Explotación sexual infantil - Cooperant

núm

35

Explotaciósexual infantilExplotación sexual infantil

PERIODICITAT: TrimestralSetembre / Septiembre 2007Autor / Autor: UnicefFotografia portada / Fotografía portada: Toni Amengual (GESI)Edita: Direcció General de Cooperació,

Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigracióhttp://dgcooper.caib.esCoordinació / Coordinación: Benante Balear S.L.Disseny i maquetació / diseño y maquetación: Maria Perelló i Dori HernándezDirecció / Dirección: Carretera de Valldemossa, Km. 7,4. Parc Bit, Edifici Lleret.Parcel·la 9A. Codi Postal: 07121. PalmaImprimeix: Jorvich S.L.Dipòsit legal: PM-503/2005

ÍNDEXÍNDICE

4

uaderns dePauiSolidaritat

ÍNDEX

1 - Introducció

2 - Definició

3 - Tipologia

4 - Breu panorama de l’explotació sexual infantil al món

5 - Els explotadors

6 - Estímul a l’oferta

7 - Dissipar els mites

8 - Què ocorre amb els nins barons?

9 - Efectes dels conflictes armats sobre l’explotació

10 - Abús sexual: secret vergonyós

11 - Senyals de progrés

12 - Prevenció

13 - Tractats i acords internacionals

14 - Codi ètic mundial per al turisme

15 - Legislació espanyola

5


Indice

1 - Introducción

2 - Definición

3 - Tipología

4 - Breve panorama de la explotación sexual infantil en el mundo

5 - Los explotadores

6 - Estímulo a la oferta

7 - Disipar los mitos

8 - ¿Qué ocurre con los niños varones?

9 - Efectos de los conflictos armados sobre la explotación

10 - Abuso sexual: secreto vergonzoso

11 - Señales de progreso

12 - Prevención

13 - Tratados y acuerdos internacionales

14 - Código ético mundial para el turismo

15 - Legislación española

1. INTRODUCCIÓ DE CAROL BELLAMY

1. INTRODUCCIÓN DE CAROL BELLAMY


9

Resulta difícil imaginar un obstacle mésproblemàtic i horrible per a la realitza-ció dels drets humans que el tràficsexual comercial de la infantesa. I tan-mateix, el tràfic és només un dels dife-rents elements que agreugen un pro-blema fins i tot més dominant i profun-dament arrelat: l’abús sexual.

L’abús sexual dels nins i les nines trans-forma completament el seu món delrevés. A causa que pot provenir d’unparent proper o d’un amic, l’abússexual converteix en enemics lesmateixes persones a qui els nins es diri-geixen per obtenir protecció: aquells aqui coneixen i estimen, i en els qui con-fien. I a causa que aquests fets espoden produir als llocs on viuen, apre-nen i juguen, transforma aquestsentorns familiars, com la llar o l’escola,en espais prohibits i perillosos.

Alhora, milions de nins a tot el món sónvíctimes de l’explotació sexual comer-cial. Comprats i venuts com si fossinmercaderies, traslladats dins dels paï-sos i a través de les fronteres, llançats asituacions com el matrimoni obligatori,la prostitució i la pornografia infantil,molts sofreixen danys profunds i devegades permanents. El seu desenvo-lupament normal físic i emocional corrperill. Les circumstàncies soscaven laseva autoestima i la seva confiança.

La desesperada vulnerabilitat d’aquesttipus de nins i nines s’agreuja davantde factors endèmics com la violència,les drogues i les malalties transmesessexualment. La gran majoria mancatambé del dret a l’educació i fins i tot agaudir d’un moment breu d’esbarjo ide joc. A causa que temen majors abu-

Resulta difícil imaginar un obstáculomás problemático y horrible para larealización de los derechos humanosque la trata sexual comercial de lainfancia. Y, sin embargo, la trata essolamente uno de los distintos ele-mentos que agravan un problemaincluso más dominante y profunda-mente enraizado: el abuso sexual.

El abuso sexual de los niños y las niñastransforma completamente sumundo del revés. Debido a que puedeprovenir de un pariente cercano o deun amigo, el abuso sexual convierteen enemigos a las mismas personas aquienes los niños se dirigen para obte-ner protección: aquellos a quienesconocen y aman, y en quienes confí-an. Y debido a que estos hechos sepueden producir en los lugares dondeviven, aprenden y juegan, transformaestos entornos familiares, como elhogar o la escuela, en espacios prohi-bidos y peligrosos.

Al mismo tiempo, millones de niños entodo el mundo son víctimas de laexplotación sexual comercial.Comprados y vendidos como si fueranmercancías, trasladados dentro de lospaíses y a través de las fronteras, arro-jados a situaciones como el matrimo-nio obligatorio, la prostitución y lapornografía infantil, muchos sufrendaños profundos y a veces permanen-tes. Su desarrollo normal físico y emo-cional corre peligro. Las circunstan-cias socavan su autoestima y su con-fianza.

La desesperada vulnerabilidad de estetipo de niños y niñas se agrava antefactores endémicos como la violencia,

10


sos, inclús l’abús que prové de les auto-ritats, aquests nins en general nopoden recórrer a la protecció de la llei. Iels que tornen a les seves llars podensentir-se marginats per les seves prò-pies famílies i les seves comunitats.

Fa cinc anys, els països representats aEstocolm durant el Primer CongrésMundial contra l’Explotació SexualComercial dels Nins van enviar al mónun missatge clar i inequívoc: no és pos-sible continuar tolerant aquests ver-gonyosos abusos dels drets de la infan-tesa, que per molt temps han constituïtun secret horrible.

Els governs i la societat civil van afirmara Estocolm que els nins, com tots elséssers humans, no són una propietatque es pugui vendre i comprar; que ésprecís contemplar els seus drets amb laserietat més absoluta; i que és precísescoltar les seves opinions per assolir laplena realització d’aquests drets.

Alhora, el Congrés d’Estocolm va reco-nèixer que no existeix una sola solució,sinó moltes, i que cada una d’elles s’had’ajustar a les diverses realitats nacio-nals, locals i culturals en les quals s’ori-ginen l’explotació i l’abús de la infante-sa. I el món sap fins i tot una mica més:que totes les solucions passen peracceptar que aquests afronts contra elsdrets de la infantesa són absolutamentintolerables.

Aquesta intransigència significa elimi-nar el tràfic de nins i nines, la sevavenda i intercanvi i el seu tancament itortura. Significa eradicar totes i cadauna de les horribles facetes de l’explo-tació sexual comercial de la infantesa.

las drogas y las enfermedades trans-mitidas sexualmente. La gran mayo-ría carece también del derecho a laeducación e incluso a disfrutar de unmomento breve de recreo y de juego.Debido a que temen mayores abusos,inclusive el abuso que proviene de lasautoridades, estos niños por lo gene-ral no pueden recurrir a la protecciónde la ley. Y los que regresan a sushogares pueden sentirse marginadospor sus propias familias y sus comuni-dades.

Hace cinco años, los países represen-tados en Estocolmo durante el PrimerCongreso Mundial contra laExplotación Sexual Comercial de losNiños enviaron al mundo un mensajeclaro e inequívoco: no es posibleseguir tolerando estos vergonzososabusos de los derechos de la infancia,que por mucho tiempo han constitui-do un secreto horrible.

Los gobiernos y la sociedad civil afir-maron en Estocolmo que los niños,como todos los seres humanos, no sonuna propiedad que se pueda vender ycomprar; que es preciso contemplarsus derechos con la más absolutaseriedad; y que es preciso escuchar susopiniones para alcanzar la plena reali-zación de estos derechos.

Al mismo tiempo, el Congreso deEstocolmo reconoció que no existeuna sola solución, sino muchas, y quecada una de ellas debe ajustarse a lasdiversas realidades nacionales, loca-les y culturales en las que se originanla explotación y el abuso de la niñez. Yel mundo sabe incluso algo más: quetodas las soluciones pasan por acep-

11


Segons la Convenció sobre els Dretsdel Nin de 1989, ratificada per 191països, els nins tenen dret a la protec-ció contra totes les formes d’explota-ció i d’abús sexuals. L’octubre de 2001,el món va prendre una nova mesuraper protegir aquest dret a tot el plane-ta quan es va produir la desena ratifi-cació del Protocol Facultatiu de laConvenció sobre els Drets del Ninrelatiu en venda de nins, la prostitucióinfantil i la utilització de nins en la por-nografia. La conseqüència d’aquestaratificació és que el protocol es con-vertirà en un instrument jurídicamentobligatori el gener de 2002, i els EstatsMembres es veuran obligats a pro-mulgar lleis basades en les seves nor-mes. Els primers deu països en ratifi-car aquest tractat -Andorra,Bangladesh, Cuba, Islàndia, Kazajstán,el Marroc, Noruega, Panamà, Romaniai Serra Lleona- mereixen tot el nostrecrèdit per ampliar la protecció delsseus fills i oferir aquest exemple alsaltres països.

També és precís felicitar a totes lesorganitzacions i individus que lluitencontra el tràfic i l’abús dels nins i lesnines, molts dels quals participaran enel Segon Congrés Mundial contral’Explotació Sexual Comercial dels Nins,(Yokohama, Japó). La cooperació i lacol·laboració de molts aliats han fetpossible la celebració d’aquestCongrés, i entre ells els coorganitza-dors: el Govern del Japó, ECPATInternational i el Grup d’ONG sobre laConvenció sobre els Drets del Nin. Coma quart coorganitzador, l’UNICEF reco-neix també el suport del Govern deSuècia, la Unió Europea i el Comitè delJapó a favor de l’UNICEF.

tar que estas afrentas contra los dere-chos de la infancia son absolutamen-te intolerables.

Esta intransigencia significa eliminarla trata de niños y niñas, su venta eintercambio y su encierro y tortura.Significa erradicar todas y cada unade las horribles facetas de la explota-ción sexual comercial de la infancia.Según la Convención sobre losDerechos del Niño de 1989,ratificadapor 191 países, los niños tienen dere-cho a la protección contra todas lasformas de explotación y de abusosexuales. En octubre de 2001,elmundo tomó una nueva medida paraproteger este derecho en todo el pla-neta cuando se produjo la décimaratificación del Protocolo Facultativode la Convención sobre los Derechosdel Niño relativo a la venta de niños, laprostitución infantil y la utilización deniños en la pornografía. La conse-cuencia de esta ratificación es que elprotocolo se convertirá en un instru-mento jurídicamente obligatorio enenero de 2002, y los Estados Parte severán obligados a promulgar leyesbasadas en sus normas. Los primerosdiez países en ratificar este tratado–Andorra, Bangladesh, Cuba, Islandia,Kazajstán, Marruecos, Noruega,Panamá, Rumania y Sierra Leona–merecen todo nuestro crédito porampliar la protección de sus hijos yofrecer este ejemplo a los otros países.

También es preciso felicitar a todas lasorganizaciones e individuos queluchan contra la trata y el abuso de losniños y las niñas, muchos de los cualesparticiparán en el Segundo CongresoMundial contra la Explotación Sexual

12


El moviment mundial que va servir perconsolidar la Convenció sobre elsDrets del Nin ha contribuït a generarpressions per protegir els drets de totsels nins, inclusive els que estan afec-tats per la guerra i altres formes de vio-lència; els nins i nines que realitzen tre-balls perillosos o explotadors; els nins inines que sofreixen sota condicionsd’extrema pobresa; i els nins i ninesindígenes i discapacitats.

Ara depèn de tots nosaltres -elsgoverns, els organismes encarregatsd’aplicar la llei, les organitzacionsinternacionals i tots els nivells de lasocietat civil- aconseguir que l’elimina-ció de l’explotació sexual i l’abús rebi elmateix caràcter prioritari i sostingut,acompanyat de mesures nacionals. Elsnins i les nines del món tenen dret atot això.

Carol Bellamy, Directora Executiva delFons de les Nacions Unides per a laInfantesa

Comercial de los Niños (Yokohama,Japón).La cooperación y la colabora-ción de muchos aliados han hechoposible la celebración de esteCongreso, y entre ellos los coorganiza-dores: el Gobierno del Japón, ECPATInternational y el Grupo de ONG sobrela Convención sobre los Derechos delNiño .Como cuarto coorganizador, elUNICEF reconoce también el apoyodel Gobierno de Suecia, la UniónEuropea y el Comité del Japón en prodel UNICEF.

El movimiento mundial que sirviópara consolidar la Convención sobrelos Derechos del Niño ha contribuidoa generar presiones para proteger losderechos de todos los niños, inclusivelos que están afectados por la guerra yotras formas de violencia; los niños yniñas que realizan trabajos peligrososo explotadores; los niños y niñas quesufren bajo condiciones de extremapobreza; y los niños y niñas indígenasy discapacitados.

Ahora depende de todos nosotros –losgobiernos, los organismos encarga-dos de aplicar la ley, las organizacio-nes internacionales y todos los nivelesde la sociedad civil– conseguir que laeliminación de la explotación sexual yel abuso reciba el mismo carácterprioritario y sostenido, acompañadode medidas nacionales. Los niños y lasniñas del mundo tienen derecho atodo ello.

Carol Bellamy, Directora Ejecutiva delFondo de las Naciones Unidas para laInfancia

2. DEFINICIÓ DE L’EXPLOTACIÓ SEXUAL COMERCIAL INFANTIL (ESCI)

2. DEFINICIÓN DE LA EXPLOTACIÓN SEXUAL COMERCIAL INFANTIL (ESCI)

14


L’explotació sexual comercial infantil ésuna de les pitjors formes d’explotacióinfantil junt amb l’explotació laboral(treball infantil), l’esclavitud o la utilitza-ció de nins i nines en els conflictesarmats (nins soldats). S’estima que afec-ta dos milions de nins i nines a tot elmón. El 1996, en el Primer CongrésMundial contra l’Explotació SexualComercial dels Nins, celebrat aEstocolm, els 122 països representatsen aquell moment es van referir a l’ESCIcom a:

"Una violació fonamental dels drets delnin. Aquesta comprèn l’abús sexual peradults i la remuneració en metàl·lic o enespècies al nin o nina i a una tercerapersona o algunes. El nin és tractat comun objecte sexual i una mercaderia.L’explotació sexual comercial dels ninsconstitueix una forma de coerció i vio-lència contra els nins, que pot implicarel treball forçat i formes contemporà-nies d’esclavitud”.

Encara que no existeix una definicióuniversalment consensuada sobre l’ex-plotació sexual comercial de nins, ninesi adolescents, tanmateix, sí que és pos-sible assenyalar els trets o característi-ques centrals que la constitueixen.S’entén com a ESCI la utilització de per-sones menors de 18 anys d’edat en acti-vitats sexuals, eròtiques o pornogràfi-ques per a satisfacció dels interessos odesigs d’una persona o grup de perso-nes a canvi d’un pagament o promesade pagament econòmic, en espècies ode qualsevol altre tipus de regalia per ala persones menor d’edat o per a unatercera persona.El reconeixement d’aquesta problemà-tica i els múltiples estudis que s’han dut

La explotación sexual comercialinfantil es una de las peores formasde explotación infantil junto con laexplotación laboral (trabajo infan-til), la esclavitud o la utilización deniños y niñas en los conflictos arma-dos (niños soldados). Se estima queafecta a dos millones de niños yniñas en todo el mundo. En 1996, enel Primer Congreso Mundial contrala Explotación Sexual Comercial delos Niños, celebrado en Estocolmo,los 122 países representados en esemomento se refirieron a la ESCIcomo:

“Una violación fundamental de losderechos del niño. Esta comprendeel abuso sexual por adultos y laremuneración en metálico o enespecie al niño o niña y a una terce-ra persona o varias. El niño es trata-do como un objeto sexual y unamercancía. La explotación sexualcomercial de los niños constituyeuna forma de coerción y violenciacontra los niños, que puede implicarel trabajo forzoso y formas contem-poráneas de esclavitud.”

