FILOSOFIA I CIUTADANIA BLOC III. FILOSOFIA MORAL I POLÍTICA BLOC IV. DEMOCRÀCIA I CIUTADANIA PROJECTE CURS 2011/2012 QUINES ACTIVITATS I/O TEMES DE DEBAT ES PROPOSEN: 1. Tot allò que és real ha de ser necessàriament material? Genaro- Jaime- Sergio G.- Sergi Picas- Rafel 2. La persona neix o es fa? Andreu- Montse- Alex-Pere 3. Es pot fer compatible l’existència del destí amb la llibertat personal? Liza- Toni C.- Adrián Pomar- Silvia 4. Dilema de la pàgina 189 (robar medicament) Adrià G.- Ramón- Andrés- Elihú 5. Dilema moral 2 pàgina 206 del llibre de text (talador d’arbres) Pep Toni- Eva- Elvira- Aina 6. El ciutadà i els seus drets: Biel- Telm- Marc- Toni S.-Dani Vera Ser ciutadà implica només drets o també deures? Hi ha deures més prioritaris que altres Quines mesures es podrien posar per aconseguir que els ciutadans assumissin els seus deures i les seves responsabilitats a més de gaudir dels seus drets. 7. Es pot ser feliç en un món injust? És necessari conciliar justícia i felicitat? És possible? Quines accions concretes es podrien dur a terme per aconseguir aquesta conciliació? Laura B.-Lidia-Chiara-Julián 8. És possible compaginar la felicitat individual i la col·lectiva? Quin és el bé que ha de preponderar, l’individual o el col·lectiu? Es pot ser feliç al marge o independentment de la felicitat dels altres? Com es podrien conciliar aquests dos tipus de felicitat de manera que el què pertany a l’àmbit col·lectiu no trepitjàs allò que és singular i que allò que és particular no tiranitzi al què és universal? Miquel A. Escribano- Germán- Borja- Vitaly- Iván 9. L’Estat i la societat civil. Fins a quin punt ha d’intervenir l’Estat en les nostres vides? Quines conseqüències pot tenir la intervenció excessiva de l’Estat en la nostra vida quotidiana? La burocràcia és una barrera o una ajuda a la iniciativa dels ciutadans? És l’Estat una garantia de la nostra llibertat o ens esclavitza? Seria possible una societat sense lleis? Quins aspectes de l’Estat en el que vivim haurien de canviar i com per tal de millorar la convivència dels ciutadans i els seus drets bàsics?
14
Embed
FILOSOFIA I CIUTADANIA BLOC III. FILOSOFIA MORAL I ...blogs.aulabalear.org/lletres/files/2012/03/PROJECTE-BLOC-III-i-IV.pdffilosofia i ciutadania bloc iii. filosofia moral i polÍtica
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
FILOSOFIA I CIUTADANIA
BLOC III. FILOSOFIA MORAL I POLÍTICA
BLOC IV. DEMOCRÀCIA I CIUTADANIA
PROJECTE CURS 2011/2012
QUINES ACTIVITATS I/O TEMES DE DEBAT ES PROPOSEN:
1. Tot allò que és real ha de ser necessàriament material?
Genaro- Jaime- Sergio G.- Sergi Picas- Rafel
2. La persona neix o es fa?
Andreu- Montse- Alex-Pere
3. Es pot fer compatible l’existència del destí amb la llibertat personal?
Liza- Toni C.- Adrián Pomar- Silvia
4. Dilema de la pàgina 189 (robar medicament)
Adrià G.- Ramón- Andrés- Elihú
5. Dilema moral 2 pàgina 206 del llibre de text (talador d’arbres)
Pep Toni- Eva- Elvira- Aina
6. El ciutadà i els seus drets: Biel- Telm- Marc- Toni S.-Dani Vera
Ser ciutadà implica només drets o també deures?
Hi ha deures més prioritaris que altres
Quines mesures es podrien posar per aconseguir que els ciutadans
assumissin els seus deures i les seves responsabilitats a més de
gaudir dels seus drets.
7. Es pot ser feliç en un món injust? És necessari conciliar justícia i
felicitat? És possible? Quines accions concretes es podrien dur a terme
per aconseguir aquesta conciliació?
Laura B.-Lidia-Chiara-Julián
8. És possible compaginar la felicitat individual i la col·lectiva? Quin és el
bé que ha de preponderar, l’individual o el col·lectiu? Es pot ser feliç al
marge o independentment de la felicitat dels altres? Com es podrien
conciliar aquests dos tipus de felicitat de manera que el què pertany a
l’àmbit col·lectiu no trepitjàs allò que és singular i que allò que és
particular no tiranitzi al què és universal?
Miquel A. Escribano- Germán- Borja- Vitaly- Iván
9. L’Estat i la societat civil. Fins a quin punt ha d’intervenir l’Estat en les
nostres vides? Quines conseqüències pot tenir la intervenció excessiva de
l’Estat en la nostra vida quotidiana? La burocràcia és una barrera o una
ajuda a la iniciativa dels ciutadans? És l’Estat una garantia de la nostra
llibertat o ens esclavitza? Seria possible una societat sense lleis? Quins
aspectes de l’Estat en el que vivim haurien de canviar i com per tal de
millorar la convivència dels ciutadans i els seus drets bàsics?
Laura F.- Daniel Vargas- Miquel Vargas- Marina
10. Es pot pensar en un món sense guerres? Podem aprendre a resoldre els
conflictes d’una altra manera que no sigui per la violència? Contribueix
la carrera armamentista a la construcció de la pau?
Carmen Gutiérrez- Sofía- Karol- M. A. Ginard
11. Fins a quin punt estaria justificada la desobediència civil en
determinades situacions? Per exemple: una llei que aprovàs la violació
de la intimitat dels nostres domicilis; una llei que prohibís la llibertat
d’expressió o de culte; una llei que regulàs el nombre de fills que cada
família pot tenir; la prestació del servei militar; intervenir en una guerra
sense que les finalitats que persegueixi siguin compatibles amb els drets
humans...
Pilar- Ada- Sandra- Lucía- Víctor
12. Dilema moral número 1 pàgina 206 del llibre de text (estudiant que es
queda a casa per estudiar un examen)
Lucía B. – Carmen Galera – alumnes pendents
QUÈ HA DE FER CADA ALUMNE ABANS DE LES EXPOSICIONS:
1. Cercar informació sobre el seu tema de debat. Trobareu a un apartat d’aquest
dossier dades per trobar aquesta informació.
2. Conéixer les regles del diàleg argumentatiu i les seves eines (veure apartats 3.4 i
3.5 del tema 7 del llibre de text)
3. Entendre que són les fal·làcies per tal de saber-les detectar en les arguments dels
seus companys (veure apartat 3.6 del tema 7 del llibre de text)
4. S’hauran de posar d’acord entre els components del grup per determinar quina
postura ha de defensar cada un d’ells, ja que necessàriament, el treball s’haurà
de preparar amb la intenció de defensar postures diferents. En determinats
casos, hi pot haver dos components que defensin la mateixa postura, però haurà
de ser amb arguments diferents.
5. Cada un haurà de preparar els arguments que presentarà per defensar la seva
postura el dia de l’exposició, tenint en compte la informació que ha trobat, així
com les regles i les eines del diàleg argumentatiu
6. Cada un haurà de preparar un dossier que contendrà la següent informació:
- Informació que s’ha trobat sobre el tema, especificant bibliografia i
webgrafia
- Els arguments que presentarà per defensar la seva postura
- Bibliografia, webgrafia i/o notes a peu de pàgina
7. Aquest dossier tendrà una portada que haurà de seguir aquest format: