatiu d'un projecció sobre els altres
de la pulsió sexual.
Masoquisme: es tracta de l'agressivitat sàdica que es replega sobre el
propi jo. L'objecte on descarrega la pulsió és sobre un mateix.
Narcisisme: es tracta d'una manifestació de centrament sobre el propi jo
procurant-se autosaficaccions. És simultània al rebuig que l'individu sent
pel món exterior en identificar-lo amb el desplaer.
6. La interpretació dels somnis.
1.- El somnis abans de la psicoanàlisi
Els somnis havien estat considerats tradicionalment com a vies de
coneixement profètico-religiós com és el cas de grecs i romans que
tenien endevinaires per trobar en els somnis informació sobre el futur o
dels egipcis que creien que a través dels somnis es transmetien
missatges divins. El caràcter diví del somni el tenim en moltes religions i
el mateix Mahoma, profeta de l'Islam, afirmà que havia rebut a través dels
somnis l’encàrrec de comunicar el missatge de Déu als éssers humans.
Freud dóna un tomb radical a aquestes interpretacions. Per a ell els
somnis constituïen "el camí real per arribar a l'inconscient" (La
interpretació dels somnis - 1900).
Page 15
15
2.- Què és un somni
Per molt complicats i desordenats que semblin els somnis, aquests tenen
un significat capaç de proporcionar-nos informació sobre el psiquisme, els
seus problemes i les seves necessitats.
Eren particularment valuosos per apropar-nos a l'inconscient. El somni és
essencialment la realització simbòlica de desigs reprimits i té com a
finalitat obtenir el descans corporal.
Freud diferencia en els somnis entre dos tipus de continguts:
-
-
-
-
el contingut manifest: es tracta de la part "visible" dels somni,
allò que el subjecte recorda amb més o menys detall i quasi sempre és
incomprensible i incoherent.
el contingut latent: les raons profundes que provoquen el
somni.
El procés que desencadena el pas del contingut latent al contingut
manifest, el procés de simbolització, és el que Freud anomena elaboració
onírica. Tota elaboració onírica implica un procés de simbolització que té
la seva raó en la natura mateixa del contingut latent inconscient. Si el
contingut manifest intentés sortir a la consciència sense aquest procés de
simbolització, sense la disfressa simbòlica, no seria tolerat per la
consciència.
El somni pot tenir dos orígens:
un impuls instintiu material reprimit que vindria directament de
les profunditats de l'inconscient
un desig recent no satisfet adequadament, que estaria entre la
consciència i l'inconscient.
Per a interpretar els somnis ens cal descobrir i comprendre els
mecanismes que faciliten el procés de l'elaboració onírica.
Page 16
16
L'elaboració onírica comporta un procés de simbolització amb el qual es
transforma i deforma el contingut latent. Mijançant el somni l'individu
redueix la tensió derivada de no poder satisfer el desig, la pulsió sexual.
3.- Mecanismes d'elaboració:
1.- condensació: sintetitzar en un món simbòlic un conjunt d'idees
latents.
2.- desplaçament: traslladar la representació d'una cosa a una
altra per evitar la censura.
Altres mecanismes que intervenen segons Freud són la dramatització -
quan els desigs es converteixen en historietes més o menys creïbles- i
els símbols que repeteixen objectes i paisatges com a substituts de
objectes de desig real i dels propis genitals.
4.- Els símbols en els somnis
Representacions més utilitzades
-
-
-
-
-
-
-
la cas llisa: homes
la casa amb elements de subjecció: la dona.
emperadors i emperadrius: els pares.
animals petits: els germans
aigua: naixement. La relació amb l'aigua pot ser de diferent
mena:
i. un hi cau o en surt; també pot venir representat com que
algú salva a un altra o n'és salvat. S'interpreta en un sentit de relació
maternal.
ii. partença, viatge: mort
foscor: mort
uniformes: nuesa.
Page 17
17
5.- La interpretació dels somnis
Hi ha tres passos principals:
A) L'objecte sobre el qual hem de concentrar la nostra atenció no és el
somni en la seva totalitat, sino cadascun dels elements del seu contingut
per separat
B) un somni pot interpretar-se de diferents maneres, depenent de la
persona que el somii o depenen dels estats individuals.
