SUMARI Abreviacions 1043 Resum 1045 1. Introducció. Hi ha un àmbit de recerca filosòfica propi? 1046 2. On s’ensenya filosofia? 1048 3. On es publiquen «resultats»? 1052 4. La recerca institucionalitzada 1055 Annexos 1057 INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002 Filosofia Report elaborat per Jordi Sales i Coderch, amb la col . laboració d’Ignasi Boada, Josep Monserrat, Miquel Montserrat i Mariona Sanfeliu
74
Embed
Filosofia - publicacions.iec.cat fileAquest primer report de recerca en l’àrea de filosofia pretén, en primer lloc, establir si hi ha hagut una realitat de recerca filosòfi-ca
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
SUMARI
Abreviacions 1043
Resum 1045
1. Introducció. Hi ha un àmbit de recerca
filosòfica propi? 1046
2. On s’ensenya filosofia? 1048
3. On es publiquen «resultats»? 1052
4. La recerca institucionalitzada 1055
Annexos 1057
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
FilosofiaReport elaborat per Jordi Sales i Coderch, amb la col.laboració d’Ignasi Boada, Josep Monserrat, Miquel Montserrat i Mariona Sanfeliu
m euroAGAUR Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris
i de RecercaDGICYT Direcció General d’Investigació de la Ciència
i la TecnologiaDURSI Departament d’Universitats, Recerca i Societat
de la InformacióEUB Edicions de la Universitat de BarcelonaGEHC Grup d’Estudis d’Història de la CiènciaGEHUTC Grup d’Estudis Humanístics sobre Ciència i TècnicaIEC Institut d’Estudis Catalansil.l. il.lustrat/adaKAL Kosmoi, Arkhai, Logoi
MCT Ministeri de Ciència i Tecnologianúm. númeroSCF Societat Catalana de FilosofiaSIEU Sociedad Iberoamericana de Estudios UtilitaristasUAB Universitat Autònoma de BarcelonaUB Universitat de BarcelonaUdG Universitat de GironaUPC Universitat Politècnica de CatalunyaUPF Universitat Pompeu FabraURL Universitat Ramon LlullURV Universitat Rovira i Virgiliv. volum
Filosofia | 1043
ABREVIACIONS
Aquest primer report de recerca en l’àrea de filosofia pretén, enprimer lloc, establir si hi ha hagut una realitat de recerca filosòfi-ca pròpia del domini que abasta l’informe (Catalunya), la qualcosa no és precisament clara d’entrada. El report es plantejarespondre el dilema d’establir línies de recerca prioritàries sufi-cientment conegudes o bé deixar la recerca a l’espontaneïtatactual. Per tal de procedir per ordre, s’ha privilegiat l’establimentde les dades que permeten contrastar els resultats del que s’a-nomena recerca bàsica i que depèn, sobretot, del treball ordina-ri dels departaments universitaris.
L’informe es planteja les qüestions següents: on s’ensenyafilosofia?, on es publiquen «resultats»?, on es discuteixen els re-sultats de la recerca? Es tracta de superar la impressió subjecti-va, no prou contrastada amb dades, que es presenta com el bi-nomi «desert-excepció»: la totalitat existent es presenta entermes negatius («desert») per tal de valorar positivament unacontribució innovadora («excepció»). L’informe procura reunirles dades oficials a l’abast per tal de descriure un panorama dela recerca bàsica i deixa les valoracions per a més endavant,quan es pugui disposar de les dades dels resultats internacio-nals de tots els grups que han treballat en aquest camp.
L’informe destaca que en els darrers anys s’han creat elsinstruments bàsics per a una verificació habitual de la vida aca-dèmica de recerca (institucions, revistes), però cal encara unesforç pacient per sostenir-los i enfortir la situació bàsica. L’es-
tudi se centra, en primer lloc, en les tesis doctorals llegides a lesuniversitats catalanes durant el període 1996-2002. Es classifi-quen per temàtica, pertinença als respectius departaments, àreesde recerca i idioma. En segon lloc, es repassen les revistes cata-lanes que publiquen continguts filosòfics. S’analitzen la dedicacióreal a la temàtica filosòfica i els continguts. En aquest apartat s’a-nalitzen també els llibres publicats en català en aquest períodeen relació amb la temàtica que tracten i també amb el tipus dellibre (manuals, monografies, estudis...). En tercer lloc, s’analit-zen les dades que s’han pogut obtenir de la recerca reconegu-da per les institucions públiques: es destaquen les àrees i elsdepartaments als quals pertanyen, les aportacions econòmiquesque han rebut, la correlació amb les tesis doctorals i també lacorrelació amb els resultats publicats.
Els resultats obtinguts permeten començar a respondre lespreguntes següents: si hi ha o no hi ha una comunitat científicaen els estudis filosòfics a Catalunya i si hi ha hagut unes líniesprioritàries en la recerca. Les primeres conclusions, que serancompletades en el següent informe sobre l’abast internacionaldels estudis, diuen que els instruments bàsics per construir tal co-munitat hi són, però cal dotar-los de reconeixement i acostumarla comunitat de recerca al seu ús ordinari; i, en segon lloc, queles àrees d’ètica i, sobretot, de lògica, filosofia del llenguatge i fi-losofia de la ciència han gaudit de les ajudes de les administra-cions públiques en una proporció més elevada.
Filosofia | 1045
RESUM
Per tal de valorar la bondat d’uns resultats és necessari un certconeixement previ de les expectatives possibles, que depenen,evidentment, dels mitjans disponibles i de la qualitat de l’esforçrealitzat des d’aquests mitjans. Com que aquest és un primer in-forme sobre la recerca en filosofia a Catalunya convé, doncs, rea-litzar primerament un inventari ampli des del qual podríem espe-rar uns resultats de la recerca que en filosofia acadèmica es fa aCatalunya. Aquí l’adjectiu acadèmica té el sentit més noble possi-ble; és molt cert que des de Sòcrates fins a Kierkegaard o Nietzs-che sovint la creació filosòfica no es realitza en els llocs de la so-cietat programats institucionalment, i, també, que el que avui diaes coneix amb el nom assaig d’idees, o simplement assaig, té re-gles distintes de les d’una possible planificació del treball acadè-mic. Sembla previsible que la indústria editorial seguirà en aquestcamp de l’assaig, com en gairebé tots, una tendència de concen-tració en el que es coneix com a autors mediàtics. També és veri-tat, però, que les institucions acadèmiques actualment existents acasa nostra són una realitat bàsica molt sovint desconeguda ambunes possibilitats reals desaprofitades. Començarem, doncs, amb ladescripció d’aquesta realitat més opaca responent a les qües-tions següents: on s’ensenya filosofia?, on es publiquen «resul-tats»?, on es discuteixen els resultats de la recerca?
Establir o no línies de recerca prioritàries suficientment cone-gudes, o bé deixar gran part de la vida acadèmica a les esponta-neïtats actuals, sembla que sigui el dilema que aquest informe hade respondre. En conseqüència, mostrar les realitats on les pos-sibilitats que cal prioritzar estan situades és el primer dels puntsque tractarà aquest informe. No és fàcil diferenciar la docènciabàsica i la docència que és ja clarament una preparació per a larecerca. Com tampoc no és fàcil identificar si existeixen o no «hà-bits de control» o de «presentació en societat» del que es com-puta com a resultats en els informes dels grups de recerca. Elpunt crucial podria ser la manca d’un sistema propi de publica-cions més o menys «canònic» que tothom tingués com a referentbàsic de l’estat de les coses que permetés uns judicis habitualsmenys subjectius sobre el valor de les realitats existents.
La recerca és fruit de la docència i més concretament de ladocència de tercer cicle. La iniciació normalitzada a una vocaciód’estudi i de recerca és l’elaboració d’una tesi doctoral. Certa-
ment caldrà discutir alguna vegada sobre l’estat dels estudis detercer cicle a les nostres universitats i la qualitat mitjana de lestesis doctorals que es defensen en els nostres departaments. Latendència a donar títols molt generals als programes de docto-rat (que sovint coincideixen amb els noms dels departamentsuniversitaris) indica, creiem, una manca d’elaboració de l’ofertaacadèmica i una falta de rigor o de coordinació entre línies derecerca massa individualitzades.
El resultat que hem obtingut, però, ens allunya d’impres-sions subjectives no contrastades amb dades i massa sovintorientades en el que podríem determinar com el binomi retòric
desert/excepció. Ens referim al costum general de designar latotalitat de la situació existent i del nivell que presenta en termesmolt i molt negatius (= desert), per tal de valorar una contribu-ció que es vol destacar molt positivament (= excepció). Les im-pressions subjectives són impressions subjectives i no és gensbona cosa edificar sobre aquestes impressions sense contras-tar-les mitjançant alguna anàlisi. Hom repeteix molt sovint que elpanorama és monòton, gris, rutinari, constantment sense mèrit,per tal de destacar la bondat de tal o tal realitat que hom vol di-ferenciar positivament de la resta. Aquesta pràctica no és sem-pre innocent en la mesura que persegueix avantatges molt acurt termini sense prendre’s cap molèstia a verificar les dadesque la justificarien en una mesura determinada. Des d’aquestteló de fons hom repeteix abusos injustificables com són el des-compte en les qualificacions dels expedients dels alumnes deles facultats de lletres a l’hora d’optar a ajuts a la recerca —igno-rant que els màxims sí que són comparables aïlladament—, ocom la desviació d’ajuts institucionals de la recerca en humani-tats cap a zones paracientífiques amb projectes sovint ben es-tranys. La repetició generalitzada del binomi desert/excepciócom a teló de fons de judicis que fonamenten valoracions —fetaconstantment des de tots els diferents angles possibles, i des defa molt de temps— ha acabat per fer-ne una rutina elementald’agitació i propaganda que serveix per excusar nivells molt in-suficients o per sobrevalorar nivells aparentment més correc-tes, gairebé sempre en l’estadi de projectes molt brillants quesovint desapareixen sense deixar cap rastre. Caldria, en bona lò-gica, pensar o bé que el desert no és tant desert o bé que en cas
1046 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
1. INTRODUCCIÓ. HI HA UN ÀMBIT DE RECERCA FILOSÒFICA PROPI?
de continuar essent-ho les excepcions no són tan excepcions. Elmés probable deu ser que hi ha una mica de les dues coses ique el desert no és tan desèrtic i les excepcions no són tan ex-cepcionals. La veritat, ara per ara, és, però, que no tenim gairemanera de saber-ho. I, el més preocupant encara, que hom nosenti gaire la urgència de saber-ho. La informació més detalladapossible, que és sempre una possibilitat, és també un deure, so-bretot quan hom dibuixa sobre rumors una política o es justificades de rumors la manca d’atenció a unes realitats que la neces-sitarien. La construcció d’instruments d’una possible normalitza-ció en la verificació habitual de la qualitat acadèmica és fruit d’u-na llarga paciència. Com veurem, en els darrers vint anys s’hancreat algunes realitats que ofereixen possibilitats en aquest sen-tit. El perill actual és que la inserció d’un fragment d’humanitatsen el repartiment dels recursos proporcionats per a la recercaoficialment reconeguda com a tal, se salti habitualment aquestesrealitats en profit de projectes episòdics de major o menor bri-llantor, amb els quals els seus valedors fan pressió sobre els res-sorts d’adjudicació d’ajuts sense que s’hagi definit prèviamentuna clara preferència estratègica a favor d’aquelles realitats quecontribueixen directament a enfortir la situació bàsica.
Els redactors d’aquest informe dedicat a la recerca en filo-sofia a Catalunya durant els anys 1996-2002 s’han centrat enprimer lloc en l’estudi de les tesis doctorals llegides en aquestsanys a les universitats catalanes. Es tracta de saber d’on surten i
cap on van. En alguns casos es veuen línies de recerca prou de-finides per l’acumulació de treballs en una mateixa direcció; end’altres, són temes més personals o aïllats més o menys justifi-cats. Sovint la tesi doctoral comença una carrera acadèmica; enaltres casos, massa, l’acaba, en el més noble sentit que la voca-ció personal de l’estudiós ha persistit durant anys contra obsta-cles de tota mena. Recentment, certs entesos en la planificaciópolítica de la recerca s’han lamentat de l’excessiu nombre de te-sis doctorals. El fet i el lament són símptomes que som en unterreny en què l’espontaneïtat i la lògica de la planificació real odesitjada no coincideixen. Totes les tesis doctorals en filosofiaderiven, però, d’una manera o d’una altra, d’allí on es fa filosofia,sigui primerament i, sobretot, per la primera llavor de la vocaciófilosòfica en molts de casos, sigui per la relació entre el directori el doctorand, sigui per la possible inserció en la línia de recer-ca d’un departament, explícita o implícita, ben definida o àmplia-ment considerada, i, més darrerament, per la discussió en insti-tucions col.legials, com ara les diferents seccions de la SocietatCatalana de Filosofia (SCF), en les seves sessions ordinàries detreball o en els cursos impartits per professors visitants.
