Regionalització del sistema fluvial a les Conques Internes de Catalunya Aplicació de la Directiva Marc en Política d’Aigües de la Unió Europea (2000/60/CE) Maig 2002 FOTO Caracterització i propostes d’estudi dels embassaments catalans segons la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu Desembre 2003
212
Embed
FOTO - aca-web.gencat.cataca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/directiva_marc/... · Fòsfor reactiu soluble (SRP). Determinació colorimètrica pel mètode de Murphy & Riley (1962).
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Regionalització del sistema fluvial a les Conques Internes
de Catalunya
Aplicació de la Directiva Marc en Política d’Aigües de la Unió Europea (2000/60/CE)
Maig 2002
FOTO
Caracterització i propostesd’estudi dels embassamentscatalans segons la Directiva
2000/60/CE del ParlamentEuropeu
Desembre 2003
Els embassaments catalans2
Imatge de la portada: embassament de Sau. Autor
Enrique Navarro.
3Els embassaments catalans
Capítol 1. 51.1. Introducció 51.2. Metodologia 5
Capítol 2. Dades dels embassaments 122.1. Introducció a la Directiva 2000/60/CE delParlament Europeu 122.2. Baells, la 142.3. Boadella 202.4. Camarasa 262.5. Canelles 322.6. Escales 382.7. Flix 442.8. Foix 502.9. Llosa del Cavall, la 562.10. Oliana 622.11. Rialb 682.12. Riba-roja 742.13. Riudecanyes 802.14. Sant Llorenç de Montgai 862.15. Sant Ponç 922.16. Santa Anna 982.17. Santa Fe 1042.18. Sau 1102.19. Siurana 1162.20. Susqueda 1222.21. Talarn o St. Antoni 1282.22. Terradets 134
Annex 1. Espècies de zooplàncton identificades 140 Annex 2. Espècies de peixos identificades 148
Capítol 3. Tipus d’embassaments 168
Capítol 4. Càlcul de l’Índex de Potencial Ecològic 170
Capítol 5. Avaluació de l’adaptació del Reservoir Fish 182Assemblage Index (RFAI) a Catalunya
Capítol 6. Recomanacions pel seguiment de l’estat ecològic 200
Capítol 7. Equip de treball 204
Capítol 8. Bibliografia 205
ÍNDEX
Els embassaments catalans4
5Els embassaments catalans
1.1. Introducció a la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu
Segons l’article primer d’aquesta directiva un dels objectius declarats es la
prevenció de tot deteriorament de les aigües superficials continentals, promoure
l’ús sostenible d’aquestes aigües i la posada a punt de mecanismes que permetin
reduir l’impacte de les activitats humanes sobre les aigües. Entre aquestes masses
d’aigua es troben els embassaments, catalogats segons l’article 2 - definicions 8
i 9- com massa d’aigua artificial1 i/o massa d’aigua molt modificada 2. Segons
l’article cinquè, els Estats membres vetllaran per que a cada demarcació es portin
a cap els estudis necessaris per la caracterització de les seves aigües i les
repercussions que les activitats humanes tenen sobre aquestes aigües. Una
vegada entri en vigor aquesta directiva els estats disposaran d’un termini de 4
anys per finalitzar els estudis –punt 1, article 5- i de 15 anys per la regeneració de
les masses d’aigua superficial artificials i molt modificades –punt 1, article 4-.
Com a conseqüència de totes aquestes consideracions es fa necessari l’estudi
dels embassaments del nostre Estat, portant a terme la seva caracterització i
classificació dins l’àmbit d’aquesta directiva. D’aquest estudi, s’extrauran les
mesures necessàries per la monitorització dels embassaments dins el marc imposat
per la Directiva 2000/60/CE sobre política d’aigües.
1.2. Metodologia
La metodologia que es proposa es l’estudi dels embassaments seleccionats per
l’estudi (veure taula 1.1.) al llarg de l’any 2002 i 2003, en quatre períodes coincidint
amb les diferents estacions. Amb l’ajut d’una embarcació es prendran mostres i
mesures al mig de la cubeta per les variables rellevants (veure la taula 1.2.).
S’han seleccionat els 21 embassaments dels que hi ha a Catalunya (10 a les
Conques internes i 11 a la Conca de l’Ebre). El criteri de selecció ha estat el
d’assolir l’estudi de la màxima quantitat d’aigua emmagatzemada a l’Estat amb
un esforç de recollida de mostres i de costos proporcionats. La capacitat dels
embassaments seleccionats representa el 93.7% de la capacitat total dels
embassaments catalans, amb la qual cosa ens assegurem d’assolir l’estudi i
1. «Massa d’aigua artificial»: massa d’aigua superficial creada per l’activitat humana.2. «Massa d’aigua molt modificada»: massa d’aigua superficial que a conseqüència de les alteracions físiques
i químiques provocades per l’activitat humana, ha experimentat un canvi substancial a la seva natura,designada com a tal a per l’Estat membre segons lo disposat a l’annex II de la directiva 2000/60/CE.
Baells, la Llobregat 532 115Boadella Muga 182 62Camarasa Noguera Pallaresa 2.850 113Canelles Noguera Ribagorçana 1.628 688Escales Noguera Ribagorçana 731 152Foix Foix 290 6Llosa del Cavall, la Cardener 200 80Oliana Segre 2.675 101Flix Ebre 82.246 11Rialb Segre 3.320 402Riba-roja Ebre 79.177 210Riudecanyes Riudecanyes 31 5Sant Llorenç de Montgai Segre 7.110 10Sant Ponç Cardener 318 24Santa Anna Noguera Ribagorçana 1.757 240Santa Fe Tordera 5 1Sau Ter 1.564 169Siurana Siurana 60,4 12Susqueda Ter 1.850 233Talarn o St. Antoni Noguera Pallaresa 2.070 205Terradets Noguera Pallaresa 2.620 23
Taula 1.1.
7Els embassaments catalans
Variables Tipus treball DetallsBiològiques
Fitoplancton identificació Mostra integrada (0-7m)Zooplancton identificació Mostra integrada (0-20 m)Clorofil·les cuantificació Mostra integrada (0-20 m)Peixos ident./cuantif. Pesca amb xarxa i elèctricaFísico-químiques
TP cuantificació Mostres a diverses profunditatsTN cuantificació Mostres a diverses profunditatsSRP cuantificació Mostres a diverses profunditatsNitrits cuantificació Mostres a diverses profunditatsNitrats cuantificació Mostres a diverses profunditatsSulfats cuantificació Mostres a diverses profunditatsClorurs cuantificació Mostres a diverses profunditatsAmoni cuantificació Mostres a diverses profunditatsAlcalinitat cuantificació Mostres a diverses profunditatsSólids en susp. cuantificació Mostres a diverses profunditatsTemperatura mesura PerfilConductivitat mesura PerfilPH mesura PerfilOxigen % i mg/L mesura PerfilIrradiació mesuraMesura de la profunditat del «disc de Secchi»
Paràmetres Funcions del estat tròfic por paràmetre
DS (m) TSI (DS) = 60- 14,41 ln DS
Clorofil·la (mg/m3) TSI (Chl) =9,81 ln Chl + 30,6
P total (mg/m3) TSI (P tot)= 14,42 ln P tot + 4,15
- Mitjana TSI = (TSI (DS)+ TSI(Chl) + TSI (P tot)/3)
11Els embassaments catalans
Figura 1.2.
Figura 1.3.
Figura 1.4.
Exemple d’una xarxa solta de llum variable, que selecciona diferents mides depeixos i permet una estimació més acurada de la composició d’espècies i es-tructura de mides de les poblacions.
Representació de la instal·lació d’una xarxa solta (gillnet), que s’ha utilitzat enprofunditat i aigües limnètiques.
Sistema de pesca elèctrica des d’embarcació, que s’ha utilitzat al litoral.
Els embassaments catalans12
Capítol 2. Dades dels embassamentsCatalans.
En aquest capítol es mostren les dades
dels 21 embassaments (veure mapa
2.1). A cada embassament es mostra
una fotografia, un gràfic amb el volum
emmagatzemat d’aigua, i les entrades i
les sortides, tot mostrat amb mitjanes
mensuals. A continuació es fa un recull
de les dades tècniques com ara les
cotes mínimes, N.M.N (nivell màxim nor-
mal) i de coronació, el volum total, la
superfície de l’embassament si estigués
ple i el temps de residència. Aquestes
dades no sempre s’han pogut obtenir o
calcular. Es mostra també una corba
que relaciona el volum del
embassament (en percentatge del to-
tal) amb la cota (també en percentatge),
cosa que es informa de la morfologia
de l’embassament. A la pàgina següent
es mostren els perfils dels pigments
fotosintètics de 4 grups algals, amb la
suma total i la temperatura, obtinguts
amb una sonda fluorimètrica. A la pàgina
següent es donen a un primer bloc les
dades de Disc de Secchi, el coeficient
d’extinció de la llum calculat a partir dels
perfils obtinguts amb un fotòmetre; a un
segon bloc la concentració total de
clorofil·la integrada pels 8 metros
superficials, a partir de les dades de la
fluorosonda i a un tercer bloc la
concentració de sòlids en suspensió, el
pes sec lliure de cendres (AFDW) i el
percentatge de matèria orgànica
d’aquests sòlids en suspensió. En
aquesta pàgina es finalitza amb les pre-
sencies d’espècies de fitoplàncton
identificades. La següent pàgina te els
perfils de física, amb les dades de tem-
peratura, conductivitat i oxigen. A
continuació es dona una taula amb la
química de les diferents profunditats
analitzades, amb la indicació de P (pri-
mavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern)
per diferenciar-ne les campanyes de
treball. Per finalitzar es mostra el càlcul
de l’índex de estat tròfic a l’estiu i mitjana
anual; a més de la densitat de peixos
mesurada als embassaments on s’ha
realitzat aquesta mesura. Al final del
capítol s’afegeixen un parell d’annexos;
un amb les espècies de peixos
identificades als embassaments i un
altre amb el llistat de les espècies de
zooplàncton presents en cada
campanya. Per altre part i per les
característiques pròpies del treball de
camp, a algun embassament no s’han
pogut fer les quatre campanyes
previstes. En altres ocasions algun
accident amb el material de camp, o al
laboratori treballant amb les mostres ha
provocat que no es pogués fer alguna
analítica. Per exemple Riudecanyes en
2.1. Introducció
13Els embassaments catalans
Mapa 2.1.(Modificat a partir de la imatge de la web de l’ACA; http://www.gencat.net/aca/cat/embassaments/embass.gif)
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
Espècies de peixos detectades:
A. alburnus,
C. carpio,
S. erythrophthalmus,
M. salmoides,
S. lucioperca.
CPUE litorals: 0,12
CPUE limnètiques: 1,16
% carpa: 0,0
% alburnet: 0,0
% madrilleta: 0,0
19Els embassaments catalans
Embassament de La Baells
Els embassaments catalans20
G F M A M J J A S O N D
0
10
20
30
40
50
0,0
0,2
0,4
0,6
0,8
1,0
Volum
Entrades
Sortides
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
Espècies de peixos detectades:
C. carpio,
R. rutilus,
S. cephalus,
L. gibbosus,
M. salmoides,
P. fluviatilis,
S. lucioperca.
CPUE litorals: 0,01
CPUE limnètiques: 0,53
% carpa: 0,0
% alburnet: 0,0
% madrilleta: 62,2
Boadella
Densitat (no. peixos/m3)
0,000 0,005 0,010 0,015 0,020 0,025 0,030 0,035
Pro
fun
dita
t (m)
0
5
10
15
20
25
30
35
40
25Els embassaments catalans
Embassament de Boadella
Els embassaments catalans26
G F M A M J J A S O N D
0
20
40
60
80
100
120
140
160
0
2
4
6
8
10
Volumen
Entradas
Salidas
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
31Els embassaments catalans
Embassament de Camarasa
Els embassaments catalans32
Embassament de Canelles
2.5. Embassament de Canelles
G F M A M J J A S O N D
0
100
200
300
400
500
600
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
3,5
4,0Volum
Entrades
Sortides
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
37Els embassaments catalans
Embassament de Canelles
Els embassaments catalans38
Embassament d’Escales
2.6. Embassamentd’Escales.
G F M A M J J A S O N D
0
20
40
60
80
100
120
140
160
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
3,5
4,0
Volum
Entrades
Sortides
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
Espècies de peixos detectades:
S. trutta,
A. alburnus,
B. graellsii,
B. haasi,
C. miegii,
C. carpio,
P. phoxinus
CPUE litorals: 0,06
CPUE limnètiques: 1,29
% carpa: 2,2
% alburnet: 15,0
% madrilleta: 0,0
Escales
Densitat (no. peixos/m3)
0,00 0,01 0,02 0,03 0,04 0,05
Pro
fun
dita
t (m)
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
65
70
75
43Els embassaments catalans
Embassament d’Escales
Els embassaments catalans44
G F M A M J J A S O N D
0
1
2
3
4
0
10
20
30
40
50
Volum
Entrades
Sortides
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
Espècies de peixos detectades:
A. anguilla,
A. alburnus,
C. auratus,
C. carpio.
CPUE litorals: 0,02
CPUE limnètiques: 1,34
% carpa: 46,8
% alburnet: 53,2
% madrilleta: 0,0
Foix
Densitat (no. peixos/m3)
0,00 0,02 0,04 0,06 0,08 0,10 0,12 0,14
Pro
fun
dita
t (m)
0
5
10
55Els embassaments catalans
Embassament de Foix
Els embassaments catalans56
G F M A M J J A S O N D
0
10
20
30
40
50
0,0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
Volum
Entrades
Sortides
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
61Els embassaments catalans
Embassament de la Llossa del Cavall
Els embassaments catalans62
E F M A M J J A S O N D
0
20
40
60
80
100
120
0
2
4
6
8
10
Volum
Entrades
Sortides
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
67Els embassaments catalans
Embassament de Oliana
Els embassaments catalans68
Embassament de Rialb
2.11. Embassament de Rialb
G F M A M J J A S O N D
0
20
40
60
80
100
0
2
4
6
8
10
Volum
Entrades
Sortides
En
trad
es y
sort
ides (
Hm
3 d
ía-1
)
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
73Els embassaments catalans
Embassament de Rialb
Els embassaments catalans74
G F M A M J J A S O N D
0
50
100
150
200
250
0
10
20
30
40
50
Volum
Entrades
Sortides
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
Espècies de peixos detectades:
Espècies de peixos detectades:
A. alburnus,
B. graellsii,
C. carpio,
R. rutilus,
L. gibbosus,
M. salmoides,
S. lucioperca.
CPUE litorals: 0,17
CPUE limnètiques: 1,19
% carpa: 5,8
% alburnet: 0,0
% madrilleta: 63,9
Riba-roja
Densitat (no. peixos/m3)
0,000 0,005 0,010 0,015 0,020 0,025 0,030
Pro
fun
dita
t (m)
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
79Els embassaments catalans
Embassament de Riba Roja
Els embassaments catalans80
G F M A M J J A S O N D
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
3,5
0,00
0,02
0,04
0,06
0,08
0,10
Volum
Entrades
Sortides
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
Riudecanyes
Densitat (no. peixos/m3)
0,00 0,05 0,10 0,15 0,20
Pro
fun
dita
t (m)
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
Espècies de peixos
detectades:
C. miegii,
C. carpio,
S. erythrophthalmus,
M. salmoides.
CPUE litorals: 0,00
CPUE limnètiques: 0,93
% carpa: 30,9
% alburnet: 0,0
% madrilleta: 0,0
85Els embassaments catalans
Embassament de Riudecanyes
Els embassaments catalans86
G F M A M J J A S O N D
0
2
4
6
8
10
0
2
4
6
8
10
Volum
Entrades
Sortides
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
91Els embassaments catalans
Embassament de Sant Llorenç de Montgai
Els embassaments catalans92
G F M A M J J A S O N D
0
5
10
15
20
25
0,0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
Volum
Entrades
Sortides
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
Espècies de peixos detectades:
S. trutta,
A. alburnus,
C. carpio,
S. erythrophthalmus,
L. gibbosus,
M. salmoides
CPUE litorals: 0,12
CPUE limnètiques: 0,45
% carpa: 10,5
% alburnet: 72,8
% madrilleta: 0,0
Sant Ponç
Densitat (no. peixos/m3)
0,00 0,05 0,10 0,15 0,20 0,25 0,30
Pro
fun
dita
t (m)
0
5
10
15
20
25
30
97Els embassaments catalans
Embassament de Sant Ponç
Els embassaments catalans98
G F M A M J J A S O N D
0
20
40
60
80
100
120
140
160
0
1
2
3
4
Volum
Entrades
Sortides
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
Espècies de peixos detectades:
S. trutta,
C. auratus,
C. carpio,
S. cephalus.
CPUE litorals: 0,01
CPUE limnètiques: 0,04
% carpa: 0,0
% alburnet: 0,0
% madrilleta: 0,0
Santa Fe
Densitat (no. peixos/m3)
0,00 0,02 0,04 0,06 0,08 0,10
Pro
fun
dita
t (m)
0
5
10
15
20
109Els embassaments catalans
Embassament de Santa Fe del Montseny
Els embassaments catalans110
G F M A M J J A S O N D
0
20
40
60
80
100
120
140
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
Volum
Entrades
Sortides
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
Espècies de peixos detectades:
A. alburnus,
C. carpio,
R. rutilus
CPUE litorals: 0,00
CPUE limnètiques: 1,50
% carpa: 21,1
% alburnet: 47,6
% madrilleta: 28,5
Sau
Densitat (no. peixos/m3)
0,00 0,01 0,02 0,03 0,04 0,05
Pro
fun
dita
t (m)
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
115Els embassaments catalans
Embassament de Sau
Els embassaments catalans116
Embassament de Siurana
2.19. Embassament de Siurana
G F M A M J J A S O N D
0
2
4
6
8
10
0,00
0,02
0,04
0,06
0,08
0,10
Volum
Entrades
Sortides
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
121Els embassaments catalans
Embassament de Siurana
Els embassaments catalans122
G F M A M J J A S O N D
0
20
40
60
80
100
120
140
160
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
Volum
Entrades
Sortides
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
Espècies de peixos detectades:
S. trutta,
A. alburnus,
B. graellsii,
C. carpio,
P. phoxinus,
S. glanis,
L. gibbosus,
M. salmoides
CPUE litorals: 0,00
CPUE limnètiques: 0,36
% carpa: 58,2
% alburnet: 0,0
% madrilleta: 0,0
Susqueda
Densitat (no. peixos/m3)
0,00 0,01 0,02 0,03 0,04 0,05
Profunditat (m
)
0
5
10
15
20
25
30
35
40
127Els embassaments catalans
Embassament de Susqueda
Els embassaments catalans128
G F M A M J J A S O N D0
50
100
150
200
250
0
2
4
6
8
10
VolumEntradesSortides
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
Sant Antoni
Densitat (no. peixos/m3)
0,000 0,004 0,008 0,012 0,016
Profunditat (m
)
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Espècies de peixos detectades:
S. trutta,
A. bjoerkna,
B. graellsii,
C. carpio,
M. salmoides,
S. lucioperca.
CPUE litorals: 0,00
CPUE limnètiques: 1,02
% carpa: 29,7
% alburnet: 0,0
% madrilleta: 0,0
133Els embassaments catalans
Embassament de Talarn
Els embassaments catalans134
G F M A M J J A S O N D0
5
10
15
20
25
30
35
1
2
3
4
5
6
VolumEntradesSortides
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
Espècies de peixos detectades:
S. trutta,
B. graellsii,
C. miegii,
C. carpio,
S. fluviatilis,
S. lucioperca.
CPUE litorals: 0,01
CPUE limnètiques: 0,81
% carpa: 0,0
% alburnet: 0,0
% madrilleta: 0,0
Terradets
Densitat (no. peixos/m3)
0,00 0,08 0,16 0,24 0,32 0,40 0,48
Profunditat (m
)
0
5
10
139Els embassaments catalans
Embassament de Terradets
Els embassaments catalans140
Annex 1. Espècies de zooplànctondetectades als embassaments catalans
Pri
mav
era
Sta. Ana
Baells
Boadella
Canelles
Camarasa
Escales
Sta. Fe
Flix
Foix
Llossa del C
St. Llorenç
Oliana
St Ponç
Rialb
Riudecanyes
Riba Roja
Sau
Susqueda
Siurana
Talarn
Terradets
Asp
lanc
hna
prio
dont
a-
xx
-x
x-
--
-x
xx
xx
xx
xx
--
Con
ochi
lus
unic
orni
s-
--
--
-x
--
--
x-
x-
--
--
--
Fili
nia
term
inar
is-
--
--
--
--
--
--
-x
--
-x
--
Gas
trop
us s
tylif
erx
--
--
--
--
--
--
--
x-
--
--
Kel
licot
tia lo
ngis
pina
xx
xx
-x
x-
x-
--
xx
--
--
--
-K
erat
ella
coc
hlea
risx
-x
xx
--
x-
--
--
-x
xx
xx
-x
K. c
. f. m
acra
cant
ha-
--
--
--
--
-x
--
--
--
--
--
K. q
uadr
ata
--
--
--
-x
xx
--
--
xx
-x
--
-Le
cane
has
tata
--
-x
--
--
--
--
--
--
--
--
-L.
luna
ris-
x-
--
--
--
--
--
--
--
--
--
Lepa
della
rho
mbo
ides
--
--
--
--
x-
--
--
--
--
--
-P
loes
oma
trun
catu
m-
--
--
--
--
--
--
--
--
--
--
Pol
yart
hra
maj
or-
xx
--
--
xx
--
--
x-
-x
--
--
P.s
p.x
--
xx
xx
--
xx
xx
-x
x-
xx
xx
Pom
phol
ix s
ulca
ta-
--
--
--
-x
--
--
-x
--
--
--
Syn
chae
ta o
blon
ga.
-x
x-
--
--
--
x-
--
--
--
--
-S
. sty
lata
x-
--
x-
--
--
--
--
--
--
--
-S
. sp.
--
-x
-x
--
--
--
--
--
--
xx
xT
richo
cerc
a ro
usse
leti
--
--
--
x-
--
--
--
--
--
--
-
Dia
phan
osom
a m
ongo
lianu
n-
--
--
--
--
--
--
--
--
--
--
Dap
hnia
gal
eata
--
--
-x
-x
x-
-x
-x
-x
xx
--
-D
. cfr
. gal
eata
--
x-
--
--
--
--
--
--
--
--
-D
. lon
gisp
ina
xx
-x
x-
x-
-x
x-
xx
x-
-x
x-
-D
. pub
licar
ia-
--
--
x-
--
x-
--
--
--
x-
xx
Cer
ioda
phni
a du
bia
--
--
--
-x
x-
--
--
-x
--
--
-C
.pul
chel
la-
--
x-
--
--
--
--
--
--
--
--
Bos
min
a lo
ngiro
stris
x-
x-
-x
xx
xx
-x
xx
xx
xx
--
-A
lona
affi
nis
--
--
--
-x
--
xx
--
--
--
--
-
141Els embassaments catalans
Pri
mav
era
Sta. Ana
Baells
Boadella
Canelles
Camarasa
Escales
Sta. Fe
Flix
Foix
Llossa del C
St. Llorenç
Oliana
St Ponç
Rialb
Riudecanyes
Riba Roja
Sau
Susqueda
Siurana
Talarn
Terradets
Eud
iapt
omus
vul
garis
x-
-x
xx
--
--
x-
-x
--
--
-x
xC
opid
iapt
omus
num
idic
us-
--
--
--
x-
x-
-x
--
x-
--
--
Cop
epod
itos
de d
iapt
omid
osx
-x
xx
x-
--
xx
-x
x-
x-
--
xx
Cyc
lops
aby
ssor
umx
xx
xx
xx
xx
--
x-
xx
-x
xx
xx
Aca
ntho
cycl
ops
robu
stus
xx
x-
xx
xx
x-
xx
-x
-x
xx
--
-T
ropo
cycl
ops
pras
inus
-x
--
--
--
--
--
--
--
-x
--
-C
opep
odito
s de
cic
lopi
dos
xx
xx
xx
xx
xx
xx
xx
xx
xx
xx
xC
opep
odito
s de
Har
pact
icoi
da-
--
--
--
x-
--
--
--
--
--
--
Nau
plii
xx
xx
xx
xx
xx
xx
xx
xx
xx
xx
x
Hyd
ra s
p.-
--
--
--
x-
--
--
--
--
--
--
Olig
ocha
eta
--
--
--
-x
--
--
--
--
--
--
-C
hiro
nom
idae
--
--
--
-x
--
--
--
--
--
--
-La
rva
de m
olus
co?
--
--
--
--
--
--
--
-x
--
--
-
Els embassaments catalans142E
stiu
Sta. Ana
Baells
Boadella
Canelles
Camarasa
Escales
Sta. Fe
Flix
Foix
Llossa del C
St. Llorenç
Oliana
St Ponç
Rialb
Riudecanyes
Riba Roja
Sau
Susqueda
Siurana
Talarn
Terradets
Alo
rigad
o no
iden
tific
ado
-A
sco
mo
rph
a o
va
lisX
X-
X-
X-
--
-X
--
--
--
X-
--
Asp
lan
ch
na
gir
odi
--
--
--
--
X-
--
-X
-X
--
--
-A
. p
rio
do
nta
--
XX
-X
--
-X
--
--
--
X-
--
XB
de
lloid
ea
no
id
entifica
do
--
--
--
--
--
--
--
--
--
--
-B
rach
ion
us a
ng
ula
ris
--
--
--
--
X-
--
-X
-X
--
--
-C
on
och
ilus u
nic
orn
is-
--
--
-X
--
--
--
--
--
--
-X
Eu
ch
lan
is s
p.
--
--
--
X-
--
--
--
--
--
--
-F
ilin
ia t
erm
ina
ris
--
--
--
--
--
--
--
--
--
--
-G
astr
op
us s
tylif
er
X-
--
--
--
--
--
--
--
--
--
-K
elli
cott
ia lon
gis
pin
aX
X-
X-
X-
--
-X
X-
X-
--
XX
--
Ke
rate
lla c
och
lea
ris
XX
-X
XX
--
XX
XX
-X
-X
XX
X-
XK
. c.
tecta
--
--
--
--
XX
--
--
-X
X-
--
XK
. ir
reg
ula
ris
-X
X-
--
--
--
-X
XX
--
--
XX
-K
. q
ua
dra
ta-
--
--
--
-X
--
X-
--
X-
-X
-X
Le
ca
ne
bu
lla-
-X
--
--
--
--
--
--
--
--
--
L.
teth
is-
--
--
--
--
--
--
--
--
--
--
L.
luna
ris
--
X-
--
--
--
--
-X
--
--
--
-P
loeso
ma
tru
nca
tum
X-
-X
-x
-X
--
--
-X
X-
--
--
XP
oly
art
hra
ma
jor
--
XX
X-
X-
--
-X
--
--
--
X-
XP
. e
ury
pte
ra-
X-
-X
--
--
--
--
--
--
-X
--
P.
rem
ata
-X
--
-X
--
--
--
X-
--
--
-X
-P
.sp.
X-
--
--
--
--
X-
--
--
XX
--
-P
om
ph
olix
su
lcata
--
X-
X-
--
XX
XX
X-
-X
XX
XX
-S
yn
ch
aeta
ob
lon
ga
.-
-X
--
--
--
-X
XX
--
--
XX
X-
S.
sty
lata
-X
--
XX
--
--
--
--
--
--
--
-S
. kitin
a-
--
X-
--
--
--
--
--
--
--
--
Tri
ch
oce
rca
sim
ilis
--
--
--
--
--
--
--
--
--
--
143Els embassaments catalans
Est
iuSta. Ana
Baells
Boadella
Canelles
Camarasa
Escales
Sta. Fe
Flix
Foix
Llossa del C
St. Llorenç
Oliana
St Ponç
Rialb
Riudecanyes
Riba Roja
Sau
Susqueda
Siurana
Talarn
Terradets
Dia
ph
an
osom
a b
rach
yura
--
-X
--
--
--
X-
--
--
-X
--
-D
.mo
ng
olia
nu
n-
X-
--
--
--
--
-X
--
--
--
X-
Da
ph
nia
cu
cu
llata
--
X-
--
--
--
--
--
--
--
--
-D
. g
ale
ata
--
--
--
-X
X-
-X
-X
XX
--
X-
-D
. lo
ng
isp
ina
XX
XX
XX
X-
-X
X-
X-
--
XX
-X
XD
. m
ag
na
--
--
--
--
--
--
X-
--
--
-X
-D
. p
arv
ula
--
--
XX
--
--
--
--
--
--
--
-D
. p
ublic
ari
a-
--
--
X-
--
-X
--
X-
--
X-
--
Ce
rio
da
ph
nia
du
bia
--
--
--
-X
X-
--
--
XX
--
--
XC
.pu
lche
lla-
X-
--
--
--
XX
XX
--
-X
XX
X-
Sca
ph
ole
be
ris m
ucro
na
ta-
--
--
--
--
X-
--
--
-X
--
--
Bo
sm
ina lo
ng
iro
str
isX
XX
XX
-X
X-
XX
XX
-X
-X
XX
X-
Eu
bo
sm
ina
co
reg
on
i-
-X
X-
--
--
--
--
--
--
--
--
Alo
na
aff
inis
--
--
X-
--
--
--
--
--
--
--
-A
lona
qu
ad
ran
gu
lari
s-
--
--
--
--
--
--
--
--
--
--
Ch
yd
oru
s s
ph
ae
ricu
s-
XX
--
-X
XX
--
--
-X
X-
--
--
Le
yd
igia
le
ydig
i-
--
--
--
--
--
--
--
--
--
--
Eu
dia
pto
mus v
ulg
ari
sX
--
XX
X-
--
--
X-
--
--
-X
-X
Co
pid
iap
tom
us s
teu
eri
--
--
--
-X
--
--
XX
X-
--
-X
-C
op
epo
dito
s d
e d
iapto
mid
os
X-
-X
-X
-X
--
-X
X-
X-
--
XX
XC
yclo
ps a
bysso
rum
XX
-X
-X
X-
--
X-
--
-X
-X
--
-M
acro
cyclo
ps a
lbid
us
--
--
--
--
--
--
-X
--
--
--
-M
eg
acyclo
ps v
irid
is-
-X
-X
--
XX
X-
X-
-X
XX
-X
-X
Tro
po
cyclo
ps p
rasin
us
-X
--
--
--
--
--
-X
--
--
--
-C
op
epo
dito
s d
e c
iclo
pid
os
XX
XX
XX
XX
XX
XX
XX
XX
XX
X-
XN
au
plii
XX
XX
XX
XX
XX
XX
XX
XX
XX
XX
Me
sosto
ma
?-
--
--
--
--
--
--
--
--
--
--
Dre
issen
a?
--
--
--
-X
--
--
-X
--
--
--
Els embassaments catalans144T
ard
or
Sta. Ana
Baells
Boadella
Canelles
Camarasa
Escales
Sta. Fe
Flix
Foix
Llossa del C
St. Llorenç
Oliana
St Ponç
Rialb
Riudecanyes
Riba Roja
Sau
Susqueda
Siurana
Talarn
Terradets
Ascom
orp
ha o
valis
-x
x-
--
--
--
--
--
--
--
--
-A
spla
nchna p
riodonta
-x
x-
xx
x-
--
-x
xx
--
-x
x-
-B
rachio
nus a
ngula
ris
--
--
--
-x
--
--
--
--
--
--
Conochilu
s u
nic
orn
is-
--
--
-x
--
--
x-
--
--
--
--
Fili
nia
term
inalis
--
--
--
--
--
--
--
--
--
x-
-K
elli
cottia
longis
pin
a-
-x
--
xx
x-
--
-x
--
--
--
--
Kera
tella
cochle
aris
-x
x-
x-
--
-x
-x
-x
-x
xx
x-
xK
. c.f. te
cta
--
x-
--
-x
--
-x
-x
--
--
x-
xK
. c. f. m
acra
canth
a-
--
--
--
--
--
-x
--
--
--
--
K. irre
gula
ris
--
x-
-x
--
--
--
--
--
--
--
-K
. le
nzi
--
--
--
--
--
x-
--
K. quadra
ta-
--
--
--
x-
--
x-
--
-x
x-
--
Lecane h
asta
ta-
--
--
--
--
--
--
x-
--
--
--
Mytilin
a v
entr
alis
--
--
--
-x
--
--
--
--
--
--
-P
oly
art
hra
majo
r-
xx
--
-x
--
--
--
x-
-x
--
--
P. eury
pte
ra-
--
--
-x
--
--
--
--
--
--
--
P. re
mata
--
--
x-
--
--
--
--
--
--
--
-P
.sp.
-x
--
-x
--
xx
-x
x-
--
-x
xx
xP
om
pholix
sulc
ata
--
x-
--
--
x-
--
--
--
-x
--
-S
ynchaeta
oblo
nga.
-x
x-
x-
-x
--
--
x-
--
--
x-
-S
. pectinata
--
--
x-
--
--
--
--
--
--
x-
-S
. sty
lata
--
--
--
--
--
--
--
--
x-
--
xS
. kitin
a-
--
--
--
--
--
--
--
x-
--
--
S. sp.
--
--
--
x-
-x
--
-x
--
-x
-x
-T
estu
din
ella
patina
--
--
--
-x
--
--
--
--
--
--
-T
richocerc
a s
p.
--
--
--
-x
--
--
--
--
--
--
-
Not
a: l
es m
ostr
es i
ndic
ades
am
b gr
is n
o s’
han
po
gu
t a
na
litza
r p
er
acc
ide
nts
du
ran
t la
se
vare
colli
da, t
rans
port
o p
roce
ssam
ent.
145Els embassaments catalans
Tar
do
rSta. Ana
Baells
Boadella
Canelles
Camarasa
Escales
Sta. Fe
Flix
Foix
Llossa del C
St. Llorenç
Oliana
St Ponç
Rialb
Riudecanyes
Riba Roja
Sau
Susqueda
Siurana
Talarn
Terradets
Dia
phanosom
a b
rachyura
--
x-
--
--
--
-x
--
--
--
--
-D
.mongolia
nun
-x
--
--
-x
-x
--
x-
--
x-
x-
-D
aphnia
gale
ata
--
--
--
--
xx
--
--
--
--
--
-D
. lo
ngis
pin
a-
xx
-x
xx
x-
x-
-x
x-
-x
xx
-x
D. parv
ula
--
--
x-
--
--
--
--
--
--
--
-D
. public
aria
--
--
--
--
-x
-x
--
-x
--
-x
-C
eriodaphnia
dubia
--
--
--
--
x-
--
-x
--
xx
x-
xC
. la
ticaudata
--
x-
x-
--
--
--
--
--
--
-x
-C
.pulc
hella
--
--
--
-x
--
-x
--
--
--
x-
-C
.quadra
ngula
-x
--
--
--
-x
--
--
--
--
--
-B
osm
ina longirostr
is-
xx
-x
xx
xx
x-
xx
x-
xx
xx
xx
Eubosm
ina c
ore
goni
--
x-
-x
--
--
--
--
--
--
--
-C
hydoru
s s
phaericus
--
--
--
-x
--
--
--
--
--
--
-Leydig
ia leydig
i-
--
--
--
--
--
-x
--
--
--
--
Eudia
pto
mus v
ulg
aris
--
--
xx
--
--
-x
-x
--
--
-x
-C
opid
iapto
mus n
um
idic
us
--
--
--
-x
--
--
x-
--
--
--
-C
opepoditos d
e d
iapto
mid
os
--
--
xx
-x
-x
-x
xx
--
--
--
-C
yclo
ps a
byssoru
m-
xx
-x
xx
-x
x-
--
--
-x
xx
xx
Acanth
ocyclo
ps r
obustu
s-
-x
-x
--
xx
x-
x-
x-
-x
xx
x-
Tro
pocyclo
ps p
rasin
us
-x
--
--
x-
--
--
--
--
x-
xx
-C
opepoditos d
e c
iclo
pid
os
-x
x-
xx
xx
xx
-x
xx
-x
xx
xx
xN
auplii
-x
x-
xx
xx
xx
-x
xx
-x
xx
xx
x
Not
a: l
es m
ostr
es i
ndic
ades
am
b gr
is n
o s’
han
po
gu
t a
na
litza
r p
er
acc
ide
nts
du
ran
t la
se
vare
colli
da, t
rans
port
o p
roce
ssam
ent.