C) abans d'interpretar un somni es necessita una informació preliminar
del subjecte.
6.- Alguns somnis:
A) sobre la mort: quan algú somia dolorosament amb la mort del seu
pare, mare o algun dels seus germans, no s'ha d'interpretar com el desig
actual de que aquesta persona mori sinó en el significta de que en algun
moment de la infancia s'ha desitjat aquesta mort.
B) Si somiem que ens trobem despullats o mal vestits davant alguna
persona estranya però no setim vergonya el somni no tindrà particular
rellevància. Probablement estarà en relació a algun aconteixement
recent. Però si sentim vergonya, voldrà dir que tenim necessitat que algú
ens vegi despullats encara que no en el present o passat immediat. EL fet
de que en la infància ens reprimissin anar despullats, aquest desig es
relitza mitjançant el somni.
C) Un somni de Freud. Freud havia optat a una plaça de professor a la
universitat de Viena. La decissió corresponia al ministeri i les seves
possibilitats eren mínimes. Una tarda es va trobar amb un amic (R) que
com ell era jueu i que aspirava a la mateixa plaça. Aquela nit Freud va
somiar: "El meu amic és el meu oncle. Sento una gran estima per ell.
Veig davant meu la seva cara, però canviada, més allargada i
contrastada amb precisió especial per la seva barba …".
Page 18
18
La interpretació que en fa Freud és la següent: "R, és el meu oncle.
Aquest oncle havia estat processat per un assumpte de diners i
condemnat judicialment . Això va suposar undur cop per al pare de Freud
que deia que el seu germà era unimbècil. Freud va concloure d'aquesta
associació que el seu amic (R) era el seu oncle i que d'ell en deia que era
un imbècil. Analitzant el somni va poder interpretar que l'estranyesa que
li havia provocat el rostre somiat del seu amic era en realitat el resultat
d'haver superposat oníricament els dos rostres: el de l'amic i el del seu
oncle. Però hi havia una diferència: el seu oncle era un delinqüent mentre
que el seu amic (R) no. Aleshores recordà que el seu amic va tenir
problemes amb la justícia perquè un dia va atropellar a un vianant amb la
bicicleta.
Fins aquí, Freud, encara considerava que no s'explicava la totalitat del
procés d'elaboració dut a terme. Aleshores va recordar que un altra amic
seu (N), també jueu, pretenia la plaça. Recordà que N va parlar-li i
després de felicitar-lo li va dir "Qui sap? Potser hi ha alguna cosa
d'especial en contra meva. ¿Ja sap vostè que un cop vaig ser objecte
d'una denuncia? Potser per això em poden denegar el títol de professor.
En canvi contra vostè no tenen res en contra". Freud d'aquesta part del
somni en va fer la següent explicació. El seu oncle (imbècil i delinqüent)
eren els seus dos col·legues i no havien aconseguit encara el
nomenament: un per imbècil (R) i l'altra per delinqüent (N). Amb aquest
somni Freud negava en el somni motiu real que obstaculitzava el
nomenament de professor universitari: la seva condició de jueu. De fet
estava disfressant els motius reals per veure satisfet en somnis el seu
desig (obtenir la plaça). Ara bé, aquesta interpretació posava en relació
el somni amb esdeveniments actuals de la vida de Freud. Però hi havia
un significat més remot que Freud va creure descobrir en la continuació
de la interpretació del seu somni. El desig de Freud de ser nomenat
professor era superat per un desig que retrocedia a la seva infància. El
cas és que en el somni ell assumia el lloc del ministre que nega la plaça
Page 19
19
als seus amics i és aleshores que ell recordà com de petit havia desitjat
ser ministre. Continuant amb aquesta interpretació, el ser ministre – alta
autoritat- el situava en una posició d'avantatge respecte el seu pare. El
substituïa. I recordà que de petit, una nit que dormia amb els seus pares
va orinar-se en el llit i el seu pare molest va dir-li que no serviria per a res.
7.- L'oblit dels somnis
Intervenen varis factors:
- la poca intensitat de les imatges dels somnis.
- el caràcter esporàdic d’alguns somnis. Recordem aquells que es
repeteixen.
- la dificultat de trobar un ordre i un sentit al somni que el fa incoherent i
per tant és difícil de retenir en la memòria.
- la predisposició del subjecte pels seus somnis.
7. Societat i cultura
Aquest és l'apartat més rellevant des del punt de vista filosòfic. Ara bé:
sense els apartats que l'han precedit no ens hagués estat possible
formular-lo de manera entenedora.
A la manera de Plató que es serveix de la seva antropologia per formular
la seva teoria política (recordeu els tres tipus d'ànima i els tres tipus de
classes socials), Freud utilitza la seva teoria de la personalitat per
projectar-la a la interpretació de l'organització social, del comportament
social i de la cultura. Per exemple, amb la seva teoria dels instints o
pulsions s'havia decidit per una concepció d'ésser humà que presenta
força semblança amb l'ésser egoista de Hobbes, aquell egoisme que
conduiria al pacte fundacional de l'estat autoritari.
Per a Freud, l'individu és un ésser instintiu que cerca satisfer els seus
desigs. Aquest és el seu objectiu i per aconseguir-ho cercarà objectes on
descarregar la seva tensió nerviosa. Aquests objectes poden ser
Page 20
20
qualsevol dels que existeixen en la natura inclosos els demés éssers
humans. Sota aquesta concepció de la naturalesa humana, influït per la
literatura científica de l'època i per les narracions mítiques, Freud tracta
d'explicar-se l'origen de la societat, de la moral i de la religió. (Tòtem i
tabú: 1912), considerant que la noció de "pare mort" en oposició a la de
"pare real" i la seva funció en l'estructura del subjecte tindran un paper
essencial.
El Mite fundacional
Freud fa servir el mite per a elaborar les seves teories. Com ja s'ha dit en
altres apartats, considera l'individu com un ésser que és constitueix per
mitja del llenguatge i, el que succeeix a nivell individual – els secrets que
desvetlla el llenguatge - també succeeix a nivell social (importància de les
llegendes, mites, tragèdies, Hamlet, narracions bíbliques…).
Freud, a partir de totes aquestes expressions narratives reconstrueix un
protomite fundacional i estructural per a explicar la formació dels vincles
socials i els principis legals, morals i religiosos. El mite li permet copsar la
universalitat de l'estructura psíquica en els individus i en les col·lectivitats.
Segons ell, l'origen de la societat es troba en la necessitat de defensar-se
de la natura. La creació d'una unitat social superadora de les diferents
individualitats protegeix i beneficia a l'individu en un aspecte: li ofereix
seguretat davant dels fenòmens naturals en una etapa que denomina
estat de natura en el que no existeix pròpiament societat. En aquest estat
l'individu no reprimeix els seus instints de manera que tots els individus
cerquen la satisfacció de les seves pulsions. En aquest estadi la força
imposa una autoritat no reconeguda que monopolitzarà les fonts de plaer.
Segons aquesta visió mítica, els homes vivien en petites comunitats
(estat de natura). Hi havia un líder, una autoritat que en raó de la seva
força monopolitzava els objectes de desig d'aquella comunitat, és a dir,
les dones. Davant d'aquest monopoli que privava els demés de satisfer
els impulsos instintius, els homes es rebel·len i assassinen l'autoritat
Page 21
21
(violència), el pare (el paricidi original, la constitució de la societat
fraterna, el retorn del pare mort), en sentit anàleg a allò que succeeix en
la vida psíquica individual amb el complex d'Edip).
La culpa, el pacte i el naixement de la llei
Immediatament després de l'assassinat, els homes es senten colpits pel
sentiment de culpa davant la transgressió que suposa la seva acció i en
ells nasqué l'anhel d'expiació. D'aquest sentiment i el seu corresponent
anhel d'expiació sorgí un pacte de renúncia a l'agressió mútua i s'instituí
la prohibició de tenir relacions sexuals amb dones que pertanyessin a la
pròpia estructura familiar: el “tabú” de l'incest. És l'origen de la civilització.