És una qüestió delicada valorar fins a quin punt és més fe-cund un cert aïllament personal que no pas la inserció en el dià-leg que possibilita la vida acadèmica més institucional —sempre hi
haurà maneres de fer molt diverses i no és una bona cosa reco-manar uniformitats. De totes maneres, sembla positiu, però, quela qüestió «on es discuteixen els resultats?» es pugui respondreamb la indicació d’algunes instàncies amb les quals sembli mo-ralment obligat d’entrar en contacte en emprendre estudis en unadeterminada direcció. En l’informe tenim presents les accionsd’algunes institucions com ara la SCF, el Liceu Joan Maragall,la Càtedra Ferrater Mora, durant el període considerat (1996-2002). De naturalesa molt diferent, aquestes institucions, res-taurades o instituïdes en la dècada dels anys vuitanta, tenen encomú que són àmbits on es pot discutir de filosofia en un terrenyacadèmic amb voluntat de continuïtat i de normalització. Si re-passem amb una mica d’atenció la nòmina dels participants du-rant aquests anys, ens adonarem que uns certs hàbits de pre-sència conjunta en un moment d’elaboració del treball filosòficestan adquirits i poden ser consolidats. També durant aquestsanys l’Anuari de la Societat Catalana de Filosofia ha publicat a laseva secció «Tesis doctorals a les universitats catalanes» tantsresums de tesis doctorals en filosofia com ha pogut obtenir delsseus autors. La intenció dels editors de l’Anuari era, i és, una in-tenció d’universalitat que topa, evidentment, amb uns límits, comsón: la manca de mitjans, d’autoritat, manca de voluntat de di-fusió dels autors, reclusió en àmbits més petits, desconsidera-ció, etc. La naturalesa dels obstacles ens instrueix dels tipus deproblemes que ha de resoldre una política de recerca en filoso-fia a Catalunya. La sort d’aquesta instància de vocació universali normalitzadora ens instrueix sobre com encarar una altra qües-tió fonamental per tal d’enriquir la vida d’estudi i de recerca enfilosofia avui a Catalunya: les coordinacions han de tenir un reco-
neixement com a tal des de les institucions.Les qüestions «on es publiquen “resultats”?», «on es discutei-
xen els resultats?», també fóra molt llaminer respondre-les desdel binomi retòric habitual de què parlàvem abans del desert il’excepció. Els autors de l’informe pensem, però, que aquí mésque en qualsevol altra banda cal situar el punt decisiu que orien-tarà el futur dels estudis filosòfics a Catalunya en els propersanys: hi ha o no hi ha una comunitat «científica» en els estudis fi-
losòfics a Catalunya i com està estructurada? Entendrem millor lanaturalesa de la qüestió si no suposem la resposta afirmativacom una cosa òbvia. Ni tan sols hi ha l’evidència que fóra de-sitjable a qualsevol preu: hom podria estar obtenint uns bonsresultats des d’una manca de coordinació crònica, atès quequalsevol empresa de coordinació, com que no procedeix demandats prou clars, introdueix factors de desequilibri en les difí-cils relacions que defineixen l’actual estat de les coses. Sembla,però, que fóra desitjable, si més no, la presentació conjunta deles realitats existents i, des d’aquesta presentació, una explora-ció de les possibilitats. En conseqüència, l’informe exposa deta-
Filosofia | 1047
lladament les revistes que aquí publiquen filosofia i els tipus dellibres en català que d’una manera o altra tenen a veure amb latemàtica filosòfica. Aquí també, pensem, les bases estan posa-des i el que cal sobretot és un esforç de continuïtat i de claredatd’orientació.
Pel que fa a les revistes de filosofia en català les lliçons delpassat més recent són ben clares. Si hom fa un instrument amb
una finalitat pot obtenir mitjançant l’esforç i el temps que calguiallò que es perseguia. Els híbrids i les indefinicions fluctuen enaspectes diversos segons successives orientacions o s’enquis-ten en si mateixos i desapareixen sense deixar gaire rastre. Quela redacció i presentació d’una tesi doctoral sigui en veritat larecepció efectiva d’un nou doctor a una comunitat de recercadependrà en el futur del fet que els instruments existents de co-municació i de presentació del treball realitzat tinguin continuïtati alguna coordinació entre si. És aleshores, doncs, que el treballde recerca postdoctoral podria establir-se en connexió amb larecerca bàsica i serviria també per orientar-la. Els redactors del’informe hem volgut deixar constància de la realitat de les publi-cacions filosòfiques en català i de fins a quin punt aquestes pu-blicacions tenien relació amb allò que els departaments univer-sitaris, els grups de recerca i les institucions acadèmiques comara la SCF estaven treballant.
La inserció de la recerca filosòfica en la recerca instituciona-litzada ha estat efectuada, creiem, d’una manera molt espon-tània, sense cap pla coherent de conjunt sobre la totalitat delsestudis filosòfics a la societat catalana. Han quedat de fet prio-ritzats els sectors més adaptables a la «cultura de la recerca»que està definida des de les necessitats de la recerca científicaestàndard sense tenir en compte si això afavoria o no, i fins aquin punt, la possibilitat d’una política pròpia d’ordenació de tots
els estudis filosòfics. El problema és fonamental, perquè cal de-cidir si es vol una política de recerca que afavoreixi estudis i ini-ciatives definides en un marc estatal o internacional, o si es volque d’una manera o d’una altra la presència d’estudiosos i re-cercadors catalans al nivell internacional d’estudis de les dife-rents disciplines, períodes o especialitats filosòfiques, vagi es-sent realitzada com a presència catalana. La segona possibilitatdemana prioritzar aquells instruments que les cultures normalit-zades tenen com a instruments bàsics (revistes d’estudi, edicióde textos clàssics, manuals universitaris, seguiment en la llenguapròpia de la producció internacional —ressenyes i butlletins bi-bliogràfics). Podria semblar més còmode una política de recercadefinida molt tècnicament des de criteris molt inherents en l’àm-bit internacional estàndard. És una opció possible. Si és la quees pren caldria d’una manera o altra dir-ho. Si hom vol fer unapolítica de recerca dirigida a establir un nivell dels estudis filosò-fics comparable al dels francesos o italians cal establir-ne unes
bases orientadores i persistir en la seva aplicació en un períodede temps prou considerable (quinze, vint anys).
Els autors de l’informe hem volgut presentar unes dades quepermetin valorar la situació global i bàsica dels estudis filosòficsa Catalunya. Les taules inserides ajuden a una lectura fàcil de lainformació disponible, que el lector trobarà completa en els an-nexos.
Com a resultat de l’exposició pública d’aquest informe, hanarribat nou comunicacions de les quals una corregia una dadaconcreta, esmenada en aquesta edició; una altra ens facilitavainformació suplementària més enllà del període estudiat, i, final-ment, les altres qüestionaven els aspectes generals de l’informe.El qüestionament feia referència sobretot a la mancança, en el re-port, de dades referents a l’impacte internacional de la recerca.Que aquest aspecte era quelcom que es deixava per al següentinforme és una cosa que ja hem dit. L’Institut d’Estudis Catalans(IEC), a petició pròpia i dels interessats, va facilitar-nos noves da-des que hem incorporat als annexos, però que no han significatcap variació significativa en les nostres taules. Això es deu al fetque en el període estudiat la recollida de dades, la seva anàlisi, l’a-parició dels seus impactes, etc., encara estava molt menys estruc-turada que ara, i que en moltes àrees aquestes dades de contrastno apareixien, tot i que es té constància de l’existència de les pu-blicacions. És precisament la mancança d’aquests instruments enaquest període una de les qüestions que l’informe ha tret a la llum.
En tot cas, esperem que tots aquests comentaris puguinservir, des de l’esforç per conèixer tot l’abast de la recerca filo-sòfica (des dels programes de doctorat fins a la presència inter-nacional, passant pels instruments necessaris per dur-la a ter-me), per millorar les condicions que afavoreixen el conreu de lafilosofia a Catalunya.
2. ON S’ENSENYA FILOSOFIA?
2.1. Estudis superiors
Els estudis superiors de filosofia a Catalunya es realitzen actual-ment a la Universitat de Barcelona (UB), Universitat Autònomade Barcelona (UAB), Universitat Ramon Llull (URL), Universitat deGirona (UdG), Universitat Rovira i Virgili (URV) i UniversitatPompeu Fabra (UPF). La situació dels estudis de filosofia a Ca-talunya és molt diversa.
— La Facultat de Filosofia de la UB està dividida en tres de-partaments que són: a) Departament de Filosofia Teorètica iPràctica, b) Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filo-sofia de la Cultura, i c) Departament de Lògica, Història i Filoso-fia de la Ciència.
1048 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
— La Facultat de Filosofia de la URL té dos departamentsque són: a) Departament de Filosofia Pràctica, i b) Departamentde Filosofia Teorètica i d’Història de la Filosofia i de la Ciència.
— La Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB té un únic De-partament de Filosofia.
— La UdG té, a la Facultat de Lletres, un Departament de Fi-lologia i Filosofia dins el qual s’imparteixen els estudis de filosofia.
— La URV té, dins la Facultat de Lletres, el Departamentd’Antropologia, Filosofia i Treball Social. D’altra banda, conside-rant els ensenyaments per àrees de coneixement, hi ha les àre-es de filosofia, filosofia del dret i lògica i filosofia de la ciència.
— La UPF té una Facultat d’Humanitats, en la qual es cursala carrera d’humanitats i on agrupen les matèries en les quatregrans àrees següents: filologia (llengua i literatura), història, art ipensament.
2.2. La docència de tercer cicle
Tenim dades de la UB, la UAB i la URL. No tenim dades de doc-torats de filosofia de la UdG, la URV i la UPF.
A la UB els programes s’articulen per departaments. En al-guns biennis algun departament ha impartit més d’un programa.
El Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència téprogrames molt generals com els que s’anomenen «Filosofia ihistòria de la ciència» (biennis 1994-1996, 1996-1998), «Histò-ria de la ciència» (bienni 1998-2000), «Història de les ciències»(biennis 2000-2002, 2001-2003, aquest darrer en col.laboracióamb el Departament de Filologia Semítica) i d’altres una micamés específics com ara «Lògica pura i aplicada», «Ciència cogni-tiva i llenguatge» (bienni 1995-1997), «Lògica i fonaments de lamatemàtica» (biennis 1999-2001 i 2000-2002).
Al Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia
de la Cultura li passa el mateix. Té programes molt generals comels que s’anomenen «Història de la filosofia: temes i perspectives»,«Problemes de la filosofia contemporània» (biennis 1998-2000,2000-2002 i 2001-2003), «Filosofia de la cultura i antropologiafilosòfica» (bienni 1999-2001), «Filosofia: història, estètica i an-tropologia» (bienni 2000-2002, en col.laboració amb el Departa-ment de Filologia Grega), «Història de la filosofia, estètica i filo-sofia de la cultura» (bienni 2001-2003, en col.laboració amb elDepartament de Filologia Grega). Altres programes, anteriors, erenmés específics, com ara «La tradició filosòfica: gènesi i recepció»(bienni 1994-1996), «Construccions del subjecte» (bienni 1995-1997), «Idealisme i modernitat», «Individualisme i responsabilitat»(bienni 1996-1998).
Al Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica li passa elmateix. Té darrerament també un programa molt general ano-menat «Filosofia, ètica i política» (biennis 1999-2001, 2000-2002,2001-2003); altres programes, anteriors, eren més específics, asaber: «Home, persona i ciutadà» (bienni 1994-1996), «Moder-nitat: ciència i llibertat» (Bienni 1995-1997), «Déu a la filosofia»(bienni 1996-1998), «Coneixement, interpretació i realitat», i «Mo-ral i política de la fi de segle» (bienni 1998-2000).
El Departament de Filosofia de la UAB organitza un programade doctorat de filosofia. Fins a l’any 1998, el programa constava d’untronc comú i de dues opcions —a) filosofia, b) filosofia de la cièn-cia. A partir del 1999, les opcions s’amplien a quatre: a) filosofia,b) filosofia moral i política, c) filosofia de la ciència, i d ) estètica.
Amb l’ampliació de les opcions els títols esdevenen més ge-nerals i hi ha una clara tendència a indicar el nom d’una discipli-na o especialitat o un problema general més que no pas l’estudid’un autor o un període.
Els títols dels programes de doctorat de la Facultat de Filo-sofia de la URL han estat els següents: «Hermenèutiques: de laciència a la política» (curs 1996-1997); «Filosofia política i filosofia
Filosofia | 1049
TAULA 1Nombre d’alumnes matriculats als cursos de doctorat
Universitat Departament Nombre Percentatge
UB Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica 38 20,0
UB Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura 70 36,8
UB Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència 17 8,9
URL Departament de Filosofia Pràctica 8 4,2
URL Departament de Filosofia Teorètica i d’Història de la Filosofia i de la Ciència 7 3,7
UAB Departament de Filosofia 50 26,3
Total 190
de la història» (cursos 1996-1997 i 1997-1998); «Persona, socie-tat, història» (cursos 1997-1998 i 1998-1999); «Arrels epistemolò-giques de l’ètica i la política» (cursos 1998-1999 i 1999-2000);«Teoria de la història i la política: qüestions disputades» (curs1998-1999); «Alguns temes fonamentals del pensament con-temporani» (curs 2000-2001); «Metafísica, epistemologia i polí-tica en la modernitat» (curs 2001-2002) i «Ésser, ethos i polis»(curs 2002-2003). Sembla que es dibuixa una direcció priorità-ria de la recerca en filosofia política.
No ha estat gens fàcil d’obtenir les sèries completes delstotals dels alumnes matriculats de cada programa de doctoratdurant el període a què es refereix aquest informe. La xifra quefigura per a cada departament és la mitjana de les dades real-ment disponibles per al període estudiat. És suficientment indi-cativa dels volums respectius en què es distribueix l’atenció il’esforç al nivell més bàsic de la formació del personal investi-gador (taula 1).
2.3. La iniciació a la recerca. Les tesis doctorals
Durant els anys 1996-2002 s’han llegit a les universitats catala-nes un total de noranta tesis doctorals. En l’annex I el lector tro-barà les tesis doctorals llistades per universitat, facultat, departa-ment, àrea de coneixement, director/a de tesi, idioma, any, autori títol. N’hem estudiat la distribució per departaments, l’idioma enquè estan escrites, la distribució per àrees de coneixement i la re-lació amb les seccions de la SCF.
Enumerades les tesis per àrees de coneixement hem fet unseguiment al més ampli possible segons les nostres possibilitatsde la trajectòria postdoctoral dels nous investigadors. La inten-ció que hem perseguit ha estat la d’il·luminar al més claramentpossible aquest difícil moment de la vida de recerca, en el quales juga i es jugarà més en el futur la bondat de les polítiques derecerca orientades o no a l’establiment d’hàbits d’acollida i per-sistència en el treball de recerca (taules 2 i 3).
1050 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
TAULA 2Tesis doctorals llegides durant el període 1996-2002 distribuïdes per departaments
Departament Nombre Percentatge
Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica (UB) 28 31,1
Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura (UB) 35 38,9
Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència (UB) 12 13,3
Departament de Filosofia Pràctica (URL) 1 1,1
Departament de Filosofia Teorètica i Història de la Filosofia i la Ciència (URL) 3 3,3
Departament de Filosofia (UAB) 11 12,2
Total 90
TAULA 3Comparativa tesis - alumnes de doctorat
Departament Total PercentatgePercentatge
d’alumnes matriculats
Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica (UB) 28 31,1 20,0
Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura (UB) 35 38,9 36,8
Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència (UB) 12 13,3 8,9
Departament de Filosofia Pràctica (URL) 1 1,1 4,2
Departament de Filosofia Teorètica i Història de la Filosofia i la Ciència (URL) 3 3,3 3,7
Departament de Filosofia (UAB) 11 12,2 26,3
Total 90
Segons l’idioma emprat, la proporció s’aproxima a un terçen català, dos terços en espanyol (taula 4). L’única explicació aaquest fet un cop observades les temàtiques, els departamentso els directors és que el doctorand redacta amb la llengua quedomina, i no té relació amb cap altre variant. A la llum d’aquestsresultats, constatem que la política de normalització lingüísticainiciada al nostre país a principis dels anys vuitanta no ha servitper normalitzar el català com a llengua d’investigació en l’àmbitde la filosofia (taula 4).