Aunque no existe una definiciónuniversalmente consensuada sobrela explotación sexual comercial deniños, niñas y adolescentes, sinembargo, sí es posible señalar losrasgos o características centralesque la constituyen. Se entiendecomo ESCI la utilización de perso-nas menores de 18 años de edad enactividades sexuales, eróticas o por-nográficas para satisfacción de losintereses y/o deseos de una personao grupo de personas a cambio de unpago o promesa de pago económi-

15


a terme en relació amb la mateixa desde la realització del Primer CongrésMundial, han permès aclarir les sevescaracterístiques i la complexitat generald’aquest fenomen. Això ha permès queavui s’asseguri, sense cap dubte, quel’explotació sexual comercial és una deles violacions més severes als dretshumans de nins, nines i adolescents iuna forma d’esclavitud en el segle XXI.

co, en especie ode cualquier otrotipo de regalíapara la personasmenor de edad opara una tercerapersona.El reconocimien-to de esta proble-mática y los múl-tiples estudiosque se han lleva-do a cabo en rela-ción con lamisma desde larealización delPrimer CongresoMundial, hanpermitido clarifi-car sus caracte-rísticas y la com-plejidad generalde este fenóme-no. Esto ha per-mitido que hoy seasegure, sin nin-guna duda, quela explotaciónsexual comerciales una de las vio-laciones másseveras a losderechos huma-nos de niños,

niñas y adolescentes y una forma deesclavitud en el siglo XXI.

UNICEF

3. TIPOLOGIA

3. TIPOLOGÍA

18

L’explotació sexual comercial de nins,nines i adolescents pot prendre diver-ses formes que solen estar molt rela-cionades entre si:

La prostitució infantil és la utilitzaciód’un nin o una nina en activitatssexuals a canvi d’una remuneració oqualsevol altra forma de retribució. Noes restringeix a les relacions mitjan-çant coit, sinó que inclou també qual-sevol altra forma de relació sexual oactivitat eròtica que impliqui acosta-ment físic sexual entre la víctima i l’ex-plotador.

La pornografia infantil i adolescentsignifica qualsevol representació, perqualsevol mitjà, d’un nin o nina realit-zant activitats sexuals explícites realso simulades o qualsevol representaciódels òrgans sexuals d’un nin o unanina amb un objectiu primordialmentsexual. Inclou les activitats de produc-ció, distribució, divulgació per qualse-vol mitjà, importació, exportació, ofer-ta, venda o possessió de material en elqual s’utilitzi a una persona menord’edat o la seva imatge en activitatssexuals. Els espectacles sexuals esta-rien dins d’aquesta categoria i consis-teixen en la utilització de personesmenors d’edat, amb finalitats sexualso eròtiques en exhibicions o en espec-tacles públics o privats.

El tràfic de nins i adolescents ambfinalitats d’explotació sexual ocorrequan una persona menor d’edat éstraslladada localment d’una regió auna altra o d’un país a un altre per sot-metre’l a qualsevol forma d’explotaciósexual comercial. El nin o nina hapogut ser "cedit" per la seva família,

La explotación sexual comercial deniños, niñas y adolescentes puedetomar varias formas que suelenestar muy relacionadas entre sí:

La prostitución infantil es la utiliza-ción de un niño o una niña en activi-dades sexuales a cambio de unaremuneración o cualquier otraforma de retribución. No se restringea las relaciones mediante coito, sinoque incluye también cualquier otraforma de relación sexual o actividaderótica que implique acercamientofísico sexual entre la víctima y elexplotador.

La pornografía infantil y adoles-cente significa cualquier representa-ción, por cualquier medio, de unniño o niña realizando actividadessexuales explícitas reales o simula-das o cualquier representación delos órganos sexuales de un niño ouna niña con un objetivo primor-dialmente sexual. Incluye las activi-dades de producción, distribución,divulgación por cualquier medio,importación, exportación, oferta,venta o posesión de material en elque se utilice a una persona menorde edad o su imagen en actividadessexuales. Los espectáculos sexualesestarían dentro de esta categoría yconsisten en la utilización de perso-nas menores de edad, con finessexuales o eróticos en exhibiciones oen espectáculos públicos o privados.

Foto CD: OIT/ P. Lissac- FilipinasLa trata de niños y adolescentes

con fines de explotación sexual ocu-rre cuando una persona menor deedad es trasladada localmente deuna región a otra o de un país a otro


19


captat mitjançant engany o, directa-ment, venut o segrestat.

Per desgràcia, no és estrany que unnin o una nina pugui ser explotat deles tres maneres. És el cas, per exem-ple, de nines asiàtiques captades i tra-ficades d’un país a un altre, que treba-llen en espectacles pornogràfics itambé s’ajeuen amb els "clients" delsesmentats espectacles. Es tractaria decasos especialment dramàtics quemostren la relació entre diferentsaspectes de l’explotació infantil, casosde nins i nines explotats que, des delpunt de vista de la legislació penal,són víctimes de tres o més delictes.

El turisme sexual infantil és l’explota-ció infantil comesa per persones quees desplacen fora o dins del seu paísper tal de mantenir activitats sexualsamb menors de 18 anys. Es prefereixl’expressió "ESCI en els viatges" a la de

para someterle a cualquier forma deexplotación sexual comercial. Elniño o niña ha podido ser “cedido”por su familia, captado medianteengaño o, directamente, vendido osecuestrado.

Por desgracia, no es raro que unniño o una niña pueda ser explota-do de las tres maneras. Es el caso,por ejemplo, de niñas asiáticas cap-tadas y traficadas de un país a otro,que trabajan en espectáculos por-nográficos y también se acuestancon los “clientes” de dichos espectá-culos. Se trataría de casos especial-mente dramáticos que muestran larelación entre distintos aspectos dela explotación infantil, casos deniños y niñas explotados que, desdeel punto de vista de la legislaciónpenal, son víctimas de tres o másdelitos.

OIT / P. LISSAC / FILIPINAS

20

"turisme sexual infantil", considerantque els explotadors estan cometentun delicte en el qual es poden aprofi-tar dels serveis turístics i que lesempreses que promouen aquestaactivitat són abans associacions dedelinqüents que empreses del sectorturístic.

Matrimonis precoços i/o forçats. Enalguns països, especialment a l’Àfrica iÀsia casar-se als set o vuit anys no ésinfreqüent. El matrimoni a edat prime-renca, en moltes ocasions acordatentre les famílies en contra de lavoluntat de les nines, pot tenir conse-qüències perjudicials per als menorsd’edat, entre elles problemes de salut,embarassos prematurs, violència en elmatrimoni i falta d’escolarització. UNI-CEF ho considera un tipus d’explota-ció sexual infantil i de submissiódomèstica.

El turismo sexual infantil es la explo-tación infantil cometida por perso-nas que se desplazan fuera o dentrode su país con el objeto de manteneractividades sexuales con menoresde 18 años. Se prefiere la expresión“ESCI en los viajes” a la de “turismosexual infantil”, considerando quelos explotadores están cometiendoun delito en el que se pueden apro-vechar de los servicios turísticos yque las empresas que promuevenesta actividad son antes asociacio-nes de delincuentes que empresasdel sector turístico.

Matrimonios precoces y/o forzados.En algunos países, especialmente enÁfrica y Asia casarse a los siete uocho años no es infrecuente. Elmatrimonio a edad temprana, enmuchas ocasiones acordado entrelas familias en contra de la voluntadde las niñas, puede tener consecuen-cias perjudiciales para los menoresde edad, entre ellas problemas desalud, embarazos prematuros, vio-lencia en el matrimonio y falta deescolarización. UNICEF lo consideraun tipo de explotación sexual infan-til y de sumisión doméstica.



4 - BREU PANORAMA DE L’EXPLOTACIÓ SEXUAL INFANTIL AL MÓN

4 - BREVE PANORAMA DE LA EXPLOTACIÓN SEXUAL INFANTIL EN EL MUNDO

22

Com s’ha esmentat en el tema ante-rior, s’estima que l’ESCI afecta dosmilions de nins i nines a tot el món. El2001, en el Segon Congrés Mundialcontra l’Explotació Sexual Comercialdels Nins, celebrat a Yokohama, UNI-CEF i ECPAT es van atrevir a manejaralgunes xifres d’estimacions per paï-sos i continents:

Como se ha mencionado en el temaanterior, se estima que la ESCI afectaa dos millones de niños y niñas entodo el mundo. En 2001, en elSegundo Congreso Mundial contrala Explotación Sexual Comercial delos Niños, celebrado en Yokohama,UNICEF y ECPAT se atrevieron amanejar algunas cifras de estimacio-nes por países y continentes:


PAÍS CASOS ESTIMATSPAÍS CASOS ESTIMADOS

Índia 400.000

Tailandia 200.000

Taiwan 100.000

Filipinas 100.000

Brasil 100.000

EE UU 244.000-325.000

Àfrica occidental 35.000

Europa oriental y occidental 175.000

UNICEF / SHEHZAD NOORANI

23


A partir d’estudis regionals o localstambé s’ha obtingut dades més con-cretes:

A Àsia:● Les enquestes indiquen que d’un30% a un 35% de tots els treballadorssexuals a la subregió del Mekongtenen de 12 a 17 anys d’edat;

● Els informes mostren que hi ha entre40.000 i 60.000 treballadors sexualsinfantils a la província de Taiwan a laXina;

● Diversos estudis revelen quealmenys una tercera part dels treballa-dors sexuals de Cambodja són nins inines menors de 18 anys. En més de lameitat dels casos d’aquestes víctimesde la indústria sexual, la persona queels va convèncer o els va vendre eraalgú que ells coneixien;

● A Vietnam, al voltant d’un 41% delsnins i nines prostituïts cauen a les xar-xes del negoci a través d’un amic o unconegut.

A l’Àfrica oriental i meridional:● Segons el Ministeri de Turisme deMadagascar, un 25% dels treballadorssexuals de Tulear, una zona turística,són menors de 18 anys.

A Amèrica del Nord:● Un estudi portat a terme els EstatsUnits va revelar que un de cada cincnins que utilitza Internet ha sofertalgun avanç relacionat amb el sexe perpart de persones desconegudes. Afinals de 2000, fins 325.000 nins i ninesestaven en perill de caure en les xarxesde l’explotació sexual comercial

A partir de estudios regionales o loca-les también se ha obtenido datosmás concretos:

En Asia:● Las encuestas indican que de un30% a un 35% de todos los trabaja-dores sexuales en la subregión delMekong tienen de 12 a 17 años deedad;

● Los informes muestran que hayentre 40.000 y 60.000 trabajadoressexuales infantiles en la provincia deTaiwán en China;

● Varios estudios revelan que por lomenos una tercera parte de los traba-jadores sexuales de Camboya sonniños y niñas menores de 18 años. Enmás de la mitad de los casos de estasvíctimas de la industria sexual, la per-sona que los convenció o los vendióera alguien que ellos conocían;

● En Viet Nam, alrededor de un 41%de los niños y niñas prostituidos caenen las redes del negocio a través deun amigo o un conocido.

En África oriental y meridional:● Según el Ministerio de Turismo deMadagascar, un 25% de los trabaja-dores sexuales de Tulear, una zonaturística, son menores de 18 años.

En América del Norte:● Un estudio llevado a cabo losEstados Unidos reveló que uno decada cinco niños que utiliza Internetha sufrido algún avance relacionadocon el sexo por parte de personasdesconocidas. A finales de 2000,

24


només als Estats Units.

A Amèrica Llatina:● L’organisme de serveis socials deMèxic informa que hi ha més de 16.000nins i nines que practiquen la prostitu-ció, i que és a les zones turístiques ones concentra el major nombre d’a-quests nins i nines.

A Europa Central i Oriental:● A Lituània, d’un 20% o un 50% delstreballadors sexuals comercials sónmenors d’edat. Se sap que hi ha nins inines de tan sols 11 anys d’edat quetreballen en prostíbuls i que s’han uti-litzat nins i nines de 10 a 12 anys perrealitzar pel·lícules pornogràfiques.

En general, qualsevol aproximaciógeneral a les xifres del problema pateixde falta de precisió. Fins i tot a leszones en les quals s’han fet estudislocals, no sempre s’han utilitzat les

hasta 325.000 niños y niñas estabanen peligro de caer en las redes de laexplotación sexual comercial sola-mente en los Estados Unidos.

En América Latina:● El organismo de servicios socialesde México informa que hay más de16.000 niños y niñas que practican laprostitución, y que es en las zonasturísticas donde se concentra elmayor número de estos niños y niñas.

En Europa Central y Oriental:● En Lituania, de un 20% o un 50% delos trabajadores sexuales comercia-les son menores de edad. Se sabe quehay niños y niñas de tan sólo 11 añosde edad que trabajan en prostíbulosy que se ha utilizado a niños y niñasde 10 a 12 años para realizar pelícu-las pornográficas.

En general, cualquier aproximación

OIT / J. MAILLARD / BRASIL

25


mateixes metodologies o els mateixoscriteris d’investigació. Entre els motiusde la dificultat per conèixer la dimen-sió real el problema està en què estracta d’una activitat il·legal i que no ésreconeguda com un problema enalgunes cultures o països. El caràcterd’”invisibilitat” d’aquest tipus d’explo-tació fa que les conseqüències per ales víctimes siguin més greus i lesmesures de prevenció, rehabilitació ireinserció siguin més complexes encas d’aplicar, tant per a víctimes comper a explotadors.

general a las cifras del problema ado-lece de falta de precisión. Incluso enlas zonas en las que se han hechoestudios locales, no siempre se hanutilizado las mismas metodologías olos mismos criterios de investigación.Entre los motivos de la dificultadpara conocer la dimensión real elproblema están que se trata de unaactividad ilegal y que no es reconoci-da como un problema en algunasculturas o países. El carácter de “invi-sibilidad” de este tipo de explotaciónhace que las consecuencias para lasvíctimas sean más graves y las medi-das de prevención, rehabilitación yreinserción sean más complejas deaplicar, tanto para víctimas comopara explotadores.

Font: Anesvad a partir de dades d’UNICEF, 1996 (modificat).Fuente: Anesvad a partir de datos de UNICEF, 1996 (modificado).

26

En vista de les dades que existeixen calinsistir en la universalitat de l’explota-ció sexual infantil. No és un fenomenexclusiu dels països en desenvolupa-ment, ni d’algunes destinacions turísti-ques "exòtiques" en les quals és mésvisible. L’ESCI es dóna a tots els païsosdel món en mesura major o menor, isón factors com la pobresa, la falta desistemes de protecció de la infantesa,lleis inadequades, falta de persecucióefectiva o les actituds sexistes o mas-clistes de la població les que condicio-nen el volum d’aquest tipus d’explota-ció.

En la web d’ECPAT hi ha una completabase de dades sobre la situació de l’ESCI(CSEC Database) a cada país del món:http://www.ecpat.net/eng/Ecpat_inter/projects/monitoring/online_databa-se/index.asp (en anglès).

A la vista de los datos que existen hayque insistir en la universalidad de laexplotación sexual infantil. No es unfenómeno exclusivo de los países endesarrollo, ni de algunos destinosturísticos “exóticos” en los que es másvisible. La ESCI se da en todos los paí-ses del mundo en mayor o menormedida, y son factores como lapobreza, la falta de sistemas de pro-tección de la infancia, leyes inade-cuadas, falta de persecución efectivao las actitudes sexistas o machistasde la población las que condicionanel volumen de este tipo de explota-ción.

En la web de ECPAT hay una com-pleta base de datos sobre la situa-ción de la ESCI (CSEC Database) encada país del mundo:http://www.ecpat.net/eng/Ecpat_inter/projects/monitoring/online_database/index.asp (en inglés).


IRENE RUIZ / BRASIL

5 - ELS EXPLOTADORS

5 - LOS EXPLOTADORES

28

Els qui exploten sexualment els nins iles nines no tenen característiquestípiques que els individualitzin; no hiha categories simples en les quals clas-sificar aquestes persones. Un explota-dor potser prefereixi parelles sexualsadultes però, degut al fet que pateixestrès, o per comoditat o curiositat,potser entauli relacions sexuals ambnins o nines. Alguns explotadorspoden ser pedòfils, és a dir, adults a quinomés els menors d’edat atreuensexualment i que faran tot el necessariper satisfer les seves pròpies necessi-tats. Els qui tenen fàcil accés alsmenors d’edat, o bé en famílies nom-broses o bé per tenir autoritat a la llaro en la comunitat, poden fer d’objected’abús als nins i nines.

Alguns estudis indiquen que els efec-tes de l’abús sobre els menors d’edatpoden contribuir que caiguin atrapatsen l’explotació sexual comercial. Moltsadults que exploten sexualment els

Quienes explotan sexualmente a losniños y las niñas no tienen caracterís-ticas típicas que los individualicen; nohay categorías simples en las cualesclasificar a esas personas. Un explo-tador tal vez prefiera parejas sexualesadultas pero, debido a que padeceestrés, o por comodidad o curiosidad,tal vez entable relaciones sexualescon niños o niñas. Algunos explota-dores pueden ser pedófilos, es decir,adultos a quienes sólo los menoresde edad atraen sexualmente y queharán todo lo necesario para satisfa-cer sus propias necesidades. Quienestienen fácil acceso a los menores deedad, o bien en familias numerosas obien por tener autoridad en el hogaro en la comunidad, pueden hacerobjeto de abuso a los niños y niñas.

Algunos estudios indican que losefectos del abuso sobre los menoresde edad pueden contribuir a que cai-gan atrapados en la explotación


UNICEF

29

nins no consideren que estiguin come-tent abusos. Els perpetradores adduei-xen nombrosos pretexts per enganyar-se a si mateixos i persuadir-se que elseu comportament és acceptable. Ellses diuen a si mateixos:_ Que els nins o nines prostituïts ambqui tenen contacte han escollit la pros-titució per pròpia decisió;_ Que les cultures als llocs de turismesón més "naturals" i estan menys repri-mides sexualment que les societatsoccidentals; en aquests països, lesnines ja són "madures" i tenen "expe-riència sexual" a edat molt primerenca,de manera que no hi ha res de dolenten aprofitar aquesta situació;_ Que tenir relacions sexuals amb elnin o la nina no causa cap mal, ja quees tracta d’una persona ja prostituïda;_ Que els nins i nines prostituïts, espe-cialment en països no industrialitzats,necessiten desesperadament elsdiners, de manera que els turistes elsestan fent un favor.

No hi ha excusa per a l’explotaciósexual de nins i nines, que representaun desequilibri de poder i és deplora-blement nociva. Els nins —les perso-nes menors de 18 anys, segons la defi-nició de la Convenció sobre els Dretsdel Nin— figuren entre els membresmés vulnerables de la societat i tenenel dret inalienable d’estar protegitscontra aquests abusos.

sexual comercial. Muchos adultosque explotan sexualmente a losniños no consideran que estén come-tiendo abusos. Los perpetradoresaducen numerosos pretextos paraengañarse a sí mismos y persuadirsede que su comportamiento es acep-table. Se dicen a sí mismos:_ Que los niños o niñas prostituidoscon quienes tienen contacto hanescogido la prostitución por propiadecisión;_ Que las culturas en los lugares deturismo son más “naturales” y estánmenos reprimidas sexualmente quelas sociedades occidentales; en esospaíses, las niñas ya son “maduras” ytienen “experiencia sexual” a edadmuy temprana, de modo que no haynada malo en aprovechar esa situa-ción;_ Que tener relaciones sexuales con elniño o la niña no causa ningún daño,dado que se trata de una persona yaprostituida;_ Que los niños y niñas prostituidos,especialmente en países no indus-trializados, necesitan desesperada-mente el dinero, de modo que losturistas les están haciendo un favor.No hay excusa para la explotaciónsexual de niños y niñas, que represen-ta un desequilibrio de poder y esdeplorablemente nociva. Los niños— las personas menores de 18 años,según la definición de la Convenciónsobre los Derechos del Niño— figu-ran entre los miembros más vulnera-bles de la sociedad y tienen el dere-cho inalienable de estar protegidoscontra esos atropellos.


6 - ESTÍMUL A L’OFERTA

6 - ESTÍMULO A LA OFERTA

32

Igual com qualsevol altra indústria,l’explotació sexual comercial dels nins iles nines obeeix a les lleis de l’oferta i lademanda. Hi ha diversos factors queestimulen l’oferta.Pobresa: Els agents que tracten dereclutar els nins i les nines creixen entuguris urbans i llogarets rurals on lapobresa menyscaba greument lesoportunitats d’educació. Recorren alsuborn, la coacció i la mentida davantles famílies, prometen matrimoni oocupació, sovint en treball domèstic,perquè els entreguin els nins i lesnines. Seguidament, transportenaquests nins i nines a llargues distàn-cies, de vegades a través de les fronte-res i al llarg de bé transitades rutes detràfic de drogues. També és possibleque les famílies enviïn de bon grau alsseus fills i filles a llocs on hi ha millorsoportunitats d’obtenir una bona ocu-pació, amb el qual, sense adonar-se,exposen el nin al risc d’explotació.Discriminació per motius de gènere:Ja que en moltes societats es valora

Al igual que cualquier otra industria,la explotación sexual comercial de losniños y las niñas obedece a las leyesde la oferta y la demanda. Hay variosfactores que estimulan la oferta.Pobreza: Los agentes que tratan dereclutar a los niños y las niñas medranen tugurios urbanos y aldeas ruralesdonde la pobreza menoscaba grave-mente las oportunidades de educa-ción. Recurren al soborno, la coaccióny la mentira frente a las familias, pro-meten matrimonio o empleo, amenudo en trabajo doméstico, paraque les entreguen los niños y lasniñas. Seguidamente, transportanesos niños y niñas a largas distancias,a veces a través de las fronteras y a lolargo de bien transitadas rutas de trá-fico de drogas. También es posibleque las familias envíen de buen gradoa sus hijos e hijas a lugares donde haymejores oportunidades de obtener unbuen empleo, con lo cual, sin perca-tarse, exponen al niño al riesgo deexplotación.


OIT / M. CROZET / ETIOPIA

33

més els homes que a les dones, ambfreqüència es tracta les dones i lesnines com si fossin objectes i se’lsdenega una veu i el seu dret a ser pro-tegides contra la violència. Les famíliesque no valoren les seves filles potseroptin per no enviar-les a l’escola, ocasar-les com més aviat millor, amb elqual limiten radicalment les sevesoportunitats en la vida i agreugen laseva vulnerabilitat a l’explotació i l’a-bús.Guerres, desastres naturals i inesta-bilitat política: La violència sexual

Discriminación por motivos de géne-ro: Dado que en muchas sociedadesse valora más a los hombres que a lasmujeres, con frecuencia se trata a lasmujeres y a las niñas como si fueranobjetos y se les deniega una voz y suderecho a ser protegidas contra laviolencia. Las familias que no valorana sus hijas tal vez opten por noenviarlas a la escuela, o casarlascuanto antes, con lo cual limitanradicalmente sus oportunidades enla vida y agravan su vulnerabilidad ala explotación y el abuso.

Guerras, desastresnaturales e inestabi-lidad política: La vio-lencia sexual prolife-ra en situaciones enque se quiebran lasnormas sociales. Lapobreza, el hambrey la desesperacióngeneralizadas pue-den colocar a lasmujeres y los niños yniñas en situacionesen que se ven obliga-dos a ofrecer relacio-nes sexuales a cam-bio de alimentos,albergue y supervi-vencia.Cultura: Algunasculturas tienenprácticas muy anti-guas, como elmatrimonio en lainfancia, que tor-nan permisible laexplotación sexualde los niños y lasniñas. No obstante,lo más frecuente es


UNICEF / DONNA DECESARE

34

prolifera en situacions en les quals estrenquen les normes socials. La pobre-sa, la gana i la desesperació generalit-zades poden col·locar les dones i elsnins i nines en situacions en les qualses veuen obligats a oferir relacionssexuals a canvi d’aliments, alberg isupervivència.Cultura: Algunes cultures tenen pràcti-ques molt antigues, com el matrimonien la infantesa, que tornen permissiblel’explotació sexual dels nins i les nines.No obstant això, el més freqüent és quela desintegració dels tabús culturalsincrementi enormement els riscs. Elscostums culturals antics poden quedardebilitats pels mitjans de difusió, elturisme i la promoció d’objectius mate-rialistes, amb el qual els comporta-ments que en altre temps es considera-ven incorrectes, semblen normals.VIH/SIDA: Molts explotadors tenen l’e-rrònia convicció que els nins i les ninesde menys edat no estan infectats ambel VIH. No obstant això, els nins i lesnines, a causa de la seva immaduresafísica, tenen més probabilitats que elsadults de sofrir lesions per la penetra-ció sexual, amb el qual es facilita l’en-trada del virus als seus cossos. A més,és menys probable que els nins i lesnines puguin insistir en pràctiquessexuals de menor risc, o que tenguininformació sobre el perill de contagi odisposin d’accés a condons. Finalment,a causa del VIH/SIDA ha augmentatmassivament el nombre d’orfes i dellars els caps de les quals són nins inines sobre qui pesa la responsabilitatde mantenir aquestes llars. Aquestavulnerabilitat, sumada a l’estigmasocial que comporta la SIDA a moltesparts del món, deixa aquests nins iner-mes contra l’explotació.

que la desintegración de los tabúesculturales incremente enormementelos riesgos. Las costumbres culturalesantiguas pueden quedar debilitadaspor los medios de difusión, el turismoy la promoción de objetivos materia-listas, con lo cual los comportamien-tos que otrora se consideraban inco-rrectos, parecen normales.VIH/SIDA: Muchos explotadores tie-nen la errónea convicción de que losniños y las niñas de menos edad noestán infectados con el VIH. No obs-tante, los niños y las niñas, debido asu inmadurez física, tienen más pro-babilidades que los adultos de sufrirlesiones por la penetración sexual,con lo cual se facilita la entrada delvirus en sus cuerpos. Además, esmenos probable que los niños y lasniñas puedan insistir en prácticassexuales de menor riesgo, o que ten-gan información sobre el peligro decontagio o dispongan de acceso acondones. Por último, debido alVIH/SIDA ha aumentado masiva-mente el número de huérfanos y dehogares cuyos jefes son niños y niñassobre quienes pesa la responsabili-dad de mantener esos hogares. Estavulnerabilidad, sumada al estigmasocial que conlleva el SIDA enmuchas partes del mundo, deja aestos niños inermes contra la explo-tación.Leyes débiles y policía corrupta: Enmuchos casos, los agentes de policíareciben una remuneración insufi-ciente, trabajan excesivamente ycarecen de recursos, con lo cual sonfácil blanco del soborno. Algunosagentes de policía trabajan en sutiempo libre como guardianes deprostíbulos o participan en la trata.


35

Lleis febles i policia corrupta: Enmolts casos, els agents de policiareben una remuneració insuficient, tre-ballen excessivament i manquen derecursos, amb el qual són fàcil blancdel suborn. Alguns agents de policiatreballen en el seu temps lliure comguardians de prostíbuls o participenen el tràfic. A més, una legislació inade-quada pot obstaculitzar també la lluitacontra l’explotació sexual comercial.Mundialització: El major desplaça-ment de persones i béns resultant dela mundialització ha aplanat el trans-port de nins i nines a través de les fron-teres i ha augmentat el nombre dellocs on els pedòfils van a la recerca derelacions sexuals amb menors d’edat.A molts països, la mundialitzaciótambé ha agreujat la desocupació ireduït els salaris i la despesa social,amb la qual cosa una major quantitatde famílies es veuen sumides en lapobresa.Noves tecnologies de les comunica-cions: La nova tecnologia pot ajudar aprotegir els nins i les nines, però tambépot utilitzar-se per explotar-los. Perexemple, en la Internet no hi ha fronte-res nacionals ni reglamentació.Actualment, és possible enviar al vol-tant del món texts, imatges, sons ivideofilmes en pocs segons. En laInternet s’ofereixen sense traves por-nografia infantil, informació sobreturisme sexual i "núvies" d’encàrrec,mentre que els fòrums en la Internets’han convertit en àmbits per a que elsproxenetes embenen dones i els pre-dadors rondin entorn dels nins i lesnines.Disfunció familiar i desintegració dela família: De vegades, els pares imares que no poden absorbir l’estrès

Además, una legislación inadecuadapuede obstaculizar también la luchacontra la explotación sexual comer-cial.Mundialización: El mayor desplaza-miento de personas y bienes resul-tante de la mundialización ha alla-nado el transporte de niños y niñas através de las fronteras y ha aumenta-do el número de lugares donde lospedófilos van en busca de relacionessexuales con menores de edad. Enmuchos países, la mundializacióntambién ha agravado el desempleo yreducido los salarios y el gasto social,con lo cual mayor cantidad de fami-lias se ven sumidas en la pobreza.Nuevas tecnologías de las comunica-ciones: La nueva tecnología puedeayudar a proteger a los niños y lasniñas, pero también puede utilizarsepara explotarlos. Por ejemplo, en laInternet no hay fronteras nacionalesni reglamentación. Actualmente, esposible enviar alrededor del mundotextos, imágenes, sonidos y videofil-mes en pocos segundos. En laInternet se ofrecen sin trabas porno-grafía infantil, información sobreturismo sexual y “novias” de encargo,mientras que los foros en la Internetse han convertido en ámbitos paraque los proxenetas vendan mujeres ylos predadores merodeen en torno alos niños y las niñas.Disfunción familiar y desintegraciónde la familia: A veces, los padres ymadres que no pueden absorber elestrés en sus propias vidas cometenabusos físicos, emocionales o sexua-les. El divorcio y el nuevo matrimoniotambién pueden sobrecargar lasrelaciones en la familia y lo propioocurre con niños y niñas que tienen


36

en les seves pròpies vides cometenabusos físics, emocionals o sexuals. Eldivorci i el nou matrimoni tambépoden sobrecarregar les relacions enla família i el propi ocorre amb nins inines que tenen conflictes no resoltssobre la seva identitat sexual. Quan lesfamílies manquen d’habitatge o esveuen obligades a desplaçar-se d’unlloc a l’altre, també queda greumentlimitada la capacitat dels progenitorsper cuidar i protegir els seus fills. Devegades, els nins i les nines marxen dela llar i altres vegades són abandonatsperquè se les arreglin per si mateixos.

conflictos no resueltos sobre su iden-tidad sexual. Cuando las familiascarecen de vivienda o se ven obliga-das a desplazarse de un lugar a otro,también queda gravemente limitadala capacidad de los progenitorespara cuidar y proteger a sus hijos. Aveces, los niños y las niñas se mar-chan del hogar y otras veces sonabandonados para que se las arre-glen por sí mismos.


OIT / A. KHEMKA / INDIA

7 - DISSIPAR ELS MITES

7 - DISIPAR LOS MITOS

38

L’abús sexual d’un nin ocorre quan unaltre jove gran o més madur, o un adult(un estrany, un parent o una personaen posició d’autoritat, com un proge-nitor o un encarregat de cuidar-lo) uti-litza al nin com a objecte per a la sevagratificació sexual. Aquests contacteso interaccions sovint es realitzen con-tra la voluntat del nin emprant la força,o enganys, suborns, amenaces o pres-sions. L’abús sexual pot ser físic, verbalo emocional. L'explotació sexualcomercial consisteix a utilitzar un ninamb propòsits sexuals a canvi dediners o de favors entre el client, l’in-termediari o agent i d’altres que lucrenamb el tràfic de nins per a aquestesfinalitats (progenitor, familiar, proxe-neta, mestre). Les Nacions Unides clas-sifiquen tres formes d’explotaciósexual comercial dels nins: prostitucióinfantil; tràfic i venda transfrontereres,o dins un país, amb finalitats sexuals; iutilització de nines en la pornografia.Els atacants es beneficien amb elsmites que envolten a l’abús sexual il’explotació sexual comercial peratreure amb cimbells i reclutar nins.

MITE: L’abús sexual i l’explotaciósexual comercial dels nins no són pro-blemes generalitzats.FETS: La majoria dels casos d’abússexual dels nins mai no es denuncien ales autoritats governamentals. A causadel secret i a intensos sentiments devergonya, els nins —i els adults quetenen coneixement d’abusos—poden veure’s impedits en cas desol·licitar ajuda. Els estudis realitzatspresenten un panorama inquietant:_ Les investigacions realitzades entreestudiants de nivell secundari i univer-sitari a Sri Lanka van posar de manifest

El abuso sexual de un niño ocurrecuando otro joven mayor o másmaduro, o un adulto (un extraño, unpariente o una persona en posiciónde autoridad, como un progenitor oun encargado de cuidarlo) utiliza alniño como objeto para su gratifica-ción sexual. Esos contactos o inter-acciones a menudo se realizan con-tra la voluntad del niño empleandola fuerza, o engaños, sobornos,amenazas o presiones. El abusosexual puede ser físico, verbal oemocional. La explotación sexualcomercial consiste en utilizar a unniño con propósitos sexuales a cam-bio de dinero o de favores entre elcliente, el intermediario o agente yotros que lucran con la trata deniños para esos fines (progenitor,familiar, proxeneta, maestro). LasNaciones Unidas clasifican tres for-mas de explotación sexual comer-cial de los niños: prostitución infan-til; trata y venta transfronterizas, odentro un país, con fines sexuales; yutilización de niñas en la pornogra-fía.Los atacantes se benefician con losmitos que rodean al abuso sexual yla explotación sexual comercialpara atraer con señuelos y reclutar aniños.

MITO: El abuso sexual y la explota-ción sexual comercial de los niñosno son problemas generalizados.HECHOS: La mayoría de los casos deabuso sexual de los niños nunca sedenuncian a las autoridades guber-namentales. Debido al secreto y aintensos sentimientos de vergüenza,los niños —y los adultos que tienenconocimiento de abusos— pueden


39

verse impedidos de solicitar ayuda.Los estudios realizados presentanun panorama inquietante:_ Las investigaciones realizadasentre estudiantes de nivel secunda-rio y universitario en Sri Lanka pusie-ron de manifiesto que el 12% de lasniñas y el 20% de los varones habíansido objeto de abuso sexual en suinfancia._ En un estudio nacional de niñosque habían huido de su hogar yjóvenes sin vivienda en los EstadosUnidos, un 17% de los encuestadoshabían sido obligados a entablarrelaciones sexuales no deseadas porun miembro de la familia o un resi-dente en su hogar._ Cada año, aproximadamente 1millón de niños ingresan en laindustria del sexo._ Asia Watch, una organización nogubernamental (ONG), ha informa-do sobre la venta y la trata de hasta50.000 niñas nepalesas para llevar-

que el 12% de les nines i el 20% delsbarons havien estat objecte d’abússexual en la seva infantesa._ En un estudi nacional de nins quehavien fugit de la seva llar i joves sensehabitatge als Estats Units, un 17% delsenquestats havien estat obligats aentaular relacions sexuals no desitja-des per un membre de la família o unresident a la seva llar._ Cada any, aproximadament 1 milióde nins ingressen en la indústria delsexe._ Àsia Watch, una organització nogovernamental (ONG), ha informatsobre la venda i el tràfic de fins 50.000nines nepaleses per portar-les a l’Índiacom a treballadores esclaves en prostí-buls de Bombay.

MITE: Només les nines estan exposa-des a l’explotació sexual.FETS: Si bé la majoria dels menors d’e-dat que sofreixen l’abús i l’explotaciósexual són nines, els barons també són


40

víctimes. L’abús sexual dels barons esdenuncia amb menys freqüència queel de les nines i ha estat menys recone-gut.Ja que moltes societats esperen queels nins barons i els homes controlinles seves emocions i també als altres ial seu medi ambient, és particular-ment difícil per als nins barons revelarque han estat objecte d’atac sexual. Elsbarons adolescents atacats per homespoden pensar que si revelen l’atac, esdubtarà de la seva virilitat i de la sevaorientació sexual.Els barons adolescents atacats perdones de més edat potser no conside-rin que el contacte sexual és abusiu.

MITE: L'explotació sexual infantil és unfenomen recent, iniciat en gran mane-ra pels turistes del sexe.FETS: Els mitjans de difusió internacio-nals han prestat una gran atenció alturisme sexual, però l’explotaciósexual infantil té una història antiga, isolen ser els membres de les pròpiescomunitats els qui perpetren els mal-tractaments.

MITE: Els explotadors sexuals són totspedòfils i estranys.FETS: Els homes pedòfils figurenentre els atacants, però la majoria d’a-quests últims cometen tals actes demanera "ocasional"; en temps de ten-sió, per comoditat o curiositat, entau-len relacions sexuals amb nins. Lamajoria dels nins que han estat objec-te d’abús sexual però no participenen l’activitat sexual comercial són víc-times d’algú que ells coneixen: proge-nitors, padrastres o madrastres, mes-tres, mèdics, parents, membres delclericat i veïns.

las a la India como trabajadorasesclavas en prostíbulos de Bombay.MITO: Sólo las niñas están expues-tas a la explotación sexual.HECHOS: Si bien la mayoría de losmenores de edad que sufren elabuso y la explotación sexual sonniñas, los varones también son vícti-mas. El abuso sexual de los varonesse denuncia con menos frecuenciaque el de las niñas y ha sido menosreconocido.Dado que muchas sociedades espe-ran que los niños varones y los hom-bres controlen sus emociones y tam-bién a los demás y a su medioambiente, es particularmente difícilpara los niños varones revelar quehan sido objeto de ataque sexual.Los varones adolescentes atacadospor hombres pueden pensar que sirevelan el ataque, se dudará de suvirilidad y de su orientación sexual.Los varones adolescentes atacadospor mujeres de más edad tal vez noconsideren que el contacto sexual esabusivo.

MITO: La explotación sexual infantiles un fenómeno reciente, iniciadoen gran medida por los turistas delsexo.HECHOS: Los medios de difusióninternacionales han prestado unagran atención al turismo sexual,pero la explotación sexual infantiltiene una historia antigua, y suelenser los miembros de las propiascomunidades quienes perpetran losmalos tratos.

MITO: Los explotadores sexuales sontodos pedófilos y extraños.HECHOS: Los hombres pedófilos


41

MITE: Les relacions sexuals amb unaverge o una nina de curta edat podenprevenir o curar la SIDA.FETS: En veritat, els nins atrapats en laprostitució corren majors riscs de con-tagiar-se amb malalties de transmissiósexual, inclòs el VIH/SIDA, que elsadults. Ja que els seus cossos encarano s’han desenvolupat del tot, estanen pitjors condicions per resistir l’as-setjament sexual i són més vulnerablesa les lesions causades per l’agressió.

MITE: Els nins prostituïts han escollitaquesta professió.FETS: Els nins no poden optar perescapar a la prostitució; es veuen obli-gats per les circumstàncies, són objec-te de coacció, sucumbeixen davant decimbells, se’ls segresta, o han fugit desituacions de maltractament i distrac-ció. Molts tenen una història d’abússexual que els ha deixat inermes, ambbaixa autoestima i percepcions malsa-nes respecte a la sexualitat.

MITE: La pobresa és la causa de l’ex-plotació sexual dels nins.FETS: La pobresa crea condicions quepoden contribuir a l’explotació sexual:però la pobresa, en si mateixa, no és laraó per la qual els nins són venuts per-què se’ls exploti al comerç del sexe. Enles comunitats pobres solen predomi-nar l’analfabetisme i l’absència deconeixements per obtenir una ocupa-ció. A causa d’aquestes condicions, ésmés fàcil que els qui adquireixen ninsper a la indústria del sexe els obten-guin als tuguris urbans i els llogaretsrurals pobres. La desintegració fami-liar, la mundialització, la cultura local,la baixa condició de la dona i la febleaplicació de les lleis contribueixen a

figuran entre los atacantes, pero lamayoría de estos últimos cometentales actos de manera “ocasional”;en tiempos de tensión, por comodi-dad o curiosidad, entablan relacio-nes sexuales con niños. La mayoríade los niños que han sido objeto deabuso sexual pero no participan enla actividad sexual comercial sonvíctimas de alguien que ellos cono-cen: progenitores, padrastros omadrastras, maestros, médicos,parientes, miembros del clero y veci-nos.

MITO: Las relaciones sexuales conuna virgen o una niña de corta edadpueden prevenir o curar el SIDA.HECHOS: En verdad, los niños atra-pados en la prostitución correnmayores riesgos de contagiarse conenfermedades de transmisiónsexual, incluido el VIH/SIDA, que losadultos. Dado que sus cuerpos aúnno se han desarrollado del todo,están en peores condiciones pararesistir el acoso sexual y son másvulnerables a las lesiones causadaspor la agresión.

MITO: Los niños prostituidos hanescogido esa profesión.HECHOS: Los niños no pueden optarpor escapar a la prostitución; se venobligados por las circunstancias,son objeto de coacción, sucumbenante señuelos, se los secuestra, ohan huido de situaciones de maltra-to y descuido. Muchos tienen unahistoria de abuso sexual que los hadejado inermes, con baja autoesti-ma y percepciones malsanas conrespecto a la sexualidad.


42

l’explotació dels nins. Algunes famílieslliuren els seus nins a agents interme-diaris sabent molt bé el que ocorrerà.De vegades, el seu propòsit és mitigarla pobresa; altres vegades, la famíliaobra impulsada per la cobdícia.MITE: L’abús sexual infantil no sempreés perjudicial.FETS: L’abús sexual d’un nin és un actede violència. Encara que no hi hagilesions físiques, sempre hi ha danyspsicològics. Els nins que són objected’abús sexual són privats de la sevainfantesa i traïts per algú que està enuna posició d’autoritat i de confiança.

MITE: Els efectes de l’abús sexual sónclars i evidents.FETS: És molt poc freqüent quepuguin recollir-se proves físiques del’abús sexual. Ja que els nins, majorità-riament, no poden o no volen parlarde l’abús sexual, incumbeix als adultsinteressats detectar els indicis d’abús.

MITO: La pobreza es la causa de laexplotación sexual de los niños.HECHOS: La pobreza crea condicio-nes que pueden contribuir a laexplotación sexual: pero la pobreza,en sí misma, no es la razón por lacual los niños son vendidos paraque se los explote en el comercio delsexo. En las comunidades pobressuelen predominar el analfabetis-mo y la ausencia de conocimientospara obtener un empleo. Debido aesas condiciones, es más fácil quequienes adquieren niños para laindustria del sexo los obtengan enlos tugurios urbanos y las aldeasrurales pobres. La desintegraciónfamiliar, la mundialización, la cultu-ra local, la baja condición de lamujer y la débil aplicación de lasleyes contribuyen a la explotaciónde los niños. Algunas familias entre-gan sus niños a agentes intermedia-rios sabiendo muy bien lo que ocu-


OIT / FERNANDO MOLERES / MANILA

43

Lamentablement, no hi ha una únicaconducta que provi que un nin haestat objecte d’abús sexual. Aquest ninpot tenir una àmplia gamma de com-portaments, entre ells: dificultat perconcentrar-se a l’escola; aïllament res-pecte de la família i els amics; pertor-bacions del son; depressió; irritabilitat;pèrdua o augment sobtats de la gana;agressivitat; jocs sexuals inapropiatsamb altres nins, amb joguines o amb simateix; indicis de regressió, com lle-par-se el dit, orinar al llit o actuar comun nin de curta edat; i consum d’alco-hol o drogues.

MITE: Els nins víctimes procedeixen defamílies pobres.FETS: L’abús i l’explotació sexualspoden ocórrer en qualsevol part. Elsatacants es troben a tots els estratssocials i pertanyen a totes les races i atots els nivells educatius i d’ingressos.Però les famílies de classe mitjana i altasón més capaces d’ocultar l’abús i lesseves conseqüències.

rrirá. A veces, su propósito es miti-gar la pobreza; otras veces, la fami-lia obra impulsada por la codicia.

MITO: El abuso sexual infantil nosiempre es perjudicial.HECHOS: El abuso sexual de un niñoes un acto de violencia. Aun cuandono haya lesiones físicas, siempre haydaños psicológicos. Los niños queson objeto de abuso sexual son pri-vados de su infancia y traicionadospor alguien que está en una posi-ción de autoridad y de confianza.

MITO: Los efectos del abuso sexualson claros y evidentes.HECHOS: Es muy poco frecuente quepuedan recogerse pruebas físicas delabuso sexual. Dado que los niños, ensu mayoría, no pueden o no quierenhablar del abuso sexual, incumbe alos adultos interesados detectar losindicios de abuso.Lamentablemente, no hay una únicaconducta que pruebe que un niño hasido objeto de abuso sexual. Ese niñopuede tener una amplia gama decomportamientos, entre ellos: difi-cultad para concentrarse en laescuela; aislamiento respecto de lafamilia y los amigos; perturbacionesdel sueño; depresión; irritabilidad;pérdida o aumento repentinos delapetito; agresividad; juegos sexualesinapropiados con otros niños, conjuguetes o consigo mismo; indiciosde regresión, como chuparse el dedo,orinar en la cama o actuar como unniño de corta edad; y consumo dealcohol o drogas.

MITO: Los niños víctimas procedende familias pobres.


44


HECHOS: El abuso y la explotaciónsexuales pueden ocurrir en cual-quier parte. Los atacantes seencuentran en todos los estratossociales y pertenecen a todas lasrazas y todos los niveles educacio-nales y de ingresos. Pero las familiasde clase media y alta son más capa-ces de ocultar el abuso y sus conse-cuencias.

JOAN FORTUNY / SENEGAL

8. QUÈ OCORRE AMB ELS NINS BARONS?

8. ¿QUÉ OCURRE CON LOS NIÑOS VARONES?

46

Poc se’n parla sobre això, però els ninsbarons també són vulnerables a l’ex-plotació sexual comercial. Mentre lesnines solen ser objecte d’explotació enllocs organitzats, clubs, prostíbuls ocases, els nins barons amb freqüènciapassen el temps sols o en petits grupsi se’ls troba en carrers, parcs, places iplatges._ Els menors d’edat prostituïts a SriLanka, la quantitat dels quals s’estimaentre 20.000 i 30.000, són principal-ment barons. Des d’Europa, els pedò-fils poden efectuar arranjaments per-què hi hagi un o més nins barons espe-rant-los quan arribin al país._ En la República Dominicana, els ninsbarons anomenats Sanky Panky alter-nen amb turistes estrangers a les plat-ges de Boca Chica i Sousa; alguns esta-bleixen relacions que duren diversosanys. Els nins de la platja, alguns denomés 13 anys d’edat, es transformenen el company anual d’un turistasexual durant la setmana en quèaquest visita el país._ En Haití, fa molts anys que la indús-tria turística explota les relacionssexuals entre nins barons locals ihomes adults procedents dels EstatsUnits i Europa._ En la ciutat de Praga està ben esta-blerta la prostitució de nins barons,majoritàriament d’entre 14 i 20 anysd’edat, pertanyents a famílies disfun-cionals, que s’han escapat de les sevesllars i llogarets per guanyar diners ambfacilitat. Aquests nins són, majoritària-ment, heterosexuals, però són explo-tats principalment per homes estran-gers, entre els quals figuren metges,empresaris i polítics. Com més jove ésel nin, més alt és el preu._En ciutats com Alexandria, Marrakech

Poco se habla al respecto, pero losniños varones también son vulnera-bles a la explotación sexual comer-cial. Mientras las niñas suelen serobjeto de explotación en lugaresorganizados, clubes, prostíbulos ocasas, los niños varones con frecuen-cia pasan el tiempo solos o en peque-ños grupos y se los encuentra encalles, parques, plazas y playas._ Los menores de edad prostituidosen Sri Lanka, cuya cantidad se estimaentre 20.000 y 30.000, son principal-mente varones. Desde Europa, lospedófilos pueden efectuar arreglospara que haya uno o más niños varo-nes esperándolos cuando llegan alpaís._ En la República Dominicana, losniños varones llamados Sanky Pankyalternan con turistas extranjeros enlas playas de Boca Chica y Sousa;algunos establecen relaciones queduran varios años. Los niños de laplaya, algunos de sólo 13 años deedad, se transforman en el compañe-ro anual de un turista sexual durantela semana en que éste visita el país._ En Haití, hace muchos años que laindustria turística explota las relacio-nes sexuales entre niños varoneslocales y hombres adultos proceden-tes de los Estados Unidos y Europa._ En la ciudad de Praga está bienestablecida la prostitución de niñosvarones, en su mayoría de entre 14 y20 años de edad, pertenecientes afamilias disfuncionales, que se hanescapado de sus hogares y aldeaspara ganar dinero con facilidad. Esosniños son, en su mayoría, heterose-xuales, pero son explotados princi-palmente por hombres extranjeros,entre los cuales figuran médicos,


47

i Tunis, els explotadors, que solen serturistes, amb freqüència procedeixendel mateix país, d’altres països de laregió de l’Orient Mitjà i Àfrica del Nord,o d’Europa. Els més cobejats són elsnins més joves._ La Oficina Federal d’Investigació (FBI)calcula que més del 50% de tots elsmaterials de pornografia infantil con-fiscats als Estats Units es refereixen anins barons. Els nins barons també sónvíctimes de la violència i l’abús sexual.A l’Àfrica, se sol reclutar adolescentsbarons en les forces armades, no sola-ment per combatre, sinó també perprestar serveis sexuals als soldats.Durant el conflicte a Bòsnia iHercegovina, els soldats van ser obli-gats a cometre atrocitats sexuals recí-proques. Als Estats Units, un estudirealitzat el 1998 per investigadors de laFacultat de Medicina de la Universitatde Pennsylvania va arribar a la conclu-sió que l’abús sexual dels nins baronsestà insuficientment reconegut i regis-trat i que el tractament disponible éstambé insuficient. Els investigadorsvan comprovar que entre un 8% i un16% de la població masculina engeneral tenia una història d’abússexual i que els nins que corren majorrisc d’abús sexual són menors de 13anys, no són blancs, procedeixen d’es-trats socioeconòmics baixos i no viuenamb els seus pares. Els atacants ten-deixen a ser homes coneguts dels nins,encara que no parents. Els atacs ambfreqüència ocorren fora de la llar, com-porten penetració i són reiterats. Ésespecialment difícil per als nins baronsparlar d’aquests abusos. Si són come-sos per una dona, potser el nin nodenunciï l’abús a causa que en moltescultures, les experiències sexuals són

empresarios y políticos. Cuanto másjoven es el niño, más alto es el precio._ En ciudades como Alejandría,Marrakech y Túnez, los explotadores,que suelen ser turistas, con frecuen-cia proceden del mismo país, de otrospaíses de la región del Oriente Medioy Africa del Norte, o de Europa. Losmás codiciados son los niños másjóvenes._ La Oficina Federal deInvestigación(FBI) calcula que másdel 50% de todos losmateriales de pornografía infantilconfiscados en los Estados Unidos serefieren a niños varones. Los niñosvarones también son víctimas de laviolencia y el abuso sexual. En África,se suele reclutar a adolescentes varo-nes en las fuerzas armadas, no sólopara combatir, sino también paraprestar servicios sexuales a los solda-dos. Durante el conflicto en Bosnia yHerzegovina, los soldados fueronobligados a cometer atrocidadessexuales recíprocas. En los EstadosUnidos, un estudio realizado en 1998por investigadores de la Facultad deMedicina de la Universidad dePennsylvania llegó a la conclusión deque el abuso sexual de los niños varo-nes está insuficientemente reconoci-do y registrado y que el tratamientodisponible es también insuficiente.Los investigadores comprobaron queentre un 8% y un 16% de la poblaciónmasculina en general tenía una his-toria de abuso sexual y que los niñosque corren mayor riesgo de abusosexual son menores de 13 años, noson blancos, proceden de estratossocioeconómicos bajos y no vivencon sus padres. Los atacantes tien-den a ser hombres conocidos de los


48


una manera de demostrar virilitat. Enaquestes cultures, l’ideal masculí pro-mou la idea que cap baró no es resis-teix mai a tenir relacions sexuals i el ninpotser no admeti, ni tan sols davant desi mateix, que ha estat objecte d’abús.Si l’abús és comès per un home, el ninpot tenir temor de les sospites d’ho-mosexualitat, tema tabú en algunescultures.De la mateixa manera que, després del’atac, el sobrevivent ensopega ambdificultats per prendre consciència delque li ha succeït, també els altres esresisteixen a creure-ho. Quan un ado-lescent revela que ha estat objecte d’a-bús sexual, se’l castiga encara mésquan es dubta de la seva "virilitat" i dela seva orientació sexual, de maneraque el més freqüent és que els ninsbarons guardin silenci respecte a l’a-bús sexual. Segons els investigadorsde la Facultat de Medicina de laUniversitat de Pennsylvania, un retraï-ment social d’aquest tipus davant la

niños, aunque no parientes. Los ata-ques con frecuencia ocurren fuera delhogar, entrañan penetración y sonreiterados. Es especialmente difícilpara los niños varones hablar de esosabusos. Si son cometidos por unamujer, tal vez el niño no denuncie elabuso debido a que en muchas cultu-ras, las experiencias sexuales son unamanera de demostrar virilidad. Enesas culturas, el ideal masculino pro-mueve la idea de que ningún varónse resiste jamás a tener relacionessexuales y el niño tal vez no admita,ni siquiera ante sí mismo, que ha sidoobjeto de abuso. Si el abuso es come-tido por un hombre, el niño puedetener temor de las sospechas dehomosexualidad, tema tabú en algu-nas culturas.

Del mismo modo que, después delataque, el sobreviviente tropieza condificultades para tomar concienciade lo que le ha sucedido, también los

OIT / M. CROZET / PAKISTAN

49

magnitud de l’atac pot contribuir queapareguin problemes psicosocials allarg termini en l’home adult que haestat víctima d’abús sexual en la infan-tesa. Els més freqüents són trastornspsiquiàtrics des de lleus fins a greus,toxicomanies i greus problemessexuals, entre ells els relatius a la inti-mitat i la identitat sexual, adopció pre-coç de comportaments d’alt risc i latransformació de nin víctima en ata-cant adult.

demás se resisten a creerlo. Cuandoun adolescente revela que ha sidoobjeto de abuso sexual, se lo castigaaún más cuando se duda de su “virili-dad” y de su orientación sexual, demodo que lo más frecuente es que losniños varones guarden silencio conrespecto al abuso sexual. Según losinvestigadores de la Facultad deMedicina de la Universidad dePennsylvania, un retraimiento socialde este tipo frente a la magnitud delataque puede contribuir a que apa-rezcan problemas psicosociales alargo plazo en el hombre adulto queha sido víctima de abuso sexual en lainfancia. Los más frecuentes son tras-tornos psiquiátricos desde leveshasta graves, toxicomanías y gravesproblemas sexuales, entre ellos losrelativos a la intimidad y la identidadsexual, adopción precoz de compor-tamientos de alto riesgo y la transfor-mación de niño víctima en atacanteadulto.


DAVID MARTÍNEZ

9. EFECTES DELS CONFLICTES ARMATS SOBRE L’EXPLOTACIÓ SEXUAL DELS NINS

9. EFECTOS DE LOS CONFLICTOS ARMADOS SOBRE LA EXPLOTACIÓN SEXUAL DE LOS NIÑOS

52

Els conflictes armats són terribles per atots, però per a les dones i els nins plan-tegen, a més, riscs especials de violèn-cia i explotació sexual, inclusivamentviolació, tortura, mutilació i esclavitudsexual. El febrer de 2001, el TribunalPenal Internacional per a l’exIugoslàvia, reunit a La Haia, va dictami-nar que en temps de guerra, la violaciópot ser considerada un crim de lesahumanitat. El Tribunal va determinarque tres serbis de Bòsnia eren culpa-bles de violació, tortura i esclavitud sis-temàtics de dones musulmanes durant1992, a la ciutat de Foca, Bòsnia orien-tal, i en va sentenciar cada un a 28 anysde presó. Sovint, quan les tropes estanestacionades lluny de les seves comu-nitats -en temps de guerra i de pau- l’e-quilibri de poder entre homes i doneses fa cada vegada més desigual. Laconcentració de grans quantitats d’ho-mes pot redundar en una explotaciógeneralitzada de les dones i les nines.Les nines com esposes o esclaves decampaments: Amb freqüència, lesnines mancades de protecció són cap-turades per homes, militars i civils, i uti-litzades, o bé com a treballadores for-çades per famílies que necessitenajuda domèstica, o bé com "esposes".Segons es creu, a Serra Lleona potserunes 10.000 dones hagin estat segres-tades, majorment en zones rurals, perprestar serveis al Front RevolucionariUnit (FRU) dels rebels. D’altres van ser"donades" pels seus parents. La sevafunció principal és proporcionar ser-veis domèstics i sexuals. Als campa-ments militars són freqüents la violaciói l’atac sexual per colles. Segons uninforme d’una important organitzaciód’assistència a la dona, membres demilícies i soldats a Timor Oriental es van

Los conflictos armados son terriblespara todos, pero para las mujeres ylos niños plantean, además, riesgosespeciales de violencia y explotaciónsexual, inclusive violación, tortura,mutilación y esclavitud sexual. Enfebrero de 2001, el Tribunal PenalInternacional para la ex Yugoslavia,reunido en La Haya, dictaminó queen tiempos de guerra, la violaciónpuede ser considerada un crimen delesa humanidad. El Tribunal determi-nó que tres serbios de Bosnia eranculpables de violación, tortura yesclavitud sistemáticos de mujeresmusulmanas durante 1992, en la ciu-dad de Foca, Bosnia oriental, y sen-tenció a cada uno a 28 años de cár-cel. A menudo, cuando las tropasestán estacionadas lejos de suscomunidades —en tiempos de gue-rra y de paz— el equilibrio de poderentre hombres y mujeres se hacecada vez más desigual. La concentra-ción de grandes cantidades de hom-bres puede redundar en una explota-ción generalizada de las mujeres y lasniñas.Las niñas como esposas o esclavas decampamentos: Con frecuencia, lasniñas carentes de protección soncapturadas por hombres, militares yciviles, y utilizadas, o bien como tra-bajadoras forzadas por familias quenecesitan ayuda doméstica, o biencomo “esposas”. Según se cree, enSierra Leona tal vez unas 10.000mujeres hayan sido secuestradas,mayormente en zonas rurales, paraprestar servicios al FrenteRevolucionario Unido (FRU) de losrebeldes. Otras fueron “donadas” porsus parientes. Su función principal esproporcionar servicios domésticos y


53


sexuales. En los cam-pamentos militaresson frecuentes la vio-lación y el ataquesexual por pandillas.Según un informe deuna importante orga-nización de asistenciaa la mujer, miembrosde milicias y soldadosen Timor Oriental secomplotaron para“secuestrar mujeres ocompartirlas como sifueran ganado o, enalgunos casos, obli-garlas por la fuerza aatravesar la fronterahacia TimorOccidental, donde lasmujeres fueron viola-das a diario y obliga-das a realizar tareasdomésticas”.

Prostitución: Lapobreza, el hambre yla desesperación cau-sada por la guerrapueden obligar a pros-

tituirse a las mujeres y los niños, obli-gándolos a ofrecer relaciones sexua-les a cambio de alimentos, albergue,salvoconductos para atravesar laszonas de hostilidades o documenta-ción para sí mismos y sus familias. EnColombia, niñas de sólo 12 años deedad se sometieron a las imposicio-nes de las fuerzas paramilitares a finde defender a sus familias. Un estudiorealizado recientemente en Liberiadeterminó que niños de sólo 10 añosde edad eran objeto de explotaciónsexual por soldados en las bases mili-

complotar per "segrestar dones o com-partir-les com si fos ramat o, en algunscasos, obligar-les per la força a traves-sar la frontera cap a Timor Occidental,on les dones van ser violades a diari iobligades a realitzar tasques domèsti-ques".

Prostitució: La pobresa, la gana i ladesesperació causada per la guerrapoden obligar a prostituir-se a lesdones i als nins, obligant-los a oferirrelacions sexuals a canvi d’aliments,

UNICEF / CHRISTINE NESBITT

54


alberg, salconduits per passar les zonesd’hostilitats o documentació per a simateixos i les seves famílies. AColòmbia, nines de només 12 anys d’e-dat es van sotmetre a les imposicionsde les forces paramilitars a fi de defen-sar les seves famílies. Un estudi realitzatrecentment a Libèria va determinarque nins de només 10 anys d’edat erenobjecte d’explotació sexual per soldatsen les bases militars.Segons es creu, a les Filipines els turis-tes i els soldats constitueixen un 40%dels explotadors sexuals del país. ATailàndia, després del decenni de 1950es va ampliar substancialment la indús-tria del sexe, degut en part al personalmilitar que anava al país per descansar,durant les guerres de Corea i deVietnam.

Refugiats i persones desplaçades: Un80% dels 35 milions de persones inter-nament desplaçades i refugiades són

tares.Según se cree, en Filipinas los turistasy los soldados constituyen un 40% delos explotadores sexuales del país. EnTailandia, después del decenio de1950 se amplió sustancialmente laindustria del sexo, debido en parte alpersonal militar que iba al país paradescansar, durante las guerras deCorea y de Viet Nam.

Refugiados y personas desplazadas:Un 80% de los 35 millones de perso-nas internamente desplazadas yrefugiadas son mujeres y niños. Lasmujeres y niñas refugiadas y solici-tantes de asilo son vulnerables a exi-gencias de entablar relacionessexuales con guardas fronterizos,agentes de policía, personal militar yoficiales de los campamentos. En doscampamentos de refugiados deGuinea, la organización HumanRights Watch entrevistó a niñas refu-

OIT / P. DELOCHE / CUBA

55

dones i nins. Les dones i nines refugia-des i sol·licitants d’asil són vulnerablesa exigències d’entaular relacionssexuals amb guardes fronterers, agentsde policia, personal militar i oficials delscampaments. A dos campaments derefugiats de Guinea, l’organitzacióHuman Rights Watch va entrevistarnines refugiades procedents de SerraLleona, de només 12 anys d’edat, quivan afirmar que havien tengut que"jugar al sexe a canvi de diners" (treba-llar com a nines prostitutes). S’ha infor-mat que als campaments de refugiatsde la República Democràtica delCongo, moltes nines han estat obliga-des per les seves famílies a dedicar-se ala prostitució.

Propagació del VIH/SIDA: La desinte-gració de les estructures socials i la des-aparició de la protecció jurídica arrandels conflictes crea condicions en lesquals abunden les relacions sexualstransitòries envoltades de violència iexplotació, i amb gran nombre de pare-lles. A mesura que els joves inicien laseva activitat sexual a edats cada vega-da més primerenques, augmenten elscasos de violació, esclavitud sexual, trà-fic i matrimoni forçat. Es destrueix lainfraestructura de salut. A més, el per-sonal militar sol ignorar els mètodesper prevenir la propagació delVIH/SIDA i té més altes taxes de conta-gi amb el VIH que la població en gene-ral. A Tanzània, la taxa de contagi en lesforces armades oscil·la entre el 15% i el30%, en comparació amb el 8% en lapoblació en general. A Zimbabwe i elCamerun, les esmentades taxes entreels militars són entre tres i quatre vega-des superiors a les existents en lapoblació civil en temps de pau.

giadas procedentes de Sierra Leona,de sólo 12 años de edad, quienes afir-maron que habían tenido que “jugaral sexo a cambio de dinero” (trabajarcomo niñas prostitutas). Se ha infor-mado de que en los campamentos derefugiados de la RepúblicaDemocrática del Congo, muchasniñas han sido obligadas por susfamilias a dedicarse a la prostitución.

Propagación del VIH/SIDA: La desin-tegración de las estructuras sociales yla desaparición de la protección jurí-dica a raíz de los conflictos crea con-diciones en que abundan las relacio-nes sexuales transitorias rodeadas deviolencia y explotación, y con grannúmero de parejas. A medida que losjóvenes inician su actividad sexual aedades cada vez más tempranas,aumentan los casos de violación,esclavitud sexual, trata y matrimonioforzado. Se destruye la infraestructu-ra de salud. Además, el personal mili-tar suele ignorar los métodos paraprevenir la propagación del VIH/SIDAy tiene más altas tasas de contagiocon el VIH que la población en gene-ral. En Tanzanía, la tasa de contagioen las fuerzas armadas oscila entre el15% y el 30%, en comparación con el8% en la población en general. EnZimbabwe y el Camerún, dichastasas entre los militares son entre tresy cuatro veces superiores a las exis-tentes en la población civil en tiem-pos de paz.


10. ABÚS SEXUAL: SECRET VERGONYÓS

10. ABUSO SEXUAL: SECRETO VERGONZOSO.

58


La forma de violència contra el nin mésoculta i sobre la que menys se sap ésl’abús sexual. I ja que els nins que hanestat objecte d’abús sexual corren mésriscs de ser arrossegats cap al comerçdel sexe, el dany pot ser redoblat.L’abús sexual pot ocórrer en qualsevolfamília però els riscs augmenten quanla mare està malalta o absent, quan hiha amuntegament i falta de llocs pri-vats, o quan un o ambdós progenitorsestan aturats o consumeixen alcohol odrogues. Els nins poden ser objected’abús sexual per part de membres dela seva família nuclear o ampliada, i peramics de la família, veïns, mestres, ocu-padors, assistents i companys d’escola.Poden ser víctimes tant les nines comels nins barons. En la majoria delscasos, l’abús sexual del nin mai no esdenuncia davant de les autoritats.Potser no hi hagi indicis físics de dany,però sempre hi ha una intensa vergon-ya. Fins i tot els adults que estan alcorrent de l’abús solen mantenir elsecret, per temor a destruir la família.Els atacants sovint intimiden el ninperquè no parli.Els nins que han estat objecte d’abússexual poden aparèixer com a solitaris,tristos, ansiosos, deprimits, autodes-tructius i, de vegades, suïcides. Tambéés possible que estiguin emocional-ment anestesiats. Un nin que és vícti-ma d’un abús sexual prolongat sol des-envolupar una baixa autoestima i unaperspectiva anormal de la sexualitat.Alguns nins tenen dificultats per vin-cular-se amb altres persones, llevat desexualment. Alguns passen ells matei-xos a cometre abusos, o es prostituei-xen. Les nines que han estat víctimesd’abús tenen moltes més probabilitatsque les altres de quedar embarassades

La forma de violencia contra el niñomás oculta y sobre la que menos sesabe es el abuso sexual. Y dado quelos niños que han sido objeto deabuso sexual corren más riesgos deser arrastrados hacia el comercio delsexo, el daño puede ser redoblado.El abuso sexual puede ocurrir encualquier familia pero los riesgosaumentan cuando la madre estáenferma o ausente, cuando hay haci-namiento y falta de lugares privados,o cuando uno o ambos progenitoresestán desempleados o consumenalcohol o drogas. Los niños puedenser objeto de abuso sexual por partede miembros de su familia nuclear oampliada, y por amigos de la familia,vecinos, maestros, empleadores, cui-dadores y compañeros de escuela.Pueden ser víctimas tanto las niñascomo los niños varones. En la mayo-ría de los casos, el abuso sexual delniño nunca se denuncia ante lasautoridades. Tal vez no haya indiciosfísicos de daño, pero siempre hay unaintensa vergüenza. Incluso los adul-tos que están al tanto del abuso sue-len mantener el secreto, por temor adestruir la familia. Los atacantes amenudo intimidan al niño para queno hable.Los niños que han sido objeto deabuso sexual pueden aparecer comosolitarios, tristes, ansiosos, deprimi-dos, autodestructivos y, a veces, suici-das. También es posible que esténemocionalmente anestesiados. Unniño que es víctima de un abusosexual prolongado suele desarrollaruna baja autoestima y una perspecti-va anormal de la sexualidad.Algunos niños tienen dificultadespara vincularse con otras personas,

59

abans dels 18 anys. Molts nins patei-xen problemes d’aprenentatge i aban-donen l’escola. Alguns potser consu-meixin drogues per no sofrir. Els ninsvíctimes d’abús sexual són presa moltfàcil dels explotadors. En un estudi rea-litzat el 1999 amb el suport del’UNICEF sobre l’explotació sexual aCosta Rica es va revelar que un 83%dels adolescents barons entrevistats igairebé un 79% de les nines havienestat objecte d’abús sexual abans decomplir 12 anys. Del total de la pobla-ció estudiada, un 48% ja participava enactivitats sexuals comercials als 12anys d’edat o abans. En el grup estu-diat, a prop d’un 60% dels enquestatsvan afirmar que consumien alcohol icocaïna en forma de crack diàriament;gairebé un 55% consumien diàriamentmarihuana; 53%, diverses píndoles; iaproximadament un 20% flairavenvapors de certs tipus de cola.

salvo sexualmente. Algunos pasanellos mismos a cometer abusos, o seprostituyen. Las niñas que han sidovíctimas de abuso tienen muchasmás probabilidades que las demásde quedar embarazadas antes de los18 años. Muchos niños padecen pro-blemas de aprendizaje y abandonanla escuela. Algunos tal vez consumandrogas para no sufrir. Los niños vícti-mas de abuso sexual son presa muyfácil de los explotadores. En un estu-dio realizado en 1999 con el apoyodel UNICEF sobre la explotaciónsexual en Costa Rica se reveló que un83% de los adolescentes varonesentrevistados y casi un 79% de lasniñas habían sido objeto de abusosexual antes de cumplir 12 años. Deltotal de la población estudiada, un48% ya participaba en actividadessexuales comerciales a los 12 años deedad o antes. En el grupo estudiado,


JOAN FORTUNY / SENEGAL

60

Els nins que han estat explotats sexual-ment solen ser objecte també d’altresmaltractaments per part dels qui hau-rien de protegir-los. Si un nin ha estatvíctima de tràfic i se’l rescata o escapa,pot ser detingut, deportat, assetjat oexplotat pels funcionaris policials.Molts nins, repudiats per la família i lacomunitat, mai no poden tornar a laseva llar. Si s’han contagiat amb laSIDA, l’estigma i l’aïllament seran pit-jors. La innocència del nin mai no potser restaurada i el procés perquè estransformi en un membre productiude la societat pot ser llarg.Prevenir l’abús i l’explotació dels ninsha de ser una prioritat mundial.

cerca de un 60% de los encuestadosafirmaron que consumían alcohol ycocaína en forma de crack diaria-mente; casi un 55% consumían dia-riamente marihuana; 53%, diversaspíldoras; y aproximadamente un20% olfateaban vapores de ciertostipos de cola.Los niños que han sido explotadossexualmente suelen ser objeto tam-bién de otros malos tratos por partede quienes tendrían que protegerlos.Si un niño ha sido víctima de trata yse lo rescata o escapa, puede serdetenido, deportado, acosado oexplotado por los funcionarios poli-ciales. Muchos niños, repudiados porla familia y la comunidad, nuncapueden regresar a su hogar. Si se hancontagiado con el SIDA, el estigma yel aislamiento serán peores. La ino-cencia del niño nunca puede ser res-taurada y el proceso para que setransforme en un miembro producti-vo de la sociedad puede ser largo.Prevenir el abuso y la explotación delos niños debe ser una prioridadmundial.


11. SENYALS DE PROGRÉS

11. SEÑALES DE PROGRESO

63


A Mèxic, representants de 30 organit-zacions, entre ells funcionaris de laciutat i l’estat, la policia, bars i canti-nes, el sindicat de taxistes, els mitjansde difusió i l’associació de pares del’Estat de Quintana Roo s’han unit periniciar una campanya contra totes lesformes d’abús infantil. Els taxisteshan col·locat als seus automòbils cal-comanies on s’adverteix: "No es fiquiamb els nostres nins". Cartells, cami-setes i anuncis en diaris, ràdio i televi-sió creen consciència sobre el proble-ma de l’explotació sexual i ofereixenun número telefònic gratuït perdenunciar casos d’abús infantil.A Teresina, la capital de Piaui, estatnord-oriental del Brasil, el projecteCasa de Zabele proporciona suportpsicològic, social i educatiu a ninesd’entre 8 i 16 anys d’edat que hanestat víctimes d’abús sexual o correnperill de ser-ho. El 2000, 104 nines de87 famílies van participar en el pro-jecte, en el qual es van animar elsintercanvis d’idees sobre la manerade prevenir i abordar els casos d’abússexual, violència domèstica i treballinfantil. La majoria de les nines parti-cipants eren objecte d’abús a la llar,mentre un 20% treballaven a la fre-qüentada plaça central de la ciutat,on venien cafè i trobaven clients.Als afores de la ciutat Ho Chi Minh, aVietnam, l’alberg Rose Warm aténnines vietnamites que han estatobjecte d’abús sexual, algunes de lesquals han estat rescatades de prostí-buls cambodjans. Les nines podenromandre a l’alberg entre sis mesos idos anys. Reben suport psicològic,atenció mèdica, educació i ensenya-ment d’oficis. Quan les circumstàn-cies així ho aconsellen, es reintegra a

En México, representantes de 30organizaciones, entre ellos funcio-narios de la ciudad y el estado, lapolicía, bares y cantinas, el sindica-to de taxistas, los medios de difu-sión y la asociación de padres delEstado de Quintana Roo se hanunido para iniciar una campañacontra todas las formas de abusoinfantil. Los taxistas han colocadoen sus automóviles calcomaníasdonde se advierte: “No se meta connuestros niños”. Carteles, camisetasy anuncios en periódicos, radio ytelevisión crean conciencia acercadel problema de la explotaciónsexual y ofrecen un número telefó-nico gratuito para denunciar casosde abuso infantil.En Teresina, la capital de Piaui, esta-do nororiental del Brasil, el proyectoCasa de Zabele proporciona apoyopsicológico, social y educacional aniñas de entre 8 y 16 años de edadque han sido víctimas de abusosexual o corren peligro de serlo. En2000, 104 niñas de 87 familias parti-ciparon en el proyecto, en el cual sealentaron los intercambios de ideassobre la manera de prevenir y abor-dar los casos de abuso sexual, vio-lencia doméstica y trabajo infantil.La mayoría de las niñas participan-tes eran objeto de abuso en elhogar, mientras un 20% trabajabanen la frecuentada plaza central dela ciudad, donde vendían café yencontraban clientes.En las afueras de la ciudad Ho ChiMinh, en Viet Nam, el albergue RoseWarm atiende a niñas vietnamitasque han sido objeto de abusosexual, algunas de las cuales hansido rescatadas de prostíbulos cam-

64

les nines a les seves famílies. Si nopoden tornar a la seva llar, se lesajuda a que visquin pel seu compte.L’alberg atén aproximadament 35nines alhora.Al Nepal, el Centre d’InvestigacióJurídica i Desenvolupament deRecursos (CeLRRd) ha enfortit els ser-veis fora de la llei i de vigilància

boyanos. Lasniñas pueden per-manecer en elalbergue entreseis meses y dosaños. Recibenapoyo psicológi-co, atenciónmédica, educa-ción y enseñanzade oficios.Cuando las cir-cunstancias así loaconsejan, sereintegra a lasniñas a sus fami-lias. Si no puedenregresar a suhogar, se lasayuda a quevivan por su cuen-ta. El albergueatiende aproxi-madamente a 35niñas a la vez. En Nepal, el Centrode InvestigaciónJurídica yDesarrollo deRecursos (CeLRRd)ha fortalecido losservicios parale-gales y de vigilan-cia comunitaria en14 distritos. Más

de 5.000 mujeres han recibido ins-trucción paralegal, conducente a laformación de una red de 165 comitésparalegales, que establecen vínculoscon la policía, los asesores jurídicos ylos comités de distrito y de la comuni-dad, con el propósito de contribuir acombatir la trata de personas en susaldeas y rescatar a las niñas que


UNICEF / AFESIPHC

65

comunitària a 14 districtes. Més de5.000 dones han rebut instrucció forade la llei, conduent a la formaciód’una xarxa de 165 comitès fora de lallei, que estableixen vincles amb lapolicia, els assessors jurídics i elscomitès de districte i de la comunitat,per tal de contribuir a combatre eltràfic de persones als seus llogarets irescatar les nines que estan a punt deser venudes. També s’ha donat capa-citació a agents de policia que inves-tiguin i enjudiciïn més eficaçment elsresponsables de tràfic i a 14 comissa-ries de policia de districtes on el tràficde nines és freqüent s’han establertdependències especialitzades enqüestions de la dona i el nin.A Tailàndia, l’UNICEF i l’Hotel PanPacífic de Bangkok van iniciar el 1995el Projecte de perspectives de lacarrera per a joves (YCDP), que ofe-reix capacitació durant cinc mesos entasques d’hoteleria a nines i donesjoves provinents de famílies ruralspobres. Les nines també adquireixenaptituds per a la vida i aprenen comobrir un compte bancari, presentaruna sol·licitud d’ocupació, conduir-seen una entrevista i parlar en públic.També reben educació bàsica sobrela sexualitat, inclosa la transmissiódel VIH/SIDA. Cada matí es donenclasses d’anglès. Participen ara en elprojecte 18 hotels, entre ells SiamIntercontinental, Holiday Inn, Hyatt,Marriott, Novotel (Grup Accor),Península, Regent, Shangri- La,Sheraton i Westin. Les joves benefi-ciàries del programa, majoritària-ment, obtenen ocupació a jornadacompleta en elegants hotels deBangkok. Algunes opten per tornar alseu lloc d’origen per treballar en cen-

están a punto de ser vendidas.También se ha impartido capacita-ción a agentes de policía para queinvestiguen y enjuicien más eficaz-mente a los responsables de trata yen 14 comisarías de policía de distri-tos donde la trata de niñas es fre-cuente se han establecido dependen-cias especializadas en cuestiones dela mujer y el niño.En Tailandia, el UNICEF y el HotelPan Pacific de Bangkok iniciaron en1995 el Proyecto de perspectivas dela carrera para jóvenes (YCDP), queofrece capacitación durante cincomeses en tareas de hotelería a niñasy mujeres jóvenes provenientes defamilias rurales pobres. Las niñastambién adquieren aptitudes parala vida y aprenden cómo abrir unacuenta bancaria, presentar una soli-citud de empleo, conducirse en unaentrevista y hablar en público.También reciben educación básicasobre la sexualidad, incluida latransmisión del VIH/SIDA. Cadamañana se imparten clases deinglés. Participan ahora en el pro-yecto 18 hoteles, entre ellos SiamIntercontinental, Holiday Inn, Hyatt,Marriott, Novotel (Grupo Accor),Península, Regent, Shangri- La,Sheraton y Westin. Las jóvenesbeneficiarias del programa, en sumayoría, obtienen empleo a jorna-da completa en elegantes hotelesde Bangkok. Algunas optan porregresar a su lugar de origen paratrabajar en centros de desarrolloinfantil o en hoteles en sus provin-cias. En 2000, un hospital privadoofreció tres meses adicionales decapacitación en enfermería a lasinteresadas; todas las participantes


66 tres de desenvolupament infantil oen hotels a les seves províncies. El2000, un hospital privat va oferir tresmesos addicionals de capacitació eninfermeria a les interessades; totes lesparticipants estan treballant cominfermeres auxiliars en l’hospital. Jaque reben un ingrés regular, moltesd’elles han pogut matricular-se enuniversitats paral·leles per rebre edu-cació superior.

están trabajando como enfermerasauxiliares en el hospital. Dado quereciben un ingreso regular, muchasde ellas han podido matricularse enuniversidades paralelas para recibireducación superior.


UNICEF / BAFESIPKC

12. PREVENCIÓ DE L’EXPLOTACIÓ SEXUAL DE NINS I ADOLESCENTS

12. PREVENCIÓN DE LA EXPLOTACIÓN SEXUAL DE NIÑOS Y ADOLESCENTES

68

Donada la complexitat del problemade l’ESCI -en el seu origen i les sevesconseqüències- la lluita per la sevaeliminació requereix de múltiplesaccions articulades i intersectorials endiferents eixos o camps de treball. Und’aquests eixos fonamentals és el dela prevenció. En ell podem ubicartotes les accions locals, regionals,nacionals i internacionals tendents aimpedir que ocorri el problema. És adir, per mitjà del component de laprevenció s’actua anticipadamentsobre els factors de risc.

Els tractats i acords internacionals –abaix esmentats– parlen de dues estra-tègies de prevenció o eixos d’acciócontra l’ESCI:

● El control i l’eliminació dels factorsde tendència a la conducta sexual cri-minal en les persones adultes.● El control i l’eliminació dels factorsde vulnerabilitat en les personesmenors d’edat per evitar que puguinser atrapades al comerç sexual (condi-cions individuals, familiars i socialsque col·loquen en situació de risc agrups específics de nins, nines i ado-lescents).

En ambdós eixos d’acció (factors indi-viduals, familiars, culturals, de gènerei socials que augmenten la tendènciade la conducta explotadora, i factorsde vulnerabilitat en les personesmenors d’edat) és necessari partird’una premissa bàsica: l’explotaciósexual comercial infantil és una viola-ció severa de drets humans i una acti-vitat criminal.

Dada la complejidad del problema dela ESCI –en su origen y sus consecuen-cias– la lucha por su eliminaciónrequiere de múltiples acciones articu-ladas e intersectoriales en diferentesejes o campos de trabajo. Uno de estosejes fundamentales es el de la preven-ción. En él podemos ubicar todas lasacciones locales, regionales, naciona-les e internacionales tendentes aimpedir que ocurra el problema. Esdecir, por medio del componente de laprevención se actúa anticipadamentesobre los factores de riesgo.

Los tratados y acuerdos internaciona-les –abajo mencionados– hablan dedos estrategias de prevención o ejesde acción contra la ESCI:

● El control y la eliminación de los fac-tores de tendencia a la conductasexual criminal en las personas adul-tas. ● El control y la eliminación de los fac-tores de vulnerabilidad en las perso-nas menores de edad para evitar quepuedan ser atrapadas en el comerciosexual (condiciones individuales,familiares y sociales que colocan ensituación de riesgo a grupos específi-cos de niños, niñas y adolescentes).

En ambos ejes de acción (factores indi-viduales, familiares, culturales, degénero y sociales que aumentan latendencia de la conducta explotado-ra, y factores de vulnerabilidad en laspersonas menores de edad) es necesa-rio partir de una premisa básica: laexplotación sexual comercial infantiles una violación severa de derechoshumanos y una actividad criminal.


69


TODOS IMPLICADOS: TODO ELMUNDO TIENE QUE PARTICIPAR EN LALUCHA CONTRA LA EXPLOTACIÓNSEXUAL

En la lucha por la erradicación de laESCI es necesaria una colaboraciónamplia por parte de varios sectores yactores locales, regionales, nacionalese internacionales. Los gobiernos impli-cados (tanto de los países receptorescomo emisores de trata de menores oESCI en los viajes), el poder judicial, lapolicía, las ONG, los progenitores, lascomunidades, los dirigentes religiososy comunitarios, los maestros, los polí-ticos locales y nacionales, funciona-rios encargados de la aplicación de laley y los prestadores de servicios socia-les y de salud, las embajadas y lasempresas privadas, pueden ser todosellos aliados en la tarea de evitar laexplotación sexual de la infancia siestán equipados con el conocimientoy las aptitudes necesarias. Fortalecerlas alianzas con la industria de viajes ytrabajar con los proveedores de servi-cios de Internet son esferas en que lacapacidad de protección puede forta-lecerse. También es importante sensi-bilizar y educar a los medios de comu-nicación para que den una visión máscompleta y correcta del tema de laESCI.

Cómo participar en la lucha contra laESCI depende del sector en la cual setrabaja o actúa. Se puede destacaruna vez más la importancia de lacolaboración entre los diferentes acto-res para crear un entorno protectorpara la infancia. Algunos ejemplos:

● Los gobiernos deberían mostrar su

TOTS IMPLICATS: TOT EL MÓN HADE PARTICIPAR EN LA LLUITACONTRA L’EXPLOTACIÓ SEXUAL

En la lluita per l’eradicació de l’ESCI ésnecessària una col·laboració àmpliaper part de diversos sectors i actorslocals, regionals, nacionals i internacio-nals. Els governs implicats (tant delspaïsos receptors com emissors de trà-fic de menors o ESCI en els viatges), elpoder judicial, la policia, les ONG, elsprogenitors, les comunitats, els diri-gents religiosos i comunitaris, els mes-tres, els polítics locals i nacionals, fun-cionaris encarregats de l’aplicació de lallei i els prestadors de serveis socials ide salut, les ambaixades i les empresesprivades, poden ser tots ells aliats en latasca d’evitar l’explotació sexual de lainfantesa si estan equipats amb elconeixement i les aptituds necessàries.Enfortir les aliances amb la indústria deviatges i treballar amb els proveïdorsde serveis d’Internet són esferes en lesquals la capacitat de protecció potenfortir-se. També és important sensi-bilitzar i educar als mitjans de comuni-cació perquè donin una visió méscompleta i correcta del tema de l’ESCI.Com participar en la lluita contra l’ESCIdepèn del sector en la qual es treballao actua. Es pot destacar una vegadamés la importància de la col·laboracióentre els diferents actors per crear unentorn protector per a la infantesa.Alguns exemples:

● Els governs haurien de mostrar el seucompromís per establir ferms marcslegals que s’ajustin a les normes jurídi-ques internacionals, les polítiques i elsprogrames, i posar-les en vigor i apli-car-les per protegir la infantesa.

70

● L’educació protegeix contra l’explota-ció sexual. L’educació permet als nins ia les nines trobar la forma de mante-nir-se a si mateixos i a les seves famíliesa mesura que creixen sense haver derecórrer a formes explotadores de tre-ball. Alhora, les escoles han de sersegures per a les nines i els nins.

● Cal donar suport a les famílies en lacura dels seus fills. Això redueix el riscque els nins i les nines abandoninmassa aviat la llar, una cosa que els

compromiso para establecer firmesmarcos legales que se ajusten a lasnormas jurídicas internacionales, laspolíticas y los programas, y ponerlasen vigor y aplicarlas para proteger a lainfancia.

● La educación protege contra laexplotación sexual. La educación per-mite a los niños y las niñas encontrarla forma de mantenerse a sí mismos ya sus familias a medida que crecen sintener que recurrir a formas explotado-

ras de trabajo. Almismo tiempo, lasescuelas tienen queser seguras para lasniñas y los niños.

● Hay que prestarapoyo a las familiasen el cuidado de sushijos. Esto reduce elriesgo de que losniños y las niñasabandonen dema-siado temprano elhogar, algo que lesvuelve potencial-mente vulnerables ala explotaciónsexual. Al mismotiempo, es precisoponer en prácticai n t e r v e n c i o n e scuando los hogaresse convierten enlugares donde sedan casos de abusosexual y violenciadoméstica.

● Los medios decomunicación pue-


UNICEF / AFESIPSR

71


torna potencialment vulnerables al’explotació sexual. Alhora, és precísposar en pràctica intervencions quanles llars es converteixen en llocs on esdonen casos d’abús sexual i violènciadomèstica.

● Els mitjans de comunicació podenprotegir a la infantesa mitjançant ladifusió d’informació sobre els perills del’explotació sexual i les penes quecomporta aquesta activitat. Tambépoden contribuir a un debat obertsobre la protecció infantil.

den proteger a la infancia mediante ladifusión de información sobre los peli-gros de la explotación sexual y laspenas que conlleva esta actividad.También pueden contribuir a undebate abierto sobre la proteccióninfantil.

L’ENTORN PROTECTOR / EL ENTORNO PROTECTOR

El gràfic vol il·lustrar la importànciaque té un entorn protector per alsnins i nines. El cercle representa elsdiferents àmbits i els diversos actorsque segons UNICEF juguen unpaper important en la protecció dela infància. Les fletxes indiquen(apunten al cercle en general i no auna casella en específic) els perillsque es troben fora de l’entorn pro-tector. El gràfic també forma part del’activitat 5.

El gráfico quiere ilustrar la importan-cia que tiene un entorno protectorpara los niños y niñas. El círculo repre-senta los diferentes ámbitos y losdiversos actores que según UNICEFjuegan un papel importante en laprotección de la infancia. Las flechasindican (apuntan al círculo en gene-ral y no a una casilla en específico) lospeligros que se hallan fuera del entor-no protector. El gráfico tambiénforma parte de la actividad 5.

13. TRACTATS I ACORDS INTERNACIONALS

13. TRATADOS Y ACUERDOS INTERNACIONALES

74

La Convenció sobre els Drets del Ninde 1989, el tractat internacional mésratificat de la història de NacionsUnides estableix al seu article 34:

"Els Estats Parts es comprometen aprotegir el nin contra totes les formesd’explotació i abús sexuals. Ambaquesta finalitat, els Estats Parts pren-dran, en particular, totes les mesuresde caràcter nacional, bilateral i multila-teral que siguin necessàries per impe-dir:a) la incitació o la coacció perquè unnin es dediqui a qualsevol activitatsexual il·legal;b) l’explotació del nin en la prostitucióo altres pràctiques sexuals il·legals;c) l’explotació del nin en espectacles omaterials pornogràfics. "

Més tard, el Protocol facultatiu de laConvenció sobre els Drets del Nin rela-tiu en venda de nins, la prostitucióinfantil i la utilització de nins en la por-nografia, ratificat per Espanya el 2001(va entrar en vigor internacionalmentel 18 de gener del 2002) defensa al seuarticle 3 la necessitat que molts delic-tes relatius a l’explotació sexual infantilquedin íntegrament compresos en leslegislacions penals de cada Estat, tantsi s’han comès dins com fora de lesseves fronteres, o si s’han perpetratindividualment o col·lectivament.Entre ells l’explotació sexual infantil, eltreball forçat i la prostitució de menorsd’edat.

