Fotomuntatge cultura audiovisual

PRÀCTICA FOTOMUNTATGE

PETER KENNARD

Carles Garí

FOTOMUNTATGE

El fotomuntatge és una tècnica consistent en la unió de fotografies en un collage. Va ser introduït pels dadaistes com a mitjà artístic en els anys 1920.

El fotomuntatge és una tècnica que ja té molts anys de vida a la història de la fotografia i és evident que aquest concepte de representació és més antic que la fotografia. La pintura narrativa és, en concepte, com el fotomuntatge. Pensem en els quadres de El Bosco, per exemple, el qual aplegava escenes dispars i composava personatges amb la barreja de diferents éssers, com comprovem en aquest fragment del Judici Final de 1506.

Amb la fotografia, el fotomuntatge sorgeix com a experimentació dels pioners. És el cas de les composicions amb diversos negatius de l'anglès Henry Peach Robinson (1830 - 1901) per construir escenes com si es tractés d'una única presa. Feia servir el seu talent de pintor per imaginar les escenes i construir-les amb diferents poses. En aquesta, concretament, Fayin away que és propietat de la colecció de fotografia de la George Eastman House, va fer servir cinc negatius sobreposats amb la tècnica de sandwich per aconseguir una imatge única.

el cas del suec Oscar Gustav Rejlander (1813 - 1875) que va composar la seva obra més coneguda The Two Ways of Life, en 1857 amb trenta dos negatius.

El fotomuntatge va tenir la seva etapa daurada durant el periode entreguerres, a Berlín, amb els artistes Dadà que van trobar en aquesta tècnica la manera més directa per expressar el seu inconformisme i provocar al poder. D'aquesta època són molts dels exemples i els artistes de molt bona qualitat i profunditat: Hannah Höch, Kurt Schwitters, Raoul Hausmann i John Heartfield (1891–1968). Aquest últim és el més conegut i és possiblement el que més impressiona als alumnes per la imaginació amb la que resolia les seves imatges de protesta que conserven tota la validesa i actualitat. En aquesta, de 1932 Der Sinn des Hitlergrusses (que vol dir "el significat del salut hitlerià") va fer servir retalls de diaris amb les fotografies que li interessaven per fer actuar als personatges segons la seva intenció crítica. Després, fotografiava el collage per a aconseguir una imatge única.

Entre els nostres fotomuntadors cèlebres estan Pere Català Pic (1889 – 1971), que durant la guerra civil va treballar per al Comissariat de propaganda de la generalitat de Catalunya confeccionant cartells. La seva tècnica era semblant a la de Heartfield, a diferència que Català feia les seves pròpies fotografies que després retallava, enganxava i tornava a fotografiar per a conseguir un nou negatiu.

Josep Masana també va ser un excel.lent fotomuntador. Aquesta tècnica li donava moltes possibilitats d'oferir imatges impactants a la publicitat. La seva tècnica és com la de Robinson: feia servir diferents negatius que exposava sobre el mateix paper, per això el fons de les fotografies quasi sempre és negre, com en aquest anunci per a la marca de perfums Myrurgia.

HISTÒRIA PETER KENNARD

Va nèixer a Anglaterra l’any 1949, té més de 30 exposicions colectives e individuals. Es va formar com a pintor en la Slade School of Fine Arts de Londres i més tard en Royal College.

TELEPHONE TAPPING (1980)

BROKEN MISSILE (1980)

PROTECT AND SURVIVE (1981)

DEFENDED TO DEATH (1982)

MUNTATGE

MEMÒRIA

1. Perquè has triat aquest autor? Què és el que més t’ha interessat?

He triat aquest autor perquè és un autor amb uns fotomuntatges espectaculars i que em van impressionar molt.

El que més m’ha interessat son els fotomuntatges, transmeten missatges molt clars.

MEMÒRIA

2.ELEMENTS CONNOTATIUS I DENOTATIUS.

La denotació és allò que literalment ens mostra una imatge, és allò que rebem immediatament. La denotació està conformada per tots els elements observables: des de la més petita unitat d'anàlisi com és el punt o la línia.

La connotació és la suma de totes les unitats culturals que el significant pot evocar institucionalment a la ment del destinatari. Una persona atorga a un missatge un valor connotatiu determinat, en funció de la seva pròpia ideologia.

MEMÒRIA

3. Descripció del procediment tècnic emprat.

La tècnica que he fet servir és la sobreposició d’una imatge sobre un altre (collage).

MEMÒRIA

4. Has aconseguit el que pretenies?

Sí, ja que he ensenyat la ideologia d’aquests últims anys, dos grups polítics que es posen en conflicte pel poder del govern.