Les taules 5, 6 i 7 proporcionen diferents ordenacions. Els cri-teris que hem seguit són: no classificar cap tesi en més d’una àrea,
Filosofia | 1051
TAULA 4Tesis doctorals llegides durant el període 1996-2002
distribuïdes segons l’idioma emprat
Idioma Nombre
Català 29
Espanyol 59
Anglès 2
Total 90
TAULA 5Tesis doctorals llegides durant el període 1996-2002
distribuïdes per àrees de coneixement
Àrea Nombre
Filosofia antiga 8
Filosofia medieval 8
Filosofia moderna 8
Filosofia contemporània 22
Ètica i política 11
Lògica, història de la ciència i filosofia de la ciència 12
Metafísica 5
Estètica 8
Diverses (antropologia, literatura,
filosofia de la cultura, cinema) 8
Total 90
TAULA 6Tesis doctorals llegides durant el període 1996-2002
relacionades amb les temàtiques de les seccions de la SCF
Temes/grups Nombre
Filosofa antiga 5
Grup d’Hermenèutica i Platonisme 3
Filosofia medieval 9
Filosofia moderna 9
Filosofia contemporània 15
Grup d’Estudis Fenomenològics 3
Grup d’Estudis Sartreans 3
Grup de Filosofia Analítica 7
Filosofia pràctica 10
Altres 26
Total 90
TAULA 7Tesis doctorals llegides durant el període 1996-2002 per anys
Departament 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica (UB) 5 3 4 1 8 4 3
Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura (UB) 3 4 6 3 4 8 7
Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència (UB) 2 1 5 — — 3 1
Departament de Filosofia (UAB) 2 5 1 1 2 — —
Departament de Filosofia Pràctica i Departament de Filosofia Teorètica i Història de la Filosofia i la Ciència (URL) — — 2 — 2 — —
Total 12 13 18 5 16 15 11
i ens hem fixat sobretot en el títol de la tesi per decantar-nos peruna classificació temàtica o històrica. La classificació es fa d’acordamb allò que l’autor del treball considera autènticament rellevantde la seva recerca, tal com s’expressa en el títol. Si l’autor fa sor-tir el nom d’un pensador la classifiquem per època, per exemple:si la tesi es titula Ser y amor en ... santo Tomàs queda dins l’àreamedieval i no en l’àrea de metafísica. Si la tesi es titula Para una
metafísica de la intencionalidad queda classificada dins l’àrea demetafísica i no dins l’època de l’autor que tracta principalment.
3. ON ES PUBLIQUEN «RESULTATS»?
3.1. Revistes de filosofia
En l’annex II el lector trobarà un índex dels articles i les re-censions de dotze revistes que d’una manera o altra publiquen aCatalunya resultats de la recerca filosòfica durant el període es-tudiat. Són les següents: Anuari de la Societat Catalana de Filoso-
fia (IEC, Barcelona), Ars Brevis. Anuari de la Càtedra Ramon Llull
Blanquerna (Barcelona), Comprendre. Revista Catalana de Filo-
sofia (Barcelona), Convivium (Barcelona), Diàlegs. Revista d’Estu-
dis Polítics i Socials (Barcelona), Enrahonar. Quaderns de Filosofia
(Bellaterra), Espíritu. Cuadernos del Instituto Filosófico de Balme-
siana (Barcelona), Estudi General. Revista de la Facultat de Lletres
de la UdG (Girona), Idees: Revista de Temes Contemporanis
(Barcelona), Mania. Revista de Pensament (Barcelona), Revista
Catalana de Teologia (Barcelona), Transversal (Lleida).D’aquestes revistes, estan dedicades íntegrament a la filo-
sofia les següents: Anuari de la Societat Catalana de Filosofia
(IEC), Comprendre. Revista Catalana de Filosofia (URL), Convi-
vium (UB), Mania. Revista de Pensament (UB) i Enrahonar. Qua-
derns de Filosofia (UAB). Les altres publicacions hi dediquen uncert percentatge (es compta en nombre d’ítems —articles, res-senyes, etc.). Percentatge significatiu: Ars Brevis, gairebé un 50 %,i Espíritu. Cuadernos del Instituto Filosófico de Balmesiana, un40 %; percentatge excepcional: Estudi General. Revista de la Fa-
cultat de Lletres de la UdG (UdG), amb un monogràfic, i Diàlegs.
Revista d’Estudis Polítics i Socials, un 15 %; la Revista Catalana de
Teologia hi dedica un 10 %, i a Idees: Revista de Temes Con-
temporanis hi ha una aparició del 3 %.Pel que fa als idiomes de la producció filosòfica a Catalunya
les dades són les següents: d’un total de 532 ítems, 264 són en ca-talà (el 49,6 %), 235 en espanyol (el 44 %), un 3,9 % són enanglès (21 ítems), un 0,6 % en francès (3 ítems), un 1,1 % en ita-lià (6 ítems) i un 0,3 % en portuguès (2 ítems).
Els percentatges de llengua emprada són els següents. Deles revistes estrictament filosòfiques: Anuari de la Societat Cata-
lana de Filosofia, 88 % de català (4 % d’espanyol i anglès, 2 % defrancès i italià); Comprendre, 100 % de català; Enrahonar, 30 %de català (52 % d’espanyol, 12 % d’anglès, 3 % d’italià, 1,5 % deportuguès i 0,7 % d’alemany i francès); Convivium, 7,8 % de ca-talà (90 % d’espanyol, 2 % d’anglès); Mania, 2 % de català (96 %d’espanyol i 2 % d’italià). I de les que compaginen filosofia ambaltres temàtiques majoritàries: Ars Brevis, 68 % de català (29 %d’espanyol, 1,5 % d’anglès i francès); Diàlegs, 94 % de català (6 % d’espanyol); Espíritu, 4 % de català (96 % d’espanyol); Es-
tudi General, 100 % de català; Idees, 100 % de català; Revista
Catalana de Teologia, 85 % de català (15 % d’espanyol).Sembla clar que existeixen instruments propis per tal de fer
públics els resultats de la recerca filosòfica que es fa a Catalu-nya. Això és sobretot veritat a títol individual, és a dir, en cas quehom redacti un article o una ressenya té on publicar-lo. Tambéés possible observar com a novetat d’aquests darrers quinzeanys la presència de publicacions conjuntes o afins de grupsd’estudi i de recerca que determinen les zones on una major in-tensitat d’estudi s’està efectuant i un nivell internacional de re-cerca està produint-se mitjançant un esforç col.lectiu (filosofiaantiga, hermenèutica i platonisme, filosofia medieval, filosofiapràctica, grup d’estudis cartesians, grup d’estudis kantians,grup d’estudis fichteans, grup d’estudis analítics, grup d’estudisfenomenològics, filosofia catalana, filosofia i gènere). També co-mença a ser habitual la publicació en revistes catalanes de pro-fessors forasters convidats repetidament i amics estables de lainiciativa conjunta dels investigadors catalans, de manera queun lector atent pot seguir no únicament contribucions indivi-duals, com era tradició, sinó també la coordinació dels esforçosacadèmics que intenten assegurar la continuïtat desitjable en elsi d’escoles universitàries. Els protagonistes d’aquests esforços—que cal consolidar i augmentar— són, per dir-ho amb una ex-pressió gràfica o metafòrica, els «pares de la recerca futura», re-lacionats entre si i amb professors visitants que els ajuden aaconseguir mantenir un nivell digne de treball.
Fóra desitjable el seguiment habitual de línies de recerca eninformes o butlletins bibliogràfics a les revistes catalanes —tant deles contribucions que majoritàriament s’hi fan com de les zonesde recerca més habituades a publicar en revistes estrangeres—,així com també caldria un seguiment més constant de les rela-cions amb professors convidats que mantenen una relació esta-ble amb les universitats catalanes i la coordinació d’aquest aspec-te amb les sortides d’estudi a l’exterior. D’alguna manera el treballefectuat pot posar límits a segons quins aïllaments. Si el panora-ma actual no pot fomentar cap autocomplaença del tipus que si-gui tampoc no s’hi val a no partir d’una situació ja assolida imenystenir-la habitualment amb poc o gaire fonament. Les revis-tes actualment existents han de trobar en la continuïtat unes línies
1052 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
de treball específic i eliminar zones frontereres entre la revistad’actualitat i la d’estudi, l’assaig i la recerca filosòfica, o la simplejuxtaposició enquadernada d’articles d’iniciatives molt individuals.Cal que les revistes triïn algunes vocacions específiques que jus-tifiquin la seva continuïtat i els donin un cert caràcter prou definit.
3.2. Llibres de filosofia
Com que aquest és un primer informe sobre la recerca a Catalu-nya els redactors hem pensat que calia fer un estudi del panora-ma de l’edició de llibres de filosofia en català en el període estu-diat. El trobarà el lector en l’annex III. L’hem classificat per anys isegons es tracti de: a) estudi científic, b) assaig, monografia, re-sultats de la recerca (breus), c) manual universitari-obra de refe-rència, d ) edició-traducció de textos clàssics, e) assaig divulga-ció. La intenció d’aquest esforç de documentació ve determinadaper la finalitat de mostrar que l’edició de llibres en filosofia en ca-talà no és tan escassa com a vegades ens sembla (taules 8 i 9).
Cal remarcar la tasca que ha realitzat en la publicació de filo-sofia en català la col.lecció «Textos Filosòfics», primerament edita-da per Laia i després per Edicions 62, que ha procurat la traduc-ció en edicions acurades de grans obres del pensament filosòficde tots els temps. Aquest projecte, iniciat durant la dècada delsvuitanta, aconseguirà properament arribar al centenar de títolssobre els cent cinquanta del projecte original. Amb anterioritat alperíode estudiat, cal recordar en el mateix sentit també la col.lec-ció «Clàssics del Pensament Modern» d’Edicions 62. I la continuï-tat en la publicació dels clàssics grecs i llatins en la col.lecció «Ber-nat Metge». En els anys que abasta aquest informe, la publicaciós’ha diversificat en segells editorials: d’una banda, les edicions deles mateixes universitats, però també, de l’altra, altres editorialsque garanteixen una distribució i presència més sòlida: les publi-cacions de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Fundació BernatMetge, Edicions 62, Proa, Pòrtic, Barcelonesa d’Edicions, Eumo,Pagès Editors, Edicions 3 i 4, Cruïlla, Empúries, etc. (taula 9).
La correlació amb les tesis doctorals llegides (taula 10) ensmostra que d’una manera o una altra hi ha un públic suficient
Filosofia | 1053
TAULA 8Llibres de filosofia per àmbits i categories
b) Assaig, c) Manual d ) Edició/
a) Estudimonografia,
universitari / traducció e) AssaigÀrea resultats
obra de textosTotal
científicde la recerca
de referència clàssics
divulgació
(breus)
Filosofia antiga 5 2 0 8 0 15
Filosofia medieval 3 2 0 2 0 7
Filosofia moderna 14 2 4 4 0 24
Filosofia contemporània 18 4 0 6 7 35
Estètica 1 2 0 0 0 3
Ètica i política 11 5 3 0 8 27
Lògica, història de la ciència
i filosofia de la ciència 3 2 2 1 2 10
Metafísica 2 2 0 0 0 4
Diverses* 4 2 2 0 8 16
Filosofia catalana 10 5 1 3 1 20
Història de la filosofia 0 2 7 0 6 15
Total 71 31 21 24 32 176
** Antropologia, literatura, filosofia de la cultura, filosofia i cinema, etc.
1054 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
TAULA 9Llibres de filosofia per àmbits i anys
Àrea 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 Total
Filosofia antiga 5 4 0 2 2 1 1 15
Filosofia medieval 0 1 1 0 3 0 2 7
Filosofia moderna 4 4 7 4 1 1 3 24
Filosofia contemporània 4 15 1 2 4 2 7 35
Estètica 0 0 0 3 0 0 0 3
Ètica i política 3 1 2 7 6 4 4 27
Lògica, història de la ciència
i filosofia de la ciència 1 0 3 3 0 1 2 10
Metafísica 2 0 1 0 1 0 0 4
Diverses* 2 1 5 0 1 3 4 16
Filosofia catalana 3 4 2 2 3 4 2 20
Història de la filosofia 2 2 4 2 0 4 1 15
Total 26 32 26 25 21 20 26 176
* Antropologia, literatura, filosofia de la cultura, filosofia i cinema, etc.
TAULA 10Correlació dels llibres de filosofia amb les tesis doctorals llegides
Àrea LlibresTesis doctorals
Totalllegides
Filosofia antiga 15 (8,5 %) 08 (8,7 %) 16
Filosofia medieval 7 (3,9 %) 09 (9,9 %) 7
Filosofia moderna 24 (13,6 %) 08 (8,7 %) 30
Filosofia contemporània 35 (19,9 %) 22 (24,2 %) 36
Estètica 3 (1,7 %) Englobades a «Diverses» 3
Ètica i política 27 (15,3 %) 11 (12,1 %) 31
Lògica, història de la ciència i filosofia de la ciència 10 (5,7 %) 12 (13,2 %) 11
Metafísica 4 (2,3 %) 05 (05,6 %) 4
Diverses (antropol., lit., fil. de la cultura, cinema) 16 (9,1 %) 16 (17,6 %) 16
Filosofia catalana 20 (11,4 %) Englobades a «Diverses» 21
Història de la filosofia 15 (8,52 %) Englobades a «Diverses» 15
Total 176 190
que pot seguir, a nivells ben diferents, un esforç cap a una nor-malització de la vida filosòfica en el nostre país. Estratègicament
ens sembla que cal prioritzar amb més intensitat l’edició-traduc-
ció de textos clàssics i els manuals universitaris. Això hauria de serprevist en una política de recerca, perquè el fet de dotar-nos ono dotar-nos en llengua pròpia dels instruments d’estudi bàsicdonarà un perfil digne o subsidiari a tot el que en filosofia es facia Catalunya.