Els embassaments catalans146H
iver
n
Sta. Ana
Baells
Boadella
Canelles
Camarasa
Escales
Sta. Fe
Flix
Foix
Llossa del C
St. Llorenç
Oliana
St Ponç
Rialb
Riudecanyes
Riba Roja
Sau
Susqueda
Siurana
Talarn
Terradets
Ascom
orp
ha o
valis
--
x-
--
--
--
--
--
--
--
--
-A
spla
nchna p
riodonta
-x
x-
x-
--
--
-x
xx
--
x-
xx
-B
rachio
nus a
ngula
ris
--
--
--
--
--
--
--
x-
--
--
-C
onochilu
s u
nic
orn
is-
--
--
-x
--
--
--
--
--
--
--
Fili
nia
term
inaris
--
--
--
--
--
--
--
--
--
x-
-G
atr
opus s
tylif
er
x-
--
--
--
--
--
--
--
--
--
-K
elli
cottia
longis
pin
ax
--
x-
-x
--
--
-x
--
--
--
--
Kera
tella
cochle
aris
--
--
x-
--
--
--
-x
--
xx
x-
-K
. c. f. m
acra
canth
a-
--
--
--
--
--
-x
--
--
--
--
K. quadra
ta-
--
--
--
--
--
--
-x
-x
--
--
Noth
olc
a labis
--
x-
--
--
--
--
--
--
--
--
-N
. cf. s
quam
ula
--
--
--
--
--
--
--
-x
--
--
-P
oly
art
hra
majo
r-
xx
--
--
--
--
--
--
xx
--
--
P. eury
pte
ra-
--
--
--
--
--
--
--
--
--
--
P. re
mata
--
--
x-
--
--
--
--
--
--
x-
-P
.sp.
--
--
--
x-
xx
-x
xx
--
-x
--
xP
om
pholix
sulc
ata
--
--
--
--
x-
--
--
x-
--
--
-S
ynchaeta
oblo
nga.
-x
x-
--
--
--
--
--
--
--
x-
-S
. pectinata
--
--
--
--
--
--
--
--
--
--
-S
. sty
lata
x-
--
xx
--
-x
--
--
--
xx
--
-S
. kitin
a-
--
--
--
--
--
--
--
x-
--
--
S. sp.
--
--
--
--
--
x-
-x
--
--
-x
x
Not
a: l
es m
ostr
es i
ndic
ades
am
b gr
is n
o s’
han
po
gu
t a
na
litza
r p
er
acc
ide
nts
du
ran
t la
se
vare
colli
da, t
rans
port
o p
roce
ssam
ent.
147Els embassaments catalans
Hiv
ern
Sta. Ana
Baells
Boadella
Canelles
Camarasa
Escales
Sta. Fe
Flix
Foix
Llossa del C
St. Llorenç
Oliana
St Ponç
Rialb
Riudecanyes
Riba Roja
Sau
Susqueda
Siurana
Talarn
Terradets
Dia
phanosom
a b
rachyura
xx
--
--
--
--
--
--
--
--
--
-D
aphnia
curv
irostr
is-
--
--
--
--
--
--
--
-x
--
--
D. gale
ata
--
--
--
--
--
--
--
-x
--
--
-D
. lo
ngis
pin
ax
xx
xx
-x
-x
x-
xx
xx
-x
xx
-x
D. public
aria
--
--
-x
--
-x
-x
--
--
-x
-x
xC
eriodaphnia
dubia
--
--
x-
--
x-
--
--
--
x-
--
xC
.laticaudata
-x
x-
--
--
--
--
--
--
--
-x
-C
. cfr
. re
ticula
ta-
--
--
--
--
--
--
-x
--
--
--
C. sp.
x-
--
--
--
--
--
--
--
--
--
-B
osm
ina longirostr
isx
xx
x-
-x
--
--
xx
xx
xx
xx
x-
Eudia
pto
mus v
ulg
aris
x-
-x
xx
--
--
-x
-x
--
--
-x
xC
opid
iapto
mus n
um
idic
us
--
--
--
--
--
--
x-
--
--
--
-C
opepoditos d
e d
iapto
mid
os
x-
-x
xx
--
-x
-x
xx
--
--
-x
xC
yclo
ps a
byssoru
mx
x-
-x
xx
-x
x-
x-
xx
xx
xx
x-
Acanth
ocyclo
ps r
obustu
sx
-x
-x
-x
-x
--
x-
--
xx
-x
--
Tro
pocyclo
ps p
rasin
us
-x
--
--
--
--
--
--
--
-x
xx
-C
opepoditos d
e c
iclo
pid
os
xx
xx
xx
x-
xx
xx
xx
xx
xx
xx
xN
auplii
xx
xx
xx
x-
xx
xx
xx
xx
xx
xx
x
Not
a: l
es m
ostr
es i
ndic
ades
am
b gr
is n
o s’
han
po
gu
t a
na
litza
r p
er
acc
ide
nts
du
ran
t la
se
vare
colli
da, t
rans
port
o p
roce
ssam
ent.
Els embassaments catalans148
A continuació, s’han elaborat unes fitxes per a les espècies de peixos detectadesals embassaments catalans. Les fotos provenen de les adreces d’Internet que esrecullen en aquesta pàgina i el text es basa en els dos llibres següents:
BRUSLÉ J. & QUIGNARD J.P. 2001. Biologie des poissons d’eau douce
européens. Editions TEC, Paris. 625 p.
DOADRIO I. (ed.) 2002. Atlas y libro rojo de los peces continentales de España.Ministerio de Medio Ambiente, Madrid. 364 p.
Annex 2. Espècies de peixos detectadesals embassaments catalans
149Els embassaments catalans
Nom científic: Anguilla anguilla
Nom català: Anguila
Nom castellà: Anguila
Família: Anguillidae
Autòctona de Catalunya: Sí
Descripció: espècie de talla mitjana
que pot arribar als 1.5 m de longitud i 6
kg de pes. Presenta un marcat
dimorfisme sexual a favor de mascles,
més grans que les femelles. El cos,
serpentiforme, és allargat i cilíndric a
excepció de la part posterior que està
comprimida lateralment. Les aletes
dorsal, caudal i anal en formen una de
sola i les pelvianes desapareixen. La pell
és mucosa i la mandíbula inferior
prominent.
Biologia i ecologia: és una espècie
catàdroma que posa els ous a grans
profunditats al mar dels Sargassos. Els
immadurs, als rius, tenen una
alimentació omnívora i detritívora, i no
és rar l’existència d’un comportament
sedentari d’alguns individus que poden
experimentar hipertròfia i així
desenvolupar mides considerables i
edats elevades. Els individus madurs
deixen el riu en direcció la zona de posta
sense alimentar-se.
Distribució: En la major part d’Europa
la trobem a totes les conques
hidrogràfiques, limitada per la presència
de grans depredadors. Tot i que es
realitzen reintroduccions, aquestes
poden ser especialment nocives pels
petits ciprínids. Hi ha importants
piscifactories com per exemple al Delta
de l’Ebre.
Els embassaments catalans150
Nom científic: Salmo trutta
Nom català: Truita
Nom castellà: Trucha común
Família: Salmonidae
Autòctona de Catalunya: Sí
Descripció: espècie de talla mitjana
que no sol passar dels 100 cm i 20 kg.
Amb una morfologia molt variable,
presenta un cap gran amb abundants
dents. Té dues aletes dorsals, la segona
de les quals és adiposa. Les escates
són molt petites i la coloració és variable,
amb taques negres i vermelles circulars,
que no es troben a l’aleta caudal.
Biologia i ecologia: viu en aigües
ràpides i fredes de forma sedentària i
territorial. La seva alimentació es base
en invertebrats bentònics, insectes i
mol·luscs, tot i que els adults també
s’alimenten de peixos i amfibis. L’època
de fressa és entre el novembre i el gener
amb aigües entre 5 i 10ºC.
Distribució: es troba en la major part
de capçaleres de rius d’Europa, però
amb l’amenaça de la pèrdua d’identitat
genètica degut a la possible interacció
amb exemplars de repoblació, que
s’utilitzen per afavorir la pesca esportiva
d’aquesta apreciada espècie.
151Els embassaments catalans
Nom científic: Abramis bjoerkna
Nom català: Brema blanca
Nom castellà: Brema blanca
Família: CyprinidaeAutòctona de Catalunya: No
Descripció: espècie de talla mitjanaque no sol passar dels 25 cm de longitudtotal. Amb el cos alt i comprimitlateralment i amb el cap relativamentpetit. L’aleta dorsal és molt alta i l’analmolt llarga, la línia lateral està bendefinida i les escates són grans.
Presenta una coloració més fosca aldors i platejada al ventre.
Biologia i ecologia: les poblacions sónmolt petites i desconegudes. Viu en rius,llacs i embassaments amb aigüesquietes. Presenta un comportamentgregari tot i que a l’hivern es separenper hivernar. S’alimenta en el fons tantd’invertebrats aquàtics com de plantes.Els juvenils s’alimenten de zooplàncton.Es reprodueixen entre maig i juliol.
Distribució: es troba a Europa des delsPirineus fins els Urals i falta a lespenínsules mediterrànies. A la penínsulas’ha introduït als anys 90 fruit de la sevautilització com esquer per la pescaesportiva o com a font d’aliment pelsdepredadors apreciats en la pesca. Estroben algunes poblacions en el litoralmediterrani.
Els embassaments catalans152
Nom científic: Alburnus alburnus
Nom català: Alburnet
Nom castellà: Alburno
Família: Cyprinidae
Autòctona de Catalunya: No
Descripció: espècie petita que sol
arribar als 15 cm de longitud total amb
cos allargat i comprimit lateralment.
L’aleta dorsal té una posició molt
posterior i l’anal és llarga. La boca es
troba en posició superior.
Biologia i ecologia: viu en rius i llacs a
prop de la superfície tot alimentant-se
d’insectes, zooplàncton i crustacis. La
posta es sol donar a l’hivern entre els
mesos de novembre i gener.
Distribució: es troba a Europa des del
nord dels Pirineus fins els Urals. A la
península és una espècie al·lòctona i
s’ha introduït als anys 90 fruit de la
suposada utilització en la pesca
esportiva tant com esquer com a font
d’alimentació per les espècies d’interès
esportiu. Les poblacions es troben en
augment, especialment en conques
com la de l’Ebre i en altres rius
mediterranis.
153Els embassaments catalans
Nom científic: Barbus graellsii
Nom català: Barb de l’Ebre
Nom castellà: Barbo de Graells
Família: CyprinidaeAutòctona de Catalunya: Sí
Descripció: espècie de talla gran, que
pot arribar fins els 80 cm de longitud
total. L’aleta dorsal es troba a la mateixa
vertical que les ventrals i els barbillons
són llargs en relació al cap. Els mascles
són més petits que les femelles i en
època de reproducció presenten
protuberàncies nupcials molt
desenvolupades a la regió anterior del
cap.
Biologia i ecologia: és localment
abundant, però es troba en regressió
global. Tot i que pot colonitzar tot tipus
de medis, prefereix el curs mig i baix
dels rius amb zones tranquil·les i amb
refugis. En general, s’alimenta d’algues
i macroinvertebrats aquàtics.
Distribució: tot i que la seva àrea de
distribució natural és la conca de
l’Ebre, el trobem en altres conques
mediterrànies fruit de la translocació
d’individus. És endèmica d’Espanya.
Els embassaments catalans154
Nom científic: Barbus haasi
Nom català: Barb cua-roig
Nom castellà: Barbo colirrojo
Família: Cyprinidae
Autòctona de Catalunya: Sí
Descripció: espècie de talla petita que
no sol passar dels 30 cm de longitud
total. El cap és relativament gran amb
el morro llarg i ample. Els llavis,
retràctils, són gruixuts i l’inferior té un
lòbul mig ben desenvolupat. L’aleta anal
és llarga i el peduncle caudal curt i alt.
La coloració és molt característica, tot
presentant taques negres que són més
grans però no afecten a totes les aletes
ni són tant abundants com les de B.
meridionalis. A més l’aleta anal , part de
la caudal i els radis de les pelvianes
estant tenyits de vermell, que es fa més
intens a l’època de reproducció.
Biologia i ecologia: és una espècie
generalment escassa i molt sedentària.
Es pot hibridar amb B. meridionalis. És
bentònica i prefereix els cursos alts dels
rius amb aigües fredes i corrents.
S’alimenta de macroinvertebrats
bentònics com quironòmids,
efemeròpters i tricòpters. Es reprodueix
entre abril i juny.
Distribució: ocupa els cursos alts
dels rius de la conca de l’Ebre tot i
que també el trobem en altres
conques com la del Llobregat, Foix,
Riudecanyes,... És endèmica
d’Espanya.
155Els embassaments catalans
Descripció: ciprínid que rarament
supera els 30 cm de longitud total. Té
un cap relativament gran, boca petita i
terminal sense barbillons sensorials.
Aleta dorsal allargada i coloracions molt
variades, degut al seu caràcter
ornamental.
Nom científic: Carassius auratus
Nom català: Carpí daurat
Nom castellà: Pez rojo
Família: Cyprinidae
Autòctona de Catalunya: No
Biologia i ecologia: prefereix aigües
profundes de llacunes i rius amb corrent
lenta, amb abundant vegetació i fons
tous. Pot subsistir en condicions molt
desfavorables com contaminació
d’aigües, falta d’oxigen i freds hivernals.
Al igual que les carpes, passen l’hivern
enterrats al fang. L’alimentació és
diversa, des d’algues fins a invertebrats
bentònics.
Distribució: originària d’Àsia Central,
Xina i Japó, apareix en aigües d’una
setantena de països de tots els
continents. A Europa sembla estar en
expansió i a la Península Ibèrica devia
ser introduïda, juntament amb la carpa,
cap el segle XVII. Actualment la trobem
pràcticament a totes les conques.
Els embassaments catalans156
Nom científic: Chondrostoma miegii
Nom castellà: Madrilla
Nom català: Madrilla
Família: Cyprinidae
Autòctona de Catalunya: Sí
Descripció: ciprínid de talla mitjana que
no sol passar dels 30 cm de longitud
total. Amb el cos allargat, cap
relativament petit, boca inferior i llavi
inferior gruixut amb una làmina còrnea
de forma arquejada. Peduncle caudal
llarg i estret.
Biologia i ecologia: viu en aigües
corrents oligotròfiques però pot
sobreviure en aigües tranquil·les i fins i
tot en embassaments, sempre i quan
pugui pujar aigües amunt a l’època
reproductiva. S’alimenta de diatomees
i també de bentos. Es reprodueix entre
abril i juny.
Distribució: les poblacions
mediterrànies es troben en diverses
conques com les del Llobregat,
Riudecanyes, Ebre i Cènia. És
endèmica d’Espanya.
157Els embassaments catalans
Nom científic: Cyprinus carpio
Nom català: Carpa
Nom castellà: Carpa
Família: Cyprinidae
Autòctona de Catalunya: No
Descripció: ciprínid de gran talla que
sol superar els 70 cm de longitud total.
La boca és terminal i protràctil amb
quatre barbillons sensorials situats als
costats de la boca. L’aleta dorsal és
llarga i presenta un primer radi fort i
serrat. El cultiu intensiu des de temps
immemorials ha donat lloc a diferents
races, com la carpa de miralls.
Biologia i ecologia: prefereixen aigües
de curs lent i estancades, amb fons de
llims i amb temperatures càlides.
Resisteix molt bé la manca d’oxigen i la
contaminació de les aigües. És una
espècie omnívora amb predilecció pels
invertebrats bentònics. Els adults
destrueixen la vegetació submergida
amb efectes nocius per altres espècies.
Distribució: originària d’Euràsia s’estén
de forma natural des de l’oest d’Europa
fins la Xina i sud-est d’Àsia i des de
Sibèria fins el mediterrani i la Índia. És
del peixos més expandit per l’home i fou
introduïda a gran part d’Europa pel
romans i a Espanya el segle XVII. És
molt abundant en embassaments i en
trams migs i baixos dels rius.
Els embassaments catalans158
Nom científic: Phoxinus phoxinus
Nom català: Barb roig
Nom castellà: Piscardo
Família: Cyprinidae
Autòctona de Catalunya: Sí
Descripció: espècie de talla petita que
no sol arribar als 14 cm de longitud total.
Les aletes són curtes i les escates
petites. La coloració és variable i sol
presentar taques fosques transversals.
En l’època de reproducció els mascles
presenten protuberàncies nupcials i la
base de les aletes, excepte la dorsal,
es tenyeixen de vermell.
Biologia i ecologia: sol viure en trams
alts dels rius on l’aigua és oxigenada i
amb fons pedregosos. Arriba a formar
grans agregacions a l’època de
reproducció. Son omnívors tot i que
principalment s’alimenten de
macroinvertebrats aquàtics. Es
reprodueixen entre abril i juny i la
reproducció és externa sobre substrat
de grava.
Distribució: per tot Europa excepte
Portugal. A la Península Ibèrica
trobem dues poblacions ben
diferenciades. La de la vessant
mediterrània (Catalunya) és autòctona
i es troba molt amenaçada pels grans
depredadors exòtics. En la vessant
cantàbrica no es coneix en quines
conques és autòctona i en quines és
introduïda per afavorir el nombre de
preses disponibles per la truita comú
(Salmo trutta).
159Els embassaments catalans
Nom científic: Rutilus rutilus
Nom català: Madrilleta vera
Nom castellà: Rutilo
Família: Cyprinidae
Autòctona de Catalunya: No
Descripció: espècie de talla mitjana
que no sol passar dels 40 cm de longitud
total. Amb el cos alt i comprimit
lateralment i amb el cap relativament
petit. L’aleta dorsal és alta i de perfil
còncau i les escates són grans.
