Figures Retòriques
Figures Retòriques
Figures retòriques de la fonètica Al·literació→ Repetició d’un mateix so, sobretot consonàntic, en una composició.
A peu, i a poc a poc, anem pujant
Gabriel Ferrater
I roda com un carro el tro de guerra
Jacint Verdaguer
Homofonia→ Equivalència fonètica ent dues paraules o expressions dediferent significat.
encarneu l’esperit que m’estalona
d’un món que ni s’habita ni s’evita,
la gepa subnormal i faraona
Enric Casassas
Onomatopeia→ Presència d’un mot o d’un grup de mots que intenten reproduir sons de la realitat.
I treia saliva, brrrrrr, brrrrrr...
La Rita, tan petitona, feia hiiiii... hiiiii…
Mercè Rodoreda
Figures retòriques referides a la sintaxi
Anacolut→ substitució de la construcció gramatical que correspondrialògicament, per una altra, per raons
estilístiques.
El meu marit era former i era molt ben considerat i treballar la farina és una cosa que no fa fàstic. Jo sempre li deia...
Valga’m Déu, ara se’ns posa a ploure i aquestes bestioles que se m’estan morint de set...
Mercè Rodoreda
Anàfora→ Repetició del mateix mot o grup de mots al començament de dos o més versos.
La ginesta altra vegada!
La ginesta amb tanta olor
Joan Maragall
Aposició → Juxtaposició d’una explicació que referma el que s’ha dit.
Demà posats a taula oblidarem els pobres-i tan pobres com som-
Joan Salvat-Papesseit
A s í n d e t o n→ S u p r e s s i ó d e l e s p a r t í c u l e s r e l a c i o n a n t s ( e s p e c i a l m e n t
c o n j u n c i o n s c o p u l a t i v e s ) .
Aquesta meva pobra,bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador Espriu
Apòstrofe→ Interpel·lació que es fa directament i de manera intensa a algú altre, que pot ser un
personatge absent o present, un element personificat, un concepte abstracte o imaginari i, fins i tot, el lector.
¿Les fuetades t’han ratllat la pell,
O potser l’ombra de la reixa?
Pere Quart
El·lipsi→ Supressió d’un mot o expressió cabdal a la frase (habitualment el verb).
La lògica dels anys és el meu seny.
L'abstracta llum dels murs, la meva ètica.
Joan Margarit
Encavalcament (encavallament) → Distribució i trencament d’una frase amb unitat
sintàctica completa, entre la fi d’un vers i el començament d’un altre.
Avui ha fet un dia gris, habituals
diades de setembre s’han endut
ots els últims colors de les vacances.
Salvador Oliva
Enumeració→ Llista d’elements que pertanyen a un mateix conjunt.
Luard, cos rebaixat, fortor d’esquer,
peus seguidors de totes les tresqueres,cridaire, mentider i home de bé,
Luard, el mariner!
Josep M. de Sagarra
Geminació (repetició) → Repetició de paraules o sintagmes iguals en contacte.
Desig, desig, com una serp avances
Salvador Oliva
Hipèrbaton→ Alteració forçada de l’ordre gramatical dels components de la frase.
D’amor de cap a cap vinc amarat
Vicent Andrés Estellés
Paral·lelisme→ Repetició en sèries paral·leles d’expressions anàlogues per les paraules que
s’utilitzen, per l’estructura gramatical o rítmica de la frase o per la idea que s’hi expressa.
Trist el qui mai no ha perdut
per amor una casa.
Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi.
Joan Margarit
Pleonasme→ Repetició de paraules o idees que resulta innecessària, perquè ja estan expressades amb altres
mots del text.
I el meu amor em deixa sol, totsol, entotsolat
Biel Mesquida
Polisíndeton→ Repetició successiva d’una conjunció.
I arriba a les taronges, i en cull i se n’emporta;
la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.
Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta
i del cabell afluixen el pas les dues mans.
Josep Carner
Quiasme→ estructuració creuada de dos mots o sintagmes conceptualment propers, de manera que els segons
tinguen un ordre invers respecte dels primers.
qui és pobre de cabals i de projectes ric
Guerau de Liost
Busco en la petitesa infinitud
com en la infinitud la petitesa
Joan Brossa
Figures retòriques de la Semàntica
Al·legoria→ C o n j u n t d e f r a s e s o p a r à g r a f s q u e p l a n t e g e n u n a d o b l e possibilitat
de lectura: literal i figurada. Per exemple aquesta personificació d’una abstracció (la mort ) en un poema
de Josep Carner.
La Mort ve a passejar-se cada nit
pel meu carrer, com un festejador,
i fa una serenata més fina que el sentit:
flautes d’angoixa i violins de por.