4. LA RECERCA INSTITUCIONALITZADA
No tenim dades totals per tal de determinar quin percentatge dela despesa total correspon a la filosofia dins l’estat actual de lapolítica de recerca. Pensem, a partir de diferents indicis, que maiha estat valorat el fet que hi fos destinada una xifra constant.L’estudi de les dades corresponents a la UAB indica que el fi-nançament obtingut pel Departament de Filosofia representa un
0,7 % de l’import total sol.licitat (observeu que un 0,7 % és elque es demana per a ajuda als països subdesenvolupats) i un0,8 % del total concedit. L’estudi comparatiu entre les sol.licitudsi les concessions fóra del tot necessari per tal de determinar siels possibles dèficits deriven d’una menor «cultura de l’ajut derecerca» per part de potencials sol.licitants, o d’una menor aten-ció a les disciplines filosòfiques per part de les decisions efecti-ves de concessió. Les dades corresponents a la UAB permetenafirmar que a la filosofia se li concedeix el 67 % del que dema-nen, mentre que el percentatge general és d’un 78 %. Fóra moltdesitjable poder fer el mateix estudi comparatiu amb les dadesde tots els departaments de filosofia de les universitats catalanesque no hem pogut obtenir.
Les mateixes consideracions objectives s’haurien de poderfer en la distribució dels ajuts concedits entre els departaments.A partir de les dades obtingudes del Departament d’Universi-tats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) la situació du-rant el període estudiat queda reflectida a les taules 11 i 12.
Filosofia | 1055
TAULA 11Ajuts concedits per departaments
Departament Import (m) Percentatge
Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència (UB) 153.979,27 48,9
Departament de Filosofia (UAB) 53.129,47 16,9
Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura (UB) 38.765,28 12,3
Departament de Filologia i Filosofia (UdG) 35.999,58 11,4
Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica (UB) 31.545,54 10,0
Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social (URV) 1.502,53 0,5
Departament de Filosofia Pràctica i Departament de Filosofia Teorètica
i d’Història de la Filosofia i de la Ciència (URL) 0,00 0,0
Total 314.921,67
TAULA 12Ajuts concedits per grans àrees
Àrea Import (m) Percentatge
Lògica, història i filosofia de la ciència 162.393,47 56,4
Filosofia teorètica i pràctica 80.896,23 28,1
Història de la filosofia, estètica i filosofia de la cultura 44.625,15 15,5
Total 287.914,85
No és gens fàcil explicar la desproporció a favor de l’àrea delògica, història i filosofia de la ciència, que concentra més de lameitat dels ajuts concedits. Per tal de poder aventurar una expli-cació fiable hauríem de tenir primerament una taula semblant al’anterior amb els percentatges de les sol.licituds d’ajuts de re-cerca fetes pels diferents departaments i observar les possiblesdesviacions. Sense aquestes dades hom pot suposar que exis-teix una menor «cultura de l’ajut» en els altres departaments. Enel cas que les desviacions mostressin alguna preferència en elsistema d’adjudicacions encara caldria poder esbrinar si aques-ta preferència correspon a nivells de recerca més alts en els pro-jectes presentats o una preferència cap a una zona de recercaen virtut d’alguna política no explicitada. És desitjable, doncs,per a una major transparència de la resolució dels ajuts, tenir da-des públiques de tot el que es presenta a les diferents instànciesque resolen efectivament.
El període que nosaltres estudiem ha travessat la vigènciadel II Pla de Recerca de Catalunya (1997-2000) i del III Pla deRecerca de Catalunya (2001-2004). El II Pla de Recerca de Ca-talunya 1997-2000 del Comissionat per a Universitats i Recercadel Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunyava ser editat el novembre del 1997. El contingut pel que fa a filo-sofia presentava com a centres de recerca únicament dos: elCentre d’Estudis d’Història de les Ciències de la UAB i el Centrede Recerca per a la Història de la Tècnica Francesc Santponç iRoca de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Un altreapartat del Pla presentava cinc àrees d’interès amb un únic grupde recerca per a cada àrea.
— Estètica i teoria de les arts (Grup de Perspectives Cultu-rals del Món Contemporani. Inflexions en l’Estètica i el Pensa-ment. Departament d’Humanitats, Universitat Pompeu Fabra. In-vestigador de contacte: R. Argullol).
— Filosofia del dret (Grup de Filosofia del Dret. Departamentde Dret. Universitat Pompeu Fabra. Investigador de contacte: A.Calsamiglia. Actualment Joan Josep Moreso Mateos).
— Filosofia (Grup de Pragmàtica i Tecnologia Filosòfiques.Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura. Universitat de Barcelona. Investigador de contacte: F. Fortuny).
— Lògica i filosofia de la ciència (Grup de Recerca en Lògi-ca Algebraica. Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència. Universitat de Barcelona. Investigador de contacte: J. M. Font).
— Història de la ciència (Grup de Recerca d’Història de laCiència. Institució Milà i Fontanals del CSIC. Investigador decontacte: Jon Arrizabalaga).
El III Pla de Recerca de Catalunya 2001-2004 del DURSI, vaser editat el juliol del 2001. En l’apartat que es titula «Balanç delII Pla de Recerca de Catalunya (1997-2000)» de la memòriadel III Pla de Recerca no hem sabut trobar cap referència ni delscentres de recerca ni dels grups de recerca ni dels seus resul-tats que figuraven com a àrees d’interès. Tampoc es veu cap re-ferència a la filosofia ni en les àrees concertades ni en els pro-grames horitzontals.
Tot sembla indicar que la planificació actual de la recercano ha definit estratègicament cap àrea prioritària ni cap direc-ció definida que pugui emmarcar una política específica en filo-sofia. En conseqüència, la situació actual no està recolzada so-bre cap deliberació prèvia a partir de la qual se’n derivi unresultat o uns precedents que calgui tenir en compte. En l’ac-tual situació la iniciativa de constitució i manteniment de grupsde recerca arrenca del professorat universitari més o menysdes dels seus departaments cap als mateixos vicerectorats derecerca i institucions com ara la Generalitat de Catalunya, elMinisteri d’Educació i Cultura, el Ministeri de Ciència i Tecnolo-gia (MCT) i la Unió Europea. Els criteris de concessió i de con-tinuïtat són més o menys variables. I, com hem vist, no hi ha capdefinició marc que pugui orientar les iniciatives en un sentit du-rador. El lector trobarà en l’annex IV una relació distribuïda peruniversitats dels diferents grups de recerca consolidats, projec-tes i altres grups d’investigació. La consolidació d’una iniciativao el manteniment d’un projecte va lligat en la pràctica a les con-tinuïtats dels ajuts. Es fa molt difícil de seguir la vida efectivadels grups i la seva «doble vida» en tant que membres de la re-cerca «reconeguda» i un treball més continu no subvencionat.Per tal que el lector pugui tenir una visió clara del teló de fonsque marca la situació establim per àmbits de coneixement unallista dels ítems de recerca reconeguts i vigents durant el perío-de i les tesis doctorals llegides. Amb totes les precaucions quecalgui no deixa de ser una eina útil per tal de poder determinarla correlació o manca de correlació entre alguna política de re-cerca reconeguda i el moment més espontani de la vida univer-sitària (taules 13 i 14).
La lectura d’aquestes taules comparatives sembla que ensindica:
— o bé que hi ha una tendència ascendent en la programa-ció de la recerca cap a les àrees de lògica i ètica, el resultat dela qual es veurà en els propers anys;
— o bé que hi ha una més bona «cultura de l’ajut» en les àreesde lògica i ètica, fet que podrà ser o no corregit en els anys vi-nents d’acord amb alguna planificació desitjable d’una políticade recerca en filosofia.
1056 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
ANNEX I
Tesis doctorals
Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia
a) DEPARTAMENT DE FILOSOFIA TEORÈTICA I PRÀCTICA
Núm. Àrea de Director/a de la tesi Idioma Any Autor/a de la tesi Títol de la tesiconeixement
1 Antiga Francisco Canals Vidal espanyol 1997 Francesc Xavier La doctrina del ser en Aristóteles (lectura del libro
Antich Valero Z de los Metafísicos)
2 Antiga Josep M. Petit Sullà espanyol 2000 Rosa M. Claveras Pérez Facultad psíquica y operación vital en el tratado
acerca del alma de Aristóteles
Filosofia | 1057
TAULA 13Ítems de recerca i tesis doctorals llegides
ÀreaÍtems de recerca vigents Tesis doctorals
durant el període llegides
Filosofia antiga 2*(2,85 %) 8*(9 %)
Filosofia medieval 3*(4,3 %) 8*(9 %)
Filosofia moderna 1*(1,4 %) 8*(9 %)
Filosofia contemporània 5*(7,1 %) 22*(24 %)
Ètica i política 11*(15,7 %) 11*(12 %)
Lògica, història de la ciència i filosofia de la ciència 34*(48,6 %) 12*(13 %)
Metafísica 2*(2 %) 5*(6 %)
Estètica 2*(2,9 %) 8*(9 %)
Diverses (antropologia, literatura, filosofia de la cultura, cinema) 10*(14,3 %) 8*(9 %)
Total 70*(20 %) 90*(20,0 %)
TAULA 14Ítems de recerca per grans àrees de coneixement i ajuts concedits
Grans àrees de coneixementÍtems de recerca vigents Tesis doctorals
Ajuts conceditsdurant el període llegides
Lògica, història i filosofia de la ciència 34 (48,6 %) 12 (13,3 %) 162.363,47 m (56,4 %)
Filosofia teorètica i pràctica 15 (21,4 %) 24 (26,7 %) 80.896,23 m (28,1 %)
Història de la filosofia, estètica i filosofia de la cultura 21 (30,0 %) 54 (60,0 %) 44.625,15 m (15,5 %)
Total 70 (35 %) 90 (35 %) 287.914,85 m
Tesis doctorals (Continuació)
Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia
a) DEPARTAMENT DE FILOSOFIA TEORÈTICA I PRÀCTICA
Núm. Àrea de Director/a de la tesi Idioma Any Autor/a de la tesi Títol de la tesiconeixement
3 Antiga Antoni Prevosti Monclús espanyol 2002 Miquel Puig Raüll La definición requerida en Gamma 1012 a 21-24.
El principio de no contradicción de Aristóteles
como problema filosófico de alcance teológico
5 Antiga Jordi Sales i Coderch català 1998 Josep Monserrat Comentari de El polític de Plató
Molas
4 Antiga Jordi Sales i Coderch espanyol 2000 Beatriz Cecilia Bossi Virtud y conocimiento en Platón y Aristóteles
López
6 Antiga Jordi Sales i Coderch català 2002 Antoni Bosch Veciana Amistat i unitat en el Lisis de Plató
7 Medieval Eudald Forment Giralt espanyol 2000 Enrique Martínez Persona y educación en Santo Tomás de Aquino
García
8 Medieval Eudald Forment Giralt català 2000 Alexandre Verdés Consciència i fonament (estudi sobre el
Ribas coneixement de l’ànima segons sant Tomàs)
9 Medieval Eudald Forment Giralt espanyol 2002 Patricia Astorquiza Ser y amor. Fundamentación metafísica del amor
Fierro en santo Tomás de Aquino
10 Medieval Josep M. Petit Sullà català 1998 Emília Olivé Vidal Gil de Roma. Una proposta ontològica a la fi del
segle XIII
11 Moderna Margarita Boladeras català 2001 Ramon Alcoberro Subjecte i Il.lustració. Diderot i la construcció del
Pericay subjecte moral
12 Ètica i política Margarita Mauri Álvarez espanyol 1996 Antoni Bielsa Drotz Aspectos materiales de la ética kantiana
13 Contemporània José L. Arce Carrascoso espanyol 1998 Aldo Marcelo Celestini La filosofía de Richard Rorty: el sentido crítico
del pragmatismo rortyano
14 Contemporània Eudald Forment Giralt espanyol 2000 Salvador Antuñano G. K. C. o la llave de la realidad perdida. Estudio
Alea sistemático sobre la fundamentación metafísica de
las ideas de Gilbert Keith Chesterton en su diálogo
con la modernidad
15 Contemporània José M. García de la Mora espanyol 2000 Nativitat Senserrich Bases para una filosofía de la religión en Xavier
Morata Zubiri. Religión y religación: desde el objeto de la
filosofía a una filosofía de la religión
16 Contemporània Artur Juncosa Carbonell català 1996 Albert Llorca Arimany De l’eidètica pràctica a l’hermenèutica en el pensament
de Paul Ricoeur (aproximació a una anàlisi dels
fonaments categorials de la filosofia moral)
17 Contemporània Francisco López Frías espanyol 1997 Miguel Escudero Royo Tribunal de náufragos. Ensayo de razón histórica
sobre un proyecto de cultura española
18 Ètica i política Josep M. Alsina Roca espanyol 2000 Mª Mercedes Palet Educación y virtudes: aspectos filosóficos y
Comas psicológicos del desarrollo moral en familia
1058 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Tesis doctorals (Continuació)
Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia
a) DEPARTAMENT DE FILOSOFIA TEORÈTICA I PRÀCTICA
Núm. Àrea de Director/a de la tesi Idioma Any Autor/a de la tesi Títol de la tesiconeixement
19 Ètica i política Josep M. Alsina Roca espanyol 2001 Mª Esther Gómez El estado del bienestar. Presupuestos éticos y
de Pedro políticos
20 Ètica i política Cortia Orts espanyol 1998 Joan Carles Helvira Por una macroética de la corresponsabilidad
Husé
21 Ètica i política Artur Juncosa Carbonell català 1996 Josep Maria Lozano Ètica i gestió
Soler
22 Ètica i política Margarita Mauri Álvarez espanyol 2000 Liliana Beatriz Irizar Virtud moral y conocimiento de la verdad en la
filosofía aristotélico-tomista
23 Metafísica Santiago Fernández Burillo català 1997 Hug Banyeres Baltasà Metafísica de la música
24 Metafísica Eudald Forment Giralt espanyol 1996 Magdalena Bosch Para una metafísica de la intencionalidad
Rabell
25 Metafísica Eudald Forment Giralt espanyol 1996 Pau Giralt Sos Ser y libertad
26 Metafísica Eudald Forment Giralt espanyol 2001 José Angel Agejas Valor moral y apertura espiritual. Lectura
Esteban del pensamiento de Joseph de Finance
27 Estètica David Estrada Herrero espanyol 1999 Juan Ramon Nieto Estética del amor en Sombra del paraíso,
del Villar de Vicente Aleixandre
28 Estètica Josep M. Caparrós Lera espanyol 2001 Jorge Puigdoménech Genealogía y esperanza en la filosofía de la
i Francisco Romero Baró López existencia de Ingmar Bergman
b) DEPARTAMENT D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA, ESTÈTICA I FILOSOFIA DE LA CULTURA
Núm. Àrea de Director/a de la tesi Idioma Any Autor/a de la tesi Títol de la tesiconeixement
29 Antiga Antonio Alegre Gorri espanyol 2001 Luis Bredlow Wenda El poema de Parménides. Un ensayo
de interpretación
30 Medieval Francesc Fortuny Bonet espanyol 1997 Rafael Águila Ruiz El siglo XIII: ¿tránsito o esplendor de la escolástica?