Biologia i ecologia: Les poblacions són
petites i desconegudes. Viu en rius, llacs
i embassaments tot preferint aigües
tranquil·les. Suporta aigües
contaminades i també salobres. Algunes
poblacions són anàdromes. És
omnívora i s’alimenta tant d’insectes
com de crustacis i plantes. Tot i que els
adults prefereixen les plantes. Es
reprodueix entre abril i juny.
Distribució: a Catalunya només el
trobem a la conca de l’Ebre i del
Llobregat, com a úniques cites de tota
la Península Ibèrica. És una espècie
present a tot Europa, excepte les
penínsules meridionals i Irlanda.
Els embassaments catalans160
Nom científic: Scardinius
erythrophthalmus
Nom català: Gardí
Nom castellà: Gardí
Família: Cyprinidae
Autòctona de Catalunya: No
Descripció: espècie de talla mitjana
que no sol passar dels 20 cm de longitud
total. El cos és relativament alt, les
escates grans i les aletes llargues. La
coloració general del cos és platejada
amb la base de les aletes pectorals,
ventrals, anal i caudal de color vermell.
Biologia i ecologia: viu en aigües
tranquil·les amb vegetació submergida.
S’alimenta tant d’insectes aquàtics com
de plantes superiors i algues. La
depredació sobre els macròfits aquàtics
pot generar problemes a espècies
autòctones que en depenen. Es
reprodueix entre abril i juny.
Distribució: viu a la major part d’Europa
i és poc present a la Península Ibèrica i
mal coneguda la seva evolució. Tot i així,
ha estat introduïda a Espanya i la trobem
en vàries conques catalanes com les de
la Muga, Ter, Tordera, Llobregat, Besós
i alguns punts de la conca de l’Ebre.
161Els embassaments catalans
Nom científic: Squalius cephalus
Nom català: Bagra
Nom castellà: Bagre
Família: Cyprinidae
Autòctona de Catalunya: Sí
Descripció: és un ciprínid gran en
comparació a la resta d’espècies del seu
gènere i pot arribar als 60 cm de longitud
total i 8 kg de pes. El cos és allargat i
presenta un peduncle caudal llarg i
estret. El cap és llarg i ample, amb boca
subterminal. L’aleta dorsal es troba més
endarrera que la meitat del cos i les
escates són petites. En alguns
exemplars les aletes pelvianes i anal
són vermelloses.
Biologia i ecologia: prefereix aigües
clares i viu a la columna d’aigua. És una
espècie omnívora i s’alimenta
preferiblement d’artròpodes i fins i tot
altres peixos. Es reprodueixen entre
abril i maig.
Distribució: es troba per la major part
d’Europa i a Espanya, on la podem
trobar sobretot en moltes conques
catalanes com les de la Muga, Ter,
Llobregat, Ebre,...
Els embassaments catalans162
Nom científic: Silurus glanis
Nom català: Silur
Nom castellà: Siluro
Família: Siluridae
Autòctona de Catalunya: No
Descripció: espècie de talla gran que
sol arribar als 2.5 m de longitud total i
més de 100 kg de pes. El cos és allargat
amb un cap gran que porta sis barbillons
bucals. L’aleta dorsal és molt petita i
l’anal molt llarga.
Biologia i ecologia: viu en aigües
tranquil·les i profundes. Suporta aigües
lleugerament salobres i és freqüent en
grans embassaments. Els adults
s’alimenten de nit de petits vertebrats
aquàtics com peixos, però també
amfibis, petits rosegadors i alguna au.
La posta té lloc entre el maig i el juliol.
Distribució: és una espècie originària
de l’est d’Europa, de l’Àsia central i Àsia
menor. Fou introduïda el 1974 a la conca
de l’Ebre, embassament de
Mequinença-Ribaroja des del Danubi.
Actualment és freqüent en grans
embassaments i en el tram final del riu
Ebre. Es troba en expansió al ser una
espècie molt valorada en la pesca
esportiva, on es sol retornar els
exemplars capturats a l’aigua.
163Els embassaments catalans
Nom científic: Salaria fluviatilis
Nom català: Bavosa de riu
Nom castellà: Fraile
Família: Blennidae
Autòctona de Catalunya: Sí
Descripció: espècie de talla petita que
no sol passar dels 9 cm. Amb aleta
dorsal i anal llargues recorrent la major
part del cos. El cos no presenta escates
i sobre l’ull hi ha un petit tentacle
filiforme. La boca presenta dents sobre
les dues mandíbules, amb canins molt
desenvolupats. En els mascles hi ha una
cresta cefàlica molt desenvolupada en
l’època de zel. La coloració és molt
variable.
Biologia i ecologia: tot i preferir aigües
de corrent moderat, també pot viure en
aigües quietes i tèrboles, sempre i quan
hi hagin pedres per fer la posta.
L’alimentació és generalista basada en
insectes, crustacis i fins i tot alevins
d’altres peixos. Trobem cura parental de
les postes, que pot derivar en algunes
ocasions en canibalisme filial, ja que
durant la cura de les postes el mascle
veu restringida la seva alimentació.
Distribució: En regressió a nivell
europeu. A Catalunya la trobem a la
conca de l’Ebre i del Fluvià, on era
localment abundant però disminuït molt,
sobretot per l’expansió d’espècies
exòtiques que depreden sobre els adults
i els nius. Així, la bavosa de riu està
catalogada com «d’especial interès» en
el «Catálogo Nacional de especies
amenazadas» i com a B en l’Annex II
de la llei 3/1988 de protecció dels
animals de Catalunya.
Els embassaments catalans164
Nom científic: Lepomis gibbosus
Nom català: Peix sol o mirallet
Nom castellà: Pez sol
Família: Centrarchidae
Autòctona de Catalunya: No
Descripció: espècie de talla petita
que no sol passar dels 25 cm de
longitud. L’edat màxima es troba
entre 6 i 9 anys. El cos és aplanat
lateralment, de forma arrodonida i de
colors vistosos. L’aleta dorsal
presenta els primers radis espinosos
i els finals tous.
Biologia i ecologia: es troba en
expansió a la península i habita trams
poc profunds, corrent lenta i densa
vegetació
aquàtica. Aguanta bé la manca d’oxigen
i les altes temperatures, i són voraços
depredadors d’invertebrats
especialment crustacis i larves
d’insectes, ous i petits peixos. Es
reprodueixen entre maig i juliol, amb
cura parental.
Distribució: és natiu del nord-est
d’Amèrica del Nord i actualment ocupa
països tant d’Amèrica, Àfrica i Europa,
poden constituir plagues que ocasionen
regressions en altres poblacions de
peixos autòctons. A la Península fou
introduït a principis del s.XX, tot i que
va ser a partir dels anys 80 que va ser
introduït en massa. En l’actualitat ocupa
gairebé totes les conques fluvials,
afavorit per les soltes incontrolades de
particulars.
165Els embassaments catalans
Nom científic: Micropterus salmoides
Nom català: Perca americana
Nom castellà: Perca americana
Família: Centrarchidae
Autòctona de Catalunya: No
Descripció: és un peix de mida mitjana
poden arribar als 30-40 cm fàcilment.
El cos és de color verdós i
moderadament comprimit lateralment,
amb una llarga banda fosca en ambdós
flancs . L’aleta dorsal és molt
desenvolupada i presenta dues parts,
l’anterior de radis espinosos i la posterior
amb radis tous. La boca és molt gran i
evidencia el seu poder depredador.
Biologia i Ecologia: prefereix aigües
relativament càlides i clares, amb
vegetació abundant i poca corrent. La
seva dieta es base en invertebrats com
crustacis i larves d’insecte quan són
joves, i en amfibis i sobretot peixos
(podent ser freqüent el canibalisme)
enles edats adultes. Pot arribar
alimentar-se de petits micromamífers i
rèptils. Presenta activitat diürna i es
reprodueix a finals de primavera i
principis d’estiu.
Distribució: originari de l’est i sud dels
Estats Units i del nord de Mèxic. Introduït
en molts llocs pel seu interès en la pesca
esportiva. A la Península el van introduir
a la dècada dels 50 i s’ha aclimatat bé
en la majoria d’embassaments, excepte
al nord-oest.
Els embassaments catalans166
Nom científic: Perca fluviatilis
Nom català: Perca
Nom castellà: Perca de río
Família: Percidae
Autòctona de Catalunya: No
Descripció: és una espècie de talla
mitjana, de 20-30 cm de longitud total.
El cos és relativament alt i comprimit
lateralment. La coloració general és
verdosa amb el dors més fosc i presenta
de cinc a nou barres fosques
transversals que no arriben al ventre.
Biologia i ecologia: és de recent
introducció. Viu en grans rius, llacs i
embassaments amb fons argilosos o de
llims on sol romandre immòbil refugiat
entre la vegetació. S’alimenten de
zooplàncton quan són juvenils i d’altres
espècies de peixos en l’edat adulta. Es
reprodueix entre març i maig, i està
adaptada a les aigües dolces i fredes.
Distribució: viu de forma natural en
gran part d’Europa i part de Sibèria, però
falta a la Península Ibèrica, part de
Grècia i Itàlia i al nord d’Escòcia i
Noruega. A la Península ibèrica s’ha
introduït, de forma il·legal en la dècada
dels noranta o finals del vuitanta, com
espècie de pesca esportiva trobant-la
citada actualment en tres únics punts,
tots ells a Catalunya: Embassament de
Boadella, Estany de Banyoles, Delta de
l’Ebre.
167Els embassaments catalans
Nom científic: Sander lucioperca
Nom català: Sandra o lluciperca
Nom castellà: Lucioperca
Família: Percidae
Autòctona de Catalunya: No
Descripció: és una espècie de gran
talla, els adults fan entre 40-70 cm tot i
que poden arribar fins els 1.3 m de
longitud total i entre 12-15 Kg de pes.
El cos és allargat amb un cap gran que
presenta unes fortes dents. Consta de
dues aletes dorsals, la primera amb
radis espinosos i la segona amb radis
tous. El dors és verdós amb 8-12
bandes transversals més fosques.
Biologia i Ecologia: és una de les
espècies introduïdes més recentment i
es troba en plena expansió degut a l’èxit
que ha generat entre els pescadors. Viu
en aigües profundes i tranquil·les, amb
fons rocosos i aigües tèrboles. Els
juvenils s’alimenten de crustacis i els
adults exclusivament de peixos. En
l’època de reproducció pugen aigües
amunt i són els mascles els que
normalment vigilen els ous.
Distribució: des del centre i est
d’Europa fins l’oest d’Àsia, trobant-se
també a Suècia i Finlàndia. Ha estat
introduïda en varis països d’Àfrica, Àsia
i el Nord d’Amèrica. A la Península
Ibèrica fou introduïda els anys 90 de
forma il·legal per pesca esportiva.
Els embassaments catalans168
Capítol 3. Tipus d’embassaments
Tipologia
La tipologia resultant de classificar els
embassaments catalans, queda defini-
da amb la utilització de 5 criteris. La clau
de classificació amb els criteris es
mostra a la pàgina seguen (Figura 3.1.).
El primer criteri emprat es el de la alti-
tud a que es troben; els Tipus I i II inclou
els 2 embassaments situats a més altu-
ra: Escales y Santa Fe del Montseny.
Son embassaments de capçalera,
d'aigües netes i fredes i una excel·lent
qualitat d'aigua. La diferència entre ells,
el segon criteri, es el volum
emmagatzemat. Santa Fe del Monseny,
per les peculiaritats de la seva conca,
fortament arborada amb caducifolis, es
troba en un avançat estat d'eutrofia
sense que les activitats humanes
(descomptant és clar la construcció de
l'embassament) siguin les responsa-
bles. El tercer criteri emprat es el de la
distancia a la costa. Els embassaments
situats a menys de 25 km de la costa
composen el Tipus III. Pertanyen a
aquest Tipus 3 embassaments de rius
curts, propers a la costa i sobre substrat
calcari principalment. Després, apareix
un altre grup caracteritzat per tenir un
concentració de clorurs per sota de 40
ppm. aquest darrers formen el Tipus IV,
que compta amb 12 elements. Tots ells
son embassaments de mitja muntanya,
amb conques mitjanes, amb substrat
calcari i conques més humanitzades
que els del Tipus I i II, però menys que
els del III. Després hi trobaríem un parell
de Tipus amb concentracions de clorurs
superiors a 40 ppm, que corresponen
als que reben l'aigua dels dos rius amb
més cabal i més importants de les
nostres conques, L'Ebre i el Ter. Es di-
ferenciaran per la mida de les seves
conques. Els del Ebre tenen conques
amb superfícies superiors a les 10.000
Ha i formen el Tipus V, mentre que els
embassaments del Ter conformen el
Tipus VI, i a diferencia del Tipus ante-
rior, les seves conques son inferiors a
10.000 Ha.
Aquesta tipologia surt de combinar les
dades de la química de l'aigua ( els
clorurs reflexen el tipus de substrats que
erosiona l'aigua a les conques
respectives i la superfície total) amb
factors de situació respecte al nivell i dis-
tancia del mar i la grandària de les
seves conques. Son factors que no
canviaran i que determinaran quina
podria ser la qualitat a que arribarien
aquests embassaments quan totes les
mesures correctores possibles a nivell
de conca, riu i embassament fossin
implementades.
169Els embassaments catalans
Figura 3.1. Clau de clasificació
dels embassaments catalans
Grup IVConcentració
de clorurs
superior a 40
ppm
Grup III
no
Superficie de
conca superior
a 10.000 Ha
si
Grup Vsi
no
BoadellaCanellesCamarasaLa BaellsLa Llossa del CavallOlianaRialbSan Lorenzo de M.Sant PonçSanta AnaTalarnTerradets
FlixRibarroja
SauSusqueda
Embassaments
situats per
sobre els 815
m d’altitud
Embassaments
situats a menys de
25 km de la costa
Grup I
Inici
Escales
no
si
Grup II
FoixRiudecanyesSiurana
Sta. Fe
Grup VI
siVolum
superior
a 20 Hm
si
no
no
Els embassaments catalans170
Capítol 4. Càlcul de l’Index dePotencial Ecològic
Per cadascun dels tipus s’ha realitzat el
següent treball:
S’ha seleccionat els indicadors més
adients per valorar l’estat ecològic dels
embassaments. Els criteris emprats han
estat el de utilitzar eines contrastades
(com ara el TSI de Carlsson 1977), que
utilitza la concentració de fòsfor, la
fondària de visió del Disc de Secchi i la
concentració de clorofil·la)
adequadament modificades i reforçades
amb més indicadors que complementin
amb informació sobre problemàtiques
específiques dels embassaments, la
informació aportada pel TSI. Els detalls
relacionats amb les variables piscícoles
es troben al capítol 5. D’acord amb les
directrius Europees s’ha establert una
jerarquia en l’agrupament de les
variables seguint la taula 4.1.
Els paràmetres son les variables que
realment son mesurades als
embassaments, amb les metodologies
descrites al capítol 1. Una vegada
obtinguts aquests valors s’ha procedit
a relacionar els possibles valors de cada
variable amb unes condicions d’Estat
Ecològic definides com: «Optim, Bo,
Mediocre, Deficient i Dolent», d’acord
amb les directrius de la U.E. Els valors
assignats a cada classe es basen en
modificacions de les recomanacions de
la OCDE (1982) per els indicadors
Clorofil·la total, Disc de Secchi i Fòsfor
total; en les recomanacions de la «World
Health Organization» per la
concentració de clorofil·la de cianòfits, i
les del WQI de Brown et alt. (1970). Els
valors del paràmetres de peixos es
basen en els indexos IBI (Karr, 1986) i
171Els embassaments catalans
RFAI (Hickman et al., 1994; Jennings
et al. 1995; Hickman & McDonough
1996). Els valors asignats a les variables
oscilen entre 1 y 5 en funció de la
classificació de qualitat ecològica
establerta pel tipus d’embassaments al
qual pertany l’embassament estudiat. El
procediment en detall es mostra a la
taula 4.2. Una vegada tenim la valoració
ecològica dels paràmetres, posem en
marxa la mecànica establerta per la
normativa, per tal de anar sintetitzant la
informació en un únic valor (IPE), amb
la metodologia detallada a la taula 4.3
El resultats obtinguts per tots els
embassaments es mostren a la taula 4.4
i al mapa 4.1.
Per conèixer com de lluny ens trobem
del estat ecològic ideal, compararem el
Indicadors Elements Paràmetres
Concentració de clorofil·la (mg m-3) Composició, abundància i biomassa de fitoplàncton Concentració de clorofil·la de cianòfits (mg m-3)
% anomalies CPUE de carpes litorals CPUE de carpes limnètiques % de carpa litoral
Biol
ògic
s
Composició, abundància i poblacions de peixos
% de carpa limnètica Transparència Profunditat de visió del Disc de Secchi (m) Condicions d’oxigenació Percentatge d’oxigen hipolimnètic, mitja per m. Ín
dex
de P
oten
cial
Eco
lògi
c (IP
E)
Físi
c-qu
ímic
s
Concentració de nutrients Fòsfor total (mg m-3)
valor del IPE obtingut per al nostre
embassament problema amb l’IPE de
la massa d’aigua de referència:
IPEreferència
/IPEembassament
= RQE
Ratio de Qualitat Ecològica
D’aquesta manera obtindrem un
percentatge o ratio del potencial
ecològic que ha assolit el nostre
embassament respecte a la massa de
referència. Els valors del RQE per cada
categoría de qualitat s’indiquen a la taula
4.4. També es mostren les taules amb
els valors de treball per cada tipus de
embassaments:
Tipus I: taula 4.5
Tipus II: taula 4.6
Tipus III: taula 4.7
Tipus IV: taula 4.8
Tipus V: taula 4.9
Tipus VI: taula 4.10
Taula 4.1. Paràmetres que composen els diferents elements que a la seva vegada
formen els dos grans tipus de indicadors que crearan l’Index de Potencial ecològic.
Els embassaments catalans172
Taula 4.2. Com es valores els paràmetres?
Var
iab
les
sele
ccio
nad
es
Val
ora
des
en
fu
nci
ó
d’a
ques
ts r
angs
Ass
ign
ant
un v
alo
r d
e
qu
alit
at e
colò
gic
a
rep
rese
nta
da
tan
t p
el
val
or
(1..
.5)
com
pel
colo
r (v
erd
...v
erm
ell)
.