Els individus es comprometen a reprimir la seva tendència a la realització
directa de les pulsions.
Aquesta interpretació de la gènesi de la societat utilitza com a model el
que ja coneixem de la teoria de la personalitat, i en el procés d’aquesta
interiorització caldrà que s'hagin aconseguit els dos mecanismes
imprescindibles:
- Un extern, que mantindrà viu en el record dels individus, és a dir, la por
al càstig.
- un intern, que serà la interiorització pròpiament dita de la llei, aquella
que permet la creació d'una autentica consciència moral, la que
constituirà el super-jo, i serà equivalent a l'imperatiu categòric del que ja
ens va parlar Kant en la seva ètica.
Aquest super-jo prohibeix i castiga però també protegeix el narcisisme del
subjecte amb els seus ideals. Aquest és l’autèntic fonament de la
consciència moral.
Malestar i sublimació
Aquest sentiment de culpa anima a un amor que recompensi l'acte
criminal anterior i mantingui el grup sota un principi o llei regulador de les
Page 22
22
conductes. El preu que haurà de pagar l'individu és el de la seva felicitat.
Són les restriccions socials les que provocaran un profund malestar en
l'individu i un menyspreu envers la cultura de tal manera que els
individus, sovint, desitjarien retornar a l'estat de natura. Per a Freud,
però, aquest retorn és impossible. El pas d'un estat de natura a un de
cultura és irreversible.
L'energia libidinal reprimida busca mitjançant un mecanisme de
desplaçament o de sublimació la manera de compensar la no realització
del desig eròtic. La civilització admet aquest desplaçament envers a
activitats com l'amistat (un impuls sexual coartat segons Freud) l'art,
l'estudi, el treball o l'esport.
Si és el cas que la societat imposa excessives restriccions a l'instint eròtic
i no ofereix sortides substitutòries que desviïn d'una forma acceptada
socialment l’energia libidinal generarà individus infeliços i amb malalties
mentals com les psicosis i les neurosis. Segons això, els valors morals no
són la màxima expressió de la racionalitat humana, tal com s'havia
mantingut en la tradició filosòfica occidental (Plató, Aristòtil, Descartes,
Kant), sinó que amaguen conflictes pulsionals d'arrel clarament material.
Els valors morals segons Freud, no són "bons en sí mateixos" sinó que
són un instrument al servei de la realització de les pulsions en oferir
alternatives acceptades socialment. D'aquesta manera, el fonament de la
moral consistiria en l'interès, un interès que deriva de la naturalesa
instintiva de l'ésser humà.
L’objectiu de la cultura
Resumint, la cultura s'organitza amb dues finalitats:
- Protecció de l'ésser humà contra el domini de la naturalesa.
- Regulació de les inestables relacions entre els homes (violència,
agressivitat).
Page 23
23
A partir del moment que es trenca la relació home-naturalesa (el pacte, la
renúncia) l'instint merament físic és substituït pel desig. Aquest ja no
serà exclusivament físic sinó que tindrà una dimensió psíquica i serà
expressió d'una mancança, d'alguna cosa que no es té. (El futur de una
il·lusió: 1927).
Religió i sublimació
La renuncia de la que parlàvem troba mecanismes compensatoris,
relacionats amb el sistema moral, característics de les neurosis
individuals. Un dels més importants és el de la religió. Partint de la seva
posició atea, Freud creu que les creences religioses no poden derivar-se,
com mantenia gran part de la tradició filosòfica occidental, de l'anàlisi
racional. La religió és un fet que ha existit des de que l'home es trobà
enfrontat amb la natura i es sent desvalgut (Hume). A mesura que
progressa el coneixement, els déus queden limitats a l'àmbit moral on
esdevenen la llei i fonamenten els preceptes socials i les seves
prohibicions bàsiques: l'incest, el canibalisme i l'homicidi. Freud afirma
que hi ha una estreta vinculació entre la constitució de la llei, la figura
paterna (Déu) i la formació d'un ordenament social.
Per a ell, la religió és el comportament característic de les neurosis
obsessives (Els actes obsessius y las pràctiques religioses - 1907).
L'angoixa i la precisió meticulosa del ritual religiós en seria la millor prova.
Aquest comportament, el religiós i el dels actes obsessius en general, té
la virtut no només d'oferir una sortida a la tensió, sinó que suprimeix les
tendències egoistes i antisocials. La religió té una funció protectora del
individu en posar-lo sota la protecció d'una figura paterna i, a més, li
proporciona una explicació a les seves mancances disminuint-li l'angoixa
que aquestes li produeixen. En la gènesi de les idees religioses, Freud
veu clar que les divinitats i el déu únic proporcionen protecció, omple de
significat la nostra ignorància, ofereix un model moral a seguir, i a més a
més, aquest déus –el déu- són éssers superiors a l'autoritat paterna, un
Page 24
24
ésser que supera al pare. El déu-jutge de les religions és per a Freud la
forma alienada de la figura paterna - pare protector i repressor, i per això
pare idealitzat i odiat- d'un infant que ha perdut el paradís originari, el pre-
natal en el nen, el d'estat de natura sense coaccions en l'individu.
Però amb tot, la religió amb els seus recursos manté a l'individu en un
estat infantil, el fa dependre del pare i l'obliga a complir amb la llei sota
l'amenaça radical del càstig (el càstig de castració). La religió en suma és
un expedient cultural que preserva de les neurosis individuals traslladant-
les a la col·lectivitat: pretén donar sentit a l'existència, explicar la realitat
(funció epistemològica), donar consol i valor front el desconegut (funció
moral) i i fixar normes i prohibicions (funció coactiva i socialitzadora). Hi
ha l'intent de dominar el món dels sentits mitjançant un món irreal fruït
d'un mecanisme de sublimació i de projecció de les necessitats
biològiques i fisiològiques.
Art i sublimació
També l'art és un mitjà per satisfer les necessitats reprimides, encara
que en aquest cas no tothom hi pot accedir. L'art és un llenguatge
simbòlic i metafòric similar al somni (que com dèiem és la disfressa del
desig). En l'art disfressem el desig de tal manera que la sintonia entre
artista i públic ens expressa una complicitat basada en la infelicitat, la que
crea la cultura necessàriament repressiva. (El surrealisme fou el corrent
artístic més identificat amb la psicoanàlisi.)
L'artista troba en el seu acte de creació un mode peculiar de satisfer els
seus desigs pulsionals, sublimant la libido en major o menor grau,
aconseguint donar-los una expressió culturalment admesa i valorada. En
contrapartida, per al públic que gaudeix de l'obra d'art, Freud interpreta
aquesta satisfacció com el plaer d'una tendència eròtica coartada en la
seva fi en trobar desplaçats en els objectes de la producció artística els
atributs de l'objecte eròtic-sexual anhelats. També en l'obra artística
Page 25
25
l'espectador pot fer-se còmplices dels seus complexes i conflictes
psíquics.
8. La filosofia i l'evolució de la psicoanàlisi.
- la mitologia grega, la narracions bíbliques, els mites i les narracions
populars i literàries
- Tenir cura de les relacions amb els filòsofs de la sospita del XIX: Marx i
Nietzsche.
- Relacionar l'imperatiu categòric amb l'ideal del súper jo.
- Mencionar les preocupacions científiques de l'època de Freud.
- És possible traçar un paral·lelisme "prudent" amb la màxima grega del
"coneixe’t a tu mateix", recollida per Sòcrates.
- És possible traçar una paral·lelisme amb Plató en el sentit que els dos
fan una analogia individu-societat.
- L'existencialisme (XX) i les contradiccions conscient/inconscient
- Popper (XX) i la crítica a Freud
9. Dades document:
- Obres de Freud mencionades
- Obres introductories al pensament de Freud i psicoanàlisi
• Juan Benedi, Cómo interpretar los sueños, Ed. Obelisco.
• John McLeish, La teoría del cambio social, ed FCE. Breviarios.
- Autors i moviments filosòfics mencionats: Empedòcles, Sòcrates,Plató,
Aristòtil, Descartes, Hume, Kant, Marx, Nietzsche, Breuer, Popper
- Glossari de nocions i teories mencionats