ETNOBOTÀNICA DE L’ARANYONER (Prunus spinosa L.) Daniel Climent Curs «Botànica cultural» Seu Universitària d’Alacant. 2013
ETNOBOTÀNICA DE L’ARANYONER (Prunus spinosa L.)
Daniel Climent
Curs «Botànica cultural»Seu Universitària d’Alacant. 2013
1) Es comparen característiques de l’aranyoner i l’aranyó: a) les recollides per transmissió oral o escrita (propietats,
usos, noms...) i les que han quedat fixades com a fòssils etnobotànics en rituals, imatges, símbols, objectes, topònims...
b) per trobar i comentar coincidències o diferències entres diferents entorns culturals.
2) S’expliquen els usos instrumentals, simbòlics, gastronòmics, medicinals... de la planta i el fruit.
3) Els usos es relacionen amb les característiques ecològiques, estructurals, morfològiques i bioquímiques de l’aranyoner i l’aranyó.
4) Es revisen diverses aportacions de la cultura clàssica, la literatura i paremiologia, la toponímia, la rondallística, la fitonímia, l’onomàstica... tant en català com en altres llengües i s’estableixen i expliquen connexions i relacions.
5) I tot això seguint el rastre dels fitònims en diferents llengües (català, castellà, alemany, euskera, anglés, francés,
llengües eslaves...), i de manifestacions culturals de diferent tipologia que tenen l’aranyoner i l’aranyó com a referent.
EN AQUESTA SESSIÓ
L’aranyoner (Prunus spinosa L.), de pare de la bardissa a mare del bosc.
En italià ogni pruno fa siepe [“tot aranyoner fa bardissa”]
PARE DE LA BARDISSA
Protecció front els herbívors, recer d’espècies.En francés: mère du bois
MARE DEL BOSC
QUE LA FORÇA (del nom) T’ACOMPANYE
Pardal de bardissa (Prunella modularis)
txori-okaran“pruna de pardals/ocells”
Un viatge per les característiques de la planta, amb la guia dels fitònims
32. Allor porsi la mano un poco avantee colsi un ramicel da un gran pruno;
e ‘l tronco suo gridò: “Perché mi schiante?”«Llavors vaig allargar un poc la mà,/vaig trencar una rameta d’un gran aranyoner,/i el tronc va cridar: “Per què em fereixes?”»
Dante Alighieri: Divina Commedia (XIII: 32, 106); Versió gràfica de Gustave Doré.
L’ARANYONER COM A “ESPÍ NEGRE”
alemany Schwarzdornanglés blackthorneuskera arantzbeltz, castellà espino negro, francés épine noirefrancés buisson noir [“arbust negre”] italià spino nero, walon noere sipene
Pigment melànic extret amb aigua bullint, + vi →
tinta en els scriptoria dels monestirs, manuscrits
medievals.Fotolàbil → substituit per
d’altres fotoresistents.
OFICIS I INSTRUMENTS. * Fusta molt dura
→ mànecs d’aixada i de destral, petits objectes tornejats, bastons...i armes: la irlandesa sail éille [shalayluh]; en anglés shillelagh [shilayle],
“porra (sail) amb corretja (eille)”
Logotip dels Boston Celtics
Gangs of New YorkDiversos sail éille
L’omnipresent sail éille [shalayluh] o shillelagh [shilayle]
Sait Patrick’s Day Parade
The quiet man, de John Ford (1952) Henry Singleton: The Ale-House Door c.1790
L’ARANYONER EN FLOR. INDICADOR
AGROFENOLÒGIC
[1] Ist die Schlehe weiß wie Schnee, ist´s Zeit, dass man die Gerste sähe.
[2] Je eher im April der Schlehdorn blüht, je früher der Bauer zur Ernte zieht.
* “Quan floreix l’aranyó, sembra el cigró” [Pirineus lleidatans].
* Per als llauradors alemanys:* “si l’aranyoner està blanc com la
neu, és hora d’anar a veure l’ordi” [1]
* “quan més prompte florisca l’aranyoner, més d’hora haurem de segar” [2]
* càlcul per decidir la sega [a Alemanya]: començar tants dies abans de sant Jaume (Jacobi-Tag; 25 de juliol) com els que ha hagut entre la florida de l’aranyoner i el dia de sant Jordi (Georgi-Tag; 23 d’abril).
ELS NOMS DEL FRUIT
euskera aran[pruna]
celta agranio
aranyó (Catalunya, País Valencià, Balears)aranhon /agranhon (Occitània), arañón (Aragó)marañón (Rioja, Baixa Navarra)
aranyó + (-er) → aranyoner
EMBARBUSSAMENTS* “Un aranyoner ben aranyonat,
¿qui el desaranyonaria? jo el desaranyonaré
i bon desaranyonador seré”.
PARÒNIMS* “Any d’aranyoner, any de poc graner”,
TOPÒNIMS * Bancal de l’Aranyoner (a un dels passos de la
serra d’Aitana, a la Marina Baixa -migjorn valencià)* L’Aranyonet (llogaret a la serra de Merola, al
Berguedà –al Prepirineu barceloní). * L’Aranyó (vall, castell, poble; lloc de naixement de Manuel de Pedrolo; a les Garrigues -depressió de l’Ebre).
«que produeix...»
“Pruna negra”francés nirprunkazakh quara orikllatí ater-atra-atrum [“negre”]
castellà endrina [andrina < atrina] * Doña Endrina, “vestida de negro paño” [Libro de
buen amor. Arcipreste de Hita. S. XIV]
* Flordeneu, “ulls d’aranyó”, del poema Canigó (Jacint Verdaguer)* “Negra como una endrina”* Sloe eyes
“La doncella es como endrina, que apenas la han tocado
cuando el dedo le dejan señalado” [Entremés del Pipote (s.XVII); Quiñones de Benavente ]
COMPARANCES, METÀFORES
cera > cereus > cereolus > cereola > cerola > cirola > ciruelapruïna,-ae [“rosada blanca”] > pruïna, pruna
pruna [català]
pruna [castellà antic]
pruno, prugno, prugnolo [italià]prunelle [francés]prunèla [occità]prignolu [sicilià]bruño [gallec]abrunho [portugués]prunyó (*) [híbrid lexical pruna + aranyó
Prunus domestica ssp insititia]
←
(*) Una altra accepció de prunyó (per assimilació de la paraula original): lesions inflamatòries de la pell que s’originen per l’exposició contínua al fred i a la humitat; del nom llatí perniōne —«perniosi» és el nom científic del transtorn o malaltia provocada pel fred-; també coneguts com a penellons.]
MÉS FITÒNIMS INTERESSANTSArrel proto-indoeuropea slē * : “pruna”, “lívid”, “pàl·lid”
* aranyó: anglés sloe, alemany Schlehe, neerlandés slee, noruec Slåpe... * pruna: polonés śliwka, lituà slywa, rus слива [sliva]...
MÉS FITÒNIMS INTERESSANTS
QUINYOLS
Quinyols [< pinyols][La Vall d’Albaida; comarques centrals del
País Valencià]
La llavor conté amigdalina,
com les d’unes altres prunes i
les ametlles amargues.
* Benzaldehid * oclusió faríngia
* ex-cannare
Escanyagats
MÉS FITÒNIMS INTERESSANTSESCANYAGATS
Jota eslovena: Sauerkraut [«xucrut», cols
fermentades, agres] i aranyonsRigüejos, atacats pel fong Taphrina pruni
⇒ avorten els pinyols ⇒ aptes per confitar
i menjar
ARANYONS PER MENJAR...D’APERITIU PER DINAR
I DE POSTRE
... I ARANYONS PER BEURE (1)
1) fermentats: vi d’aranyons [per adulterar el de Porto]; sloe vin noruec (vi generós)2) destil·lats: trnkovica , d’Eslovàquia ; eau-de-vie luxemburgeoise.
... I ARANYONS PER BEURE (2)3) macerats, en aigüardents (grappa, anís, ginebra, rom...; amb canella, vainilla...
* Ratafia d’aranyons, als Pirineus catalans [en aigüardent, amb sucre, café i nou moscada];* Liqueur de prunelle, a França [en aigüardent, amb ametlles, sucre moreno i vainilla];* Bargnolino o prunella [en aiguardent i sucre], a Itàlia; i al Vèneto grappa ai prugnoli.
... I ARANYONS PER BEURE (3)3) macerats, en aigüardents (grappa, anís, ginebra, rom...; amb canella, vainilla...
* Aranyons en aiguardent, licor d’aranyons, a l’Alcoià i el Comtat;* Licor de quinyols, a la Vall d’Albaida.* Sloe gin, a Anglaterra [punxats amb espina o forquilla de plata; en ginebra, amb clau d’olor, canella i essència d’ametlla].* Patxaran [baso, “de monte” + aran, “pruna”; en aiguardent; < 30º; pigment punicianina].* Schlehenlikör [en ginebra, vodka], Schlehenfeuer [en rom], a Alemanya.
I, conte contat, I, conte contat, ja s’ha acabatja s’ha acabat
[però, millor, amb un glopet de licor d’aranyons, [però, millor, amb un glopet de licor d’aranyons, I una cançó dedicada a l’ocell de bardissa I una cançó dedicada a l’ocell de bardissa
I en general a qualsevol ocell] I en general a qualsevol ocell]
Daniel Climent Giner
http://www.youtube.com/watch?v=RtZXavurBcE
«Si li haguera tallat les ales, seria meu;
no hauria escapat.Però d’aquesta manera,
mai no tornaria a ser un ocell,i jo… era l’ocell lo que estimava»
Hegoak ebaki banizkionerea izango zen,ez zuen aldegingo.
Bainan, honelaez zen gehiago txoria izangoeta nik... txoria nuen maite.
Txoria txori[l’ocell (és un) ocell]
Mikel Laboa l’Orfeó
Donostiarra
Pit-roig (Erithacus rubecula)
insectívor
Pardal de bardissa (Prunella
modularis)frugívor