31 Medieval Francesc Fortuny Bonet espanyol 2000 Noeli Dutra Rossatto La construcción del conocimiento y la historia en
Joaquín de Fiore
32 Medieval Francesc Fortuny Bonet espanyol 2001 Paloma Llorente La crítica de Petrus Johannis Olivi al aristotelismo
Megias de su tiempo
33 Estètica Antoni Marí Muñoz català 1999 Eduard Cairol Carabi La recerca de la Flor Blava. L’expressió de
l’inexpressable en l’estètica de Novalis
34 Moderna Jaume Mascaró i Pons català 2002 Jordi Soler Alomà El concepte d’alienació al pensament de Karl Marx
Filosofia | 1059
Tesis doctorals (Continuació)
Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia
b) DEPARTAMENT D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA, ESTÈTICA I FILOSOFIA DE LA CULTURA
Núm. Àrea de Director/a de la tesi Idioma Any Autor/a de la tesi Títol de la tesiconeixement
35 Moderna Miguel Morey Farré català 1997 M. Magdalena Polo Un 3/4 de filosofia de la música romàntica. La
Pujadas polèmica filosoficomusical del romanticisme alemany
entre la música pura i la música pragmàtica
36 Moderna Josep M. Petit Sullà espanyol 1999 José Segura Munera La religión de la humanidad en Augusto Comte
37 Moderna Octavi Piulats i Riu espanyol 2000 Angel Luis León Hereza Trabajo, muerte y reconciliación en Hegel.
Comentario a la Fenomenología del espíritu en
diálogo con la Filosofía real
38 Moderna Eugenio Trias espanyol 1996 Domingo Cia Lamana El concepto «formación» de Hegel como propuesta
narrativa
39 Contemporània Rafael Argullol Murgadas espanyol 1999 Jordi Ibáñez Fanés Hacia un arte transparente. El problema del
totalismo y antitotalismo en la crítica a la tradición
estética de la modernidad en Benjamin y Heidegger
40 Contemporània Fina Birulés Bertrán català 1998 Anna Masó Monclús Acció i teoria política en Hannah Arendt. Nocions
presents en les obres de joventut sobre Agustí i Rahel
41 Contemporània Agustín González Gallego espanyol 2001 José Antonio Molero La trágica soledad del héroe contemporáneo en
Bote Albert Camus
42 Contemporània Agustín González Gallego espanyol 2002 Juan Carlos Gómez El ser para-otro sartreano
García
43 Contemporània Miguel Morey Farré català 1996 Jordi Martin Fierro Lectura de Michel Foucault: les tecnologies de la
coerció social
44 Contemporània Miguel Morey Farré espanyol 1998 Maria Mateo Ferrer Del acontecimiento de la verdad en la obra de arte.
Aproximación a la ontología de Heidegger a partir
de su visión del arte
45 Contemporània Miguel Morey Farré espanyol 1998 Rafael Manjón Una lectura de María Zambrano
Rodríguez
46 Contemporània Miguel Morey Farré espanyol 2001 José Luis Puertas La evolución del pensamiento y la obra de Frederich
Manzano Nietzsche. Proyecto utópico. Ascetismo y simbolismo
en la configuración del discurso nietzscheano
47 Contemporània Miguel Morey Farré català 2001 David Picó Sentelles Nietzsche i la música
48 Contemporània Miguel Morey Farré espanyol 2002 José Agustín Ezcurdia Tiempo y amor en la filosofía de Bergson
Corona
49 Contemporània Amador Vega Esquerra català 1998 Jordi Pigem Pérez El pensament de Raimon Panikkar. Una filosofia
de la interdependència
50 Estètica Antonio Aguilera Perdrosa català 2001 Miquel Mallol Esquefa La nominació de l’artefacte en el procés de disseny
1060 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Tesis doctorals (Continuació)
Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia
b) DEPARTAMENT D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA, ESTÈTICA I FILOSOFIA DE LA CULTURA
Núm. Àrea de Director/a de la tesi Idioma Any Autor/a de la tesi Títol de la tesiconeixement
51 Estètica Rafael Argullol Murgadas espanyol 1998 Carlos María Moreno Luis Cernuda ¿poeta romántico?
Pérez
52 Estètica Gerard Vilar Roca espanyol 2002 Javier-Eladio Guzmán La intencionalidad artística desde Richard
Villanueva Wollheim. Filosofía de la mente y estética
53 Ètica i política Antonio Domènech català 2000 Jordi Mundó Blanch Ètica, identitat i ciència social normativa
54 Ètica i política Begoña Román Maestre espanyol 2000 Miguel Schafschetzy Ética, sufrimiento y procreación. Posibilidad de una
Steiner ética naturalista del deber
55 Metafísica Antonio Aguilera Perdrosa català 1997 Lluís Maria Xirinachs Un model global de realitat
Damians
56 Diverses Eustaquio Barjau català 1997 Anna Montané Forasté La repetició de Peter Handke
57 Diverses Fina Birulés Bertrán espanyol 2001 Pablo Nacach A través del espejo. Individuo y sociedad en la obra
de Jesús Ibáñez
58 Diverses Francisco Caja López espanyol 1998 Maria Rosa Roca La interpretación del psicoanálisis
Romalde
59 Diverses Santiago López Petit espanyol 2001 Marina Garcés En las prisiones de lo posible
Mascareñas
60 Estètica Jaume Mascaró i Pons espanyol 2002 Núria López Lupiañez En pensamiento de Tristan Tzara en el período
dadaísta
61 Diverses Miguel Morey Farré espanyol 2002 Antonio Castilla Cerezo Apología del fracaso. Una visión esquizoanalítica
de la cultura de masas
62 Diverses Octavi Piulats i Riu espanyol 2002 Juan Carlos Ochoa Mito y chamanismo: el mito de la tierra sin mal en
Abaurre los Tupí-Cocama de la Amazonía peruana
63 Estètica Miguel Porter Moix català 1996 Lluís Prat Clarós Gènesi i estructura. Muntatge, connexió, retòrica
i argumentació a la comunicació audiovisual
(la problemàtica del muntatge intel.lectual en
S. M. Eisenstein)
c) DEPARTAMENT DE LÒGICA, HISTÒRIA I FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA
Núm. Àrea de Director/a de la tesi Idioma Any Autor/a de la tesi Títol de la tesiconeixement
64 Lògica, història i Joan Bagaria Pigrau anglès/ 2002 Roger Bosch Bastardes Projective forcing / Forcing projectiu
filosofia de català
la ciència
Filosofia | 1061
Tesis doctorals (Continuació)
Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia
c) DEPARTAMENT DE LÒGICA, HISTÒRIA I FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA
Núm. Àrea de Director/a de la tesi Idioma Any Autor/a de la tesi Títol de la tesiconeixement
65 Lògica, història i Ramon Cirera Duocastella espanyol 1998 Mario Pérez Gutiérrez Señal y contenido informativo: un análisis del
filosofia de concepto de información
la ciència
66 Lògica, història i Manuel García-Carpintero espanyol 1996 Manuel Pérez Otero Conceptos modales e individuación
filosofia de Sánchez-Miguel
la ciència
67 Lògica, història Manuel García-Carpintero espanyol 1998 David Pineda Oliva Problemas y perspectivas del fisicismo
i filosofia de Sánchez-Miguel
la ciència
68 Lògica, història i Manuel García-Carpintero català 1998 Joan Pagès Martínez El realisme nòmic d’universals i el problema de la
filosofia de Sánchez-Miguel inferència
la ciència
69 Lògica, història i Manuel García-Carpintero espanyol 2001 Ignacio Vicario Arjona Nombre, referencia y valor cognoscitivo
filosofia de Sánchez-Miguel
la ciència
70 Lògica, història i Ramon Jansana Ferrer anglès 1996 Mª Pilar Dellunde Contributions to the model theory of equality-free
filosofia de Clavé logic
la ciència
71 Lògica, història i Guillermo Lusa Monforte català 2001 Josep Suriol Castellví Els enginyers de camins a Catalunya a la segona
filosofia de meitat del segle XIX. Anàlisi històrica de la seva
la ciència presència a la societat catalana
72 Lògica, història i M. Antònia Martí Antolin espanyol 1998 Salvador Climent Roca Individuación e información parte-todo.
filosofia de Representación para el tratamiento computacional
la ciència del lenguaje
73 Lògica, història i Josep Pla i Carreras català 2001 Carlos Dorce Polo L’astronomia pre-copernicana de Maraga en el
filosofia de Magrib. Tècniques de càlcul en el Tay al-azyay de
la ciència Muhyial-Din Al-Magribi
74 Lògica, història i Antoni Torrents i Torrell català 1998 Joan Gispert Brasó Estudi algebraic de les extensions dels càlculs
filosofia de multivalorats de Lukasiewicz
la ciència
75 Diverses Núria Sebastián Galles espanyol 1997 Albert Costa Martínez La codificación fonológica en la producción
del lenguaje: unidades y procesos implicados
1062 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Tesis doctorals (Continuació)
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
a) DEPARTAMENT DE FILOSOFIA
Núm. Àrea de Director/a de la tesi Idioma Any Autor/a de la tesi Títol de la tesiconeixement
76 Antiga Josep Monserrat Torrents espanyol 1997 Óscar Velásquez La doctrina platónica de la imagen: un estudio acerca
dels Prats Gallardo del Timeo y el Critias de Platón
77 Moderna Jesús Hernández Reynés espanyol 1997 Francisco Bengoechea Nietzsche
Echaondo
78 Moderna Josep Monserrat Torrents català 1998 Jèssica Jaques Pi Kant i la construcció funcional de la metafísica com a
dels Prats ciència. Prolegòmens a una gnoseologia crítica del
Espanyol Ezra Heymann Ética y axiología al terminar el siglo. Un balance 2001 32/33 225-233 08
Espanyol Paloma Martínez Matías Ser, tiempo y facticidad 2002 34 125-136 11
Espanyol Joan-Carles Mèlich El tiempo y el deseo. Nota sobre una ética fenomenológica a partir 1997 28 183-192 09
de Lévinas
1082 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Revistes de filosofia (Continuació)
Enrahonar. Quaderns de Filosofia. Bellaterra (Barcelona)
b) NOTES
Idioma Autor/a Títol Any Número PàginesNre.
pàg.
Espanyol José Enrique Ruiz- Heidegger y el siglo XX 2002 34 95-103 08
Domènec
Espanyol Hermann Schmid Kierkegaard iconógrafo. Un ensayo sobre los textos pseudónimos 1998 29 137-141 04
Anglès Stacey Elizabeth Ake Kierkegaard the Teacher 1998 29 75-79 04
Anglès Jacob Bøggild The Sexton of Copenhagen. A couple of reflections on Kierkegaard’s 1998 29 81-85 04
conception of language
Anglès M. Jamie Ferreira Kierkegaard and The Lover 1998 29 91-95 04
Anglès Alastair Hannay Kierkegaard: the pathologist 1998 29 109-114 05
Anglès Sergia Hay Kierkegaard’s «Silent» 1998 29 115-117 02
Anglès Agnes Heller Living with Kierkegaard 1998 29 73-74 01
Anglès David Kangas Kierkegaard, the Apophatic Theologian 1998 29 119-123 04
Anglès George Pattison Kierkegaard as Feuilleton Writer 1998 29 125-130 05
Anglès Vanessa Rumble Kierkegaard and the Uncanny: A Cast of Sinners and Automatons 1998 29 131-136 05
Anglès Sophia Scopetea Kierkegaard the Greek 1998 29 143-146 03
Anglès Jon Stewart Kierkegaard as a Hegelian 1998 29 147-152 05
Anglès Sylvia Walsh Kierkegaard the Poet 1998 29 153-156 03
Italià Sonia Kramer Linguagem, cultura e alteridade. Para ser possível a educação 2000 31 149-159 10
depois de Auschwitz, é preciso educar contra a barbárie
Italià Riccardo Lazzari Osservazioni sul problema dell’enunciato in Sein und Zeit 2002 34 117-124 07
c) RECENSIONS
Idioma Autor/a Títol Any Número PàginesNre.
pàg.
Català Daniel Gamper Sachse [Jaume Casals] El pou de la paraula. Una història de la saviesa 1997 28 02 02
grega
Català Joan-Carles Mèlich [L. Duch] La educación y la crisis de la modernidad 1997 28 02 02
Català Agustí Nieto i Galan [Albert Ribas] Biografía del vacío. Su historia filosófica y científica 1999 30 02 02
desde la antigüedad a la edad moderna
Català Josep Olesti Vila [René Descartes] Discurs del mètode 1997 28 03 03
Català Jordi Riba [R.-P. Droit] Le culte du Néant. Les philosophes et le Bouddha 1997 28 02 02
Català Marta Tafalla [Xavier Rubert de Ventós] Ética sin atributos 1997 27 03 03
Filosofia | 1083
Revistes de filosofia (Continuació)
Enrahonar. Quaderns de Filosofia. Bellaterra (Barcelona)
c) RECENSIONS
Idioma Autor/a Títol Any Número PàginesNre.
pàg.