T
ipu
s I
(M
un
tan
ya s
ilíci
ca)
Em
bass
amen
ts s
ituat
s a
tram
s al
ts d
els
rius,
sob
re s
ubst
rat s
ilíci
c M
assa
d’a
igua
refe
rent
: Em
bas
sam
ent
d’E
scal
es.
Cat
egor
ies
pels
val
ors
dels
par
àmet
res
Indi
cado
rs
Elem
ents
Pa
ràm
etre
s N
om
Valo
r re
al
Òpt
im
Bo
Med
iocr
e D
efic
ient
D
olen
t
Valo
raci
ó de
cad
a pa
ràm
etre
Va
lor d
els
parà
met
res
Con
cent
raci
ó de
clo
rofil
·la
(mg
m-3
) P
Chl
2 0-
1 1-
2.5
2.5-
8 8-
25
>25
2 C
ompo
sici
ó,
abun
dànc
ia i
biom
assa
de
fitop
lànc
ton
Con
cent
raci
ó de
clo
rofil
·la
de c
ianò
fits
(mg
m-3
) P
Cia
0,03
84
0-0.
5 0.
5-1
1-5
5-20
>2
0
Òpt
im =
1
Bo =
2
Med
iocr
e =
3
Def
icie
nt =
4
D
olen
t =
5
1
% a
nom
alie
s P
%an
0
<2%
2-
5%
>5%
1
CPU
E de
car
pes
litor
als
P cl
it 0
<0.0
05
0.00
5-0.
009
>0.0
09
1 C
PUE
de c
arpe
s lim
nètiq
ues
P cl
im
0,06
02
<0.2
61
0.26
1-0.
522
>0.5
22
1
% d
e ca
rpa
litor
al
P %
clit
0,00
<3
2%
32-6
4%
>64%
1
Biològics
Com
posi
ció,
ab
undà
ncia
i po
blac
ions
de
peix
os
% d
e ca
rpa
limnè
tica
P %
clim
4,
68
<27%
27
-53%
>5
3%
Òpt
im =
1
Bo =
1
Med
iocr
e =
3
Def
icie
nt =
5
D
olen
t =
5
1
Tran
spar
ènci
a Pr
ofun
dita
t de
visi
ó de
l D
isc
de S
ecch
i (m
) P
ds
6,77
>1
2 12
-6
6-3
3-1.
5 <1
.5
2
Con
dici
ons
d’ox
igen
ació
Pe
rcen
tatg
e d’
oxig
en
hipo
limnè
tic, m
itja
per m
. P
ox
87,3
10
0-80
80
-60
60-4
0 40
-20
20-0
1
Físic-químics
Con
cent
raci
ó de
nut
rient
s Fò
sfor
tota
l (m
g m
-3)
P pt
17,1
1 0-
4 4-
10
10-3
5 35
-100
>1
00
Òpt
im =
1
Bo =
2
Med
iocr
e =
3
Def
icie
nt =
4
D
olen
t =
5
3
173Els embassaments catalans
Taula 4.3. Com es calculen els valors dels Elements, Indicadors, IPE i RQE?
Tip
us I
(ref
eren
t Esc
ales
)
Em
bass
amen
t
Val
orac
ió d
els
Par
àmet
res
V
alor
ació
de
cada
E
lem
ent
V
alor
ació
de
cada
indi
cado
r
IPE
RQ
E
P
Chl
2
P
Cia
1
E
fito
plàn
cton
1
.5
P
%an
1
P
clit
1
P
clim
1
P %
clit
1
P
%cl
im
1
E p
eixo
s 1
I bio
lògi
c 1
.5
P d
s 2
E tr
ansp
arèn
cia
2
P o
x 1
E o
xige
naci
ó 1
Esc
ales
P
pt
3
E
nut
rient
s 3
I fís
ic-q
uím
ic
2
2
1
La m
itja
na d
els
div
ers
os
parà
metr
es
ens
donarà
el
valo
r de c
ada e
lem
ent.
Hi
ha
ele
ments
com
posa
ts p
er
un s
ol
parà
metr
e,
com
ara
Etr
ansp
arè
ncia
i d
’alt
res
com
posa
ts p
er
2
o m
és,
com
Efi
top
làncto
n ó
Ep
eix
os
Per
obte
nir
el
valo
r de l
’Ifí
sic-q
uím
ic
es
calc
ula
la m
itja
na d
els
seus
Ele
ments
; en c
anvi
el
valo
r de
l’I b
iolò
gic
agafa
rà e
l valo
r del
pit
jor
dels
seus
Ele
ments
.
Per
obte
nir
el
val
or
IPE
s’a
gaf
arà
el v
alo
r
de
l’In
dic
ado
r am
b
un
a p
itjo
r val
ora
ció
eco
lògic
a
Per
obte
nir
el
RQ
E
calc
ula
rem
el
qu
oci
ent
de
div
idir
el v
alor
del
IP
E d
el
refe
ren
t en
tre
el
val
or
del
emb
assa
men
t:
IP
E r
efer
ent
IP
E e
mbas
s.
Els embassaments catalans174
Taula 4.4.Clasificació , IPE i RQE de tots els embassaments. Els tipus I i II
estan composats per embassaments que son elements i referents a la vegada
per aquest motiu s’obté un 1 de RQE. Als tipus V i VI s’utilitzen models «experts»,
per això el color de la representació es el blanc; els valors de RQE, no pertanyen
a masses d’aigües reals. També es mostren els intervals de valors de cada classe
del Ratio de Qualitat Ecològic
Tipus Embassament IPE RQE I Escales 2 1 II Santa Fe del Montseny 4 1
Siurana 3.3 1 Foix 5 0.66 III Riudecanyes 4 0.82 Canelles 1.3 1 Camarasa 2.6 0.50 Boadella 2.6 0.50 La Baells 2.6 0.50 La Llossa del Cavall 2.3 0.56 Oliana 3.3 0.39 Rialb 3.6 0.36 Sant Llorenç de Montgai 3.3 0.39 Sant Ponç 2.6 0.50 Santa Ana 2.3 0.56 Talarn 2.3 0.56
IV
Terradets 2.6 0.50 Model expert 1.5 1 Flix 1.6 0.93 V Riba-roja 2 0.75 Model expert 2.3 1 Sau 3.3 0.69 VI Susqueda 3 0.76
RATIO DE QUALITAT ECOLÒGICA
Òptim Bo Mediocre Deficient Dolent
Valor assignable 1-0.9 0.9-0.7 0.7-0.5 0.5-0.3 0.3-0
175Els embassaments catalans
Tau
la 4
.5. T
ipu
s I
Tip
us
I
(Mu
nta
nya
silí
cica
)
Em
bass
amen
ts s
ituat
s a
tram
s al
ts d
els
rius,
sob
re s
ubst
rat s
ilíci
c M
assa
d’a
igua
refe
rent
: Em
bas
sam
ent
d’E
scal
es.
Cat
egor
ies
pels
val
ors
dels
par
àmet
res
Indi
cado
rs
Elem
ents
Pa
ràm
etre
s Ò
ptim
Bo
M
edio
cre
Def
icie
nt
Dol
ent
Valo
raci
ó de
cad
a pa
ràm
etre
Va
lora
ció
de c
ada
elem
ent
Valo
raci
ó de
ca
da in
dica
dor
Índe
x de
Po
tenc
ial
Con
cent
raci
ó de
cl
orof
il·la
(mg
m-3
) 0-
1 1-
2.5
2.5-
8 8-
25
>25
P C
hl
Com
posi
ció,
ab
undà
ncia
i bi
omas
sa d
e fit
oplà
ncto
n C
once
ntra
ció
de
clor
ofil·
la d
e ci
anòf
its (m
g m
-3)
0-0.
5 0.
5-1
1-5
5-20
>2
0
Òpt
im =
1
Bo
=
2
M
edio
cre
= 3
D
efic
ient
=
4
Dol
ent =
5
P C
ia
E fit
oplà
ncto
n =
∑P x
2
% a
nom
alie
s <2
%
2-5%
>5
%
P %
an
CPU
E de
car
pes
litor
als
<0.0
05
0.00
5-0.
009
>0.0
09
P cl
it
CPU
E de
car
pes
limnè
tique
s <0
.261
0.
261-
0.52
2 >0
.522
P
clim
% d
e ca
rpa
litor
al
<32%
32
-64%
>6
4%
P %
clit
Biològics
Com
posi
ció,
ab
undà
ncia
i po
blac
ions
de
peix
os
% d
e ca
rpa
limnè
tica
<27%
27
-53%
>5
3%
Òpt
im =
1
Bo
=
1
M
edio
cre
= 3
D
efic
ient
=
5
Dol
ent =
5
P %
clim
E pe
ixos
= ∑
P x
5
I bio
lògi
c =
pitjo
r de
ls E
x
Tran
spar
ènci
a Pr
ofun
dita
t de
visi
ó de
l Dis
c de
Se
cchi
(m)
>12
12-6
6-
3 3-
1.5
<1.5
P
ds
E tra
nspa
rènc
ia =
P ds
Con
dici
ons
d’ox
igen
ació
Perc
enta
tge
d’ox
igen
hi
polim
nètic
, mitj
a pe
r m.
100-
80
80-6
0 60
-40
40-2
0 20
-0
P ox
P
oxig
enac
ió =
P ox
Físic-químics
Con
cent
raci
ó de
nut
rient
s Fò
sfor
tota
l (m
g m
-3)
0-4
4-10
10
-35
35-1
00
>100
Òpt
im =
1
Bo
=
2
M
edio
cre
= 3
D
efic
ient
=
4
Dol
ent =
5
P pt
P nu
trien
ts =
P pt
I fís
ic-q
uím
ic =
∑E
x
3
IPE
= el
pi
tjor d
els
I x
Els embassaments catalans176
Tau
la 4
.6. T
ipu
s II
Tip
us
II
(M
un
tan
ya h
um
ida
silíc
ica)
E
mba
ssam
ents
situ
ats
a tra
ms
alts
del
s riu
s, s
obre
sub
stra
t silí
cic
i con
ques
den
sam
ent a
rbor
ades
am
b ca
duci
folis
M
assa
d’a
igua
refe
rent
: Em
bas
sam
ent
de
San
ta F
e d
el M
on
tsen
y
Cat
egor
ies
pels
val
ors
dels
par
àmet
res
Indi
cado
rs
Elem
ents
Pa
ràm
etre
s Ò
ptim
Bo
M
edio
cre
Def
icie
nt
Dol
ent
Valo
raci
ó de
cad
a pa
ràm
etre
Va
lora
ció
de
cada
ele
men
t Va
lora
ció
de c
ada
indi
cado
r Ín
dex
de
Pote
ncia
l
Con
cent
raci
ó de
cl
orof
il·la
(mg
m-3
) 0-
1 1-
2.5
2.5-
8 8-
25
>25
P C
hl
Com
posi
ció,
ab
undà
ncia
i bi
omas
sa d
e fit
oplà
ncto
n C
once
ntra
ció
de
clor
ofil·
la d
e ci
anòf
its (m
g m
-3)
0-0.
5 0.
5-1
1-5
5-20
>2
0
Òpt
im =
1
Bo
=
2
M
edio
cre
= 3
D
efic
ient
=
4
Dol
ent =
5
P C
ia
E fit
oplà
ncto
n =
∑P x
2
% a
nom
alie
s <2
%
2-5%
>5
%
P %
an
CPU
E de
car
pes
litor
als
<0.0
05
0.00
5-0.
009
>0.0
09
P cl
it
CPU
E de
car
pes
limnè
tique
s <0
.261
0.
261-
0.52
2 >0
.522
P
clim
% d
e ca
rpa
litor
al
<32%
32
-64%
>6
4%
P %
clit
Biològics
Com
posi
ció,
ab
undà
ncia
i po
blac
ions
de
peix
os
% d
e ca
rpa
limnè
tica
<27%
27
-53%
>5
3%
Òpt
im =
1
Bo
=
1
M
edio
cre
= 3
D
efic
ient
=
5
Dol
ent =
5
P %
clim
E pe
ixos
= ∑
P x
5
I bio
lògi
c =
pitjo
r del
s E x
Tran
spar
ènci
a Pr
ofun
dita
t de
visi
ó de
l Dis
c de
Se
cchi
(m)
>12
12-6
6-
3 3-
1.5
<1.5
P
ds
E tra
nspa
rènc
ia =
P ds
Con
dici
ons
d’ox
igen
ació
Perc
enta
tge
d’ox
igen
hi
polim
nètic
, mitj
a pe
r m.
100-
80
80-6
0 60
-40
40-2
0 20
-0
P ox
P
oxig
enac
ió =
P ox
Físic-químics
Con
cent
raci
ó de
nut
rient
s Fò
sfor
tota
l (m
g m
-3)
0-4
4-10
10
-35
35-1
00
>100
Òpt
im =
1
Bo
=
2
M
edio
cre
= 3
D
efic
ient
=
4
Dol
ent =
5
P pt
P nu
trien
ts =
P pt
I fís
ic-q
uím
ic =
∑E
x
3
IPE
= el
pitj
or
dels
I x
177Els embassaments catalans
Tau
la 4
.7. T
ipu
s III
Tip
us
III
(Co
stan
ers)
Em
bass
amen
ts s
ituat
s al
tram
bai
x de
rius
cur
ts, p
rope
rs a
la c
osta
i a
zone
s ca
lcar
ies.
M
assa
d’a
igua
refe
rent
: Can
elle
s
Cat
egor
ies
pels
val
ors
dels
par
àmet
res
Indi
cado
rs
Elem
ents
Pa
ràm
etre
s Ò
ptim
Bo
M
edio
cre
Def
icie
nt
Dol
ent
Valo
raci
ó de
cad
a pa
ràm
etre
Va
lora
ció
de
cada
ele
men
t Va
lora
ció
de
cada
indi
cado
r Ín
dex
de
Pote
ncia
l
Con
cent
raci
ó de
cl
orof
il·la
(mg
m-3
) 0-
1 1-
2.5
2.5-
8 8-
25
>25
P C
hl
Com
posi
ció,
ab
undà
ncia
i bi
omas
sa d
e fit
oplà
ncto
n C
once
ntra
ció
de
clor
ofil·
la d
e ci
anòf
its (m
g m
-3)
0-0.
5 0.
5-1
1-5
5-20
>2
0
Òpt
im =
1
Bo
=
2
M
edio
cre
= 3
D
efic
ient
=
4
Dol
ent =
5
P C
ia
E fit
oplà
ncto
n =
∑P x
2
% a
nom
alie
s <2
%
2-5%
>5
%
P %
an
CPU
E de
car
pes
litor
als
<0.0
05
0.00
5-0.
009
>0.0
09
P cl
it
CPU
E de
car
pes
limnè
tique
s <0
.261
0.
261-
0.52
2 >0
.522
P
clim
% d
e ca
rpa
litor
al
<32%
32
-64%
>6
4%
P %
clit
Biològics
Com
posi
ció,
ab
undà
ncia
i po
blac
ions
de
peix
os
% d
e ca
rpa
limnè
tica
<27%
27
-53%
>5
3%
Òpt
im =
1
Bo
=
1
M
edio
cre
= 3
D
efic
ient
=
5
Dol
ent =
5
P %
clim
E pe
ixos
= ∑
P x
5
I bio
lògi
c =
pitjo
r de
ls E
x
Tran
spar
ènci
a Pr
ofun
dita
t de
visi
ó de
l Dis
c de
Se
cchi
(m)
>12
12-6
6-
3 3-
1.5
<1.5
P
ds
E tra
nspa
rènc
ia =
P ds
Con
dici
ons
d’ox
igen
ació
Perc
enta
tge
d’ox
igen
hi
polim
nètic
, mitj
a pe
r m.
100-
80
80-6
0 60
-40
40-2
0 20
-0
P ox
P
oxig
enac
ió =
P ox
Físic-químics
Con
cent
raci
ó de
nut
rient
s Fò
sfor
tota
l (m
g m
-3)
0-4
4-10
10
-35
35-1
00
>100
Òpt
im =
1
Bo
=
2
M
edio
cre
= 3
D
efic
ient
=
4
Dol
ent =
5
P pt
P nu
trien
ts =
P pt
I fís
ic-q
uím
ic =
∑E
x
3
IPE
= el
pitj
or
dels
I x
Els embassaments catalans178
Tau
la 4
.8. T
ipu
s IV
Tip
us
IV
(Mu
nta
nya
med
iter
ràn
ia)
Emba
ssam
ents
situ
ats
al tr
am a
lt-m
itjà
dels
rius
, a ll
ocs
amb
pluj
es m
enys
abu
ndan
ts q
ue a
l Tip
us I
i sob
re s
ubst
rat p
redo
min
antm
ent c
alca
ri M
assa
d’a
igua
refe
rent
: Can
elle
s
Cat
egor
ies
pels
val
ors
dels
par
àmet
res
Indi
cado
rs
Elem
ents
Pa
ràm
etre
s Ò
ptim
Bo
M
edio
cre
Def
icie
nt
Dol
ent
Valo
raci
ó de
cad
a pa
ràm
etre
Va
lora
ció
de
cada
ele
men
t Va
lora
ció
de
cada
indi
cado
r Ín
dex
de
Pote
ncia
l
Con
cent
raci
ó de
cl
orof
il·la
(mg
m-3
) 0-
1 1-
2.5
2.5-
8 8-
25
>25
P C
hl
Com
posi
ció,
ab
undà
ncia
i bi
omas
sa d
e fit
oplà
ncto
n C
once
ntra
ció
de
clor
ofil·
la d
e ci
anòf
its (m
g m
-3)
0-0.
5 0.
5-1
1-5
5-20
>2
0
Òpt
im =
1
Bo
=
2
M
edio
cre
= 3
D
efic
ient
=
4
Dol
ent =
5
P C
ia
E fit
oplà
ncto
n =
∑P x
2
% a
nom
alie
s <2
%
2-5%
>5
%
P %
an
CPU
E de
car
pes
litor
als
<0.0
05
0.00
5-0.
009
>0.0
09
P cl
it
CPU
E de
car
pes
limnè
tique
s <0
.261
0.
261-
0.52
2 >0
.522
P
clim
% d
e ca
rpa
litor
al
<32%
32
-64%
>6
4%
P %
clit
Biològics
Com
posi
ció,
ab
undà
ncia
i po
blac
ions
de
peix
os
% d
e ca
rpa
limnè
tica
<27%
27
-53%
>5
3%
Òpt
im =
1
Bo
=
1
M
edio
cre
= 3
D
efic
ient
=
5
Dol
ent =
5
P %
clim
E pe
ixos
= ∑
P x
5
I bio
lògi
c =
pitjo
r de
ls E
x
Tran
spar
ènci
a Pr
ofun
dita
t de
visi
ó de
l Dis
c de
Se
cchi
(m)
>12
12-6
6-
3 3-
1.5
<1.5
P
ds
E tra
nspa
rènc
ia =
P ds
Con
dici
ons
d’ox
igen
ació
Perc
enta
tge
d’ox
igen
hi
polim
nètic
, mitj
a pe
r m.
100-
80
80-6
0 60
-40
40-2
0 20
-0
P ox
P
oxig
enac
ió =
P ox
Físic-químics
Con
cent
raci
ó de
nut
rient
s Fò
sfor
tota
l (m
g m
-3)
0-4
4-10
10
-35
35-1
00
>100
Òpt
im =
1
Bo
=
2
M
edio
cre
= 3
D
efic
ient
=
4
Dol
ent =
5
P pt
P nu
trien
ts =
P pt
I fís
ic-q
uím
ic =
∑E
x
3
IPE
= el
pitj
or
dels
I x
179Els embassaments catalans
Tau
la 4
.9. T
ipu
s V
Tip
us
V
(Eix
de
gra
n r
iu;
Eb
re)
Emba
ssam
ents
situ
ats
al tr
am m
itjà
del g
rans
rius
, am
b co
nque
s m
olt e
xten
ses
amb
mar
cada
influ
enci
a hu
man
a.
Mas
sa d
’aig
ua re
fere
nt: M
od
el e
xper
t
Cat
egor
ies
pels
val
ors
dels
par
àmet
res
Indi
cado
rs
Elem
ents
Pa
ràm
etre
s Ò
ptim
Bo
M
edio
cre
Def
icie
nt
Dol
ent
Valo
raci
ó de
cad
a pa
ràm
etre
Va
lora
ció
de
cada
ele
men
t Va
lora
ció
de
cada
indi
cado
r Ín
dex
de
Pote
ncia
l
Con
cent
raci
ó de
cl
orof
il·la
(mg
m-3
) 0-
2.5
2.5-
10
10-1
5 15
-25
>25
P C
hl
Com
posi
ció,
ab
undà
ncia
i bi
omas
sa d
e fit
oplà
ncto
n C
once
ntra
ció
de
clor
ofil·
la d
e ci
anòf
its (m
g m
-3)
0-0.
5 0.
5-1
1-5
5-20
>2
0
Òpt
im =
1
Bo
=
2
M
edio
cre
= 3
D
efic
ient
=
4
Dol
ent =
5
P C
ia
E fit
oplà
ncto
n =
∑P x
2
% a
nom
alie
s <2
%
2-5%
>5
%
P %
an
CPU
E de
car
pes
litor
als
<0.0
05
0.00
5-0.
009
>0.0
09
P cl
it
CPU
E de
car
pes
limnè
tique
s <0
.261
0.
261-
0.52
2 >0
.522
P
clim
% d
e ca
rpa
litor
al
<32%
32
-64%
>6
4%
P %
clit
Biològics
Com
posi
ció,
ab
undà
ncia
i po
blac
ions
de
peix
os
% d
e ca
rpa
limnè
tica
<27%
27
-53%
>5
3%
Òpt
im =
1
Bo
=
1
M
edio
cre
= 3
D
efic
ient
=
5
Dol
ent =
5
P %
clim
E pe
ixos
= ∑
P x
5
I bio
lògi
c =
pitjo
r de
ls E
x
Tran
spar
ènci
a Pr
ofun
dita
t de
visi
ó de
l Dis
c de
Se
cchi
(m)
>8
8-4
4-2
2-1
<1
P ds
E
trans
parè
ncia
= P
ds
Con
dici
ons
d’ox
igen
ació
Perc
enta
tge
d’ox
igen
hi
polim
nètic
, mitj
a pe
r m.
100-
75
75-5
0 50
-35
35-2
0 20
-0
P ox
P
oxig
enac
ió =
P ox
Físic-químics
Con
cent
raci
ó de
nut
rient
s Fò
sfor
tota
l (m
g m
-3)
0-15
15
-25
25-3
5 35
-70
>70
Òpt
im =
1
Bo
=
2
M
edio
cre
= 3
D
efic
ient
=
4
Dol
ent =
5
P pt
P nu
trien
ts =
P pt
I fís
ic-q
uím
ic =
∑E
x
3
IPE
= el
pitj
or
dels
I x
Els embassaments catalans180
Tau
la 4
.10. T
ipu
s V
I
Tip
us
VI
(E
ix d
e g
ran
riu
; T
er)
Emba
ssam
ents
situ
ats
al tr
am m
itjà
del g
rans
rius
, am
b co
nque
s m
olt e
xten
ses
amb
mar
cada
influ
enci
a hu
man
a.
Mas
sa d
’aig
ua re
fere
nt: M
od
el e
xper
t
Cat
egor
ies
pels
val
ors
dels
par
àmet
res
Indi
cado
rs
Elem
ents
Pa
ràm
etre
s Ò
ptim
Bo
M
edio
cre
Def
icie
nt
Dol
ent
Valo
raci
ó de
cad
a pa
ràm
etre
Va
lora
ció
de
cada
ele
men
t Va
lora
ció
de
cada
indi
cado
r Ín
dex
de
Pote
ncia
l
Con
cent
raci
ó de
cl
orof
il·la
(mg
m-3
) 0-
5 5-
15
15-2
5 25
-50
>50
P C
hl
Com
posi
ció,
ab
undà
ncia
i bi
omas
sa d
e fit
oplà
ncto
n C
once
ntra
ció
de
clor
ofil·
la d
e ci
anòf
its (m
g m
-3)
0-0.
5 0.
5-1
1-5
5-20
>2
0
Òpt
im =
1
Bo
=
2
M
edio
cre
= 3
D
efic
ient
=
4
Dol
ent =
5
P C
ia
E fit
oplà
ncto
n =
∑P x
2
% a
nom
alie
s <2
%
5-2%
>5
%
P %
an
CPU
E de
car
pes
litor
als
<0.0
05
0.00
9-0.
005
>0.0
09
P cl
it
CPU
E de
car
pes
limnè
tique
s <0
.261
0.
522-
0.26
1 >0
.522
P
clim
% d
e ca
rpa
litor
al
<32%
64
-32%
>6
4%
P %
clit
Biològics
Com
posi
ció,
ab
undà
ncia
i po
blac
ions
de
peix
os
% d
e ca
rpa
limnè
tica
<27%
53
-27%
>5
3%
Òpt
im =
1
Bo
=
1
M
edio
cre
= 3
D
efic
ient
=
5
Dol
ent =
5
P %
clim
E pe
ixos
= ∑
P x
5
I bio
lògi
c =
pitjo
r de
ls E
x
Tran
spar
ènci
a Pr
ofun
dita
t de
visi
ó de
l Dis
c de
Se
cchi
(m)
>6
6-3
3-2
2-1
<1
P ds
E
trans
parè
ncia
= P
ds
Con
dici
ons
d’ox
igen
ació
Perc
enta
tge
d’ox
igen
hi
polim
nètic
, mitj
a pe
r m.
100-
60
60-3
0 30
-15
15-5
5-
0 P
ox
P ox
igen
ació
= P
ox
Físic-químics
Con
cent
raci
ó de
nut
rient
s Fò
sfor
tota
l (m
g m
-3)
0-16
16
-32
32-6
4 64
-128
>1
28
Òpt
im =
1
Bo
=
2
M
edio
cre
= 3
D
efic
ient
=
4
Dol
ent =
5
P pt
P nu
trien
ts =
P pt
I fís
ic-qu
ímic
= ∑
E x
3
IPE
= el
pitj
or
dels
I x
181Els embassaments catalans
Mapa 4.1. Situació i valoració ecològica segons l’IPE dels embassamentscatalans.
Els embassaments catalans182
Capítol 5. Avaluació de l’adaptació delReservoir Fish Assemblage Index
(RFAI) a Catalunya
5.1. Validació dels mètodes de
mostreig utilitzats al RFAI
Per a algunes espècies, hi ha molt bona
correlació entre les captures per unitat
d’esforç (CPUE: per a les xarxes són
nombre d’individus per xarxa i per a la
pesca elèctrica són nombre d’individus
per segon d’electrocució) amb pesca
elèctrica i amb xarxa (Fig. 5.1 i 5.2). És
a dir, a l’embassament de Sant Antoni
es capturen més individus de barb comú
tant amb xarxa com amb pesca elèctrica
i clarament hi ha més densitat d’aquesta
espècie que als altres embassaments
(Fig.5.1).
Però, com ja s’ha descrit (Jackson &
Harvey 1997), això és poc freqüent i per
diverses espècies la correlació no és
significativa (Taula 5.1). Això és lògic per
diverses raons. Hi ha espècies que són
molt litorals (per ex. la perca americana,
el peix sol o alguna altra espècie que
només s’ha capturat amb pesca
elèctrica) i altres que ho són poc
«recordem que hem posat les xarxes a
10 m de profunditat. Algunes espècies
com la perca americana són ben
conegudes per agafar-se poc amb
xarxes litorals (García-Berthou 1994;
García-Berthou 2002) i molt amb pesca
Taula 5.1. Coeficients de correlació dePearson entre les CPUE amb pescaelèctrica i amb xarxa per a les espèciesdetectades a més de dos embassaments iamb els dos mètodes de pesca (n = 14).
espècie r P
Alburnus alburnus -0.154 0.599
Barbus graellsii 0.975 <0.0005
Cyprinus carpio 0.458 0.099
Chondrostoma miegii 0.952 <0.0005
Rutilus rutilus 0.263 0.364
Salmo trutta 0.747 0.002
Sander lucioperca 0.478 0.084
elèctrica. A més, hem efectuat la pesca
elèctrica de dia en canvi les xarxes es
calen de la tarda al matí següent (de
manera que podrien afectar els ritmes
diaris de les espècies).
Les correlacions observades, que de fet
són poc esperades, suggereixen que
l’esforç de pesca ha estat prou bo i que,
com és ben conegut, és molt
recomanable combinar mètodes de
pesca diferents (Jackson & Harvey
1997). Malgrat que els dos mètodes de
pesca utilitzats són els mateixos
utilitzats al RFAI, seria millor ampliar
més el ventall de mètodes de captura,
per exemple, amb trampes litorals que
augmentessin la probabilitat de detectar
espècies petites com la bavosa de riu,
la gambúsia o cobítids.
183Els embassaments catalans
Fig. 5.1. Relació entreles CPUE amb pescaelèctrica i amb xarxaper al barb comú (B.
graellsii).
Fig. 5.2. Relació entreles CPUE amb pescaelèctrica i amb xarxaper a la madrilla (C.
miegii).
gillnet CPUE
1.0.8.6.4.20.0-.2
ele
ctro
fishi
ng C
PU
E
.003
.002
.001
0.000
-.001 R² = 0.9505
Terradets
Susqueda
Sant PonçSanta FeSau
Sant Antoni
Riudecanyes
Riba-roja
FoixFlix
Escales
CamarasaBoadellaLa Baells
gillnet CPUE
.8.6.4.20.0-.2
ele
ctro
fishi
ng C
PU
E
.005
.004
.003
.002
.001
0.000
-.001 R² = 0.9069
Terradets
SusquedaSant PonçSanta FeSauSant Antoni
Riudecanyes
Riba-rojaFoixFlix
Escales
CamarasaBoadellaLa Baells
Els embassaments catalans184
Fig. 5.3. Relació entreles CPUE amb pescaelèctrica i amb xarxaper al conjuntd’espècies.
Total CPUE (gillnet)
1.61.41.21.0.8.6.4.2
Tot
al C
PU
E (
elec
trof
ishi
ng)
.2
.1
0.0
-.1 R² = 0.0164
TerradetsSusqueda
Sant Ponç
Santa FeSauSant AntoniRiudecanyes
Riba-roja
Foix
FlixEscales
Camarasa
Boadella
La Baells
Si per diverses espècies no hi ha gaire
correlació entre les CPUEs amb pesca
elèctrica i amb xarxa cal esperar que
les CPUEs totals (conjunt d’espècies)
tampoc estiguin gaire correlacionades
(Fig. 5.3), especialment perquè una de
les espècies més abundants, l’alburn,
mostra correlació no significativa (Taula
1). Els dos mètodes mostren imatges
molt diferents dels embassaments (Fig.
5.3) perquè als embassaments
oligotròfics o amb menor temps de
residència hi ha proporcionalment més
densitat de peixos litorals, i als altres
(Foix, Sau, Susqueda) més densitat
limnètica i sobretot d’individus més
grans (carpes). Els embassaments amb
molta CPUE de pesca elèctrica (Riba-
roja, Sant Ponç, La Baells,…) tenien
importants poblacions litorals d’alburn.
Ja que hem pres diferents mostres a
cada embassament seria interessant
estudiar amb detall quin ha de ser
l’esforç de captura necessari per a
estimar amb una certa precisió les
diferents mètriques del RFAI, per
exemple amb corbes d’acumulació
d’espècies i tècniques bootstrap
(Hickman & McDonough 1996). També
és imprescindible estudiar la variabilitat
estacional i interanual d’aquestes
mètriques i les poblacions de peixos
dels embassaments en general.
5.2. Adaptació i validació de les
mètriques utilitzades al RFAI
A la Taula 5.2 recordem les mètriques
originals del RFAI que es pretenien
adaptar als embassaments catalans.
Les mètriques de riquesa (nombre
d’espècies) es calculen combinant els
dos mètodes de pesca mentre que les
de composició (% d’individus) es
calculen per separat pels dos mètodes
de pesca (Taula 5.4). Les mètriques del
RFAI (Hickman et al. 1994; Jennings et
al. 1995; Hickman & McDonough 1996;
185Els embassaments catalans
McDounough & Hickman 1999)
provenen d’una adaptació dels IBI per
a peixos de rius nord-americans
originalment proposats per Karr i
col·laboradors (Karr et al. 1986). Una
revisió bibliogràfica mostra que malgrat
les nombroses adaptacions dels IBI de
rius (Bramblett & Fausch 1991; Moyle
& Marchetti 1999; Simon & Sanders
1999; Angermeier et al. 2000; Schleiger
2000; Smogor & Angermeier 2001;
Daniels et al. 2002), els índexs de peixos
per a llacs són poc abundants (Jennings
et al. 1999; Schulz et al. 1999) i els
d’embassaments es limiten al RFAI. A
Europa, els treballs publicats són
bàsicament de França (Oberdorff &
Hughes 1992; Hughes & Oberdorff
1999; Oberdorff et al. 2001; Oberdorff
et al. 2002) i Bèlgica (Didier et al. 1998;
Kestemont et al. 1998; Kestemont et al.
2000) i malgrat que hi ha alguns treballs
a embassaments francesos (Cadic et al.
2001; Irz et al. 2002; Argillier et al.
2002a; Argillier et al. 2002b) encara no
s’han adaptat índexs.
Les mètriques del RFAI s’han adaptat
seguint principalment els treballs a rius
francesos (Taula 5.3). Així per exemple
a Europa en lloc del nombre de peixos
sol (Lepomis spp.) o de catostòmids
(sucker) es pot utilitzar el nombre
d’invertívors. Per a la categorització
d’espècies, a part dels treballs francesos
també s’ha utilitzat la informació dels IBI
nord-americans ja que és més detallada
per a algunes espècies (perca
americana, peix sol, carpa,…). Volem
esmentar, però, que aquestes
categoritzacions (excepte la de
reproducció) ens semblen pobres i que
en general s’haurien de dedicar molts
més esforços a obtenir o revisar millors
les dades de base (sobretot de
tolerància) en lloc de realitzar tantes
adaptacions de l’IBI (especialment a
Europa on els IBI encara no s’han
validat molt). Per exemple, Oberdorff et
al. (2002) no classifiquen el grau de
tolerància de Barbus meridionalis o la
carpa (C. carpio) per considerar que no
hi ha prou informació disponible: Barbus
haasi és endèmica de la península (i per
tant tampoc hi ha informació científica
acurada sobre la seva tolerància) però
s’assembla molt a B. meridionalis (de
fet la substitueix a les conques
meridionals catalanes) i segurament
ambdues són força intolerants; en canvi,
la carpa és una de les espècies
considerades popularment com a més
tolerants (tot i que Oberdorff i coautors
no ho consideren així en el seus
treballs).
No hi ha correlació de totes aquestes
mètriques amb la superfície de la
conca hidrogràfica a la qual pertany
l’embassament ni amb el volum de
l’embassament (Taula 5.4). Això
simplificaria l’ús d’un índex ja que no
caldria adaptar-lo a diferents conques
o mides d’embassaments. Malgrat que
la conca de l’Ebre té més espècies
natives que la resta de rius catalans, el
nombre d’espècies de peixos als
embassaments no reflecteix aquest
patró perquè corresponen bàsicament
a espècies introduïdes d’àmplia
Els embassaments catalans186
distribució comunes a la majoria
d’embassaments.
D’altra banda, les mètriques tampoc
responen al grau tròfic de
l’embassament (Taula 5.4), excepte
per al % d’anomalies que és molt
significatiu però només s’ha observat i
era molt freqüent a les carpes de Foix.
Ja s’ha descrit que el % d’anomalies
augmenta exponencialment a llocs
degradats o molt degradats (Sanders et
al. 1999). Això suggereix que aquesta
mètrica pot ser útil i altres mètriques que
mesuressin amb més detall i precisió
l’estat fisiològic del peix podrien ser
especialment útils en sistemes altament
modificats i artificials com els
embassaments.