Tanmateix, l’any clau en la recent lluitacontra l’ESCI és 1996. La preocupaciósobre l’expansió de l’explotació sexualcomercial dels nins/es a tot el món vadonar lloc a Estocolm, Suècia, al Primer

La Convención sobre los Derechosdel Niño de 1989, el tratado interna-cional más ratificado de la historia deNaciones Unidas establece en su artí-culo 34:

“Los Estados Partes se comprometena proteger al niño contra todas lasformas de explotación y abusosexuales. Con este fin, los EstadosPartes tomarán, en particular, todaslas medidas de carácter nacional,bilateral y multilateral que sean nece-sarias para impedir: a) la incitación o la coacción paraque un niño se dedique a cualquieractividad sexual ilegal; b) la explotación del niño en la prosti-tución u otras prácticas sexuales ile-gales; c) la explotación del niño en espectá-culos o materiales pornográficos. “

Más tarde, el Protocolo facultativo dela Convención sobre los Derechos delNiño relativo a la venta de niños, laprostitución infantil y la utilizaciónde niños en la pornografía, ratificadopor España en 2001 (entró en vigorinternacionalmente el 18 de enerodel 2002) defiende en su artículo 3 lanecesidad de que muchos delitosrelativos a la explotación sexualinfantil queden íntegramente com-prendidos en las legislaciones pena-les de cada Estado, tanto si se hancometido dentro como fuera de susfronteras, o si se han perpetrado indi-vidual o colectivamente. Entre ellos laexplotación sexual infantil, el trabajoforzoso y la prostitución de menoresde edad.

Sin embargo, el año clave en la


75

Congrés Mundial contra l’ExplotacióSexual Comercial dels Nins. A l’anome-nat Congrés van assistir més de 1.300participants provinents de 130 països.Els representants de 122 governs vanparticipar junt amb representants d’a-gències internacionals, de la indústria,d’ONG, de particulars interessats i dejoves de 8 països.

Aquest congrés per primera vegada vaplantejar l’explotació sexual comercialdels nins com un fenomen mundialcomplex i creixent. Va ser la culminaciód’un procés de mobilització mundialiniciat per ECPAT que va incloure sisenquestes regionals per recollir infor-mació i suport. El Congrés va ser afavo-rit pel govern de Suècia i organitzat encooperació amb ECPAT, UNICEF i elGrup d’ONG per a la Convenció sobre

reciente lucha contra la ESCI es 1996.La preocupación sobre la expansiónde la explotación sexual comercial delos niños/as en todo el mundo diolugar en Estocolmo, Suecia, al PrimerCongreso Mundial contra laExplotación Sexual Comercial de losNiños. A dicho Congreso asistieronmás de 1.300 participantes prove-nientes de 130 países. Los represen-tantes de 122 gobiernos participaronjunto con representantes de agenciasinternacionales, de la industria, deONG, de particulares interesados y dejóvenes de 8 países.

Este congreso por primera vez plan-teó la explotación sexual comercialde los niños como un fenómenomundial complejo y creciente. Fue laculminación de un proceso de movili-


76

zación mundial iniciado por ECPATque incluyó seis encuestas regionalespara recoger información y apoyo. ElCongreso fue auspiciado por elgobierno de Suecia y organizado encooperación con ECPAT, UNICEF y elGrupo de ONG para la Convenciónsobre los Derechos del Niño. Duranteeste congreso, los 1.300 delegadosadoptaron la Declaración y elPrograma de Acción (ver recursos)que está destinado a servir de direc-triz para poner en práctica, controlary evaluar las iniciativas mundialespara eliminar la explotación sexualcomercial de los niños.

El Segundo Congreso Mundial contrala Explotación Sexual Comercial delos Niños en Yokohama, Japón 2001,sirvió para recordar los objetivos ycompromisos hechos en Estocolmo.También fue una oportunidad paraque los países ausentes en Estocolmopudieran incorporarse al Programade Acción que ahora tiene un total de161 firmas. Además se adoptó elCompromiso de Yokohama (verrecursos).


els Drets del Nin. Durant aquest con-grés, els 1.300 delegats van adoptar laDeclaració i el Programa d’Acció (veurerecursos) que està destinada a servirde directriu per posar en pràctica, con-trolar i avaluar les iniciatives mundialsper eliminar l’explotació sexual comer-cial dels nins.

El Segon Congrés Mundial contral’Explotació Sexual Comercial dels Ninsa Yokohama, Japó 2001, va servir perrecordar els objectius i compromisosfets a Estocolm. També va ser unaoportunitat perquè els països absentsa Estocolm poguessin incorporar-se alPrograma d’Acció que ara té un totalde 161 firmes. A més es va adoptar elCompromís de Yokohama (veurerecursos).

13. CODI ÈTIC MUNDIAL PER AL TURISME

13. CÓDIGO ÉTICO MUNDIAL PARA EL TURISMO

78

La preocupació pel turisme sosteni-ble i els drets humans van incitar a lacomunitat internacional del turisme,liderada per l’OMT, a crear un Codiètic Mundial per al Turisme.L’esmentat codi es basa en més d’unadotzena de convencions i documentsprevis i planteja problemes socials,econòmics i mediambientals desd’una perspectiva ètica. Proporcionaun esquema per assegurar la sosteni-bilitat del turisme i per reduir els seusefectes negatius.

El Codi comprèn nou articles queassenyalen els principis i les "reglesdel joc" per a les destinacions, elsgoverns, les empreses de la indústriadel turisme, els treballadors i els viat-gers. L’article dècim es refereix a unmètode per a la solució de litigis. Elscriteris del Codi estipulen la seva apli-cació i control voluntaris, inclosa l’au-toregulació i control per segonesparts (organitzacions professionals) iper tercers (per exemple, personesindependents, organitzacions nogovernamentals, òrgans d’homolo-gació, etc.)

L’explotació sexual dels nins s’esmen-ta de forma explícita a l’Article 2.3:"L’explotació d’éssers humans, enqualsevol de les seves formes, espe-cialment la sexual i en particularquan afecta als nins/es, vulnera elsobjectius fonamentals del turisme iconstitueix una negació de la sevaessència. Per tant, conforme al dretinternacional, ha de combatre’s sensereserves amb la cooperació de totsels Estats interessats, i sancionar-seamb rigor en les legislacions nacio-nals dels països visitats i dels països

La preocupación por el turismo soste-nible y los derechos humanos incita-ron a la comunidad internacional delturismo, liderada por la OMT, a crearun Código ético Mundial para elTurismo. Dicho código se basa enmás de una docena de convencionesy documentos previos y plantea pro-blemas sociales, económicos ymedioambientales desde una pers-pectiva ética. Proporciona un esque-ma para asegurar la sostenibilidaddel turismo y para reducir sus efectosnegativos.

El Código comprende nueve artículosque señalan los principios y las“reglas del juego” para los destinos,los gobiernos, las empresas de laindustria del turismo, los trabajado-res y los viajeros. El artículo décimose refiere a un método para la solu-ción de litigios. Los criterios delCódigo estipulan su aplicación y con-trol voluntarios, incluida la autorre-gulación y control por segundas par-tes (organizaciones profesionales) ypor terceros (por ejemplo, personasindependientes, organizaciones nogubernamentales, órganos de homo-logación, etc.)

La explotación sexual de los niños semenciona de forma explícita en elArtículo 2.3: “La explotación de sereshumanos, en cualquiera de sus for-mas, especialmente la sexual y enparticular cuando afecta a losniños/as, vulnera los objetivos funda-mentales del turismo y constituyeuna negación de su esencia. Por lotanto, conforme al derecho interna-cional, debe combatirse sin reservascon la cooperación de todos los


79

dels autors d’aquests actes, fins i totquan s’hagin comès a l’estranger."

Estados interesados, y sancionarsecon rigor en las legislaciones nacio-nales de los países visitados y de lospaíses de los autores de esos actos,incluso cuando se hayan cometidoen el extranjero”.


14. LEGISLACIÓ ESPANYOLA

14. LEGISLACIÓN ESPAÑOLA

82

Els articles 187-190 del Codi PenalEspanyol (veure recursos) parlen dels"delictes relatius de la prostitució icorrupció de menors" i regula tots elsdelictes comesos contra menors ambfinalitats sexuals sigui a Espanya o al’estranger.

El Codi Penal espanyol actual tipificaals seus articles 187 i 189 els delictesrelatius a la prostitució i a utilitzar amenors o incapaços amb finalitatsexhibicionistes o pornogràfics.

Article 187 1. El que indueixi, promogui, afavorei-xi o faciliti la prostitució d’una perso-na menor d’edat o incapaç, serà casti-gat amb les penes de presó d’un aquatre anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos. [...]

Article 1891. Serà castigat amb la pena de presód’un a tres anys:a) El que utilitzés a menors d’edat o aincapaços amb finalitats o en espec-tacles exhibicionistes o pornogràfics,tant públics com privats, o per elabo-rar qualsevol classe de material por-nogràfic, o financés qualsevol d’a-questes activitats.b) El que produís, vengués, distribuís,exhibís o facilités la producció, venda,difusió o exhibició per qualsevol mitjàde material pornogràfic en l’elabora-ció del qual hagin estat utilitzatsmenors d’edat o incapaços, encaraque el material tengués el seu origena l’estranger o fos desconegut.

La Decisió Marc del Consell de la UnióEuropea advoca per una persecuciómés contundent dels delictes d’explo-

Los artículos 187-190 del CódigoPenal Español (ver recursos) hablande los “delitos relativos de la prostitu-ción y corrupción de menores” y regu-la todos los delitos cometidos contramenores con fines sexuales sea enEspaña o en el extranjero.

El Código Penal español actual tipifi-ca en sus artículos 187 y 189 los deli-tos relativos a la prostitución y a utili-zar a menores o incapaces con finesexhibicionistas o pornográficos.

Artículo 1871. El que induzca, promueva, favorez-ca o facilite la prostitución de unapersona menor de edad o incapaz,será castigado con las penas de pri-sión de uno a cuatro años y multa dedoce a veinticuatro meses. [...]

Artículo 1891. Será castigado con la pena de pri-sión de uno a tres años:a) El que utilizare a menores de edado a incapaces con fines o en espectá-culos exhibicionistas o pornográfi-cos, tanto públicos como privados, opara elaborar cualquier clase dematerial pornográfico, o financiarecualquiera de estas actividades.b) El que produjere, vendiere, distribu-yere, exhibiere o facilitare la produc-ción, venta, difusión o exhibición porcualquier medio de material porno-gráfico en cuya elaboración hayansido utilizados menores de edad oincapaces, aunque el material tuvieresu origen en el extranjero o fuere des-conocido.

La Decisión Marco del Consejo de laUnión Europea aboga por una perse-


83

tació sexual contra menors i és proba-ble que en breu hi hagi una modifica-ció del Codi Penal Espanyol en aquestsentit.

Fora de l’àmbit purament legislatiu, aEspanya, l’aplicació dels acordsd’Estocolm i Yokohama va donar llocal Primer Pla Nacional contral’Explotació Sexual de la Infantesa il’Adolescència (2002-2004) promogutpel Ministeri de Treball i AssumptesSocials i l’Observatori d’Infantesa. ElSegon Pla, recentment aprovat, esprologarà durant el període 2006-2009. Ambdós plans contenen objec-tius i accions per desenvolupar elscompromisos internacionals accep-tats.

cución más contundente de los deli-tos de explotación sexual contramenores y es probable que en brevehaya una modificación del CódigoPenal Español en este sentido.

Fuera del ámbito puramente legisla-tivo, en España, la aplicación de losacuerdos de Estocolmo y Yokohamadio lugar al Primer Plan Nacionalcontra la Explotación Sexual de laInfancia y la Adolescencia (2002-2004) promovido por el Ministerio deTrabajo y Asuntos Sociales y elObservatorio de Infancia. El SegundoPlan, recientemente aprobado, seprologará durante el periodo 2006-2009. Ambos planes contienen obje-tivos y acciones para desarrollar loscompromisos internacionales acep-tados.


16. QUADERNS PUBLICATS

16. CUADERNOS PUBLICADOS

86


1. Timor: genocidi i esperança. (F. S’Olivar d’Estellenc)

2. Deute extern: la pobresa que ens enriqueix. (Paz con dignidad)

3. El món maputxe. (Carolina Manque)

4. 2000, Any de la Cultura de Pau i No-violència. (Arcadi Oliveres)

5. Anar de compres i canviar el món: comerç just, consum responsable. (S’AltraSenalla).

6. Experiències de cooperació. (Nou Sud, Veïns, STEI)

7. L’antiracisme en l’àmbit internacional: propòsits i realitats. (Joan Comas)

8. Burundi: mirant amb esperança el futur. (Veïns sense Fronteres)

9. Fòrum Social Mundial: un altre món és possible. (Francisco Vera)

10. Balcans, l’oblit còmplice. (Bòsnia Viva)

11. Situació a Colòmbia: una altra realitat. (CEPAC)

12. Veneçuela: de la tragèdia de Vargas a la inclusió social. Una experiència vene-çolana de gestió associativa. (EFIP)

13. Contra la pena de mort. (Amnistia Internacional)

14. Salut reproductiva i cooperació per al desenvolupament. (Mallorca Solidària)

15. La lluita contra la sida a Àfrica. (Metges del Món)

16. El microcrèdit: a quines necessitats respon?. (F. Vicenç Ferrer)

17. La perspectiva de gènere a Àfrica. (Centre africà per les dones)

18. El conflicte del Sàhara Occidental. (Associació Poble Saharaui)

19. Construir la pau: els conflictes oblidats i el nou conflicte global. (OIKOS)

20. Els camps de l’oblit. (Associació Catalana per la pau)

21. La mutilació genital femenina. (Direcció General de l'Oficina de Defensa delsDrets del Menor)

87


22. Accés a medicaments essencials: un dret per a totes les poblacions del món(Metges sense Fronteres)

23. Aproximació a la problemàtica dels infants, dels joves i de les “maras” en situa-ció de risc a Nicaragua i al Salvador (Fundació Diagrama)

24. Globalització i migració: les dones musulmanes immigrants a Europa (NadiaNair)

25. La situació de les maquiles a Centreamèrica (Fundació Pau i Solidaritat)

26. Perú: quan l’educació encara és esperança (Ensenyants Solidaris)

27. Indígenes (Survival Internacional)

28. Hondures: de la Serra de Tramuntana a la Serralada del Merendón” (Cruz Roja)

29. Objectius del mil·leni. Balenç 2005 (Coordinadora d’ONGD de les Illes Balears)

30. Educació pel desenvolupament, una estratègia de cooperació imprescindible(Coordinadora de ONGD para el Desarrollo-España)

31. La discapacitat dins el projecte integral de la Fundación Vicente Ferrer(Anantapur)

32. El turisme com a eina de desenvolupament (Joan Miralles Plantalamor iAntònia Rosselló Campins)

33. La convocatòria de Cooperants. Testimonis i experiències (Direcció General deCooperació)

34. La dona invisible: la dona senegalesa com a motor de desenvolupament(Assemblea de Cooperació per la Pau)

Explotación sexual infantil - Cooperant

Documents