Sento la seva passa que em glaça:
Ara, subtil, s’acosta a un finestró.
Cada nit mira una criatura mig erta,
cada nit assenyala un brancal.
A l’endemà hi ha una finestra oberta
i mig clos un portal.
Josep Carner
Antítesi→ Oposició, en un mateix vers o una mateixa frase, de pensaments o expressions de sentit contrari.
quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans
Miquel Martí i Pol
Comparació→ Rela c i ó d ’analo g ia en tr e l ’ o b j e c t e r eal d e què e s parla i un objecte imaginat
per l’autor. Els dos mots o expressions es vinculen amb el verb
semblar o amb els nexes com, talment, ...
Bullirà el mar, com la cassola en forn
Ausiàs March
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa
Joan Salvat-Papasseit
Epítet→ adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, més aviatevidencia una característica coneguda.
La veig en fosca nit i en lluna clara
Tomàs Aguiló
Eufemisme→ Ús d'un mot o d'una expressió suau, inofensiva, en lloc d'un dedur, indelicat, desplaent.
Invidents per cecs.
Econòmicament febles per pobres.
Embriac per borratxo.
Hipèrbole→ Exageració evident.
El blanc capell, desmesurat
De tan magnànim estri no fou
coneixedor ni l’indi ni l’egipci!
Si és ajagut, oh amiga, és tot un horitzó!
Si dret, tot un eclipsi!
Josep Carner
Interrogació retòrica→ Pregunta que no espera cap mena de resposta.
¿Serà així que, en el camí de la fosca, anirem a l’encontre de la llum?
Francesc Parcerisas
Ironia→ Expre s s i ó d e s i gn i f i ca t c on trar i a l que en r eal i ta t e s vol donar a en t endre , amb la
in t enc i ó d e cr ear e fe c t e d e r e t r e t , burla . . .
La fàbrica resol tots els problemes
llevat del de la mort, almenys per ara.
Miquel Martí i Pol
Metàfora→ Al·lusió a una realitat mitjançant un signe verbal propi d’una altra amb la qual té alguna
analogia.
Em fa mal tot, fins la camisa
Blai Bonet
La terra és una cambra
on no penetra el vent
Josep Sebastià Pons
Metonímia→ Metà fora que sub s t i tue ix e l nom d’un ob j e c t e p e l d ’un al tr e aprof i tan t la r e la c i ó
d e : causa – e fe c t e , c on t inen t –cont ingut , in s trument –per sona que l ’u t i l i tza, produc t e – llo c
d ’ or i g en o marca . . .
Ha menjat dos plats i postres
Oxímoron→ Rela c i ó c ons e cu t iva de do s mot s , hab i tualment un nom i un
adjectiu, de significat oposat. La diferència amb l’antítesi rau en el fet que, en aquesta
figura, les expressions que es contraposen no es contradiuen entre si i,per tant, el discurs no pateix
incoherències.
Si l enc i s s onor s d e saba t e s fe rrade s d e l ’amo quan en tra , quan sur t ,
quan t orna a en trar.
Miquel Llor
Paradoxa→ Expressió d’un enunciat cert, que conté dos conceptes antagònics que generen un
efecte contradictori, absurd o inversemblant.
Vivim de mort, i no ens és grat;morim d’amor, i no s’hi pensa
Carles Riba
Moria l’Amic per plaer, e vivia per llanguiments...
Ramon Llull
Personificació → Assignació de característiques humanes a objectes o altres é s s e r s que no poden t en ir-
l e s , c om per exemple e l s an imal s . Si a l ’ é s s er personificat li és assignada la facultat de la parla, la figura
retòrica s’anomena prosopopeia.
El vent juga amb el molí
I amb la rosa desclosa
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
La gent del pla diu que a posta
de sol el vent s’agenolla.
Blai Bonet
Sinècdoque→ Extensió o restricció del significat d’un mot . Es diferencia de la metonímia pel fet que en
aquesta hi intervenen dos elements diferents (la unicitat i l’altre absent), mentre que en la sinècdoque només n’hi
intervé un.
Per una vela en el mar blau,daria un ceptre;
per una vela en el mar blau,ceptre i palau.
Josep Carner
S i n e s t è s i a→E n l l a ç d e d o s e l e m e n t s p r o c e d e n t s d e c a m p s s e n s o r i a l s d i f e r e n t s , d e
m a n e r a q u e p r o d u e i x u n a b a r r e j a d e s e n s a c i o n s a u d i t i v e s , o l f a c t i v e s , t à c t i l s , v i s u a l s o
g u s t a t i v e s .
Parlem, ara asseguts,en la gran plaça del rellotge.
Cauen campanades vermelles.
Joan Vinyoli
Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Gabriel Ferrater