En canvi, és lògic que les mètriques
de riquesa depenguin poc del grau
tròfic de l’embassament (Taula 4) per
nombroses raons, entre d’altres:
§ el rang de variació de les
mètriques de riquesa és molt
baix (Taula 5.5), en part
perquè els rius europeus i
especialment els rius
catalans tenen menys
riquesa de peixos
continentals que els nord-
americans;
§ els embassaments estan
dominats per espècies
exòtiques que, com a part de
la homogeneització biòtica
(Rahel 2000; Rahel 2002),
solen introduir-se a tots els
embassaments;
§ l’alteració per introducció
d’espècies és encara molt
important i els
embassaments, que ja són
sistemes molt fluctuants, no
han tingut prou temps per
reflectir el seu grau tròfic en
la riquesa o diversitat
d’espècies de peixos.
El mateix problema es produeix als rius
de Califòrnia (ecosistemes també de
tipus mediterrani), on hi ha problemes
per desenvolupar un IBI per a rius
perquè també hi ha relativament poques
espècies de peixos i moltes
d’introduïdes (Moyle & Marchetti 1999).
Una altra mesura sintètica de què les
mètriques no responen al grau tròfic és
que la correlació de l’índex de
diversitat de Shannon amb el grau
tròfic, malgrat ser negativa, és molt
petita (r ~ -0,1 a -0,2) i no significativa
(Fig. 5.4).
En canvi sí que hi ha molta correlació
entre mètriques (Taula 5.6), ja que
molts dels caràcters considerats
indicadors d’integritat biòtica es troben
associats en algunes espècies, sobretot
en el cas de les mètriques de riquesa.
Per exemple, hi ha força correlació entre
la riquesa detectada i les CPUE totals,
especialment al litoral (pesca elèctrica)
(Fig. 5.5).
Una anàlisi factorial resumeix bé
aquestes correlacions (Fig.5.6). El
primer eix diferencia embassaments de
187Els embassaments catalans
Annual mean TP (mg/m3)
400
200
100
80
60
40
20
10
8
Lim
netic
div
ersi
ty (
Sha
nnon
's)
2.5
2.0
1.5
1.0
.5
0.0
-.5 R² = 0.0506
Sau
Foix
Terradets
RiudecanyesSant Antoni
Camarasa
BoadellaSusqueda
Flix
Sant Ponç
Riba-roja
Santa Fe
La Baells
Escales
Annual mean TP (mg/m3)
400
200
100
80
60
40
20
10
8
Litto
ral d
iver
sity
(S
hann
on's
)
2.0
1.5
1.0
.5
0.0
-.5 R² = 0.0496
Foix
Sau
Susqueda
Camarasa
Riba-roja
Sant Antoni
Flix
Terradets
La Baells
Santa Fe
Riudecanyes
Boadella
Escales
Sant Ponç
Fig. 4. Relació entre la diversitat (índex de Shannon amb logaritme en base 2)limnètica (xarxa) i litoral (pesca elèctrica) i el fòsfor total.
Fig. 5.5. Relació entre la riquesa (nombre d’espècies de peixos detectades)limnètica i litoral i les captures totals.
Total CPUE (electrofishing)
.2.1.05.04.03.02.01.005
.004.003
.002.001
.0005.0004
Litto
ral r
ichn
ess
(ele
ctro
fishi
ng)
10
8
6
4
2
0 R² = 0.3840
Sau
Foix
Terradets
RiudecanyesSant Antoni
Camarasa
Boadella
Susqueda
Flix
Sant Ponç
Riba-roja
Santa Fe
La Baells
Escales
trams alts (bàsicament Escales) que té
més espècies natives, litofíliques i
intolerants i % d’invertívors (bàsicament
Salmo trutta, Barbus haasi i Phoxinus
phoxinus) respecte d’altres
embassaments amb més % d’individus
tolerants, dominants i omnívors
(sobretot Alburnus alburnus que és
l’espècie dominant). El primer eix no
està correlacionat amb el fòsfor total (r
= -0.10, n = 14, P = 0.72) i s’obté el
mateix resultat i interpretació si s’extreu
l’embassament d’Escales de l’anàlisi.
Els embassaments catalans188
Species Richness and Composition
1. Total number of species—Greater numbers of species are consideredrepresentative of healthier aquatic ecosystems. As conditions degrade,numbers of species at a site decline.2. Number of piscivore species—Higher diversity of piscivores isindicative of better quality environment.3. Number of sunfish species—Lepomid sunfish (excludes black basses,crappies, and rock bass) are basically insectivores, and high diversityof this group is indicative of reduced siltation and suitable sedimentquality in littoral areas.4. Number of sucker species—Suckers are also insectivores but inhabitthe pelagic and more riverine sections of reservoirs.5. Number of intolerant species—This group is made up of species thatare particularly intolerant of habitat degradation. Higher densities ofintolerant individuals represent better environmental quality.6. Percentage of tolerant individuals (excluding Young-of-Year)—Thismetric signifies poorer quality with increasing proportions ofindividuals tolerant of degraded conditions.7. Percentage dominance by one species—Ecological quality isconsidered reduced if one species dominates the resident fishcommunity.
Trophic Composition
8. Percentage of individuals as omnivores—Omnivores are lesssensitive to environmental stresses due to their ability to vary theirdiets. As trophic links are disrupted due to degraded conditions,specialist species such as insectivores decline while opportunisticomnivorous species increase in relative abundance.9. Percentage of individuals as insectivores—Due to the special dietaryrequirements of this group of species and the limitations of their foodsource in degraded environments, proportion of insectivores increaseswith environmental quality.
Reproductive Composition
10. Number of lithophilic spawning species—Lithophilic broadcastspawners spawn over rocky substrate and do not provide parental care.This guild is expected to be sensitive to siltation. Numbers oflithophilic spawning species increase in reservoirs providing suitableconditions reflective of good environmental quality.Abundance
11. Total catch per unit effort (number of individuals)—This metric isbased upon the assumption that high quality fish assemblages supportlarge numbers of individuals.
Fish Health
12. Percentage individuals with anomalies—Incidence of diseases,lesions, tumors, external parasites, deformities, blindness, and naturalhybridization are noted for all fish measured, with higher incidenceindicating poor environmental conditions.
Taula 5.2. Mètriques utilitzades pel Reservoir Fish
Assemblage Index (RFAI) i que s’han mesurat als 14embassaments catalans estudiats (extret de http://www.tva.gov/environment/reports/ te l l icoeis/pdf/appendixesc2-6.pdf).
Taula 5.3. Espècies de peixos detectades als 14 embassaments amb lacategorització necessària per a les mètriques (i la referència bibliogràfica).
d’individus omnívors, tolerants i
dominància, d’altres embassaments
menys eutròfics (Boadella,
Susqueda,…) que tenen més % de
piscívors (perca americana, sandra,…).
Una mètrica molt poc habitual (Simon
& Lyons 1995; Hughes & Oberdorff
1999), que només s’ha utilitzat en
alguna adaptació d’IBI de rius d’Estats
Units (Mebane et al. 2003), és el %
d’individus que són carpa. Tant les
captures absolutes de carpa com el %
de carpes al litoral i a la zona limnètica
estan ben correlacionades (r >> 0,5)
amb el grau tròfic (Fig. 5.7 i 5.8). És a
dir, quant més eutròfic és
l’embassament més densitat de carpes
i més % d’individus que són carpes.
CPUE absolutes tenen el desavantatge
de ser més difícils d’estandarditzar i
comparar que els percentatges, ja que
deuen mostrar major variació estacional,
dependència de l’equip de mostreig,…
Per això, com és habitual, sembla
preferible utilitzar el % de CPUE que són
carpes en lloc de les CPUE absolutes,
malgrat que aquestes darreres estan
millor correlacionades. El % de CPUE
que són carpes està millor correlacionat
amb el grau tròfic a la zona litoral que a
la zona limnètica (la transformació
arcsin dels percentatges proporcionava
resultats molt similars). Això es deu a
què a la zona limnètica dels
embassaments eutròfics hi ha altres
ciprínids com l’alburn o la madrilleta vera
que són de tolerància similar però millor
zooplanctívors i per això més
Els embassaments catalans190
** La correlación es significativa al nivel 0,01 (bilateral).* La correlación es significante al nivel 0,05 (bilateral).
Taula 5.4. Correlació de les mètriques adaptades del Reservoir FishAssemblage Index (RFAI) amb la mida de la conca, de l’embassament i del seugrau tròfic (n = 14).
Surface of the river basin
(Km2) Capacity
(hm3) Annual mean TP (mg/m3)
Number of native spp. Correlación de Pearson -.212 .188 -.166 Sig. (bilateral) .466 .521 .570 Number of piscivore spp. Correlación de Pearson .460 .181 -.358 Sig. (bilateral) .098 .536 .209 Number of intolerant spp. Correlación de Pearson -.318 .315 -.227 Sig. (bilateral) .269 .273 .436 Number of lithophilic spp. Correlación de Pearson -.297 .276 -.323 Sig. (bilateral) .303 .340 .261 Total CPUE (electrofishing)
Correlación de Pearson .464 .173 -.169
Sig. (bilateral) .095 .554 .565 % tolerant indiv. (electrof. CPUE)
Correlación de Pearson .254 -.466 .188
Sig. (bilateral) .382 .093 .520 % omnivores (electrof. CPUE)
Correlación de Pearson .199 -.452 .111
Sig. (bilateral) .496 .105 .706 % invertivores (electrofishing)
Correlación de Pearson -.225 .351 -.027
Sig. (bilateral) .440 .218 .928 % dominance (electrof. CPUE)
Correlación de Pearson .212 .068 .166
Sig. (bilateral) .468 .817 .570 % anomalies (electrof. CPUE)
Correlación de Pearson -.121 -.303 .978(**)
Sig. (bilateral) .681 .292 .000 Total CPUE (gillnet CPUE) Correlación de Pearson -.127 .399 .239 Sig. (bilateral) .665 .158 .411 % tolerant indiv. (gillnet CPUE)
Correlación de Pearson .193 -.273 .322
Sig. (bilateral) .507 .345 .261 % omnivores (gillnet CPUE)
Correlación de Pearson .032 -.284 .333
Sig. (bilateral) .912 .325 .245 % invertivores (gillnet CPUE)
Correlación de Pearson -.168 .048 -.174
Sig. (bilateral) .567 .870 .552 % dominance (gillnet CPUE)
Correlación de Pearson .357 -.381 -.127
Sig. (bilateral) .210 .179 .666 % anomalies (gillnet CPUE)
Correlación de Pearson -.121 -.303 .978(**)
Sig. (bilateral) .681 .292 .000
191Els embassaments catalans
Taula 5. Estadística descriptiva de les mètriques adaptades del Reservoir Fish
Assemblage Index (RFAI).
N Mínimo Máximo Media Desv. típ.
Number of native spp. 14 .00 5.00 1.7143 1.38278
Number of piscivore spp. 14 .00 3.00 1.3571 1.08182
Number of intolerant spp. 14 .00 2.00 .5714 .75593
Number of lithophilic spp. 14 .00 5.00 1.5714 1.50457
Total CPUE (electrofishing) 14 .00 .17 .0451 .05418
La interpretació habitual de l’IBI, que va de 12 a 60 i es mostra a continuació,
es pot adaptar a les cinc categories necessàries per a la directiva marc (òptim, bo,
acceptable, deficient i dolent) (vegeu per ex. Documento de trabajo sobre la Di-
rectiva Marco de Aguas, http://www.mma.es/rec_hid/dma/analisisdma1.pdf). Per
a l’índex de potencial ecològic, s’han invertit la valoració de les mètriques (1=òptim;
3=acceptable; 5=dolent) per tal de augmentar el valor de l’índex amb
l’empitjorament de la qualitat ecològica de manera semblant a com treballen la
resta d’elements utilitazats en aquest treball.
Les puntuacions de l'índex de peixos (RFAI) concorden amb la percepció que un
té dels embassaments i suggereixen que si s'obtenen més dades de base, els
peixos poden ser un dels millors indicadors de la qualitat de l'aigua i l'hàbitat, ja
que tenen diversos avantatges: són bons integradors de les pertorbacions, molt
visibles a la societat i fàcils d'utilitzar (Simon & Lyons 1995).
199Els embassaments catalans
Els embassaments catalans200
Capítol 6. Recomanacions degestió.
Planificació de les campanyes.
L’índex emprat per calcular el potencial
ecològic està calculat a partir de les
dades obtingudes en una campanya
d’estiu. Per aquest motiu s’aconsella
realitzar les campanyes de mostreig en
dates properes a les que es van fer
originalment. D’aquesta manera
s’assegurarà que les condicions
ambientals son el més semblants
possibles. Les dades aproximades per
cada embassament son les seguents:
Susqueda 25-junioSau 26-junioBoadella 28-junioFoix 01-julioEscales 02-julioSanta Ana 03-julioCanelles 03-julioOliana 04-julioRialb 04-julioFlix 08-julioRibarroja 08-julioRiudecanyes 09-julioSiurana 09-julioLa Llossa del Cavall 11-julioSant Ponç 11-julioTalarn 16-julioTerradets 16-julioCamarasa 17-julioSant Llorenç de Montgai 17-julioLa Baells 18-julioSanta Fe 19-julio
Materials i mètodes a emprar.
S’aconsella utilitzar els mateixos
mètodes presentats al capítol de
metodologia. En algun cas es mostra
un mètode alternatiu, com ara el cas de
la extracció dels pigments del
fitoplancton. En aquest cas particular es
recomana emprar una sonda
fluorimétrica, per la seva capacitat de
processar una gran quantitat
d’informació en temps real, sense que
es faci necessari la conservació de les
mostres recollides, ni disposar de
tècnics molt especialitzats.
Durant els nostres treballs, hem pogut
constatar la fiabilitat de la sonda, en
comparar amb els altres mètodes que
necessiten molt més temps, i mà d’obra
especialitzada.
La major part de sortides es fan en un
dia (taula 1), però per dos grups
d’embassaments es recomana
pernoctar a un lloc intermig per la
llunyania a Barcelona, suposant que
aquesta sigui la ciutat de partida. La
programació del treball de camp i la
seva durada es mostren a la taula 2.
Pel que fa als peixos, recordem de nou
que és convenient que el mostreig de
tots els embassaments sigui realitzat
dins unes poques setmanes i pel mateix
equip (les CPUE variaran segons els
aparells de pesca elèctrica i
l'experiència de les persones que
mostregen). També és important que el
mostreig es faci en la mateixa època ja
que les CPUE absolutes varien molt
estacionalment.
201Els embassaments catalans
Acció Duració Duraciómin. max.
Viatge fins al embassament corresponent * 1:00 5:00Preparació barca i material de treball * 1:00 1:00Treball a l’embassament * 1:00 2:00Recollir material * 0:30 0:30Viatge fins al segon embassament 0:15 0:45Preparació barca i material de treball 1:00 1:00Treball a l’embassament 1:00 2:00Recollir material 0:30 0:30Viatge de tornada * 1:00 5:00Total hores per dia 2 embassaments 7:15 17:45
Total hores per dia 1 embassaments* 4:30 13:30
EMBASSMENT km Díes Hores Persones Total Hores
Boadella 302 1 8 2 16St. Antoni, Terradets, Camarasa y St. Llorenç (1) 420 2 12 2 48Sta Fe 280 1 8 2 16La Baells 206 1 8 2 16Oliana y Rialb 420 1 12 2 24Siurana y Riudecanyes 340 1 12 2 24Escales, St. Ana y Canelles (2) 595 2 12 2 48Llossa del Cavall y St. Ponç 290 1 12 2 24Flix y Ribarroja 366 1 12 2 24Foix 125 1 8 2 16Sau 180 1 10 2 20Susqueda 228 1 10 2 20TOTALS DE TREBALL DE CAMP en hores-home 296Fósfor total de 21 embalses (4 mostres x emb.) 8 1 8Cálcul d’Oxigen 1 1 1Disc de SecchiCàlcul de pigments (amb sonda) 1 1 1Concentració de pigments (métode d’extracció) -1 mostra x emb. 8 1 8Cálcul dels indexos i redacció de la memoria 20 1 20TOTAL HORES DE TREBALL DE LABORATORI 38
Taula 1.
Taula 2.
Les CPUE són valors absoluts que s'han
de calibrar (segons el mètode de la
trissecció) per a cada campanya mentre
que per les altres mètriques (%
anomalies i % de carpes litorals o
limnètiques) es poden utilitzar les
puntuacions del capítol 5.
Per a la pesca elèctrica litoral no es pot
utilitzar un equip convencional als
embassaments i l'hauria de realitzar un
grup especialista en llacs i
embassaments. Si es prefereix, es
podria utilitzar només xarxes però no
sembla recomanable perquè es reduiria
a només tres les mètriques i el % de
carpes estava més ben correlacionat
amb el grau tròfic al litoral. La utilització
de xarxes és més fàcils i menys costosa
(cal molt menys material) que la pesca
elèctrica però la pràctica habitual és
colocar-les a la tarda vespre i retirar-les
al matí. La pesca elèctrica necessita
d'unes 3-5 hores un cop s'està amb tot
l'equip i la barca a l'embassament, si bé
Els embassaments catalans202
també presenta l'incovenient que no es
pot realitzar si plou o fa molt vent.
El cost d'una campanya de
monitorització dels peixos
d'embassaments catalans, deixant de
banda el material necessari i el treball
d'elaboració, es pot resumir en dos
jornades senceres (inclosa pernoctació
prop de l'embassament quan aquest és
lluny del domicili) de dos persones per
a cada embassament.
Es necessita pràcticament un dia per a
la pesca elèctrica (sense incloure
viatges), si bé també es poden col.locar
les xarxes al mateix dia al vespre. Les
xarxes es treuen més o menys ràpid
segons la quantitat de peix que hi hagi.
En les nostres campanyes,
habitualment hem fet dos
embassaments cada setmana, que ens
ocupava tres o quatre dies segons la
distància a l'embassament des de
Girona i les dimensions de
l'embassament.
Gestió per la millora de la qualitat de
l’aigua als embassaments.
Les actuacions es poden agrupar a tres
nivells diferents: de conca, de tram
fluvial i al propi embassament. Aquestes
mesures son molt generals i dependran
en la seva aplicació a estudis específics
dels embassaments, rius i conques on
es vulguin portar a terme:
Nivell de conca:
A) Cal sanejar les conques fluvials
(les mesures que es recomanen als
treballs específics sobre rius paral·lels
a aquest sobre embassaments seran les
apropiades). Cal que la major quantitat
possible de l’aigua utilitzada per l’home
passi per processos de depuració tant
complerts com sigui possible.
B) Cal limitar el us indiscriminat
d’adobs i fertilitzants, i evitar sempre que
es pugui l’alliberament de purins sobre
terres agrícoles.
C) Cal localitzar les zones amb
erosions importants a la conca i establir
les mesures correctives que redueixin
la mobilització d’àrids cap als rius i que
acabaran als fons dels embassaments.
Nivells de tram fluvial:
A) Cal limitar la càrrega de nutrients
aportada puntualment pels abocaments
de les depuradores, implementant-hi
tractaments terciaris a totes les
depuradores possibles, on es redueixi
especialment la càrrega de fòsfor i es
desnitrifiqui.
B) Restauració dels boscos de
ribera dels rius que alimenten els
embassaments. D’aquesta manera es
reduiran els aportaments difusos de
nutrients.
C) Facilitar, mitjançant enginyeria o
gestió, el desenvolupament de zones
humides estables, a les cues dels
embassaments, per que els macrófits
que s’hi desenvolupin retinguin part de
la càrrega de nutrients.
Nivell d’embassament:
203Els embassaments catalans
A) Prioritzar les actuacions
relacionades amb la gestió de
l’embassament en funció dels seus
usos. Caldrà definir de tots els possibles
(abastament, oci, hidroelèctric, regadiu,
regulació) quin es el principal i actuar-
hi en conseqüència. Cal dir que les
actuacions encaminades a la millora de
la qualitat de l’aigua, quan
l’embassament es per abastament
humà, haurien de tenir prioritat sobre la
resta, a excepció d’aquelles que es
derivin del manteniment de la seguretat
de l’embassament o les crescudes riu
avall.
B) La gestió conjunta dels
embassaments que formen part d’una
cadena (com ara Sau-Susqueda;
Talarn-Terradets...) ha de ésser la
norma. D’aquesta manera, i sempre que
es pugui, es traurà aigua de la part més
superficial d’un embassament per omplir
el següent. D’aquesta manera es
podran aprofitar el potencial de
depuració natural d’aquests sistemes,
amb una millora creixent en la qualitat
de l’aigua a cada un dels
transvasaments.
C) La introducció de espècies
exòtiques de peixos comporta una
alteració dels fluxos de energia dins
l’embassament, moltes vegades
perjudicial pel seu impacte sobre la
qualitat de l’aigua emmagatzemada. Per
aquest motiu es recomana amb molt
d’èmfasi que es reguli i controli aquest
tipus d’introduccions. Als
embassaments on son introduïdes
espècies d’interès per la pesca esportiva
(silur, perca i lucioperca), també es
recomana un control de les poblacions
d’aquests peixos. La carpa sembla tenir
un paper important en l’alliberament de
nutrients dels sediments dels
embassaments, per aquest motiu també
es recomana el control de la seva
població als embassaments on les
seves densitats son molt elevades,
aprofitant les èpoques de sequera, amb
nivells baixos d’aigua. El motiu d’això
es permetre que una millora en la
qualitat de l’aigua dels rius quedi reflexa
a l’embassament, que d’altre banda
podria quedar emmascarada per l’acció
d’aquests peixos al mobilitzar nutrients
del sediment cap a la columna d’aigua.
Dins d’aquestes mesures es recomana
prohibir la pesca «sense mort» d’aquest
tipus de peixos.
Els embassaments catalans204
Directors del treball:Dr. Emili García-Berthou
Dr. Ramon Moreno-Amich
Altres membres de l’equip de treball:Joaquim CarolLluís BenejamLluís Zamora
Quim PouAnna Vila-Gispert
Carles Alcaraz
Institut d’Ecologia Aquàtica iDepartament de Ciències
AmbientalsFacultat de CienciesUniversitat de GironaCampus de Montilivi
Stauffer,J.R. 2000. Regionalframeworks and candidate metricsfor assessing biotic integrity in Mid-Atlantic highland streams.Transactions of the American
Fisheries Society 129, 962-981.Appelberg M., Berger H.-M., Hesthagen
T., Kleiven E., Kurkilahti M.,Raitaniemi J. et al. 1995.Development and intercalibartionof methods in Nordic freshwaterfish monitoring. Water, Air and Soil
Approche typologique despleuplements piscicoles lacustresfrançais. Les communautés desplans d’eau d’altitude supérieure à1500 m. Bulletin Français de la
Pêche et de la Pisciculture 2, 373-387.
Argillier,C., Pronier,O., Irz,P. &Molinier,O. 2002b. Approchetypologique des peuplementspiscicoles lacustres français. II.Structuration des communautésdans les plans d’eau d’altitudeinférieure à 1500 m. Bulletin
Français de la Pêche et de la
Pisciculture 389-404.Armengol J., Navarro E. & Caputo L.
2002. Caracterització,
regionalització i elaboració d’eines
d’establiment del potencial
ecològic dels embassaments
catalans tal i com contempla la
directiva 2000/60/EC. Informe
preliminar. Campanya realitzada
entre el 25 de juny i el 19 de juliol
de 2002. Barcelona: Universitat deBarcelona.
Barbour M.T., Gerritsen J., Snyder B.D.& Stribling J.B. 1999. RapidBioassessment Protocols for Usein Streams and Wadeable Rivers:Periphyton, BenthicMacroinvertebrates and Fish,Second Edition. EPA 841-B-99-002. U.S. EnvironmentalProtection Agency; Office of Water,Washington, D.C.
Boy V. & Crivelli A.J. 1988. SimultaneousDetermination of Gillnet Selectivityand Population Age-ClassDistribution for Two Cyprinids.Fish. Res. 6: 337-45.
Bramblett,R.G. & Fausch,K.D. 1991.Variable Fish Communities and theIndex of Biotic Integrity in aWestern Great Plains River.Transactions of the American
Fisheries Society 120, 752-769.Brown, Robert M., McClelland, Nina I.,
Deininger, Rolf A., & Tozer, RonaldG. (1970). A water quality index-do we dare? Water SewageWorks, 339-343.
Cadic,N., Argillier,C., Schlumberger,O.,Sagliocco,M. & Proteau,J.P. Fishcensus during reservoir draining toassess the biases in gillnetting orechocounting fish populationestimates. 2001. Copenhagen(Denmark), International Counc.forthe Exploration of the Sea.
Carlson, R. E (1977). A trophic stateindex for lakes. Limnol. Oceanogr.22: 361- 369.
Coughlan D.J., Baker B.K., CloutmanD.G. & Rash W.M. 1996.Application and Modification of theFish Health Assessment IndexUsed for Largemouth Bass in theCatawba River, North CarolinaSouth Carolina. p. 73-84 inMiranda L.E. & DeVries D.R. (eds.)
Els embassaments catalans206
American Fisheries Society,Bethesda, Maryland (USA).
Crivelli,A.J. 1981. The biology of thecommon carp, Cyprinus carpio L.in the Camargue, southern France.Journal of Fish Biology 18, 271-290.
Crivelli,A.J. 1983. The destruction ofaquatic vetetation by carp.Hydrobiologia 106, 37-41.
Daniels,R.A., Riva-Murray,K.,Halliwell,D.B., Vana-MillerD.L. &Bilger,M.D. 2002. An Index ofBiological Integrity for NorthernMid-Atlantic Slope Drainages.Transactions of the American
Fisheries Society 131, 1044-1060.Didier,J., Kestemont,P., Millet,S. &
Micha,J.C. 1998. Effects ofdifferent mesohabitat percentageson fish communities and on someparameters of the biotic index offish integrity in a European riverbasin (the Meuse, Belgium). Verh.
Internat. Verein. Limnol. 2232-2233.
Doadrio I. (ed.) 2001. Atlas y libro rojode los peces continentales deEspaña. Ministerio de MedioAmbiente, Madrid. 364 p.
Dycus D.L. 2001. Results from TVA fish
tissue studies on fish collected
autumn 2000 and
recommendations for studies in
2001. Chattanooga, TN 37402:Tennessee Valley Authority, RiverOperations.
Fausch K.D., Karr J.R. & Yant P.R. 1984.Regional Application of an Indexof Biotic Integrity Based on StreamFish Communities. Trans. Amer.
diet shifts and interrupted piscivoryin introduced largemouth bass(Micropterus salmoides).International Review of
Hydrobiology 87, 355-365.Goldstein R.M. & Simon T.P. 1999.
Toward a unified definition of guildstructure for feeding ecology ofNorth American freshwater fishes.In Simon T.P. (ed.) Assessing the
Sustainability and Biological
Integrity of Water Resources Using
Fish communities. pp 123-202.Boca Raton, Florida: CRC Press.
Granado-Lorencio C. & García-Novo F.1981. Cambios ictiológicosdurante las primeras etapas de lasucesión en el embalse deArrocampo. (Cuenca del Tajo,Cáceres). Boo. Inst. Espa. Oceano
6: 225-42.Granado-Lorencio C. 1985.
Aproximación al funcionamientode la comunidad ictica en losembalses del sur de España.Alytes 3: 9-20.
Grasshoff, K., Erhardt, M. & Kremling,K. (1983). Methods of seawater
analysis. 2nd ed. Verlag Chemie,Weinheim.
Harris J.H. & Silveira R. 1999. Large-scale assessments of river healtusing an Index of Biotic Integritywith low-diversity fishcommunities. Freshwater Biol. 41:235-52.
Hickman G.D. & McDonough T.A. 1996.Assesing the Reservoir FishAssemblage Index: A PotentialMeasure of Reservoir Quality.
207Els embassaments catalans
American Fisheries Society
Symposium 16: 85-97.Hickman G.D., Brown A.M. & Peck G.
1994. Tennessee Valley reservoir
and stream quality. 1993 summary
of reservoir fish assemblage
results. Norris, Tennessee:Tennessee Valley Authority.
Hickman,G.D. & McDonough,T.A. 1996.Assessing the reservoir fishassemblage index: A potentialmeasure of reservoir quality. In:Multidimensional Approaches to
Reservoir Fisheries Management
(Ed. by L.E.Miranda &D.R.DeVries), pp. 85-97.Bethesda, Maryland (USA),American Fisheries Society.
Hickman,G.D., Brown,A.M. & Peck,G.1994. Tennessee Valley Reservoir
Hughes R.M. & Oberdorff T. 1999.Applications of IBI concepts andmetrics to water outside the UnitedStates and Canada. In Simon T.P.(ed.) Assessing the Sustainability
Irz P., Laurent A., Messad S., PronierO. & Argillier C. 2002. Influence ofsite characteristics of fishcommuity patterns in Frenchreservoirs. Ecology of Freshwater
Fish 11: 136.Jackson,D.A. & Harvey,H.H. 1997.
Qualitative and quantitativesampling of lake fish communities.Canadian Journal of Fisheries and
Aquatic Sciences 54, 2807-2813.Jeffrey, S. W., & Humphrey, G. F. (1975).
New spectrophotometric equationsfor determining clorophylls a, b, c1and c2 in higher plants, algae and
Hatzenbeler G.R., Bozek M.A.,Simonson T.D. et al 1999. Towardthe Development of an Index ofBiotic Integrity for Inland Lakes inWisconsin. In Simon T.P. (ed.)Assessing the Sustainability and
Jennings,M.J., Fore,L.S. & Karr,J.R.1995. Biological monitoring of fishassemblages in Tennessee Valleyreservoirs. Regulated rivers:
research and management 11,263-274.
Jennings,M.J., Lyons,J., Emmons,E.E.,Hatzenbeler,G.R., Bozek,M.A.,Simonson,T.D., Beard,T.D., Jr. &Fago,D. 1999. Toward theDevelopment of an Index of BioticIntegrity for Inland Lakes inWisconsin. In: Assessing the
Sustainability and Biological
Integrity of Water Resources Using
Fish Communities (Ed. byT.P.Simon), pp. 541-562. BocaRaton, Florida, CRC Press.
Karr J.R., Yant P.R., Fausch K.D. &Schlosser I.J. 1987. Spatial andTemporal Variability of the Index ofBiotic Integrity in Three MidwesternStreams. Trans. Amer. Fish. Soc.
Yant,P.R. & Schlosser,I.J. 1986.Assessing Biological Integrity in
Running Waters: a Method and Its
Rationale. Illinois Natural HistorySurvey Special Publication 5.
Kestemont,P., Didier,J. & Depiereux,E.2000. Selecting ichthyologicalmetrics to assess river qualitybasin ecological quality. Archiv für
Hydrobiologie 121, 321-348.
Els embassaments catalans208
Kestemont,P., Didier,J., Dewandel,F. &Micha,J.C. 1998. Preliminaryresults on the adaptation of bioticindex of fish integrity to a Europeanriver basin (The Meuse, Belgium).Verh. Internat. Verein. Limnol. 26,1243-1244.
Kurkilahti M., Appelberg M., BergstrandE. & Enderlein O. 1998. An indirectestimate of bimodal gillnetselectivity of smelt. J. Fish Biol. 52:243-54.
M.J., Fore L.S. & Karr J.R. 1995.Biological monitoring of fishassemblages in Tennessee Valleyreservoirs. Regulated rivers:
research and management 11:263-74.
Mackereth, F. J. H., Heron, J., & Talling,J.F. (1978). Water analysis: Some
revised methods for limnologists.Freshwater Biological Association.
McDounough T.A. & Hickman G.D.1999. Reservoir fish assemblageindex development: a tool forassessing ecological health inTennessee Valley authorityimpoudments. In Simon T.P. (ed.)Assessing the Sustainability and
Moyle,P.M. & Marchetti,M.P. 1999.Applications of indices of bioticintegrity to California streams andwatersheds. In: Assessing the
Sustainability and Biological
Integrity of Water Resources Using
Fish Communities (Ed. byT.P.Simon), pp. 367-380. BocaRaton, Florida, CRC Press.
Munné A. & Prat N. 2002. Desarrollo deherramientas de análisis ytipificación ecológica de lossistemas fluviales en las cuencasinternas de Cataluña. pp 1-11.Sevilla: Comunicaciones del IIICongreso ibérico sobre gestión yplanificación del agua.
Murphy, J. & J. P. Riley (1962). Amodified single solution formethod for the determination ofphosphate in natural waters.Annal. Chim. Acta, 27:31-36
Oberdorff T., Pont D., Hugueny B. &Porchers J.-P. 2002. Developmentand validation of a fish-based indexfor the assessment of «riverhealth» in France. Freshwater Biol.
47: 1720-34.Oberdorff,T. & Hughes,R.M. 1992.
Modification of an index of bioticintegrity based on fishassemblages to characterize riversof the Seine Basin, France.Hydrobiologia 228, 117-130.
Oberdorff,T., Pont,D., Hugueny,B. &Chessel,D. 2001. A probabilisticmodel characterizing fishassemblages of French rivers: aframework for environmentalassessment. Freshwater Biology
46, 415.Oberdorff,T., Pont,D., Hugueny,B. &
Porchers,J.-P. 2002. Developmentand validation of a fish-based indexfor the assessment of «riverhealth» in France. Freshwater
Biology 47, 1720-1734.O.C.D.E., 1982. Eutrophication of
waters: Monitoring Assessment
209Els embassaments catalans
and Control. OCDE, Paris: 164 pp.Organization for EconomicCooperation and control.
Rahel,F.J. 2000. Homogenization of fishfaunas across the United States.Science 288, 854-856.
Sanders,R.E., Miltner,R.J., Yoder,C.O.& Rankin,E.T. 1999. The use ofexternal deformities, erosion,lesions, and tumors (DELTanomalies) in fish assemblages forcharacterizing aquatic resources:a case study of seven Ohiostreams. In: Assessing the
Sustainability and Biological
Integrity of Water Resources Using
Fish Communities (Ed. byT.P.Simon), pp. 225-246. BocaRaton, Florida, CRC Press.
Schleiger,S.L. 2000. Use of an Index ofBiotic Integrity to Detect Effects ofLand Uses on Stream FishCommunities in West-CentralGeorgia. Transactions of the
American Fisheries Society 129,1118-1133.
Schulz,E.J., Hoyer,M.V. & Cannor,E.F.1999. An Index of Biotic Integrity:A Test with Limnological and FishData from Sixty Florida Lakes.Transactions of the American
Fisheries Society 128, 564-577.Simon T.P. & Sanders R.E. 1999.
Applying an index of biotic integritybased on Great-River fishcommunities: considerations insampling and interpretation. In
Simon T.P. (ed.) Assessing the
Sustainability and Biological
Integrity of Water Resources Using
Fish communities. pp 475-505.Boca Raton, Florida: CRC Press.
Simon T.P. 1999. Introduction: biologicalintegrity and use of ecologicalhealth concepts for application to
water resource characterization. InSimon T.P. (ed.) Assessing the
Sustainability and Biological
Integrity of Water Resources Using
Fish communities. pp 3-16. BocaRaton, Florida: CRC Press.
Simon,T.P. & Lyons,J. 1995. Applicationof the index of biotic integrity toevaluate water resource integrityin freshwater ecosystems. In:Biological Assessment and
Criteria: Tools for Water Resources
Planning and Decision Making (Ed.by W.S.Davis & T.P.Simon) BocaRaton, FL, Lewis Publishers.
Smogor,R.A. & Angermeier,P.L. 2001.Determining a RegionalFramework for Assessing BioticIntegrity of Virginia Streams.Transactions of the American
Fisheries Society 130, 18-35.Solorzano, L. (1969). Determination of
ammonia in natural waters by thephenol-hypochlorite method.Limnology & Oceanography 14,799-801.
United States Environmental ProtectionAgency 1998. Lake and reservoir
zonation in a Mediterraneanstream: Effects of humandisturbances. Aquatic Sciences
64, 163-170.Wetzel, R.G., and Likens, G. E. (1991).
«Limnological Analyses», 2ond.Ed. Springer-Verlag, New York.
Yoder C.O. & Smith M.A. 1999. Usingfish assemblages in a statebiological assessment and criteriaprogram: essential concepts andconsiderations. In Simon T.P. (ed.)Assessing the Sustainability and