Català Marta Tafalla [Ute Guzzoni] Uber Natur i Wendungen 1997 28 02 02
Català Marta Tafalla [Hans Jonas] Pensar sobre Dios y otros ensayos 1999 30 02 02
Català Marta Tafalla [Carme Castells] Perspectivas feministas en teoría política 1999 30 02 02
Català Marta Tafalla [Ernst Tugendhat] Ética y política 1999 30 02 02
Català Gerard Vilar [Jean-Jacques Rousseau] Els somieigs del passejant solitari 1996 25 01 01
Espanyol Jesús Adrián Escudero [Hans Rüdiger Safranski] Un maestro de Alemania. Heidegger 1999 30 02 02
y su tiempo
Espanyol Jesús Adrián Escudero [Theodore Kisiel i John van Buren] Reading Heidegger from the Start. 1999 30 02 02
Essays in His Earliest Thought
Espanyol Jesús Adrián Escudero [Cristina Lafont Hurtado] La razón como lenguaje. Una revisión 1996 25 01 01
del giro lingüístico en la filosofía del lenguaje alemana
Espanyol Daniel Attala Pochón [Friederich Schlegel] El estudio de la poesía griega 1997 28 02 02
Espanyol Miguel Ángel López [Giorgio Colli] Filosofía de la expresión 1997 28 02 02
Muñoz
Espanyol José-Miguel Marinas [Reyes Mate] Memoria de Occidente: actualidad de pensadores 1999 30 04 04
judíos olvidados
Espanyol María José Martínez [Hans Robert Jaus] Las transformaciones de lo moderno 1996 25 01 01
Espanyol María José Martínez [Mafred Frank] El dios venidero 1996 25 01 01
Espanyol Begonya Sàez Tajafuerce [Franco Barrio] Jaime. Kierkegaard frente al hegelianismo 1997 28 02 02
Espanyol Marcel.lí Sesma [Nelson Goodman] De la mente y otras materias 1997 27 03 03
d ) TRADUCCIONS
Idioma Autor/a Títol Any Número PàginesNre.
pàg.
Català Begonya Sàez Tajafuerce Una primera i darrera explicació (Søren Kierkegaard) 1998 29 159-162 03
[traductora]
1084 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Revistes de filosofia (Continuació)
Espíritu. Cuadernos del Instituto Filosófico de Balmesiana (Barcelona)
a) ARTICLES
Idioma Autor/a Títol Any Número PàginesNre.
pàg.
Català Joan Martínez Porcell Personalismes actuals i persona en sant Tomàs 1996 113 39-56 17
Català Joan Martínez Porcell El començament de l’ésser i l’ésser del pensar 1997 115 15-22 07
Espanyol Mauricio Beuchot Aristóteles y la escolástica en Freud a través de Brentano 1998 118 161-168 08
Espanyol Pablo Blanco Sarto Luigi Pareyson (1918-1991): un itinerario filosófico. Personalismo, 2002 126 241-257 16estética, hermenéutica, ontología de la libertad
Espanyol Eudaldo Forment Cómo acceder a la verdad. Ciencia-naturaleza-conciencia 1997 115 33-60 11
Espanyol Eudaldo Forment Jaime Balmes (1810-1848): en favor de la filosofía 1998 118 197-215 19
Espanyol Manuel Ocampo Perspectivas actuales en torno a la filosofía de lo mental 2000 121 13-24 12
Espanyol Juan Pegueroles La verdad del sujeto de la existencia en el Postscriptum 2001 123 49-58 09de Kierkegaard
Espanyol Juan Pegueroles La insoportable grandeza del hombre en el cristianismo, según 2002 125 5-10 05Kierkegaard
Espanyol Juan Pegueroles El sentido de la creación de Dios. Una meditación filosófica 1997 115 23-32 09
Espanyol Juan Pegueroles Otra verdad, otra razón, en Newmann y Gadamer, Kierkegaard 1998 117 37-16 10y Blondel
Espanyol Juan Pegueroles La realización de la idea (Pareyson) y el desarrollo de la idea 1998 118 191-196 06(Newmann). A partir de Gadamer
Espanyol Juan Pegueroles Platón reinterpretado: la nueva representación (el último capítulo 1999 119 31-38 08de Verdad y método)
Espanyol Juan Pegueroles Tres notas sobre Gadamer y una reseña 1999 120 189-197 09
Espanyol Juan Pegueroles El concepto de verdad en el Postscriptum de Kierkegaard 1999 120 199-204 06
Espanyol Luis Romera Oñate Existencia y metafísica. En recuerdo de Cornelio Fabro 1999 119 5-30 26
Espanyol Horst Seidl La libertad humana y las relaciones divinas según F. Suárez 1998 117 31-36 06
Espanyol Josef Seifert ¿Qué es y qué motiva una acción moral? 1997 115 5-14 09
Espanyol Javier Villanueva Modulación de la realidad y modulación de la esencia en Zubiri 1998 118 169-189 22
b) NOTES
Idioma Autor/a Títol Any Número PàginesNre.
pàg.
Espanyol María del Carmen Dolby Simone Weil y la crítica al marxismo a través de su concepción 2002 125 79-92 13del trabajo
Espanyol Leo Elders Para una metafísica del mal 1998 118 217-227 11
Filosofia | 1085
Revistes de filosofia (Continuació)
Espíritu. Cuadernos del Instituto Filosófico de Balmesiana (Barcelona)
b) NOTES
Idioma Autor/a Títol Any Número PàginesNre.
pàg.
Espanyol Joaquín Ferrer Arellano Evolución de la teoría de la respectividad en el pensamiento 2002 126 217-240 23
personalista de Zubiri
Espanyol Eudaldo Forment Metafísica del ser y del espíritu. La filosofía tomista de Alberto 2001 124 249-274 25
Caturelli
Espanyol Eudaldo Forment Ortega y la misión de la universidad 1999 119 83-100 18
Espanyol Juan García del Muro Apuntes en torno a la antimetafísica 1998 118 229-241 13
Solans
Espanyol Carlos Goñi La comunicación de la «verdad subjetiva» en Kierkegaard 1997 115 85-94 09
Espanyol Carlos Goñi Sócrates y Kierkegaard 2001 123 75-100 25
Espanyol Alain Gui El tomismo de André Combes 1997 115 61-66 27
Espanyol Pablo López López ¿Soñamos los valores? 1996 113 39-56 17
XXVII 2002 Recensions de llibres de filosofia / altres: 2/18 10
1996-2002 Total filosofia / altres 10
ANNEX III
Llibres de filosofia
Any 1996
a) ESTUDI CIENTÍFIC
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Barcelonesa d’Edicions «Realitats Jordi Sales Coderch A la flama del vi. El Convit platònic, filosofia de la Filosofia antiga 186 p.
i Tensions»; 5 transmissió. Estudis sobre l’ensenyament platònic II
Barcelonesa d’Edicions Societat Catalana Estudis cartesians Filosofia moderna 217 p.
de Filosofia
Edicions 3 i 4 Emanuele Severino Més enllà del llenguatge Filosofia 315 p.
contemporània
Edicions 62 «Llibres a l’Abast»; Carles Casajuana Pla i Nietzsche: afinitats i coincidències Filosofia 124 p.
297 contemporània
Editorial Cruïlla Pere Lluís Font Introducció a la lectura de Pascal Filosofia moderna 182 p.
Eumo W. V. Quine De l’estímul a la ciència Lògica, història 115 p.
i filosofia
de la ciència
IEC Ciència, filosofia i societat en René Descartes: actes Filosofia moderna 120 p.
Jornades 400 Aniversari René Descartes (1596-1996)
Liceu Joan Maragall Eudaldo Forment Giralt Lectura d’Aristòtil Filosofia antiga 282 p.
et al. i metafísica
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 1996
a) ESTUDI CIENTÍFIC
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Proa «Biblioteca Pompeu Casanovas Gènesi del pensament jurídic contemporani Ètica i política 417 p.
Universitària»; 32 i Romeu
Reial Acadèmia Lola Badia Textos catalans tardomedievals i «ciència de natures» Filosofia catalana 101 p.
de Bones Lletres
de Barcelona
b) ASSAIG, MONOGRAFIA, RESULTATS DE LA RECERCA (BREUS)
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
IEC Octavi Fullat Educació i joc Ètica i política 11 p.
Edicions de la C. Vilanou (coord.) Joaquim Xirau filòsof i pedagog Filosofia catalana 107 p.
Universitat de
Barcelona (EUB)
Ega Josep Conill Karl Marx: l’humanisme marxista Filosofia moderna 32 p.
Facultat de Teologia Juan Martínez Porcell El començament de l’ésser i l’ésser del pensar Metafísica 51 p.
de Catalunya i Facultat
Eclesiàstica de Filosofia
de Catalunya
Universitat cop. Jürgen Habermas Coneixement i interès Filosofia 100 p.
contemporània
c) MANUAL UNIVERSITARI - OBRA DE REFERÈNCIA
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Edicions 62 Bertrand Russell Història social de la filosofia Història 334 p.
de la filosofia
d ) EDICIÓ - TRADUCCIÓ DE TEXTOS CLÀSSICS
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Edicions 62 «Textos Filosòfics» Pere Abelard Ètica; història de les meves dissorts Filosofia medieval 216 p.
Edicions 62 «Textos Filosòfics» René Descartes Discurs del mètode Filosofia moderna 215 p.
Edicions 62 «Textos Filosòfics» Erasme - Luter Del lliure albir. Del serf albir Filosofia moderna 488 p.
Edicions 62 «Textos Filosòfics» Johan Gottlieb Fichte Els trets fonamentals de l’època contemporània Filosofia moderna 359 p.
1096 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 1996
d ) EDICIÓ - TRADUCCIÓ DE TEXTOS CLÀSSICS
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Edicions 62 «Textos Filosòfics» Immanuel Kant Prolegòmens a tota metafísica futura que Filosofia moderna 240 p.
pugui presentar-se com a ciència
Edicions 62 «Textos Filosòfics» Giacomo Leopardi Obretes morals Filosofia moderna 339 p.
Editorial Alpha - Fundació Bernat Marc Tul.li Ciceró Discursos. Vol. XI Filosofia antiga 226 p.
Fundació Bernat Metge Metge (Text i
Traducció)
Editorial Alpha - Plató Diàlegs (vol. XV): El sofista Filosofia antiga 141 p.
Fundació Bernat Metge
Eumo Condorcet La instrucció pública Filosofia moderna 273 p.
Fundació Bernat Fundació Bernat Aristòtil Història dels animals Filosofia antiga 3 v.; vol. 1; 202 p.;
Metge Metge (Text i vol. 2, 156 p.;
Traducció) vol. 3, 181 p.;
24 cm
La Magrana Joan Crexells Obra completa Filosofia catalana 2.370 p. (4 vol.)
Universitat cop. Friedrich Nietzsche La genealogia de la moral: dissertacions I Filosofia 121 p.
contemporània
e) ASSAIG DIVULGACIÓ
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Edicions 62 «Universitària»; 2 Jaume Casals El pou de la paraula. Una història de la saviesa grega Filosofia antiga 100 p.; 21 cm
Empúries Jostein Gaarder El món de Sofia: novel.la sobre la història Història 632 p.
de la filosofia
Generalitat Adela Cortina Orts Un món de valors Ètica i política 151 p.
de Catalunya
Pagès Editors Francesc Torralba Rostres del silenci Diverses 167 p.
Proa Josep Maria Terricabras La comunicació: tòpics i mites de filosofia Diverses 194 p.
Filosofia | 1097
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 1997
a) ESTUDI CIENTÍFIC
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Barcelonesa d’Edicions Francesc Fernández Jan Patocka: filosofia en temps de lluita Filosofia 156 p.contemporània
Barcelonesa d’Edicions J. Monserrat; I. Roviró, Col·loquis de Vic I: La ciutat Ètica i política 165 p.(ed.)
Columna Edicions Séverine Auffret et al. D’unes veus no previstes. Pensadores del XIII al XVIII Filosofia moderna 116 p.
Edicions 62 Teresa Guardans El saber marginat Diverses 283 p.
Editorial Cruïlla «Cristianisme Josep M. Esquirol Ètica i religió en Lévinas, Ricoeur i Habermas Filosofia 156 p.i Cultura» i Calaf et al. contemporània
Eliseu Climent Carlo Sini Filosofia i escriptura Filosofia 194 p.3 i 4 contemporània
EUB «Filosofia Josep M. Bech Les idees que s’oculten en el temps: dificultats Filosofia 264 p.(Universitat de teòriques i perspectives crítiques en la història del contemporàniaBarcelona)»; 3 pensament
EUB Dídac Ramírez Sarrió Sobre la interpretació del pensament de Leibniz Filosofia moderna 219 p.
EUB Salvi Turró Lliçons sobre història i dret a Kant Filosofia moderna 171 p.
Facultat de Teologia Josep Perarnau Espelt De Ramon Llull a Nicolau Eimeric Filosofia medieval 129 p.de Catalunya
IEC Jaume de Puig i Oliver La filosofia de Ramon Sibiuda Filosofia catalana 409 p.
Institut d’Estudis «Scripta et Eusebi Colomer Pous El pensament als Països Catalans durant l’edat mitjana Filosofia catalana 288 p.Catalans, Secció de Documenta»; 54 i el RenaixementFilosofia i Ciències Socials
Proa Raimon Panikkar Invitació a la saviesa Filosofia 174 p.contemporània
b) ASSAIG, MONOGRAFIA, RESULTATS DE LA RECERCA (BREUS)
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Editorial UOC Octavi Fullat Introducció conceptual Filosofia 65 p.contemporània
Equipo de investigación «KAL. Tecnología Antoni Bosch i Veciana Llei i desobediència en l’Antígona de Sòfocles Filosofia antiga 16 p.KAL (UB) Filosófica»
Equipo de investigación «KAL. Tecnología Ignasi Roviró Alemany La recepció de l’estètica a Catalunya a través de manuals Filosofia catalana 22 p.KAL (UB) Filosófica» escolars del segle XIX: de Milà i Fontanals a Balmes
Fundació Maragall Pere Lluís Font La filosofia en el tombant del mil.lenni Filosofia 36 p.Caixa de Sabadell contemporània
1098 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 1997
b) ASSAIG, MONOGRAFIA, RESULTATS DE LA RECERCA (BREUS)
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Publicacions de la UB Ramon Parés i Farràs El lloc de l’home en el pensament Història de 22 p.la filosofia
c) EDICIÓ - TRADUCCIÓ DE TEXTOS CLÀSSICS
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Edicions 62 «Textos Filosòfics» Wilhelm Dilthey Hermenèutica, filosofia, cosmovisió Filosofia 288 p.
contemporània
Edicions 62 «Textos Filosòfics» G. W. Leibniz Nou assaigs sobre l’enteniment humà Filosofia moderna 639 p.
Edicions 62 «Textos Filosòfics» Plató El banquet. Fedre Filosofia antiga 227 p.
Edicions 62 «Textos Filosòfics» Ludwig Wittgenstein Investigacions filosòfiques Filosofia 394 p.
contemporània
Edicions 62 «Textos Filosòfics» Ludwig Wittgenstein Tractatus logico-philosophicus Filosofia 161 p.
contemporània
Pagès Editors Jean Paul Sartre L’imaginari, psicologia fenomenològica de la imaginació Filosofia 292 p.
contemporània
Fundació Bernat Plató El polític Filosofia antiga 173 p.
Metge
Fundació Bernat Plató Fileb Filosofia antiga 190 p.
Metge
d ) ASSAIG DIVULGACIÓ
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Barcanova Nora K Vittorio Hösle El cafè dels filòsofs morts Història de 263 p.
la filosofia
Barcelonesa d’Edicions Raimon Galí La mística i la política: la Terra Filosofia catalana 130 p.
Edicions 62 Witold Gombrowicz Curs de filosofia en sis hores i quart Filosofia 92 p.
contemporània
Empúries Jostein Gaarder Vita brevis Filosofia 124 p.
contemporània
Empúries Jostein Gaarder El misteri del solitari Filosofia 321 p.
contemporània
Empúries Josep Muñoz Redon Filosofia de la felicitat. Un passeig pel costat Filosofia 219 p.
assolellat del pensament contemporània
Filosofia | 1099
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 1998
a) ESTUDI CIENTÍFIC
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Barcelonesa d’Edicions J. Monserrat; Col·loquis de Vic II: La llei Ètica i política 154 p.
I. Roviró (ed.)
Edicions 3 i 4 «Biblioteca Miquel Batllori Història, classicisme i filosofia al segle XVIII: Filosofia catalana XII, 463 p.
d’Estudis i Gustà, Pou i els Masdéu
Investigacions»;
28
Edicions 62 Xavier Rubert Per què filosofia [reedició: 3a] Filosofia catalana 86 p.
de Ventós
Edicions 62 Simon Singh L’enigma de Fermat. La història d’un teorema que ha Lògica, història 317 p.
desconcertat els més grans savis durant 358 anys i filosofia de
la ciència
Edicions Proa Edgar Morin Una política de civilització Filosofia 195 p.
contemporània
Eliseu Climent Franco Rella Confins: la visibilitat del món i l’enigma Metafísica 299 p.
Empúries Lluís V. Aracil La mort humana Diverses 374 p.
Equipo de investigación Andreu Grau i Arau Les fonts clàssiques i medievals en la dialèctica Filosofia moderna 447 p.
KAL (UB)
Facultat de Teologia Jaume Mensa i Valls Les raons d’un anunci apocalíptic Filosofia medieval 393 p.
de Catalunya
Pòrtic Ferran Sáez Mateu La invenció de l’home: l’equívoc antropològic Filosofia moderna 159 p.
PPU Patricia Cruzalegui L’experiència platònica en l’Anglaterra del dinou Filosofia moderna 562 p.
Sotelo
b) ASSAIG, MONOGRAFIA, RESULTATS DE LA RECERCA (BREUS)
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Associació d’Estudiants Lluís Garcia i Sevilla La filosofia de la ment i la cognició Lògica, història 31 p.
de Neurociències i filosofia de
de la UAB la ciència
Equipo de investigación Bruguers Jardí La filosofia com a llenguatge d’especialitat Diverses 8 p.
KAL (UB) i Anguera
1100 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 1998
c) MANUAL UNIVERSITARI - OBRA DE REFERÈNCIA
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Editorial UOC Salvador Mas Torres Història del pensament filosòfic i científic Història de 352 p.
la filosofia
PPU UAB «Manuals Émile Bréhier Història de la filosofia Història de 527 (vol. 1),
de la Universitat la filosofia 454 (vol. 2),
Autònoma de 460 (vol. 3).
Barcelona»;
18, 24, 31
S. n. Juan Martínez Porcell Lectura de textos de filosofia Història de 97 p.
la filosofia
Universitat Comissió de Vocabulari de filosofia Història de 84 p.
de Barcelona Normalització la filosofia
Lingüística de la
Facultat de Filosofia
d ) EDICIÓ - TRADUCCIÓ DE TEXTOS CLÀSSICS
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Edicions 62 «Textos Filosòfics»; René Descartes Tractat de les passions. Cartes sobre la moral Filosofia moderna 368 p.
21
Edicions 62 René Descartes Regles per a la direcció de l’enginy Filosofia moderna 179 p.
Edicions 62 Georg Wilhelm Hegel La raó en la història Filosofia moderna 360 p.
Proa Nicolas de Meditacions cristianes i metafísiques Filosofia moderna 28 p.
Malebranche
e) ASSAIG DIVULGACIÓ
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Ariel Fernando Savater Ètica per al meu fill (reedició: 4a) Ètica i política 191 p.
Bromera Tobies Grimaltos El joc de pensar. Converses amb Marta Diverses 190 p.Mascarós
Claret Albert Colomer L’univers de l’home Diverses 314 p.
Edicions 62 François Jacob El ratolí, la mosca i l’home Lògica, història 178 p.i filosofia de la ciència
Pagès Editors «Argent Viu»; 6 Josep Muñoz Redon Pren-t’ho amb filosofia: idees per apaivagar els mals Diverses 248 p.de l’esperit
Filosofia | 1101
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 1999
a) ESTUDI CIENTÍFIC
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Barcelonesa d’Edicions J. Monserrat; Col.loquis de Vic III: La cultura Ètica i política 162 p.
I. Roviró (ed.)
Barcelonesa d’Edicions «Realitats i Josep Monserrat El polític de Plató: la gràcia de la mesura Filosofia antiga 402 p.
Tensions»; 7
Edicions 62 Raimon Panikkar L’esperit de la política: homo politicus Ètica i política 227 p.
Editorial Cruïlla Pere Lluís Font 10 pensadors cristians del segle XX Filosofia 351 p.
contemporània
EUB «Filosofia Montserrat Coll Introducció a la filosofia de Paul Ricoeur Filosofia 190 p.
(Universitat de contemporània
Barcelona)»; 7
EUB Bartomeu Forteza Pujol L’objectivitat a la filosofia lingüística de Thomas Hobbes Filosofia moderna 328 p.
Edicions de la Magrana David Jou i Mirabent Matèria i materialisme Lògica, història 162 p.
i filosofia de
la ciència
La Busca Albert Llorca La utopia del socialisme científic Filosofia moderna 170 p.
Publicacions de «Biblioteca Serra Joan Cuscó Francesc Xavier Llorens i Barba: un filòsof del vuit-cents Filosofia catalana 224 p.
l’Abadia de Montserrat d’Or»; 29
Universitat de Girona Fèlix Fanés Cinema, art i pensament Estètica 153 p.
b) ASSAIG, MONOGRAFIA, RESULTATS DE LA RECERCA (BREUS)
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
IEC Salvi Turró Introducció als estudis fichteans Filosofia moderna 64 p.
Equipo de investigación Bartomeu Forteza Pujol Hermenèutica i epistemologia semiòtica Història de 16 p.
KAL (UB) la filosofia
EUB Escola Pau Vila Filosofia i art contemporani europeu Estètica 29 p.
IEC Pere Lluís Font Experiència estètica, experiència ètica Estètica. Ètica 25 p.
i política
IEC. Secció de Filosofia Josep Lluís Blasco La llibertat de la raó Ètica i política 20 p.
i Ciències Socials
1102 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 1999
c) MANUAL UNIVERSITARI - OBRA DE REFERÈNCIA
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Editorial UOC «Humanitats» Ramon Alcoberro Ètica, filosofia moral i política Ètica i política 1 v. Paginació múltiple
d ) EDICIÓ - TRADUCCIÓ DE TEXTOS CLÀSSICS
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Coedició IEC-EUMO- René Descartes La geometria Lògica, història 170 p.Pòrtic i filosofia de
la ciència
Edicions 62 René Descartes Discurs del mètode [reedició: 2a] Filosofia moderna 215 p.
Edicions 62 Plató Apologia de Sòcrates: Critó [3a ed.] Filosofia antiga 202 p.
Eumo Joaquim Xirau Pedagogia i vida Filosofia catalana 153 p.
e) ASSAIG DIVULGACIÓ
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Edicions 62 Ferran Sáez Mateu El crepuscle de la democràcia Ètica i política 219 p.
Eliseu Climent Ferran Sáez Mateu Dislocacions Ètica i política 275 p.
Empúries Roger Scruton Filosofia per a persones intel.ligents Història de 165 p.la filosofia
Empúries Alan D. Sokal Impostures intel.lectuals Lògica, història 346 p.i filosofia de la ciència
Any 2000
a) ESTUDI CIENTÍFIC
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Barcelonesa d’Edicions J. Monserrat Col·loquis de Vic IV: La història Ètica i política 189 p.i I. Roviró (ed.) i filosofia antiga
Barcelonesa d’Edicions «Realitats i Leo Strauss La ciutat i l’home Ètica i política 307 p.Tensions»; 8
Filosofia | 1103
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 2000
a) ESTUDI CIENTÍFIC
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Barcelonesa d’Edicions «Realitats i Yves Charles Zarka Hobbes i el pensament polític modern Filosofia moderna 338 p.
Tensions»; 6
IEC Carles Llinàs i Puente Ars angelica: l’angelologia de Ramon Llull Filosofia catalana 381 p.
i medieval
La Busca Manuel Cruz et al. Globalització-pensament únic Ètica i política 206 p.
b) ASSAIG, MONOGRAFIA, RESULTATS DE LA RECERCA (BREUS)
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Claret Antoni Mora Mite i raó política en Joan Maragall Filosofia catalana 47 p.
Documenta Sebastià Trias Mercant El pensament a les Balears Filosofia catalana 64 p.
Facultat de Teologia Andreu Marquès Contribució a una crítica filosòfica de l’economicisme Filosofia 53 p.
de Catalunya i Martí contemporània
Fundació Blanquerna Francesc Torralba La identitat, o, El que resta per pensar Metafísica 28 p.
Roselló
Fundació Ramon Trias Amelia Valcárcel Les filosofies polítiques Ètica i política 41 p.
i Fargas
IEC-Teide J. Francesc Fortuny Els «platònics» de Tomàs d’Aquino Filosofia medieval 11 p.
Bonet
c) MANUAL UNIVERSITARI - OBRA DE REFERÈNCIA
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Editorial UOC Pablo Eugenio Navarro Lliçons de filosofia del dret Ètica i política Pàg. múltiple
EUB Margarita Mauri Álvarez Ètica I i ètica II Ètica i política 62 p.
Facultat de Teologia Agustí Borrell et al. Normes per a la redacció d’escrits de teologia i filosofia Diverses 87 p.
de Catalunya
1104 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 2000
d ) EDICIÓ-TRADUCCIÓ DE TEXTOS CLÀSSICS
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Edicions 62 Joan Duns Escot Del primer principi i altres escrits Filosofia medieval 406 p.
Fundació Bernat Metge Plató Timeu i Críties Filosofia antiga 188 p.
e) ASSAIG DIVULGACIÓ
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Bromera García del Muro Solans El pensament ferit Filosofia 181 p.
contemporània
Eumo R. M. Hare Ordenant l’ètica Ètica i política 221 p.
La Campana Christian Roche Tot s’ha perdut? Assaig sobre la moral Ètica i política 109 p.
Pagès Editors Carlos Goñi Zubieta El meu nom és vint: crònica filosòfica Filosofia 125 p.
contemporània
Pagès Editors Guillem Turró i Ortega El laberint i la màscara: una aproximació a Nietzsche Filosofia 171 p.
contemporània
Any 2001
a) ESTUDI CIENTÍFIC
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Barcelonesa d’Edicions J. Monserrat; Col.loquis de Vic V: La política Ètica i política 139 p.
I. Roviró (ed.)
Eumo «Biblioteca Karl-Otto Apel Filosofia primera, avui i ètica del discurs Filosofia 189 p.
Universitària contemporània
Pensament
Contemporani»; 7
IEC David Jou i Mirabent El temps i la memòria en la ciència contemporània Filosofia catalana 176 p.
INEHCA J. Monserrat; J. L. Idees d’autoritat Ètica i política 273 p.
Pérez-Francesch (ed.)
Pòrtic «Pòrtic Josep M. Esquirol Què és el personalisme?: introducció a la lectura Filosofia 142 p.
Panorama»; 23 i Calaf d’Emmanuel Mounier contemporània
Filosofia | 1105
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 2001
a) ESTUDI CIENTÍFIC
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Publicacions «Biblioteca Lluís Duch i Álvarez Armes espirituals i materials: política Ètica i política 366 p.
de l’Abadia Serra d’Or»; 269
de Montserrat
Universitat de les Illes «A Taula»; 3 Joan Lluís Llinàs Educació, filosofia i escriptura en Montaigne: Filosofia moderna 351 p.
Balears Begon un comentari a De l’educació dels infants
Universitat de València. Agustí Colomer; Emmanuel Mounier i la tradició personalista Filosofia 122 p.
SP August Monzon (ed.) contemporània
b) ASSAIG, MONOGRAFIA, RESULTATS DE LA RECERCA (BREUS)
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Casal del Mestre Ramon Alcoberro Epicur una filosofia moral Filosofia antiga 62 p.
Fundació Conrad Vilanou Joaquim Xirau, 1895-1946 quan la filosofia esdevé Filosofia catalana 62 p.
pedagogia
c) MANUAL UNIVERSITARI - OBRA DE REFERÈNCIA
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Diputació Enric Casaban Moya XIII Congrés Valencià de Filosofia Filosofia catalana 308 p.
(ed.)
Editorial Pòrtic «Biblioteca Oberta, (Josep Maria El pensament filosòfic i científic: dels orígens al segle XIX Història de 416 p.
Àgora»; 27 Terricabras, coord.) la filosofia
Editorial UOC Adriana Gil Juárez; Filosofia i epistemologia de la ciència Lògica, història 158 p.
Israel Rodríguez i filosofia de
Giralt (coord.) la ciència
UB. Manuals «UB. Manuals»; 52 Manuel Pérez Otero Aproximació a la filosofia del llenguatge Diverses 253 p.
d ) ASSAIG DIVULGACIÓ
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Ediciones B Lou Marinoff Més Plató i menys Prozac Història de 399 p.
la filosofia
IEC Octavi Fullat Els valors d’Occident Història de 183 p.
la filosofia
La Campana Edgar Morin Tenir el cap clar Diverses 179 p.
1106 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 2001
d ) ASSAIG DIVULGACIÓ
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Pagès Editors Francesc Torralba Cent valors per viure Ètica i política 375
Roselló
La Magrana «Els Orígens» Alain de Botton El consol de la filosofia Diverses 228 p.
(La Magrana); 51
Solsona «Lafrau»; 16 Lluís Cornet i Arboix Filosofia de gos Història de 164 p.
Comunicacions la filosofia
Any 2002
a) ESTUDI CIENTÍFIC
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Abadia de Montserrat «Estudis de Montserrat Coll Una filosofia del llenguatge religiós: Henri Duméry Filosofia 127 p.
Teologia i contemporània
Ciències de la
Religió»; 3
Barcelonesa d’Edicions «Realitats Philippe Bénéton La igualtat per defecte. Assaig sobre el tancament Ètica i política 213 p.
i Tensions»; 9 modern
Barcelonesa d’Edicions «Realitats Rémi Brague El passat per endavant Diverses 184 p
i Tensions»; 10
Barcelonesa d’Edicions J. Monserrat; Col.loquis de Vic VI: El dret Ètica i política 155 p.
I. Roviró (ed.)
Barcelonesa d’Edicions Josep Monserrat (ed.) Hermenèutica i platonisme Filosofia antiga 189 p.
Diputació Conxa Llinàs Les dones i les filosofies: gènere Diverses 183 p.
Editorial Cruïlla Josep M. Coll et al. Emmanuel Mounier i el personalisme Filosofia 205 p.
contemporània
La Busca Manuel Cruz et al. L’individu davant el tercer mil.lenni Filosofia
contemporània
Pòrtic Anna Quintanas Michel Foucault Filosofia 188 p.
contemporània
Proa «La Mirada Pere Lluís Font Les idees i els dies: un segle de filosofia i ciències Filosofia catalana 344 p.
Social»; 58 (coord.) socials als Països Catalans
Societat Catalana Miquel Montserrat Narratives de l’idealisme Filosofia moderna 140 p.
de Filosofia, IEC i Capella
Filosofia | 1107
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 2002
a) ESTUDI CIENTÍFIC
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
UAB Jesús Adrián Heidegger: 75è aniversari de la publicació Filosofia 136 p.
d’Ésser i temps contemporània
UAB Raúl Gabás; Nietzsche: centenari de la seva mort Filosofia 122 p.
Gerard Vilar (coord.) contemporània
b) ASSAIG, MONOGRAFIA, RESULTATS DE LA RECERCA (BREUS)
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
EUB Alfons Capitán Studia humanitatis Diverses 106 p.
EUB Josep M. Esquirol Filosofia social II Ètica i política 45 p.
i Calaf
Facultat de Filosofia Eusebi Colomer Tres pensadors medievals enfront de la qüestió de Déu Filosofia medieval 71 p.
de la URL
Facultat de Teologia Francesc Nicolau Origen de la vida: implicacions filosòfiques Lògica, història 77 p.
de Catalunya i Pous i filosofia de
la ciència
c) MANUAL UNIVERSITARI - OBRA DE REFERÈNCIA
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Proa Pere Lluís Font (ed.) Història del pensament cristià Història de 1.177 p.
la filosofia
Universitat de Girona Joan Pagès Practiques de lògica: exercicis de lògica d’enunciats Lògica, història 209 p.
i lògica de primer ordre i filosofia de
la ciència
d ) EDICIÓ-TRADUCCIÓ DE TEXTOS CLÀSSICS
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Edicions 62 «Textos Filosòfics» René Descartes Discurs del mètode Filosofia moderna 215 p.
Edicions 62 «Textos Filosòfics» Immanuel Kant Història i política Filosofia moderna 291 p.
Facultat de Filosofia Juan Roura-Parella El plaer estètic i la creació artística Filosofia catalana 27 p.
de la URL
1108 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Llibres de filosofia (Continuació)
Any 2002
d ) EDICIÓ-TRADUCCIÓ DE TEXTOS CLÀSSICS
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Fundació Bernat Metge Boeci Consolació de la filosofia Filosofia 195 p.
medieval
Publicacions de la UB María Zambrano María Zambrano: l’art de les mediacions Filosofia 146 p.
contemporània
e) ASSAIG DIVULGACIÓ
Editorial Col.lecció Autor/a Títol del text Matèria Pàgines
Ariel Manuel Güell Només sé que no sé res [reedició: 3a] Diverses 287 p.
La Campana Josep-Maria I a tu, què t’importa? Els valors, la tria Ètica i política 181 p.
Terricabras
ANNEX IV
Recerca institucionalitzada
Universitat Autònoma de Barcelona
Codi Títol de l’ajut Beneficiari/ària ImportPersonal
ProjectesProducció
(AGAUR) científica
— Xarxa temàtica: Llenguatge, Coneixement i Discurs Anna Estany — — — —
Especialitzat A.N.E. Grup d’Estudis Humanístics Profitós
sobre Ciència i Tècnica (GEHUTC)
ARCS-1996 II Congrés Internacional d’Ontologia — 2.103,54 m — — —
BFF2000-0401 Investigació de les fonts doctrinals del maniqueisme — — — — —
originari
BFF2001-2531 Consciencia fenoménica y autoconsciencia Daniel Quesada — — — —
en la percepción y la acción: representacionismo Casajuana
e inferencialismo
BHA2001-1479-C04-03 Art contemporani i identitat democràtica Gerard Vilar Roca — — — —
Grup de recerca Tentar la identidad o los quehaceres de la Begonya Saez — — — —
subjetividad contemporánea Tajafuerce
HB1997-0147 Naomi Eilan (Universitat de Warwick) Daniel Quesada 7.753,06 m — — —
Casajuana
Filosofia | 1109
Recerca institucionalitzada (Continuació)
Universitat Autònoma de Barcelona
Codi Títol de l’ajut Beneficiari/ària ImportPersonal
ProjectesProducció
(AGAUR) científica
PB96-1142 Los implícitos matemáticos de las grandes Víctor Gómez Pin 7.212.15 m — — —
teorizaciones ontológicas
PB96-1144 La controversia contemporánea en torno a la razón: Raúl Gabás Pallás 6.010,12 m — — —
el giro estético de la filosofía
PB97-0192 Representación espacial y conciencia fenoménica Daniel Quesada 9.015,18 m — — —
en la percepción y el conocimiento empírico básico Casajuana
PB98-0495-C08-06 Anàlisi interdisciplinar de la ciència Ana Estany Profitós 6.010,12 m — — —
SGR-1999-279 Grup d’Epistemologia i Ciències Cognitives Daniel Quesada 6.010,12 m — — —
Casajuana
SGR-2001-014 Grup de Recerca Multiculturalisme i Gènere Mary Josephine — 5 investigadors, 1 projecte 113 articles,
Nash 11 doctors, (finançament: 35 llibres,
1 doctor 27.343,05 m); 122 capítols,
estranger, 3 projectes 5 tesis,
4 no doctors 188 ponències
SGR-2001-154 Grup d’Epistemologia i Ciències Cognitives Daniel Quesada 9.015,18 m 12 investigadors, 1 projecte, —
Casajuana 8 doctors, 2 projectes
1 doctor internacionals
estranger, (finançament:
4 no doctors 67.702,55 m)
SGR-2002-097 Grup de Recerca Francesc Salvà Agustí Nieto Galan — 19 investigadors, — —
13 doctors,
1 doctor
estranger,
6 no doctors
XT2001-00048 Xarxa Temàtica Percepció, Ment i Llenguatge Daniel Quesada — — — —
Casajuana
Universitat de Barcelona
Codi Títol de l’ajut Beneficiari/ària ImportPersonal
ProjectesProducció
(AGAUR) científica
— Grup de Filosofia del Dret, Moral i Política Ramón Capella — 11 investigadors, 1 projectes 44 articles,
Hernández 7 doctors, avaluat 7 llibres,
1 doctor (finançament: 22 capítols, 2 tesis,
estranger, 21.035,42 m) 46 ponències
4 no doctors
1110 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Recerca institucionalitzada (Continuació)
Universitat de Barcelona
Codi Títol de l’ajut Beneficiari/ària ImportPersonal
ProjectesProducció
(AGAUR) científica
ARCS1997 SOFIA Xth Conference on Concepts — 2.163,64 m — — —
ARCS2000 Jornades de reflexió sobre ètica intercultural. Noves — 1.562,63 m — — —
perspectives ètiques davant la societat pluricultural
ARCS2001 III Congrés Internacional de la Sociedad Iberoamericana — 1.682,83 m — — —
de Estudios Utilitaristas (SIEU): Reptes de la raó
pràctica: tolerància, pluralisme, banalitat
ARCS2001 Issues in the Theory of Reference II — 1.682,83 m — — —
ARCS2002 X Simposi de l’Associació Internacional de Filòsofs — 1.900 m — — —
(IAPh). La passió per la llibertat
ARCS2002 Sixth Conference of the Association for the Scientific — 2.600 m — — —
Study of Consciousness (ASSC6)
CO94-1429 Identidad y vaguedad: cuestiones de metafísica y Manuel García- 901,52 m — — —
filosofía de la lógica Carpintero
Sánchez-Miguel
CO94-1437 Cosmología, teología y religión en la obra y en el Miguel Ángel 1.202,02 m — — —
proceso de Giordano Bruno Granada Martínez
CO97-0113 Identidad humana en el fin del milenio: III Congreso Octavi Piulats Riu 4.808,10 m — — —
Internacional de Antropología Filosófica
CO97-0564 The role of context in the interpretation of singular Ramón Cirera 1.202,02 m — — —
Duocastella
CO99-0207 Issues in the theory of reference Manuel García- 2.404,05 m — — —
Carpintero
Sánchez-Miguel
Grup de recerca Ètica, literatura i art Margarita Mauri — — — —
Álvarez
Grup de recerca Tecnociència, cultura i societat de la informació Manuel Medina — — — —
Gómez
Grup de recerca Seminari de Filosofia Política Jose Manuel — — — —
Bermudo Ávila
HA1998-0098 Wolfgang Kunne (Universitat d’Hamburg) Manuel García- 2.644,45 m — — —
Carpintero
Sánchez-Miguel
HU1997-0017 Salzer, Gernot Technische Universitat Tècnica de Viena Buenaventura 5.409,11 m — — —
Verdú Solans
Filosofia | 1111
Recerca institucionalitzada (Continuació)
Universitat de Barcelona
Codi Títol de l’ajut Beneficiari/ària ImportPersonal
ProjectesProducció
(AGAUR) científica
PB96-0228 Entre Copérnico y Galileo (1543-1633): Miguel Ángel 6.010,12 m — — —
la revolución cosmológica y sus implicaciones Granada Martínez
teológico-religiosas
PB96-0400 Tiempo y memoria II. Política y religión en el Carmen Revilla 7.212,15 m — — —
pensamiento filosófico femenino Guzmán
PB96-0936-C05-03 Utilitarismo, contractualismo y pragmatismo José Manuel 3.005,06 m — — —
Bermudo Ávila
PB96-1091-C03-03 Referencia, verdad y lógica Manuel García- 7.212,15 m — — —
Carpintero
Sánchez-Miguel
PB97-0884 El modelo transcendental en la filosofía moderna Ramon Valls Plana 10.517,71 m — — —
y contemporánea
PB97-0888 Lógica algebraica y lógicas multivaloradas Buenaventura 16.527,83 m — — —
Verdú Solans
PB97-0948 Lógica y teoría de conjuntos: historia y filosofía de Ignasi Jané Palau 9.015,18 m — — —
sus conceptos básicos
PB970963 K.A.L. (Kosmoi, Arkhai, Logoi): II Pragmática y técnica Miguel Candel 9.015,18 m — — —
de la filosofía Sanmartín
PB981176 Galileo y la iglesia Antonio Beltran 3.005,06 m — — —
Marí
PB98-1190 Olvido de la identidad, memoria de la diferencia Manuel Cruz 12.020,24 m — — —
política de la subjetividad en el pensamiento Rodríguez
contemporáneo
PB98-1194 Prolegómenos para una ética de la sociedad Josep Maria 10.818,22 m — — —
tecnológica Esquirol Calaf
PB98-1231 Teoría de modelos Juan Carlos 15.025,30 m — — —
Martínez Alonso
SAB1998-0181 Kevin Mulligan Manuel García- 12.020,24 m — — —
Carpintero
Sánchez-Miguel
SGR 2002-002 Grup de Recerca de Bioètica i Dret — — 11 investigadors, 1 projecte avaluat 44 articles,
7 doctors, (finançament: 7 llibres,
1 doctor 21.035,42 m) 22 capítols, 2 tesis,
estranger, 46 ponències
4 no doctors
1112 | INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002
Recerca institucionalitzada (Continuació)
Universitat de Barcelona
Codi Títol de l’ajut Beneficiari/ària ImportPersonal
ProjectesProducció
(AGAUR) científica
SGR 2002-126 Grup de Lògica Enrique Casanovas — 13 investigadors, 1 projecte 19 articles,
Ruiz Fornells 11 doctors, nacional - 1 llibre, 1 capítol,
1 doctor Administració 3 tesis,
estranger, 30 ponències,
2 no doctors 4 revisions
SGR-1996-045 Grup de Recerca en Lògica Algebraica Josep Maria Font 15.626,31 m — — —
Llovet
SGR-1997-139 Grup de Filosofia i Anàlisi del Llenguatge Manuel García- 7.512,65 m — — —
Carpintero
Sánchez-Miguel
SGR-1998-043 Grup de Recerca en Lògica Algebraica Josep Maria Font 9.616,19 m — — —
Llovet
SGR-1999-079 Grup de Filosofia i Anàlisi del Llenguatge Manuel García- 10.818,22 m — — —
Carpintero
Sánchez-Miguel
SGR-1999-265 Grup d’Ètica, Tecnologia i Societat Josep M. Esquirol 7.813,16 m — — —
Calaf
SGR-2000-038 Grup de Recerca en Lògica Algebraica Josep Maria Font 12.020,24 m — — —
Llovet
SGR-2001-017 Grup de Recerca en Lògica Algebraica Josep Maria Font 16.527,83 m 14 investigadors, 3 projectes 24 articles, 1 llibre,